«El Jim i la Janis» a l’Ofici d’educar

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquesta història d’amor que comença l’estiu que al protagonista, en Mitus, se li presenta d’allò més avorrit, perquè el seu millor amic se’n va a Chicago.

Però la situació es capgira d’una forma impensable quan al seu oncle Jaume l’han d’hospitalitzar per culpa d’un ictus, perquè d’aquell oncle vell i solitari no sap gairebé res.

El noi tindrà la possibilitat de conèixer-lo millor, i ho farà endinsant-se a casa seva a cuidar el gos i allà descobrirà una habitació secreta que, entre d’altres tresors, amaga una carta que no s’ha enviat mai.

La lectura ens permet resseguir les peripècies d’en Mitus a partir del moment en que descobreix la carta i s’assabenta que el seu oncle havia estat hippy i que el Canet Rock de l’any 1975 va ser molt important per a ell, però també va ser un esdeveniment clau de la història cultural contemporània de Catalunya, ja que es va celebrar sota la dictadura franquista.

En Mitus, amb l’ajuda de la seva amiga Jana, es veurà embolicat en una aventura a la recerca de la misteriosa Giovanna, la dona destinatària de la carta que no es va enviar mai per fer-li arribar abans que mori l’oncle Jaume. Però de la Giovanna només tenen una pista i res més.

Una novel·la que es llegeix força bé, amb diàlegs i una trama que ens acosta a la vida dels adolescents a través de la personalitat del protagonista, i ens mostra les seves pors, inseguretats i emocions, així com les seves relacions amb la família i els amics. Paral·lelament sabrem més coses d’aquells llunyans anys de la joventut d’en Jaume i la Giovanna i del seu amor.

La música és el fil conductor de la història, i serveix per entendre les emocions i les connexions entre els protagonistes, alhora que ens mostra una època vinculada a uns valors i a un estil de vida concrets.

Aquest relat va ser guanyador del premi Gran Angular 2025. És relativament breu (160 pàgines) i molt entenedor i emotiu.

Lectura recomanada a partir de 16 anys i si és possible escoltant les peces musicals que es mencionen i ens ajuden a entendre una mica la vida d’aquell jovent nascut a la dècada dels 50 del segle passat.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Cruïlla.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «El Jim i la Janis» és:

Com es diu el gos de l’oncle d’en Mitus?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de gener.

La guanyadora del llibre «Nit de Reis» és l’Àngels Oliva. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-jim-i-la-janis-de-llorenc-capdevila/audio/1266608/

…………………………………….

Educar és donar la paraula

En el mateix programa, dos referents del món educatiu, Jaume Cela i Joan Domènech, parlen de l’essencialitat d’escoltar els alumnes al llibre “Educar és donar la paraula”.

Per Cela i Domènech, “una sola persona rebutjada, colpejada per l’escola, ens hauria de fer aturar a tothom, perquè representa un fracàs de la institució“.

Tothom pot aprendre? Què s’ha de fer amb els alumnes rebotats? Com s’ha de donar la paraula als alumnes? I quina autocrítica han de fer docents i sistema educatiu?

En aquesta conversa, també hi participa la Montserrat Ventura, mestra i directora de l’Escola Rivo Rubeo, de Rubí, i membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

Podeu escoltar tot el programa, clicant a l’enllaç:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-no-ha-de-rebutjar-cap-alumne-ningu-es-negat-per-aprendre/audio/1266610/

Em va alegrar el dia saludar a l’admirat Jaume Cela, mestre de qui he aprés molt.

«10 aneguets de goma» i el descobriment dels corrents marins

«10 aneguets de goma» és un àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant que no puc estar-me de relatar breument.

Resulta que l’any 1992 un vaixell dels que porten contenidors va sortir de Hong Kong amb destí a Europa però pel camí una tempesta va provocar que alguns contenidors caiguessin al mar. És freqüent, però per a les empreses navilieres no els suposa gaire complicació. El contenidors acaben al fons del mar i el carregament (ordinadors, sabatilles esportives, etc.) està assegurat i no perden diners. De fet, ens faríem creus si sabéssim el nombre de contenidors que es perden (voluntàriament o degut al mal temps, ves a saber!)

