11 Octubre 2021 by jcentell

«El concert més animal», una aventura “boja”

De vegades, ens preguntem perquè ens atrau determinat llibre. Sovint és la il·lustració de la coberta.

Per contra, sovint, també, en llegir la història que hi ha pàgines endins quedem decebuts.

I encara una circumstància freqüent és quan una coberta poc atractiva no ens crida l’atenció, passem de llarg i ens perdem un bon relat.

És curiós, si més no, tot plegat. Per això convé girar el llibre i veure quines pistes ens aporta la contracoberta i també obrir el llibre i fer-li una ullada a la primera frase que sol indicar el ritme, l’estil i el vocabulari que s’emprarà.

En aquest “El concert més animal” hi diu:
Temps era temps, un matí de primavera, al corral de Mas Pagès va a haver-hi un gran enrenou perquè la gallina Fina, enlloc d’un ou en va pondre tres!

I així ja sabem que el relat té forma de rondalla, de conte atemporal (temps era temps) i està situat en un lloc concret (corral de Mas Pagès), en un temps (primavera) i ens anticipa el conflicte es pot derivar (la gallina pon tres ous enlloc d’un). Bon inici.

Si, a més, a la portada llegim que ha estat mereixedor del Premi Emili Teixidor, tenim un altre motiu per seguir amb la lectura.

I això fem, perquè el format és ideal per als infants de segon o tercer de primària. Ens costa trobar aventures per aquestes edats que no siguin àlbums il·lustrats sense mots o històries amb un missatge implícit des de la primera paraula, d’aquelles que ja veiem el que volen aconseguir i que tracten de sentiment i de com s’han de comportar les criatures.

«El concert més animal» és una aventura esbojarrada que ens fa riure i que, si volem, també conté un missatge (un parell de missatges, millor) però que no és indispensable perquè l’aventura per l’aventura s’ho val.

De què va? D’una gallina que pon tres ous i d’un masover que entra al corral per triar-ne una per fer-ne el brou per al sopar. La gallina Fina arreplega com pot els tres ous (un a sota de cada ala i el tercer al bec) i fuig com pot.

En la fugida, una sèrie de despropòsits fan que quedi allunyada dels ous i aquí comencen les dues aventures paral·leles: la dels animals del bosc que troben els ous i miren de covar-los com poden i la peripècia de la Fina en el seu intent de tornar i trobar els seus tres ous.

Una història força divertida que conté, al final, el concert de celebració i on hi ha entre els assistents un llop que també vol participar i cantar. La seva peça fa així:

Tots, bèsties i humans,
Sempre heu cregut que els llops som agressius.
Tots, petits i grans,
Ens acuseu de ser monstres assassins.
Sense pietat penseu això de mi,
I ara esteu tots amb el cul encongit.
Perquè … us han dit que em menjo iaies, sí,
I em carrego set cabretes, jo sol,
I amenaço els pastors.
….

Una bona lectura per als infants a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El concert més animal
Autora: Anna Fité
Il·lustrador: Pedro Simón
Editorial: laGalera
Pàgines: 48
Barcelona, 2021

27 Abril 2020 by jcentell

Llibres i propostes per al confinament – 6 (La cigonya)

Hi ha llibres que t’acompanyen tota la vida. Fa un parell de setmanes en parlava amb el meu amic Daniel per vídeo conferència. En Daniel treballa en una biblioteca escolar a Tailàndia i em comentava la mitja dotzena de llibres que l’han acompanyat per tot el món. Recordo que citava «El círculo de los mentirosos», «¡Eh, petrel!», «No digas que fue un sueño», «Viajes con Heródoto» i d’altres.

Em va fer pensar en els que estan a prop meu des de sempre i on he trobat inspiració per a les sessions de narració de contes. A part de la clàssica «Rondallística» d’en Joan Amades, la col·lecció de «Rondalles mallorquines» d’en Jordi d’es Racó o els recopilatoris de contes del país valencià d’Enric Valor, hi ha tres exemplars que estan al top ten dels més rebregats, llegits i rellegits. Un és «Fiesta» d’Herminio Almendros, el segon és «Les rondalles de Putxinel·lis Claca» (aquest ha passat pel sastre de llibres més d’una vegada) i el tercer és d’en Xesco Boix.

Xesco Boix va ser un dels iniciadors de l’animació al nostre país. El vaig conèixer a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat a la dècada dels 70 on el podies sentir cantar i contar animant els migdies d’aquelles extraordinàries jornades estiuenques. Un dels llibres que va publicar era un recull d’on he tret moltes narracions. Era una edició casolana amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i que duia per títol «L’arbre generós». Allà hi ha molts contes que es poden adaptar per explicar a l’escola o a casa. N’hi ha quatre, en concret, que es van dibuixant a mesura que es narren: «L’elefant», «La tortuga Filomena», «El gat» i «La cigonya». Els he explicat sovint, a l’escola.

