Poesia amb els cinc sentits

El passat dissabte 27 d’octubre, a Peramola (Alt Urgell), vam tenir l’oportunitat de gaudir de la «Passejada poètica i musical pel Camí de les Fonts», en companyia d’un grup de mestres de la comarca.
Ho vam poder viure guiats per en Ramon Besora, promotor, activista, amant de la natura i creador de les poesies que es troben pel camí.
El matí era fred i alguns núvols apuntaven pluja però vam tenir sort i el sol ens va acompanyar. Podeu imaginar quina bellesa caminar amb el terra encatifat de fulles dels colors de la tardor, alguna piuladissa dels ocells que volten per la zona i sentir la remor del rierol que va en paral·lel al camí. L’expressió «viure la poesia» prenia el seu veritable sentit.

En Ramon ens va anar explicant cadascun dels vint-i-un plafons que contenen els versos dels seus quatre llibres de poesia per a infants. Vam escoltar i gaudir de 33 poemes extrets de «Zoo de paraules», «Les oques van descalces», «Laberint roig» i «No tinc por!» i a cada plafó que ens explicava i que podíem llegir, s’associava un codi QR amb el poema cantat per diferents artistes. Una passejada molt recomanable per fer en família o amb el grup classe.
Segons vam saber, l’alumnat de quart de primària de les escoles de la comarca faran aquest recorregut durant aquest curs. Una bona iniciativa.

En acabar el recorregut vam fer una sessió de treball on es van oferir diverses idees per aprendre a escriure, a llegir i a estimar la poesia. En Ramon, com persona generosa que és, no va estalviar esforços per fer entendre com és de misteriosa i alhora transparent la poesia i com ens ajuda a comprendre el mon en que vivim. Vam gaudir moltíssim veient algunes de les experiències que durant la seva trajectòria com a mestre, editor, conferenciant i escriptor li han permès tenir una mirada elevada d’aquesta eina poderosa que és la poesia. Ens va passar un dossier amb idees per treballar l’itinerari a través del joc i emprant els cinc sentits.


També va fer esment a un magnífic treball elaborat per na Margarida Prats sobre el llibre “Zoo de paraules” i que es pot descarregar al web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Forma part del programa “Gust per la lectura 2021-2022”. Conté una extensa guia didàctica i el quadern per a l’alumnat. Els podeu trobar als següents enllaços:
Dosssier per al mestre:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538165
quadern de l’alumnat:
https://aplicacions.ensenyament.gencat.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=18538299

Lectures recomanades. Nadal 2021

Com cada any, us fem a mans un tríptic de novetats editorials que ens semblen remarcables. En triem deu per a cada cicle però en aquesta ocasió ens ha costat més perquè a les llibreries i biblioteques n’han arribat de molts i molts bons.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i dels que ens envolten.

Al tríptic hem inclòs una cita del gran Galeano, un dels autors imprescindibles. Diu:

Cuando los libros están de veras vivos, respiran;

y uno se los pone al oído y siente la respiración

y sus palabras son contagiosas, peligrosamente,

cariñosamente contagiosas…

Al final de l’entrada trobareu el tríptic en format Word per si el voleu descarregar.

