«Bon dia: poemes de bon matí», un llibre de poesia amb rimes senzilles i boniques

Bon dia: poemes de bon matí és un poemari escrit per en Salvador Comelles i il·lustrat per Mercè Galí, continuació de l’exitós Bona nit: poemes per a l’hora d’anar a dormir que van publicar fa un parell d’anys.

En aquest volum es centren en els actes que fem a primera hora del dia des que ens despertem, obrim els ulls, diem bon dia, mirem el calendari, observem qui temps fa, ens rentem, ens vestim, esmorzem, preparem la motxilla i anem cap a l’escola.

Acompanyen els poemes quatre personatges que expliquen com viuen ells aquestes primeres hores de la jornada. Són l’astronauta, el músic, el pirata i el mag.

Així, per exemple, mentre es dutxa, el músic diu:
Es dutxa bé, amb aigua, i sabó,
en el temps que li dura una cançó

O, aquest altre del mag quan es vesteix:
Ben solemne es posa
La capa d’estrelletes
I de cop se n’adona
Que encara duu xancletes.

Són poemes frescos, breus, fàcils de recordar i aprendre, ben rimats, ideals per als infants de cicle inicial.
Les il·lustracions són expressives i divertides, amb un fons blanc que ajuda a oxigenar les pàgines, de per sí prou generoses.

La imatge de la portada és preciosa: un infant i el seu gos mirant cap al cel on hi ha un botó gran que fa de sol.
Al poema Bon dia, Sol! comparen l’astre amb un fruit roig, amb un ou ferrat, amb un gomet, amb un dineret, etc.

Un dels poemes que més m’agraden és Què hi porto, a la motxilla, un enfilall d’objectes comuns, divertits i emotius. Comença així:
Un acudit per explicar
Una llibreta amb gairebé tots els deures fets
Una aranya de mentida
Una lupa
L’entrepà d’avui
Mig entrepà que va sobrar d’ahir
Una goma nova, perquè l’altra me la van tirar perla finestra
Un petó dels pares
Cromos
Etc…

LES DADES:
Títol: . Bon dia: poemes de bon matí
Autor: Salvador Comelles
Dibuixos: Mercè Galí
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
32 pàgines
Barcelona: 2018

Anuncis

El carrito de los libros (la biblioteca del paciente en Granada)

En Juan Zívico és un artista plàstic que va estar hospitalitzat a l’Hospital Universitario Virgen de las Nieves de Granada durant una llarga temporada i va ser en aquell període de la seva vida quan es va adonar de la necessitat dels pacients de pal·liar el pas del temps, la solitud, l’ansietat i el buit que produeix l’estar hospitalitzat.

Explica que per a ell, la lectura va ser la seva altra medicina, i durant els mesos d’hospital va llegir més que mai i la lectura li va donar la calma que necessitava, el va ajudar a que el temps passés més depressa, i a que la soledat se li fes més suportable amb les històries que li explicaven els llibres.

Aquest va ser l’inici del seu projecte personal. Ara en Juan Zívico és el promotor del “Carrito de la lectura” que porta llibres a tots els pacients del centre hospitalari. Ens ho explica en un article a la revista MiBiblioteca, al número d’estiu del 2018.
Si voleu saber més de la seva experiència, cliqueu AQUÍ

I si voleu consultar el sumari de la revista, cliqueu AQUÍ

Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

 

 

Axel Scheffler, l’il·lustrador del mes (agost 2018)

L’il·lustrador del mes és conegut, sobretot, per la seva associació amb la Julia Donaldson, i especialment pel treball amb el magnífic El Grúfal. Són la parella número u del Regne Unit pel que fa a vendes de libres per a infants.
L’estil de l’Axel és fàcilment reconeixible. La seva línia divertida i la seva paleta de colors tan personal fa que, de seguida, sapiguem que són les seves il·lustracions.
M’agrada saber que, a més, dedica bona part del seu temps al suport actiu a institucions benèfiques d’alfabetització i institucions de suport als refugiats.
Recentment, el 14 de maig d’aquest 2018, li van concedir el premi com a Il·lustrador de l’Any en els British Books Award i en el seu discurs d’acceptació va dir que la universalitat dels contes infantils demostra el poder i la importància de compartir històries. És un discurs una mica amarg perquè tot i que a la primera part agraeix i explica la seva peripècia vital, a la segona es lamenta de la decisió de deixar la Unió Europeu que han pres els britànics i que li comportarà haver de marxar.

Un parell de fragments d’aquest discurs:
M’agradaria donar les gràcies a la Julia Donaldson, amb qui he forjat una associació extraordinària i exitosa, i m’agradaria donar les gràcies als lectors: els pares i els nens que han crescut amb els llibres que he il·lustrat, i al jurat que m’ha triar: un ciutadà de la Unió Europea estranger en temps de Brexit, és un bon gest.

El Regne Unit ha estat la meva llar durant 35 anys. No hi hauria existit El Grúfal sense que la UE facilités i permetés la meva estada aquí.

No hi estic gaire posat en el tema del Brexit però no acabo de comprendre que després de viure-hi més de trenta anys a Londres, ara hagi de tornar a Alemanya.

L’Axel Scheffler va néixer el 1957 a Hamburg, Alemanya i es va traslladar a Anglaterra per estudiar il·lustració. Després de graduar-se, va començar a dibuixar per a diverses empreses, revistes i diaris anglesos i alemanys.
El llibre, El Grúfal es va publicar al març de 1999 i s’ha convertit en un clàssic modern, del que s’han venut més de 10 milions de còpies a tot el món i ha estat traduït a 31 idiomes.

Ha aconseguit elogis mundials per les seves il·lustracions humorístiques i un èxit particular en les seves col·laboracions amb la Julia Donaldson, però també ha escrit i il·lustrat els seus propis llibres.
Cinc dels seus llibres han estat passats a pel·lícula d’animació.

