TERTÚLIA CLANDESTINA#21: Cuando la noche cae en la cueva

«Cuando la noche cae en la cueva» fa referència a La cueva de los cuentos, un espai únic enclavat a l’altiplà granadí, al poble de Cúllar.

Deia José Saramago que «el narrador viu dins de tots nosaltres. El creador d’històries sempre va amb nosaltres. Suposem que el nostre món patís una guerra, suposem que les inundacions neguessin les nostres ciutats, que el nivell dels mars s’elevés…, el narrador sobreviurà, perquè la nostra imaginació ens determina, ens sustenta, ens crea: per bé o per mal i per sempre.»

Són paraules boniques que es refereixen a la narració, a la necessitat de sentir contes que generen uns intercanvis emocionals i intel·lectuals entre l’adult i l’infant que són intensos i perdurables.

De fet, el creixement de l’infant segueix un guió semblant al de l’evolució humana i s’apropia d’un primer llenguatge que és l’oral –tal com va fer l’home primitiu fa cent mil anys–. Aquest primer llenguatge natural serveix per comunicar-nos, per transmetre les idees, els pensaments. Segons l’admirat Noam Chomsky, el llenguatge és una capacitat innata que tenim que ens permet fer representacions simbòliques i generar normes des de ben petits.

L’escriptor Amadou Hampâté Bâ va dir en un cèlebre discurs a la UNESCO que «quan mor un ancià a l’Àfrica és com si es cremés una biblioteca» i volia significar precisament la idea que els contes, la tradició oral, són com un mirall on cadascú pot descobrir la seva pròpia imatge.

A l’ Espai Llamps i Centelles entenem que cal estimular i potenciar el llenguatge oral perquè també és la porta d’accés a la lectura, a la cultura. En aquest sentit, sovint fem reflexions i convidem a persones que ens aporten la seva experiència i la seva saviesa per mostrar-nos les bondats d’apostar per la paraula. Aquest va ser el motiu de convidar a Colorín Colorado. Ells són l’Ana Azorín i en Diego Ruiz i fa més de trenta-set anys que promouen la narració oral a escoles, biblioteques, teatres, i allà on els demanen.

Presenten contes fets per ells mateixos en maletes, llibres gegants i objectes poètics. D’aquests elements sorgeixen el relats de viva veu que emocionen els infants, els fan riure i els fan pensar. També els fan participar com a actors en alguns relats.

A Cúllar tenen El museu de los cuentos on reben visites de les escoles de la província i els narren relats, poemes, cançons, mitologies, etc. que serveixen, entre d’altres coses, per mantenir viva la memòria d’en Gianni Rodari, Joan Manuel Gisbert, Ana María Matute, Roald Dahl, Juan Farias, Gloria Fuertes, Maurice Sendak, Leo Lionni, i altres autors clàssics que van obrir el camí a l’actual literatura que llegeixen els nostres alumnes.

Vam tenir l’honor de rebre’ls i que ens fessin una sessió pràctica de com encomanar el gust pels contes que ens transporten lluny, molt lluny, muntats en llibres voladors. Va ser espectacular.

L’endemà, a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet van fer una altra sessió dedicada als infants. Allà, tots els nois i noies van poder gaudir de relats com el del Petit Babaji, A la feria del este, Contes del mar, i altres històries que apareixen en alguns dels llibres gegants que van mostrar.

Com prediquen en Diego i l’Ana: La cultura fa grans als pobles petits.

Estem pensant en organitzar una visita a Cúllar: Un autocar, un cap de setmana i ganes de viure una experiència sorprenent i meravellosa. Ho vam apuntar a l’entrada que vam fer de la visita a “La cueva de los cuentos” i que podeu recuperar clicant a:
https://jaumecentelles.cat/2025/10/15/una-visita-a-la-cueva-de-los-cuentos-de-colorin-colorado/

Aprofito per agrair a les persones que col·laboren voluntàriament en fer possible aquest projecte. Elles ja saben de qui parlo.

