Ahir vaig tenir una alegria mot gran perquè van venir a l’Espai la periodista Núria Toril i els tècnics que fan «AULA LH» el programa que recull les notícies del mon educatiu de la ciutat de l’Hospitalet. S’emet cada dimecres a les 20 hores i podem veure entrevistes, reportatges i notícies amb l’actualitat dels centres educatius i aquelles experiències singulars, destacades i rellevants. Si no els pots veure aquell dia, no et preocupis perquè queda tot arxivat al web https://lhdigital.cat/programes/aula-lh/
Vaig tenir l’oportunitat d’explicar què fem a l’Espai Llamps i Centelles, parlar de literatura infantil i presentar algunes de les lectures que m’han agradat dels darrers mesos.
Aquests dies s’ha fet públic el veredicte del projecte mereixedor del premi Pep Sempere. No podem estar més contents perquè se n’ha anat a Cúllar (Granada), a casa dels nostres amics i aliats Diego i Ana, que van estar amb nosaltres fa unes setmanes compartint una tertúlia a L’Hospitalet.
El projecte cultural «Colorín Colorado», impulsat per Diego Ruíz i Ana Azorín, ha estat distingit amb la XIX edició del Premi Pep Sempere, un reconeixement que valora la seva trajectòria de més de tres dècades dedicada a la narració oral, la creació literària i la transmissió de la memòria col·lectiva a través de la paraula.
A l’acta podem llegir com el jurat subratlla el paper de la literatura i la narració com a eines davant de contextos adversos: Enmig de la foscor d´aquests temps de guerra, que han estat capaços d´eclipsar la lluna, volem continuar creient en el valor de les paraules per aconseguir la pau.
El guardó, dotat amb una cistella amb 50 llibres i un cistell amb 100 quilos de cireres, reconeix un projecte singular desenvolupat des d’una cova situada al municipi de Cúllar, a la província de Granada, un espai convertit en epicentre creatiu des del qual es promouen activitats culturals lligades a la tradició oral i la imaginació.
De la seva estada a L’Hospitalet vam publicar un parell d’entrades que podeu llegir, clicant a:
El premi serà lliurat a la XXI Trobada d’Animadors a la Lectura que, sota el títol de «La memòria del bosc», se celebrarà del 5 al 7 de juny a Arenas de San Pedro. Allà hi serem!
Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.
Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.
La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”
Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.
“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.
Les xarxes, una finestra a la divulgació
Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:
“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”
“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:
“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”
La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:
“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“
Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava
Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:
Els de “Tàndem”, pioners
“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:
“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“
“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:
“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“
“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:
“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“
Marta Cava, de la bíblio a l’Insta
A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:
“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”
Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:
“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa
La Mixa, l’aposta més jove a xarxes
La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:
“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:
“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”
Si fan POC CAS, fem un pòdcast!
El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:
“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”
“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.
L’efecte Centelles a xarxes
Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàginaInvitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:
“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”
Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.
Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart
“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.
“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”
I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!
En aquesta tertúlia parlarem de jugar però centrant-nos en els jocs de taula com a eina potent per a l’aprenentatge. De fet, l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) és una metodologia innovadora que, des de fa uns anys, va ocupant més espai a les escoles.
El perquè és el que mirarem d’entendre: Què ofereixen els jocs de taula? Què aporten als nens i joves?
Sabem que els jocs de taula tenen un paper molt valuós en l’aprenentatge de la lectura, especialment a les primeres etapes, perquè combinen motivació, interacció i pràctica real del llenguatge. Els jocs converteixen la lectura en una activitat divertida, augmentant l’interès de l’infant i dels joves i l’actitud envers la lectura es torna més positiva.
També faciliten el desenvolupament del vocabulari, milloren la comprensió lectora, reforcen la fluïdesa lectora, permeten que els jugadors s’ajudin entre si i escoltin diferents maneres de llegir i l’enriqueixen perquè integren emoció, interacció i context.
De tot això parlarem amb una persona experta que ens presentarà alguns jocs perquè els coneguem. Potser també ens farà jugar.
Les dades de la Tertúlia Clandestina #23 «Literatura i jocs de taula»
Data: dijous, 7 de maig de 2026 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament Lloc: Espai Llamps i Centelles Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos 08901 l’Hospitalet Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai
La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: D’oca a oca
Recordo haver llegit, quan tenia al voltant d’onze anys una novel·la de Mark Twain que es deia “Un yanqui en la corte del rey Arturo” i narrava un viatge a través el temps d’un científic que arribava a Camelot i allà vivia nombroses aventures. Un dels capítols relata com al protagonista el condemnen a mort i per salvar-se fa una afirmació que deixa a tothom ben espantat. Diu que es capaç de tapar el sol. I així ho fa perquè recorda exactament quan es va produir un eclipsi solar total. Aquest capítol és determinant i el converteix en algú encara més poderós que Merlí, el mag.
