Sobre mi

Sóc en Jaume Centelles, he treballat durant 40 anys l’escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet fent diverses tasques, especialment a l’educació infantil i com a responsable de la biblioteca escolar. Des del mes de setembre de 2013 estic jubilat, que vol dir que he fet un pas enrere i he deixat l’aula, però continuo lligat al món de l’educació.
Mantinc aquest web actiu des de fa vuit anys i m’ha donat la possibilitat de compartir experiències i pensaments amb moltíssims mestres i lletraferits, més del que no imaginava. Estic agraït i m’emociona pensar en la sort que he tingut de conèixer a tanta bona gent entre els companys d’escola que tant m’han ensenyat.
Actualment segueixo col·laborant amb la revistes GUIX, on he anat fent seccions regularment, sempre relacionades amb la lectura i la biblioteca escolar. De forma regular, també participo del grup de treball «Passió per la lectura» adscrit a l’Associació de Mestres Rosa sensat.
Algú una vegada va dir —crec que va ser François Mitterrand— que no et jubiles mai de fer de mestre. Tenia raó. En el meu cas he fet un viatge de moltes hores —més de 35000 classes, sense comptar les reunions ni les hores de preparació, només hores directes amb infants, a l’aula— on he après, he rigut, he patit i m’he equivocat.
He tingut la sort de viure un període de canvis copernicans en el món educatiu, a tots nivells: tecnològics, de lleis d’educació, arribada d’una població vinguda d’altres països, formació continua, etc.
A diferencia d’altres feines, els mestres cada dia hem d’estar a punt, cada matí amb el somriure, amb la paraula amable i carinyosa als llavis. Estic orgullós d’haver triat l’ofici de mestre. Podia haver optat per perseguir riqueses o prestigi; podia haver triat buscar aventures i fer coses que mai ningú no hagués fet com si fos Edmund Hillary escalant l’Everest per primera vegada. Gran tipus, per cert, Sir Hillary, que sempre va destacar el paper fonamental que van exercir els «xerpes» que el van acompanyar durant la conquesta del cim. Els xerpes són el cor de qualsevol expedició del muntanyisme nepalès, son les estrelles que guien als escaladors, coneixen quines rutes cal seguir i quines cal evitar. El mestre s’assembla al xerpa perquè fa de guia als alumnes i si aquest segueix els seus consells poques vegades es perdrà.
Com deia, estic orgullós d’haver triat l’ofici de mestre perquè, com la majoria, he tingut la voluntat d’aconseguir influir en el món, intentant formar persones que siguin bones, generoses, solidàries.
Un altre francès, Georges Jacques Danton, va dir allò tan bonic de que «després del pa, l’educació és la primera necessitat d’un poble»
Actualment estem vivint un bon moment pel que a la literatura infantil i juvenil i finalment hem entés que la lectura és la possibilitat de parlar amb persones d’altres èpoques, d’altres països, d’altres cultures i pensaments, per comprendre una mica, només una mica, com funciona el món. A més, els informes que de tant en tant es van publicant demostren una evidencia que tothom accepta: la incidència positiva de la biblioteca escolar en la formació lectora i el desenvolupament de les competències de l’alumnat —en el benentès que la biblioteca sigui de qualitat, és a dir, que compti amb recursos humans i la col·laboració de tota la «tribu», especialment del claustre de Mestres i el suport de l’Administració educativa. Ho hem repetit insistentment però sembla que ningú no es posa les piles. Bé, hi va haver un intent l’any 2005, quan n’era Consellera la senyora Marta Cid però això queda molt lluny i els esforços i les il·lusions es van diluir pel camí. Llàstima!