El cas és que un dels contenidors contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma (29000 en total: castors, tortugues, granotes i aneguets). Accidentalment, la porta es va obrir i el carregament va quedar surant sobre l’aigua.

Aquí entra en escena un oceanògraf, en Curtis Ebbesmeyer, que estudiava els corrents marins i va resseguir on anaven a parar els aneguets. Gràcies a aquest seguiment va poder establir la seva teoria sobre corrents marins.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures que van coneixent i que hi viuen a l’oceà.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, 10 aneguets de goma cauen al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal diferent (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

A la versió inicial que es va publicar aquí tenia mida gran i a la darrera pàgina es podia prémer un botonet i se sentia el qüic-qüic de l’aneguet de goma. El va publicar Kókinos, però fa temps que està descatalogada en aquesta editorial.

Coses de la vida, vaig tenir una fuita d’aigua de les canonades que passaven per sobre de la prestatgeria on estava el llibre dels aneguets i altres. Van quedar ben molls i els vaig haver de llençar tots. Bé, el dels aneguets el vaig guardar i encara el conservo. Em va semblar una paradoxa poètica.

Ara, l’editorial Beascoa l’ha editat en un altre format, sense el dispositiu sonor i amb pàgines gruixudes i arrodonides. Un llibre ideal per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: 10 aneguets de goma
Autor: Eric Carle
Il·lustrador: Eric Carle
Traductora: Anna Serra
Editorial: Beascoa
Pàgines: 34
Barcelona, 2025

Presentació de l’assaig «ODS para pequeños activistas»

Encetem el segon trimestre amb l’alegria de veure com el proper dijous 15 de gener podrem presentar el llibre sobre les estratègies per treballar els ODS a partir de la bona literatura infantil.

Des que es va llançar l’Agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2015, docents i educadors ens vam fer càrrec de les ambicions dels objectius esmentats i vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge i ajuden a entendre la interconnectivitat de qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtat, canvi climàtic, etc.

Fa un parell d’anys, la Mònica, la Laura i jo mateix, prenent com a marc de referència el nou currículum, publicat al decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica de la LOMLOE, vam començar a idear un recorregut pels ODS partint de lectures que inspirin i condueixin l’alumnat a conèixer el món i les persones que l’habitem. Més endavant es va afegir a l’aventura l’Imma Palahí, companya il·lustradora que ha fet l’auca i els dibuixos de cada ODS.

En tot moment hem estat conscients que hi ha un fil daurat que recorre, de manera transversal, tots els objectius. Aquest fil és l’ODS4 que ens parla de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. És un objectiu clau, ja que l’accés a una educació de qualitat contribueix a reduir les desigualtats, permet una vida més saludable i sostenible, fomenta la tolerància entre les persones i crea societats més pacífiques. L’educació és la millor aposta per imaginar una vida millor.

Estem convençuts que la lectura obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar (paraula clau) models de vida millors.

A l’assaig que presentem es troben propostes lectores de tota mena:

Els nens i nenes de cicle inicial es divertiran amb les idees enginyoses del protagonista d’El garatge de Gus, empatitzaran amb ell i comprendran el significat del concepte «treball decent».
L’alumnat de cicle mitjà s’emocionarà amb la lectura del magnífic àlbum Pueblo frente al mar en comprovar amb tristesa com el destí del protagonista sembla marcat d’antuvi.
Amb les proeses de la tripulació d’un vaixell solcant mars i oceans per denunciar la caça de balenes i foques, la contaminació, les explotacions petrolíferes i de gas, els nois del cicle superior coneixeran la història del Rainbow Warrior.

Si voleu compartir una estona parlant dels ODS i de com aplicar-los al dia a dia al centre educatiu, us esperem el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés.

Ens agradarà saludar-vos. Us hi esperem!

«Nit de Reis» a l’Ofici d’educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar «Nit de Reis», un àlbum que podem incloure en la festa culminant del solstici d’hivern.

