Iaiai, para de fer fotos!La vida a través de la càmera de fotos

Ilan Brenman, el de «Les princeses també es tiren pets» acaba de publicar en associació amb l’il·lustrador Guilherme Karsten, un llibre molt entranyable sobre la dèria de les àvies i els avis —i d’alguns pares i mares, també— per fotografiar tots els moments de la vida de la criatura.
M’ha agradat i m’ha tocat perquè la situació és tan propera a la meva família que fa riure. M’explico. Dels meus avis conservo poc més de mitja dotzena de fotografies en blanc i negre. Són fotografies petites que guardo amb carinyo. Dels meus pares en tinc algunes més i també alguna pel·liculeta de vuit mm. Les meves fotos ocupen un nombre considerable d’àlbums. Es una progressió que augmenta amb les imatges dels fills i, ara, s’ha disparat amb les de la néta.
Per això quan he vist el llibre «Iaia, para de fer fotos!» no he pogut resistir-me a comprar-lo. I crec que l’he encertat perquè està fet amb força humor i pot ser motiu de conversa i reflexió.
El llibre planteja la relació d’una nena amb la seva àvia que fotografia tots els primers moments de la vida de la néta: Fent esport, la visita al zoo, l’obra de teatre, el parc, la banyera, etc. Tot es motiu de goig per a l’àvia, mentre que la nena no deixa de repetir una i altra vegada: IAIA, PARA

DE FER FOTOS!


És un conte curt amb final de llagrimeta per la sorpresa emotiva que trobem a la darrera pàgina.
Potser hauria estar més real si l’àvia fes les fotos amb el mòbil. Potser.
Per a cicle infantil.

El tràiler en portuguès:

LES DADES:
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductora: Elena Martín
Editorial: Baula
32 pàgines
Saragossa, 2018

Anuncis

Comprensió lectora, per saber-ne més.

Al web «comprensión lectora basada en evidencias» , l’autor, Juan Cruz Ripoll explica que és «doctor en Educación, psicopedagogo, maestro y orientador en el Colegio Santa María la Real de Sarriguren (Navarra) y profesor asociado en la Universidad de Navarra. Acreditado como profesor ayudante doctor por la ANECA.» Li falta afegir que és una persona generosa. Tot el que fa, tot el que sap, ho posa a la nostra disposició en aquest magnífic recurs.

És una de les pàgines webs que consulto sovint perquè sempre hi trobo evidències científiques i nombrosos exemples d’accions que ens poden anar bé a les escoles. Molt recomanable. Si teniu ganes d’aprendre molt, podeu començar per l’apartat «mis materiales de intervención». Segur que no us defrauda.
https://clbe.wordpress.com/mis-materiales-de-intervencion/

Recomano l’impresionant treball sobre inferències. Molt.

Un llibre d’aquest autor que podeu aconseguir al mateix web és:

Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes.

.

Em dic Omar i soc una nou!

El jutge Bruno Panatta es va repenjar sobre els colzes i el va observar molt atentament.
—Com et dius?
El nen gairebé no es va atrevir a aixecar els ulls de terra.
—Nou —va respondre amb un fil de veu.
—Disculpa? —l’home el va contemplar sorprès per damunt de les seves ulleres petites i rodones.
—Soc una nou —va repetir, convençut, tot alçant la mirada.
-Em sembla que no m’has entès —va dir el jutge armant-se de paciència—. T’he preguntat qui ets.

