by

Tertúlia clandestina #25: Qui cante, els mals espante

Ja tenim la propera tertúlia clandestina a tocar. Serà especial perquè és la vint-i-cinquena, i això s’ha de celebrar. També serà especial perquè farà cinc anys que vam obrir l’Espai Llamps i Centelles i estem contents d’haver ajudat a fer de l’Hospitalet una ciutat una mica més lectora.

Com ha passat els anys anteriors, la primera tertúlia del curs la fem coincidir amb el Dia de les Biblioteques.

Parlarem de literatura i música perquè, des de sempre, en qualsevol lloc, circumstància o societat, la música ens ha acompanyat. Des de les antigues tribus paleolítiques, on tenia una funció unificadora, la música ha anat associada als moments alegres i al joc, tant si la practiquen els infants com els músics professionals, perquè té una càrrega simbòlica i és una forma agradable de trobar l’altre.

La música és, a més, una eina altament educativa i, probablement, a l’escola on es canta hi haurà bons mestres i bons alumnes.
Música i literatura van del bracet. Hi ha nombroses obres literàries que tenen com a protagonista un instrument (El violí d’en Patrick), un músic (Sofia, la vaca que estimava la música), un estil musical (Ruby canta un blues), una cançó (Paf, el drac màgic) o una referència musical (El cant de les balenes). A través de la literatura podem fer el pas, de forma natural i directa, envers aquesta àrea de coneixement.

La música relaciona la poesia, les matemàtiques, la geografia, la ciència i la llengua. Abans d’escoltar les cançons, es pot llegir el seu text, comentar-ne el significat i analitzar-ne les rimes. També es juga amb les paraules, es creen ritmes, es descobreixen sonoritats, etc.

Ens acompanyaran dues persones especialistes en música per a infants. Venen del País Valencià i d’aquí ve el títol de la tertúlia. Qui cante, els mals espante és un refrany popular que significa que cantar ajuda a animar-se, a oblidar les preocupacions i a superar les tristeses.

RECORDEU:
Tertúlia clandestina “Qui cante, els mals espante”
Data: divendres 23 d’octubre de 2026
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir-hi: Trobaversos
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: carrer de Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i bus (L16, M15 i M12)

No cal inscripció. Si veniu, tots contents. Si no teniu el carnet VIP, haureu de dir la contrasenya per accedir a l’Espai.

by

Murdo, un ieti que somia

M’agrada perdre’m per les lleixes de la biblioteca i descobrir autors i llibres que no coneixia. De vegades, poques, trobo llibres insòlits, diferents, o poètics. Això em va passar fa uns dies quan, remenant els adreçats als infants de 7 a 10 anys, els que ja saben llegir sols, vaig ensopegar amb aquest personatge curiós: Murdo. Per a mi és una novetat i em recorda que quan un llibre no l’has llegit és novetat encara que, com aquest cas, va ser escrit fa tres anys.

Comença així:
Tothom em diu que els ietis no existeixen. I doncs, ue hi faig jo aquí?. Em dic Murdo i soc un ieti.
Llavors em responen que els ietis només existeixen als contes. A les llegendes. Entre les pàgines dels llibres.
Per això, la primera cosa impossible que sempre he somiat fer és existir fora dels llibres.
Viure en una muntanya que no sigui de paper.

Vas llegint i te n’adones que, en Murdo, el petit ieti imaginari, és el narrador i, a cada pàgina va descrivint un somni. Alguns són impossibles per a ell però no per a nosaltres, com fer un castell de sorra a la platja. D’altres són del tot impossibles per a tothom com viatjar dalt d’un arbre, teixir un jersei amb les paraules d’un poema, amagar-se en una sabata, construir un pont entre el dia i la nit, etc.

Els infants que el llegeixin potser no ha sentit a parlar del ieti, aquell ésser imaginari que es descriu com “l’abominable home de les neus” i és bon moment per recordar on l’hem vist abans en altres contes o còmics. Tintín, per exemple).

Cada pàgina comença amb una mena d’anàfora perquè totes contenen les paraules “Sempre he somiat que…” i tot seguit s’expliquen diàlegs, anècdotes dels seus amics, i moltes imatges impossibles. Tal com les narra semblen quasi reals, o al límit del que podem considerar possible.