Aquests dies estem llegint que el 12 d’agost, el cel de Catalunya quedarà tapat degut a l’eclipsi que es preveu. Serà total i, per primera vegada en 121 anys, es veurà com la Lluna cobrirà completament el Sol i enfosquirà el cel de manera que convertirà el dia en nit durant un breu interval de temps.
Potser mai més tindrem l’oportunitat de veure un fenomen similar i per això convé saber com el podem viure de la millor manera, com ens hem de protegir, on es veurà millor, etc.
L’editorial Zahorí ha publicat aquest llibre de coneixement que és com una guia que ens explica el fenomen i també algunes curiositats històriques.
Té una mida petita i ens serveix per entendre què són, com es produeixen, i per què ens fascinen des de fa centenars d’anys.
Lectura recomanada per a infants de cicle mitjà i superior.
Compatim un vídeo que ha publicat l’editorial:
LES DADES: Títol: Eclipsis. Quan la llum desapareix Autora: Noemí Fabra Editorial: Zahorí Pàgines: 48 Barcelona, 2026
Ahir, a la secció “llibres per somiar” vam presentar aquest poemari que té un títol que és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.
En Ramon Besora, l’autor, té una mirada complementària, que és la d’una persona que ha fet d’editor i que s’arrisca a fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions i tot plegat sobre un fons de color blau que és el color més difícil per a l’impressor.
El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc. I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta.
Destaquen les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques del poema de gener, la flauta dolça del cant de la merla que canta cançons de bressol del poema de març etc.
Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat. Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Meraki.
La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Poesia tot l’any» és:
Digueu una paraula que rimi amb mussol
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 d’abril.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Conservo la edició de l’any 2000. Em va trastocar molt perquè em va recordar la meva infantesa. Aquell relat d’Antonio Skarmeta el vam llegir i comentar amb els alumnes de cicle superior però els va costar d’entendre.
Mireu què hi diu:
Pasó una semana, se cayó de puro viejo un árbol de la plaza, el camión de la basura estuvo cinco días sin pasar y las moscas tropezaban en los ojos de la gente, se casó Gustavo Martínez de la casa de enfrente y repartieron así unos pedazos de torta a los vecinos, volvió el jeep y se llevaron preso al profesor Manuel Pedraza, el cura no quiso decir misa el domingo, en el muro de la escuela apareció escrita la palabra “resistencia”, Daniel volvió a jugar fútbol y metió un gol de chilena y otro de palomita, subieron de precio los helados y Matilde Schepp, cuando cumplió nueve años, le pidió a Pedro que le diera un beso en la boca.
I a la pàgina del costat, el mur de l’escola amb la paraula “resistència” i l’arbre caigut.
Corria el curs del 2001-02 quan vam mantenir, a la biblioteca escolar, una conversa complicada però necessària, amb rels alumnes de cicle superior, malgrat que no entenien perquè es van endur presoner al mestre, què significava la paraula resistència o perquè el capellà no va fer missa el diumenge.
Sí, aquest llibre encara el conservo, i no imaginava que els de l’editorial Ekaré, vint-i-cinc anys després, el tornessin a reeditar. Bravo! A més, hi ha un epíleg exquisit on l’editora Verónica Uribe explica com va anar la primera edició i els entrebancs que hi van trobar. També és molt instructiu el relat de com l’Alfonso Ruano es va fer càrrec de la part gràfica.
De què va el llibre?
És una història fictícia però diria que amb molt de realitat. Explica uns moments de la vida d’un nen xilè que descobreix la duresa de la dictadura de Pinochet als anys 70. Al noi li agrada jugar a futbol i un dia, mentre està jugant amb els seus amics, veu amb sorpresa que ningú no acudeix a abraçar-lo pel gol que acaba de marcar, fins que observa que totes les mirades es dirigeixen cap al magatzem en què ha estat detingut el pare del seu amic Daniel.
Desconcertat per aquesta circumstància, va fins a la parada de l’autobús on baixa el seu pare i li explica la detenció del pare del seu amic. El pare li explica què vol dir dictadura, què és la ràdio que escolten cada nit, etc. Quan, l’endemà, un militar va a l’escola i demana als nois que escriguin què fan els seus pares a la nit, el noi entén el perill d’haver escoltat ràdios clandestines, i s’inventa una història en la que els pares juguen a escacs.
És un llibre recomanat per al cicle superior. Malauradament, els temps que s’albiren ens obligaran a tornar a prendre partit. No hi ha millor arma, com deia Celaya, que la poesia, la lectura i la cultura per entendre què passa al nostre voltant.
Com cada abril, us comparteixo el tríptic amb la meva selecció per si voleu fer-hi una ullada.Al final, us podeu descarregar el tríptic. Son dues pàgines fetes amb canva que, un cop impreses a doble cara, es poden plegar i coincideixen perfectament.
