Si no hi ha biblioteca, l’escola pateix

Les biblioteques escolars encara segueixen buscant el camí, el seu lloc al món, a l’escola. Es debaten entre la paradoxa de veure’s avalades per les recomanacions d’organismes internacionals i les lleis del nostre país per una banda i per la invisibilitat de la figura del bibliotecari escolar o la manca de pressupostos destinats al servei, per l’altra.

Al discurs d’agraïment del lliurament del Premi Nobel, en Bob Dylan recordava com li havia estat de beneficiós, a l’escola, el contacte amb les obres de Rudyard Kipling, Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway, i explicava la impressió que li produeix pensar que els seus llibres també poden estar a les biblioteques d’arreu del món.
Un altre escriptor, l’Emili Teixidor deia que «els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules» i lloava les virtuts de la lectura i l’escriptura en un magnífic assaig que és un referents per a molts mestres i una guia per a pares i mares. A La lectura i la vida es troben molts pensaments favorables a l’existència de les biblioteques i la tasca immensa dels bibliotecaris com a promotors de la cultura.
Encara un tercer autor, l’Eduardo Galeano recomanava acostar els llibres a l’oïda i sentir com respiren les seves paraules, perquè són contagioses —deia— perillosament, carinyosament contagioses.
Són només tres de les opinions d’alguns de referents literaris i pedagògics argumentant a favor de la necessitat de la lectura com a bé cultural —s’ha d’aprendre— que ens pot fer millors persones.
Quelcom de semblant succeeix respecte a la biblioteca escolar. En diferents països s’han realitzat estudis d’investigació on queda palès que a les escoles que disposen d’una biblioteca escolar de qualitat i un bibliotecari qualificat —com és el cas dels centres educatius amb batxillerat internacional— els alumnes tenen més oportunitats d’èxit i els seus resultats acadèmics són millors. Al darrer estudi «Impact of school libraries on learning» realitzat a Escòcia es comprova que els alumnes dels centres amb biblioteca escolar obtenen puntuacions més altes en les proves de lectura, llenguatge, història o matemàtiques, i reïxen en alfabetització informacional, treballs per projectes, augment de coneixement i desenvolupament de la lectura, actitud més positiva cap a l’aprenentatge, major motivació i autoestima, etc.
Un altre efecte positiu que es constata es produeix quan alguna Institució pública o privada, promou tertúlies o xerrades per debatre sobre les BE. Immediatament les places queden ocupades, com va passar a la Jornada que va organitzar el grup Bibliomèdia l’11 de març amb la mirada posada en el futur; o se superen totes les expectatives com al webinar organitzat per la Fundació Bofill sobre les biblioteques escolars com a facilitadores de la millora educativa. Són dos dels nombrosos casos que serveixen d’exemple per entendre: primer, que els mestres valorem el servei de BE com una bona eina educativa i, segon, que no és una reivindicació dels darrers anys ni cap demanda explícita.
Recordem que, fruit de la necessitat de regular les biblioteques dels centres educatius, un organisme internacional (la ONU) va promoure l’any 2000 un manament mitjançant l’UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) indicant quin ha de ser el funcionament, finançament, personal, serveis, etc. que ha d’oferir la biblioteca escolar. Es tracta d’un document molt ben detallat i regulat. Tanmateix la Constitució Espanyola indica que «les comunitats autònomes podran assumir competències en els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la comunitat autònoma» i les diferents lleis d’educació sempre han considerat com a beneficiós i recomanable el bon funcionament de la biblioteca escolar.
Amb aquest panorama, s’entén que la biblioteca escolar no és cap reivindicació, ans al contrari, és un dret irrenunciable, essencial, avalat per les lleis dels Estaments als quals pertanyem com a país. Sobre el paper no és una opció, es tracta d’un mandat regit per acords nacionals i internacionals.

Deixant de banda les escoles on ni tan sols es disposa de l’espai físic, ens trobem que a molts centres educatius el pressupost anual per compra de llibres i documents no arriba al 5% recomanat que apunta la IFLA/UNESCO, i la figura del bibliotecari és inexistent. Amb aquest panorama es fàcil entendre que si no hi ha llibres ni persona que s’hi dediqui, estem al final del camí.

Una idea que circula és que la biblioteca escolar és el lloc on es preserva el llibre enfront de les noves tecnologies. És un concepte equivocat perquè la biblioteca escolar (que no és com les  biblioteques municipals o públiques) és un espai obert a totes les tipologies textuals, a tot tipus de formes de lectura, ja sia en paper o en pantalla. La biblioteca escolar no és l’aldea gala de l’Astèrix i l’Obèlix; és un espai viu, comunicat amb la realitat més propera del barri, la ciutat, el país, el món, un espai on es promou la lectura en tota mena de formats, entenent que s’afavoreix el creixement personal, l’aprenentatge i el gaudi.