Són cinquanta-nou somnis impossibles que ens captiven per la seva bellesa, ens diverteixen per la gran imaginació, ens commouen i ens conviden a imaginar, nosaltres també, els nostres propis somnis impossibles.

Les il·lustracions de l’Eva Offredo tenen una mena d’estil retro, dels anys 60 o 70, i només usen el blau, el marró i el vermell.

Per a infants a partir de cicle mitjà

LES DADES:

Títol: Murdo, el llibre dels somnis impossibles
Autor: Alex Cousseau
Il·lustradora: Eva Offredo
Traductora: Ester Gómez
Editorial: Librooks
Pàgines: 88
Barcelona, 2023

by

Resultats 2026 sobre els hàbits de lectura entre els joves francesos

Hem començat el curs sense saber encara que va passar del cert amb els resultats de les proves PISA (Programme for International Student Assessment), que van suposar un fiasco a Catalunya.

Per motius misteriosos, malgrat els intents de donar explicacions més o menys creïbles, no tindrem dades desglossades ni es podran comparar amb les d’altres comunitats o països, ni amb els mateixos resultats d’anys anteriors. A la pràctica, això vol dir que no sabrem com van els alumnes i que es debilitarà la possibilitat de prendre mesures correctores en el cas que alguna cosa falli, detectar desigualtats o corregir les possibles bretxes que s’estiguin produint.

Coincidència o no, per aquelles dates, el Centre National du Livre (CNL) va presentar, el 14 d’abril, els resultats del seu estudi sobre els hàbits de lectura dels joves francesos, un estudi que es fa cada dos anys des de fa una dècada. És minuciós, tracta moltíssims temes i és força fiable.

L’estudi del CNL, que depèn del Ministeri de Cultura, vol donar resposta a preguntes clau:

• Quina és la relació entre els joves, els llibres i la lectura? Quin lloc ocupa la lectura a les seves llars?
• I a les seves vides, en comparació amb altres activitats d’oci? Quant de temps dediquen a la lectura?
• Llegeixen per plaer o només perquè ho han de fer? Com trien els llibres que llegeixen? Què els agrada llegir?
• Què els aporta la lectura? Com els podem animar a llegir més?

L’informe ocupa 96 pàgines amb gràfiques, taules i frases que aporten molta informació i ens obren un bon grapat de reflexions. Si les comparem amb el que coneixem de casa nostra, tot i saber que la distància entre ambdós països fa anys que s’està escurçant, podem intuir que la tendència serà acostar-nos, en un futur immediat, al que llegim en aquest informe francès.

En una primera lectura en diagonal es pot deduir que les coses no van gaire bé i que, de seguir la mateixa regressió, encara poden empitjorar, perquè cada any que passa s’observa un descens preocupant dels hàbits lectors.

De l’informe, les idees principals que cal retenir són aquestes:

Malgrat un nombre estable de lectors joves, la taxa d’abandonament de la lectura durant l’adolescència continua sent significativa i la qualitat de la lectura està disminuint.

De les dades analitzades es veu clarament el descens lector a mesura que avança l’edat: un terç dels joves d’entre 16 i 19 anys han abandonat completament aquesta activitat. Entre els nois, la caiguda és considerable: el 56% dels joves d’entre 16 i 19 anys llegeixen per oci, en comparació amb el 91% dels joves d’entre 7 i 9 anys.

Quant a l’oci, els joves encara passen deu vegades més temps davant les pantalles que llegint llibres.

Es veu amb preocupació, també, com el temps de lectura és fagocitat per les pantalles. Els joves, mentre llegeixen, acostumen a enviar missatges o a veure vídeos, interrompent el temps de lectura.

Una possible explicació del descens de la lectura diària podria ser l’exemple que donen els pares i la importància que es dona a la lectura a casa. El 18% dels joves diuen que cap dels seus pares llegeix llibres.

Una dada que m’ha sorprès: entre pantalles i llibres, la dedicació diària de temps és particularment dispar entre els joves de 16 a 19 anys: una mitjana de 3 hores i 1 minut dedicades a les pantalles, i una mitjana de 18 minuts dedicats a la lectura per oci.

