by

«Guaraçú» ha tornat!

De vegades ens preguntem: Què fa que un llibre esdevingui un clàssic? Quins elements ha de tenir per no caure en l’oblit? Perquè el pas del temps no li afecta? És com els bons vins, potser? Preguntes que segurament tenen respostes diverses.

El d’en Ricardo Alcántara que ara es torna a reeditar té una història curiosa al seu darrera perquè hi ha hagut un seguit de coincidències afortunades que fan que ara el puguem tornar a gaudir, gràcies a la tenacitat de l’editorial Bindi Books i altres persones.

A l’Hospitalet vam tenir l’honor de fer una tertúlia clandestina amb el Ricardo l’any 2024 i encara no sabíem que Guaraçú tornaria a lluir als aparadors de les llibreries. Podeu llegir el resum d’aquella visita, clicant a https://jaumecentelles.cat/2024/10/09/tertulia-clandestina-14-ricardo-alcantara-un-senyor-escriptor/

També vaig poder fer una entrevista a en Ricardo amb motiu de la publicació del llibre “Encontats” on ell va participar com a padrí de la fira del conte i l’àlbum il·lustrat a l’edició del 2024, a Balaguer. Tinc anotades moltes frases. Us comparteixo les que fan referència a la seva arribada a Barcelona i la publicació de Guaraçú:

[…] en Ricardo va marxar al Brasil on va començar estudis de psicologia, però les ganes de dedicar-se a l’escriptura li van fer plantejar-se un canvi de rumb. Cinc anys després de la seva arribada a Sao Paulo, decideix canviar de continent, anar a Europa, i provar fortuna fent allò que més li agrada: escriure.

El viatge en vaixell era car i, per assegurar-se que seria capaç de sobreviure escrivint, es va presentar a un concurs literari i va quedar segon. Era la prova fefaent que tenia fusta d’escriptor. Continuava sense diners i es va presentar a un altre premi, l’Estudvais. El va guanyar i amb l’import, 2.000 dòlars, es va comprar un bagul i un bitllet d’anada a Barcelona.

Comenta que entre Madrid i Barcelona va triar aquesta ciutat mediterrània per la seva proximitat al mar. Tanmateix, un cop aquí, l’adaptació a la nova realitat no li va ser fàcil. Una llengua que no coneixia, una època de canvis polítics (era l’any 1975) i la necessitat de guanyar-se la vida el van portar a treballar en diverses feines.

Explica:
Vaig arribar a bord del Cristofaro Colombo amb la decisió de ser escriptor, amb un bagul ple de llibres, discos i la meva vella màquina d’escriure, sense bitllet de tornada perquè no preveia la possibilitat que les coses anessin malament, i amb tants somnis i tantes il·lusions que no tenia on desar-los.

Un cop instal·lat, vaig passar per diverses etapes: després de l’enamorament inicial amb la ciutat de Barcelona, va venir un període d’estranyesa, d’acords i desacords, de topar de cara amb la realitat, que no era tan amable com l’havia imaginada, de trucar a unes quantes portes sense donar-me per vençut. Per fi, tres anys després vaig conseguir publicar el meu primer llibre: Guaraçú, a l’editorial La Galera i amb la il·lustradora Maria Rius com a companya d’aventures. […]

Guaraçú li va obrir moltes portes perquè va ser mereixedor del Premi Serra d’Or, i amb un llibre sota el braç tot va començar a fluir fent que el camí fos més lleuger.

Aquella primera obra presentava la relació d’un nen que camina despullat per la selva amazònica i es relaciona amb les plantes i els ocells, tot molt salvatge.

A partir d’aquell moment i convençut que havia trobat el seu lloc al món, en Ricardo no va parar d’escriure i escriure. El càlcul per entendre la quantitat de llibres que ha publicat cada any és fàcil de fer. Són més de dos-cents seixanta, des del primer, Guaraçú, editat per La Galera, que va ser Premi Serra d’Or, el 1979.

Si aquest Sant Jordi, busqueu a en Ricardo, segur que el trobareu signant exemplars amb la mateixa il·lusió que fa cinquanta-un anys, recordant que, com l’ocell blau, el llibre retorna i només ha calgut esperar.

Lectura recomanada per a infants a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Guaraçú
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Maria Rius
Traductora: Anna Murià
Editorial: Bindi Book
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

«10 aneguets de goma» a l’Ofici d’educar

Ahir, vam presentar aquest àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant.

L’any 1992 un vaixell va perdre uns contenidors que van caure al mar i a un, que contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma, se li va obrir la porta i el carregament va quedar surant sobre l’aigua. Un oceanògraf, que estudiava els corrents marins, va aprofitar per resseguir el camí dels aneguets i, gràcies a aquell seguiment, va poder establir la teoria sobre corrents marins que encara avui serveix per orientar els vaixells.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures de l’oceà que van coneixent.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, una caixa amb 10 aneguets de goma cau al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

És un llibre ideal per a cicle infantil, a partir de 4 anys.

A cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre, gentilesa de l’editorial Beascoa.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««10 aneguets de goma» és:

Amb qui es troba el desè aneguet de goma?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de març.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/deu-aneguets-de-goma-deric-carle/audio/1273508/

Al concurs de l’anterior programa, la guanyadora del llibre «Operació Dancing Queen» és la Rut Alba. L’enhorabona!

by

Certamen literari Francesc Candel 2026

El Districte de Sants-Montjuïc convoca la 32a edició del Certamen Literari Francesc Candel, que organitza anualment amb la col·laboració de les tres Biblioteques del Districte: Biblioteca Francesc Candel, Biblioteca Francesc Boix i Biblioteca Vapor Vell.

Com fa una pila d’anys, tinc l’honor de formar part del jurat de relat curt i em fa molta il·lusió veure quins són els temes que trien els joves, què els amoïna i com s’expressen.

El certamen va néixer amb el propòsit d’homenatjar la figura de Francesc Candel incentivant la participació en activitats culturals i consta de tres modalitats:

Relat curt (Categoria JUVENIL, entre 14 i 18 anys, categoria ADULT, a partir de 19 anys)
Poesia
Reportatge periodístic

Com podeu participar?

Les bases les podeu consultar i conèixer el detall del procediment per a participar i la documentació a presentar. Les trobareu en el document següent:

Recordeu: Des del 9 de març i fins el 20 d’abril està obert el termini per presentar les obres del certamen literari Francesc Candel 2026.

El veredicte del Jurat es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 27 de maig a les 18 hores a la Biblioteca Francesc Candel.

Animeu-vos a participar! Val la pena!

by

«El teu bosc», un llibre encantador

De l’autor canadenc Jon Klassen n’hem parlat en aquest blog. Té un estil molt personal. Alguns dels seus àlbum s’han traduït a moltíssims països, com és el cas d’“Aquest barret no és meu” i tota la sèrie dels barrets.

L’últim que acaba d’arribar és per als més petits. Té un format ideal per als infants d’1 a 4 anys.

“El teu bosc” es basa en com un infant (el lector) segueix les explicacions de l’autor que li va dient on s’han de situar cadascun dels elements que van apareixent. D’una manera molt tranquil·la i amb molta delicadesa li va dient on ha de posar el sol, els arbres, la casa, unes roques (poques), un rierol, un pont creuar el rierol i anar a la casa i, ai! un fantasma -que només apareix una vegada perquè de dia dorm… o potser el tornarem a veure.

A la primera doble pàgina veiem un sol (mig sol) i un text breu que diu:

Vet aquí el teu sol.
Està sortint
per a tu.

A la següent doble pàgina veiem el sol observant els quatre arbre.


I en passar pàgina allà els trobem. Així va avançant el relat, de manera suau, senzilla, relaxant. Les repeticions de les paraules diverteixen, i el ritme del llibre fan que sigui un llibre encantador.

LES DADES:
Títol: El teu bosc
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 24
Barcelona, 2025

by

“Setmana mundial del cervell” a l’Hospitalet de l’11 al 19 de març

Dimecres vinent comença la “Setmana Mundial del Cervell” i a l’Hospitalet s’han programat diverses activitats però la de divendres em sembla oportuna per als qui ens interessa la relació de la lectura amb el creixement dels infants. És un encert, perquè encara ens queda molt per aprendre.

Recordo que, fa cosa d’uns uns trenta i tants anys, vaig tenir la sort de conèixer la Maria Dolors Rius Estrada. Va ser en unes Jornades que s’organitzaven a Fuenlabrada i em va impressionar molt com abordava el desenvolupament dels infants i com ho basava en el cervell, en la neurolingüística. Parlo dels anys noranta i aquell encontre em va obrir la mirada a entendre l’educació d’una manera més científica, menys intuïtiva.
La Dolors Rius defensava la neurolingüística que aplicava Luria (escola russa), però també la psicologia constructiva de Piaget i sobretot les teories de Chomsky. Tot el que explicava ens obria portes a saber com ens hem de comportar a l’aula.

Al programa de la Setmana trobareu aquest informació:

Data: Divendres, 13 de març a les 18:00 h.
Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala

Conferència: Quins efectes té la lectura al cervell?

La lectura no és una activitat innata, sinó una habilitat recent en la història humana que requereix aprenentatge conscient i voluntari. El cervell no té àrees específiques creades evolutivament per llegir; per això ha de reorganitzar i reutilitzar xarxes neuronals destinades inicialment a altres funcions, com l’audició o el llenguatge. Aquesta adaptació és possible gràcies a la plasticitat cerebral.