La Galera va tenir l’encert de fer-ne una edició acurada, en tapa dura, fa deu anys, amb motiu del 25è aniversari de la mort del cantant.

Avui, us n’explicaré el de «La cigonya» que jo sempre acabo dient que sembla un pollastre.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Dibuixem i narrem
Al recull citat d’en Xesco Boix trobem el conte «El gat», una adaptació de la història original “The Tale of a Cat Black” que va escriure Carl Withers i va il·lustrar Alan Cover, l’any 1966, i es va publicar als Estats Units.
Diu que «Hi havia una vegada un nen petit que es deia Tommy. I aquesta es la T de Tommy…

En Xesco ho va transformar en “Una vegada era un senyor que es deia Pere i que es volia construir una casa. Es posa a la feina i comença a construir-se una habitació, una cambra,…

Una bona idea és anar dibuixant un animal qualsevol i anar inventant la seva història. Ben esbojarrada, si pot ser. Penseu en una balena, un pingüí, una girafa, etc. Segur que us en sortiu!

28 Agost 2019 by jcentell

Una altra lectura (o relectura) per a l’inici del curs

Seguint amb l’entrada anterior, recordo un personatge mític dins la literatura escolar: El petit Nicolas.
El petit Nicolas és un nen com els altres però les seves aventures no deixen de sorprendre’ns pel nombre de ximpleries que ell i la seva petita banda d’amics desencadenen de manera permanent i pel desordre constant i divertit que sembren arreu.
Escrit en primera persona, recorda les aventures d’en Manolito Gafotas que també es una bona lectura relacionada amb el món escolar.
L’autor, en René Goscinny, també va ser el creador de sèries de còmics conegudes com la d’Astèrix o en Lucky Luke. Malauradament, va morir jove, amb 51 anys, d’una aturada cardíaca.
Les primers aventures d’El Petit Nicolas van aparèixer com a tires de tebeo al setmanari belga “Le Moustique”, entre el 1956 i el 1958 i després ja van passar a format llibre. Les signava amb el pseudònim “Agostini”.

Les aventures d’en Nicolas transcorren al voltant dels anys 60 i ens ofereixen una visió de la societat de l’època i són una mena de caricatura de la vida d’un nen divertit, malgrat els seus enuigs, que va descobrint la vida i les seves complexitats, els problemes dels pares, dels veïns, dels amics. També de la mestra (la seva classe és “mogudeta”, diu) perquè la vida d’en Nicolas passa entre l’escola i la família.

Els amics d’en Nicolas són personatges curiosos, cadascú amb les seva singularitat: L’Alceste és el millor amic d’en Nicolas i menja molt sovint, així que sempre té les mans greixoses de mantega, en Clotaire és l’últim de la classe perquè s’adorm fàcilment i s’asseu a la darrera fila, en Rufus és fill d’un policia i es pren molt seriosament la feina del seu pare, l’Eudes és el més fort i el seu mètode de resolució de conflictes és a cops, en Geoffroy té moltes joguines perquè el seu pare té molts calés i sovint porta disfresses, en Maixent té les cames més llargues i aconsegueix córrer molt més que els altres, en Joachim, l’Agnan i la Marie-Edwitge són uns altre companys de classe.

Una lectura recomanada per als infants a partir de nou anys.

El web oficial: http://www.petitnicolas.com/

El tràiler de la pel·lícula en castellà:
https://www.youtube.com/watch?v=wLX7y1-kfOc

LES DADES:
Títol: El petit Nicolas
Autor: René Goscinny
Il·lustrador: Jean-Jacques Sempé
Traductors: Núria Vilà i Enric Larreula
Editorial: La Galera
Col·lecció: Grumets, 39
148 pàgines
Barcelona, 1994

15 Novembre 2017 by jcentell

Una nova terra. Una vivència compartida.

