Prescriptores de la literatura infantil i juvenil a l’Ofici d’educar

Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.

Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.

La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”

Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil

Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramersbooktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.

“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.

Les xarxes, una finestra a la divulgació

Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:

Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”

“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:

“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”

La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:

Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.

Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava

Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:

Els de “Tàndem”, pioners

“L’any 2004 apareix FacebookYouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:

Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.

“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem:

És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.

“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:

Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.

Marta Cava, de la bíblio a l’Insta 

A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:

M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”

Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:

“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”

Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa

La Mixa, l’aposta més jove a xarxes

La Mixapresidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:

Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”

Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:

Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”  

Si fan POC CAS, fem un pòdcast!

El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota TorrentsTina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:

Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”

“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.

L’efecte Centelles a xarxes

Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàgina Invitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:

La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”

Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.

Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart

“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.

Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”

I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!

Podeu escoltar el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/la-forca-dels-likes-en-els-llibres-infantils-i-juvenils-no-confondre-recomanacio-amb-publicitat/audio/1275044/

Tertúlia clandestina #23: Literatura i jocs de taula

En aquesta tertúlia parlarem de jugar però centrant-nos en els jocs de taula com a eina potent per a l’aprenentatge. De fet, l’Aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) és una metodologia innovadora que, des de fa uns anys, va ocupant més espai a les escoles.

El perquè és el que mirarem d’entendre: Què ofereixen els jocs de taula? Què aporten als nens i joves?  

Sabem que els jocs de taula tenen un paper molt valuós en l’aprenentatge de la lectura, especialment a les primeres etapes, perquè combinen motivació, interacció i pràctica real del llenguatge. Els jocs converteixen la lectura en una activitat divertida, augmentant l’interès de l’infant i dels joves i l’actitud envers la lectura es torna més positiva.

També faciliten el desenvolupament del vocabulari, milloren la comprensió lectora, reforcen la fluïdesa lectora, permeten que els jugadors s’ajudin entre si i escoltin diferents maneres de llegir i l’enriqueixen perquè integren emoció, interacció i context.

De tot això parlarem amb una persona experta que ens presentarà alguns jocs perquè els coneguem. Potser també ens farà jugar.

Les dades de la Tertúlia Clandestina #23 «Literatura i jocs de taula»

Data: dijous, 7 de maig de 2026
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08901 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai

La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: D’oca a oca

«Eclipsis», per als apassionats de l’astronomia

Recordo haver llegit, quan tenia al voltant d’onze anys una novel·la de Mark Twain que es deia “Un yanqui en la corte del rey Arturo” i narrava un viatge a través el temps d’un científic que arribava a Camelot i allà vivia nombroses aventures. Un dels capítols relata com al protagonista el condemnen a mort i per salvar-se fa una afirmació que deixa a tothom ben espantat. Diu que es capaç de tapar el sol. I així ho fa perquè recorda exactament quan es va produir un eclipsi solar total. Aquest capítol és determinant i el converteix en algú encara més poderós que Merlí, el mag.

Aquests dies estem llegint que el 12 d’agost, el cel de Catalunya quedarà tapat degut a l’eclipsi que es preveu. Serà total i, per primera vegada en 121 anys, es veurà com la Lluna cobrirà completament el Sol i enfosquirà el cel de manera que convertirà el dia en nit durant un breu interval de temps.

Potser mai més tindrem l’oportunitat de veure un fenomen similar i per això convé saber com el podem viure de la millor manera, com ens hem de protegir, on es veurà millor, etc.

L’editorial Zahorí ha publicat aquest llibre de coneixement que és com una guia que ens explica el fenomen i també algunes curiositats històriques.

Té una mida petita i ens serveix per entendre què són, com es produeixen, i per què ens fascinen des de fa centenars d’anys.

Lectura recomanada per a infants de cicle mitjà i superior.

Compatim un vídeo que ha publicat l’editorial:

LES DADES:
Títol: Eclipsis. Quan la llum desapareix
Autora: Noemí Fabra
Editorial: Zahorí
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

«Poesia tot l’any» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a la secció “llibres per somiar” vam presentar aquest poemari que té un títol que és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.

En Ramon Besora, l’autor, té una mirada complementària, que és la d’una persona que ha fet d’editor i que s’arrisca a fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions i tot plegat sobre un fons de color blau que és el color més difícil per a l’impressor.

