by

«L’extraordinària història del Circ Cric», una novel·la gràfica que ens mostra la màgia del circ

Fa unes de setmanes es va presentar aquesta novel·la gràfica a la Biblioteca Sarrià-J.V. Foix, precisament al barri on van viure els creadors de la companyia “Circ Cric”.

Conduïda i moderada pel periodista Marc Charles, vam poder sentir les opinions i els records del Tortell Poltrona, la Senyoreta Titat i la Petita Lu. També vam poder gaudir de les explicacions de l’autora i il·lustradora Berta Cusó que va recordar com va gestar el còmic i com va anar evolucionant, amanint-la amb episodis de la seva vida lligada a aquest mon màgic i emotiu. Vam saber perquè va triar les aquarel·les i van sentir les seves opinions sobre la resistència cultural, la solidaritat i el poder del riure.

El llibre és com una mena de crònica gràfica d’una època fosca, la de la dictadura franquista, en la que aquests artistes formaven part d’una resistència on es reivindicava, entre altres qüestions, l’ús del català.

En el relat, veiem l’evolució del circ i els viatges per tot el món amb els seus espectacles, fent riure a infants i adults en països quan han patit guerres, en campaments de refugiats de l’antiga Iugoslàvia, a les selves de Colòmbia i les costes de Sri Lanka. En aquests indrets, el circ i el riure han estat un refugi i un enaltiment de la dignitat humana.

M’ha agradat veure com la narradora és una puça de circ, la Puça Orzowei, un estel invisible que viu entre els cabells del pallasso. La puça aporta humor i imaginació mentre ens guia pels anys del franquisme, la creació del Circ Cric i les missions de Pallassos Sense Fronteres.

Crec que pot ser una bona lectura per als joves i per als adults, sobretot dels que han anat en alguna ocasió a Sant Esteve de Palautordera, a passar un dia amb la companyia del Circ Cric gaudint dels seus espectacles. Conec força escoles que han inclòs aquesta visita en les seves sortides i han gaudit veient la bona organització i el carinyo amb el que han estat ateses.

LES DADES:
Títol: L’extraordinària història del Circ Cric
Autora: Berta Cusó
Il·lustradora: Berta Cusó
Editorial: Andana Gràfica
Pàgines: 142
Picassent 2026

by

«Hi havia una vegada… Els rècords dels contes» a l’Ofici d’educar

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar un llibre on s’ajunten dos conceptes —contes i rècords—, una idea magnífica.

El llibre presenta una mena de gala, a la manera dels Óscar de Hollywood, on els protagonistes són els contes populars. Es premia qui és el més astut, el més dolent, qui té els cabells més llarg, l’objecte més interesant, etc. També s’entremesclen entrevistes que fa una conilla de l’empresa VAUR (Vet Aquí Un Rècord) i tot plegat amanit amb humor i coneixements.

Al final de molts capítols hi ha unes preguntes adreçades al lector que conviden a participar. Per exemple, quan es parla dels tres porquets ens pregunta “Com seria la casa dels teus somnis?”, o si els personatges són en Peter Pan i la campaneta “On viatjaries si tinguessis pols de fada?”.

A les darreres pàgines se’ns obre la possibilitat de fer la nostra pròpia llista dels premiats.

Aquest és el penúltim llibre d’aquest curs i us convidem a participar perquè ens ajuda a continuar amb la secció el proper any.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «Hi havia una vegada… Els Rècords dels contes» és:

Quin personatge és el guanyador de la categoria “El nas més llarg”?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Flamboyant. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 7 de juny.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/hi-havia-una-vegada-els-records-dels-contes-de-laura-ortega/audio/1281746

El guanyador del llibre «Persèpolis» és en Xavier Miralles Martínez. L’enhorabona!

by

Lectures per aconseguir ciutats més sostenibles

El proper dijous, 4 de juny, farem una tertúlia clandestina sobre les ciutats i hem convidat a un historiador preocupat per com creix l’àrea metropolitana perquè ens ajudi a entendre sobre el lloc on vivím i ho relacionarem amb els bons llibres que expliquen què passa al nostre voltant.

