Una passejada poètica

A Peramola estimen molt a en Ramon Besora, fill d’aquella vila. Es nota perquè han organitzat un sarau gran i que val molt la pena de conèixer.

L’han anomenat “Passejada poètica musical en família pel Camí de les Fonts de Peramola

El proper dissabte 25 de setembre faran la inauguració d’aquest recorregut que quedarà fixe per a tots aquells que el vulguin fer. Es tracta d’una passejada per caminois del bosc i d’una zona idíl·lica que convida a estimar la vida. És un recorregut poètico-musical en família per l’univers fascinant de les primeres sensacions, dels primers descobriments, de les primeres paraules de la natura i del món que ens envolta.

La passejada consta de 21 faristols distribuïts pel recorregut, en els quals es poden llegir poemes de Ramon Besora acompanyats d’unes extraordinàries il·lustracions dels poemes que es poden escoltar recitats o cantats a través de codis QR (adaptats per a persones invidents). Són poemes dels seus llibres “Zoo de paraules”, “No tinc por”, “Laberint roig” i “Les oques van descalces”.

El dia 25 de setembre es farà la presentació a les sis de la tarda i després, a les 18:30, s’iniciarà la Passejada pel Camí de les Fonts.

Aquell dia seré lluny de Catalunya però en tornar estaré content d’anar un cap de setmana a Peramola, fer el recorregut i gaudir dels versos d’en Ramon, sempre tan encertats i precisos que ens fan estimar la natura, com si fos quelcom proper.

Animeu-vos i acosteu-vos a l’Alt Urgell! Natura exuberant, menjar de festa major i gent acollidora.

On s’amaguen els animals quan plou?


Gerda Muller és una il·lustradora holandesa de qui vam parlar (amb admiració) fa un parell d’anys, el mes de juny del 2019. El seu estil és característic i la seva línia blanca fa que els seus llibres esdevinguin obres d’art que es miren una i altra vegada amb delit.

L´últim àlbum que s’ha publicat a casa nostra és aquest «On van quan plou?» i segueix la línia dels anteriors, centrada en la natura més propera. M’ha agradat per diversos motius.

Primer, perquè el format és gran (28 x 23 cm) i manté una estructura similar a la majoria de pàgines, amb el text a l’esquerra i la imatge a la dreta, de manera que quan passes pàgina et trobes amb els personatges ben definits. En algunes pàgines, quan cal avançar de pressa, miren cap a la dreta i en d’altres, quan convé aturar-se, mirant cap a l’esquerra.

Segon, pel punt de vista del lector que es situa a l’alçada dels personatge, en panoràmica, mostrant una bona part de cel. El cel esdevé un protagonista bàsic a partir de la pàgina 14.

Tercer, per la bona feina de reproduir els animals que hi surten de manera precisa, com si fos un llibre de coneixements, una mena de quadern de camp dels naturalistes.

Quart, per la història. Ens explica que uns bessons, la Mariona i en Lluc, que viuen a ciutat, van a passar el dia a casa del seu cosí gran, l’Esteve, que viu a una caseta amb la seva àvia, al camp. L’Esteve els proposa anar a buscar aigua a l’estany, per al seu aquari, i aquí comença l’aventura perquè durant el trajecte, els bessons es van aturant, observant i preguntant tot allò que els sorprèn de la natura.

Però arriba un moment que la pluja fa acte de presència i cal córrer per tornar a casa de l’àvia. Aquí es produeix el punt d’inflexió amb la pregunta que encapçala el relat:

—Ràpid, hem de tornar a casa!
L’Esteve i els bessons corren tan ràpid com poden. L’Esteve està intranquil: els atraparà la pluja?
—Què faran ara els animals?—pregunta la Mariona—. On van, quan plou?

I a partir d’aquest moment es va desvetllant què fa cadascun dels animals. N’hi ha als qui agrada la pluja però d’altres s’han d’aixoplugar, i les maneres de protegir-se de la pluja són diverses.

La segona part és interessant i didàctica. S’acompanya d’un annex amb informació sobre la pluja i explicacions dels animals que hem vist al relat.

Lectura recomanada per a cicle inicial.


LES DADES:
Títol: On van quan plou?
Autora: Gerda Muller
Il·lustradora: Gerda Muller
Traductor: Guillem Aubia
Editorial: ING
Pàgines: 30
Sabadell (Barcelona) 2021

L’escola a la literatura infantil

A l’escola els nens passen moltes hores, durant molts anys. És un espai amable on es canta, es riu, es juga i s’aprèn, un espai propici per a l’aventura on la literatura troba l’escenari ideal per recrear tot tipus de situacions.