També s’aprecia una pèrdua de les habilitats lectores i es nota especialment en els majors de 16 anys, que, en lloc d’augmentar la seva fluïdesa lectora, tenen més dificultats per llegir.

Quan llegeixen per oci, recorren principalment als còmics, al manga i a les novel·les. Les novel·les d’aventures són les més populars, seguides de la ciència-ficció i les novel·les romàntiques.

Llegeixen principalment per relaxar-se, per plaer i per mantenir-se ocupats, però sovint prefereixen fer altres coses… en pantalla.

De la lectura de l’informe em quedo amb la reflexió que cal augmentar els recursos que es dediquen a l’escola, a casa, als mitjans informatius, etc. Si volem que es llegeixi més, cal continuar potenciant les visites dels autors a les aules, dotar de mitjans les biblioteques —totes les biblioteques—, fer campanyes de conscienciació i tot allò que ens ajuda a fer-nos més crítics, més amables, més hospitalaris, millors, en definitiva.

Potser son obvietats però sembla que costi d’entendre, oi?

Sabem que llegir no és una activitat natural. S’ha d’aprendre i això suposa un esforç, però val la pena, perquè, quan s’aconsegueix, els beneficis són indescriptibles i els infants i joves aprenen, s’emocionen i gaudeixen.

El document amb els resultats:

Étude 2026 – Les jeunes Français et la lecture – Rapport Complet (1)Baixa
by

«A casa», a L’ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar aquest llibre de poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. El fil conductor és una nena que fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva.

En el primer poema: “A la boca” compara la porta amb una boca de fusta que s’obre com si badallés per donar-li pas a la nena que ens acompanya en tots els versos. Diu:

Poso un peu a dintre i la boca es tanca. Deixo escapar un sospir de tranquil·litat. Ja soc a casa.

Després va passant per totes les habitacions i va imaginant com són els objectes que hi ha, quins misteris guarden i ens fa descobrir detalls, idees extraordinàries que segur que tots hem tingut en alguna ocasió. Però ho fa amb ulleres de poeta.

Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

Les il·lustracions transmeten energia positiva. La il·lustradora, la Raquel Catalina, ha fet una interpretació extraordinària i ha afegit detalls que no es mencionen, objectes com un porquet de peluix que acompanya la nena durant tot el poemari, un os, un mussol o un cavallet de fusta de joguina.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes, recitar-los i gaudir-los. Aprendrem a veure les coses que ens envolten amb uns altres ulls, imaginant formes, situacions, com fa la protagonista d’aquests poemes.

Com a cada rpgrma plantegen una pregunta (fàcil) per al concurs. En aquest cas és:

Quin peluix acompanya la nena per cada racó de la casa?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Akiara. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent: https://www.3cat.cat/3cat/a-casa-de-mar-carmen-aznar/audio/1291541

La guanyadora del anterior concurs del llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és la Margarita Nogués. L’enhorabona!

………………………………..

Al mateix programa es va parlar de com encaren els fills el ritme després de l’estiu: Canvi de classe, d’etapa o d’amistats; començar l’institut; tornar a les rutines; sortir sol de l’escola; assumir nous reptes…

Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? Al programa hem convidat per parlar-ne a l’Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de “De 0 a 3, res de pantalles?”, i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància”, a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares.

Podeu escolar tot el programa a: https://www.3cat.cat/3cat/claus-per-confiar-i-deixar-creixer-els-fills-sense-encomanar-los-les-nostres-pors/audio/1291544/

by

«Què fa un elefant sota la pomera?», un àlbum divertit que convida a imaginar

Després de llegir aquest àlbum he pensat en com han canviat les històries des de fa quaranta anys ençà.
Per una banda, les il·lustracions han experimentat un creixement exponencial i són una meravella per la quantitat de registres i matisos que s’han anat incorporant i millorant.