Aquesta tertúlia era la primera que fèiem en divendres i algunes de les assistents en van dir que era una bona elecció perquè és un dia que no hi ha tantes activitats extraescolars, hi ha qui no treballa a la tarda o que l’endemà no han de matinar i van més relaxades. Hem parlat amb la persona que vindrà a la propera i hem fet un canvi a divendres. Serà el 20 de març. Anirem informant.

«Corduroy», un os de peluix

Corduroy (pana, en anglès) narra un moment de la vida d’un os de peluix que s’exhibeix a la secció de joguines d’uns grans magatzems. Va vestit, com a la imatge de la coberta, amb una granota de color verd.

L’os s’està a la prestatgeria esperant que algú el compri. Un dia, una nena, mentre passeja amb la seva mare pels grans magatzems, el veu. La nena el vol comprar però la mare no vol gastar més diners i, a més, li fa notar que a l’os li falta un botó al vestit.

Aquella nit, quan la botiga tanca i els compradors i els empleats ja no hi són, en Corduroy decideix sortir a buscar el botó i comença a caminar pels magatzems. Es queda sorprès quan pujant a les escales mecàniques arriba a la secció de mobles.

Allà, s’enfila a un llit i veu un dels flocs semblants a botons del matalàs. Pensa que és el botó que li falta i quan intenta estirar-lo, cau del llit i tel soroll alerta el vigilant nocturn. El vigilant, quan el veu, el retorna a la secció de joguines.

L’endemà a primera hora, la nena Lisa torna amb una bosseta amb els diners de la seva guardiola i compra l’os. El final, ja us el podeu imaginar.

M’ha semblat una bona feina de l’editorial Picarona publicar un text històric, de l’any 1968.

L’idea de l’autor, Don Freeman, era escriure una història que tingués lloc en uns grans magatzems. Volia que la trama mostrés la diferència entre el luxe dels grans magatzems i la vida senzilla que viu la majoria de la gent. Ho aconsegueix, i també ens mostra els valors de la convivència i de la vida.

Lectura recomanable per a infants de cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Corduroy
Autor: Don Freeman
Il·lustrador: Don Freeman
Traductor: David George
Editorial: Picarona
Pàgines: 36
Barcelona, 2023

«La sombra del rey» un conte sobre l’avarícia

Vaig veure aquest llibre a la biblioteca i de seguida vaig fer les connexions amb un altre llibre de l’Elena Hormiga, l’autora, que em va agradar molt: ¡Blas! un gos molt especial.

També em va agrada el títol i vaig pensar com han canviat els contes que parlen de reis. Darrerament tots els personatges són força limitats. Hi ha reis manaires, reis curts de gambals, reis lletjos, i fins hi tot reis que presumeixen de corona quan no saben que és només un barret foradat.

“La sombra del rey” ens presenta un rei capriciós. Fa que els seus soldats li portin les coses més inversemblants. Si té el caprici de tenir un elefant, els ho mana i els soldats li porten. El mateix passa quan ordena fer una cacera de totes les papallones del regne o requisar tots els instruments de música i portar-los a Palau.

Però un dia sent a parlar d’un arbre mil·lenari que té una ombra molt preuada i vol que li portin. Quan li diuen que és impossible, ell mateix prepara una expedició a la recerca de l’arbre. Quan arriba un ratolí li diu que no ho faci, que l’arbre és d’un altre rei més poderós. Però el rei avariciós agafa la destral i comença a tallar-lo. Error, perquè el rei més poderós apareix i el fa fugir, cames ajudeu-me. Quin animal, amic del ratolí, serà el rei més poderós?

Aquest àlbum, a més a més de fer-nos reflexionar sobre com és d’inútil ser avariciós, ens recorda que hi ha coses meravelloses que són de tothom i ningú les pot posseir per a ell sol.

Lectura recomanada per a infants a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: La sombra del rey
Autora: Elena Hormiga
Il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial Destino
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

«Operació Dancing Queen», una aventura que, per sort, acaba bé

Una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.

Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una aventura on es veuran implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa.

Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical disfressats del grup ABBA.

Operació Dancing Queen” es llegeix com una novel·la negra. El relat ha estat guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent i té diversos nivells de lectura però destaca sobretot la riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia. Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.