Actualment, els elements de la festa hi són presents, de manera gairebé indestructible. Nadal, una de les grans festes del cicle de l’any té elements musicals i cançons: Nadales (el noi de la mare, el dimoni escuat, cançons de com fer cagar el tió…); elements gastronòmics: menú tradicional (escudella de galets, carn d’olla, neules, torrons…; Elements llegendaris o mítics: La diada dels innocents, la llegenda dels tres reis de l’orient; Dances als Pirineus; Personatges: El tió, l’home dels nassos, la llufa; Objectes: El pi de Centelles, l’avet, el pessebre, les postals, etc.

Aquest és doncs, un llibre ideal per a aquests dies. Per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes les edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals. Aquest és de mida gran i ens explica l’adoració dels tres Reis d’Orient i la il·lusió de la nit més màgica de l’any.

El treball del retallable està molt bé, resistent i cada vegada que passem pàgina s’obre un desplegable meravellós, espectacular.

El llibre té sis dobles pàgines. Les tres primeres presenten escenes dels Reis de l’Orient (Quan veuen l’estel, mentre van de camí cap a Betlem i l’arribada al portal. Les tres següents se centren en el que fa una família. Primer, quan es preparen per anar a la cavalcada amb la carta, el fanalet i els preparatius a casa. La segona és la cavalcada amb les carrosses, els caramels i la gent vivint amb il·lusió que els portin els regals i no carbó. I la tercera és l’endemà quan els nens els lleven i veuen els embolcalls i els regals.

És un llibre que emet la màgia del dia de Reis i ho fa amb poesia:
Tres en són tres, tres germanets
Que fan la carta, plens d’il·lusió.
L’un vol allò i l’altre això.
I el tercer diu Vull un avió!

Com sempre, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Combel.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «Nit de Reis» és:

Que demana als Reis de l’Orient el tercer germà?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de gener.

La guanyadora del llibre «El consultori de la senyora Ainou» és la Rosabel Grau. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/nit-de-reis-doriol-garcia/audio/1265566/

…………………..

Mètodes eficaços per posar límits

Al mateix programa es parla de com posar límits als infants, un tema interessant perquè hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se’ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines?

Al programa intervenen l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa, autora d'”Amor de piel adentro”, “Criar i jugar”, “Maternitat invisible” i “L’ombra de la Clara”, i psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia”. Sentirem també la psicòloga Sonia Kliass, autora de “L’art de posar límits”, i els testimonis de la Maia, el Jan i l’Aura.

L’enllaç al programa: https://www.3cat.cat/3cat/quin-es-el-metode-mes-eficac-perque-un-limit-funcioni-amb-els-fills-posar-consequencies/audio/1265567/

Recomanacions nadalenques

Al programa especial de Nadal d’ahir vam presentar un bon grapat de bones lectures. Per si us serveix, us comparteixo l’article que ha escrit la Marta Sánchez per a la plataforma 3catinfo.

https://www.3cat.cat/3catinfo/llibres-per-demanar-als-reis-12-titols-per-fer-volar-la-imaginacio-dels-infants/noticia/3386494/

Podeu escoltar el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/recomanacions-de-llibres-per-nadal/audio/1263245/

Aprofitem per desitjar-vos unes bones festes i un any 2026 ple de bones lectures. Som l’equip que s’encarrega, des de fa onze anys del programa l’Ofici d’educar, el programa més escoltat a la franja de 6 a 7 del matí dels diumenges. Gràcies a la bona gent que ens escolta i ens envia els seus comentaris!

A la foto m’acompanyen la Marta Sánchez, en José Luís Santiso, l’Elisabet Pedrosa, en Sergi Vives i la Núria Ventura.

Un altre any s’acaba

Aquesta ha estat la quinzena temporada de “La invitació a la lectura”. Miro enrere i estic content perquè, malgrat l’accident que em va tenir uns mesos en stand by, no he deixat de pujar continguts al blog.

En alguna ocasió ja he comentat que el blog és com una porta que em connecta amb persones de llocs allunyats de casa i em permet fer descobertes literàries i accions que es fan arreu del país. També és una mena de diari on queda recollida l’evolució d’aquest món fascinant de la literatura infantil i juvenil, la infància, les famílies i les escoles.