Una visita al seu web és molt recomanable: https://axelscheffler.com/

A casa nostra hi podem trobar molts dels seus llibres. Alguns títols:
Lisa Muchaprisa
Las aventuras del mono Pipí
El grúfal
La siesta de Carolina
Rosita juega al escondite
Las aventuras de un pez fantasioso
La filla del grúfal
Quina escombra més guapa!
Les tres cartes de l’Ós
Juguem a fet i amagar
Vull fer la migdiada
Els mitjons de la Guineu
El gegant més elegant
Colors
Enrenou a la granja
Del cuidado de las ardillas
Pip i Posy. Un monstre esgarrifós
Pip i Posy. La granota d’anar a dormir
Pip i Posy. Un dia de neu
Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’Ós

El pastisser de Torregrossa, quart títol del projecte “Cap nen/a sense conte”

Antoni Argent i Núria Ramon.

Torno a parlar d’una iniciativa dels professors Toni Agent i Núria Ramon que el curs 2013-14 va iniciar al Vallès Oriental el projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” mitjançant l’edició del conte El gat Romeu i el bosc màgic. Amb la bona acollida d’aquell primer conte han continuat editant-ne més. Primer va ser La girafa Popota i l’arbre savi, després La llegenda del drac Dragui i ara acaben de publicar el quart que porta per títol «El pastisser de Torregrossa»
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombroses empreses i entitats de la zona del Vallès.
Amb aquest quart conte han continuat la iniciativa “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria. El projecte, doncs, s’ha obert a tot el territori català perquè els contes arribin al màxim nombre de nens i nenes.
Els quatre contes els podeu sol·licitar a l’adreça electrònica:
antoniargent@gmail.com
També podeu descarregar-vos el conte El pastisser de Torregrossa clicant AQUÍ

Les dades del Pastissser:
Nombre d’exemplars impresos: 20.000
Presentació del conte a la biblioteca Maria Mercè-Marçal de Torregrossa el passat 14 d’abril de 2018. Assistents a l’acte: aprox. 100 persones. El mateix dia de la presentació es van regalar prop de 150 exemplars als assistents.

ACTUACIONS REALITZADES:
-S’han fet arribar aprox. 5.000 exemplars a les escoles de les comarques del Vallès Oriental
-S’han fet arribar exemplars a les biblioteques de la comarca del Vallès Oriental.
-S’han destinat aprox. 4.000 exemplars a les empreses i institucions que donen suport econòmic al projecte literari.
-S’han enviat 5000 exemplars a 31 hospital de Catalunya, continuant el subprojecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat sense conte”.

Llistat des 31 hospitals que han rebut exemplars:
HOSPITAL DE GRANOLLERS
HOSPITAL DEL MAR (Parc de Salut MAR)
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
HOSPITAL SANT BERNABÉ
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC
Hospital de Mollet
HOSPITAL D’IGUALADA
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS
CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS
Fundació Salut Empordà
HOSPITAL DE PALAMÓS
HOSPITAL SANTA CATERINA
HOSPITAL DE LA CERDANYA
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
PIUS HOSPITAL DE VALLS
Consorci Sanitari del Maresme
HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consorsi Corporació Sanitària Parc Taulí
Hospital de Terrassa
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
H DE SANT PAU I SANTA TECLA
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Associació de Cardiopaties Congènites
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
FUNDACIÓ ONCOLOGIA INFANTIL ENRIQUETA VILLAVECHIA
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
HOSPITAL UNIVERSITARI DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA

Sense autors no hi ha llibres

Els autors de literatura infantil i juvenil francesos estan preocupats per les mesures que el seu Govern anuncia i que els amenaça directament a ells i al seu migrat estatus laboral. És una mala notícia perquè de passada es posa en perill el futur de llibre.
Ara, s’han començat a mobilitzar i aquests mes de juliol han fet un acte singular a París: una cerimònia d’enterrament del llibre de demà.

La Samantha Bailly, presidenta de l’Associació d’Autors i Illustradors de llibres per a infants i joves va recordar que no són funcionaris del Ministeri de Solidaritat i Salut sinó que són autors que actuen voluntàriament i col·lectivament per defensar la seva condició de creadors.
Va dir també que els autors i autores francesos tenen les seves particularitats. Recordava que tothom contribueix d’acord amb els seus mitjans i rep segons les seves necessitats i que fa setanta-tres anys es van establir els fonaments de la seguretat social a França. En l’ordenança fundacional de 1945, els autors ja estaven oblidats. Ho van intentar novament el 1975 i es va crear un pla específic de seguretat social per a ells. Des de llavors la situació no ha variat i alguns sospiten que aquest estatus imperfecte i particular té el desig explícit de fer-los desaparèixer.
Els autors, sovint aïllats en la pràctica creativa, són treballadors amb una professió atípica per la pròpia naturalesa dels ingressos (drets d’autor) i se senten amenaçats per la degradació dels ingressos i les reformes transversals que no s’adapten a les seves especificitats (augment de les aportacions i poca protecció social).
El que s’està jugant i es jugarà en els propers mesos a França és el futur d’un treball ja per se fràgil: el treball d’escriure, traduir i il·lustrar.

En llegir la notícia m’ha vingut al cap la queixa repetida dels autors de literatura infantil i juvenil a Catalunya i crec que cal un enfortiment de les seves condicions econòmiques (drets d’autor, seguretat social, autònoms, etc.) perquè sinó, ens passarà com als veïns i en el futur ens podem trobar amb la màxima “cap autor, cap llibre”.
Tocaria fer una reflexió acompanyada de mesures polítiques concretes que empenyin el país envers una cultura literària decidida.

Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.