La història de Krtek, un talp de llegenda

Definitivament, aquests any quedarà en el meu record com «L‘any dels talps», sobretot per l’experiència viscuda amb els amics de “La talpeta que volia saber qui li havia feta allò al cap” però també perquè aquest juliol he conegut a un altre talp, més antic però igual d’entranyable i estimat pels infants.
Es diu KRTEK —en txec, l’idioma original de la sèrie de llibres i pel·lícules d’aquest animal— i té un historia curiosa.

Tot va començar l’any 1956, a Praga. Un il·lustrador, Zdeněk Miler, volia crear un personatge per explicar als nens com es fabrica la roba. Al seu imaginari estava Disney i per això va triar un animal. Com que els que li agradaven ja formaven part dels dibuixos animats de la factoria americana, va triar un talp.
La primera pel·lícula sobre el talp es va projectar al Festival de Venècia i va tenir tan bona rebuda que van proposar-li fer altres episodis. Se n’han fet una cinquantena. Tenen entre cinc i deu minuts de durada i estan pensats per a infants de dos i tres anys. Com que les volien exportar a d’altres països i la seva intenció era que fossin fàcilment compreses, van optar per incloure només sons, exclamacions curtes que expressessin els sentiments dels personatges. Se’ls va ocórrer que les filles d’en Miler fossin les narradores d’aquests sons no figuratius i, alhora, els servien de testimoni dels seu procés de creació i així podien veure si el missatge arribava o no als infants.

Zdeněk Miler va néixer el 1921 i va morir el 2011 (Foto: Nguyen Phuong Thao, MF DNES)

El talp o, millor, El petit talp i els seus amics (la granota, l’eriço, la rateta, el conill) es presenta en format de petits contes per somriure, amb un missatge harmoniós amb la natura. Imagino que quan van ser creades, el 1956, a l’altra banda del mur, volien ser una alternativa a les històries que es produïen als Estats Units.

Si viatgeu a Txèquia, els trobareu a les llibreries, però també a les botigues de souvenirs i de joguines.

L’Editorial Ekaré ha traduït alguns dels títols emblemàtics d’aquest personatge com el primer “Topito y los pantalones”

Si voleu veure algunes pel·liculetes d’aquest talp, ho teniu fàcil: Aneu a youtube i escriviu “the little mole” o “krtek”.

Com cada estiu, limitem les entrades d’aquest blog a una per setmana, els dimecres.

«Pardaleta», un còmic per a bons lectors

Vaig agafar amb molt d’interès aquesta novel·la gràfica amb aspecte de quadern de viatges dels naturalistes (tapa tova, blanc i negre, cantons arrodonits, mida ideal per portar a la motxilla) atret pel títol.

M’explico.
Si en alguna ocasió heu fet el qüestionari de Proust, recordareu que una de les preguntes ens interpel·la sobre el nostre ocell preferit. I, de sempre, he tingut certa fascinació pels pardals.

Quan els veig pel carrer, no puc fer altra cosa que aturar-.me i seguir les seves peripècies, veient com saltironen a la recerca d’aliment. M’admira la seva capacitat de supervivència. Uns animalons que, tot i ésser febles, petits i d’aspecte més aviat insignificant, resulta que són ocells que trobem allà on anem. A més, si hagués nascut a l’Orient, segurament en la meva creença seria la reencarnació d’un pardal. Segur.

Però aquest «Pardaleta» també em va interessar abans de començar a llegir-lo perquè l’autora és portuguesa i l’editorial on es va publicar originalment —Planeta Tangerina— sol apostar pels llibres valents.

La seva lectura no m’ha decebut. És un llibre d’una certa complexitat, adreçat a joves que siguin bons lectors, que inclou aspectes culturals, geogràfiques o musicals que requereixen coneixements previs per gaudir de les referències que van apareixent constantment.

De què va?
Escrit en primera persona, una noia, la Raquel, ens narra els seus pensament, les seves vivències en una mena de diari on barreja il·lustracions en blanc i negra, fetes en forma de còmic, amb frases que li ballen pel cap i la remeten a una descoberta fascinant sobre un amor que ni s’imaginava que podia existir.

Un sentiment cap a una altra noia, la Pardaleta que dóna títol al llibre, és el fil conductor de les seves aventures íntimes. Gestos senzills pensament poètics, presència del moviment LGTBIQ, etc.

Una recomanació de lectura: Si us perdeu alguns detalls, acabeu el llibre i torneu a començar pel principi perquè llavors tot encaixarà, com les peces d’un trencaclosques, fins a arribar a les darreres sis dobles pàgines, amb les dues noies assegudes veient la posta de sol amb les cames penjant sobre el riu Tajo. Un final extraordinari.