De cara al proper any, algunes de les persones que m’envolten m’han recomanat passar-me a l’Instagram que és el que es consulta més. De tota manera, la meva intenció és seguir amb el blog, amb el mateix ritme de tres publicacions setmanals, unes 120 entrades l’any.

El tema d’Instagram el veig complicat però imagino que només serà qüestió de trobar algú que tingui prou paciència per regalar-me unes hores fins que aconsegueixi que el meu magí ho pugui entendre. Veurem.

Aquesta d’avui és l’avant penúltima entrada del 2025. En vindran dues més que seran les gravacions pendents del programa L’ofici d’educar (una és l’especial de Nadal que s’emetrà el 25 de desembre i l’altra estarà en antena el 28 de desembre). Després, descansarem fins al 7 de gener.

Aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal i unes bones vacances.

Us comparteixo el poema d’en Ramon Besora «Carta de les formigues als Reis de l’Orient».

Tertúlia clandestina #20: Un regal d’hivern amb Concha Pasamar

«Saben en la JAE que la riqueza de un país se mide por las educación de sus gentes; que mil mujeres con estudios valen más que mil hombres con fusiles.» es una de les frases que podem llegir a A la sombra de un romance. Es tracta d’un dels llibres que vam comentar a la tertúlia de dijous passat.

A la sombra de un romance està il·lustrat per la Concha Pasamar, la persona convidada que ens va parlar d’escriptura, d’il·lustració i d’educació.

Concha Pasamar és una persona molt culta. Es percep sentint-la parlar i per la seva presència que impregna l’ambient de bones vibracions. Actualment compagina la docència a la Universitat de Navarra com a professora de Llengua espanyola amb la il·lustració i escriptura. Però crec que el futur l’encararà més cap a la investigació i la divulgació a través de la literatura infantil i juvenil. Crec.

Els seu llibres els podem trobar a diferents editorials, sobretot a Bookolia, però també Kalandraka, Litera, Triqueta i altres. En alguns com a il·lustradora de textos de diferents autors, i en d’altres on és l’autora ella mateixa.

Va venir a l’Espai Llamp i Centelles gràcies a la mediació de la Montse i en Carles de la llibreria “Lectors, al tren!” on el dia següent va inaugurar una exposició amb originals d’algunes de les seves obres (Caputxeta vermella, Bibliotecàries a cavall i Un regal d’hivern).

Bibliotecàries a cavall va ser una de les seves produccions que vam comentar. A les mestres i bibliotecàries ens agrada molt perquè va de lectura. Recordo que en vam parlar fa un any aproximadament a la presentació del còmic Molly Wind perquè tractava del mateix tema.

Vaig recordar que aquí, durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com a “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet en parla el llibre de la Concha Pasamar, bellament il·lustrat a llapis de colors i collage, imitant els llibres de retalls que feien les bibliotecàries a cavall.

També ens va parlar dels seus inicis com a il·lustradora pujant alguns dibuixos a facebook que li van obrir les portes a i col·laboracions en fanzines i en editorials. Paral·lelament va participar de cursos i tallers que la van ajudar a perfeccionar el seu estil.

Vaig explicar que, abans de la tertúlia, li vaig fer algunes preguntes personals, a manera de mini qüestionari Proust, i em van sorprendre perquè les seves respostes no van ser les que m’havia imaginat. Sí que a la pregunta Què llegies de petita i de jove?, les coincidències van ser totals perquè no hi havia altra cosa que les novel·les d’aventures. Va recordar Tom Sawyer, Miguel Strogoff, Pippi Calcesllargues, Jo March i, sobretot, Jim Hawkins, el noi de l’illa del tresor. Eren lectures que servien com a evasió i com a viatge.

Un altre dels llibres que va comentar va ser Caputxeta on la Concha va seguir la versió d’en Perrault. Ens va explicar com va ser de curiós el procés de publicació d’aquesta Caputxeta perquè l’atzar i el dibuixar sense intenció la va conduir a fer aquest llibre.

