«El consultori de la senyora Ainou» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest enginyós àlbum que ens mostra situacions quotidianes que potser hem viscut a casa. Els protagonistes són animals humanitzats amb petits problemes, que busquen la solució preguntant i demanant consell que és una bona manera de resoldre les coses.

Potser els avis i les àvies, en llegir el títol tindran un “dejà vu” amb un programa radiofònic molt popular entre el 1947 i 1984.

El llibre esn parla de com un grup d’animals fa les seves preguntes mitjançant cartes que envien al consultori de la senyora Ainou, que ho sap tot.

A cada doble pàgina, al full de l’esquerra llegim la pregunta i tot seguit la resposta. A la dreta, unes imatges precioses de la Rocío Bonilla que fa la interpretació de la pregunta.

La primera carta és de la Blanca, l’ossa a qui la seva mare li fa menjar salmó, quan ella prefereix la mel. A la següent doble pàgina, l’esquirol Pol no sap que fer perquè el pare li diu que vagi descalç per casa i l’àvia li diu que se li faran els peus amples i agafarà una pulmonia.Després, l’ovelleta que no vol que li gastin el nom, el gat que té molt de fred al lloc on viu, el teixó que li demana consell sobre com començar un conte per a un concurs, la libèl·lula, el rat penat, etc.
Cap al final, l’Eric Sont, l’eriçó que juga a futbol amb els gallines vol saber què pot fer perquè li passin la pilota i quan rep la resposta, intrigat torna a escriure amb un “Qui és vostè?”. És el moment en que ell i tots els animals segueixen algunes pistes fins arribar a casa de la senyora Ainou. No es diu ni se li veu la cara però els nois i noies que llegeixin el llibre segur que sabran qui és la senyora Ainou.

És una lectura que recomanem per a infants a partir de vuit anys, però que poden llegir abans, si els acompanya un adult. Està editat per Flamboyant i té 44 pàgines. La Meritxell Martí i la Rocío Bonilla fan un extraordinari tàndem.

Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada amb el llibre. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Flamboyant.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «El consultori de la senyora Ainou» és:

Quin animal té un problema amb la pilota?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de desembre.

La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és la Mònica Monteagudo. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-consultori-de-la-senyora-ainou-meritxell-marti-edflamboyant/audio/1263242/

…………………………………….

I si voleu saber que en pensen els mestres de la situació actual de l’educació, el programa obre la”Sala de mestres” per conèixer la situació de les escoles, i com s’ho maneguen els mestres per superar els obstacles.

Els mestres senten que estan sostenint la complexitat del sistema educatiu, però, a quin preu? “Pinten bastos per a la docència!” exclama una mestra”. “Els han venut un sistema educatiu inclusiu, difícil de fer realitat amb els recursos actuals” lamenta un altre mestre.
Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se’n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.

Per escoltar el programa, cliqueu a:

https://www.3cat.cat/3cat/mestres-sostenim-la-complexitat-pero-no-podem-atendre-amb-dignitat/audio/1263244/

«Sexe. Un viatge a través de la història», un llibre necessari, aclaridor i divertit

Takatuka és una editorial molt valenta i publiquen llibres de temes polèmics, sabent que la millora manera de combatre els tabús i la ignorància és donar-los visibilitat i deixar que l’aire fresc entri al pensament dels lectors.

«Sexe. Un viatge a través de la història» és un d’aquest llibre que potser no arribarà a les escoles i instituts perquè hi haurà censura prèvia o, encara més probable, formi part dels llibre prohibits i vagi directament a la foguera. No seria la primera vegada.

Recordo que parlar de sexualitat, quan jo era petit, era un tema tabú, a casa i a l’escola. Ningú ens informava i així ens va anar. No és que ara la cosa estigui millor. Actualment, sentim a dir que els joves aprenen veient el que s’exposa a través de les xarxes socials i les pàgines web. Sovint és pornografia i això comporta una visió esbiaixada del que entenem per sexualitat. Per aquest motiu s’agraeix que es publiquin llibres de coneixements com aquest.