En general, la visió de l’escola de primària que es dona és la d’un lloc acollidor on els infants creixen feliços, fan amistats, viuen històries divertides i, des de la seva mirada, qüestionen i avaluen el sistema educatiu. Altra cosa és quan els protagonistes van a l’institut. En aquest cas, apareixen situacions més complicades com el bulling, les bandes o els primers enamoraments; els mals socials afloren, es fan evidents en aquest microcosmos adolescent, on no hi falten els estereotips del professorat.

Les històries que passen a les escoles tenen un component d’atracció envers els infants lectors perquè es veuen reflectits en les peripècies o les poden comparar amb el que ells coneixen. Per això és tan habitual i proliferen les novel·les de formació situades als centres educatius, un bon escenari on els autors fan viure als protagonistes.

Normalment són nens o nenes que narren en primera persona tot allò que els preocupa o els passa i així veiem com interactuen amb altres infants i amb els adults que treballen a l’escola, ja siguin mestres, psicòlegs o directors.

El model d’escola que veiem a les obres per a infants i joves varia força segons les edats a les quals van adreçades i també si són còmiques, de fantasia o informatives. En algunes, el centre educatiu és un lloc acollidor i en d’altres és terrorífic. Veiem escoles on l’intercanvi, la col·laboració, el foment de la curiositat, regeixen la vida. I n’hi ha d’altres on es veu com un lloc discriminador, competitiu, allunyat de la realitat.

Merveilleuse êcole

La literatura infantil és un mirall dels canvis socials, de l’evolució de les normes de convivència i de les relacions que estableixen les criatures a casa i a l’escola i, per això, posar en mans de l’alumnat relats on pugui comparar les seves pròpies experiències amb les dels herois de paper és una bona manera d’incentivar la lectura.

A diferència del que ens recorda Tolstoi en el formidable inici d’Anna Karènina —Totes les famílies felices s’assemblen— cada escola és singular. Només cal entrar en diferents escoles, observar i flairar el que allà es viu, per adonar-nos si hi ha un ambient que convida a l’estudi, a l’aprenentatge significatiu. Només cal passejar-se i parar atenció per copsar si es parla a les aules, si es canta, si els infants són feliços en aquell espai o si, per contra, es nota certa tensió. Bé, de fet, dins d’un mateix centre hi ha mestres que estableixen lligams i complicitats meravelloses amb els seus alumnes, amb mètodes diferents.

Cadascú de nosaltres tenim records de la nostra escola i, òbviament, els autors també recorden com era el centre on van anar de petits, coneixen el dels seus fills i els que han vist si han pogut entrar a les aules a presentar les seves novel·les.

A més, tot i que l’escola no va al mateix ritme que la vida, també va canviant. A la literatura infantil queda reflectit, i llegir com era l’escola de fa trenta, cinquanta, cent anys és un exercici interessant perquè ens permet comparar-la amb la que coneixem.

Los distintos

A la revista Guix d’aquest mes de gener, he publicat un article on parlo d’algunes bones lectures que ajuden a entendre com ha evolucionat l’escola i presento exemples de les més repressives com a lloc aterridor — “La composición” o “Los distintos”, per exemple — fins a d’altres que s’aboquen a la vena còmica o la sàtira, com a “Poca broma amb l’escola!” o “Llegendes del pati: La mitja hora dels herois”.

Podeu llegir l’article a la revista GUIX del mes de setembre, núm. 481. També a AULA en castellà.

«Gorazde zona segura», periodisme en forma de còmic

Fa tres anys vaig estar visitant Bòsnia. M’interessaven un parell d’enclavaments. La biblioteca de Sarajevo i el pont del Drina.

La biblioteca ja no existeix i s’ha creat com una mena de mite al seu voltant recordant que va ser bombardejada i destruïda durant l’assetjament de l’exercit serbi. Bé, quan ets allà te n’adones que no va ser exactament així perquè, si bé és cert que la van destruir, resulta que estava en el mateix edifici on hi havia el govern municipal. En canvi el pont del Drina, a Visegrad, sí que em va fascinar. Era un somni estar allà i recordar la gran novel·la d’Ivo Andric.

La ciutat de Gorazde va ser una sorpresa. A indicació del guia que ens acompanyava, ens vam desviar de la ruta marcada i vam passar la tarda visitant aquell enclavament. Vam veure les restes de la guerra, els túnels i la passarel·la que usaven per creuar el riu sense ser abatuts pels franctiradors, etc. Un record colpidor i que et marca, sens subte.

