«En Vingavà», la història d’un robot valent

Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgienes veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte. Però com que amb ell ja n’hi ha prou, els altres empleats són acomiadats.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs, però cap acaba bé. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

Un dia, el recluten per fer una feina que cap humà vol fer: trobar mines en una zona de guerra, però, una bomba terrible, la més gran que es pugui imaginar arrasa tota la vida a la Terra.

La devastació dura moltíssims anys fins que gradualment les plantes tornen a créixer i en Vingavà i els altres robots que funcionen amb energia solar es desperten i comença una nova vida. Bé, falta una cosa. No hi ha persones.

A la segona part, en Vingavà se les farà per crear vida i una nova generació de terrícoles feliços començarà a habitar el planeta.

El relat té un final esperançador i me l’imagino llegit en veu alta i en companyia perquè també té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?). No sé si “fosc” és l’adjectiu correcte —potser “trist” s’escau més—perquè la gràcia del llibre també està en l’humor que emana i les ironies que, com a adults, podem captar immediatament.

Pel que fa a les il·lustracions, m’agrada l’aspecte amable del robot, amb uns ulls exageradament grans i, a diferencia dels altres robots que apareixen, no té forma semblant als humans però sí que té braços, ulls, boca, cos i rodes que substitueixen a les cames.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: En Vingavà. La història d’un robot valent.
Autora: Linda Bondestam
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Takatuka
Pàgines: 88
Barcelona, 2026

Tertúlia clandestina #23: Literatura i jocs de taula

A la darrera Tertúlia Clandestina de dijous 7 de maig vam parlar d’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) però centrant-nos en aquells jocs relacionats amb la lectura i la literatura.

Vam convidar a en Martí Cerezo, mestre i coordinador del Grup de treball sobre Jocs de Taula del CRP de l’Hospitalet. També ens va acompanyar l’Aurora i la Laura, membres del Grup de treball, que van ajudar explicant les normes i fent el seguiment dels jocs de taula presentats.

Primer en Martí ens va explicar què és aquesta metodologia en la que el joc ajuda a viure experiències d’aprenentatge. No es fa perquè amb el joc l’aprenentatge resulti més divertit, sinó perquè sigui més significatiu i durador, degut a que el joc de taula ens posa dant d’un repte al qual hem de donar resposta.

Si conèixer en Martí, podeu anar al programa “AULALH” on va explicar molts jocs i va fer reflexions sobre el tema. Cliqueu a:

https://lhdigital.cat/programa/aula-lh/aula-lh-05-10-2025-el-joc-com-a-eina-educativa/

A la Tertúlia, en Martí va insistir en alguns conceptes que ens van semblar interessants. Per exemple, va recordar la necessitat d’avorrir-nos, d’equivocar-nos, d’aprendre a perdre, i altres aspectes vitals que ens fan créixer.
També vam entendre la diferència que hi ha entre ABJ i gamificació.

Mentre en Martí anava explicant, vam fer algunes aportacions pràctiques com l’existència de jocs de taula que es poden endur en préstec a les biblioteques públiques i la possibilitat de jugar allà mateix. També que el conegut “Joc de l’Oca” no és un joc de taula i altres curiositats.

Vam començar la sessió pràctica amb “Story colors” un joc de narrativa, el seu objectiu principal és fomentar la imaginació i l’expressió oral mentre els jugadors intenten endevinar una seqüència de colors amagada dins d’una història inventada.

Un dels jugadors agafa una carta de narració amb una frase inicial i ha d’inventar una història on apareguin elements relacionats amb els colors, sense anomenar-los directament (per exemple, sense dir vermell, pot parlar d’una poma o un cotxe de bombers). La resta de jugadors han d’escoltar atentament i intentar deduir quins colors han sortit i en quin ordre.

Després ens vam separar en cinc grups i a cada grup vam poder tastar un parell o tres de jocs. Alguns ens van semblar molt profitosos.

Aquí teniu els jocs proposats:

Va ser una molt bona tertúlia. Ens vam divertir i vam aprendre com de beneficiós és jugar amb els infants, els alumnes i la parentela, perquè d’entrada aparquem les pantalles i ens mirem als ulls i coneixem millor als qui juguen amb nosaltres ¡, de passada, ens coneixem millor a nosaltres mateixos i les nostres reaccions.

La propera tertúlia serà el 4 de juny i amb el títol ”Llegim les ciutats” explicarem com la literatura en ajuda a entendre què son les ciutats, quines coses boniques ens aporta passejar pels carrers, en què ens hem de fixar, quina història hi ha darrera dels monuments, edificis singulars, etc. Serà una manera de conèixer millor el que ens envolta, conservar-lo, defensar-lo i estimar-lo.