L’autora, l’Elin Hägg, va estudiar etnologia i es dedica a escriure llibres divulgatius. En el cas del llibre «Sexe. Un viatge a través de la història» no es centra només en la biologia sinó que el seu enfocament està pensat en la història de la sexualitat als paisos occidentals. La seva idea és demostrar que allò que avui resulta obvi és producte del nostre pensament i ha estat modelat per un grapat de disputes religioses, polítiques i econòmiques.

Al web de Takatuka llegim, entre altres frases aquesta:

Uneix-te a nosaltres per a descobrir des de vulves parlants, fulles de figuera, proves de virginitat, caceres de bruixes, prohibicions i lleis de puresa racial, fins als moviments d’alliberament sexual, la legalització dels anticonceptius, les lleis del consentiment, el metoo i la teoria queer.

M’ha fet pensar que expressions com “metoo” o “queer” són paraules modernes que ja estan acceptades als diccionaris i, tot i que encara no estan normalitzades, potser en un futur seran un reflex del que s’estilava a principis del segle XXI.

El llibre també m’ha recordat que el tema de la sexualitat, com altres, cal explicar-lo i defensar-lo, sobretot ara que la deriva puritana s’està obrin pas a Europa.

Lectura recomanada per als joves, a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Sexe. Un viatge a través de la història
Autora: Elin Hägg
Il·lustradora: Elin Hägg
Traductora: Elena Martí
Editorial: Takatuka
Pàgines: 112
Barcelona, 2025

«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

Nadal 2025. Lectures recomanades per a Cicle Infantil i Educació Primària

Els llibres són un bon regal, però hi ha dates com Sant Jordi i Reis, on amb més probabilitat els infants rebran alguns bons llibres.

Com que l’allau de novetats és gran i no sempre hi ha temps d’anar a remenar a les llibreries de confiança, des de fa molts anys pugem les nostres recomanacions en un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat.

Els llibres sempre són novetats per als qui no els han llegit i per això, en una pestanya que hi ha al capdamunt d’aquest blog, allà on diu “Recomanacions. Guies de lectura”, conservem les dels darrers anys.

Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.

Us passem el llistat d’aquest Nadal 2025, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.


Cicle Infantil

El racó de pensar
Pieter van den Heuvel. Litera
Nit de Reis
Oriol Garcia. Combel
Ai, renoi!
Michael Rosen. Ekaré
Anem al bosc
Verónica Fabregat. Akiara
Lluna
Christian Roux. Nöop
No és una caixa, és una ciutat
Antoinette Portis. Kalandraka

Una cosa
Aviel Basil. Takatuka
Farinetes, sisplau!
Laura Mucha. Combel
Vull anar sense rodetes!
Tobias Giacomazzi. Kalandraka
Mussol i Pingüí
Vikran Madan. Corimbo

Cicle Inicial

Hi ha monstres a la meva habitació
Fanny Pageaud. MTM
Llupet
Sara Fernández. Bookolia
En Pere dels 7 secrets
Cristina Losantos. Combel
On és el Nuc?
Émilie Boré. EntreDos
El viatge al·lucinant d’un homenet errant
Hans Traxler. Babulinka
Les cruentes batalles de la reina Xinxeta
Quim Crusellas. La Galera
Burundi (De miralls, alçades i girafes)
Pablo Bernasconi. Catapulta
La bicicleta oblidada
Germán Machado. Bindi books
El gat Boris. La bola de neu
Erwin Moser. Flamboyant
Jan Rex
Joaquín Camp. Zorro Rojo

Cicle Mitjà

El puma de Hollywood
Gemma Capdevila. Babulinka
Cruce de caminos en el Valle Dorado
Lewis Trondheim. Astronave
El consultori de la senyora Ainou
Meritxell Martí. Flamboyant
Una vida tan llarga
Giulia Vetri. Libros del Zorro Rojo
Moixeró. El gat que volia conèixer animals del món
Ramon Besora. Meraki
La Caputxeta vermella