CICLE INFANTIL

Qui què abans després. Olivier Tallec. Birabiro

Autoestop. Guilherme Karsten. Kalandraka

Clown. Quentin Blake. Meraki

Pancho. Antonio Santos. Nórdica

Veïns. Kasya Denisevich. Joventut

El meu gat és molt bèstia. Gilles Bachelet. Entredos

Dins de casa. Nono Granero Ekaré

Selva. Miarina Gibert. Kalandraka

Un dia diferent per al senyor Amos McGee. Philip C. Stead. Entredos

La meravellosa i horripilant casa de la iaia. Meritxell Martí. Combel

CICLE INICIAL

SuperA. Txabi Arnal. La Guarida

La Giganta. Anna Hoglund. Ekaré

Un any amb en Gripau i en Gripere. Arnold Lobel. EntreDos

Tancho. Luciano Lozano. Akiara

Una gran historia de vaqueros. Delphine Perret. Limonero

El gat rumberu. Laia Figueres. Nanit

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento. Juan Feliu. Takatuka

On van quan plou?. Gerda Muller. ING

Un nen molt estrany. Ricardo Alcántara. Joventut

Les oques van descalces. Ramon Besora. Edebé

CICLE MITJÀ

Fer mitja. Jacques Goldstyn. Simbol

L’abecedari entremaliat. Anna Aparicio. Takatuka

La millor jugada d’en Madani. Fran Pintadera. Ekaré

El petit gran llibre de la música. Jose López. laGalera

L’illa dels frarets. Michael Morpugo. Bambú

La noche de la huida. Adolfo Córdova. Ekaré

Mofeta i Teixó. Amy Timberlake. Flamboyant

Achimpa. Catalina Sobral. Limonero

El llenguatge secret. Anna Manso. Edebé

Fora disfresses! Bel Olid. La Galera

CICLE SUPERIOR

Clara y el hombre de la ventana. Maria Teresa Andrueto. Limonero

L’aleteig de la papallona. Anna Vilar. Animallibres

Los distintos. Mónica Montañés. Ekaré

La botiga de vides. Adrià Aguacil. Animallibres

El Príncep Feliç i altres contes. Oscar Wilde. Joventut

Asterix i el Griu. Jean-Ives Ferri. Salvat

La lavandera de San Simón. Eva Mejuto. Loguez

Bèsties, poemes i altres bitxos. Leire Bilbao. Kalandraka

Casa teva a qualsevol lloc. Ana Carballal. Flamboyant

L’Amy i la biblioteca secreta. Alan Gratz. Takatuka

EL TRÍPTIC:

Darwin a “L’Ofici d’educar”

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar “El árbol de la vida de Charles Darwin”, de Peter Sis, publicat per Ekaré. Un llibre de coneixements per a alumnes de secundària que explica la història de Charles Darwin, des que era petit i fent èmfasi en un viatge que va fer per tots els territoris anglesos, passant per les Galápagos. L’aventura va durar cinc anys, i d’aquí va sortir la teoria de les espècies.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els encertants sortegem el llibre en qüestió, gentilesa de l‘editorial.
En aquesta ocasió, la pregunta és: quin és el nom del vaixell amb el qual va viatjar Darwin? Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins dilluns 29 de novembre.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara i la seva parentela, en Guerau, la Mariona i la Jana, l’enhorabona!
Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-arbol-de-la-vida-de-charles-darwin-de-peter-sis/audio/1116774/

Va ser un programa especial perquè ens vam assabentar que a l’Elisabet Pedrosa li ha concedit el Guardó Marta Mata, el premi més prestigiós que concedeix l’Associació de Mestres Rosa Sensat, un premi que, des de l’any 2002, s’atorga amb l’objectiu de donar a conèixer i valorar el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. Es concedeixen dos guardons, un de modalitat personal i un altre de modalitat col·lectiva, a fi de reconèixer, tant a escala individual a una persona com a escala col·lectiva a una entitat, el que ha significat en el camp de l’educació dels infants i dels joves.
El guardó col·lectiu anirà a mans de la Fundació Privada Pere Closa, associació que promou l’èxit escolar de l’alumnat gitano.
El lliurament del XLI Premi Marta Mata de Pedagogia i dels Guardons Marta Mata 2021 tindrà lloc a El Born Centre de Cultura i Memòria, el dijous 16 de desembre a les 18h.
Als qui formem part de l’equip (la Nuria Ventura, producció, en Sergi Vives, sentit de l’humor i la Rosa Sillué, muntatge tècnic) ens agradarà molt veure les cares amigues del programa, que ens són moltíssimes! Però heu de reservar plaça! Ho podeu fer a través de l’enllaç:
https://www.rosasensat.org/guardons-marta-mata-2021-entitat-i-persona-guardonades/
Per a la foto que heu vist encapçalant aquesta entrada ens vam inspirar en la part del darrera del disc d’en Simon i Garfunkel, «Bridge over trouble water»…

«El gat rumberu», un relat alegre

Definir la música és difícil. Cadascú la vivim segons els nostres gustos, segons el moment i la gent que ens acompanya. Una cosa sí que tenim en comú i és que la música ens transmet emocions. No importa si es tracta d’un concert en una sala petita, o en un gran estadi, no importa sí és en directe, a casa o mentre conduïm. Sempre ens emociona.