La Gran Gala dels Rècords dels Contes

Un dels llibres més buscats a les biblioteques és el Guinness dels Rècords. Té nom de cervesa. Si en alguna ocasió heu estat a Dublin, una de les visites més impactant és a la fàbrica de la cervesa Guinness. Et deixa marca, potser no tant com la biblioteca del Trinity College, i les referències a James Joyce i Oscar Wilde que trobes a cada cantonada, però val la pena visitar l’edifici de set plantes de la mítica Guinness.

Quina gràcia té el Llibre dels rècords? Perquè algunes biblioteques el tenen exclòs de préstec? Segurament, perquè als infants i joves els atrau saber coses curioses com quin és l’ocell que vola més ràpid, aspectes relacionats amb la naturalesa humana, rècords esportius, científics, històrics, ets. Allà trobem explicades les coses més sorprenents que puguem imaginar. Textos breus acompanyats de les fotografies corresponents. Té el seu morbo.

Quan vaig veure que en aquest “Hi havia una vegada… Els rècords dels contes” ajuntaven aquests dos conceptes (contes i rècords) em va semblar una idea magnífica.

El llibre ens presenta una mena de gala, a la manera dels Óscars de Hollywood, on els protagonistes són els contes populars. Els personatges són coneguts i es premia qui és el més astut, el més dolent, qui té els cabells més llarg, l’objecte més interesant, etc. També s’entremesclen entrevistes que fa una conilla de l’empresa VAUR (Vet Aquí Un Rècord) i tot plegat molt amanit amb humor i coneixements.

Les il·lustracions són molt detallades i complementen perfectament la idea del llibre.

Si tot va bé (que anirà) esperem una segona gala!

Lectura recomanada a partir de vuit anys.

LE DADES:
Títol: Hi havia una vegada… els Rècords dels Contes
Autora: Laura Ortega
Il·lustradora: Anna Aparicio
Traductora: Gemma Brunat
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 64
Barcelona, 2026

Donant vida als personatges implicats amb la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Fa quinze anys, un grup de mestres implicats en aconseguir que “La Carta de la Terra” i els ODS entrin a formar part del currículum educatiu, participem de manera activa en la defensa d’un codi de convivència basat en la cultura de Pau i Sostenibilitat, en l’entesa entre les persones i la relació amb la natura. Una de les accions que promovem és la publicació de relats adreçats a infants i joves que els facin reflexionar sobre el món, les persones, la lluita contra el canvi climàtic, la pau, l’erradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, les energies renovables, el treball digne, el consum responsable, la defensa de la flora i la fauna, i la justícia social.

Una de les meves aportacions és escriure alguns textos que convidin a reflexionar i obrir la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.

Al darrer llibre —Sota la pluja— vaig presentar deu relats breus adreçats als joves de 10 a 16 anys.

Els dies previs a Sant Jordi, a l’Institut Caparrella de Lleida han fet una activitat que m’ha semblat innovadora. Donen vida als personatges dels relats, emprant eines d’intel·ligència artificial (IA). El resultat és ben curiós.

Primer, amb assessorament de la Maria del Mar Lluelles, companya del Projecte “Implica’t”, i l’alumnat de 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes van llegir tots els contes publicats aquests anys i cada alumne va triar un conte i un personatge.

Després van relacionar cada relat amb els valors dels Principis de la Carta de la Terra i els ODS i van escriure un breu guió. D’aquest guió es va generar un vídeo amb IA on el personatge pren vida.

Va ser una activitat que fomenta la creativitat, el pensament crític i el compromís amb els valors globals. Estava emmarcada amb les accions literàries de la Diada de Sant Jordi.

Us poso un exemple i després us passaré l’enllaç a tots els treballs, per si us ve de gust veure’ls.

El primer relat de Sota la pluja es titula L’enllustrador de sabates. Està acompanyat d’una il·lustració de la Sara Masià.

A partir d’aquest text, l’alumne Iker Peña, va crear amb la eina padlet un petit vídeo que el podeu trobar a:

https://blocs.xtec.cat/implicatspersantjordi/2026/04/13/implicat-amb-els-personatges/ i anant allà on diu Vídeos dels personatges.





«La cançó del soldadet» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquesta història emotiva que ens parla de l’absurditat de les guerres. La manera com està escrita la història m’ha recordat un llibre que vaig llegir a la meva adolescència i que em va marcar. El va escriure Mark Twain fa justament 150 anys i es titula «Les aventures de Tom Sawyer».

A «La cançó del soldadet», el personatges principal és en Lluc, un nen que, com em va passar amb Tom Sawyer, aconsegueix establir una relació directa amb nosaltres, els lectors. Diria que esdevé una mena d’arquetip per com relacionem el seu comportament i els seus valors amb la nostra experiència.

L’estructura del relat és ideal perquè ens presenta un inici que enganxa, una trama i un repte a aconseguir i, sobretot, un final preciós.

