Berenar i llibres. Sant Jordi 2020

Deia Federico García Lorca que “sens dubte, els avenços socials i les revolucions es fan amb els llibres“.

Per continuar avançant, el proper dimarts presentaré les recomanacions lectores d’aquest Sant Jordi. Enguany serà via Instagram gràcies a l’oferiment i la possibilitat de difusió que m’ofereix l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els estic molt agraït.

Comentaré alguns llibres del tríptic i espero que passem una estona agradable. Si voleu fer-hi una ullada, us comparteixo la meva selecció. És personal i els criteris, això ja ho sabeu, no sempre són coincidents amb d’altres tries. Al final, us podeu descarregar el pdf sencer.

Cicle Infantil

El mur al mig del llibre
Jon Agee. La casita roja

Bill i Janet
Julia Donaldson. Bruíxola

Una carrera épica
Marie Dorléans. Astronave

Petra
Marianna Coppo. Joventut

La Poko i el timbal
Matthew Foresythe. Andana

Pastís de pastanaga
Lucía Serrano. La Galera

El petit pelut
Céline Fraipont. Base

La meva casa al bosc
Laëtitia Bourget. Libros del zorro rojo

Un paseo en barca y otras historias
Sergio Ruzzier. Liana

La màquina de les abraçades
Scott Campbell. Andana

Cicle Inicial
Mientras tu duermes
Mariana Ruiz Johnson. Kalandraka

El conill i la moto
Kate Hoefler. Flamboyant

Nusos
Xavier Blanch. Baula

La fiesta de los pájaros
Alice Lima de Faria. BFE

Pèl i plomes
Lorenz Pauli. Takatuka

Rady, el gat infermer
Satolino Fuchigami. Blackie Books

Una batalla interminable
Maria Pagès. SD edicions

L’Oliver Button és una nena
Tomie de Paola. Kalandraka

El encargo
Claudia Rueda. Océano Travesía.

El rei que va ficar les seues filles en tres gerres
Carles Cano. Edebé

Cicle Mitjà

La mare i el mar
Heeyoung Ko. Principal dels Llibres

El venedor de felicitat
Davide Cali. Libros del zorro rojo

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Tony Amago. Animallibres

Un cocodril sota el llit
Mariasun Landa. La Galera

Faules d’Isop
Elli Woollard. Blackie Books

Te llamaré papà
Can Ran. Siruela

El carnaval dels animals
Elisabetta Garilli. Combel

La bandera de l’Amàlia
Nono Granero. Ekaré

Gos blau
Nadja. Corimbo

El primer cas
Ulf Nilsson. Viena

Cicle Superior

Ningú com jo
Ignacio Chao. Kalandraka

Tan sols viure
Sara Montesinos. Pagès

Poca broma amb l’escola!
Ester Farran. Ed. del Pirata

La crònica d’Ivo Cukar
David Nel·lo. Edebé

Un indi com tu i com jo
Erna Sassen. Takatuka

Si’ahl/Ted Perry: Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Akiara books

La noia ocell
Sandy Stark-McGuinnis. Blackie books

Playlist. Rebels i revolucionaris de la música.
James Rhodes. Fanbooks

Quin joc més bèstia
Jaquim Carbó. Comanegra

Instrucciones para convertirse en pirata
Erika Zepeda. SM

El pdf el trobareu clicant aquí

2 d’abril: Dia del llibre infantil

Comparteixo, amb molt de gust, la informació que ha enviat el CLIJCAT convidant-nos a celebrar el Dia Internacional de Llibre Infantil.

Diu:
L’IBBY promou des de 1967 la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil que se celebra el 2 d’abril (coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen), amb l’ànim d’inspirar amor pels llibres i la lectura i per cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura infantil i juvenil.
Enguany la secció d’Eslovènia difon el cartell i el missatge escrit per Peter Svetina i il·lustrat per Damijan Stepancic.
El Consell ha decidit sumar-se a la proposta de l’IBBY d’enregistrar un vídeo amb el missatge del dia internacional.
Concretament ha preparat un vídeo en el qual 25 infants i joves llegeixen el manifest d’enguany.
A més a més es proposa una acció a les xarxes per tal que els infants i joves que ho desitgin pengin un vídeo recomanant alguna lectura a d’altres i infants i joves a través de les aplicacions de missatgeria (whatsapp, telegram…) o de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, You Tube, Tik Tok…).
Volem que aquest dia siguin ells els prescriptors, siguin ells els protagonistes.
Les etiquetes sota les quals recollirem tots els vídeos seran les següents:
#elsinfantsrecomanen o #elsjovesrecomanen i #DiaLIJ20.
El cartell i l’escrit el podeu descarregar a : https://www.clijcat.cat/

Feliç dia del Llibre Infantil!

