by

24 d’octubre, Dia de les biblioteques

Com cada 24 d’octubre, el proper dissabte se celebrarà el Dia de les Biblioteques.

Des del 2019 hi ha un fil conductor temàtic diferent cada any. El d’ara és “Sense professionals, no hi ha biblioteques” i vol posar al centre les persones que fan possible que les biblioteques siguin molt més que un simple conjunt de recursos, prestatgeries i espais.

Llegim al web de la Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura, aquestes frases que transcric:

Les biblioteques, com a institucions democràtiques, són un servei essencial per a la ciutadania, que hi busca un lloc de trobada, d’intercanvi d’opinions i coneixement. Darrere de cada préstec, cada consulta, cada activitat, cada recomanació i cada projecte hi ha professionals que treballen per garantir l’accés a la cultura, acompanyar les seves comunitats i fer de les biblioteques espais oberts, inclusius i accessibles per a tothom.

Reconèixer i visibilitzar els qui exerceixen aquesta tasca, que sovint roman invisible, resulta fonamental per comprendre el veritable valor de les biblioteques. Perquè una biblioteca no és únicament allò que veiem quan hi entrem: és també el treball de les persones que seleccionen i organitzen les seves col·leccions, preserven el patrimoni, faciliten l’accés a la informació, fomenten la lectura, acompanyen l’aprenentatge i creen activitats i serveis per respondre a les necessitats dels usuaris.

Reconèixer els bibliotecaris/àries és reconèixer les pròpies biblioteques i el valor que tenen per a la nostra societat.

Tot el que es diu es pot aplicar a les biblioteques escolars però amb matisos, si ens referim al que tenim a Catalunya. Són poques les escoles que disposen de bibliotecàries. Les que conec han marxat a la recerca d’una feina millor i més reconeguda.

Em dol, perquè són persones que han sacsejat el funcionament dels centres pel que fa a la lectura, millorant-la. I, resulta curiós que en un moment en que els indicadors (les proves PISA i altres) ens apunten a la necessitat de fer un gir copernicà, no es tingui en compte l’enorme potencial que permet fer dels nostres alumnes lectors o, el que es el mateix, crítics amb el món que ens envolta.

Em dol que no es tingui en compte a les poques que encara resisteixen i que, de mica en mica, vagin abandonant el lloc de treball a la recerca de noves oportunitats laborals.

by

«Socors!» Quan no convé posar llum a la foscor

Al fons del mar, un cranc està buscant un lloc on descansar. Ha participat en una cursa d’anar marxa enrere i això és esgotador. En una doble pàgina el veiem lluny, a l’esquerra, i també en un primer pla a la pàgina senar.

Quan passem pàgina el tornem a veure buscant un lloc on amagar-se perquè s’acosta un depredador.

I en girar full el veiem (l’intuïm, millor dit) en una doble pàgina negra, a sang, on només es destaquen els ulls del cranc.

I ja està la seqüència completa. Apareix el cranc, busca un lloc per descansar, s’ensuma el perill i s’amaga. Creu que està segur.
Es torna a començar però en aquest cas és un calamar. Busca un lloc per descansar els tentacles, veu el perill i troba on amagar-se, però ai! resulta que es la mateixa cova on està al cranc.

Aquesta escena s’anirà repetint cada vegada que hi apareix un nou animal. El següent és el bacallà i després arriba el tauró. Tots a les fosques.

És molt enginyós i el final ja us el podeu imaginar perquè qui arriba és el peix llanterna que il·lumina la cova. Hahaha, cames ajudeu-me!

És una bona lectura per ser narrada a l’inici d’una sessió de contes i per fer conversa sobre què s’imaginen què ha passat amb els animals i per què el peix llanterna fuig esperitat i mirant cap enrere.

Té els elements necessaris per a cicle infantil: animals, natura, repeticions, encadenament, misteri i final sorpresa.