Allò que sembla un inici delirant i surrealista, de mica en mica es va transformat en una història que et treu l’alè. «Soc una nou» explica el judici que pateix un nen, l’Omar, i com aconsegueixen enredar al jutge perquè acabi dictaminant al seu favor. La idea es sustenta en una llei molt antiga que diu que tot allò que cau d’un arbre pertany a l’amo del sòl i a partir d’aquí els veïns s’alien per defensar l’Omar perquè no sigui retornar al seu país. La estratègia es basa en considerar que no és un nen, sinó que és una nou. D’aquesta manera, un veí afirma que fa olor de nou, una altra veïna diu que té tacte rugós com les nous, etc.
Novel·la escrita en capítols breus, amb diferents tipografies i que, de mica en mica, et va embolcallant. Alternen els fragments del judici amb els records tristos del nen i les peripècies dels veïns que veuen com els ha canviat la vida. Els capítols finals acaben lligant tots els fils i no queda cap pregunta sense resposta.
La Beatriz Osés que va guanyar el premi Edebé amb aquesta obra és una escriptora molt sensible i que domina les emocions i el gènere poètic a la perfecció. Recordeu «El secreto del oso hormiguero», per exemple, un poemari que vam tenir a la Lliga dels llibres diversos anys.
Una molt bona història que tindrà molt de recorregut, sens dubte. A partir de vuit anys.
M’ha encantat!

Podeu veure un breu reportatge a l’Info K clicant a:
http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/soc-una-nou-premiat-amb-ledebe/video/5724128/

Les dades:
Títol: Soc una nou
Autora: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucà taronja
128 pàgines
Barcelona, 2018

Trobada d’il·lustradors al Pla de Salmerón

Com cada Sant Jordi, des de fa 11 anys, l’Oblit de Casa Anita organitza una trobada d’il·lustradors de llibres infantils i juvenils, enguany amb la col·laboració d’Ekaré edicions. El Pla de Salmeron (Barcelona) és un escenari ideal per passejar una estona (a primera hora és formidable perquè encara no han arribat els grups escolars i pots conversar amb els convidats mentre et dediquen un dels seus exemplars).
Aquest Sant Jordi 2018 vindran  Yvan Pommaux, Marc Taeger, Ramon París, Carme Solé Vendrell, Mercè Galí, Liliana Fortuny, Gustavo Roldán, Beatriz Martín Vidal, Mercè López, Anna Llenas, Andrea Antinori, Ed Vere i Rocio Bonilla.
El cartell de la trobada conté una il·lustració d’en Ramon París.
A més de la trobada, el dia 24 d’abril a les 18:30 hores hi haurà una taula rodona a la seu del districte, amb la participació d’alguns dels il·lustradors convidats.

I si voleu saber una mica més de la feina dels il·lustradors no us perdeu el programa de «l’Ofici d’educar» del dimarts passat on van ser convidats l’Ignasi Blanch, la Màriam ben Arab i  l’Albert Arrayás.
El podeu seguir clicant a:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-illustracio-infantil/audio/998376/

l’àlbum il·lustrat a l’ESO

La revista Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia té com a objectiu proporcionar informació útil per a la pràctica docent i per a l’autoformació del professorat. Es publica trimestralment i aquest mes ha sortit el número 91 (ABRIL 18) que hi dedica el seu monogràfic a l’Àlbum il·lustrat com a eina per a l’aprenentatge de les ciències socials i on comprovem que la idea que l’àlbum il·lustrat TAMBÉ és per a l’Educació Secundària queda palesa.

La Pilar Rivero, com a coordinadora del número, ens fa la presentació a les primeres pàgines on diu:

“El libro-álbum –también conocido como álbum ilustrado– constituye un modo específico de comunicación. Como su nombre indica, este tipo de productos editoriales presentan un protagonismo compartido por el texto y la imagen. En cierta medida, establecen dos niveles complementarios de lectura entre el aparato gráfico y las palabras, aunque muchos autores prefieren entender que se trata de un mensaje diferente que alude a realidades distintas de un mismo proceso de cognición.
La utilización de los álbumes ha sido habitual en los primeros niveles de aprendizaje al considerarse que facilita el acceso a ideas, sensaciones o asociaciones de un modo directo e intuitivo que están presentes en amplios sectores del conocimiento, incluido el ámbito científi co. Por ello la alfabetización visual que potencia el libro-álbum constituye una competencia fundamental en la formación de los estudiantes.
En algunos casos la imagen es en sí el contenido y el texto se limita a proporcionar instrucciones para su utilización –como en el caso del libro juego– o ni siquiera se considera necesario –como ejemplifica el magnífico Emigrantes , de Shaun Tan–, obras a partir de las cuales puede establecerse un tratamiento en el aula de temas conflictivos actuales.
En el caso de las ciencias sociales en general y de la historia en particular, la ilustración favorece la comprensión de ese «país extraño» que es el pasado, cada vez más lejano y ajeno a nuestros alumnos, facilitando la comparación entre el hoy y el ayer en sus aspectos materiales y la creación en el alumnado más joven de una imagen de época, de una identifi cación de la cultura o los períodos históricos con sus elementos de la vida cotidiana más característicos y el establecimiento de manera espontánea de una comparación entre pasado y presente que lleva a reflexionar sobre el cambio y la permanencia.
En función de los formatos y contenidos podremos establecer un tipo u otro de actividad. En la actualidad el libro-álbum ofrece una gran variedad para trabajar las ciencias sociales. Lo más habitual es recurrir a libros informativos cuya temática específi ca sea la historia o el arte. Se trata de obras –generalmente narratives y con un rico aparato ilustrado– que se centran en el desarrollo de un tema concreto para explicarlo a jóvenes de diferentes edades. En ciencias sociales suelen focalizarse en civilizaciones del pasado (egipcios, griegos, romanos, etc.) y en determinados aspectos histórico-culturales característicos de ellas (momias, gladiadores, piratas, mitología clásica, etc.), pero también en biografías, no exentas en su selección del peso de la ética en la historia como disciplina escolar –aunque se puedan tratar de manera crítica determinados aspectos o acciones del personaje seleccionado–, las cuales nos facilitan trabajar con los estudiantes refl exiones relativas a la propia relevancia histórica del personaje protagonista.
Con menor frecuencia se encuentran ejemplos en los que se atiende a la evolución a lo largo del tiempo de un elemento de la vida cotidiana (como una calle o un puerto a través del tiempo), muy útiles para el desarrollo del pensamiento temporal y para trabajar los conceptos de cambio y permanencia.
Especial mención ha de hacerse de las publicaciones que recientemente están lanzando museos y editoriales para facilitar la comprensión del arte, centradas en un museo o en un autor concreto. En estos casos el contenido gráfi co constituye una forma visual de acercamiento a la signifi cación del artista no limitado a la merareproducción de sus obras. Suelen tratar de responder a cuestiones como por qué un determinado artista hace lo que hace y por qué esto lo convierte en algo relevante en la historia, cuál es su aportación y su rasgo propio.
Esta variada tipología de contenidos se refleja en las diferentes propuestas de trabajo que presenta este monográfico, destinadas a animar a hacer uso del libro-álbum en la clase de ciencias sociales (historia, arte, geografía, economía…) desde infantil hasta secundaria y bachillerato, y según una perspectiva crítica y multidisciplinaria.
Este monográfico constituye en realidad una guía de iniciación dirigida al profesorado cuyo objeto es incluir el libro-álbum entre los materiales didácticos fundamentales en la enseñanza-aprendizaje de las ciencias sociales desde infantil a bachillerato. Una educación de la mirada, un aprendizaje por proyectos, un pensamiento crítico, transversalidad y educación en valores son las claves.”

L’index de la primera part de la revista, allà on hi ha el monogràfic, és el següent:
Álbum ilustrado para el aprendizaje de ciencias sociales
Rivero Gracia, M. Pilar

Cómo trabajar con libros-álbum en el aula de historia
Rivero Gracia, M. Pilar / Gil-Díaz Usandizaga, Ignacio

El álbum ilustrado, una herramienta para interpretar la realidad
Centelles Pastor, Jaume

El libro-álbum en la enseñanza del arte actual
Palacios Garrido, Alfredo / Uyá, Nívola

De conquistadores y conquistados
Molina Puche, Sebastián / Ruíz Guerrero, Leonor

La casa, de Innocenti
Lobato Suero, Mª José / Hoster Cabo, Beatriz

«Busca y encuentra» en el libro-álbum de tema histórico
Pelegrín Campo, Julián

Com heu comprovat he tingut la sort de participar en aquest monogràfic. En una posterior entrada us faré cinc cèntims del meu article.