Concha Pasamar. Bookolia
El paradís dels gats
Émile Zola. Corimbo Travesía
El camí groc
Sven Nordqvist. Flamboyant
Tres, i tres, i tres fan…
Sherezade Bardají. Bindibooks.
El berenar del senyor Verd
Javier Sáez. Ekaré

Cicle Superior


Contes breus de deu paraules
Joseph Coelho. Corimbo Océano
Un abric vermell
Alba Dalmau. Bindi books
Mini Arquitectes
Joséphine Seblon. Coco books
Maleïdes sabates
Tom Percival. Andana
ABC i la Sra. Smith
Núria Parera. Babulinka books
En Marc i en Moha 3: No fotis!!!
Kim Fupz Aakeson. Takatuka
Fantasmes
Raina Telgemeier. EntreDos
La filla lluminosa
Eva van der Berg. Flamboyant
¡Es injusto!
Assata Frauhammer. Lóguez
El bosc del mil ulls
Frances Hardinge. Bambú

El tríptic, per si el voleu descarregar:

Tertúlia clandestina #20: Un regal d’hivern

El trimestre s’està acabant i potser anem una mica més tensionats que de costum, però si voleu compartir una estoneta parlant de llibres, de literatura i del que calgui us esperem el dia 11 de desembre, a l’Espai Llamps i Centelles.

En aquesta darrera tertúlia de l’any ens acompanyarà una persona que ha escrit i ha il·lustrat molts llibres. Li plantejarem d’on treu les idees perquè ara mateix sembla impossible millorar allò que ens mostren les notícies, cada dia. Només cal fullejar algun diari o mirar els telenotícies per quedar bocabadats de les coses que ens expliquen. El més curiós de tot plegat és que sembla que ens estem acostumant. Com si ens estiguéssim aletargant?

També comentarem algunes de les seves obres plàstiques i podrem resseguir el procés d’elaboració d’algunes. Serà interessant sentir com, davant d’un text, el procés creatiu bull en el cervell i, a continuació, sobre el full en blanc cobra vida i ens ofereix una visió (diferent?) del que cadascú de nosaltres s’imagina.
Hi haurà venda i signatura de llibres.

La contrasenya per entrar, en aquesta ocasió és “El pensament viu” i fa referència a la darrera trobada amb la Inês Castel-branco. Els qui vau assistir, ja sabeu de què parlem.

Recordeu:
Data: dijous 11 de desembre de 2025
Hora d’inici: Les sis de la tarda, com sempre.
Hora d’acabament: dos quarts de vuit de la tarda, aprox.
La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: El pensament viu

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (línia 1, la vermella)

No cal inscripció. Si veniu, tots contents. Si no teniu el carnet VIP, haureu de dir la contrasenya per accedir a l’Espai.

L’equip que col·labora preparant les tertúlies estarem contents de veure-us el proper dia 11 de desembre.

«Llop a la neu» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest àlbum que tot i semblar una altra història de llops i caputxetes, no ho és.

Es narra una història commovedora de com un dia d’hivern, una nena amb un impermeable vermell torna a casa i un temporal de neu fa que es desorienti. Just en aquest moment de desesperació sent uns udols i troba a un cadell de llop que també està perdut i allunyat de la seva llopada.

La història avança a través de dobles pàgines, sense text, excepte algunes onomatopeies que són com la banda sonora del relat. No cal més perquè l’aventura s’entén perfectament.

Es fa difícil destacar una imatge o moment però quan la nena amb el llobató a les mans es troba cara a cara amb la mare lloba és molt potent perquè et deixa glaçat i pesant que, ai! ara la lloba es cruspirà la nena.

Després veurem com la nena queda arraulida en mig d’unes plantes, a punt de congelar-se. El que veiem a continuació és bonic i amb final feliç, naturalment.