En aquest blog, ja vam presentar l’anterior llibre la Cristina Oleby, igual de bonic. Recordeu https://jaumecentelles.cat/2026/02/13/lestruc-al-mercat-i-les-normes-sovint-absurdes/

Lectura recomanada per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Socors!
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Lucia Serrano
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

Emili i Margot i els seus monstruosos amics

Una amiga amb va comentar que les seves filles llegien amb molta afició els còmics de la sèrie “Emili i Margot” i he llegit els sis que s’han publicat en català (en la versió original francesa n’hi ha setze). Entenc perquè m’ho va dir. Són divertits, imaginatius, amb unes il·lustracions acolorides i plenes de detalls que aconsegueixen captar l’atenció dels infants.

El nom de la sèrie fa referència als protagonistes, un príncep i una princesa que es diuen Emili i Margot, tenen sis i set anys, i viuen en un gran castell amb els seus pares, el rei i la reina. El seu regne és una mica especial perquè està poblat de monstres, amb els quals els nois fan tota mena de entremaliadures.

A cada número hi ha 14 petites històries de sis pàgines cadascuna protagonitzades pels mateixos personatges, la qual cosa permet que els puguem identificar fàcilment i anticipar el seu comportament.

A més a més de la Margot i l’Emili hi ha la seva institutriu, la senyoreta Filiprima que té la funció de mantenir l’ordre i que els nens facin cas. També apareix sovint el mestre, el senyor Feshomillor, un personatge seriós encarregat de l’educació dels nens. I els pares dels nens, esclar, els reis.

Però sobretot hi ha els monstres del bosc, unes criatures amables, divertides, que viuen amagades prop del castell i són els aliats dels nois a l’hora d’organitzar embolics, jugar i escapar de la rutina de la institutriu. Els monstres ho fan tot al revés. Poden fer que algú sigui molt xerraire, provocar un munt de lapsus de memòria, envellir tothom cent anys, aturar el temps una estona o canviar l’hivern en estiu. Per als nois això és fantàstic i així poden descansar de la vida del castell, dels deures escolars i sobretot de les bones maneres!

Els còmics estan recomanats per a infants de cicle infantil i mitjà. Se situen en una Edat Mitjana molt diferents a la que coneixem perquè està plena d’elements futuristes que fan que tot sigui una sorpresa contínua.

Agraeixo a la Marta pels comentaris i per fer-me veure que per als infants que els costa entrar en la lectura, aquestes aventures que comencen i acaben a cada capítol són ideals. Els recomano perquè, tal com hem comentat en alguna ocasió, en aquestes edats costa trobar històries on només es pretén divertir sense moralitzar. Aquesta sèrie ens presenta uns còmics que defugen l’allau de llibres per a infants que semblen escrits per als pares, més que una altra cosa. Ja m’enteneu.

LES DADES DEL DARRER TÍTOL:

Títol: Emili i Margot. Son per tot arreu!
Autors: Anne Didier i Olivier Muller
Il·lustrador: Olivier Deloye
Traductora: Marga Gómez Borrás
Editorial: Kómikids
Pàgines: 96
Madrid, 2024

by

«Animals que cauen del cel» a L’Ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar un llibre per a nens manetes i creatius.

“Animals que cauen del cel” es llegeix amb emoció i té una doble lectura: Una per als infants i joves i una altra per als adults. El relat ens parla d’una nena, l’Aina, i la seva relació amb les dones que l’envolten, entre les quals hi ha l’Angelina, una dona gran que és la misteriosa autora de les figures de paper.

Cada tarda, en tornar de l’escola, l’Aina va a la perruqueria de la Mercè, l’amiga de la seva mare, fa els deures i seu a mirar les sabates de tothom qui passa pel carrer: són adults que van tan ràpid que, de vegades, ni tan sols pot veure qui són.

Un dia, a l’Aina li cau una figura de paper. L’endemà, una altra. I una més al dia següent. Sense saber d’on venen ni per què, comença una col·lecció que guardarà com un tresor.