9a Escola d’Estiu de Montserrat. Festa, joia i cançó en la Literatura Infantil i Juvenil

Ja està oberta la matricula per a l’escola d’Estiu que organitza la Universitat de Vic. Serà del 3 al 5 de juliol i enguany m’han convidat a formar part de la festa. És un honor que només puc agrair de tot cor. Serà un plaer tornar a veure a alguns savis i sàvies amb qui he compartit moments únics com la Glòria Bordons, en Joan Portell, la Carme Rubio, la Vanesa Amat, la Maica Bernal i d’altres amb els quals he coincidit durant la meva vida.
Com en els anteriors edicions es realitzarà a les instal·lacions del Monestir de Montserrat, aïllats del brogit i envoltants d’un entorn físic meravellós i amb la companyia de persones que entenen l’educació com quelcom molt valuós.
Podeu veure totes les dades i el programa si entreu a Formació Contínua de la UVIC o clicant a https://www.uvic.cat/formacio-continua/ca/cursos-i-jornades/educacio-i-societat/escola-destiu-de-literatura-infantil-i-juvenil-festa-joia-i
L’Escola d’Estiu sobre Literatura Infantil i Juvenil està adreçada a persones que, des de l’àmbit de l’ensenyament, la biblioteca infantil, la recerca o la motivació personal, tinguin interès en l’aprofundiment d’aquest tema. Aquesta novena edició se centra en el valor de la transmissió oral de la literatura per a infants i joves i la seva funció cultural i social.

Us passo el programa complert:
Programa
Dimarts 3 de juliol de 2018
9.45- 10.00 h: Lliurament de documentació
10.00-10.30 h: Inauguració de les Jornades
10.30-11.30 h: Les festes del curs de l’any i les formes de la literatura popular. Conferència inaugural a càrrec de Cinto Torrents, professor de la UVic-UCC, especialista en antropologia i cultura popular.
11.30-12.30 h: Visita a l’exposició: Les festes de l’any i les cançons en les obres de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. A càrrec de Josep Massot, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
12.30-13.30 h: Visita comentada al jardí del Monestir de Montserrat. A càrrec de Vicenç Santamaria.
13.30-15.30 h: Dinar lliure
15.30-16.00 h: Fem Escola d’Estiu… Cafè i conversa. Presentació dels participants i justificació del tema de la Novena Escola d’Estiu de Montserrat.
16.00-17.30 h: La glosa a l’escola. A càrrec d’Àlex Carrera i Gemma Pla, mestres responsables del projecte La glosa a l’escola que durant deu anys s’ha dut a terme a l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva.
Us proposem una introducció en l’art de la cançó improvisada, on la música i el text es donen la mà per encaminar-nos cap a la improvisació oral. Coneixerem la glosa com un mitjà per expressar-nos, com una eina per desenvolupar l’esperit crític, com un vehicle de transformació social que ens arrela amb el passat per transportar-nos al futur.
17.30-18:30 h: La cançó popular i el cicle de la terra. A càrrec d’ Arturo Gaya i Jordi Fusté, membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Sessió teòrica.
La sessió consisteix en una proposta encaminada a la recuperació de l’hàbit de cantar. Es combinaran qüestions teòriques i pràctiques a l’entorn del cicle festiu de la terra i la seua relació amb la cançó popular, el sentit de la festa, el cant en l’àmbit del treball, l’oci i el culte (treballant, xalant i pregant), el poder de la cançó: de la funció social d’ahir a l’activisme d’avui.
18.45-19:30 h: Audició sobre La cançó popular i el cicle de la terra. A càrrec d’Arturo Gaya i Jordi Fusté, membres del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Obert al públic.
L’audició, de veu i guitarra, té com a eix principal el sentit de la festa en el cançoner popular. S’interpretaran peces musicals que s’han compartit en celebracions i rituals i que ens poden parlar tant de reivindicacions com de declaracions amoroses. Es tracta de manifestacions de la cultura popular que s’han convertit en la crònica social d’una època.