La literatura ens mostra com és el lloc on vivim i ens fa pensar en com podem millorar-ho.Reflexionarem sobre el fet sorprenent de trobar-nos a persones a les entrades dels supermercats demanant almoina, o perquè trobem tota mena de pintades més o menys artístiques a les parets, quins son els sorolls que ens envolten, quins elements de la natura sobreviuen com poden i quina fauna campa pels jardins i places, perquè s’estan deteriorant els edificis que son el nostre patrimoni cultural, perquè hi ha tantes barreres arquitectòniques, etc.

A les ciutats actuals, des de fa temps, els carrers s’han perdut com a espai públic, com a lloc de trobada de les persones. Anem de pressa, sense aturar-nos a parlar amb els coneguts, envoltats del soroll de la circulació caòtica, sentint-nos captius del marasme. Els nens també pateixen aquest desgavell, encara que en algunes ciutats es fan esforços per dissenyar zones de vianants, camins a l’escola segurs. Hi ha una mena de por generalitzada a deixar els nens caminar sols pels carrers de la ciutat, una por que es converteix gairebé en endèmica quan s’ajunten les pors a allò desconegut amb altres pors com la falta de seguretat. Així, de mica en mica, ens anem tancant al nostre cercle de confiança i ens perdem el que José Agustín Goytisolo —en el seu poema “L’altra escola”— ens recordava sobre que sortir al carrer i observar és la millor escola de la nostra vida.

Si volem que les ciutats deixin de ser el lloc on només es treballa i es dorm i es transformin en espais de convivència real, més enllà del centre comercial, escola o residència de gent gran, caldrà tenir més confiança en els infants i joves i permetre’ls conèixer i repensar com volen viure. De fet, alguns ajuntaments promouen Consells d’Infància i Adolescència on participen i s’impliquen els nois i les noies en temes d’interès ciutadà que els preocupen i fan propostes de millora, seguint els postulats de la Carta de Ciutats Educadores, on s’entenen les ciutats com a agents i espais educadors que es transformen i milloren a través de la ciutadania.

Apostar per la sostenibilitat garanteix una qualitat de vida digna, pròspera, sense perjudicar el medi ambient, amb una xarxa de transport públic funcional, limitant l’ús del vehicle privat, habilitant zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, poder sortir a passejar de forma segura a la nit.

La tertúlia serà una bona oportunitat per conèixer llibres que ens ajudin a entendre com podem aconseguir arribar al 2030 acomplint el que l’ODS 11 ens proposa (que els pobles i les ciutats a tot el món siguin inclusives, segures, resistents i sostenibles)

Parlarem de L’àvia a la ciutat, Herman i Rosie, Ciutat laberinto, Óscar i el lleó de Correus, Madlenka, El meu carrer, En Tolstoi, un conte de fades, Un camí de flors, etc.

Trobareu més informació a: https://jaumecentelles.cat/2026/05/20/tertulia-clandestina24-llegim-les-ciutats/

by

«Dilluns Poètics» ens recorda que Hui pot ser un gran dia

Aquesta setmana ha arribat el darrer poema dels Dilluns Poètics. Ha estat el colofó de la celebració dels 20 anys de Dilluns Poètics.

Les persones que ho coordinen son mestres i professors de la zona d’Alacant i pobles del voltant (Mutxamel, Elx, etc.) i vaig tenir el privilegi de compartir amb ells la festa en una xerrada sobre la necessitat de mirar el mon amb uns altres ulls.