Tomie dePaola, in memoriam

Tomie dePaola va morir dilluns passat, 30 de març, degut a les complicacions sorgides després d’una operació. segons ha informat la CNN. Tenia 85 anys.

La primera vegada que vaig tenir notícies de la seva obra va ser al voltant de mitjans de la dècada dels 80 del segle passat. Estàvem a la Pobla de Segur i un grup de gent celebràvem un festival de narració oral. Allà hi eren en Carles Cano i en Llorenç Giménez que van venir de València i també la Mercè Escardó, la Roser Ros, l’Àngels Ollé, en Ferran Martínez i altres apassionats de la paraula.

Un d’ells ens va fer riure moltíssim amb la narració d’una vella fetillera -l’Strega Nona- que guaria els mals de cap, ajudava les dones solteres a trobar marits i feia desaparèixer les berrugues. Però el conte es complicava quan de la seva olla màgica va començar a sortir una muntanya d’espaguetis que inundaven tot el poble. Recordo que semblava talment que la plaça on contàvem es veia colgada per la pasta. Vaig saber, una estona més tard, que el conte era obra d’en Tomie dePaola. Si teniu curiositat per conèixer la història la podeu seguir a continuació.

El nom em va quedar en la memòria i he anat seguint les seves originals aventures perquè aquest autor, nascut als Estats Units d’Amèrica, va escriure prop de 300 llibres. De tots ells, en destaco un parell: “L’avia de dalt i l’avia de baix”, una història una mica trista però molt emotiva i, sobretot “L’Oliver Button és una nena“.

Aquest darrer l’acaben de reeditar els de l’editorial Kalandraka. Han fet un llibre bonic, de mides generoses, recomanable. Si teniu oportunitat de fer-li una ullada notareu que el seu estil recorda lleugerament al d’en Maurice Sendak, coetani en el temps, potser per la paleta de colors i els materials emprats en aquella època.

La informació relacionada que hi ha al web de Kalandraka, la trobareu clicant a http://www.kalandraka.com/es/colecciones/nombre-coleccion/detalle-libro/ver/oliver-button-es-una-nena/

Al web de l’autor també hi ha molta informació sobre la seva vida, els premis i les seves obres: https://www.tomie.com/

Llibres i propostes per al confinament – 2 (L’ocell de paper)

Havia preparat un conte de por (i la seva proposta) per a aquesta segona entrada del període de confinament però m’he adonat que és la que fa 1000 i això s’ha de celebrar.

He fet un pastís (de xocolata, naturalment) i he bufat les espelmes, perquè si hem arribat fins aquí és gràcies a tots vosaltres, les amistats de sempre i les noves que he anat incorporant al llarg d’aquests gairebé deu anys (la primera entrada va ser el 5 de juliol de 2010).

Moltíssimes gràcies, de debò, per la vostra generositat i sobretot la vostra complicitat. No us podeu imaginar el que he aprés amb les vostres consultes, suggeriments i agraïments!

Com que estem d’aniversari, el conte d’avui va de celebració, un motiu abastament repetit a la literatura infantil. Penseu en el magnífic «El regal» de Gabriela Keselman, el poètic «Un regalo para Sílvia» de Fran Pintadera o el divertit «El Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis» d’en Chema Heras, i molts altres.

He triat un conte que he explicat en nombroses ocasions als infants de cicle infantil i inicial. Com que diuen que els vídeos no poden ser més llargs de tres minuts, he fet una versió reduïda però, si el voleu llegir sencer, el podeu trobar dins del llibre «El hombrecito vestido de gris y otros cuentos», un imprescindible de Fernando Alonso que ara l’editorial Kalandraka ha tornat a reeditar.

PROPOSTA DIDÀCTICA:
Seguint la idea del conte, proveïu-vos de papers (de diari, revistes, llibretes, etc.) i dediqueu algunes estones a fer avions, vaixells amb butxaques, ocells, granotes, etc. de paper. A la xarxa trobareu nombrosos tutorials de papiroflèxia que us poden ajudar.

Fins al proper dilluns!

«La meva casa al bosc», un llibre-joc en forma d’acordió

«La meva casa al bosc» és un llibre dels que s’anomenen «Leporello», un llibre que es desplega com un acordió. No fa gaire, en vam presentar aquí mateix un altre, recordeu?: «La goteta»

Aquest és un àlbum de cartró que es desplega i ens convida a visitar la casa d’un narrador desconegut. Quan arribem a la darrera imatge la porta de la casa ens incita a entrar i continuar la visita pel seu interior, passant per totes les habitacions.

