Bufaré, bufaré i la casa ensorraré

portada cerdos.indd

portada del conte

L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros  explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.

img179

detall del conte

Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)

img178

detall

Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.

El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.

img180

detall de la contraportada

Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.

El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.

Dades del llibre:

ELS TRES PORQUETS

Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €

 

Sonja Wimmer, la il·lustradora del mes (gener 2017)

sonja-wimmer

Sonja Wimmer

No acostumem a comentar la bona feina dels il·lustradors que treballen per encàrrec per a les editorials. Generalment ens fixem si el text és correcte, si s’entén i si és adequat, però dels dibuixos no en fem gaire cas. En alguna ocasió, en canvi, m’ha passat que gràcies als llibres de text he descobert un artista. Em va passar amb la Sonja Wimmer i els seus treballs per a l’editorial Cruïlla. Les seves dolces i alhora alegres il·lustracions em van portar a conèixer més d’aquesta autora alemanya, barcelonina d’adopció.
Més tard, una companya, la Pilar, em va mostrar «Montañas en la cama». Wow!, que diuen els americans, allò va ser una brisa suau, una alenada de colors que em va enamorar.reus
Tenim la sort que la Sonja Wimmer viu aquí i la podem llegir en català i castellà. Ella va estudiar i treballar diversos anys com a dissenyadora a la seva ciutat natal Munic i també a Brussel·les, fins que va viatjar a Barcelona per continuar la seva formació artística a la Llotja, Escola Superior de Disseny i Art. Des de llavors, com a il·lustradora  freelance es prodiga amb editorials d’arreu el món.
Si voleu conèixer com dibuixa, quines tècniques empra, què l’emociona, on s’inspira i altres singularitats, ho podeu fer en aquest vídeo que recull l’exposició que va fer el gener 2012 a Reus (sala La Vaca a la Lluna)

D’entre els llibres que ha il·lustrat (molts!) en destaco tres:

Montañas en la cama
montanasExplica una incursió nocturna que fa un nen a l’habitació dels seus pares i que desemboca en un divertit relat, en el qual s’aborda la sexualitat amb molt d’humor i naturalitat. Un llibre amb la dosi exacta de tendresa i innocència que li resten serietat a un tema que als pares, amb més freqüència de la que admeten, els incomoda.
La Sonja va considerar que la millor manera de ser fidel a l’esperit de la història era realitzar un treball basat en «humor, exageració i una mica de poesia». Per això, entre els llençols del llit dels pares sorgeixen arbres, indicadors de camins, una truita per agafar forces per la pujada, i fins i tot una cabra salvatge, que afegeix un punt de comicitat. També va decidir donar-li un company d’aventures al nen Martín. Així, va crear un conill de peluix, que l’acompanya a través de tot el relat i que mimetitza totes les seves accions. En ell podem veure reflectit els diferents estats d’ànim i excitació del petit.
Pel que fa a la tècnica utilitzada, va optar per barrejar llapis, pastissos i acrílic blanc. Per als edredons, llençols i vestits va realitzar un collage de diferents papers i estampats, que reforcen la sensació de “frescor” amb la que aquest àlbum s’acosta a la sexualitat.

saidaEl dia que la Saïda va arribar
El dia que la Saïda va arribar em va semblar que havia perdut totes les paraules.
I per això vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits… per veure si entre elles i jo li esborràvem les llàgrimes que vessaven de les llargues pestanyes i del silenci espès.
El dia que la Saïda va arribar el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut les paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents de les d’aquí.

Aquest àlbum il·lustrat ens mostra una realitat que coneixem prou bé, el multiculturalisme, la diversitat. I ho fa mitjançant la història d’una nena, la Saïda, que acaba d’arribar del Marroc i no aconsegueix comunicar-se amb els seus companys fins que es troba amb una altra nena que s’adona que ajudant la Saïda ella també hi guanya molt.
Les il·lustracions són fantàstiques, algú va dir que eren poesies de colors.