La versió triada és la d’en Perrault amb un final que avisa a les nenes del llop que afalaga i es cruspeix la Caputxeta. Un final valent i que ens obre el pensament i ens ajuda a defugir de versions ensucrades on el caçador salva la nena i l’àvia de les urpes del llop i, també s’altres versions que s’allunen molt del relat tradicional. Com apunten a la promoció que en fan des de l’editorial Bookolia:

Concha Pasamar tradueix i reelabora la versió del conte de Charles Perrault, molt allunyada del revisionisme posterior i del que molts clàssics han patit en els darrers anys. Tanmateix, els clàssics ho són perquè el seu simbolisme i el seu missatge mantenen avui plena vigència, com en aquest cas.

Després va venir una de les seves darreres publicacions: A la sombra de un romance.

En aquest volum, recrea el text de l’Alejandro Pedregosa amb unes il·lustracions que ens aboquen a recordar l’època i la vida de María Goyri. És un llibre que sembla un quadern de viatge. La Concha es va posar el vestit de professora d’universitat i ens va explicar qui va ser aquesta dona potent, avançada al seu temps, figura clau en l’àmbit de la filologia, l’educació i el feminisme.

L’estil de les il·lustracions ens recorda a les fotografies antigues suaument acolorides.

Mentre la Concha, amb veu ferma, explicava la vida de Maria Goyri per moments em va semblar que l’ambient que s’estava creant era tan màgic, silenciós, que em va transportar a les tertúlies de “L’Ateneillo” on, molt a prop de l’Espai, es trobaven un diumenge al mes figures emergents del món artístic i cultural.

L’Ateneillo era la casa de l’artista Rafael Barradas i aquelles tertúlies van durar des del 1926 al 1928. Farà cent anys ben aviat. Estic segur que la María Goyri hagués encaixat perfectament en aquell grup cultural. Per allà hi passaven personatges com Màrius Verdaguer, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Luis Góngora, Guillem Díaz-Plaja, Federico García Lorca, Salvador Dalí, Gómez de la Serna i altres.

I així va anar transcorrent la tertúlia. Vam parlar de Quan la mare portava trenes, Temps de tardor, Regal d’hivern, Plantar el món, Romances de la rata sabia i sobretot de Carmen.

Els dies següents vaig pensar en la sort que tenim les persones que col·laborem preparant aquestes trobades i les que assisteixen perquè són com un oasi enmig del desert. Ens insufla energia positiva.

La propera tertúlia serà el dijous 19 de febrer de 2026: “Cuando la noche cae en la cueva”.

Us hi esperem!

«Hi ha monstres a la meva habitació», o quan la por és a la nostra imaginació

Hi ha monstres a la meva habitació és un llibre misteriós que tracta de la por a la foscor. La por és un tema inesgotable a la literatura infantil. En aquest cas estem davant d’un llibre molt curiós perquè les pàgines són blanques i juguen amb la transparència.

Imagineu un full doblegat. A la cara del davant hi ha el text i a la cara del darrera, amagat, hi ha el monstre.

Si llegim el llibre de dia, no veurem els monstres perquè ja sabem que els espanta la llum. Per veure’ls ha de ser a les fosques i proveïts d’una llanterna. D’aquesta manera podrem veure els monstres que apareixen com ombres quan la llum brilla a través del paper.

Mentre anem llegint, cap fer passar el raig de llum de la llanterna per darrere les pàgines.

M’ha semblat una bona idea explicar primer el relat a les fosques, amb la llanterna. Després, amb llum, poden observar com està fet i entendre el misteri que s’hi amaga.

I, a l’escola o a casa, si us proveïu de cartolina negra i paper blanc (amb un bon gramatge, de 160 o més) els infants poden inventar els seus monstres (banyes, cues, pèls, urpes, etc.) i després retallar-los enganxar-los sobre el paper blanc. El resultat és espectacular.