Fins que un dia deixen de caure les figures i llavors comença a investigar qui era la persona que li enviava les figures i perquè ha deixat de fer-ho.
Un final potent i emotiu.

La novel·la que va guanyar el premi Folch i Torres del 2026, està molt ben escrita i obre moltes oportunitats i temes de conversa al voltant de les nostres vides.

Com a cada programa plantegen una pregunta per al concurs. Sobre el llibre «Animals que cauen del cel» és:

Què col·lecciona l’Aina, la protagonista del relat?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial laGalera. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/animals-que-cauen-del-cel-de-victor-borras/audio/1293141

La guanyadora del anterior concurs del llibre «A casa» és Pilar Biescas. L’enhorabona!

………………………………………………..

Al mateix programa es parla d’alimentació saludable.

Diu l’Elisabet, a la introducció:

Set de cada deu famílies asseguren que alimentar els fills és una de les principals fonts d’estrès del dia a dia. No havíem tingut mai tanta informació sobre alimentació: sabem què són els ultraprocessats, comparem ingredients, seguim nutricionistes a les xarxes… I, malgrat tot, molts pares i mares tenen la sensació que no saben si ho estan fent bé. Li prohibeixo els dolços? Només vol pasta! Pot sopar cereals? S’ha d’acabar el plat? I si no vol les verdures?

A “L’ofici d’educar” tres especialistes ens donen pautes per educar els fills per a una alimentació saludable, sense convertir cada àpat en una batalla: Indira Paz-Graniel, dietista-nutricionista, doctora en Nutrició i Metabolisme i investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili; Laura Cañas, doctora en Psicologia, especialista en trastorns de la conducta alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu, i Julio Basulto, dietista-nutricionista i autor de “Se me hace bola. Cuando no comen como queremos que coman”. Sentirem també els testimonis de la Maria, l’Eva, el Ruben i el Kewal, i les peripècies del Sergi Vives perquè les bessones mengin bé

Podeu escoltar el programa clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/que-fer-perque-els-fills-mengin-sa-sense-convertir-cada-apat-en-una-guerra/audio/1293144/

by

Tertúlia clandestina #25: Qui cante, els mals espante

Ja tenim la propera tertúlia clandestina a tocar. Serà especial perquè és la vint-i-cinquena, i això s’ha de celebrar. També serà especial perquè farà cinc anys que vam obrir l’Espai Llamps i Centelles i estem contents d’haver ajudat a fer de l’Hospitalet una ciutat una mica més lectora.

Com ha passat els anys anteriors, la primera tertúlia del curs la fem coincidir amb el Dia de les Biblioteques.

Parlarem de literatura i música perquè, des de sempre, en qualsevol lloc, circumstància o societat, la música ens ha acompanyat. Des de les antigues tribus paleolítiques, on tenia una funció unificadora, la música ha anat associada als moments alegres i al joc, tant si la practiquen els infants com els músics professionals, perquè té una càrrega simbòlica i és una forma agradable de trobar l’altre.

La música és, a més, una eina altament educativa i, probablement, a l’escola on es canta hi haurà bons mestres i bons alumnes.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf, el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.

La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. Abans d’escoltar les cançons, es pot llegir el seu text, comentar-ne el significat i analitzar-ne les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.

Ens acompanyaran dues persones especialistes en música per a infants. Venen del País Valencià i d’aquí ve el títol de la tertúlia. Qui cante, els mals espante és un refrany popular que significa que cantar ajuda a animar-se, a oblidar les preocupacions i a superar les tristeses.