Incís: No parlo dels que estan fets amb ordinador i en quatre dies, que aquest es veuen de seguida que són fabricats perquè l’editorial tingui catàleg i pugui rebre les subvencions corresponents. A Catalunya, les empreses editorials poden optar a diferents tipus d’ajuts públics gestionats principalment pel Departament de Cultura de la Generalitat (a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals – ICEC i la Institució de les Lletres Catalanes) i per l’Institut Ramon Llull)

Seguim: Els infants poden gaudir de les il·lustracions d’un nombre d’il·lustradors fantàstic que tenen obra publicada aquí i a altres països. A la revista Cornabou, per exemple, hi ha censats més de vuit-cents (https://www.andreusotorra.com/cornabou/docus/illustlist.html) i això dona idea de la potència i el creixement del sector.

Aquest àlbum que presentem està dibuixat per en Francesc Rovira, un autor del qual han passat per les vostres mans molts llibres i la majoria amb un estil personal i fàcilment reconeixible. Si voleu, feu-li una ullada al seu portafoli que trobareu al blog https://francescrovira.net/ i entendreu de què us parlo.

El mateix podem dir dels que, per aquells anys 80, van començar a la revista Cavall Fort. Són noms que mereixerien un espai (museu?, centre de documentació?) gestionat pel Departament de Cultura on poguéssim disposar d’exposicions temporals, per exemple. Un lloc estable on els estudiants trobessin obres de Roser Capdevila, Francesc Infante, Carme Solé Vendrell, Maria Rius, Fina Rifà, Pilarin Bayés, Montserrat Ginesta, Arnal Ballester, Jordi Vila Delclòs, Lluïsot, Gemma Sales i molts altres.

I dels actuals també podríem fer un llistat prou extens per entendre que estem en el bon camí: Marta Altés, Anna Aparicio, Luciano Lozano, Xavier Salomó, Màriam Ben-Arab, Roger Olmos, etc.

Em venen al cap les frases de Paco Abril, a la darrera revista Lazarillo d’aquest 2026 quan feia un elogi dels il·lustradors. A “Carta del director”, amb el títol ILUSTRACIONES: LAS BOTAS DE SIETE LEGUAS DE LA LITERATURA INFANTIL, entre altres frases deia:

«Los buenos ilustradores no son los que muestran en dibujos aquello que el texto ya cuenta. Los verdaderos ilustradores narran historias con imágenes. Parten del texto del autor, por supuesto, pero jamás aceptan lo escrito como una limitación, sino como un
acicate para la creación.»

«Tenemos en España –nacidos aquí o que viven en nuestro país– grandes artistas, hombres y mujeres que poseen el don de la iluminación, pues dan nueva luz a los textos que les ofrecen y, sin contradecirlos, los amplían y los engrandecen con sus
imágenes.»

«Ahora que la inteligencia artificial pretende sustituir a los creadores humanos con obras robóticas sin alma y sin vida, hay que reivindicar más que nunca el valor de la ilustración hecha con el prodigio de las manos humanas.»

En canvi, amb els textos, em passa que em costa entrar en les històries actuals. Noto que han canviat els temes, els valors, la manera de presentar els personatges i és com s’hi hi hagués una mena de autocensura i un intent de mirar que tot tingui “correcció política” i sobretot que inclogui temes on no s‘oblidin la perspectiva de gènere, la igualtat entre nois i noies, la diversitat familiar i cultural, la inclusió, la identitat i altres problemàtiques socials.

Em costa trobar relats que expliquin bones històries, amb personatges més profunds, històries que incorporin més fantasia, aventures, humor i també realisme crític. Potser és cosa meva i segurament el que succeeix és que les problemàtiques socials són diferents.

Bé, tots aquests pensament van vingut al cap després de llegir el que fa l’elefant sota la pomera i m’ha agradar que l’animal mengi les pomes de quatre en quatre, faci una tifa per adobar les plantes, s’enfili fins a la copa per cantar-li a la lluna, es grati el cos contra el troncs, etc.

Un àlbum il·lustrat per al cicle infantil per llegir, gaudir dels dibuixos i jugar a imaginar, que sempre ve de gust.


LES DADES:

Títol: Què fa un elefant sota la pomera?
Autora: Elisa Ramon
Il·lustrador: Francesc Rovira
Editorial: Iglú
Pàgines: 32
València, 2024

by

Recursos literaris per aprendre matemàtiques

A la darrera revista Graó 6-12 hi ha un article que reflexiona i aporta exemples de contes i narracions que promouen el desenvolupament de la competència matemàtica.