El relat comença en una escola d’un poble imaginari on un dia reben la visita d’un soldat que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís del que diuen els adults i cap allà que se’n van.

Parlen de la guerra i a un d’ells se li acut que podrien anar al país estranger, i a la nit, quan ningú no els vegi, pujar a la torre on hi ha bandera i canviar-la per la seva. L’encarregat de fer tal heroïcitat (o temeritat, segons es miri) és en Lluc. La cosa no surt com pretenen, però el noi se n’adona que en aquell altre país, els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.

He comentat que vaig fer una connexió amb Tom Sawyer. Va ser al capítol “Els enamorats”, el més emotiu de “La cançó del soldadet”. Val la pena tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta.

D’aquesta lectura els joves lectors poden aprendre que els soldats o les persones de països en guerra són iguals a nosaltres. Tots tenim els mateixos anhels, els mateixos desigs, els nens i les nenes riuen igual, juguen a les mateixes coses, fan les mateixes bromes i tenen els mateixos somnis, visquin on visquin.

Lectura recomanada per a infants a partir de 10 anys.

La pregunta per al concurs, relacionada amb «La cançó del soldadet», és:

Com es diu el nen protagonista del relat?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial “L’altra tribu”.

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 10 de maig.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/la-canco-del-soldadet-de-pep-puig/audio/1278733/


I la guanyadora del llibre «Poesia tot l’any» és la Maria Bote. L’enhorabona!

LES DADES:
Títol: la cançó del soldadet
Autor: Pep Puig
Il·lustrador: Toni Galmés
Editorial: L’altra tribu
Pàgines: 136
Barcelona, 2024

Estudi sobre el benestar dels docents

La Nati Bergadà i l’equip de Docents.cat ens van fer arribar una enquesta per copsar com es troben els docents en aquests moments. Aquesta setmana s’han fet públiques les dades i els resultats.

No ha estat cap sorpresa comprovar que és una de les principals preocupacions del sistema educatiu.

En Estudi sobre el Benestar Docent 2026 Hi han participat 6282 docents de totes les etapes educatives. En una primera ullada veiem que:

• Més del 70% dels docents manifesten malestar emocional
• Més del 80% consideren que les condicions de treball no són adequades
• Prop del 75% fan una valoració negativa del context educatiu
• Més del 60% indiquen que el clima d’aula dificulta la seva tasca

Segons informa la Nati Bergadà ,les dades confirmen que no es tracta de casos puntuals, sinó d’una situació generalitzada. Les condicions de treball apareixen com el principal factor que explica aquest malestar, i tot apunta que estem davant d’un problema estructural.

Més enllà de descriure la realitat, aquest estudi vol ajudar a entendre què està passant i, sobretot, orientar possibles línies de millora.

Només una intervenció coordinada sobre les condicions de treball, el context educatiu i la convivència a l’aula permetrà avançar cap a un sistema educatiu que garanteixi el benestar docent i, alhora, la qualitat educativa.

Si cliqueu a Què revela l’enquesta sobre el benestar docent? Factors clau i propostes de millora tindreu més informació i podreu descarregar l’estudi complet.

Inauguració de la biblioteca de l’escola Joan Torredemer

Hi ha un poema de Mario Benedetti que m’agrada i que aquests dies l’he tingut present en diversos moments. El poema es diu «La gente que me gusta» i té frases tan boniques que no puc estar-me de recomanar-vos-el.

El poema comença així:

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad.

El vaig recordar divendres al vespre, quan tornava de Matadepera. Allà hi ha l’escola Joan Torredemer i fa quatre anys van començar un procés extraordinari de transformació de la biblioteca. Durant les hores que vaig passar visitant l’escola, les paraules que més vaig sentir van ser “impuls lector” “picar pedra” i “fer camí”.

Em van explicar que la comunitat educativa de l’escola tenia el desig de potenciar la biblioteca general del centre i la necessitat de transformar les biblioteques d’aula. Em van parlar de potenciar el gaudi i el desig lector dels infants en el seu dia a dia, el llegir per aprendre i el aprendre a llegir com a les tres estratègies claus del seu pla lector.

En aquesta transformació que va culminar divendres amb la inauguració de la biblioteca hi ha participat una comissió de l’AFA, l’equip de mestres i, sobretot, un equip directiu que té molt clar el poder de la lectura com a element transformador de la societat.

Em van convidar a fer la inauguració i va ser un moment de “llagrimeta” com podeu imaginar.

Primer vam intentar dir unes paraules raonables al pati, amb la presència dels familiars i els infants. La Sandra Prat, la directora, va fer un discurs emotiu agraint a les moltíssimes persones que hi han participat. També vam poder dir la nostra algunes persones com l’alcalde Guillem Montagut, la regidora d’educació Dolors Martí, en Manuel Rodríguez, director de la Biblioteca Municipal de Matadepera, les representants dels Serveis Educatius del Vallés Occidental i la Generalitat, i altres que no recordo el seu nom.