Ho saben molt bé a l’editorial Nanit, especialistes en posar a mans dels infants i joves contes basats en texts de lletres de cançons més o menys conegudes. Al seu catàleg trobem al Doctor Prat, a Sopa de Cabra, als Pets, a Roba Estesa, a Oques Grasses, a Xiula, als Catarres, a Txarango i altres cantautors i grups que comparteixen el fet que són artistes de casa nostra.

L’últim que han editat m’ha arribat especialment. És «El gat rumberu» i està inspirat en una peça del grup “La pegatina”. Recordo l’última vegada que els vaig veure. Va ser a Bilbao, en plena “Semana grande” (abans del confinament), en una esplanada gran a tocar del Guggenheim. Aquell concert era gratuït i la munió de gent que emplenava l’espai depassava les deu mil persones, pel cap baix. Va ser un espectacle gran, amb molta llum i color.

De què va “El gat rumberu”? Ja us ho podeu imaginar. És la vida d’un gat (la setena vida, per cert) que explica que ha tingut molts oficis, ha fet de pagès, d’advocat, de poeta, de bomber i de estudiant però cap d’ells li ha agradat tant com el de tocar la guitarra i fer ballar a la gent. És el gat rumberu!

A Barcelona, especialment, la rumba té molts seguidors. Els concerts de “Sabor de gràcia” són ben coneguts i emplenen teatres i places. Els més grans vam seguir als mítics “Ai, ai, ai” i encara recordem a Peret o al Pescailla, però sobretot, sobretot, sobretot, ens emocionem en sentir a parlar de l’autèntic Gat Rumberu, aquell argentí que s’instal·là al barri de Gràcia i tocava a l’antiga sala Zeleste amb grups de rock laietà. El Gato Pérez, que així es feia dir, va fer peces que encara es recorden i que en sentir-les no pots deixar de moure els peus. Proveu amb “Barca, cielo y ola”, per exemple.

Les il·lustracions d’aquest llibre són genials i l’Anna Aparicio ha sabut trobar el to del relat, amb una primera part amb el gat a tot color i un fons esmorteït, avorrit, que a les darrers pàgines és un esclat de colors tropicals, càlids, que emplenen les dobles pàgines en un festival de personatges que ens contaminen de la seva alegria. Brillant.

Al final hi ha un codi QR que ens permet sentir la cançó cantada per “la Pegatina” i també trobem propostes de lectura.

Visiteu el web de l’editorial (https://www.nanit.cat/)perquè està ben parit i aporta moltíssima informació.

LES DADES

Títol: El gat rumberu (una cançó contada de La Pegatina)

Escrit per Laia Figueres i Núria Puyuelo

Il·lustradora: Anna Aparicio

Editorial: Nanit

Pàgines: 32

Barcelona, 2021

Lectures per habitar les ciutats

Fa uns mesos, en una visita familiar a Galícia, li vaig preguntar a la meva neta de sis anys si sabia qui era la Rosalía. En el meu interior donava per fet que entendria que em referia a la cantant de moda entre el jovent. La meva sorpresa va ser quan em va contestar que sí, que a l’escola havien llegit poemes seus i la mestra els havia explicat qui era. Rosalía de Castro —em respongué— té una estàtua aquí a la vora, al Parque da Alameda.

L’anècdota em va recordar aquella altra d’un mestre que veient un nen al sorral de l’escola fent una pila amb la terra, el va animar dient-li que aquella muntanya li estava quedant molt bonica. El nen, amb cara d’estupefacció, se’l mirà i li digué que no era una muntanya, que estava fent un volcà. Això va passar a Tenerife, on la presència del Teide és notòria des de qualsevol lloc de l’illa.
Són només dos exemples de com el lloc on vivim ens condiciona i, per tant, cal conèixer-lo per estimar-lo.
Si pregunteu als alumnes on viuen, la majoria saben l’adreça (carrer, número, pis, porta):
Jo visc al carrer Joan Maragall
—Jo, al carrer Trece Rosas
—El meu es diu Elcano

però quan els demaneu si coneixen qui era el personatge que dona nom al carrer, la negativa és la resposta habitual. Per això, convé llegir llegir llibres que mostrin als nens com són les ciutats, com podrien ser més boniques, perquè els ajudem a ser ciutadans més amables, solidaris i ecologistes, els ajudem a sentir-se segurs, a ser capaços de triar les seves activitats i el seu ritme de vida, a gaudir i participar de la vida social.