Ara, he acabat de llegir el magnífic document en forma de còmic on Joe Sacco recull les seves vivència durant els dos anys que va estar fent periodisme i visitant la zona.

Recordo que quan a Bosnia es mataven entre ells, a Barcelona estàvem celebrant els Jocs Olímpics. Quines coses, oi? A dues hores d’avió, una guerra terrible i nosaltres de festa.

«Gorazde, zona segura» és una passada, un document que combina coneixements, art i emocions. Hem sentit a parlar molt de Sarajevo però el que va passar a Gorazde, a la Bòsnia Oriental, va ser encara pitjor: assassinats en massa i i el fracàs de l’ONU i la seva intervenció humanitària.

Durant aquell temps, el periodista Joe Sacco va fer quatre visites a Gorazde i va reunir material per al seu magnífic còmic. «Gorazde zona segura» mescla les pròpies experiències amb històries breus dels seus habitants, testimonis de primera mà. Es diferencien les seccions d’una forma enginyosa que és usar diferents fons de color blanc o negre segons sigui el cas.

El seu estil m’ha recordat a dos grans del còmic, Robert Crumb i Art Spielgeman.

Un còmic documental que hauria d’estar a les biblioteques dels Instituts.

Si us heu de fer un regal, aquesta és una bona opció.

LES DADES:
Títol: Gorazde, zona segura
Autor: Joe Sacco
Il·lustrador: Joe Sacco
Traductor: José Torralba
Editorial: Planeta
Pàgines: 298
Barcelona, 2016

Els llibres d’Hervé Tullet al 0-3

A la revista GUIX D’INFANTIL, la Diana Comes i Núria Vouillamoz de l’Institut de la Infància ens presenten a la secció “Menjallibres” un dels seus autors preferits: Hervé Tullet. En parlen amb molta estima i ens ofereixen algunes possibilitats de creació de tallers sensorials de llums i ombres, així com activitats per introduir-nos en la geometria amb les formes rodones i quadrades.

És un article que convé llegir i si, esteu en una escola bressol o en el cicle infantil, us pot ser molt útil. Els tallers i les propostes que generen les companyes mitjançant les seves accions a Sant Cugat tenen molt bona acollida i els llibres d’en Tullet les inspiren. A través del seu grafisme recreen taques, rajolins de pintura o estampacions.

Article recomanat per a l’etapa 0-3. El podeu llegir a la revista núm. 111 dels mesos de setembre-octubre. Podeu comprar la revista a través del web de Graó i/o comprar només l’article en qüestió.

Aquest és el quart article d’aquesta primera temporada i si la bona gent de Graó ens segueixen fent confiança, tenim corda per estona. Seguirem apostant per la literatura a l’etapa 0-6.

«La mestra és un capità» a l’Ofici d’educar

Ahir vam encetar la sisena temporada de «Llibres per somiar» a Catalunya ràdio i estic content i molt agraït a tot l’equip de l’Ofici d’educar per la confiança envers la meva persona i per l’aposta per difondre la literatura infantil i juvenil.

La idea d’aquesta temporada seguirà sent la mateixa de l’anterior. Presentarem un llibre que ens ha agradat especialment i que transmeti bones sensacions. Molts d’aquests exemplars seran d’editorials que cuiden l’embolcall i el missatge i que, malgrat no ocupin els llocs preferents dels aparadors de les llibreries, creiem que valen molt la pena de fer-los-en difusió.

També, amb la complicitat de les editorials, de cada llibre que comenten, farem un sorteig i qui vulgui participar, d’una banda ens farà contents perquè voldrà dir que ens escolta i segueix, i de l’altra tindrà la possibilitat de guanyar el llibre en qüestió. Animeu-vos! Recordeu que el programa és setmanal però “Llibres per somiar” és quinzenal, alternant amb la magnífica secció de l’Eva Bach i les seves recomanacions per viure millor.

El primer llibre que vam presentar va ser «La mestra és un capità». La protagonista d’aquesta història és mestra a la feina, mestressa de casa a les tardes i les nits, mare les 24 hores, psicòloga durant els conflictes de l’escola, observadora, cridanera i també un sergent a ulls dels infants. Aquest llibre és com una mena de diari d’aquesta tutora que parla de les coses boniques que passen dins i fora de l’aula, i veus que darrere d’una mestra hi ha una persona. És una història tendra, emotiva i curteta. Ideal per llegir-la el primers dies de curs.