Els autors, l’Àngel Alsina i la Ester Bosch donen resposta a la pregunta “què aporten els contes i les narracions?” relacionant-los amb les matemàtiques i ens mostren diversos exemples per a les etapes educatives d’educació infantil, primària i secundària.

Divideixen l’article en diferents punts:

A Contes i narracions per desenvolupar el sentit algebraic ens parlen de la presència de patrons que obren la possibilitat de predir, d’anticipar el que passarà, de buscar regularitats i de generalitzar.

A Contes i narracions per desenvolupar el sentit numèric expliquen que els contes infantils poden ajudar a promoure reconèixer quantitats d’un cop d’ull, la correspondència un a un, la seriació i el comptatge verbal.

A Contes i narracions per desenvolupar el sentit espacial ens recorden que ajuden a construir el sentit espacial, atès que ofereixen escenaris on els objectes es mouen, es transformen i se situen en relació amb els altres, la qual cosa ajuda a passar de l’espai viscut a l’espai representat.

També trobareu exemples sobre numeració. Un article molt pràctic que ajuda a entendre la relació estreta entre literatura i matemàtica. Si el llegiu, us serà molt útil.

by

«Ràdio Kosmos», una aventura brillant sobre l’amistat i l’empatia

El títol és prou explícit i ens avança de què va el relat. Veiem un noi i una noia parlant per ràdio i també hi ha un coet dels que van a l’espai. Imaginem que estan parlant amb algú de la NASA o a l’escola, emetent informació sobre els viatges espacials a través de les ones de la ràdio del centre. No anem malament però la novel·la va d’una aventura molt més emocionant perquè —ho descobrirem al final, a la informació extra que ens aporta l’autor—el que es conta està inspirat en uns fets que van passar realment fa un grapat d’anys.

Els protagonistes de la història són dos nois, l’Achille i la Gianna que als afores del poble d’Itàlia on viuen troben amagat un búnquer de la segona guerra mundial on no hi va ningú perquè es diu que encara hi ha mines i poden explotar. El cas és que l’Achille, quan entra al búnquer fa un descobriment que els capgirarà la vida.

Podem llegir:

Tot i que no funcionés, aquell lloc era increïble, era com estar en una nau espacial. Era com l’Sputnik, el satèl·lit que havien llançat els russos. Però no servia per a res. Era millor que tornés a buscar la bici i acabés de repartir les cartes.
I aleshores ho va veure: unes claus posades en una caixeta de la paret. Com si el guiés una força invisible, l’Achille s’hi va acostar lentament… i va girar les claus.
De sobte, els aparells van fer un bip-bip i es van il·luminar. Ell va fer un bot de l’ensurt. Funcionaven! Encara funcionaven!
Els auriculars que hi havia a sobre d’una de les taules plenes d’interruptors feien un soroll estrany. Els va agafar, se’ls va posar… i va sentir el brunzit inconfusible d’una ràdio a mig sintonitzar.

I a través d’aquell aparell de ràdio afeccionats entren en contacte amb una cosmonauta russa que està perduda per l’Espai els demana ajuda. Sembla inversemblant però continues llegint i, de mica en mica, et veus immers en la vida d’aquests nois, dels seus familiars i dels problemes que els envolten.

El relat està ben trenat i manté el ritme narratiu gràcies a l’emoció de saber si podran o no ajudar la cosmonauta perduda i si ells mateixos podran resoldre els nombrosos conflictes que els envolten. Escrit de manera lineal, per als nois i joves a partir de deu anys resultarà relativament fàcil de seguir.

Potser hi ha un excés de situacions d’una certa violència que no aporten gaire al fil narratiu i es podrien haver simplificat, al meu entendre.

Una felicitació a l’editorial Animallibres per presentar-nos aquesta magnífica col·lecció “L’ARCA”.

