Un “Inventari il·lustrat de les flors” que incita a la curiositat

«All de bruixa», «botó d’or», «barba d’ermità», «ocell del paradís» són alguns dels noms que ens conviden a descobrir les seixanta dues flors del magnífic Inventari il·lustrat de les flors, un llibre que identifica i classifica les flors atenent al color (Els que no en sabem gaire de botànica ho agraïm).
Entre les plantes de les flors en trobem de salvatges i d’hortícoles. A cada pàgina hi ha una il·lustració feta a la manera dels quaderns dels naturalistes, combinant retoladors amb la tinta xinesa i  aquarel·les. Primer hi ha el nom comú i després el nom científic en llatí, a més a més de l’alçada i l’època de floració.
A continuació unes poques línies presenten informacions clau sobre les característiques de la flor i petites anècdotes que ens sorprenen. Per exemple, de la dàlia sabem que els asteques ja la consumien com a verdura o que el botó d’or, també anomenat «flor de la mantega» si te’l poses damunt la barbeta aparèixer un reflex daurat a la pell.
El llibre està recomanat a partir de cinc-sis anys.
Se m’acut que pot ser l’inici d’un quadern de camp on els alumnes vagin fent descripcions de les flors que hi ha a la seva zona i que no surten al llibre. Pot ser també un bon motiu per acostar-nos als llibres de coneixements que sovint queden en segon pla.

Al web de Faktoria K de llibres llegim:
Al món hi ha unes 230.000 espècies de plantes i de flors. On n’hi ha més és a les selves tropicals. A Europa hi ha unes 12.000 espècies, de les quals a la Península Ibèrica se n’observen unes 5.000…
Les pàgines de l“Inventari il·lustrat de les flors” són un festival de colors -i d’aromes suggeridores- que, a través de 62 tipus de flors, ens porten de viatge per tot el món: des de les regions de l’Àfrica del Sud a on viu l’ocell del paradís, fins a l’illa de Sumatra d’on és originari l’efímer arum tità, tot passant per les praderes pròximes, a on creixen les margarides.

Le dades:
Títol: Inventari il·lustrat de les flors
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Màriam Chaïb
Editorial: Faktoria K de llibres
Pàgines 72

Tems de formació… ja s’albiren les Escoles d’Estiu

El mestre es troba sol a l’aula moltes hores i necessita de l’intercanvi d’idees, d’opinions diverses que l’ajudin a millorar la pràctica diària. Per això, per millorar la seva feina espera amb desig  les Escoles d’Estiu,  un espai de reflexió, d’intercanvi i d’aprenentatge.

Ara estan arribant a les escoles i a través dels correus electrònics informacions de totes elles. Voldria mencionar-ne tres. La primera fa vuit anys que se celebra a Montserrat i les companyes de la UVIC la gestionen amb molta dedicació, il·lusió i èxit.

Enguany l’han titulat “l’art de dir i l’art d’explicar” i volen posar l’accent en la transmissió de la literatura oral a les escoles i instituts. El programa, complet i engrescador el podeu descarregar clicant AQUÍ

Un altra escola d’estiu, potser la més concorreguda, és que organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Tota la informació a:

http://www2.rosasensat.org/post/obertes-ja-les-matricules-per-a-l-escola-d-estiu-2017

I, estic molt content perquè a l’Hospitalet, després de dècades sense Escola d’estiu aquest mes de juliol gràcies a la col·laboració del Casalet i el CRP tindrem tres dies per compartir experiències amb la gent de la ciutat. Serà del 4 al 6 de juliol. Estem pendents de la publicació al web del centre de recursos pedagògics i del Casalet. En breu, suposo.

 

Gilbert Legrand, poeta dels objectes

Gilbert Legrand, l’artista afincat a Toulouse, conegut com «el poeta dels objectes» continua presentant-nos llibres emocionants en els que podem veure les seves prodigioses transformacions. Per als infants a partir de tres anys n’ha fet un de molt acolorit, amb fulls de cartró, divertit i imaginatiu: Trésors surprises. 
En Gilbert es val dels objectes quotidians que passen contínuament per les nostres mans i els hi dóna vida. Així, uns clips esdevenen ocells, les claus es transformen en gossos, la cadena de la bicicleta és un ànec, la maquineta de fer punta als llapis resulta que amaga… mmm!
El llibre ens mostra l’objecte i una pregunta que activa la nostra imaginació i quan obrim la pestanya quedem admirats, sorpresos, atrapats i amb ganes de passar al següent enigma.