Llegir no només permet accedir al coneixement, sinó que també millora el funcionament cognitiu: afavoreix la comunicació, la regulació emocional, l’atenció, la memòria, el pensament crític, la creativitat i l’abstracció.

En canvi, estudis recents indiquen que l’ús de xatbots d’IA per cercar informació pot reduir la connectivitat funcional del cervell i alterar patrons d’activitat relacionats amb la creativitat, la memòria i el processament semàntic. Això planteja la pregunta de si la lectura podria compensar aquests possibles efectes negatius derivats de l’ús de la IA.

A càrrec de la Dra. Emilia Redolar, docent de Neurociència. Actualment dirigeix el grau de Psicologia de la UOC.

by

«El misteri de l’eucaliptus», el primer cas del coala Arxibald.

És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.

Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.

Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.

De què va?
Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.

Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia:
Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.

Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!

Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.

A la promo de l’editorial llegim:

Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.

Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.

No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial

LES DADES:
Títol: El misteri de l’eucaliptus
Autor: Paul Cox
Il·lustrador: Paul Cox
Traductor: Xavier Valls
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 42
Barcelona, 2026

by

Tertúlia clandestina#22: La culpa és de la iaia

A la literatura infantil i juvenil trobem una bona varietat de models de família, des de l’estereotipada família tradicional passant per famílies monoparentals, pares de cultures diferents, separats, fills únics, etc. Per això, va bé plantejar lectures que tractin aquests temes i que presentin diferents models.

A l’escola o a la biblioteca convé tenir algunes obres que facilitin el diàleg i la reflexió. L’àlbum “Tres amb Tango“, per exemple, explica la història real d’un pingüí adoptat per dos pingüins mascles, “El meu pare és mestressa de casa” se centra en els aspectes coeducatius, “Visc en dues cases” narra les vicissituds d’una nena amb els pares separats, “Endevina com t’estimo” aborda la relacions entre adults i petits, «La meva súper família» ens introdueix al complex arbre genealògic de la família d’un nen, i així fins a un nombre considerable de bones lectures que ens ajuden a entendre el laberíntic univers familiar.

La literatura, a més a més d’entretenir i emocionar-nos, ens mostra com és el món. A través de les històries que ens expliquen els llibres, l’infant obre la seva ment a realitats diferents.

Segurament heu sentit o llegit la cèlebre frase que obre una novel·la de Tolstoi. A Anna Karènina llegim: “Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera“.

Anys més tard, la periodista i autora alemanya, Cathrin Kahlweit, va escriure que «Hi ha famílies que, senzillament, són diferents de la nostra. En realitat, la majoria». És així i, si els infants coneixen les diverses realitats que tenen a l’escola o al barri on viuen, podran comprendre i empatitzar amb els companys i amics que viuen en famílies diferents.

De llibres infantil i juvenils que parlen dels familiars més propers n’hi ha molts però en aquesta tertúlia ens centrarem en la visió d’un autor i la relació amb la seva àvia. D’aquí el títol (la culpa és de la iaia) però entenen el significat positiu de la paraula “culpa”.

Serà una tertúlia divertida perquè també es parlarà de música (però la culpa no és del txa-txa-txa), poesia (molta poesia), cinema i aniversaris. No podem explicar més.

Les dades de la Tertúlia Clandestina #22 «La culpa és de la iaia»
Data: divendres, 20 de març de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai

La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: El color del vent

Us hi esperem!

by

«Operació Dancing Queen» a l’Ofici d’educar

Vam triar aquesta novel·la de Pasqual Alapont per diveros motius: Es llegeix molt bé, té una trama policíaca una mica misteriosa, amb diversos nivells de lectura i una extraordinària riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia.

Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.

Va d’una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, que maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.

Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una peripècia on es veurà implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa. Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical al Casal dels Avis, fent un playback d’un conegut grup.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si escolteu el pòdcast segur que l’encerteu. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Andana.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Operació Dancing Queen» és:

De quin grup musical és la cançó que interpreten els protagonistes de la novel·la?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de març.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/operacio-dancing-queen-de-pasqual-alapont/audio/1271965/

Al concurs de l’anterior programa, la guanyadora del llibre «Hi ha monstres a la meva habitació!» és la Raquel Pérez. L’enhorabona!

by

Jornades de formació a l’Obrador de Casa Anita

Aquest més de març que comença, a la llibreria Casa Anita han programat tres sessions sobre literatura infantil i biblioteques escolars que seran força interessants. Les han concentrat en tres tardes: dues tardes a l’espai de l’Obrador de Casa Anita, carrer Vic 15, i una visita guiada a la biblioteca escolar de l’Institut Escola Costa i Llobera, de Barcelona.