Segur que se us acudeixen altres possibilitats plàstiques per fer una exposició, un llibre col·lectiu, una obra teatral (ombres negres) etc. Les fotografies dels infants a la cara del davant amb expressió d’espant queden molt bé.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Hi ha monstres a la meva habitació
Autora: Fanny Pageaud
Il·lustradora: Fanny Pageaud
Traductora: Teresa Duran
Editorial: MTM
Pàgines: 60
Barcelona, 2025

«La nova feina del Pare Noel», un relat humorístic amb rerefons social

Un llibre sobre aquest personatge ens porta a pensar que va de festa, nadal, regals i màgia, però el que ens presenta és una realitat laboral que fa anys que s’arrossega, perquè són temps complicats per a tothom i també per al Pare Noel.

La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.

Trobar una feina li serà complicat per a algú que està acostumat a estar de vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.

Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui li agrada menjar, fer-se cuiner pot ser una bona idea. Fer-se animador de festes infantils també resulta senzill per a ell, perquè sap com tractar els més petits.

No li serà fàcil perquè els empresaris no confien en les seves capacitats, fins que un anunci apareix en el seu camí i tot sembla anar bé. El contracta l’Ajuntament per a fer d’escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.

Final feliç.

A la promo de laGalera podem llegir:

«Una novel·la que parla de reinventar-se en temps de crisi, on es tracten temes com la crisi ambiental, l’economia circular o el món laboral, vistos sempre des de l’optimisme i l’humor.»

ODS para pequeños activistas

Aquest que hem presentat és un dels cinquanta-un llibres que analitzem i sobre el que fem propostes de treball a l’escola a l’assaig “ODS para pequeños activistas”.

El relat «La nova feina del Pare Noel» està inclòs en la tria del capítol dedicat a l’ODS 8 que ens parla de «treball decent». Això vol dir que tothom hauria d’aconseguir una feina que li proporcioni uns ingressos dignes, mesures de seguretat, prestacions socials per a la família, perspectives de desenvolupament personal i, en definitiva, el dret a compartir el progrés.

Per entendre com funciona l’economia global, és convenient que a l’escola s’hi introdueixin conceptes com “economia solidària” que aporten una mirada més ecològica i feminista.
Una bona manera és a través de la literatura actual i la clàssica oferint exemples que ajuden a entendre els conceptes i a extrapolar-los a la realitat que vivim. Un exemple el tenim recordant “El lazarillo de Tormes”, relat anònim que ens explica les aventures d’un nen orfe al servei de diferents amos (un cec, un gentilhome arruïnat, un clergue avariciós, etc.)
També Charles Dickens va ser un nen a qui li va tocar treballar. A les seves novel·les —Oliver Twist, per exemple— queda reflectit el món inhòspit en què es movien els infants treballadors com ell.

L’ODS 8 en aporta unes reflexions sobre com el sistema en que vivim potencia el pensament individual i ens impulsa a competir, fomentant el consumisme i l’acumulació de diners per sentir-nos bé.
Acompanyen la descripció del llibre «La nova feina del Pare Noel» tres propostes de treball, en aquest cas per a cicle superior.

La primera convida els infants a inferir el contingut del relat.
Abans de llegir el llibre, es mostra la portada, es llegeix el títol i tot seguit es llegeixen en veu alta els dos primers capítols que situen l’acció i plantegen el dilema. S’atura el relat i es pregunta als alumnes quina creuen que podria ser una bona feina per al Pare Noel, tenint en compte els seus condicionants (barba llarga, més de 100 quilos de pes i ser bona persona i generosa).

S’anoten i es redacten breument els motius de l’elecció. Es llegeixen i es discuteixen els pros i els contres. En acabar la lectura, es recuperaran les prediccions i es compararan per veure quin s’ha aproximat més i si s’està d’acord amb la proposta de l’autor.

Es valora, també, el missatge relatiu a no perdre mai l’esperança, no sucumbir al pessimisme i actuar amb determinació, implicació i imaginació.

La segona està relaciona amb l’escriptura:

En primer lloc, es comenten les guardes del llibre que presenten un Pare Noel convertit en músic, mariner, paleta, cuiner, futbolista, pintor, soldador, pallasso, metge, etc.

A continuació, es proposa un exercici d’imaginació sobre com es veuen ells mateixos d’aquí a quaranta anys, en quina feina, juntament amb qui, fent què.

Es demana un escrit que serà llegit (voluntàriament) i comentat. La sorpresa està assegurada.