Aquesta vegada he buscat un pensament d’en Roberto Bolaño que ens recordava que la relectura també és un veritable plaer. I m’ha vingut al cap una altra idea que té a veure amb les novetats perquè en la selecció trobareu alguns llibres que no són novetats perquè es van publicar fa molts anys, i ara s’han tornat a reeditar en una nova edició. És el cas dels “10 aneguets de goma” de l’Eric Carle, “Guaraçú” de Ricardo Alcántara i “La composición” d’Antonio Skármeta. Ho celebrem, perquè un llibre que s’ha publicat fa molts anys i no l’has llegit, per a tu és novetat.
CICLE INFANTIL
10 aneguets de goma Eric Carle. Beascoa
Si Fa Sol. De falda Cristina Correro. Combel
Parxís Maria Girón. Kalandraka
El teu bosc Jon Klassen. Corimbo Travesía
Sant Jordi i el drac. Festa grossa Oriol Garcia. Combel
La vaca bruna Roser Capdevila. Bindi books
La picabaralla Clotilde Perrin. Maeva Young
Pedra a pedra Giuliano Ferri. Kalandraka
La meravella Tom Percival. Andana
La casa de la petita porta vermella Grace Easton. Blume
CICLE INICIAL
Alexandria Patricia Cocq. Babulinka
Una vegada vaig ser un arbre Eoin McLaughlin. Animallibres
L’Estruç al mercat Cristina Oleby. Flamboyant
Guaraçú Ricardo Alcántara. Bindi Books
On és el meu llapis groc? Lucía Rovira. Joventut
La història d’en Mo Yeonju Choi. Libros del zorro rojo
Pluto Rocket. Arriba a la ciutat Paul Gilligan. Andana
L’apagada Luis Amavisca. Mediterrània
Les gallines no volen Mireia Aleu. Zahorí books
Dos regalos. Una aventura inesperada Mikel Valverde. Astronave
CICLE MITJÀ
Hi havia una vegada… Els rècords dels contes Laura Ortega. Flamboyant
Zoo literari Ramon besora. Meraki
El misteri de l’eucaliptus Paul Cox. Libros del zorro rojo
Desencanteris. Una oferta molt llaminera Pablo C. Reyna. Joventut
Hans mig cèntim Diana Coromines. PAM
Ingràvida Fran Pintadera. Bookolia
A casa M. Carmen Aznar. Akiara
Los pequeños cristaleros Antonia Roselló. Ekaré
La rentadora que no renta Sara Molina. Mtm
Ludwig y el rinoceronte Noemi Schneider. Lóguez
CICLE SUPERIOR
Coreografies animals Núria Solsona. Zahorí
Quan cau la nit: Mylaine Marion Achard. Astronave
Cobweb Michael Morpugo. Bambú
Història del NO Elena Levi. Takatuka
La composición Antonio Skarmeta. Ekaré
Eclipsi. Quan la llum desapareix Noemí Fabra. Zahorí books
Això és un artista! Gaudí Patricia Geis. Combel
Operació Dancing Queen Pasqual Alapont. Andana
L’Òscar i jo. Tot el que tenim Maria Parr. Nórdica
Comparteixo aquesta informació del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. Em sembla interessant. És pel matí i això limita però si us ho podeu organitzar, valdrà la pena.
Dia: Dijous 9 d’abril de 2026 Hora: de 9.45 a 13.30 h Lloc: Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz Organització a càrrec de: Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil
Llibreria convidada: La Petita
Cal inscripció prèvia
Presentació de les darreres novetats infantils i juvenils amb les editorials: Flamboyant, ING Edicions, Libros del Zorro Rojo, Nubeocho, La Topera, Yekibud.
També comptaran amb la presència de l’autora Catarina Sobral, que ens presentarà el seu procés creatiu, i concretament, el del seu darrer treball: Que estranya que és la gent, realitzat en col·laboració amb l’autor Victor D.O. Santos.
Ahir vam presentar a l’Ofici d’educar aquest és còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. On és el Nuc? intenta donar resposta, d’una manera molt divertida, amb unes imatges espectaculars a un d’aquests assumptes complicats d’explicar. De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa.
El llibre va sobre la mort del gat de la família. A l’inici veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.
Aquí comencen les preguntes del nen que no acaba d’entendre on ha anat. La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.
La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure. Una frase del nen molt emotiva és quan li diu a la mare: Jo penso que el Nuc se n’ha anat al nostre cor. I li explica una historia al seu torn.
La part gràfica és formidable i poden comprendre com les expressions dels ulls, els moviments de mans, els diferents plans del còmic ajuden a explicar el relat. De fet, si no hi hagués text es podria seguir el relat (més o menys) perquè és molt expressiu.
Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat i normalment són preguntes directes però en aquest cas és oberta i totes les respostes són bones.
On creus que és el Nuc?
Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial EntreDos. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 5 d’abril.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
La invitació a la lectura 