Al blog de l’editorial trobareu una entrevista de la marta Moreno a l’autor on explica curiositats de com es va escriure el relat i també ens aporta dades del que va succeir en realitat. Ho trobareu a: https://animallibres.cat/radio-kosmos-una-aventura-en-plena-guerra-freda-sobre-el-poder-de-lamistat-i-les-decisions-que-canvien-vides.htm

LES DADES:
Títol: Ràdio Kosmos
Autor: Marc Tinent
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Animallibres
Pàgines: 200
Barcelona, 2026

by

«En Vingavà, la història d’un robot valent» a l’Ofici d’educar

El 14 de juny del 2016 va ser un dia molt emotiu per a mi. Gravàvem el primer programa de la secció ”Llibres per somiar” amb la Història de la bicicleta d’un home llangardaix. Ham passat deu temporades i ahir vam encetar la que fa onze, que es diu aviat. Me n’alegro pel fantàstic equip de l’Ofici d’educar per la manera com tracten als convidats.

Aquesta temporada l’hem començada amb aquest àlbum il·lustrat que explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgines veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

El relat té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?).

La pregunta per al concurs sobre el llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és:

Quina és la primera feina d’en Vingavà?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Takatuka. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 20 de setembre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/en-vingava-la-historia-dun-robot-valent-de-linda-bondestam/audio/1290016

by

Presentació d’«Una formiga hi neda»


Amb un títol tan misteriós com poètic, en Ramon Besora ens anticipa de què va la cosa. A més, podeu llegir també a la portada la paraula Antologia, i això ja és prou definitori: ens avisa que, en obrir el llibre, trobarem una tria de les peces que ha anat escrivint al llarg dels anys. Hi ha sobretot poesia, molta poesia, però també endevinalles, contes, fotografies, etc., en una selecció que segueix una temàtica similar.

En Ramon va néixer a Peramola (Alt Urgell) el 28 de setembre de 1946, el mateix dia que Sinatra estrenava una cançó molt elegant que va titular Five Minutes More. Aviat farà vuitanta anys i, per aquest motiu, ho celebrarem presentant l’Antologia a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el mateix dilluns 28 de setembre.

Estic agraït perquè tindré l’honor i el plaer de fer la presentació i de recordar alguns moments de la seva trajectòria com a mestre, editor, poeta, llibreter i amic.

Recordaré que l’any del seu naixement, el Premi Nobel de Literatura va ser per a un autor alemany, Hermann Hesse, de qui als anys setanta vaig llegir les obres en una mítica col·lecció de butxaca d’Alianza Editorial. Em va impressionar la novel·la El lobo estepario, amb una coberta en què un llop ens mira de cara. La novel·la té un to místic i existencialista que, llavors, no vaig acabar d’entendre.

Recordaré altres fets curiosos de l’any que va néixer en Besora, com ara que la lliga de futbol la va guanyar el València CF. En Besora ha estat lligat al Barça durant una època de la seva vida i em consta que encara segueix l’equip i està al cas de les peripècies sociològiques que envolten aquest esport.

Explicaré alguns aspectes de la vida d’en Ramon que podeu trobar en diferents articles i escrits, com el que hi ha al web de la Fundació Miquel Martí i Pol, amb qui està vinculat per l’amistat amb el poeta de Roda de Ter i perquè és, per voluntat de la junta, el president de l’Associació d’Amics de la Fundació Miquel Martí i Pol. Podeu llegir una extensa biobibliografia escrita per Montse Caralt (FMMP, UVic) i Mercè Franquesa (FMMP) clicant aquí:

https://miquelmartiipol.cat/ramon-besora-oliva/

M’agradarà fer alguns comentaris sobre com podem definir la poesia d’en Besora, a qui va adreçada, què hi ha de singular en la seva obra i per què enganxa tant els infants i els joves. Serà inevitable mencionar els autors de la generació dels setanta que van renovar el llenguatge poètic, com Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, Marc Granell, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i altres.

M’ajudaran en aquest sentit alguns convidats que ens aportaran paraules sàvies, i trobadors que ens recitaran poemes i ens faran emocionar. Serà la manera d’entendre per què la poesia i els seus pensaments ens arriben al cor i ens fan pensar.

Al cartell que anuncia l’acte hi trobareu tota la informació i també hi podreu confirmar l’assistència. És aquest:

01 Invitació 80èBaixa


Aquesta és la idea, però, com podeu imaginar, hi haurà altres sorpreses que, si us les expliquem, ja no serien sorpreses.