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “Qui cante, els mals espante”
Data: divendres 23 d’octubre de 2026
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir-hi: Trobaversos
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: carrer de Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i bus (L16, M15 i M12)

No cal inscripció. Si veniu, tots contents. Si no teniu el carnet VIP, haureu de dir la contrasenya per accedir a l’Espai.

by

Murdo, un ieti que somia

M’agrada perdre’m per les lleixes de la biblioteca i descobrir autors i llibres que no coneixia. De vegades, poques, trobo llibres insòlits, diferents, o poètics. Això em va passar fa uns dies quan, remenant els adreçats als infants de 7 a 10 anys, els que ja saben llegir sols, vaig ensopegar amb aquest personatge curiós: Murdo. Per a mi és una novetat i em recorda que quan un llibre no l’has llegit és novetat encara que, com aquest cas, va ser escrit fa tres anys.

Comença així:
Tothom em diu que els ietis no existeixen. I doncs, ue hi faig jo aquí?. Em dic Murdo i soc un ieti.
Llavors em responen que els ietis només existeixen als contes. A les llegendes. Entre les pàgines dels llibres.
Per això, la primera cosa impossible que sempre he somiat fer és existir fora dels llibres.
Viure en una muntanya que no sigui de paper.

Vas llegint i te n’adones que, en Murdo, el petit ieti imaginari, és el narrador i, a cada pàgina va descrivint un somni. Alguns són impossibles per a ell però no per a nosaltres, com fer un castell de sorra a la platja. D’altres són del tot impossibles per a tothom com viatjar dalt d’un arbre, teixir un jersei amb les paraules d’un poema, amagar-se en una sabata, construir un pont entre el dia i la nit, etc.

Els infants que el llegeixin potser no ha sentit a parlar del ieti, aquell ésser imaginari que es descriu com “l’abominable home de les neus” i és bon moment per recordar on l’hem vist abans en altres contes o còmics. Tintín, per exemple).

Cada pàgina comença amb una mena d’anàfora perquè totes contenen les paraules “Sempre he somiat que…” i tot seguit s’expliquen diàlegs, anècdotes dels seus amics, i moltes imatges impossibles. Tal com les narra semblen quasi reals, o al límit del que podem considerar possible.

Són cinquanta-nou somnis impossibles que ens captiven per la seva bellesa, ens diverteixen per la gran imaginació, ens commouen i ens conviden a imaginar, nosaltres també, els nostres propis somnis impossibles.

Les il·lustracions de l’Eva Offredo tenen una mena d’estil retro, dels anys 60 o 70, i només usen el blau, el marró i el vermell.

Per a infants a partir de cicle mitjà

LES DADES:

Títol: Murdo, el llibre dels somnis impossibles
Autor: Alex Cousseau
Il·lustradora: Eva Offredo
Traductora: Ester Gómez
Editorial: Librooks
Pàgines: 88
Barcelona, 2023

by

Resultats 2026 sobre els hàbits de lectura entre els joves francesos

Hem començat el curs sense saber encara que va passar del cert amb els resultats de les proves PISA (Programme for International Student Assessment), que van suposar un fiasco a Catalunya.

Per motius misteriosos, malgrat els intents de donar explicacions més o menys creïbles, no tindrem dades desglossades ni es podran comparar amb les d’altres comunitats o països, ni amb els mateixos resultats d’anys anteriors. A la pràctica, això vol dir que no sabrem com van els alumnes i que es debilitarà la possibilitat de prendre mesures correctores en el cas que alguna cosa falli, detectar desigualtats o corregir les possibles bretxes que s’estiguin produint.

Coincidència o no, per aquelles dates, el Centre National du Livre (CNL) va presentar, el 14 d’abril, els resultats del seu estudi sobre els hàbits de lectura dels joves francesos, un estudi que es fa cada dos anys des de fa una dècada. És minuciós, tracta moltíssims temes i és força fiable.

L’estudi del CNL, que depèn del Ministeri de Cultura, vol donar resposta a preguntes clau:

• Quina és la relació entre els joves, els llibres i la lectura? Quin lloc ocupa la lectura a les seves llars?
• I a les seves vides, en comparació amb altres activitats d’oci? Quant de temps dediquen a la lectura?
• Llegeixen per plaer o només perquè ho han de fer? Com trien els llibres que llegeixen? Què els agrada llegir?
• Què els aporta la lectura? Com els podem animar a llegir més?