Després vam obrir les portes al nou espai i els infants i els seus familiars van poder gaudir d’un lloc magnífic, ben il·luminat, dotat amb llibres de qualitat i ple de detalls. No puc compartir fotos per allò dels drets dels infants però el moment va ser d’aquells que queden a la retina per sempre més.

També es van fer altres activitats en diferents espais del centre. Tot molt ben pensat i preparat.

Com va dir l’alcalde, referint-se a la biblioteca “neix amb la voluntat de ser molt més que un lloc ple de llibres: vol ser un espai de descoberta, de somnis, de creativitat i de creixement, un refugi on cada infant pugui trobar històries que l’acompanyin, paraules que el facin pensar i lectures que el facin volar.”

També ens vam reunir amb la Sandra i vam acordar futures col·laboracions. Em va fer molt content perquè una de les dèries que tenim les persones que organitzem les accions de l’Espai Llamps i Centelles és, precisament, la necessitat de fer aliances amb totes les persones i grups que fan de la lectura la seva bandera per aconseguir un món més amable. Recordo que, divendres, li vaig dir a una companya que hi ha molta gent implicada però que som com un “arxipèlag” i necessitem connectar-nos per avançar més i més ràpid.

En acabar la festa, en Manuel ens va convidar a visitar la biblioteca del poble. És petita però està molt viva i fan un munt d’activitats. Fa goig.

Un agraïment a l’escola Torredemer per fer-me partícip del seu projecte i per fer de la biblioteca el cor de l’escola.

El poema de Benedetti que he mencionat al principi, acaba així:

La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, el arrepentimiento y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.

Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mí, me doy por bien retribuido.

«AULA LH» a l’Espai Llamps i Centelles

Ahir vaig tenir una alegria mot gran perquè van venir a l’Espai la periodista Núria Toril i els tècnics que fan «AULA LH» el programa que recull les notícies del mon educatiu de la ciutat de l’Hospitalet. S’emet cada dimecres a les 20 hores i podem veure entrevistes, reportatges i notícies amb l’actualitat dels centres educatius i aquelles experiències singulars, destacades i rellevants. Si no els pots veure aquell dia, no et preocupis perquè queda tot arxivat al web https://lhdigital.cat/programes/aula-lh/

Vaig tenir l’oportunitat d’explicar què fem a l’Espai Llamps i Centelles, parlar de literatura infantil i presentar algunes de les lectures que m’han agradat dels darrers mesos.

Si voleu fer-li una ullada, aquí el teniu:

https://lhdigital.cat/programa/aula-lh/aula-lh-22-04-2026-parlem-de-llibres-amb-jaume-centelles/

Aprofito per desitjar-vos que tingueu una bona Diada de Sant Jordi!

El Premi Pep Sempere se’n va a l’altiplà granadí

Aquests dies s’ha fet públic el veredicte del projecte mereixedor del premi Pep Sempere. No podem estar més contents perquè se n’ha anat a Cúllar (Granada), a casa dels nostres amics i aliats Diego i Ana, que van estar amb nosaltres fa unes setmanes compartint una tertúlia a L’Hospitalet.

El projecte cultural «Colorín Colorado», impulsat per Diego Ruíz i Ana Azorín, ha estat distingit amb la XIX edició del Premi Pep Sempere, un reconeixement que valora la seva trajectòria de més de tres dècades dedicada a la narració oral, la creació literària i la transmissió de la memòria col·lectiva a través de la paraula.

A l’acta podem llegir com el jurat subratlla el paper de la literatura i la narració com a eines davant de contextos adversos: Enmig de la foscor d´aquests temps de guerra, que han estat capaços d´eclipsar la lluna, volem continuar creient en el valor de les paraules per aconseguir la pau.

El guardó, dotat amb una cistella amb 50 llibres i un cistell amb 100 quilos de cireres, reconeix un projecte singular desenvolupat des d’una cova situada al municipi de Cúllar, a la província de Granada, un espai convertit en epicentre creatiu des del qual es promouen activitats culturals lligades a la tradició oral i la imaginació.

De la seva estada a L’Hospitalet vam publicar un parell d’entrades que podeu llegir, clicant a:

Una visita a «La cueva de los cuentos» de Colorín Colorado.

TERTÚLIA CLANDESTINA#21: Cuando la noche cae en la cueva

El premi serà lliurat a la XXI Trobada d’Animadors a la Lectura que, sota el títol de «La memòria del bosc», se celebrarà del 5 al 7 de juny a Arenas de San Pedro. Allà hi serem!