En acabar les presentacions, podreu comprar el llibre i en Ramon us el dedicarà. Són dues-centes cinquanta-dues pàgines amb unes il·lustracions delicades de Zuzanna Celej.

Estic content de formar part d’aquest esdeveniment i també d’haver pogut deixar la meva lloança de l’Antologia a la contracoberta, amb aquestes paraules:

Obriu els ulls de bat a bat i en cada una de les pàgines d’aquesta obra hi descobrireu una meravella.
Sabeu qui balla al compàs del vent? Heu escoltat mai la història de l’homenet de cotó que s’amaga entre les boirines? Coneixeu el conte del ratolí elegant? Qui s’amaga dins d’una closca de nou plena de pluja? Qui és capaç de volar sense ales? On es troba aquell polsim valuós que desprèn una aroma irresistible que atreu els insectes?
Aquesta antologia és un refugi de tendresa, de màgia i de creativitat, un espai en què les paraules, amb els seus múltiples matisos, celebren la bellesa de la natura, dels petits misteris quotidians i dels mons fantàstics.
Deixeu-vos seduir per uns poemes plens de musicalitat, de ritme, d’ironia i d’humor, i per uns relats que emocionen, que desperten la imaginació i que fan créixer el gust per les paraules. Aquesta obra, doncs, és un autèntic tresor literari, en què la delicadesa de la poesia es fon amb la saviesa i amb la màgia d’uns contes que són pura fantasia.
Llegir-la i compartir-ne la lectura és una aventura que ens transforma, perquè Ramon Besora ha fet de la paraula un espai de joc, d’emoció i de descoberta.

Les dades:
Títol: Una formiga hi neda. Antologia
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Meraki
Pàgines: 252
La Seu d’Urgell, 2026

by

«¡¡NO PULSES ESE BOTÓN!!», un àlbum meravellosament divertit

Una mestra amiga meva sovint em recorda que els infants tenen els ulls al dits. Es refereix al desig irrefrenable de tocar-ho tot, encara que els diguis que no.

Que hi ha una eruga processionària al pati? Què volen fer? Tocar-la, esclar! Que hi ha un forat? Què fan? Ficar-hi el dit a dins. I així amb tot. Malgrat que els diguem que no ho toquin, no es pot evitar.

A alguns adults també ens passa.

Un dels llibres que he llegit darrerament, recomanació de la Montse Marcet, llibretera de “Lectors, al tren!” és aquest ¡¡NO PULSES ESE BOTÓN!! Té una coberta ben explícita. Un enorme boto vermell i un imperatiu ocupen el centre de la imatge. Al seu voltant uns animals se’l miren.

Aquest àlbum és ideal per començar una sessió perquè la darrera pàgina ens deixa ben sorpresos. Quan veiem què passa quan algú toca el boto vermell, el resultat és quelcom inimaginable. Genial.

M’agrada començar les sessions de contes amb els infants de cicle infantil i cicle inicial amb llibres de l’estil “¡No pienses en un elefante! “, “No deixis que el colom condueixi l’autobús”, “Este àlbum se ha comido a mi perro” i altres que tenen en la darrera pàgina una sorpresa, un gir final inesperat. En això rau l’habilitat de l’autora que va conduint la història fins a la reacció final. L’infant que segueix el relat pensa que tot va en una direcció, està tranquil i, de sobte, pam!, tot es capgira.

L’argument d’aquesta història és senzill. A cada pàgina es veu un entorn on només hi ha una branca on apareixeran un mussol i un esquirol. La resta d’animals estan al terra, al voltant d’un botó vermell misteriós. És una anomalia que no encaixa en la rutina dels animals del bosc.

A mesura que anem passant les pàgines cadascun dels animals dirà la seva. L’os, el faisà, la llebre, la guineu, l’esquirol i el mussol expliquen què pot passar si es prem el botó. Cadascun d’ells té un caràcter determinat, un és l’optimista, l’altre el reflexiu, el curiós, el poruc, etc. També hi ha un cuc que no diu res.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: ¡¡No pulses ese botón!!
Autora: Matilde Tacchini
Il·lustradora: Matilde Tacchini
Editorial: La maleta
Pàgines: 42
León, 2026