A la revista GUIX d’aquest mes presentem lectures que permeten comparar les ciutats de paper que ens mostren els autors amb les pròpies.Es tracta de fer preguntes perquè els infants pensin, siguin curiosos i cerquin les respostes. Una de les activitats més reeixides que podem fer a l’escola és conèixer l’entorn del poble, barri o ciutat on habitem. Projectar passejades per aturar-nos a llegir els rètols, observar el mobiliari, pensar en la netedat o la brutícia que ens envolta, sorprendre’ns perquè a l’entrada del supermercat hi ha una persona amb un rètol de cartró on demana ajut, discutir sobre les pintades més o menys artístiques que emplenen les parets, escoltar el soroll dels vehicles, buscar afanyosament detalls de la natura que sobreviu, i fotografiar els pardals, coloms o cotorres que campen per places i jardins.

Podeu llegir l’article a la GUIX núm 483 (AULA en castellà) d’aquest mes de novembre. Hi ha exemples de llibres que ajuden a estimar la ciutat on vivim.

La propera setmana, a l’Hospitalet presentem una “maleta pedagògica” per conèixer la nostra ciutat. Us n’informarem abastament!

«Astérix i el Griu», un western a l’est

Hi ha personatges que ens acompanyen tota la vida, com l’Àstèrix, l’Obèlix i tota la gent del poblet del nord habitat pels gals indomables. Amb ells hem passat molts bons moments i hem aprés, o ens han induït a cercar, episodis de la història, sempre en clau d’humor perquè els còmics d’aquesta sèrie són un divertiment. No s’acaba d’entendre perquè hi ha llocs, com el Canadà, que es van sentir ofesos per com es tracten —una mica al límit, i si es vol, amb poca traça— les qüestions relatives als indígenes. Però d’aquí a cremar els exemplar de l’Astèrix, em sembla que en van fet un gra massa.


El 39è llibre de la sèrie es titula “Astèrix i el Griu” i a la portada veiem el tòtem d’un Griu alçat enmig d’un paisatge nevat mentre l’Astèrix, muntat dalt d’un cavall, mira amb certa preocupació cap a la dreta (no sabem què ha vist) i l’Obèlix crida al seu gosset Ideafix, que sembla molt feliç enfilat dalt del tòtem. Ens preguntem on van aquest cop? Quina nova aventura els espera?

De seguida ho sabrem. Van a la terra dels sàrmates, una zona situada entre el que coneixem com a Rússia i Mongòlia i que al llibre anomenen “Barbàricum”.

El còmic segueix la línia dels anteriors però amb correcció política i tocs d’ecologisme i feminisme.

El Griu és un ésser mitològic que els romans creien que existia realment com els unicorns. A la rondallística catalana també el trobem. En algunes rondalles recollides per Joan Amades, per exemple.
No poden faltar els romans, és clar, amb el seu afany de conquerir territoris llunyans. En aquesta aventura se les veuran amb els sàrmates, un poble nòmada que va viure al nord del mar Negre des del VII aC fins al VI dC. Son els avantpassats dels actuals eslaus.

L’autor del text, en Jean-Yves Ferri i l’il·lustrador, en Didier Conrad, han fet una bona feina en aquest àlbum que agradarà als milions de seguidors dels gals irreductibles que estem arreu del món i que encara recordem a l’Albert Uderzo, mort el març de 2020 en plena pandèmia.
Sens dubte, “Astèrix i el Griu” serà un bon regal per aquestes festes nadalenques.