 

Sorpresa, màgia, humor, endevinalla, poesia, tot això i més és el món de Gilbert Legrand.
I, és clar, com a mestre de cicle infantil no se t’acut altra cosa que preparar una bossa i emplenar-la d’objectes quotidians perquè ens treure’ls i mostrar-los els infants activin la seva ment i fabulin imaginant que s’amaga al darrera.

Torno a recomanar els llibres d’aquest autor. Crec que a casa nostra només s’ha editat el magnífic «El show de las pequeñas cosas», però, vaja, amb la facilitat que tenim avui en dia per aconseguir llibres d’arreu del món us serà fàcil accedir als seus exemplars. En francès els edita Sarbacane.

Imatges extretes del web de Sarbacane: http://editions-sarbacane.com/tresors-surprises/

 

 

Sweet Sixteen (La Molly al cor de la tempesta)

A partir d’avui ja es pot trobar a les llibreries «Sweet Sixteen» l’última novel·la d’Annelise Heurtier, una història basada en fets reals que se situa a Arkansas l’any 1957 i té com a fil argumental uns fets complexos que van trasbalsar la vida dels Estats Units.
La novel·la segueix la peripècia de la Molly, una noia que ha crescut al costat de la mare i l’avia en un ambient de segregació racial que no ha canviat des de l’abolició de l’esclavitud. La Molly formarà part d’un petit grup de nois i noies —els nou de Little Rock— que per primera vegada van a estudiar a una escola de secundària pública reservada (com totes les escoles dels EEUU) fins llavors per als alumnes blancs (2500 alumnes blancs).

Va esclatar el conflicte. La tensió va pujar de to, amb la comunitat blanca (l’ombra del Ku Klux Kln és ben present) culpant als nois de portar els problemes a l’institut, el president dels USA enfrontat al governador d’Arkansas, l’exercit permetent que els nou estudiantes entrin al centre educatiu, etc.
La novel·la té una doble veu narrativa. La de la Molly (nom inventat) i la de la Grace, una noia blanca educada en la tradició segregacionista però que tindrà l’habilitat d’escoltar el que li diu el seu cor.
«Sweet Sixteen» es llegeix amb emoció, per com està escrita però perquè encara tenim presents els fets que s’expliquen i la memòria d’una època realment convulsa. No fa gaire al cinema vam gaudir de «Figuras ocultas» les dones que treballaven a la NASA; els llibres sobre la Rosa Parks i els fets de l’autobús el tenim a la majoria de biblioteques escolars i el record d’un Martin Luther King no ens ha deixat d’acompanyar.
Novament, els de Nandibú la tornen a encertar amb aquesta obra que a França, on es va publicar l’any 2013, la llegeixen els nois d’11 i 12 anys però que aquí crec que haurem d’anar una mica més amunt, cap als 14-15.
Segueix el camí iniciat per «Train kids» i «El mar i la serp», dues obres que convé tenir a prop.
Bravo Alba Besora! Gràcies per compartir.

Les dades:
Títol: Sweet Sixten
Autora: Annelise Heurtier
Traductora: Montserrat Franquesa
Editorial: Pagès editors
Col·lecicó Nandibú Horitzons
Primera edició: maig de 2017
Pàgines: 182

La revista escolar Mil Lletres

Fa molts i molts anys quan estudiava per a mestre va caure a les meves mans una col·lecció de llibres sobre la pedagogia Freinet. Eren uns volums fàcils de llegir, molt pràctics i que estaven inspirats en la manera d’entendre l’escola d’aquest pedagog francès. Encara en conservo alguns. El de “El diario escolar” és un d’ells. En aquest llibret s’explica com entenia Freinet el text lliure i el treball que feia amb la impremta.

Després, a l’escola, vam continuar editant revistes periòdicament. De vegades amb el suport de l’AMPA. Eren revistes d’escola, de cicle o d’aula fetes amb la mateixa múltiple intenció:  explicar el que es fa al centre (això implica escriure el text, posar-lo en comú, intercanviar coneixements, formular hipòtesis, conservar, difondre.), partint de la realitat que ens envolta (la vida dels infants, la seva realitat, la família) però també l’actualitat del món.