El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc. I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta.

Destaquen les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques del poema de gener, la flauta dolça del cant de la merla que canta cançons de bressol del poema de març etc.

Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat. Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Poesia tot l’any» és:

Digueu una paraula que rimi amb mussol

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 d’abril.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/poesia-tot-lany-de-ramon-besora/audio/1276408/

Al darrer programa, la guanyadora del llibre «On és el Nuc?» va ser l’Assun Ballo. L’enhorabona!

«La composición» vint-i-cinc anys després

Conservo la edició de l’any 2000. Em va trastocar molt perquè em va recordar la meva infantesa. Aquell relat d’Antonio Skarmeta el vam llegir i comentar amb els alumnes de cicle superior però els va costar d’entendre.

Mireu què hi diu:

Pasó una semana, se cayó de puro viejo un árbol de la plaza, el camión de la basura estuvo cinco días sin pasar y las moscas tropezaban en los ojos de la gente, se casó Gustavo Martínez de la casa de enfrente y repartieron así unos pedazos de torta a los vecinos, volvió el jeep y se llevaron preso al profesor Manuel Pedraza, el cura no quiso decir misa el domingo, en el muro de la escuela apareció escrita la palabra “resistencia”, Daniel volvió a jugar fútbol y metió un gol de chilena y otro de palomita, subieron de precio los helados y Matilde Schepp, cuando cumplió nueve años, le pidió a Pedro que le diera un beso en la boca.

I a la pàgina del costat, el mur de l’escola amb la paraula “resistència” i l’arbre caigut.

Corria el curs del 2001-02 quan vam mantenir, a la biblioteca escolar, una conversa complicada però necessària, amb rels alumnes de cicle superior, malgrat que no entenien perquè es van endur presoner al mestre, què significava la paraula resistència o perquè el capellà no va fer missa el diumenge.

Sí, aquest llibre encara el conservo, i no imaginava que els de l’editorial Ekaré, vint-i-cinc anys després, el tornessin a reeditar. Bravo! A més, hi ha un epíleg exquisit on l’editora Verónica Uribe explica com va anar la primera edició i els entrebancs que hi van trobar. També és molt instructiu el relat de com l’Alfonso Ruano es va fer càrrec de la part gràfica.

De què va el llibre?

És una història fictícia però diria que amb molt de realitat. Explica uns moments de la vida d’un nen xilè que descobreix la duresa de la dictadura de Pinochet als anys 70. Al noi li agrada jugar a futbol i un dia, mentre està jugant amb els seus amics, veu amb sorpresa que ningú no acudeix a abraçar-lo pel gol que acaba de marcar, fins que observa que totes les mirades es dirigeixen cap al magatzem en què ha estat detingut el pare del seu amic Daniel.

Desconcertat per aquesta circumstància, va fins a la parada de l’autobús on baixa el seu pare i li explica la detenció del pare del seu amic. El pare li explica què vol dir dictadura, què és la ràdio que escolten cada nit, etc. Quan, l’endemà, un militar va a l’escola i demana als nois que escriguin què fan els seus pares a la nit, el noi entén el perill d’haver escoltat ràdios clandestines, i s’inventa una història en la que els pares juguen a escacs.

És un llibre recomanat per al cicle superior. Malauradament, els temps que s’albiren ens obligaran a tornar a prendre partit. No hi ha millor arma, com deia Celaya, que la poesia, la lectura i la cultura per entendre què passa al nostre voltant.

Trobareu la guia de lectura a https://drive.google.com/file/d/14wRc1C4EQfPxSt0VI32rqijbqllsUeQL/view

LES DADES:
Títol: la composición
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Alfonso Ruano
Editorial: Ekaré
Pàgines: 54
Barcelona, 2025

Lectures recomanades «Sant Jordi 2026»

Com cada abril, us comparteixo el tríptic amb la meva selecció per si voleu fer-hi una ullada.Al final, us podeu descarregar el tríptic. Son dues pàgines fetes amb canva que, un cop impreses a doble cara, es poden plegar i coincideixen perfectament.