LES DADES:
Títol: Astèrix i el Griu
Text: Jean-Yves ferri
Dibuixos: Didier Conrad
Traductor: Daniel Cortés
Editorial: Bruño
Pàgines: 48
Madrid, 2021

Vivint l’aventura d’anar a caçar un ós

Durant els mesos de confinament, a l’inici de la pandèmia l’any 2020, es va fer popular un joc inspirat en el llibre «Anem a caçar un ós» que consistia en amagar ossos de peluix a diferents llocs de la casa i anar a buscar-los.

«Anem a caçar un ós» és un dels llibres més llegits des que es va publicar fa 30 anys i explica la història d’uns germans que surten a caçar un ós. Se senten valents i forts i caminen travessant paisatges diversos: un camp d’herba, un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu fins arribar, finalment, a la cova de l’os, fosca i profunda.

És un llibre de gran format, amb onomatopeies i frases que es repeteixen a cada escenari:
Anem a caçar un os, i en volem un de gros.
Qui té por de l’ós dolent? Ningú!
Som molt i molt valents!

Les precioses il·lustracions de Helen Oxenbury combinen pàgines a carbonet, en blanc i negre, amb altres amb aquarel·les, a color. Li confereixen vida a la narració.

El llibre d’en Michael Rosen ens permet fer un munt d’accions relacionades amb totes les àrees de coneixement.

A la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL, en castellà) expliquem com el presentem a l’escola i quines accions ens ha anant bé. Ho podeu llegir a les revistes núm. 112 que corresponen als mesos de novembre-desembre.

«Clown», el pallasso que esdevé un heroi

Fa vint-i cinc anys es va publicar en anglès aquest «Clown» que, ara, amb bon encert, podem trobar a casa nostra.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat sense paraules, de manera que saber llegir les imatges és bàsic per entendre la història d’aquest pallasso.

«Clown» té el traç i l’estil particular d’en Quentin Blake, conegut sobretot perquè va il·lustrar les obres d’en Roald Dahl però també per alguns altres llibres memorables —recordem «Mister Magnolia» o «La barca voladora», per exemple— avui difícils de trobar.

Explica les peripècies d’un pallasso de peluix que és llençat a les escombraries, juntament amb altres joguines, i de com se les empesca per trobar una família que el torni a acollir, a ell i a la resta de peluixos.

La història és “llegeix” prou bé i és ideal per aquestes properes dates en què se’ns en va el mon de vista i consumim més del que toca. Una bona lectura per parlar de reciclatge, d’amistats, de valors.

I no us espanteu perquè els llibres sense text ens permeten explicar la història una i mil vegades i anar canviant el relat afegint o traient detalls que ens interessi destacar o no. Per exemple, si mirem la primera imatge podeu explicar qui és aquesta dona que baixa les escales amb posat seriós… Potser és la mare? O l’àvia? Sembla enfadada? O només fa cara avorrida, fastiguejada o cansada? On viu? Què hi té a les mans? Veieu el pallasso? Etc.

Els qui teniu por als pallassos, també teniu oportunitat de veure la part humana del personatge, més enllà de la seva vis còmica.

Els fans d’un altre imprescindible com és el «Monky» de Dieter Shubert, podeu fer un exercici de comparació i trobar les similituds perquè n’hi ha un bon grapat.

Felicitem a les editores de Meraki per aquest nou camí que han començat. Amb tota certesa, ens faran arribar bones lectures per als nostres alumnes.

I felicitem a Quentin Blake perquè segueix en forma als seus 88 anys.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Clown
Autor: Quentin Blake
Il·lustrador: Quentin Blake
Editorial: Meraki
Pàgines: 32
La Seu d’Urgell, 2021

La biblioteca dels llibres prohibits a L’ofici d’educar

Ahir a “L’ofici d’educar” vam presentar el llibre «L’Amy i la biblioteca secreta» d’Alan Gratz, publicat per Takatuka que ens explica com una nena, l’Amy, que fa 4t de primària en una escola dels Estats Units, cada setmana va a la biblioteca a buscar el seu llibre preferit però un dia la bibliotecària li diu que no pot ser perquè, segons el Consell Escolar, no és adequat i l’han hagut de retirar. A partir d’aquell moment l’Amy va recollint tots els llibres prohibits que pot i fa una biblioteca paral·lela, amagada al seu armariet, aquella taquilla que tenen els infants al passadís i on guarden les seves pertinences. Un llibre molt recomanable.