Ara, amb certa tristor per com estant anant les coses en l’àmbit educatiu ens han enviat aquestes paraules que comparteixo. Diuen:

Quan us arribe aquest email, en la Comunitat Valenciana estarem entrant en l’onzé dia de vaga indefinida en defensa de l’educació pública. Dilluns Poètics va sorgir fa 20 anys del fervent desig d’una mestra perquè un feix d’alegria es colara en els dilluns escolars de les seues companyes i companys de professió. Ara, dues dècades després, i estesos a altres àmbits fora de l’escolar, no ens oblidem d’on venim.

La majoria de les persones que formem Dilluns Poètics som docents i aquesta lluita és molt nostra, molt personal. Per això aquest final de trimestre havíem paralitzat els nostres enviaments habituals de manera simbòlica: volíem donar visibilitat a les reivindicacions del col·lectiu docent. Estem en vaga perquè volem un ensenyament públic, de qualitat i en valencià, una educació digna per als qui l’exerceixen i la reben. Tal com estan les coses hui dia, i per molt que donem de nosaltres, no sempre s’aconsegueix, ja siga per culpa de la massificació a les aules, les infraestructures inadequades, la falta de personal, la censura al valencià, l’excés de burocràcia que ens lleva el temps per al que vertaderament importa… i moltes més reivindicacions que, si ens posem a enumerar, allargarien indefinidament aquest text.

Però hui ens tocava compartir l’últim poema de l’any, un poema de Joan M. Serrat que pensem que és molt necessari en els temps que corren i en aquesta lluita en particular que tenim entre mans. Hui pot ser un gran dia, i demà també. Seguim en peus, continuem lluitant.

FELIÇ ESTIU!! QUE LA POESIA US ACOMPANYE SEMPRE.

ENS VEIEM EN EL NOU CURS 2026-27 el 5 d’OCTUBRE

by

«Zoo literari», poemes en llibertat

El mercat de la literatura infantil i juvenil és ben curiós. No sé ben bé com funciona una editorial, però crec es publica molt i els llibreters comenten que hi ha un bon percentatge d’obres que no es venen i es podrien haver estalviat perquè queden a les prestatgeries i ningú no els compra. D’altra banda, en canvi, hi ha llibres que es venen, es llegeixen i passen de mà en mà, any rere any. Malgrat tot, alguns es descataloguen.

Fa uns mesos buscava un llibre que es va publicar fa vuit anys, va ser premi Atrapallibres i del que s’han venut més de cinc-mil exemplars. És «Zoo de paraules», ara descatalogat. No ho vaig entendre.

Per sort, el seu autor, en Ramon Besora, segueix actiu i manté l’esperit i la il·lusió de fer que els infants llegeixin i estimin la poesia. Aquest dies ha publicat «Zoo literari» que presenta onze poemes, relacionats amb un animal, cadascun dels quals comença per una de les lletres del títol. Ho podeu descobrir anant a la contracoberta.

Els poemes ens parlen de la natura, d’animals coneguts i no tan coneguts. En Besora ho fa amb aquella mirada seva, entrenada a extreure de cada poema el detall oportú i la metàfora que ens fa somriure, amb aquell transitar per les paraules de manera agradosa.

Destaca, també, la manera de presentar-los amb una maquetació molt atractiva, amb encunyats, i que respira molt bé.

Cada poema ocupa quatre pàgines. Ho exemplifiquem, per exemple, amb el poema dedicat a l’eriçó:

A la primera pàgina, un dibuix de l’eriçó i el títol del poema. La segona, amb un altre color, l’inici del poema: Al capvespre, a la nit…

A la tercera, el poema sencer i, a la quarta pàgina, una il·lustració de l’Anna Font que interpreta el poema i li confereix un toc de delicada poètica visual.

Tant de bo l’editorial Meraki el conservi al seu fons i no s’acabi descatalogant.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Zoo literari
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Anna Font
Editorial: Meraki
Pàgines: 56
Barcelona, 2026

by

Llibres per parlar del canvi climàtic

Docents.cat és una finestra on els mestres i professors trobem recursos que ens ajuden en la nostra pràctica diària. La feina de la Nati Bergadà és admirable i per això, quan em demana de col·laborar, em fa feliç i ho preparo de la millor manera que puc.