los-miedos-del-capitan

les pors del capità Cacúrcies

aixo-1Això li pot passar a qualsevol?
Al web de Boolino llegim:
En Balzo acompanya la seva mare a una botiga on els nens i les nenes no poden tocar res, de manera que, per no avorrir-se, juga a ser un cuc de seda. Però, involuntàriament, causa una trencadissa, tot i que el pitjor és que li comença a sortir un nyanyo al cap. Tanmateix, ni la seva mare ni el botiguer semblen adonar-se d’això últim; al contrari, esbronquen en Balzo com si hagués causat la trencadissa (i el seu nyanyo!) expressament… Bell conte infantil, molt adequat també per als adults, pel fet que s’hi posa de manifest com, de vegades, amb motiu d’algun accident domèstic, renyem sense contemplacions els nostres fills, quan si aquesta mateixa situació la provoquem nosaltres, fem servir gairebé per inèrcia la famosa frase “Això li pot passar a qualsevol!.

07-cipariso

Cipariso

 

Altres llibres que ha il·lustrat la Sonja Wimmer són:
coleccionistaLes pors del capità Cacúrcies
Cipariso
El conde de Montecristo
Jo que vaig dormir amb lleons
La sorpresa del jardinero
Casi un millón de cuentos
El silbido de Juan
Angelón, El dragón que churruscaba a sus amigos
Mitjanit
Seres fantásticos del Agua
La niña que caminaba entre aromas
El cielo de Afganistan
Cuento de Noche
Historia d’una panerolapanerola
La coleccionista de palabras

Un visita al seu web és recomanable: http://www.sonjawimmer.com/

D’allà hem extret algunes de les imatges que acompanyen aquesta informació.

Torna el FLIC! (a Barcelona)

client-banner-es

La Festa de la Literatura es torna a celebrar a Barcelona els dies 4 i 5 de febrer de 2017 al recinte del CCCB i del MACBA. Es convida als nens i a les nenes d’entre 0 i 12 anys a gaudir, en família, de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els formats culturals.
Aquesta setena edició arriba amb Elisenda Roca, Clara Peya, Ariadna Peya, Nina Werhle, Jordina Biosca, Yoshihira Hioki, MediaLab Prado i Roser Ros com a caps de cartell.
Les famílies podran gaudir d’una vintena de propostes relacionades amb la Literatura i les Arts: contes, espectacles, performances, jocs, música, dansa i molt més!
El programa el podeu descarregar AQUÍ
Tota la informació a:
http://flicfestival.com/barcelona/

 

 

 

Ondiñas veñen…

novoaAl darrer número de la revista MiBilioteca (núm. 47), a la secció Opinión he llegit un article de la Cristina Novoa (Asesora técnica de bibliotecas escolares en la Consellería de Cultura, Ediucación e Ordenación Universitaria de la Xunta de Galícia) que recomano especialment. Es titula  Ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…  i està escrit des de la tristesa que suposa veure com s’estan anant en orris els esforços de molts mestres que ens vam creure que algun dia tindríem unes biblioteques escolars de qualitat, equiparables a les dels països que ens envolten, com les de Portugal o França sense anar gaire lluny.

La Cristina és bona coneixedora de la realitat i, en alguna ocasió ja havia comentat l’impacte positiu que tenen les biblioteques escolars sobre els  aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits. Opina que “són tan clars els arguments de tots els experts que s’han acostat a la realitat de la biblioteca escolar, tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s’activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre), que no sembla explicar l’absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars”.

En l’article que citem diu algunes frases demolidores que tots signaríem. Us el passo complet (amb el permís de l’autora), val la pena.

 

AQUÍ

1357557436dustonschool

imatge de la biblioteca escolar de la Duston School anglesa

La nena dels llibres. Perquè la imaginació és lliure

la-nena-de-llibres-portadaLa nena dels llibres és una història d’amor envers el món de les paraules i els contes.  Els autors Sam Winston i Oliver Jeffers ens submergeixen en un passeig pel país de la lectura i ho fan convidant-nos a seguir a una nena valenta amant dels llibres i un noi que dubta en fer la immersió al país de les lletres.

mqdefault

A les primeres pàgines veiem com la nena agafa el noi de la mà i suaument el guia a través de muntanyes imaginàries, descobrint tresors en la foscor, perdent-se en el bosc dels contes i fugint dels monstres dels castells embruixats. Finalment ambdós trobaran una sorpresa càlida i bonica.