Aquesta vegada he buscat un pensament d’en Roberto Bolaño que ens recordava que la relectura també és un veritable plaer. I m’ha vingut al cap una altra idea que té a veure amb les novetats perquè en la selecció trobareu alguns llibres que no són novetats perquè es van publicar fa molts anys, i ara s’han tornat a reeditar en una nova edició. És el cas dels “10 aneguets de goma” de l’Eric Carle, “Guaraçú” de Ricardo Alcántara i “La composición” d’Antonio Skármeta. Ho celebrem, perquè un llibre que s’ha publicat fa molts anys i no l’has llegit, per a tu és novetat.

CICLE INFANTIL

10 aneguets de goma
Eric Carle. Beascoa

Si Fa Sol. De falda
Cristina Correro. Combel

Parxís
Maria Girón. Kalandraka

El teu bosc
Jon Klassen. Corimbo Travesía

Sant Jordi i el drac. Festa grossa
Oriol Garcia. Combel

La vaca bruna
Roser Capdevila. Bindi books

La picabaralla
Clotilde Perrin. Maeva Young

Pedra a pedra
Giuliano Ferri. Kalandraka

La meravella
Tom Percival. Andana

La casa de la petita porta vermella
Grace Easton. Blume

CICLE INICIAL

Alexandria
Patricia Cocq. Babulinka

Una vegada vaig ser un arbre
Eoin McLaughlin. Animallibres

L’Estruç al mercat
Cristina Oleby. Flamboyant

Guaraçú
Ricardo Alcántara. Bindi Books

On és el meu llapis groc?
Lucía Rovira. Joventut

La història d’en Mo
Yeonju Choi. Libros del zorro rojo

Pluto Rocket. Arriba a la ciutat
Paul Gilligan. Andana

L’apagada
Luis Amavisca. Mediterrània

Les gallines no volen
Mireia Aleu. Zahorí books

Dos regalos. Una aventura inesperada
Mikel Valverde. Astronave

CICLE MITJÀ

Hi havia una vegada… Els rècords dels contes
Laura Ortega. Flamboyant

Zoo literari
Ramon besora. Meraki

El misteri de l’eucaliptus
Paul Cox. Libros del zorro rojo

Desencanteris. Una oferta molt llaminera
Pablo C. Reyna. Joventut

Hans mig cèntim
Diana Coromines. PAM

Ingràvida
Fran Pintadera. Bookolia

A casa
M. Carmen Aznar. Akiara

Los pequeños cristaleros
Antonia Roselló. Ekaré

La rentadora que no renta
Sara Molina. Mtm

Ludwig y el rinoceronte
Noemi Schneider. Lóguez

CICLE SUPERIOR


Coreografies animals
Núria Solsona. Zahorí

Quan cau la nit: Mylaine
Marion Achard. Astronave

Cobweb
Michael Morpugo. Bambú

Història del NO
Elena Levi. Takatuka

La composición
Antonio Skarmeta. Ekaré

Eclipsi. Quan la llum desapareix
Noemí Fabra. Zahorí books

Això és un artista! Gaudí
Patricia Geis. Combel

Operació Dancing Queen
Pasqual Alapont. Andana

L’Òscar i jo. Tot el que tenim
Maria Parr. Nórdica

Poesia en còmic
Grant Snider. Garbuix

El tríptic:

Collita fresca 2026

Comparteixo aquesta informació del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil. Em sembla interessant. És pel matí i això limita però si us ho podeu organitzar, valdrà la pena.

Dia: Dijous 9 d’abril de 2026
Hora: de 9.45 a 13.30 h
Lloc: Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz
Organització a càrrec de: Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil

Llibreria convidada: La Petita

Cal inscripció prèvia

Presentació de les darreres novetats infantils i juvenils amb les editorials: Flamboyant, ING Edicions, Libros del Zorro Rojo, Nubeocho, La Topera, Yekibud.

També comptaran amb la presència de l’autora Catarina Sobral, que ens presentarà el seu procés creatiu, i concretament, el del seu darrer treball: Que estranya que és la gent, realitzat en col·laboració amb l’autor Victor D.O. Santos.

Trobareu tota la informació a: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/es/sdlij/noticies/cosecha-fresca-2026-1611351

«On és el Nuc?» a l’Ofici d’educar

Ahir vam presentar a l’Ofici d’educar aquest és còmic molt ben pensat que ens parla d’aquelles preguntes que fan les criatures i els pares no saben com respondre. On és el Nuc? intenta donar resposta, d’una manera molt divertida, amb unes imatges espectaculars a un d’aquests assumptes complicats d’explicar. De fet, és una situació en la que ens hem trobat, a l’aula o a casa.