Felicitem a les editores de Meraki pel seu compromís amb la literatura de qualitat.

LES DADES:
Títol: Pardaleta
Autora: Joana Estrela
Il·lustradora: Joana Estrela
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Meraki
Pàgines: 216
Seu d’Urgell, 2022

En Pep, al 0-3

A la darrera revista «GUIX INFANTIL» de juliol del 2022, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz parlen d’un llibre mític dins la literatura infantil. Segurament l’heu tingut a les mans i us ha enamorat. “El Pollo Pepe”, personatge entranyable és el protagonista d’aquest article on expliquen entre altre coses que:

En Pep és un conte que atrapa als més menuts i menudes des de la coberta. Per què? Per la simplicitat del personatge, un pollet anomenat Pep, i perquè connecta amb el moment evolutiu del primer any de l’infant; amb l’exploració sensorial corporal i les necessitats bàsiques, especialment l’alimentació. Aquests primers mesos de vida esdevenen una etapa de canvis constants: en la forma de caminar i desplaçar-se; en el desig de descoberta, que evoluciona de l’interès pel propi cos a l’interès pel món que ens envolta; en el descobriment del llenguatge oral i musical. L’infant també indaga tot un ventall de nous aliments a través dels sentits: tacte, olfacte, gust, oïda, vista. Quin millor company per endinsar-se en aquest camí que el nostre pollet, que endrapa menjars suculents com blat de moro, ordi o civada.

Després desgranen un seguit de propostes didàctiques, seguint el seu model de treball a l’Institut de la Infància (minimons, safates sensorial, peces soltes, etc) i apunten que:

Aquestes propostes són només un punt d’inspiració i un bon pretext per introduir la literatura a l’aula dels nadons, amb l’objectiu d’anar creant infants lectors des de ben menuts a través de la lectura d’imatges i l’acompanyament de l’adult de referència.

El podeu llegir sencer a la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL en castellà) núm. 115.

«Nosaltres, les persones», un llibre amable per compartir

Les persones tenim moltes coses que ens fan singulars i moltes altres en les que ens assemblem. A alguns ens agrada navegar amb barca, a d’altres ens fan por les serps, n’hi ha a qui els agrada sortir a passejar de nit i mirar les estrelles. També ens diferenciem en que podem ser cruels, col·laboradors, curiosos, treballadors, etc. Tots som diferents però hi ha també coses que ens uneixen.

Podem parlar i agafar objecte gràcies al dit prènsil, i això ens fa diferents de la resta d’espècies.
M’ha agradat molt «Nosaltres, les persones», un llibre d’aquells que si no saps que regalar, segur que amb aquest encertes perquè és molt bonic i ens obre la mirada i el pensament a parlar sobre allò que ens fa iguals i allò que ens fa diferents.

Crec que l’encert, però, recau en unes imatges elegants, que suggereixen més que mostren, amb persones que fan milers de coses i, de tant en tant, uns animals que miren a les persones com preguntant-se “què fan aquests, ara?”

El text és senzill i ens convida a llegir les respostes a la gran qüestió: Qui som? Què ens agrada?

Una bona maquetació, un llibre que es pot obrir per qualsevol pàgina, imatges elegants per mirar i remirar i un text senzill que va deixant un rastre que fa de bo llegir fan de fàcil recomanar.

Per a grans i petits, per llegir en companyia o sols, un llibre amable i preciós.

LES DADES:

Títol: Nosaltres, les persones
Autor: Dieter Böge
Il·lustrador: Bern Mölck-Tassel
Traductora: Clara Jubete
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines:162
Barcelona, 2022

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial.

El vídeo promocional:

«Juguem a amagar-nos» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.

L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.

Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.

I la pregunta del concurs és:
Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/juguem-a-amagar-nos-de-veronica-fabregat/audio/1141524/

En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.

El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.

El podeu sentir sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/les-claus-per-entendre-les-massacres-a-les-escoles-dels-estats-units/audio/1141525/

«Un estiu de luxe» en un paradís inversemblant

Fa uns dies, una amiga ha tornat d’un viatge a Noruega, a Bergen concretament. Me n’ha parlat meravelles d’aquell país, de la seva cultura i del seu nivell de vida. No he estat mai a Noruega i la imatge que tinc coincideix amb el que m’ha explicat.

La lectura d’«Un estiu de luxe» m’ha fet veure que, a tot arreu, les classes socials estan ben incrustades, que la pobresa no és patrimoni de determinats països i que les desigualtats existeixen vagis on vagis.

Aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin presenta una història romàntica, malgrat que pugui semblar un cant a l’amistat i a l’aventura. També hi ha un transfons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer:

Té una mà a la butxaca i a l’altra hi té una gorra. La samarreta que porta és de les que venen al zoo, i fa l’efecte que els pantalons curts marrons com un cagarro li venen una mica grans perquè li fan bosses, però no la mena de bosses que estan de moda i que queden tan bé.Porta unes sabatilles de roba que fa un segle o dos devien ser blanques. Té els braços i les cames prims i més aviat pàl·lids, i sembla que tots aquells rínxols no parin de bellugar-se-li dalt del cap fins i tot quan s’està ben quiet.

En Vilmer i la protagonista de la història, l’Ina, son els dos joves que viuen en un barri deprimit, pobre, i són els únics que aquell estiu no aniran de vacances enlloc.

L’últim dia de classe, l’Ina explica als seus companys que ella i la seva mare passaran uns dies al sud en un complex hoteler de somni. «El sud no és cap lloc concret», protesta una de les nenes de la classe. I és ben cert que el sud no és cap país que un pugui assenyalar al mapa del món.

És una mentida ben grossa perquè la realitat és que l’Ina no sortirà del barri on viu amb la amb la seva mare.

El sud no és cap lloc concret, però si es pensa bé potser que el sud sigui qualsevol lloc.

A partir d’aquest punt, la novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

És una novel·la que es llegeix força bé, que té bon ritme i que, de tant en tant, com a les bones novel·les, un fet inesperat fa trontollar tot el que estem esperant que passi.

M’ha agradat força i és una bona lectura per a recomanar als alumnes de primer d’ESO.


LES DADES:
Títol: Un estiu de luxe
Autora: Marianne Kaurin
Il·lustradora: Lorena Rivega
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú
Pàgines: 286
Lleida, 2022

Nova edició dels «Atrapa» i els «Prota»

Ep! Si aquest estiu busqueu obres infantils i juvenils de qualitat doneu-li una ullada als llibres seleccionats als premis «Atrapallibres» i «Protagonista jove» que ja han iniciat la temporada, la 18a edició dels Premis Atrapallibres i la 27a dels Premis Protagonista Jove.

En aquesta ocasió, els llibres finalistes són els següents:

Podeu trobar tota la informació (inscripcions, consulta de notícies relacionades amb els Premis, accés als diferents recursos, materials que s’anirà oferint, etc.) i també altres notícies de l’actualitat del sector LIJ a la nova pàgina web que té com a domini http://www.ibbycat.cat, el nou nom amb el qual s’identifica el Clijcat i que es vincula directament amb l’entitat internacional IBBY.

Una de les novetats d’enguany és que s’obre la modalitat d’inscripció individual, que permetrà, a partir d’ara, la participació de famílies i joves pel seu compte.

https://mail.google.com/mail/u/1/#inbox/FMfcgzGpGnKPXlZTqbpfdsNhXzSJkZTr?projector=1

«Capità Lluc» a l’Ofici d’Educar

Com que aquest és el penúltim dia de programa d’aquest curs, ens hem volgut fer la foto de família amb tot l’equip que fa possible els programes des de fa sis anys: la tècnica, la Rosa Sillué; la productora, la Núria Ventura, la directora i presentadora, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.

Diumenge passat vam presentar, aquesta novel·la per a infants a partir de vuit anys. Està escrita per Carles Sala i amb il·lustracions de Subi. Publicat per laGalera és l’últim Premi Folch i Torres.

Un llibre ideal per a l’estiu que ens parla d’una colla d’amics i les seves aventures.
És el darrer dia del curs, i els nens planegen amb l’ajuda de l’àvia i un fuster la construcció d’un vehicle, un carro vela, que els ha de portar al destí somiat.
Qui capitaneja aquesta història és un nen cec que vol fer realitat el seu somni

La pregunta del concurs dels llibres per somiar és:

Quin és el destí del viatge d’en Lluc i la seva colla?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 10 de juliol.
La guanyadora del darrer concurs és la Maria que s’emporta un llibre preciós, “Sunakay”, de Meritxell Martí.
Podeu sentir la secció clicant al podcast següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/capita-lluc-de-carles-sala/audio/1140101/

En el mateix programa es va parlar de cuina. Sota el títol de la frase de la Maria Nicolau “No cuinem, als 18 anys n’hi ha que no saben fer ni una truita”, sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d’autonomia, cultural, nodridora i plaent. A “L’ofici d’educar”, Maria Nicolau, cuinera, responsable del restaurant El Ferrer de Tall (de Vilanova de Sau), ens presenta “Cuina! O barbàrie”. El cuiner Joan Roca presenta “Les delicioses aventures dels germans Roca”. La cuinera Paula Alòs, “Manduka fina”, i la cuinera Eulàlia Fargas, de l’escola de la Boqueria, “Cuinem junts” i 5 contes sobre hàbits alimentaris d'”Una mà de contes”, de TV3 . Patricia Pérez ens presenta “Cocinando en família con Montessori” i la cuinera Ada Parellada el llibre “Receptes al rescat”.

El podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/maria-nicolau-no-cuinem-als-18-anys-nhi-ha-que-no-saben-fer-ni-una-truita/audio/1140103/

L’Escola a la LIJ. Propostes del Grup de Treball «Passió per la lectura»

Dijous passat vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Ha estat un any estrany perquè les primeres sessions les vam fer a camí de la presencialitat i les pantalles i això ens alentia el ritme i complicava les converses però, sortosament, hem pogut tancar el tema amb la feina endreçada.

Aquest curs hem tractat com la literatura infanti li juvenil reflecteix la vida als centres educatius. Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-les.
Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha set que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, cinc al cicle mitjà i deu als cicle superior i l’ESO. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:

Cicle Infantil
• Tots al bus!
• Super-A
• L’arbre de l’escola
• El día que me convertí en pájaro
• Aviat aniré a l’escola
• El primer dia d’una escola
• Día de campo en la Luna

Cicle Inicial
• Anem a l’escola
• Naval, un profe genial
• N’Esteisi i el millor lloc de la classe

Cicle Mitjà
• El dia que va arribar la guerra
• Em dic Maryam
• Que bé que ens ho hem passat!
• Un nen molt estrany
• L’escola de la Haru

Cicle superior i ESO
• 9 kilómetros
• La platja dels inútils
• El cap als núvols
• El nou
• Un indi com tu i com jo
• La petita coral de la senyoreta Collignon
• La increïble història de … EL NOI DEL VESTIT
• Sense Filtres
• Cool nata
• L’Amy i la biblioteca secreta

Algunes fitxes tenen materials annexes que incorporem en altres arxius pdf que podeu trobar en aquest mateix blog, al final de l’entrada, també en format pdf.

Un agraïment molt especial a les companyes i el company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Clara Aragonés, Victòria Bertran, Anna Blasco, Maria Bote, Mercè Carner, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Amàlia Ramoneda i Montse Riart.

Podeu descarregar-vos el dossier clicant a:

L’ESCOLA A LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

I els materials que acompanyen a algunes de les fitxes els trobareu a continuació:

• Joc de cartes del llibre “Aviat aniré a l’escola”

joc-de-cartes-aviat-anire-a-lescola

• Plantilla tres en ratlla del llibre “Día de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla

• Plantilla tres en ratlla amb extraterrestre del llibre “Día de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla-amb-extraterrestre

• Menjar catalans i menjars iranís del llibre “Em dic Maryam”

menjars-catalans-pdf

menjars-iranis-pdf

• Del llibre “9 kilómetros”:

Joc de taula “el camí de casa a l’escola”

joc-de-taula-el-cami-de-casa-a-lescola

Instruccions del joc de taula “el camí de casa a l’escola”

instruccions-joc-de-taula-el-cami-de-casa-a-lescola

Memory

9-kilometros-memory

Joc de taula cara A

Joc de taula cara-A

Joc de taula cara B

Joc de taula cara-B

• Plantilla abric del llibre “La platja dels inútils”

plantilla-abric

• Plantilles Tres en ratlla del llibre “Dia de campo en la Luna”

plantilla-tres-en-ratlla-

• Diapositives del llibre “L’Amy i la biblioteca secreta”

L’amy-i-la-biblioteca-secreta-diapositives

De visita a la García Márquez

Ara fa un mes es va inaugurar la nova biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, a Barcelona. N’havia vist algunes imatges i tenia ganes de fer una visita.

Amb el mòbil a la butxaca i la llista que tinc per a les primeres visites com a usuari vaig entrar. El primer que vaig notar va ser l’olor a fusta, una olor agradable que embolcalla tot l’edifici. Després vaig admirar l’estructura, l’edifici per on s’escola la llum natural, i les escales escherianes que es troben al centre de tot.

El que més em va costar és situar-me perquè no vaig ser capaç de trobar els llibres de pedagogia i em va tocar preguntar on es trobaven. La senyalització no la vaig entendre…

Tampoc vaig localitzar cap dels cinc títols que volia consultar. Bé, potser caldrà esperar que s’acabi de catalogar i posar a disposició dels usuaris tot el fons que imagino encara estan ordenant.

Crec que serà un espai molt útil com, de fet, ho son totes les biblioteques. És d’agrair que s’aposti per la cultura com element transformador de la vida, de les relacions entre les persones i per intentar que siguem tots plegats una mica més feliços.

Llarga vida a la Biblioteca Gabriel García Márquez!