by

Tertúlia clandestina#24: Llegim les ciutats

Francesco Tonucci ens recordava que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes.La literatura infantil explica tot el que passa al nostre voltant i ens serveix per reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, comparant les històries que ens presenten amb les que coneixem.

Els llibres ens mostren persones semblants a les que ens creuem diàriament, cadascuna amb les seves cabòries, la seva manera d’entendre la vida i les seves creences. A la literatura hi ha famílies com aquella nouvinguda de qui no sabem res, veïns com aquells amb qui coincidim a l’ascensor i ens limitem a fer un educat «Bon dia», i poca cosa més.

A la propera tertúlia clandestina reflexionarem sobre com és el lloc on vivim, per què cal conèixer la seva història i què podem fer per millorar-lo.

Ens acompanyarà un historiador que compartirà amb nosaltres la seva visió dels llibres infantils que presentarem.

Si us interessa el tema i voleu venir, aquestes són les dades:

Tertúlia clandestina #24: Llegim les ciutats
Data: dijous, 4 de juny de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai

La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: Semàfor

by

«Persèpolis» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta novel·la gràfica basada en la vida de la Marjane Satrapi, en l’edició actualitzada de l’editorial Reservoir Books.

Persèpolis és un còmic (novel·la gràfica) autobiogràfic i històric realitzat en blanc i negre. Els fets que s’hi expliquen són commovedors, però estan plantejats amb una certa dosi d’humor, la qual cosa fa que el relat no sigui tan devastador.

La història narra com va créixer la Marjane a l’Iran, en un règim fonamentalista islàmic que l’acabaria portant a abandonar el país. El còmic comença l’any 1979, quan la Marjane té deu anys, i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Xa de Pèrsia a l’Iran per donar pas a una república islàmica.

La nena no vol portar el mocador, però es veu obligada a fer-ho. Ha estat educada a l’estil occidental dins d’una família de classe alta i amb uns pares d’ideologia progressista i es resisteix.

La història es divideix en diverses etapes de la vida de la protagonista. Comença amb la infància de la Marjane durant la Revolució (1979-1980), passa per la guerra Iran-Iraq i l’exili a Europa, quan els seus pares l’envien a estudiar a Viena, Àustria, on viurà un profund xoc cultural. Més endavant arriba el retorn a l’Iran, després de diversos anys difícils a Europa, on els intents d’encaixar no són el que ella espera, i finalment abandona el seu país definitivament per anar a França.

Els joves lectors poden entendre com funciona qualsevol dogma polític o religiós, com reprimeix i, sobretot, la lluita de les dones per mantenir la seva individualitat davant les nombroses restriccions que pateixen.

Lectura recomanada per a infants a partir de 14 anys.

La pregunta per al concurs sobre el llibre Persèpolis és:

A quin país se situa la història?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Reservoir Books. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de maig.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/persepolis-de-marjane-satrapi/audio/1280233

Els guanyadors del llibre La cançó del soldadet són en Marc González i els seus fills, en Robin i en Lluc. Enhorabona!

LES DADES:
Títol: Persèpolis
Autora: Marjane Satrapi
Il·lustradora: Marjane Satrapi
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Reservoir Books
Pàgines: 352
Barcelona, 2020

by

«A casa», un poemari bellíssim

La col·lecció “Akipoeta” arriba a la dotzena de bons títols. Aquest “A casa” és del tàndem M. Carmen Aznar i Raquel Catalina, que ja ens havien mostrat el seu talent amb “El jardí que habites”, dins d’aquesta mateixa col·lecció.

De què va?

Són poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. En aquesta ocasió, una nena fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva. Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

El llibre està feta amb paper de gran qualitat i els exemplars van cosits a fil vista per facilitar que s’obrin perfectament.

Les il·lustracions són magnífiques i tenen un halo màgic que transmet una energia positiva increïble.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes per recitar-los i gaudir-los.

El meu llit
El meu llit
és un llit per saltar
i fer tombarelles,
un ring de lluites
de coixins i pessigolles.
Un llit per escoltar contes i per inventar-ne…
els finals.
És un llit per abraçar peluixos i somnis,
per explicar secrets,
per beure poemes.
Un llit per tenir-hi sempre,
els ulls oberts.
Zzzzz.

El recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: A casa
Autora: M. Carmen Aznar
Il·lustradora: Raquel Catalina
Traductor: Josep Santaeulàlia
Editorial: Akiara books
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

by

«En Vingavà», la història d’un robot valent

Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgienes veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte. Però com que amb ell ja n’hi ha prou, els altres empleats són acomiadats.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs, però cap acaba bé. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

Un dia, el recluten per fer una feina que cap humà vol fer: trobar mines en una zona de guerra, però, una bomba terrible, la més gran que es pugui imaginar arrasa tota la vida a la Terra.

La devastació dura moltíssims anys fins que gradualment les plantes tornen a créixer i en Vingavà i els altres robots que funcionen amb energia solar es desperten i comença una nova vida. Bé, falta una cosa. No hi ha persones.

A la segona part, en Vingavà se les farà per crear vida i una nova generació de terrícoles feliços començarà a habitar el planeta.

El relat té un final esperançador i me l’imagino llegit en veu alta i en companyia perquè també té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?). No sé si “fosc” és l’adjectiu correcte —potser “trist” s’escau més—perquè la gràcia del llibre també està en l’humor que emana i les ironies que, com a adults, podem captar immediatament.

Pel que fa a les il·lustracions, m’agrada l’aspecte amable del robot, amb uns ulls exageradament grans i, a diferencia dels altres robots que apareixen, no té forma semblant als humans però sí que té braços, ulls, boca, cos i rodes que substitueixen a les cames.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: En Vingavà. La història d’un robot valent.
Autora: Linda Bondestam
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Takatuka
Pàgines: 88
Barcelona, 2026

by

Tertúlia clandestina #23: Literatura i jocs de taula

A la darrera Tertúlia Clandestina de dijous 7 de maig vam parlar d’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) però centrant-nos en aquells jocs relacionats amb la lectura i la literatura.

Vam convidar a en Martí Cerezo, mestre i coordinador del Grup de treball sobre Jocs de Taula del CRP de l’Hospitalet. També ens va acompanyar l’Aurora i la Laura, membres del Grup de treball, que van ajudar explicant les normes i fent el seguiment dels jocs de taula presentats.

Primer en Martí ens va explicar què és aquesta metodologia en la que el joc ajuda a viure experiències d’aprenentatge. No es fa perquè amb el joc l’aprenentatge resulti més divertit, sinó perquè sigui més significatiu i durador, degut a que el joc de taula ens posa dant d’un repte al qual hem de donar resposta.

Si conèixer en Martí, podeu anar al programa “AULALH” on va explicar molts jocs i va fer reflexions sobre el tema. Cliqueu a:

https://lhdigital.cat/programa/aula-lh/aula-lh-05-10-2025-el-joc-com-a-eina-educativa/

A la Tertúlia, en Martí va insistir en alguns conceptes que ens van semblar interessants. Per exemple, va recordar la necessitat d’avorrir-nos, d’equivocar-nos, d’aprendre a perdre, i altres aspectes vitals que ens fan créixer.
També vam entendre la diferència que hi ha entre ABJ i gamificació.

Mentre en Martí anava explicant, vam fer algunes aportacions pràctiques com l’existència de jocs de taula que es poden endur en préstec a les biblioteques públiques i la possibilitat de jugar allà mateix. També que el conegut “Joc de l’Oca” no és un joc de taula i altres curiositats.

Vam començar la sessió pràctica amb “Story colors” un joc de narrativa, el seu objectiu principal és fomentar la imaginació i l’expressió oral mentre els jugadors intenten endevinar una seqüència de colors amagada dins d’una història inventada.

Un dels jugadors agafa una carta de narració amb una frase inicial i ha d’inventar una història on apareguin elements relacionats amb els colors, sense anomenar-los directament (per exemple, sense dir vermell, pot parlar d’una poma o un cotxe de bombers). La resta de jugadors han d’escoltar atentament i intentar deduir quins colors han sortit i en quin ordre.

Després ens vam separar en cinc grups i a cada grup vam poder tastar un parell o tres de jocs. Alguns ens van semblar molt profitosos.

Aquí teniu els jocs proposats:

Va ser una molt bona tertúlia. Ens vam divertir i vam aprendre com de beneficiós és jugar amb els infants, els alumnes i la parentela, perquè d’entrada aparquem les pantalles i ens mirem als ulls i coneixem millor als qui juguen amb nosaltres ¡, de passada, ens coneixem millor a nosaltres mateixos i les nostres reaccions.