L’informe ocupa 96 pàgines amb gràfiques, taules i frases que aporten molta informació i ens obren un bon grapat de reflexions. Si les comparem amb el que coneixem de casa nostra, tot i saber que la distància entre ambdós països fa anys que s’està escurçant, podem intuir que la tendència serà acostar-nos, en un futur immediat, al que llegim en aquest informe francès.

En una primera lectura en diagonal es pot deduir que les coses no van gaire bé i que, de seguir la mateixa regressió, encara poden empitjorar, perquè cada any que passa s’observa un descens preocupant dels hàbits lectors.

De l’informe, les idees principals que cal retenir són aquestes:

Malgrat un nombre estable de lectors joves, la taxa d’abandonament de la lectura durant l’adolescència continua sent significativa i la qualitat de la lectura està disminuint.

De les dades analitzades es veu clarament el descens lector a mesura que avança l’edat: un terç dels joves d’entre 16 i 19 anys han abandonat completament aquesta activitat. Entre els nois, la caiguda és considerable: el 56% dels joves d’entre 16 i 19 anys llegeixen per oci, en comparació amb el 91% dels joves d’entre 7 i 9 anys.

Quant a l’oci, els joves encara passen deu vegades més temps davant les pantalles que llegint llibres.

Es veu amb preocupació, també, com el temps de lectura és fagocitat per les pantalles. Els joves, mentre llegeixen, acostumen a enviar missatges o a veure vídeos, interrompent el temps de lectura.

Una possible explicació del descens de la lectura diària podria ser l’exemple que donen els pares i la importància que es dona a la lectura a casa. El 18% dels joves diuen que cap dels seus pares llegeix llibres.

Una dada que m’ha sorprès: entre pantalles i llibres, la dedicació diària de temps és particularment dispar entre els joves de 16 a 19 anys: una mitjana de 3 hores i 1 minut dedicades a les pantalles, i una mitjana de 18 minuts dedicats a la lectura per oci.

També s’aprecia una pèrdua de les habilitats lectores i es nota especialment en els majors de 16 anys, que, en lloc d’augmentar la seva fluïdesa lectora, tenen més dificultats per llegir.

Quan llegeixen per oci, recorren principalment als còmics, al manga i a les novel·les. Les novel·les d’aventures són les més populars, seguides de la ciència-ficció i les novel·les romàntiques.

Llegeixen principalment per relaxar-se, per plaer i per mantenir-se ocupats, però sovint prefereixen fer altres coses… en pantalla.

De la lectura de l’informe em quedo amb la reflexió que cal augmentar els recursos que es dediquen a l’escola, a casa, als mitjans informatius, etc. Si volem que es llegeixi més, cal continuar potenciant les visites dels autors a les aules, dotar de mitjans les biblioteques —totes les biblioteques—, fer campanyes de conscienciació i tot allò que ens ajuda a fer-nos més crítics, més amables, més hospitalaris, millors, en definitiva.

Potser son obvietats però sembla que costi d’entendre, oi?

Sabem que llegir no és una activitat natural. S’ha d’aprendre i això suposa un esforç, però val la pena, perquè, quan s’aconsegueix, els beneficis són indescriptibles i els infants i joves aprenen, s’emocionen i gaudeixen.

El document amb els resultats:

Étude 2026 – Les jeunes Français et la lecture – Rapport Complet (1)Baixa
by

«A casa», a L’ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar aquest llibre de poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. El fil conductor és una nena que fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva.

En el primer poema: “A la boca” compara la porta amb una boca de fusta que s’obre com si badallés per donar-li pas a la nena que ens acompanya en tots els versos. Diu:

Poso un peu a dintre i la boca es tanca. Deixo escapar un sospir de tranquil·litat. Ja soc a casa.