El llibre va sobre la mort del gat de la família. A l’inici veiem un nen, encara amb el pijama de superheroi, baixant les escales i trobant-se amb la mare que ha estat plorant. Quan li pregunta per què està trista, ella li diu que en Nuc, el gat, ha marxat.

Aquí comencen les preguntes del nen que no acaba d’entendre on ha anat. La mare intenta desviar la conversa, li dona respostes estranyes, mentides, omissions, frases prefabricades, i acaba perdent el sentit de la realitat perquè tot el que diu és força estrambòtic.

La història està explicada de forma suau i poètica, amb tocs que et fan somriure. Una frase del nen molt emotiva és quan li diu a la mare: Jo penso que el Nuc se n’ha anat al nostre cor. I li explica una historia al seu torn.

La part gràfica és formidable i poden comprendre com les expressions dels ulls, els moviments de mans, els diferents plans del còmic ajuden a explicar el relat. De fet, si no hi hagués text es podria seguir el relat (més o menys) perquè és molt expressiu.

Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat i normalment són preguntes directes però en aquest cas és oberta i totes les respostes són bones.

On creus que és el Nuc?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial EntreDos. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 5 d’abril.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/on-es-el-nuc-emilie-bore/audio/1275042/

Al darrer programa, la guanyadora del llibre «10 aneguets de goma» va ser la Pilar Biescas L’enhorabona!

Tertúlia clandestina #22: La culpa és de la iaia

El passat divendres 20 de març, quan només feia un parell d’hores que havíem entrat a la primavera, vam celebrar una tertúlia al voltant d’un llibre “La iaia no hi toca” i del seu autor, en José Ignacio Valenzuela, més conegut com “El Chascas”.

Volíem que fes una festa perquè fa deu anys es va publicar aquesta obra que ha tingut i encara té molts lectors aquí, als Estats Units i a tota Llatinoamèrica.

De fet, l’editorial mexicana Alfaguara, ha publicat una edició especial 10è aniversari que inclou un epíleg, una mena de making-of molt interessant i instructiu, on el propi Chascas fa una dissecció minuciosa de com va sorgir la idea i dels fets reals que podem llegir al llarg de la història.

Més que una presentació o anàlisi dels capítols (que també ho vam poder tractar) volíem celebrar que la literatura, la bona literatura infantil i juvenil, tingui aquesta vitalitat i esdevingui font d’inspiració per als joves lectors.

El que vam fer va ser una festa. I quins elements ha de tenir una festa perquè sigui una festa? Penseu en Nadal o Sant Joan, per exemple: cançó, regals, tiberi, riures i sobretot relat.

En la que vam poder viure, vam tenir música en directe perquè ens va acompanyar en Jordi Jardí, un dels músics fundadors de l’AMUC, l’associació de músics que toquen al metro. Els qui viviu a l’àrea metropolitana i aneu amb transport públic els haureu trobar als passadissos o vestíbuls de les estacions. En Jordi acostuma a tocar a la línia 5, la blava, i és l’únic músic que ho canta tot en català.

També vam tenir un moment de joc perquè es tractava d’endevinar tres moments en que la iaia del relat li demana al seu net que descrigui un objecte determinat sense emprar dues paraules. Per exemple “com descriuries un arbre sense dir tronc i branques?” o “Com descriuries papallona sense usar les paraules ales i colors?” El joc que vam plantejar va ser a la inversa. Vam donar la solució i calia endevinar de què es parlava. Dins de les caixetes, la solució.

La presentació va ser molt emotiva perquè ens vam sentir còmodes i el Chascas ens va explicar un munt de anècdotes personals i familiars, vam llegir un fragment del mític capítol setè, vam recordar el cartell publicitari de “Nitratos de Chile”, les cançons de Quilapayún, les obres d’escriptors xilens com Marcela Serrano o Alejandro Zambra, etc.

De què va “La iaia no hi toca”? Doncs es tracta de la relació d’una àvia excèntrica i el seu net. La poesia és el nexe i especialment l’amor per les paraules.