El treball plàstic és fantàstic perquè els infants poden percebre el fred, la por, l’esgotament, però també la sensació d’alleujament en veure com el valor de nena aconsegueix salvar el llobató i els llops, més endavant, al seu torn la salvaran a ella de morir congelada. Un relat càlid, tendre, on la cooperació té la seva recompensa.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre que presentem i entre els participants sortegem el llibre gentilesa de l’editorial, en cast cas, Corimbo. La pregunta per al concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és:

Qui salva la nena de morir congelada?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 30 de novembre.

Al darrer concurs, la guanyadora del llibre «El Senyor dels Lladres» va ser la
Pepa Collazos. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast de la secció, clicant a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ofeducarcentellesllopneump3/audio/1261616/

Relats sobre Pau i Justícia

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El disturbio eterno” de Joe Sacco, un periodista que també publica uns còmics que són reportatges de les zones de guerra que visita. Les seves vinyetes en blanc i negre van acompanyades d’un text que relata les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes més actuals i ens aporten una mirada diferent del que succeeix al món.

Vaig sortir esperançant de comprovar que hi ha gent extraordinària, com en Joe Sacco, que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme. De tornada a casa, conversava amb dues mestres que m’acompanyaven sobre com l’escoles i els instituts són llocs ideals on parlar dels conflictes perquè a l’aula, al pati o al menjador també ens els trobem. Comentàvem que una manera de resoldre’ls amb equitat, pacíficament, atenent els drets i els deures de cada alumne és amb la lectura.

Hi ha molts relats que ens aporten una mirada crítica i ens ajuden facilitant la relació amb els altres, amb empatia i respecte, sense prejutjar, criticar o atacar, i ens conviden a actuar davant d’accions d’injustícia o vulneració dels drets humans.

Ho veiem contínuament. Per exemple, quan als partits de futbol es produeixen jugades confuses, a la graderia s’escolten tot tipus de comentaris. Uns que si ha estat falta, altres que si el jugador s’ha llençat a terra, hi ha qui demana la targeta vermella per al defensor, altres que ha estat una jugada neta. Al final, àrbitre determina què ha passat. Uns contents i els altres no.

Aquest exemple em recorda com de difícil és, de vegades, posar-se d’acord. Però no ho hauria de ser si el que és pretén és el be comú, el benefici de tothom i no només d’uns quants (els de sempre, d’altra banda).

Hi ha un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, el 16è, que ens recorda que totes les persones tenim els mateixos drets: dret a l’educació, a l’atenció sanitària, a l’accés a l’habitatge, a viure en pau, sense maltractaments, tractant-nos amb respecte i tenint cura dels béns comuns i la natura.

Al llibre “ODS para pequeños activistas” presentem tres llibres, un per a cada cicle d’Educació Primària i la manera de com treballar-los a l’aula. Són: “Dos ratones, una rata y un queso” per a l’inicial, “D’aquí no passa ningú!” per al mitjà i “El autobús de Rosa” per al superior.

També trobareu un llistat amb altres vint-i-un libres que us poden inspirar i ajudar si us animeu a reflexionar sobre pau, justícia i institucions sòlides amb els vostres alumnes.

Presentarem el llibre el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet i el 6 de febrer a la llibreria “Lectors, al tren!” de Rubí. Ens agradarà veure-us! Anirem informant.

«Dilluns poètics», un projecte per sembrar i escampar poemes

Quién hubiera dicho
que estos poemas de otros
iban a ser
míos…
quién hubiera dicho
que estos poemas míos
iban a ser
de otros.
Mario Benedetti.

Un bon amic, en Toni, m’ha fet saber d’aquesta experiència que fa gairebé vint anys que funciona a Alacant i Mutxamel. No la coneixia i m’ha agradat molt perquè és pot compartir i pot ser una bona eina per a les escoles i instituts.