L’Associació de Mestres Rosa Sensat acaba de publicar la reedició d’aquest llibre clàssic d’en Paco Candel, amb les il·lustracions originals d’en Cesc i la traducció de la Marta Mata.
Es tracta de la primera edició en català d’aquest conte que és va publicar l’any 1971, dins de la col·lecció «Desplegavela» de l’editorial La Galera. El text en castellà és anterior, del 1967. La col·lecció «Desplegavela» es deia així perquè les pàgines del final s’obrien en forma d’acordió. En l’edició que ara s’ha reeditat, aquest detall no hi apareix, imagino que per estalviar costos.
El llibre és un regal per diversos motius.
Primer perquè recupera un text mític i ens recorda la figura d’aquests escriptor tan proper per als qui, com jo, ens hem mogut pels mateixos espais físics. Sovint hi vaig a la Zona Franca on hi viu part de la meva família i on hi ha la magnífica biblioteca que porta el nom d’en Paco Candel. Mentre passejo pel barri i pels carrers on vivia l’autor, el recordo.
També perquè els qui som de l’Hospitalet tenim un deute amb ell des de l’època en que va ser elegit regidor de la ciutat per la llista del PSUC i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura. Era l’any 1979.
En tercer lloc perquè la història que explica «Una nova terra» és la història de moltes de les nostres famílies que van arribar a Catalunya els anys 50 i 60 amb les mateixes condicions dels protagonistes del relat. A més, les anècdotes i les situacions que s’expliquen són compartides.
I finalment perquè «Una nova terra» continua essent actual i encara avui hi ha fluxos migratoris que viuen la mateixa circumstància vital.

El relat l’explica un infant i comença quan ell, la germana i la mare reben una carta del pare que va marxar a treballar a una gran ciutat. Agafen el poc que tenen i emprenen un llarg viatge de tres dies en tren fins a la ciutat. Hi van neguitosos perquè no saben què es trobaran.
S’instal·len en una barraca que el pare ha comprat.

El pare pregunta:
—Què us sembla?
—Estupenda! Està molt bé!
La barraca, si fa no fa és com la cova que teníem al poble.
El que jo no sé és d’on sóc, ara. Jo era del meu poble; però ara, d’on sóc?

La narració continua explicant com els infants van a l’escola, com juguen al parcs, com fan nous amics i com van descobrint els espais que els envolten.
El somni de la família és aconseguir un dels pisos que s’estan construint a l’extraradi.

Aquests jardins tenen a la vora unes cases molt, molt altes. Al poble no n’hi havia pas. Aquestes cases es diuen pisos. Uns amics meus hi viuen. Jo hi he pujat. M’agraden els pisos perquè hi ha lloc per a tot. I també perquè es veuen moltes coses i moltes cases de la ciutat des de la finestra.

Al web de l’Associació han penjat un Vimeo amb imatges del conte que podeu veure a continuació:
https://vimeo.com/238939856
Al grup de treball «Passió per la lectura» el comentarem en la propera sessió i valorarem si l’incloem en la tria sobre llibres que parlen de les ciutats. Diria que sí.
Aquest llibre i la resta de títols de la Col·lecció (que comença a fer molta patxoca) els podeu aconseguir entrant a http://rosasensat.org/editorial/ca/colleccions/?colleccio=MARS

LES DADES:
Títol: una nova terra
Autor: Francesc Candel
Il·lustrador: Cesc
Traductora: Marta Mata
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Col·lecció: MARS, 10
Pàgines: 28

13 Setembre 2016 by jcentell

50 anys de El Zoo d’en Pitus

Com qui no vol la cosa ja han passat cinquanta anys de la publicació de EL ZOO D’EN PITUS, un dels llibres mítics de la col·lecció El Grumets de la Galera.

Vaig tenir la sort de compartir un matí amb en Sebastià Sorribas, l’autor, a les antigues oficines de l’editorial Graó, conversant, juntament amb en Joaquim Carbó, del que va significar per a tots dos la publicació de El Zoo d’en Pitus i de La casa sota la sorra.
M’agradaria compartir aquells moments amb els qui no vau llegir l’entrevista que vam escriure a la revista GUIX en el seu dia. Només cal que cliqueu AQUÍ
També us recordo que durant aquest estiu a les biblioteques de Girona s’han fet moltes activitats relacionades amb l’efemèride. Si us afanyeu encara podeu gaudir d’algun espectacle i/o exposició fins a finals de setembre.

Per exemple, la que es pot visitar a la Biblioteca Just M. Casero (Plaça de l’Om, 1, 17007 Girona).

Es tracta d’una exposició vivencial acompanyada de les il·lustracions de la Pilarín Bayés i d’una ambientació que et fa sentir dins el llibre.

20 Juliol 2015 by jcentell

L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo

Acabo de llegir una de les darreres novel·les d’en Jordi Sierra i Fabra: L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo. La tenia pendent des que vaig veure el treball que havien fet a Oriola els mestres d’aquella ciutat.
M’ha agradat força. Bé, de fet l’he llegit perquè el curs vinent farem una recerca dels llibres que tenen com a elements claus els artefactes, les màquines o els enginys mecànics. Crec que aquesta obra ens anirà molt bé. Aquí es barregen realitat i ficció d’una manera molt natural, molt planera. Tot és creïble, la part fantàstica és un complement a la part real. M’ha recordat “L’invenció de l’Hug Cabret” pels tres personatge principals (el nen, l’adult i l’autòmat) i perquè es tracten temes que interessen als alumnes (o que poden interessar) com les relacions entre persones, la solidaritat, l’amor, l’amistat, les guerres, els extraterrestres, etc.