Els pares del Vicens, un nen de 10 anys, l’han de deixar algunes tardes, després de l’escola, a casa de la seva àvia Petúnia, o com diu el nen, la seva àvia boja.

L’àvia és una mica peculiar. Sempre porta un pentinat curiós, i cada matí es pinta una piga a una banda diferent de la comissura de la boca, segons el seu estat d’ànim. Gaudeix de la seva obsessió per escriure poemes i recita versos a ple pulmó quan el seu net, en Vicens baixa de l’autobús escolar, provocant el riure dels nois que van a l’autobús. L’avia és molt somiador i fantasiosa i per això hi ha qui pensa que no hi toca.

Una tarda, l’àvia li demana que descrigui el gran arbre del jardí sense dir les paraules tronc i branques. L’àvia s’emociona amb la resposta del nen i així comença el joc de les metàfores. En Vicens té molta facilitat i l’àvia li etziba que és poeta. A partir d’aquest moment, el nen comença a creure en si mateix, apren a descobrir la bellesa de l’escriptura, a veure el món d’una altra manera (amb els ulls tancats) i a gaudir de la vida des de la imaginació. Gràcies a la seva àvia descobrirà una infinitat de valors que fins ara no coneixia.

Bé, el final no l’expliquem però és molt emotiu, de llagrimeta.

En aquesta tertúlia també vam comptar amb la participació de l’editorial Birabiro. Qui va voler, va poder comprar un exemplar del llibre i el Chascas els el va dedicar.

El darrer quart d’hora li vam preguntar per la seva feina com a guionista de serials de les cadenes HBO i Netflix i ens va explicar com funciona aquest mon del mercat cinematogràfic i televisiu. Va ser molt interessant.

També es fa fer un sorteig del llibre per a la persona que endevinés el nom de la planta que hi havia a la taula (coincidia amb el nom de l’àvia). Vaig pensar que ningú coneixeria la petúnia, però oh! Sorpresa! em vaig equivocar.

Un dels moments més fantàstics de les tertúlies és el “cotorreo” que ve després, mentre prenem una copeta de cava (en aquesta ocasió, gentilesa de la D.O. Cava), parlem i comentem què ens ha semblat, establim connexions que van més enllà de la tertúlia, saludem a persones que fa tems que no vèiem, etc. No tinc més que paraules d’agraïment per als assistents per oferir-nos aquesta estona de felicitat. I un agraïment molt especial a les persones que van col·laborar directament en aquesta trobada. Gràcies Fali, Laura, Maria, Désirée i Ferran.

La propera tertúlia clandestina serà el dijous 7 de maig. Més endavant enviarem més informació però us podem avançar que tractarem dels jocs de taula i com estan entrant en les nostres vides en els darrers anys.

«Història del NO» un àlbum infantil i un bon recurs per als adults

Aquest àlbum ens parla d’una de les paraules que més usem al llarg del dia i que, de vegades, ens consta de dir.

Amb unes il·lustracions divertides que combinen collage i tinta sabrem quin és l’origen de la paraula “no” i recordarem alguns del “no” que han estat significatius com el que va dir Rosa Park, quan es va negar a deixar el seient de l’autobús a un home blanc, o el “no a la guerra” d’aquest dies que estem vivint, el “no al racisme”, el “no a la contaminació”, etc.

El llibre també ens recorda que el “NO” és un toc d’alerta. És una de les primeres paraules que aprenen els infants i sovint no els agrada, especialment quan indica prohibició. Per exemple, quan els diem “no tiris pedres que pots fer mal”, “no t‘aboquis a la barana que pots caure”, etc.

El llibre de l’Elena Levi és de lectura fàcil i estimulant per als nens i un bon recurs per als pares i per als mestres. Si el llegiu en companyia us permetrà un diàleg interessant sobre el respecte als altres i la importància d’oposar-se a les injustícies.

Hi ha alguns il·lustradors que són camaleònics i canvien de registre d’una manera que no diries que són de la mateixa persona. És el cas d’en Serge Bloch. Segur que heu llegit molts llibres il·lustrats per ell però no sou capaces de relacionar-los. En aquest, alguna de les imatges m’han fet pensar en el gran Quentin Blake.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Història del NO
Autora: Elena Levi
Il·lustrador: Serge Bloch
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2026