Què son els Dilluns Poètics?
Con diuen al seu web «Dilluns Poètics és un projecte que naix en l’escola fruit del treball col·lectiu de mestres dels col·legis públics Lucentum d’Alacant i Manuel Antón de Mutxamel i té com a finalitat acostar la poesia a totes les persones de l’entorn més proper de l’escola posant paraules belles a aquests -fins aleshores- considerats dies grisos, dies durs: els dilluns.»

Es tracta d’una idea que va néixer el curs 2006-07 fruit de la inquietud per fer la poesia una mica propera, íntima i quotidiana.

Dilluns Poètics és un grup de treball emmarcat dins del M.R.P. Escola d’Estiu de les Terres del Sud del País Valencià. Es troben cada dijous i seleccionen els poemes que consideren idonis per a cada setmana.

La idea original és REGALAR POESIA, deixant el matí dels dilluns un poema a cada company/a de l’escola, sense altra finalitat que el gaudi del mateix poema.

Cada dilluns, els poemes es dipositen en la sala de mestres i cadascú agafa el seu. També es lliuren al personal no docent (cuineres, personal de neteja, manteniment, educadores, A.F.A.) i a tots aquells i aquelles que tenen alguna relació amb el centre (artistes, col·laboradors/as, antics/as companys/as etc.)

El poema de la setmana queda també exposat en un lloc destacat de l’escola, en un format ampliat, perquè el pugui a gaudir tota la comunitat escolar i després, passa a “un tauló poètic” on es van guardant tots els poemes.

També es lliura, el primer dilluns de cada mes, un poema a cada alumne del centre.

Els poemes també arriben, amb la col·laboració dels Ajuntaments de Mutxamel i d’Alacant que els reparteixen pels barris i també els fan arribar als centres de caràcter social i cultural (centres de tercera edat, biblioteques, aules de cultura, etc).

També es reparteixen a les botigues.

Des de fa un parell d’anys, el projecte es comparteix a través de les xarxes i aquí ens on ens afegim encantats de la vida. Cada dilluns compartirem a la columna de la dreta, el poema de la setmana.

Si us voleu afegir només cal que contacteu amb els companys dels dilluns poètics a través del seu web:
http://www.dillunspoetics.org.

Els criteris de selecció dels poemes, segons expliquen, és el següent:

CRITERI PERSONAL. No és possible entusiasmar amb alguna cosa que realment no ens entusiasme. Ha de ser un poema que emocioni, que sigui significatiu per a nosaltres.

RITME. Donem molta importància a la musicalitat, el ritme, la sonoritat del poema.

TEMÀTICA. Les temàtiques són variades i van unides, en ocasions, a l’entorn i el ritme dels esdeveniments.

AUTORS I CORRENTS. Intentem portar a terme una selecció variada d’autores i autors de tendències, èpoques i corrents molt diversos, des dels clàssics de la poesia fins a les avantguardes literàries.

IDIOMA. Intentem respectar, sempre que és possible, la llengua en la qual està escrit encara que, com és lògic, predomina, sobretot, el castellà i el català.

A partir d’ara, aniré compartint els poemes que m’arribin a la barra lateral. Serà una manera de fer allò que en Ramon Besora sovint comenta quan diu “Poesia avui? No! Poesia tot l’any!”

Jornada Marta Mata: Biblioteca Escolar. Un dret dels infants

Aviat farà cent anys del naixement de la Marta Mata. Concretament el 22 de juny de 1926 i és un bon motiu per recordar la seva figura i el legat que ens va deixar com a persona i com a pedagoga.

Vaig compartir poques converses amb ella però tinc un bon record de les visites que vaig fer a Saifores amb motiu de l’Escola d’Estiu i altres esdeveniments relacionats amb la literatura infantil i juvenil.

Estic molt content que s’hagi programat l’acte d’inici de la celebració del centenari a saifores, precisament, i sobretot perquè una de les persones que cuida la biblioteca i el llegat de la Marta és la Raquel Fernández, mestra molt estimada.