Si voleu conèixer qui son els ponents, els horaris, el cost i altres detalls, podeu escriure al correu de la llibreria. (info@casaanitallibres.com), al seu Instagram, al telèfon de la llibreria (932 37 60 02) o anar presencialment al Carrer de Vic, 14, Gràcia, 08006 Barcelona

Seran unes jornades molt inspiradores, segur!

by

TERTÚLIA CLANDESTINA#21: Cuando la noche cae en la cueva

«Cuando la noche cae en la cueva» fa referència a La cueva de los cuentos, un espai únic enclavat a l’altiplà granadí, al poble de Cúllar.

Deia José Saramago que «el narrador viu dins de tots nosaltres. El creador d’històries sempre va amb nosaltres. Suposem que el nostre món patís una guerra, suposem que les inundacions neguessin les nostres ciutats, que el nivell dels mars s’elevés…, el narrador sobreviurà, perquè la nostra imaginació ens determina, ens sustenta, ens crea: per bé o per mal i per sempre.»

Són paraules boniques que es refereixen a la narració, a la necessitat de sentir contes que generen uns intercanvis emocionals i intel·lectuals entre l’adult i l’infant que són intensos i perdurables.

De fet, el creixement de l’infant segueix un guió semblant al de l’evolució humana i s’apropia d’un primer llenguatge que és l’oral –tal com va fer l’home primitiu fa cent mil anys–. Aquest primer llenguatge natural serveix per comunicar-nos, per transmetre les idees, els pensaments. Segons l’admirat Noam Chomsky, el llenguatge és una capacitat innata que tenim que ens permet fer representacions simbòliques i generar normes des de ben petits.

L’escriptor Amadou Hampâté Bâ va dir en un cèlebre discurs a la UNESCO que «quan mor un ancià a l’Àfrica és com si es cremés una biblioteca» i volia significar precisament la idea que els contes, la tradició oral, són com un mirall on cadascú pot descobrir la seva pròpia imatge.

A l’ Espai Llamps i Centelles entenem que cal estimular i potenciar el llenguatge oral perquè també és la porta d’accés a la lectura, a la cultura. En aquest sentit, sovint fem reflexions i convidem a persones que ens aporten la seva experiència i la seva saviesa per mostrar-nos les bondats d’apostar per la paraula. Aquest va ser el motiu de convidar a Colorín Colorado. Ells són l’Ana Azorín i en Diego Ruiz i fa més de trenta-set anys que promouen la narració oral a escoles, biblioteques, teatres, i allà on els demanen.

Presenten contes fets per ells mateixos en maletes, llibres gegants i objectes poètics. D’aquests elements sorgeixen el relats de viva veu que emocionen els infants, els fan riure i els fan pensar. També els fan participar com a actors en alguns relats.

A Cúllar tenen El museu de los cuentos on reben visites de les escoles de la província i els narren relats, poemes, cançons, mitologies, etc. que serveixen, entre d’altres coses, per mantenir viva la memòria d’en Gianni Rodari, Joan Manuel Gisbert, Ana María Matute, Roald Dahl, Juan Farias, Gloria Fuertes, Maurice Sendak, Leo Lionni, i altres autors clàssics que van obrir el camí a l’actual literatura que llegeixen els nostres alumnes.

Vam tenir l’honor de rebre’ls i que ens fessin una sessió pràctica de com encomanar el gust pels contes que ens transporten lluny, molt lluny, muntats en llibres voladors. Va ser espectacular.

L’endemà, a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet van fer una altra sessió dedicada als infants. Allà, tots els nois i noies van poder gaudir de relats com el del Petit Babaji, A la feria del este, Contes del mar, i altres històries que apareixen en alguns dels llibres gegants que van mostrar.

Com prediquen en Diego i l’Ana: La cultura fa grans als pobles petits.

Estem pensant en organitzar una visita a Cúllar: Un autocar, un cap de setmana i ganes de viure una experiència sorprenent i meravellosa. Ho vam apuntar a l’entrada que vam fer de la visita a “La cueva de los cuentos” i que podeu recuperar clicant a:
https://jaumecentelles.cat/2025/10/15/una-visita-a-la-cueva-de-los-cuentos-de-colorin-colorado/

Aprofito per agrair a les persones que col·laboren voluntàriament en fer possible aquest projecte. Elles ja saben de qui parlo.

Aquesta tertúlia era la primera que fèiem en divendres i algunes de les assistents en van dir que era una bona elecció perquè és un dia que no hi ha tantes activitats extraescolars, hi ha qui no treballa a la tarda o que l’endemà no han de matinar i van més relaxades. Hem parlat amb la persona que vindrà a la propera i hem fet un canvi a divendres. Serà el 20 de març. Anirem informant.