Com cada quinzena llancem un repte relacionat amb la lectura, una pregunta que aquesta setmana és:
Quin és el llibre preferit de l’Amy?

Si ho sabeu i voleu participar envieu la resposta a loficideducar@ccma.cat; teniu temps fins diumenge dia 21 de novembre.

A l’anterior concurs va resultar guanyadora la família d’en Marc, el Lluc i el Robin.

L’audio de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lamy-i-la-biblioteca-secreta-dalan-gratz/audio/1115193/

En aquest mateix programa es va parlar de videojocs i d’addiccions. Molt interessant perquè resulta que durant el confinament es va disparar el consum de videojocs entre els menors. Alguns se n’han desenganxat, uns altres s’hi han quedat atrapats, amb baralles diàries a casa, i Es va parlar del primer cas d’ingrés d’un menor per addicció al Fortnite a Espanya i de com diversos estudis científics avalen que els videojocs estan deteriorant la salut física i emocional dels menors.

Vam comptar amb les opinions sàvies del psiquiatre del menor ingressat per addicció al Fornite, Matías Real-López, de l’Hospital Provincial de Castelló; amb Gabriela Paoli, psicòloga clínica, experta en addiccions tecnològiques i autora de “Salut digital”, i amb Francesc Canals, corresponsal a la Xina de Catalunya Ràdio, perquè avalués la mesura de restringir el temps de videojocs als menors que s’ha implantat a la Xina.

Podeu sentir tot el programa a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/videojocs-dissenyats-per-enganxar-els-millors-cervells-del-mon-hi-treballen-nit-i-dia/audio/1115195/

«Un dia diferent per al senyor Amos McGee», un relat tranquil

Quina alegria quan veus reeditat un dels imprescindibles! Recordo quan va sortir «Un dia diferente para el señor Amos» fa onze anys. Només en castellà. A l’escola el vam explicar moltes vegades i és una d’aquelles històries amoroses i tendres, amb unes imatges atractives que conviden a la reflexió. Un llibre que agradava força als infants de primer de primària.

Ara, l’editorial EntreDos l’ha recuperat (estava exhaurit) i l’ha traduït al català amb el títol complet, afegint el cognom McGee que recorda la cançó de la Janis Joplin.

La coberta ja ens indica de què pot anar la cosa. Veiem un senyor amb una cara molt amable —el nas vermell indica que està refredat— vestit amb pijama que ens fa entendre que és a casa seva. Juga a cartes amb un elefant i un pingüí que no sabem què hi fan a casa del senyor Amos. També hi ha un ratolí que aguanta un globus vermell.

Encuriosits, obrim el llibre i anem seguint la peripècia. El relat explica que el senyor Amos McGee és un home gran que està content amb la seva vida metòdica i rutinària. Les primeres pàgines ens mostren què fa i així sabem que treballa al zoo. Té molta feina, molta, però també té temps per jugar a escacs amb l’elefant, fer una cursa de velocitat amb la tortuga, asseure’s en silenci al costat del pingüí, deixar-li un mocador al rinoceront refredat i llegir un conte a l’òliba.

Fins que un bon dia, el senyor Amos no es troba bé i no va a la feina. En aquest punt, el relat fa un gir i veiem als animals preocupats pel que pugui haver passat. Les il·lustracions són boniques i palesen l’ambient tranquil, potser una mica avorrit, de tot plegat.

El que veiem a continuació resulta emotiu. Els animals agafant l’autobús número 5 i anant a visitat el seu amic malalt.
Un text que es llegeix bé i unes imatges que conviden a mirar els molts detalls de cada pàgina. L’expressió de les cares, les sabatilles del senyor Amos, el ratolí sota el llit, el globus, etc. Tot respira amabilitat.

Aquest relat va ser mereixedor d’una medalla Caldecott. Merescuda.
Recomanat per a infants a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un dia diferent per al senyor Amos McGee
Autor: Philip C. Stead
Il·lustradora: Erin E. Stead
Traductor: Carlos Mayor
Editorial: EntreDos
Pàgines: 36
Blanes, 2021