La propera tertúlia serà el 4 de juny i amb el títol ”Llegim les ciutats” explicarem com la literatura en ajuda a entendre què son les ciutats, quines coses boniques ens aporta passejar pels carrers, en què ens hem de fixar, quina història hi ha darrera dels monuments, edificis singulars, etc. Serà una manera de conèixer millor el que ens envolta, conservar-lo, defensar-lo i estimar-lo.

by

La Gran Gala dels Rècords dels Contes

Un dels llibres més buscats a les biblioteques és el Guinness dels Rècords. Té nom de cervesa. Si en alguna ocasió heu estat a Dublin, una de les visites més impactant és a la fàbrica de la cervesa Guinness. Et deixa marca, potser no tant com la biblioteca del Trinity College, i les referències a James Joyce i Oscar Wilde que trobes a cada cantonada, però val la pena visitar l’edifici de set plantes de la mítica Guinness.

Quina gràcia té el Llibre dels rècords? Perquè algunes biblioteques el tenen exclòs de préstec? Segurament, perquè als infants i joves els atrau saber coses curioses com quin és l’ocell que vola més ràpid, aspectes relacionats amb la naturalesa humana, rècords esportius, científics, històrics, ets. Allà trobem explicades les coses més sorprenents que puguem imaginar. Textos breus acompanyats de les fotografies corresponents. Té el seu morbo.

Quan vaig veure que en aquest “Hi havia una vegada… Els rècords dels contes” ajuntaven aquests dos conceptes (contes i rècords) em va semblar una idea magnífica.

El llibre ens presenta una mena de gala, a la manera dels Óscars de Hollywood, on els protagonistes són els contes populars. Els personatges són coneguts i es premia qui és el més astut, el més dolent, qui té els cabells més llarg, l’objecte més interesant, etc. També s’entremesclen entrevistes que fa una conilla de l’empresa VAUR (Vet Aquí Un Rècord) i tot plegat molt amanit amb humor i coneixements.

Les il·lustracions són molt detallades i complementen perfectament la idea del llibre.

Si tot va bé (que anirà) esperem una segona gala!

Lectura recomanada a partir de vuit anys.

LE DADES:
Títol: Hi havia una vegada… els Rècords dels Contes
Autora: Laura Ortega
Il·lustradora: Anna Aparicio
Traductora: Gemma Brunat
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 64
Barcelona, 2026

by

Donant vida als personatges implicats amb la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fa quinze anys, un grup de mestres implicats en aconseguir que “La Carta de la Terra” i els ODS entrin a formar part del currículum educatiu, participem de manera activa en la defensa d’un codi de convivència basat en la cultura de Pau i Sostenibilitat, en l’entesa entre les persones i la relació amb la natura. Una de les accions que promovem és la publicació de relats adreçats a infants i joves que els facin reflexionar sobre el món, les persones, la lluita contra el canvi climàtic, la pau, l’erradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, les energies renovables, el treball digne, el consum responsable, la defensa de la flora i la fauna, i la justícia social.

Una de les meves aportacions és escriure alguns textos que convidin a reflexionar i obrir la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.

Al darrer llibre —Sota la pluja— vaig presentar deu relats breus adreçats als joves de 10 a 16 anys.

Els dies previs a Sant Jordi, a l’Institut Caparrella de Lleida han fet una activitat que m’ha semblat innovadora. Donen vida als personatges dels relats, emprant eines d’intel·ligència artificial (IA). El resultat és ben curiós.

Primer, amb assessorament de la Maria del Mar Lluelles, companya del Projecte “Implica’t”, i l’alumnat de 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes van llegir tots els contes publicats aquests anys i cada alumne va triar un conte i un personatge.

Després van relacionar cada relat amb els valors dels Principis de la Carta de la Terra i els ODS i van escriure un breu guió. D’aquest guió es va generar un vídeo amb IA on el personatge pren vida.

Va ser una activitat que fomenta la creativitat, el pensament crític i el compromís amb els valors globals. Estava emmarcada amb les accions literàries de la Diada de Sant Jordi.

Us poso un exemple i després us passaré l’enllaç a tots els treballs, per si us ve de gust veure’ls.