El mestre que mira al futur sap que els alumnes que hi ha ara a l’escola hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI i molts d’ells viuran l’entrada al segle XXII. Per tant, s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.
¿Com s’aconsegueix? Integrant el concepte d’escola literària en el projecte d’escola:
Per una banda, disposant d’una biblioteca escolar de qualitat, un lloc d’oportunitats per a tots els alumnes, amb recursos que els ajudin a esdevenir bons lectors, on es posi èmfasi en la comprensió lectora i en la recerca i l’ús de la informació per transformar-la en coneixement, un lloc que sigui un refugi on compartir, pensar i créixer.
Per una altra banda, amb la implicació de tothom (escola, família, mass media, etc.) Serem un país lector quan des de l’Administració educativa —principalment— es faci una aposta clara i decidida per les BEQ. No serveix adduir que des de l’inici de la crisi el 2008 hi ha menys diners i s’han hagut de fer retallades perquè, com s’ha apuntat més amunt, si les biblioteques escolars no es consideren una prioritat i un dret, si no s’inverteix en materials i personal adduint que la informació ja es pot cercar a internet, que la figura d’un bibliotecari escolar no és necessària, etc., els alumnes pateixen mancances, l’escola pateix.
Un aspecte bàsic és que la biblioteca escolar té una repercussió sobre els infants i joves que va més enllà dels aprenentatges, de potenciar el pensament crític, aprendre a trobar informació, ser competents en alfabetització mediàtica, etc. Alerta! Perquè la biblioteca escolar té un efecte —afecte— sobre la configuració de la memòria personal, és un espai de socialització, un cau com la cova d’en Batman on trobar-se, retrobar-se amb la paraula, amb el pensament, amb el coneixement, amb els altres, amb un mateix, amb la vida. La biblioteca és una finestra per mirar enfora però també per mirar endins —si voleu és un pensament poètic però també la constatació d’una realitat.

Aquesta i altres reflexions sobre les biblioteques escolars les pots llegir a la revista GUIX del mes de juny a l’apartat Reflexió.

Les imatges que acompanyen aquesta entrada són escultures fetes per JodyHarvey Brown a partir de llibres.

La clau, una història d’amor

A la literatura infantil actual hi ha des de coneixements (trens, flors) fins a ficcions (aventures d’animals, amistats) però, tal vegada  perquè les modes marquen tendències i potser el negoci també hi té a veure, de vegades hi ha sobrecàrrega de temes o personatges. Està passant amb les guineus que envaeixen les llibreries o els llibres d’emocions. Potser són modes temporals.

El que no falta és el conte clàssic, el de tota la vida. Ah! Els tres porquets, el llop, l’aneguet lleig, etc. segueixen sent protagonistes de narracions i aventures.

Un dels llibres que ha begut en les fonts de la narració oral és «La clau», una història situada en un sense-temps i en un espai també indefinit (encara que les il·lustracions transpiren flaires orientals) que ens explica com guarir una princesa que té el cor tancat en una gàbia d’or.

Podem llegir al web de l’editorial Tramuntana:

En Ferran era el millor serraller del regne. Un matí, mentre treballava amb un ferro roent, tres soldats van entrar al seu taller. Havia d’anar urgentment a veure el Rei. Necessito una de les teves claus! -li va exigir el monarca-. Una clau que obri la gàbia d’or on hi ha tancat el cor de la princesa. Pots portar tantes claus com vulguis, però si no aconsegueixes la clau que l’alliberi del seu mal abans de la pròxima lluna plena, et tancaré per sempre a les masmorres del palau. Una clau que alliberés el cor de la princesa? Com compliria el serraller aquell encàrrec impossible?


El conte està adreçat a uns nens i nenes de cicle infantil que poden entendre el missatge que subjau per sota, disfrutar d’unes il·lustracions molt generoses i sorprendre’s amb el final del conte.
El llibre té un plus afegit que és la cuidadíssima edició: El tacte del paper, la clau que acompanya a manera de punt de lectura, el desplegable, les mides de les pàgines.
El dia que el vaig comprar vaig tenir la sort que la Susana Peix estigués per allà i me’l dediqués. Envejeta, oi?

Les dades:
Títol: La clau
Autora: Susana Peix
Il·lustradora: Cristina Serrat
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 34

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Tramuntana.