Dimecres 4 de juliol de 2018
9.30-14.00 h: Ruta artísticoliterària: del monestir a la Santa Cova. A càrrec d’Àngels Rius, bibliotecària de Montserrat, Ramon Pinyol i M. Àngels Verdaguer, responsables de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic-UCC.
Ruta que ens permetrà gaudir d’un autèntic museu d’art a l’aire lliure, il·lustrat amb poemes de Jacint Verdaguer i comentaris historicoartístics dels monuments que es troben al llarg del trajecte.
14.00-15.30 h: Dinar lliure
15.30-16.00 h: Fem Escola d’Estiu… Cafè i conversa. Presentació de llibres infantils.
16.00-17.30 h: Una mà de contes. Literatura infantil i mitjans audiovisuals. A càrrec de Manuel Barrios, director del programa Una mà de contes de Televisió de Catalunya.
En aquesta sessió es parlarà del projecte Una mà de contes considerant la tria de les obres, el procés creatiu, la part artística i les seves possibilitats didàctiques. Al mateix temps, es farà una reflexió sobre el paper dels mitjans audiovisuals en la formació literària i cultural dels infants i joves.
17.30-18.30 h: Un experiment agosarat. El musical Ombres i Maduixes o com fer arribar el Verdaguer de les cançons populars als joves.
Conversa d’Arnau Tordera, del grup Obeses, amb l’especialista en Literatura Pere Tió sobre com fer viure els clàssics.
18.45-19.30 h: Un tastet d’Ombres i Maduixes. A càrrec d’Arnau Tordera. Obert al públic
Peces basades en textos de Jacint Verdaguer

Dijous 5 de juliol de 2018
9.30-10.45 h: Literatura i emocions a l’escola. Interrogants, reptes i algunes propostes. A càrrec de Vanesa Amat i M. Carme Bernal, professores de Didàctica del Llenguatge i Literatura Infantil de la UVic-UCC.
La literatura de qualitat és necessària per al desenvolupament lingüístic, social i emocional de l’infant. Ara bé, hi ha una tendència a usar la literatura a l’escola per tractar determinats aspectes, en ocasions, de manera reduccionista i banal. Aquesta situació ens porta a plantejar-nos quines obres i quin tipus d’experiències literàries ens ajuden a promoure l’educació emocional, la sensibilitat i l’aprenentatge integral de l’infant.
10.45-11.15 h: Pausa
11.15-12.15 h: Il·lustracions i dibuixos en els llibres infantils i juvenils. Darreres tendències. A càrrec de Montserrat Ginesta, il·lustradora i editora.
Les il·lustracions que trobem en els llibres infantils i juvenils són un llenguatge, una manera d’explicar el món. Aquestes imatges tenen sovint el deure d’agradar els seus lectors; de vegades, estan subjectes a les modes i sempre depenen de l’habilitat dels seus creadors i dels canvis culturals. Parlem, doncs, de dibuixos i d’estils per repensar els llibres il·lustrats.
12.15-14.00 h: Taula rodona:
Com engrescar els joves a trobar el gust per la literatura? Modera: Vanesa Amat, professora de la UVic-UCC. Hi participen: Glòria Bordons, professora de la Universitat de Barcelona i directora de la Fundació Joan Brossa i Joan Portell, pedagog, professor, escriptor i crític literari a la revista Faristol.
L’educació literària ja no és un requisit en la formació integral dels nostres joves? Es considera la literatura una part essencial del creixement cap a la maduresa? En aquesta taula rodona es compartiran reflexions al voltant de la relació entre els joves i la literatura i es debatran qüestions com ara: quines accions es poden dur a terme en l’àmbit educatiu per incidir en la lectura dels joves i fer-los descobrir el plaer de llegir literatura? Quin paper pot tenir el context social, cultural i familiar en els hàbits lectors dels joves?
14.00-16.00 h: Dinar lliure
16.00-17.30 h: Acte d’homenatge al mestre bibliotecari i dinamitzador de la lectura Jaume Centelles.
Trobada amb Jaume Centelles i lectura de textos. Presentació de l’autor a càrrec de Carme Rubio, professora de Literatura Infantil i Juvenil de la UVic-UCC.
17.30-18.00 h: Valoració i cloenda de la Novena Escola d’Estiu.