El primer relat de Sota la pluja es titula L’enllustrador de sabates. Està acompanyat d’una il·lustració de la Sara Masià.

A partir d’aquest text, l’alumne Iker Peña, va crear amb la eina padlet un petit vídeo que el podeu trobar a:

https://blocs.xtec.cat/implicatspersantjordi/2026/04/13/implicat-amb-els-personatges/ i anant allà on diu Vídeos dels personatges.





by

«La cançó del soldadet» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta història emotiva que ens parla de l’absurditat de les guerres. La manera com està escrita la història m’ha recordat un llibre que vaig llegir a la meva adolescència i que em va marcar. El va escriure Mark Twain fa justament 150 anys i es titula «Les aventures de Tom Sawyer».

A «La cançó del soldadet», el personatges principal és en Lluc, un nen que, com em va passar amb Tom Sawyer, aconsegueix establir una relació directa amb nosaltres, els lectors. Diria que esdevé una mena d’arquetip per com relacionem el seu comportament i els seus valors amb la nostra experiència.

L’estructura del relat és ideal perquè ens presenta un inici que enganxa, una trama i un repte a aconseguir i, sobretot, un final preciós.

El relat comença en una escola d’un poble imaginari on un dia reben la visita d’un soldat que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís del que diuen els adults i cap allà que se’n van.

Parlen de la guerra i a un d’ells se li acut que podrien anar al país estranger, i a la nit, quan ningú no els vegi, pujar a la torre on hi ha bandera i canviar-la per la seva. L’encarregat de fer tal heroïcitat (o temeritat, segons es miri) és en Lluc. La cosa no surt com pretenen, però el noi se n’adona que en aquell altre país, els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.

He comentat que vaig fer una connexió amb Tom Sawyer. Va ser al capítol “Els enamorats”, el més emotiu de “La cançó del soldadet”. Val la pena tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta.

D’aquesta lectura els joves lectors poden aprendre que els soldats o les persones de països en guerra són iguals a nosaltres. Tots tenim els mateixos anhels, els mateixos desigs, els nens i les nenes riuen igual, juguen a les mateixes coses, fan les mateixes bromes i tenen els mateixos somnis, visquin on visquin.

Lectura recomanada per a infants a partir de 10 anys.

La pregunta per al concurs, relacionada amb «La cançó del soldadet», és:

Com es diu el nen protagonista del relat?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial “L’altra tribu”.

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 10 de maig.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/la-canco-del-soldadet-de-pep-puig/audio/1278733/


I la guanyadora del llibre «Poesia tot l’any» és la Maria Bote. L’enhorabona!

LES DADES:
Títol: la cançó del soldadet
Autor: Pep Puig
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: L’altra tribu
Pàgines: 136
Barcelona, 2024

by

Estudi sobre el benestar dels docents

La Nati Bergadà i l’equip de Docents.cat ens van fer arribar una enquesta per copsar com es troben els docents en aquests moments. Aquesta setmana s’han fet públiques les dades i els resultats.

No ha estat cap sorpresa comprovar que és una de les principals preocupacions del sistema educatiu.

En Estudi sobre el Benestar Docent 2026 Hi han participat 6282 docents de totes les etapes educatives. En una primera ullada veiem que:

• Més del 70% dels docents manifesten malestar emocional
• Més del 80% consideren que les condicions de treball no són adequades
• Prop del 75% fan una valoració negativa del context educatiu
• Més del 60% indiquen que el clima d’aula dificulta la seva tasca

Segons informa la Nati Bergadà ,les dades confirmen que no es tracta de casos puntuals, sinó d’una situació generalitzada. Les condicions de treball apareixen com el principal factor que explica aquest malestar, i tot apunta que estem davant d’un problema estructural.

Més enllà de descriure la realitat, aquest estudi vol ajudar a entendre què està passant i, sobretot, orientar possibles línies de millora.

Només una intervenció coordinada sobre les condicions de treball, el context educatiu i la convivència a l’aula permetrà avançar cap a un sistema educatiu que garanteixi el benestar docent i, alhora, la qualitat educativa.

Si cliqueu a Què revela l’enquesta sobre el benestar docent? Factors clau i propostes de millora tindreu més informació i podreu descarregar l’estudi complet.