La lectura és fàcil i ràpida, plena de diàlegs i escrita en primera pèrsona pel narrador infant. En Jordi Sierra ens porta a través de la història combinant misteris, màgia, emoció i sentiments i, a mi, m’ha transportat a les novel·les de la meva infantesa, quan estava enganxat a Jules Verne.

La narració explica la vida d’un noi orfe que a principis del segle XX, a Lió, es cola en un teatre, veu l’actuació d’un mag ventríloc (el professor Palermo) i queda encisat per l’espectacle. Aquest ventríloc s’acompanya d’un Enginy Parlant que parla i es mou, aparentment sense fils ni sense contacte amb l’home.
L’interès i l’atzar portaran al noi a descobrir el misteri i el Professor l’incorporarà com a ajudant i li mostrarà el secret del seu ninot parlant.

Més endavant, quan en Palermo mor, el noi passarà a ser el nou mag de fama internacional.

Aquesta obra va obtenir el 5è Premi La Galera Joves Lectors. Molt recomanable per als alumnes de cicle superior.

Com a anècdota, explica l’autor que el guió d’aquesta obra el va escriure en un tovalló de paper mentre sopava en una terrassa de Palerm, d’aquí el nom del mag.

Unes declaracions de Jordi Sierra al programa InfoK, a propòsit del llibre, les podeu veure a continuació, clicant AQUÍ

19 febrer 2014 by jcentell

Noel et busca d’Àngel Burgas al llistat de l’IBBY 2014

L’IBBY (The International Board on Books for Young People) que es el Consell Internacional per al Llibre Juvenil es una organització sense ànim de lucre que representa una xarxa internacional de persones de tot el món compromeses amb la literatura i la infància.
L’IBBY té la seu a Suïssa i cada dos anys presenta un llistat dels millors llibres juvenils publicats.
Acaba de sortir el del 2014 i allà podem veure quines són les obres recomanades. Val la pena fer-li una ullada per saber que es cou arreu. El llistat complet el trobareu entrant a:

http://www.ibby.org/index.php?id=1365

En català han seleccionat Noel et busca d’Àngel Burgas, una historia que segons s’explica al text de la contraportada: “L’Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i no sap en qui confiar. L’única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l’assalten. Però de vegades no saber és una protecció i oblidar-ho tot és l’única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin… Un thriller que t’atraparà i et mantindrà en suspens fins al final!”

La crítica especialitzada ha comentat:
Pep Molists a El País: El desenvolupament de la historia, com les emocions del protagonista i les sensacions del lector, avancen per una serralada de relleus irregulars. El principal atractiu és l’ambigüitat dels protagonistes, el desconeixement i el descobriment gradual d’un tot, però especialment las lluita interna del personatge per començar una vida de cap i de nou i deixar enrere un passat que li ho vol impedir”
Ricard Ruiz a Time Out: Cinc raons per llegir Noel et Busca. El ritme addictiu: Vet aquí, ara sí, un thriller frenètic. Juvenil, tèrbol i addictiu malgrat els presumptes tòpics inicials (un accident, amnèsia, drogues), el llibre del figuerenc Burgas és pura tècnica: el page turner funciona perquè està pensat al mil•límetre, però també i sobretot… perquè no es nota.
Joan Portell al Faristol: La novel·la suposa un canvi de registre en l’obra juvenil d’Àngel Burgas, però té en comú amb altres obres seves la predilecció per personatges marginals o marginats. Un thriller realment inquietant, construït sense fissures i sense concessions. El tractament que dóna la tema, lluny de despertar la morbositat, porta a la reflexió. Una novel•la juvenil que haurien de llegir els adults.
Lluís Llort al Punt Avui: Noel et busca (…) té un fons que vol gratar les fibres sensibles de zones del cervell que contenen elements gairebé tabús, com ara la capacitat que podem tenir, o no, de matar. Un entramat de molts altres temes de gruix conformen l’obra, com ara les vel·leïtats de la memòria i com ens sentim sense, com mirem de reconstruir el passat desaparegut, i també sentiments com ara la culpa, la set de vanjança, la por, l’angoixa, el penediment i el dret a rebre o concedir el perdó (…) i la identitat, un altre dels temes importants que toca Burgas en aquest thriller psicològic elegant.

Web d’Àngel Burgas: http://www.angelburgas.cat/