Un regal sense obrir

Alguns capítols d’ «Un regal sense obrir» comencen de manera similar:
“Si un bon dia ets a Copenhaguen…”
“Si un bon dia, cap a dos quarts de quatre de la tarda, passes pel carrer…”
“Si un diumenge de març passes per l’avinguda..”
És fantàstic! Recordeu «Sostiene Pereira»? Només la lectura de les primeres frases de cada capítol ja et fan sentir tan bé que no pots parar de llegir. Vegeu-ne per exemple, el començament del capítol «Un regal de Nadal en ple estiu». Diu:

Si una tarda càlida de maig te’n vas fins a la plaça de Vesterbro, veuràs que la majoria de finestres i balcons de les cases dels voltants són obertes de bat a bat i que, a les terrassetes dels cafès, hi ha tot de gent asseguda d’un humor excel·lent. També veuràs uns quants menuts que, segurament, aquell vespre aniran a dormir una mica més tard del que tocaria, i una nena que camina al costat d’una dona molt guapa amb un vestit elegant i unes sandàlies de taló daurades.

«Un regal sense obrir» és una novel·la que ens recorda a les novel·les d’Astrid Lingren, per les descripcions desgavellades però també per l’optimisme per la vida i per la confiança en les persones.
Al llibre hi ha dues veus narratives, una és la de nena protagonista, la Mona, que viu amb el seu pare, en Jan, un home que ha patit la mort de la dona i ha deixat la feina de carter. L’altra veu és la del narrador que ens va conduint pels mesos posteriors a la pèrdua de la mare de la Mona.
La nena i el seu pare viuen junts en un apartament petit però fan un canvi de pis i van a compartir casa amb la Susanne, una cantant d’una gran orquestra que viatja oferint concerts per tot el món, una persona vital i alegre que els influirà i els oferirà l’impuls necessari per superar les tristors.
Sobre aquests tres personatges avança la història però amb la presència constant del record de la Debbie, la mare de la Mona.
El canvi de barri comportarà conèixer noves amistats que suposaran un repte per a la nena però alhora li oferiran oportunitats de fer amics intel·ligents i optimistes.
«Un regal sense obrir» ens arriba directament al cor. Una bona lectura, molt adequada per compartir a l’aula. Un llibre amb diverses capes que recomanem especialment. Llegiu-lo per a vosaltres, per als vostres fills i alumnes perquè hi trobareu bona literatura, una història bonica i ben narrada.
Està recomanat a partir de deu anys però si es fa una lectura compartida pot anar bé a partir dels vuit.

L’autora amb la versió original danesa a la mà.

A la contaportada llegim:
L’autora, la Marianne Verge va néixer el 1976 a Skanderborg, Dinamarca. A més d’escriure, és dissenyadora de moda, una professió que va estudiar a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts. El 2010 va escriure la seva primera novel·la, Wendys Vidunderlige Verden (El meravellós univers de la Wendy), una obra breu inspirada en part
en els personatges de Peter Pan, la novel·la de James Matthew Barrie.
La il·lustradora, l’Ester García va néixer el 1984 a Càceres. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, on descobreix la il·lustració com a vocació. Des de 2008 resideix i treballa a Madrid com a il·lustradora, encara que quan pot li agrada viatjar fora de la taula i del paper.
Recentment ha estat seleccionada en mostres com la 30a edició de la Mostra Internazionale d’lllustrazione de Sarmede, la IV Edició del Catàleg Iberoamericà d’Il·lustració, la Biennal de Bratislava o The Sharjah Exhibition for Children Books Illustrations.

LES DADES:
Títol: Un regal sense obrir
Autora: Marianne Verge
Il·lustradora: Ester García Cortés
Editorial. Pagès
Col·lecció: Nandibú
148 pàgines
Lleida, 2017