Lectura recomanable a partir de 12 any.

LES DADES:
Títol: Operació Dancing Queen
Autor: Pasqual Alapont
Editorial: Andana
Pàgines: 146
València, 2025

Podeu veure el vídeo que ha fet l’editorial, clicant a:

«Hi ha monstre a la meva habitació» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre misteriós que tracta de la por a la foscor, un tema inesgotable a la literatura infantil.

“Hi ha monstre a la meva habitació” és molt eficaç per abordar les pors i despertar la imaginació a través de la seva tècnica perquè si usem una llanterna, estem descobrint una nova relació text/imatge, per sorprendre els infants.

Les pàgines són blanques i juguen amb la transparència. Imagineu un full doblegat. A la cara del davant hi ha el text i a la cara del darrera, amagat, hi ha el monstre dibuixat, tot negre.

Si llegim el llibre a les fosques i proveïts d’una llanterna podrem veure els monstres que apareixen com ombres quan la llum brilla a través del paper.

M’ha semblat una bona idea explicar primer el relat a les fosques, amb la llanterna. Després, amb llum, poden observar com està fet i entendre el misteri que s’hi amaga.

I, a l’escola o a casa, si us proveïu de cartolina negra i paper blanc (amb un bon gramatge, de 160 o més) els infants poden inventar els seus monstres (banyes, cues, pèls, urpes, etc.) i després retallar-los enganxar-los sobre el paper blanc. El resultat és espectacular.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial MTM.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Hi ha monstre a la meva habitació» és:

On s’amaguen els monstres?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de febrer.

La guanyadora del llibre «Ai, renoi!» és la Maite Rillo. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/hi-ha-monstres-a-la-meva-habitacio-de-fanny-paceaud/audio/1270444/

………………………..

Al mateix programa, es parla de L’educació de 0 a 3, una etapa que, les educadores consideren que és una de les etapes més invisibilitzades i maltractades. Opinen que és una etapa “menystinguda i maltractada” i per això es planten per reivindicar millores a través d’una iniciativa legislativa popular (ILP).

Per què és essencial l’educació de 0 a 3? Amb quines dificultats es troben en el seu dia a dia les educadores? I quines són les seves demandes més urgents?

A “L’ofici d’educar”, obrim la “Sala de 0 a 3” per conèixer el dia a dia de les educadores, que fan mans i mànigues per arribar a tot arreu, amb Sandra Ruiz Juvé, psicopedagoga, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal El Rial, a Sant Cebrià de Vallalta; Olga del Amo, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal La Casa dels Arbres, de l’Hospitalet de Llobregat; Míriam Oliva, pedagoga i directora de la llar d’infants Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor; Anna Vila, mestra i directora de la llar d’infants Ralet Ralet, de Santa Eugènia de Berga, i l’educadora infantil Aina Cabau Vallverdú, que treballa a les escoles bressol de Barcelonaa.

El programa el podeu seguir a:

https://www.3cat.cat/3cat/leducacio-de-0-a-3-es-planta-letapa-base-menystinguda-i-maltractada/audio/1270445/

«L’Estruç al mercat» i les normes (sovint) absurdes

“L’Estruç al mercat” és un àlbum il·lustrat magnífic, ideal per llegir en companyia i deixar-se endur per unes imatges plenes de detalls.

Ens presenta una història senzilla. La senyora Estruç vol anar a veure la seva amiga, la senyora Gacela, que està malalta, i pensa que, en acabar la jornada laboral, li portarà un regalet. A partir d’aquí, l’argument se centra en el recorregut que fa pel mercat a la recerca d’un detall per a la seva amiga. Però, aggg!, no serà fàcil perquè a totes les parades troba inconvenients i no la volen atendre.

Incís: Mentre llegia aquesta part central del relat, m’he sentit identificat amb l’estruç perquè, tot i que no és freqüent, quan he de fer alguna gestió trobo els mateixos inconvenients i sento que perdo el temps i no aconsegueixo resoldre res. He recordat les queixes dels pagesos quan expliquen les peripècies burocràtiques o les mestres que es passen hores i hores emplenat formularis, estadístiques i papers sovint incomprensibles. Però aquest és un altre tema.