La darrera gravació va ser a l’Espai Llamps i Centelles, a l’Hospitalet, i em vaig centrar en parlar de l’educació ambiental, un dels grans reptes educatius del present i del futur.

Amb paraules de la Nati:

És important ajudar els infants i joves a entendre què està passant al nostre planeta i reflexionar sobre com les accions humanes afecten els ecosistemes, els oceans, els boscos i tots els éssers vius.

També és fonamental educar en el respecte, la cura i la responsabilitat cap a la natura, ajudant-los a desenvolupar una mirada més conscient, sensible i respectuosa envers el món que ens envolta.

Els contes, els àlbums il·lustrats i els llibres de coneixements són eines molt potents per treballar aquestes temàtiques a l’aula. Les històries permeten apropar conceptes complexos als infants d’una manera vivencial i emocional, faciliten converses molt riques i ajuden a generar preguntes, reflexions i debats sobre el canvi climàtic, la biodiversitat, la contaminació o la necessitat de protegir el planeta.

D’aquella trobada en van sortir tres recursos per aprofundir en l’educació ambiental i la consciència ecològica a l’aula. Els podeu trobar a docents.cat però si els voleu veure sencers, us heu de subscriure. Val la pena perquè hi ha material per donar i vendre.

Podeu fer un tastet de cadascun d’ells entrant a:

https://docents.cat/recurs/llibres-per-parlar-del-canvi-climatic/

https://docents.cat/recurs/llibres-per-parlar-dels-oceans-i-del-canvi-climatic/

https://docents.cat/recurs/llibres-per-parlar-de-la-natura-i-del-canvi-climatic/

by

Tertúlia clandestina#24: Llegim les ciutats

Francesco Tonucci ens recordava que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes.La literatura infantil explica tot el que passa al nostre voltant i ens serveix per reflexionar sobre la nostra pròpia realitat, comparant les històries que ens presenten amb les que coneixem.

Els llibres ens mostren persones semblants a les que ens creuem diàriament, cadascuna amb les seves cabòries, la seva manera d’entendre la vida i les seves creences. A la literatura hi ha famílies com aquella nouvinguda de qui no sabem res, veïns com aquells amb qui coincidim a l’ascensor i ens limitem a fer un educat «Bon dia», i poca cosa més.

A la propera tertúlia clandestina reflexionarem sobre com és el lloc on vivim, per què cal conèixer la seva història i què podem fer per millorar-lo.

Ens acompanyarà un historiador que compartirà amb nosaltres la seva visió dels llibres infantils que presentarem.

Si us interessa el tema i voleu venir, aquestes són les dades:

Tertúlia clandestina #24: Llegim les ciutats
Data: dijous, 4 de juny de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai

La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: Semàfor

by

«Persèpolis» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta novel·la gràfica basada en la vida de la Marjane Satrapi, en l’edició actualitzada de l’editorial Reservoir Books.

Persèpolis és un còmic (novel·la gràfica) autobiogràfic i històric realitzat en blanc i negre. Els fets que s’hi expliquen són commovedors, però estan plantejats amb una certa dosi d’humor, la qual cosa fa que el relat no sigui tan devastador.

La història narra com va créixer la Marjane a l’Iran, en un règim fonamentalista islàmic que l’acabaria portant a abandonar el país. El còmic comença l’any 1979, quan la Marjane té deu anys, i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d’un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del Xa de Pèrsia a l’Iran per donar pas a una república islàmica.

La nena no vol portar el mocador, però es veu obligada a fer-ho. Ha estat educada a l’estil occidental dins d’una família de classe alta i amb uns pares d’ideologia progressista i es resisteix.