Si voleu participar al concurs, la pregunta que us fem és:

De quin curs és tutora la mestra?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 12 de setembre i podeu guanyar un exemplar d’aquest llibre.

Podeu escoltar el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-mestra-es-un-capita-dantonio-ferrara/audio/1108903/

En aquest mateix primer programa d’ahir vam conèixer una realitat que no veiem als mitjans però que ens avergonyeix com a éssers humans: La realitat del poble inuit, o millor, la realitat de 130.000 infants indígenes que van ser separats de les famílies i enviats als internats canadencs per esborrar la seva identitat. És un programa que val molt la pena. Colpidor.

Si entreu a la pàgina de l’Ofici d’educar també podreu llegir l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa i escoltar tot el programa.

https://http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escoles-per-al-genocidi-al-canada-extirpar-lindigena-de-cada-infant/noticia/3116052/

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

La 25a Fira del llibre del Pirineu, a Organyà

Comencem un nou curs i és moment de retrobaments. Les editorials han estat preparant una pila de novetats que emplenaran els aparadors de les llibreries i les lleixes de les biblioteques i és un bon moment per saber que ens arriba i també per conèixer en persona als autors, il·lustradors, editors i demés lletraferits que estimem la literatura.

La primera ens arriba aquesta setmana. Demà passat, dia 3 de setembre, comença una nova edició de la Fira del Llibre del Pirineu, que enguany celebra el seu 25è aniversari amb un programa farcit d’actes que giren al voltant de la literatura.

Amb la participació d’editorials i llibreries (algunes dedicades a ala LIJ) podrem veure que ens presenten la Associació d’Editors d’Andorra (Ed. Andorra, Ed. Límits, Anem Ed i Aloma Ed.), Roser Guix, Voliana Edicions, Edicions del Pirata, Llibreria Purgimon, Pagès Editors, Editorial Piolet, Editorial Alpina, Llibreria Horitzons, Garsineu Edicions, Edicions Salòria, Tradillibreria, Edicions Sidillà, Ònix Editor, Sàrria de Llibres, Lletra Impresa Ed., Cuscusian’s, Àgilment, Artur Blasco.

Si voleu conèixer tot el programa, entreu al web de l’Ajuntament d’Organyà i trobareu tota la informació i més. Només cal que cliqueu a:

https://www.organya.cat/fira-del-llibre-del-pirineu/edicio-2021

I uns dies més tard, a Barcelona, del 10 al 19 de setembre, la Setmana del Llibre en Català. Al Moll de la Fusta (Barcelona). Tota la información a:

https://www.lasetmana.cat/

Anirem informant.

«Veïns», un llibre tranquil

De tant en tant descobrim il·lustradores que malgrat la seva joventut o que sigui la seva primera obra, ja els albirem un futur en aquest mon de la literatura infantil. És el que m’ha succeït amb aquest «Veïns» de la Kasya Denisevich, una dona russa, criada a Moscou, on va estudiar literatura comparada a la Universitat i va començar a traduir libres. Quan es va traslladar a Barcelona, comenta que la seva vida va fer un canvi radical, va estudiar il·lustració a l’Escola Massana i va començar a apassionar-se pels llibres il·lustrats.

«Veïns» ens explica l’experiència interior d’una nena quan la seva família es trasllada a un nou edifici i ens planteja pensaments tranquils sobre els veïns, sobre viure en una ciutat, sobre la soledat i el brogit, sobre qui hi ha a l’altra costat de l’envà que separa els pisos. Bé, de fet, són pensaments que ens venen al cap a tots nosaltres, els qui vivim en una ciutat i hem de compartir ascensor, supermercat, i espais comunitaris amb altres persones. D’algunes en sabem el nom i aspectes de la seva vida, d’altres poca cosa més. Això sí, com que som educats ens diem bon dia, hola i adeu, quan coincidim.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són en blanc i negre i algun toc de color que ens ajuda a fixar-nos en allò més rellevant. Les tintes i el llapis permeten que fem el pas de l’aventura de la nena a un món més oníric, on els somnis i la imaginació es fan presents. És un bon recurs per difuminar i connectar realitat i fantasia.

A la contracoberta podem llegit:
Si us atureu a pensar-hi…,
el meu sostre és el terra d’algú,
i el meu terra és el sostre d’algú.
De fet, si pogués estirar la mà a través
de la paret, podria tocar algú.
I aquest algú seria la meva nova veïna!