La llegenda del Drac Dragui, un nou conte del projecte solidari «Cap nen sense conte»

M’ha arribat el tercer conte del projecte «Cap nen sense conte» que s’ha publicat amb motiu de la Diada de Sant Jordi d’enguany.
El conte porta per títol “La llegenda del Drac Dragui” i és obra com els dos anteriors d’en Toni Argent i la Núria Ramon. En aquesta història, el Drac Dragui i el cavaller Jordi cooperen per tal de salvar la princesa Elna, ja que el reialme on viu ha estat congelat per l’obra d’una bruixa dolenta.
Si us voleu descarregar el conte en format PDF només cal que cliqueu a LA LLEGENDA DEL DRAC DRAGUI

L’objectiu d’aquesta proposta és fomentar l’hàbit de la lectura entre els infants, així com la creativitat i la imaginació, amb unes històries plenes de valors en què es parla de temes com la importància d’educar en la diferència, del treball en equip, del valor de l’esforç, de superar les pors, etc.
El projecte “Cap nen sense conte” és possible gràcies a les aportacions d’empreses i institucions que han finançat tant l’edició dels contes com la seva distribució als centres hospitalaris, escoles i biblioteques. En els darrers dos anys, s’han fet arribar 40.000 exemplars de contes als nens i nenes de diferents escoles i hospitals de la província de Barcelona. Enguany amplia el seu àmbit d’influència per arribar també a centres de poblacions mitjanes i petites que disposin de servei de pediatria.
El mes d’octubre passat ja ens vam fer ressò d’aquesta bona iniciativa. Ho podeu consultar clicant AQUI
Felicitats als autors!

Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

Querida tía Agatha

Querida tía Agatha: Espero que estés disfrutando del viaje Por aquí todo va bien. Estamos cuidando unas de otras, y también de la casa.
Aquestes són les primeres paraules d’aquests preciós àlbum il·lustrat per la Beatriz Martín i que juga a la doble narració. Per una banda, hi ha un text escrit en forma de carta i per l’altra unes imatges, la majoria a doble plana, que recorden els impressionistes francesos i ens mostren el món de somni que tres germanes viuen durant les vacances, mentre la tia que les cuida és de viatge.

Per exemple, quan escriu «Empezó con un estornudo» veiem això:

O quan diu «Se ha vuelto más madura y responsable, aunque de vez en cuando carezca de gravedad» ens trobem amb aquesta meravella:

Ara hi ha una exposició dels seus originals a El LOBO FEROZ, la llibreria de referència de Valladolid i voltants. Vaig tenir la sort de visitar aquests espai fa un parell d’anys i em va impressionar el gran nivell de coneixement de la literatura infantil i juvenil que tenen les llibreteres.

 

 

 

 

 

 

Si voleu saber més d’aquesta autora-il·lustradora podeu visitar el seu web:
http://beatrizmartinvidal.com/

LES DADES:

Títol: Querida tía Agatha
Autora: Beatriz Martín Vidal
Editorial: Thule
Col·lecció. Fuera de órbita
Any: 2017
Pàgines:40

la biblioteca al cor de l’infant

Amb l’Elisabet, la Marta i alguns personatges de la literatura infantil que són com de la família.

 

Ahir vaig tenir el plaer de compartir una estona amb la Marta Roig al programa «L’ofici d’educar» de Catalunya Ràdio, conduit per l’Elisabet Pedrosa, parlant de biblioteques escolars i de lectures.

La Marta, per si algú  no la coneix és una “activista” de la promoció lectora, a més de Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i màster en Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura, especialitzada en la promoció de la lectura i en les biblioteques escolars. Forma part del grup de treball Bib Botó i de la Xarxa de Laboratoris de Lectura, i representa el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya al Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
També vam tenir la reflexió del catedràtic Rafael Bisquerra, i «La veu de l’experiència» amb els joves de l’Institut Esteve Albert, de Sant Vicenç de Montalt. A més a més de les seccions de l’Albert Murillo, de Generació Digital “Les TIC per educar”, i la de Joan Santanach “la Resposta està en els clàssics”, que va parlar d’un fragment de “El somni” de Bernat Metge.
El temps va passar volant però gràcies a la tecnologia podem tornar a sentir «la biblioteca al cor de l’infant» al postcat següent:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/965704/

 

El Garbell 11. Lectures d’estiu

ja es pot consultar el nou Garbell “estiu 17” que es va presentar a la biblioteca de l’Associació de mestres Rosa Sensat, amb la selecció de les darreres novetats de literatura infantil i juvenil. Com hsempre, l’Amàlia Ramoneda va anar explicant tots i cadascun dels llibres i els perquè de la tria.

Podeu descarregar-vos les recomanacions entrant al web de Rosa Sensat
O clicant AQUÍ