La tercera proposta invita a fer un treball plàstic col·lectiu: Crear una prestatgeria amb caixes de fruita

Al capítol vintè del relat, el Pare Noel té una gran idea: transformar els objectes que recull en joguines per repartir-los com a regals i així, tornar a la seva veritable feina. Amb la seva amiga Befana, la bruixa, recullen paper, cartró, vidre, alumini i el transformen en joguines.

Proposem al grup que, entre tots, fabriquin una prestatgeria partint de les caixes de fruita que arriben al menjador escolar o que puguin aconseguir en alguna fruiteria del mercat municipal o similar.

Es reparteixen les feines (netejar les caixes, pintar-les, decorar-les, acoblar-les, etc.) i es transformen en una biblioteca d’aula que podran lluir amb orgull perquè l’hauran construït ells mateixos.

Per comentar aquest i alguns dels altres cinquanta llibres, us convidem a la presentació que farem el dia 15 de gener a la biblioteca Josep Janés, al barri de Collblanc de l’Hospitalet.

Seguirem informant.

«Por arte de magia», La història de la màgia i els seus secrets.

Els joves lectors i els adults que han gaudit de les aventures amb components màgics gaudiran més que ningú d’aquest fascinant llibre que ens explica tot allò que sembla inexplicable d’una forma amena i amb unes il·lustracions que semblen extretes del bagul d’en Houdini, per citar el mag més famós, amb permís del mag Merlí.

Si hem seguit les aventures d’en Harry Potter, Bilbo Bolson, Mary Poppins, Matilda, etc., trobem episodis en els quals la meravella de la màgia que no sabem com funciona ens atrau i ens diverteix. Els qui tenen (tenim) capacitat de sorprendre’ns fàcilment, gaudim amb el moment en què fem un oh! molt gran i ens empassen l’engany (si està fet amb habilitat i destresa, sense que es noti el truc).

Aquest «Por arte de magia» és un llibre d’història que està dividit en tres parts. Cadascuna de les parts es reconeix perquè els fulls tenen el fons de diferents color.

La primera part ens explica la història de la màgia i ens remunta a èpoques llunyanes. Perquè no ens perdem incorpora un desplegable amb una línia del temps que fa un recorregut per les diferents èpoques de la màgia, des del món antic fins a l’època moderna.

La segona part fa una introducció de com els mags són capaços d’enganyar la ment, o com el cervell es deixa enganyar (a vegades). Ho entenem perfectament veient les il·lusions òptiques que ens fan percebre moviments on no n’hi ha, o com aquestes il·lusions alteren mides, formes i colors. Per a mi, aquesta segona part és la més entretinguda.


La tercera recorda la mateixa sensació que ens aclapara quan entrem en una ferreteria perquè és un d’inventari il·lustrat dels objectes que s’usen en els trucs de màgia al llarg de la història. Aquest apartat presenta tots els objectes màgics que han de formar part de la maleta d’un bon mag.

És un bon llibre per regalar i introduir-se en el món de la màgia. A més, sortosament, tenim molts bons mags i també bones escoles de màgia on podem aprendre i practicar alguns trucs que ens faran passar bones estones.

L’autor, Pietro Grandi, explica com va néixer la idea d’escriure aquest llibre:

«La idea del llibre va néixer de la meva gran passió per tot allò que és efímer i il·lusori, des dels focs artificials fins als jocs òptics i els trucs de màgia. El llibre que he creat és una síntesi dels estudis que he realitzat en els últims anys sobre com ens enganyem a través de la visió.
Des de petit m’ha atret la manipulació dels mags i el seu encant, i em va semblar útil, en un món digital basat en il·lusions virtuals, explicar el que va ocórrer en el passat entre xarlatans, saltimbanquis i il·lusionistes.»

Lectura recomanada a partir de 13 anys.

LES DADES:
Títol: Por arte de magia. La asombrosa historia de la magia y sus secretos.
Autor: Pietro Grandi
Il·lustrador: Pietro Grandi
Editorial: Zahorí Books
Idioma: Castellà
Pàgines: 142
Barcelona, 2025