Tornant a la senyora Estruç, els seus problemes comencen quan en una parada li diuen que no obren fins a més tard, a l’altra que allò que vol només es pot comprar els dimecres, a la següent que el regal que demana és per a animals sense ploma, etc. Un desfici i una frustració. Finalment marxa sense regal.

El final és bonic: El sentit comú, la solidaritat i la comprensió es fan present.

Les il·lustracions ,algunes a doble pàgina i d’altres més menudes amb enquadres com de còmic acompanyades d’un text, breu, ben visible.

Hi ha molts animals, tots ells coneguts pels infants, que són una delícia visual. També les fruites, verdures, una parada de llibres!, gelats, formatges, flors, etc. que conformen un esclat de colors i conviden a anomenar i recordar tot allò que coneixem.

L’argument està ben pensant, directe a l’estructura que ha de tenir un relat per a les primeres edats: Personatges amb els quals et pots identificar, un petit conflicte, la recerca d’una solució, repeticions, i un final feliç. Penseu en el clàssic “De què fa gust la lluna?” i ho entendreu.

Un llibre per mirar i remirar. A cada relectura trobareu detalls que us han passat desapercebuts (seguiu la mosca!).

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: L’Estruç al mercat
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Paula Bossio
Traductora: Maria-Arboç Terrades
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 34
Barcelona, 2026

El projecte «Cap infant sense conte» està de celebració!

Quan un projecte fa deu anys, se sol dir que està consolidat. El d’en Toni Argent i companyia fa dotze anys, així que imagineu si està de ben arrelat, especialment a la comarca del Vallès Oriental.

Enguany estan d’aniversari perquè cap infant sense conte celebren el 12è any d’aquesta iniciativa cultural, educativa i social que té com a objectius fomentar l’ús del català, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. A més, pretén que, des de petits, sapiguem apreciar el valor i el gust per la lectura ja que són molts els beneficis de llegir: ajuda a enriquir el vocabulari, a millorar la comprensió lectora, la concentració, les habilitats lingüístiques, l’èxit escolar.

El proper St. Jordi’26 publicaran el 12è conte del projecte i ho faran d’una forma ben especial: imprimint 200.000 exemplars d’un conte que porta per títol El peluix sota la pluja. Vol ajudar els infants a entendre l’essència de viure i que la veritable riquesa no és tenir molt, sinó saber donar, ajudar i estimar. Es tracten temes com l’empatia, la generositat, l’amistat, la desigualtat.

Per celebrar-ho faran un acte el diumenge 31 de maig, a les 11:30, a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers. L’aforament és de 220 persones i segur que ho peten.

Si voleu més informació d’aquest magnífic projecte us podeu posar en contacte amb en Toni Argent, coordinador del projecte al web http://www.capinfantsenseconte.org

El conte:

«Pluto Rocket arriba a la ciutat», una extraterrestre en missió secreta

Les aventures gràfiques adreçades als primers lectors tenen força èxit. Em ve al cap la sèrie de Narval i Medu. També recordo el colom que volia conduir l’autobús. Històries divertides, hilarants per moments, que conviden a gaudir de la lectura.

En aquesta sèrie, en el primer número titulat “Pluto Rocket arriba a la ciutat” una extraterrestre anomenada Pluto Rocket es troba a un colom (Pep Colom) amant de les bromes, positiu, elegant i bon coneixedor del barri on ha aterrat la Pluto.

Quan es presenten, en Pep Colom s’ofereix a mostrar-li a la Pluto Rocket -està en missió secreta- com és la vida en el nostre planeta. Es fan amics de seguida, i el colom també acabarà aprenent alguna cosa. Aquesta és la gràcia de tenir amics, no?

El llibre està dividit en tres capítols (M’esclata el cervell, Mengem-nos un taco! i Missió secreta) amb unes imatges cridaneres però no carregades, i un text amb lletra de mida prou gran i adequada pels nens que comencen a llegir.