És genial perquè quan llegim el breu text que acompanya les il·lustracions de línia blanca trobem molts detalls que conviden a la conversa.

«La meva casa al bosc» és un objecte atractiu, bonic i que recorda les cases de nines on els infants poden construir la seva pròpia història, jugant amb els objectes que estan representants a cadascuna de les “pantalles” i que una mirada atenta permet descobrir. Ah! I el llibre va acompanyat d’una coberta que amaga a les guardes un joc de descoberta.

El viatge per arribar a la bonica casa de fusta que hi ha al bosc ens convida a baixar del tren, pujar a l’autobús i observar el poble, el riu i el bosc, en un viatge que és una oportunitat per descobrir animals, plantes i persones escampades al llarg dels quatre metres que ocupa el llibre desplegat.

A la part del darrera veiem la casa per dins. Hi ha mobles, objectes, joguines, però no apareixen humans i aquest detall ens obre la possibilitat a múltiples interpretacions: Qui hi deu viure? Què fan? Com són? Què els agrada?, etc.


Una proposta que es pot fer és dibuixar la nostra pròpia casa per fora (la façana) i per dins, a la manera de «La meva casa al bosc».

Amb el llibre desplegat podem fer joc simbòlic amb els ninotets que tinguem a casa o a classe. Ho xalareu!

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES
Títol: La meva casa al bosc
Autora: Laëtitia Bourget
Il·lustradora: Alice Gravier
Traductora: Andrea Rovira
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 34
Barcelona, 2019

Premiats sense pati!

A la revista GUIX del mes de març (núm. 464) hi ha una pràctica de lectura molt bonica. La protagonitza el conserge d’una escola i ens explica que:

«Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Ens encarreguem de realitzar petites reparacions com canviar un pany malmès, collar quadres i taulers a les parets, canviar vàlvules i boies dels vàters, reparar endolls, interruptors o fluorescents, i altres feines relacionades.
Formem part, directament o mitjançant els nostres representants, dels Consells Escolars i ens sentim corresponsables del projecte educatiu del centre. A més, això ho sap tothom, som la primera cara que veuen els pares i les mares quan venen a l’escola a demanar informació, per exemple.
En el meu cas, puc dir sense vergonya que em sento afortunat de poder compartir moments màgics, d’una màgia que floreix d’una manera tan subtil que, de vegades, ni ens n’adonem. La màgia de la que parlo prové de l’energia que desprenen els infants quan arriben, cada dia, amb la mirada neta i ganes de parlar, de comunicar-se i de compartir.
No és estrany, doncs, si ens sentim implicats i oberts a fer més fàcil la vida dels nens i les nenes i a col·laborar en aquelles activitats que —sense interferir en la tasca educativa de les mestres— el temps del que disposem ens permet.


El curs anterior, a l’escola vam començar una acció, un dia a la setmana, a l’hora de l’esbarjo, que es deia «Li he llegit al Gonzalo» i es tractava d’asseure’s i escoltar els infants que volguessin venir a llegir-me. Va tenir força èxit i hi havia una llista d’espera tan llarga que ens va obligar a atendre dos alumnes cada divendres. Va ser un regal perquè en aquesta activitat no hi havia pressió i no s’avaluava la capacitat de llegir de l’infant. Ningú patia si llegia a poc a poc, no coneixia determinades paraules o s’entrebancava amb alguns mots de difícil pronunciació.»

Després ens conta com organitza els torns, l’espai de lectura, el desenvolupament de la sessió, etc.
El personatge en qüestió és el gran Gonzalo, conserge de l’Escola Gras i Soler d’Esplugues.

Podeu aconseguir l’article entrant al web de Graó.

 

 

Llibres i propostes per al confinament

M’afegeixo a la causa d’explicar històries als infants mentre duri el confinament. Des d’aquest blog, aniré penjant cada dilluns un vídeo curtet — tres minuts aproximadament—amb una narració i, després, us faré un proposta.

Aquests dies, a les xarxes socials trobareu altres accions similars com les que fa al facebook, en Carles Cano (https://www.facebook.com/carles.cano.16),o els narradors de “Vivim del cuentu” al twitter (https://twitter.com/vivimdelcuentu), entre d’altres.

El primer llibre que us presunto és del gran Anthony Browne: “Me gustan los libros”. Us l’explico a ritme lent de hip hop i us proposo que després intenteu fer el mateix amb un altre ritme i un altre llibre, d’acord?

Tot anirà bé!