Després va passant per totes les habitacions i va imaginant com són els objectes que hi ha, quins misteris guarden i ens fa descobrir detalls, idees extraordinàries que segur que tots hem tingut en alguna ocasió. Però ho fa amb ulleres de poeta.

Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

Les il·lustracions transmeten energia positiva. La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha fet una interpretació extraordinària i ha afegit detalls que no es mencionen, objectes com un porquet de peluix que acompanya la nena durant tot el poemari, un os, un mussol o un cavallet de fusta de joguina.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes, recitar-los i gaudir-los. Aprendrem a veure les coses que ens envolten amb uns altres ulls, imaginant formes, situacions, com fa la protagonista d’aquests poemes.

Com a cada rpgrma plantegen una pregunta (fàcil) per al concurs. En aquest cas és:

Quin peluix acompanya la nena per cada racó de la casa?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Akiara. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent: https://www.3cat.cat/3cat/a-casa-de-mar-carmen-aznar/audio/1291541

La guanyadora del anterior concurs del llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és la Margarita Nogués. L’enhorabona!

………………………………..

Al mateix programa es va parlar de com encaren els fills el ritme després de l’estiu: Canvi de classe, d’etapa o d’amistats; començar l’institut; tornar a les rutines; sortir sol de l’escola; assumir nous reptes…

Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? Al programa hem convidat per parlar-ne a l’Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de “De 0 a 3, res de pantalles?”, i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància”, a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares.

Podeu escolar tot el programa a: https://www.3cat.cat/3cat/claus-per-confiar-i-deixar-creixer-els-fills-sense-encomanar-los-les-nostres-pors/audio/1291544/

by

«Què fa un elefant sota la pomera?», un àlbum divertit que convida a imaginar

Després de llegir aquest àlbum he pensat en com han canviat les històries des de fa quaranta anys ençà.
Per una banda, les il·lustracions han experimentat un creixement exponencial i són una meravella per la quantitat de registres i matisos que s’han anat incorporant i millorant.

Incís: No parlo dels que estan fets amb ordinador i en quatre dies, que aquest es veuen de seguida que són fabricats perquè l’editorial tingui catàleg i pugui rebre les subvencions corresponents. A Catalunya, les empreses editorials poden optar a diferents tipus d’ajuts públics gestionats principalment pel Departament de Cultura de la Generalitat (a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals – ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes) i per l’Institut Ramon Llull)

Seguim: Els infants poden gaudir de les il·lustracions d’un nombre d’il·lustradors fantàstic que tenen obra publicada aquí i a altres països. A la revista Cornabou, per exemple, hi ha censats més de vuit-cents (https://www.andreusotorra.com/cornabou/docus/illustlist.html) i això dona idea de la potència i el creixement del sector.

Aquest àlbum que presentem està dibuixat per en Francesc Rovira, un autor del qual han passat per les vostres mans molts llibres i la majoria amb un estil personal i fàcilment reconeixible. Si voleu, feu-li una ullada al seu portafoli que trobareu al blog https://francescrovira.net/ i entendreu de què us parlo.

El mateix podem dir dels que, per aquells anys 80, van començar a la revista Cavall Fort. Són noms que mereixerien un espai (museu?, centre de documentació?) gestionat pel Departament de Cultura on poguéssim disposar d’exposicions temporals, per exemple. Un lloc estable on els estudiants trobessin obres de Roser Capdevila, Francesc Infante, Carme Solé Vendrell, Maria Rius, Fina Rifà, Pilarin Bayés, Montserrat Ginesta, Arnal Ballester, Jordi Vila Delclòs, Lluïsot, Gemma Sales i molts altres.

I dels actuals també podríem fer un llistat prou extens per entendre que estem en el bon camí: Marta Altés, Anna Aparicio, Luciano Lozano, Xavier Salomó, Màriam Ben-Arab, Roger Olmos, etc.