Lectura recomanada per al cicle inicial. Els farà riure molt, segur.

LES DADES:
Títol: Pluto Rocket arriba a la ciutat
Autor: Paul Gilligan
Il·lustrador: Paul Gilligan
Traductora: Bel Olid
Editorial: Andana
Pàgines: 88
Picassent, 2023

«Marató de ràdio escolar» a Sant Feliu de Llobregat

A moltes escoles de Catalunya, la ràdio és una eina que té un ús i uns resultats excel·lents. A més a més d’altres beneficis, permet treballar la comprensió lectora, l‘expressió escrita i la comunicació oral. També potencia l’autonomia, el treball en equip i l’anàlisi crític del món que els envolta.

De tant en tant se celebren trobades amb altres centres de la comarca per organitzar maratons de ràdio. Avui hi ha la 1a marató de ràdio escolar amb la participació de centres de sant Feliu i Molins de Rei. El leiv motiv d’aquesta trobada és el centenari d’Antoni Gaudí.

La Sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat es transformarà en un gran estudi de ràdio on alumnes de 6 escoles públiques —l’Escola Josep Monmany i Amat, l’Escola Nadal, l’Escola Salvador Espriu, l’Escola L’Estel, l’Escola L’Alzina i l’Escola Arquitecte Gaudí— que presentaran les seves recerques, pensaments, entrevistes etc. al voltant de la figura d’en Gaudí i la seva obra, tot vinculat a les seves “Situacions d’Aprenentatge” sobre la vida i obra de l’arquitecte.

Em fa especial il·lusió assistir com a espectador a l’esdeveniment i més que m’hagin deixat uns minuts per explicar un conte relacionat amb l’arquitectura. Narrare´una variable adaptada i amb referències a gaudí de “Los rascacielos” de Germano Zulo, un àlbum molt divertit amb il·lustracions d’Albertine, editat per Libros del Zorro Rojo.

La Marató comença a les 10:00 i dura un parell d’hores. La podeu seguir pels següents canals:

Segueix l’emissió en directe al canal de Youtube: ja.cat/1aMrBll

Directe des del canal de ràdio del CRP: ja.cat/CRPradiobll1

Emissió a radiosantfeliu.cat El divendres 13 de febrer a les 16 h al dial 105.3 FM

Precisament, a la meva petita col·lecció de cartells de cinema, en tinc un parell relacionats amb el món de la ràdio. Un és Dias de Ràdio i l’altre Solos en la madrugada.

«La iaia no hi toca» fa deu anys. Felicitats!

Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m’estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

Encara recordo la presentació del llibre. La vam fer a Casa Anita, el 7 de juny de 2017 i vaig tenir la sort de conversar amb el Chascas, l’autor, i la Tina Vallés, la traductora.

Va ser una d’aquelles situacions que passen gairebé per casualitat perquè el Chascas estava de pas per Barcelona. A més, aprofitant de la seva amabilitat el vam portar a una escola d’Esplugues on els nois i noies de cicle superior havien llegit el seu llibre.

Uns anys més tard, va tornar a venir a Barcelona i vaig coincidir amb ell a la llibreria Lectors al tren! on vam presentar “El millor germà del món”. Un altre dia per recordar.

I ara, ens arriba la notícia que fa deu anys de la publicació de “Mi abuela la loca” i, esclar, ho haurem de celebrar, oi?

Pels que no coneixeu la història de Vicente i la seva àvia Petúnia, la boja, us explico que és una novel·la curta i molt divertida, ideal per als nois i noies de 9-10 anys.

L’àvia li ensenya al nen a sentir i viure amb sensibilitat tot el que li passa, tot el que veu, preparant-lo per ser escriptor i descobrir el mon d’una altra manera.

És un excel·lent llibre per comprendre com la història i els personatges es determinen mútuament, per parlar de poesia, de literatura, d’ètica, de valors, d’art.

Recomanat per a cicle superior.

Les dades:
Títol: la iaia no hi toca
Autor: José Ignacio Valenzuela (el Chascas)
Il·lustrador: Patricio Betteo
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Birabiro
Pàgines: 150
Barcelona, 2018