Si podeu i voleu anar a la Jornada, les dades són aquestes:
Dia i hora: 22 de novembre de 2025, de 9h a 14:30h
Lloc: Cal Mata (Saifores)
Entrada General: 20€ (inclou dinar)
Estudiants: Gratuït
Les inscripcions aquí: https://serveiseducatius.xtec.cat/anoia/general/xviii-jornada-marta-mata/

PROGRAMA

9:00h Arribada (cafè i pastes)

9:30h Benvinguda i presentació de la Jornada
A càrrec d’Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Marta Mata.

10:00h Conferència: «Biblio. Lab: espacio creativo e inclusivo de aprendizaje, comunicación, AMI y lectura»
A càrrec de Rosa Piquín, Premi Nacional 2005 de Biblioteques Escolars. Professora associada al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat de Formació del Professorat i Educació de la Universitat d’Oviedo, així com autora de diverses publicacions i articles. Actualment coordina el projecte BiblioVeneranda.lab.

Conversa

11:30h Esmorzar

12:00h Experiències a la biblioteca
Presentació d’experiències i visita de la biblioteca de Cal Mata.

13:00h Inici del Centenari Marta Mata

13:30h Conferència: «Una biblioteca per visitar el passat, entendre el present i preparar-se per al futur»
A càrrec de Philippe Meirieu, doctor en Lletres i Ciències Humanes. Ha sigut professor de Ciències de l’Educació de la Universitat Lumière-Lyon II i autor prolífic d’obres sobre pedagogia. Ha inspirat diverses reformes pedagògiques i dirigit investigacions sobre la diferenciació pedagògica i la filosofia de l’educació.

Amb traducció simultània de Maria Lucchetti.

14:30h Dinar

«El racó de pensar», un àlbum il·lustrat brillant

Veient la coberta em va venir al cap la frase que se sentia en alguna ocasió a l’escola (poques, tot s’ha de dir) quan alguna mestra enviava a un racó de l’aula on hi havia “la cadira de pensar” a algun infant que havia fet una entremaliadura. Crec que és una pràctica que ja no s’estila i s’agraeix. Sempre em va remoure que s’associés “pensar” amb càstig.

Aquest àlbum il·lustrat comença amb un nen (en Jasper, segons llegim a la contracoberta) de cara a la paret amb una forquilla i un ganivet a les mans. També té fils d’espaguetis al cap, a la cara, a l’espatlla i enganxats a la paret.

Arriba una oca i li pregunta què hi fa? I ell respon que “diuen” que s’ha portat malament. És un detall molt important perquè no diu “m’he portat malament” sinó “diuen que m’he portat malament” i aquesta precisió serà determinant al final del relat.

Després arriba un gos dàlmata que diu que s’ha portat malament i també es queda de cara a la paret, al racó de pensar. Se’l veu amb una pilona arrencada del terra i lligada a la seva corretja.

A partir d’aquí, diversos animals van arribant i es van afegint al racó. Primer un ruc, després una serp i un ant. Cadascú va explicant la seva història.

El moment més hilarant és quan arriben les gavines i no són benvingudes. Marxen i es vengen deixant caure les excrements sobre el nen i els animals. Com que és una entremaliadura, les deixen unir-se al racó.

Les il·lustracions són brillants i tenen molts detalls divertits que cal anar seguint. No us perdeu les expressions de les cares.

Cap al final, l’ant es disculpa, diu “ho sento” i marxa. La resta d’animals fan el mateix i el nen es queda sol, novament. Un final sorprenent donarà molt de joc per a la conversa.

Molt recomanable per a cicle infantil.
LESDADES:
Títol: El racó de pensar
Autor: Pieter van den Heuvel
Il·lustrador: Pieter van den Heuvel
Traductora: Maria Rosich
Editorial: Litera
Pàgines: 40
Albuixech (València) 2025