I al web de l’editorial diuen:

Els nostres veïns estan per tot arreu: al costat de la nostra habitació, a sobre el menjador o sota la nostra cuina. El més freqüent és que siguin un misteri; una presència tan sols detectada per sorolls indesxifrables, passes o, potser, una porta tancada.
Aquest llibre explora les formes en què ens imaginem la seva existència (i la nostra) mentre són uns desconeguts, i ens impulsa a prendre la valenta decisió de connectar-nos.

Ep! Les guardes resumeixen perfectament la història del llibre.

Per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Veïns
Autora: Kasya Denisevich
Il·lustradora: Kasya Denisevich
Traductora:
Teresa Farran
Editorial: Joventut
Pàgines: 34
Barcelona, 2021

Filo & Sofia, pensaments filosòfics que resolen casos policíacs

Recordo amb una certa boirina els anys que vaig passar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra, a l’Hospitalet. Queden molt lluny. Però tinc presents alguns professors i els seus ensenyaments. Un d’ells, en Jaume Botey, ens va introduir en el coneixement de la filosofia. Eren unes classes amenes i on ens ho qüestionàvem tot. Així vaig entrar en contacte amb les idees de pensadors con Nietzsche, per exemple.

Uns anys més tard, es va publicar una obra que va remoure la literatura juvenil. Jostein Gaarder va escriure “El món de Sofia”, una mena de tractat dels corrents filosòfics de tots els temps en forma novel·lada que va tenir un èxit de vendes extraordinari.

En canvi, els estudis de filosofia a les universitats (no a totes) s’han anat diluint o s’han mesclat amb altres estudis, en una mena d’hibridació curiosa. Imagino que, en el món que vivim, tira més l’economia, la competitivitat, el poder dels diners, que el pensament.

Potser per tot plegat, els dos llibres de la nova col·lecció “Filo & Sofia” m’han atret especialment. No m’han decebut i em fan pensar que tindran bona acceptació entre els nois i joves. Són llibres que ens indueixen a investigar, més enllà de la pròpia trama novel·lesca o detectivesca, sobre qui era René Descartes, David Hume o Hipàtia i quines eren les seves idees o corrents de pensament.

El personatge principal de la primera història (l’assassí dels ossets de peluix) és un noi, en Rinus Descartes, que es queda orfe i va a parar a un orfenat ben particular i curiós, anomenat “l’Acadèmia” en record de l’Escola d’Atenes, una institució científica i pedagògica fundada per Plató, als afores d’Atenes. En aquest orfenat es trobarà a Sofia Hipàtia, una noia que fa de mestra i mare de tots plegats. El nom ja ens avisa que té el caràcter de la filòsofa, astrònoma i matemàtica d’Alexandria.

Els altres nois que hi conviuran amb en Rinus Descartes són en David Hume, en referència al filòsof escocès, el més destacat dels empiristes britànics, en Confuci, en Sócrates Jr., en Freddy Nietzche i en Karlitus Marx (compromés amb la justícia social i protagonista de la segona història “el cas de la fàbrica de la mort”). Els noms ja ens indiquen quina mena de pensaments i actitud vital corresponen a cadascun d’ells.

La novel·la es llegeix en un parell d’hores. Són gairebé dues-centes pàgines amb molt bon ritme, poques descripcions, força diàlegs, i frases curtes que fan que la trama avanci de pressa.

Hi ha diferents capes de lectura. Una primera, ens mostra l’intríngulis de la història. Els nois de l’Acadèmia col·laborant amb la policia per descobrir un assassí que deixa algunes pistes que aniran descobrint gràcies al mètode que usen, basant-se en preguntes i pensaments que segueixen els diferents corrents filosòfics (pensem per tant investiguem).

Una segona, ens convida a esbrinar qui van ser els filòsofs que encarnen cadascuna de les teories.

Encara, una tercera, per als més curiosos, ens porta a saber del perquè del serrell del protagonista o com era la vida de les dones a principis del segle XX (la novel·la ens situa a l’any 1910).

L’autora s’ha ben documentat i ens presenta unes novel·les que fan de bon llegir i que poden obrir múltiples vies de coneixement.

Llibres de tapa tova amb un format senzill, amb un preu per sota dels deu euros, cosa que és d’agrair.

Lectura recomanada per a alumnes de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: L’assassí dels ossets de peluix
Autora: Cuca Canals
Traductora: Martina García
Editorial: Edebé
Pàgines: 196
Barcelona, 2020