El llibre és un homenatge als clàssics de la literatura, un homenatge afectuós i una invitació a descobrir els personatges que s’amaguen en els textos-cal·ligrames de totes les pàgines i que ens recorden a l’Alícia de la terra de les meravelles, a Gulliver, a les vint mil llegües de viatge submarí, a Frankenstein, etc.

nena
nenallibres_interior2
L’edició és molt acurada i el detallet de la clau que obre les portades dels llibres és realment magnífic.
Un agraïment a Andana Edicions per seguir apostant per les obres d’Oliver Jeffers.
Us deixo amb el vídeo de presentació i un pdf amb activitats (en anglès) per fer a l’escola. Cliqueu guia-de-lectura-la-nena-dels-llibres

Dades:
Autors: Oliver Jeffers i Sam Winston
Traductora: Anna Llisterri
Edat recomanada:+ 5 anys
Format: 26 x 26,5 cm. Tapa dura
Pàgines: 40 a color
Edició: Novembre 2016.

18 00083023-620x387

maxresdefault

 

La cursa de barques

 

presentacio

El 10 de gener al Claustre del Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona) la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT) presenta el conte La cursa de barques, un obra que vol afavorir la integració social dels infants amb discapacitat. La novetat d’aquest conte és que és accessible a molts infants ja que està escrit en català, castellà, anglès i francès i, a més, incorpora il·lustracions, pictogrames, transcripció al braille i un DVD amb l’audioconte en quatre idiomes i també una versió de la història en llengua de signes.
La literatura infantil ha de servir com a eina d’integració social dels nens i nenes amb discapacitat. Aquesta és la filosofia de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT) a l’hora d’editar La cursa de barques. L’ha escrit  la mestra Neus Verdaguer i l’han il·lustrat  la Sònia Alins i en Juanjo Barco.

fepccatLa idea del llibre és trencadora perquè esdevé plenament accessible per a tothom i permet que nens i nenes puguin compartir una mateixa lectura i puguin gaudir, conjuntament, de l’experiència literària.
La cursa de barques és fruit del projecte “Per fi un conte per a tots” que la FEPCCAT va iniciar el 2015 amb la realització del seu 1r Concurs de Contes i l’edició, llavors, de la història Jo també vull ser artista de Joana Pons. En el 2n Concurs de Contes de FEPCCAT, el nombre de participants amb i sense discapacitat va augmentar notablement. D’entre tots els relats, el jurat va considerar que el millor era La cursa de barques.
El projecte “Per fi un conte per a tots” te com a objectiu la sensibilització sobre la discapacitat i la promoció de la plena inclusió social dels infants. Es busca promoure la plena convivència i que els infants amb i sense discapacitat puguin compartir l’experiència literària.

Ens veiem el dia 10 fent costat a la FEPCCAT! Valdrà la pena!

cursa-barques2

 

Coneixent la Vaughan Civic Centre Resource Library de Canadà, un nou concepte de biblioteca

2-1

Fa uns dies, en Pedro Bravo, director de la biblioteca Tecla Sala, em va fer a mans la informació que he triat per començar aquest any 17. Es refereix a un nou concepte de biblioteca que s’ha inaugurat a Canadà, a Vaughan, i que canvia la imatge tradicional que en tenim d’aquest equipament.
3-1 Es tracta d’una biblioteca que té, entre d’altres, un estudi de gravació i un estudi de vídeo amb pantalles de fons verd, impressores 3D i una cafeteria. El material de lectura és prou gran, uns 70.000 materials, incloent revistes, llibres i llibres d’àudio.
L’edifici sembla un modern aeroport i el cost de la seva construcció va ser de 15 milions de dòlars, aproximadament.vaughan
La biblioteca, amb molta tecnologia verda integrada, inclou llums amb sensor de moviment, parets de vidre i llum natural, un espai per a l’estudi, una àmplia zona infantil i una sala només per a adolescents, a part d’altres modernures com autoservei de préstec, lavabos amb control d’estalvi d’aigua, etc.

A Universo Abierto (Blog de la biblioteca de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca) podeu trobar un article més extens i documentat sobre aquesta biblioteca. Us passo l’enllaç:
https://universoabierto.org/2016/10/31/vaughan-civic-centre-resource-library-una-biblioteca-para-el-futuro/

I un vídeo dels dies previs a la inauguració:

https://vimeo.com/182337795

img_0537