Em venen al cap les frases de Paco Abril, a la darrera revista Lazarillo d’aquest 2026 quan feia un elogi dels il·lustradors. A “Carta del director”, amb el títol ILUSTRACIONES: LAS BOTAS DE SIETE LEGUAS DE LA LITERATURA INFANTIL, entre altres frases deia:

«Los buenos ilustradores no son los que muestran en dibujos aquello que el texto ya cuenta. Los verdaderos ilustradores narran historias con imágenes. Parten del texto del autor, por supuesto, pero jamás aceptan lo escrito como una limitación, sino como un
acicate para la creación.»

«Tenemos en España –nacidos aquí o que viven en nuestro país– grandes artistas, hombres y mujeres que poseen el don de la iluminación, pues dan nueva luz a los textos que les ofrecen y, sin contradecirlos, los amplían y los engrandecen con sus
imágenes.»

«Ahora que la inteligencia artificial pretende sustituir a los creadores humanos con obras robóticas sin alma y sin vida, hay que reivindicar más que nunca el valor de la ilustración hecha con el prodigio de las manos humanas.»

En canvi, amb els textos, em passa que em costa entrar en les històries actuals. Noto que han canviat els temes, els valors, la manera de presentar els personatges i és com s’hi hi hagués una mena de autocensura i un intent de mirar que tot tingui “correcció política” i sobretot que inclogui temes on no s‘oblidin la perspectiva de gènere, la igualtat entre nois i noies, la diversitat familiar i cultural, la inclusió, la identitat i altres problemàtiques socials.

Em costa trobar relats que expliquin bones històries, amb personatges més profunds, històries que incorporin més fantasia, aventures, humor i també realisme crític. Potser és cosa meva i segurament el que succeeix és que les problemàtiques socials són diferents.

Bé, tots aquests pensament van vingut al cap després de llegir el que fa l’elefant sota la pomera i m’ha agradar que l’animal mengi les pomes de quatre en quatre, faci una tifa per adobar les plantes, s’enfili fins a la copa per cantar-li a la lluna, es grati el cos contra el troncs, etc.

Un àlbum il·lustrat per al cicle infantil per llegir, gaudir dels dibuixos i jugar a imaginar, que sempre ve de gust.


LES DADES:

Títol: Què fa un elefant sota la pomera?
Autora: Elisa Ramon
Il·lustrador: Francesc Rovira
Editorial: Iglú
Pàgines: 32
València, 2024

by

Recursos literaris per aprendre matemàtiques

A la darrera revista Graó 6-12 hi ha un article que reflexiona i aporta exemples de contes i narracions que promouen el desenvolupament de la competència matemàtica.

Els autors, l’Àngel Alsina i la Ester Bosch donen resposta a la pregunta “què aporten els contes i les narracions?” relacionant-los amb les matemàtiques i ens mostren diversos exemples per a les etapes educatives d’educació infantil, primària i secundària.

Divideixen l’article en diferents punts:

A Contes i narracions per desenvolupar el sentit algebraic ens parlen de la presència de patrons que obren la possibilitat de predir, d’anticipar el que passarà, de buscar regularitats i de generalitzar.

A Contes i narracions per desenvolupar el sentit numèric expliquen que els contes infantils poden ajudar a promoure reconèixer quantitats d’un cop d’ull, la correspondència un a un, la seriació i el comptatge verbal.

A Contes i narracions per desenvolupar el sentit espacial ens recorden que ajuden a construir el sentit espacial, atès que ofereixen escenaris on els objectes es mouen, es transformen i se situen en relació amb els altres, la qual cosa ajuda a passar de l’espai viscut a l’espai representat.

També trobareu exemples sobre numeració. Un article molt pràctic que ajuda a entendre la relació estreta entre literatura i matemàtica. Si el llegiu, us serà molt útil.