guerres

by

«La cançó del soldadet» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta història emotiva que ens parla de l’absurditat de les guerres. La manera com està escrita la història m’ha recordat un llibre que vaig llegir a la meva adolescència i que em va marcar. El va escriure Mark Twain fa justament 150 anys i es titula «Les aventures de Tom Sawyer».

A «La cançó del soldadet», el personatges principal és en Lluc, un nen que, com em va passar amb Tom Sawyer, aconsegueix establir una relació directa amb nosaltres, els lectors. Diria que esdevé una mena d’arquetip per com relacionem el seu comportament i els seus valors amb la nostra experiència.

L’estructura del relat és ideal perquè ens presenta un inici que enganxa, una trama i un repte a aconseguir i, sobretot, un final preciós.

El relat comença en una escola d’un poble imaginari on un dia reben la visita d’un soldat que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís del que diuen els adults i cap allà que se’n van.

Parlen de la guerra i a un d’ells se li acut que podrien anar al país estranger, i a la nit, quan ningú no els vegi, pujar a la torre on hi ha bandera i canviar-la per la seva. L’encarregat de fer tal heroïcitat (o temeritat, segons es miri) és en Lluc. La cosa no surt com pretenen, però el noi se n’adona que en aquell altre país, els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.

He comentat que vaig fer una connexió amb Tom Sawyer. Va ser al capítol “Els enamorats”, el més emotiu de “La cançó del soldadet”. Val la pena tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta.

D’aquesta lectura els joves lectors poden aprendre que els soldats o les persones de països en guerra són iguals a nosaltres. Tots tenim els mateixos anhels, els mateixos desigs, els nens i les nenes riuen igual, juguen a les mateixes coses, fan les mateixes bromes i tenen els mateixos somnis, visquin on visquin.

Lectura recomanada per a infants a partir de 10 anys.

La pregunta per al concurs, relacionada amb «La cançó del soldadet», és:

Com es diu el nen protagonista del relat?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial “L’altra tribu”.

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 10 de maig.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/la-canco-del-soldadet-de-pep-puig/audio/1278733/


I la guanyadora del llibre «Poesia tot l’any» és la Maria Bote. L’enhorabona!

LES DADES:
Títol: la cançó del soldadet
Autor: Pep Puig
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: L’altra tribu
Pàgines: 136
Barcelona, 2024

by

Un vaixell anomenat Mexique

Un dels àlbums il·lustrats que m’han impactat darrerament (potser perquè estic més sensible) és Mexique, el nom del vaixell. Com que els de la editorial Libros del Zorro Rojo són molt grans i ens fan la vida fàcil, em limitaré a copiar una part de la informació que hi tenen al seu web (de visita recomanable).

El 27 de maig de 1937, en plena guerra civil, 456 fills i filles de republicans van embarcar en el transatlàntic Mexique, que va salpar des de Bordeus rumb a Mèxic. Estava previst que hi fossin durant tres o quatre mesos, però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van transformar el seu exili en definitiu. Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien.
Es tracta d’un cas real, esdevingut a Espanya fa just vuitanta anys, narrat des de la perspectiva d’un nen, una veu infantil carregada de matisos —entre ells, la incertesa, l’esperança i la innocència— que transgredeix l’eufemisme de «dany col·lateral». Una edició que també narra la història d’un vaixell, sabent que no existeix un registre de tots aquells que travessen cada dia l’oceà, traslladant a éssers humans que tenen dret a una vida digna sense que la terra es desfaci sota els seus peus.


Les il·lustracions d’Ana Penyas —en la seva gamma de grisos i vermells, combinada amb diferents tècniques com el collage, el llapis i les textures— són un poderós reflex del dolor i la solitud que entranya la guerra, i, a la vegada, del besllum d’esperança de «els nens de Morelia».
Aquest llibre està recomanat per a totes les edats, però sobretot se’n pot treure profit a l’ESO.
A destacar la traducció de la Teresa Duran, genial com sempre.
El booktrailer, a continuació:

LES DADES:
Títol: Mexique. El nom del vaixell
Autora:  María José Ferrada
Il·lusradora: Ana Penyas
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Libros del zorro rojo
Barcelona, 2017
32 pàgines

by

L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo

9788424647650_imatge_portada_llibre_detall_9788424647650Acabo de llegir una de les darreres novel·les d’en Jordi Sierra i Fabra: L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo. La tenia pendent des que vaig veure el treball que havien fet a Oriola els mestres d’aquella ciutat.
M’ha agradat força. Bé, de fet l’he llegit perquè el curs vinent farem una recerca dels llibres que tenen com a elements claus els artefactes, les màquines o els enginys mecànics. Crec que aquesta obra ens anirà molt bé. Aquí es barregen realitat i ficció d’una manera molt natural, molt planera. Tot és creïble, la part fantàstica és un complement a la part real. M’ha recordat “L’invenció de l’Hug Cabret” pels tres personatge principals (el nen, l’adult i l’autòmat) i perquè es tracten temes que interessen als alumnes (o que poden interessar) com les relacions entre persones, la solidaritat, l’amor, l’amistat, les guerres, els extraterrestres, etc.

La lectura és fàcil i ràpida, plena de diàlegs i escrita en primera pèrsona pel narrador infant. En Jordi Sierra ens porta a través de la història combinant misteris, màgia, emoció i sentiments i, a mi, m’ha transportat a les novel·les de la meva infantesa, quan estava enganxat a Jules Verne.

La narració explica la vida d’un noi orfe que a principis del segle XX, a Lió, es cola en un teatre, veu l’actuació d’un mag ventríloc (el professor Palermo) i queda encisat per l’espectacle. Aquest ventríloc s’acompanya d’un Enginy Parlant que parla i es mou, aparentment sense fils ni sense contacte amb l’home.
L’interès i l’atzar portaran al noi a descobrir el misteri i el Professor l’incorporarà com a ajudant i li mostrarà el secret del seu ninot parlant.

DSC00990Més endavant, quan en Palermo mor, el noi passarà a ser el nou mag de fama internacional.

Aquesta obra va obtenir el 5è Premi La Galera Joves Lectors. Molt recomanable per als alumnes de cicle superior.

Com a anècdota, explica l’autor que el guió d’aquesta obra el va escriure en un tovalló de paper mentre sopava en una terrassa de Palerm, d’aquí el nom del mag.

Unes declaracions de Jordi Sierra al programa InfoK, a propòsit del llibre, les podeu veure a continuació, clicant AQUÍ