La història es divideix en diverses etapes de la vida de la protagonista. Comença amb la infància de la Marjane durant la Revolució (1979-1980), passa per la guerra Iran-Iraq i l’exili a Europa, quan els seus pares l’envien a estudiar a Viena, Àustria, on viurà un profund xoc cultural. Més endavant arriba el retorn a l’Iran, després de diversos anys difícils a Europa, on els intents d’encaixar no són el que ella espera, i finalment abandona el seu país definitivament per anar a França.

Els joves lectors poden entendre com funciona qualsevol dogma polític o religiós, com reprimeix i, sobretot, la lluita de les dones per mantenir la seva individualitat davant les nombroses restriccions que pateixen.

Lectura recomanada per a infants a partir de 14 anys.

La pregunta per al concurs sobre el llibre Persèpolis és:

A quin país se situa la història?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Reservoir Books. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de maig.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/persepolis-de-marjane-satrapi/audio/1280233

Els guanyadors del llibre La cançó del soldadet són en Marc González i els seus fills, en Robin i en Lluc. Enhorabona!

LES DADES:
Títol: Persèpolis
Autora: Marjane Satrapi
Il·lustradora: Marjane Satrapi
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Reservoir Books
Pàgines: 352
Barcelona, 2020

by

«A casa», un poemari bellíssim

La col·lecció “Akipoeta” arriba a la dotzena de bons títols. Aquest “A casa” és del tàndem M. Carmen Aznar i Raquel Catalina, que ja ens havien mostrat el seu talent amb “El jardí que habites”, dins d’aquesta mateixa col·lecció.

De què va?

Són poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. En aquesta ocasió, una nena fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva. Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

El llibre està feta amb paper de gran qualitat i els exemplars van cosits a fil vista per facilitar que s’obrin perfectament.

Les il·lustracions són magnífiques i tenen un halo màgic que transmet una energia positiva increïble.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes per recitar-los i gaudir-los.

El meu llit
El meu llit
és un llit per saltar
i fer tombarelles,
un ring de lluites
de coixins i pessigolles.
Un llit per escoltar contes i per inventar-ne…
els finals.
És un llit per abraçar peluixos i somnis,
per explicar secrets,
per beure poemes.
Un llit per tenir-hi sempre,
els ulls oberts.
Zzzzz.

El recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: A casa
Autora: M. Carmen Aznar
Il·lustradora: Raquel Catalina
Traductor: Josep Santaeulàlia
Editorial: Akiara books
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

by

«En Vingavà», la història d’un robot valent

Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgienes veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte. Però com que amb ell ja n’hi ha prou, els altres empleats són acomiadats.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs, però cap acaba bé. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

Un dia, el recluten per fer una feina que cap humà vol fer: trobar mines en una zona de guerra, però, una bomba terrible, la més gran que es pugui imaginar arrasa tota la vida a la Terra.

La devastació dura moltíssims anys fins que gradualment les plantes tornen a créixer i en Vingavà i els altres robots que funcionen amb energia solar es desperten i comença una nova vida. Bé, falta una cosa. No hi ha persones.

A la segona part, en Vingavà se les farà per crear vida i una nova generació de terrícoles feliços començarà a habitar el planeta.

El relat té un final esperançador i me l’imagino llegit en veu alta i en companyia perquè també té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?). No sé si “fosc” és l’adjectiu correcte —potser “trist” s’escau més—perquè la gràcia del llibre també està en l’humor que emana i les ironies que, com a adults, podem captar immediatament.

Pel que fa a les il·lustracions, m’agrada l’aspecte amable del robot, amb uns ulls exageradament grans i, a diferencia dels altres robots que apareixen, no té forma semblant als humans però sí que té braços, ulls, boca, cos i rodes que substitueixen a les cames.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: En Vingavà. La història d’un robot valent.
Autora: Linda Bondestam
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Takatuka
Pàgines: 88
Barcelona, 2026