El treball cooperatiu, l’aprenentatge per tanteig experimental, el text lliure, la creació, la correspondència, el càlcul, etc. tot el que va idear Freinet encara avui té sentit però adaptat a les noves eines que ens faciliten la vida (ordinadors, internet)

Moltes escoles fan revistes i les publiquen al seu web. És una bona manera de compartir i així veiem el que fan, de vegades lluny de nosaltres. Aquest dies m’ha arribat la «Mil Lletres» que fan a l’escola de Sant Lluís (Menorca) i m’ha agradat molt comprovar amb quina passió viuen el fet lector, les activitats que emanen directament de la biblioteca i la implicació de bona part de la comunitat escolar. No puc fer altra cosa que compartir-la per si us ve de gust  fer-li una ullada perquè potser trobareu alguna idea per adaptar-la a la vostra realitat.

A l’índex veureu que tot gira al voltant de la biblioteca escolar, veritable mort de l’acció comunitària de l’escola.

Podeu llegir tota la revista clicant a MIL LLETRES

Gràcies Montse per l’enviament! Seguiu així, sou un referent del que es fa a Menorca.

Pren la paraula (segona edició)

Per segon any, l’ajuntament d’Abrera, municipi situat a l’extrem nord de la comarca del Baix Llobregat, a banda i banda del riu Llobregat, organitza «Pren la paraula» un esdeveniment cultural que es realitzarà a la Casa de Cultura.
Ho organitza el Departament d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament d’Abrera, es celebraran diversos aniversaris de coneguts escriptors, i que comptarà amb tallers creatius, la instal·lació «El camí que depèn del lloc on vulguis arribar», una exposició de narracions contemporànies i un photocall de Pipi Calcesllargues.

La persona que ho impulsa és la Maria José Orobitg, bibliotecària, escriptora, regidora de cultura de l’Ajuntament, amiga i activista de la cultura.
La festa serà demà divendres dia 12 de maig i dissabte 13 de maig i agraeixo que m’hagin convidat a la sessió de narració de contes.

Divendres 12
10:00h “Tu, contes”, narracions de contes a càrrec de veïns i entitats d’Abrera, i amb l’escriptor Pep Molist i Jaume Centelles.
17:00h Cinema infantil “Pas a pas”
17:00h Taller infantil “Pictogrames” a càrrec de Taleia Cultura
18:30h “Abrerap”, exhibició del participants del concurs de rap i lliurament del premi
22:00h “Sommeliers”, sopar amb degustacions a la carta
Dissabte 13
12:00h Espectacle “Galaxis” a càrrec de Teia Moner
17:00h Cinema infantil “Pànic, Black & Whity i molts més
22:00h Recital literari “Fuertes” a càrrec de Sílvia Comes en homenatge a Gloria Fuertes.
El fulletó del programa el pots descarregar AQUÍ

                                                 Us esperem! No hi falteu!

 

Il·luminatura, un llibre per gaudir (molt) de la natura

Il·luminatura és un llibre que agrada molt als alumnes de quart i cinquè, especialment.

La gràcia rau en que combina coneixements amb la sorpresa de la descoberta.
El llibre presenta 10 hàbitats o ecosistemes que van des de la selva congolesa, passant pels Andes, els boscos de sequoies d’Amèrica del Nord, les Filipines, etc. i ho fa demanant la interacció del lector , el qual disposa d’una lent de visió (recorda a les ulleres 3D) amb tres panells (vermell, verd i blau) transparents que detallen de forma precisa, les imatges de la flora i la fauna locals segons el filtre que hi posem: Si és el vermell apareixen els animals diürns, la lent blava revela els animals de la nit, i la lent verda mostra les plantes i els paisatges.


Potser la primera vegada notes certa confusió però a mesura que vas passant planes, la sorpresa es converteix en alegria i perceps que el que tens a les mans no és un llibre, és una joia.
A les pàgines acolorides s’amaguen animals, plantes i tot el que es pugui imaginar que hi ha dins de cada hàbitat. S’agraeix també que hi hagi una guia amb informacions rellevants sobre les espècies que es poden detectar.


La primera edició s’ha exhaurit ràpidament però és a punt de sortir la segona.
Recomanat per a infants entre 8 i 10 anys.

Les dades:
Títol: Il·luminatura
Autora: Rachel Williams
Il·lustrador: Carnovsky
Editorial: Cruïlla
64 pàgines
Primera edició: 2106