Han arribat les vacances…

6è aniversariAmigues i amics, moltes gràcies per acompanyar-me aquests mesos. Aquest dies he rebut la notificació de wordpress que ja fa sis anys que vam començar a penjar notetes (post, en diuen) i així, de mica en mica, n’hem anat deixant gairebé cinc-cents.
Ara toca desconnectar una mica i per això aquest blog també marxa de vacances.

Durant l’agost pujaré poques informacions i, potser, només potser, endreçaré una mica els enllaços.
Us desitjo un bon estiu! Ens retrobem al setembre!

 

tancat-per-vacances-2014

Nit d’estiu
(Joana Raspall)
Nit d’estiu, nit de calor.
L’herba s’asseca, però jo, no.
Com més calor fa,
més bé jo estic;
ella rondina, i jo, ric…, ric!…

Auferat hora duos eadem… la història de Filemó i Baucis

ekare-lemniscates-filemon-y-baucisHistòries d’amor n’hi ha a cabassos a la literatura i també a la literatura infantil i juvenil però una de les que m’ha acompanyat des de fa molts anys és la de Filemó i Baucis. Ovidi la va recollir al llibre Metamorfosis on trobem un bon grapat de llegendes, contes i mitologies. Fa uns mesos, l’editorial Ekaré li va encarregar a la Carme Julià una adaptació d’aquesta història per a una nova col·lecció que s’ha encetat recentment. El resultat és un llibre de mides reduïdes (13 x 17 cm), molt bonic.
A dins trobem una adaptació lliure amb uns dibuixos fets amb linòleum en blanc i negre, que són força poètics. A cada pàgina, a més, hi ha un toc de color vermell que serveix perquè fixem la mirada en un detallet o dos que aparentment no són l’objecte principal de l’escena.vinetaFilemon
És un llibre que té un doble objectiu, al meu entendre. D’una banda, reforça la idea d’amor. La frase del llatí original (auferat hora, duos eadem…. que la mateixa hora se’ns endugui als dos) està al mateix nivell d’altres frases mítiques com aquella de “Love story” (amor significa…) però també hi ha un altre missatge molt potent, sobretot ara que durant els darrers mesos hem viscut (i encara vivim) la vergonya del tracte que hem donat als refugiats que truquen a la nostra porta.

Segons la mitologia, Filemó i Baucis eren una parella d’ancians units des del primer dia que es van conèixer. No tenien grans propietats ni fortunes i vivien en una casa senzilla i humil.

lemniscates-filemon-y-baucis-ekare-2
Un dia, el déu Zeus i el seu fill Hermes van baixar a la Terra amb aspecte d’ésser humà. Anaven demanant allotjament i hospitalitat casa per casa per veure l’amabilitat de la gent però ningú no va ser capaç d’obrir les portes a aquests dos déus disfressats de captaires. Els únics que els van rebre amb les mans obertes van ser Filemó i Baucis que els hi van oferir el poc que tenien i més.
Zeus, en recompensa, els hi va concedir un desig i li van demanar que poguessin morir junts, l’un al costat de l’altre. Aleshores, els va convertir en arbres, en Filemó es va transformar en un roure i la Baucis en un til·ler.
Crec que aviat sortirà una segona adaptació d’un conte d’Ovidi. Mentrestant podeu tafanejar pel web de Lemniscates, a qui recentment li han concedit un premi pel seu magnífic ARBRES.

http://www.lemniscates.com/

DSC04778 (2)

Leer es cosa del Burro

portadamibiblioteca14A l’últim número de la revista MiBibioteca que acaba de sortir hi ha un article que m’ha agradat de llegir. Es diu “Leer es cosa del Burro. Programa leer en familia en la Chucua del Burro.” L’ha escrit en Juan Camilo Tobón Cossio i descriu la posada en marxa i desenvolupament d’un programa anomenat Leer en familia que fan a Bogotà. Es tracta d’una proposta de promoció i animació a la lectura que busca alternatives que vagin més enllà de les parets de la biblioteca.
Al cor mateix de Bogotà, enmig de les presses, els embussos dels cotxes, el soroll de les màquines i l’estrès habitual, han trobat un lloc per llegir en família que els permet, de mica en mica, acostar-se a un silenci que costa de trobar, un diàleg interminable amb el que van ser, amb el que són i amb el que volen ser; una bonica utopia en la qual la Biblioteca Pública de Bogotà fa de companya de camí.
Els assistents a aquest programa tenen, l’últim dijous de cada mes, la possibilitat d’accedir a un espai conegut com Humedales del Burro i gaudir de la lectura, la història i la trobada amb altres persones en un ambient que, tot i estar enmig de la ciutat, els connecta amb el misteri, la tradició i la natura.
Aquestes sessions de lectura a l’aiguamoll es duen a terme en tres fases:

En primer lloc, les persones que volen assistir són convocades a les instal·lacions de la Biblioteca, on se les convida a un exercici d’escriptura en què redacten una carta per a la zona dels aiguamolls; allà aboquen els sentiments, records, bons desitjos i, sobretot, la memòria de la seva relació amb l’aiguamoll.tintal_1

En segon lloc, fan un recorregut a peu per la reserva natural, observant el paisatge sota les indicacions d’una persona experta en la vida de la zona: la seva flora, la fauna i la topografia.

Finalment s’explica o es llegeix un conte, mite, llegenda, poema, etc. que els quedi en el record. A los Humedales del Burro la natura i els llibres es donen la mà per conversar i descobrir un univers ple de correspondències, connexions i novetats.

humedal2

Podeu llegir l’article complet clicant AQUÍ

En aquest mateix número de MiBiblioteca hi ha un article que he escrit a la secció “bibliotecas de película” en el que parlo de “El secreto del Unicornio”, la cinta d’animació basada en els còmics de Tintín. Un altre día us en faré cinc cèntims.

Un hotel dedicat a Marcel Proust

façanaL’autor d’A la recerca del temps perdut, l’escriptor Marcel Proust, té un hotel dedicat a la seva obra. Es troba a Paris, a la Rue de Constantinoble, darrere de l’estació de Saint-Lazare i molt a prop del Boulevard Haussmann, on va viure Proust.
No és l’únic hotel monotemàtic del món però aquest és molt elegant i fa enveja que aquí no siguem una mica més chovinistes amb els nostres autors. Els francesos, això si que ho tenen; recordo, per exemple, que fa tres anys vam estar a un hotel dedicat a Jules Verne a Poitiers.
El que comento és l’hotel Swann i disposa de 82 habitacions repartides en sis plantes, cadascuna corresponent a un dels diferents universos esmentats a les seves obres: Combray, Balbec, barri de Sant-Germain, Verdurin, Venècia i els pintors. Hi ha una cambra dedicada al pintor Marià Fortuny, d’inspiració veneciana i amb el fragment on Proust parla d’ell a La presonera.

A cadascuna de les habitacions li han assignat el nom d’un personatge de les seves obres. A cada cambra hi ha un text en francès del personatge en qüestió, il·lustrat amb una aquarel·la. Gravat a la paret de vidre del bany, també hi ha un fragment d’una carta manuscrita de Proust, i sobre la tauleta de nit una de les seves fotografies.
Al vestíbul de l’hotel, es pot disfrutar d’una biblioteca proustiana que conté 500 volums (300 títols diferents) en tots els idiomes.
L’hotel és un quatre estrelles molt còmode i les habitacions valen molt la pena, són impecables: edredons tous, mobiliari elegant, bona il·luminació i màquines de cafè Nespresso.
I a en Marcel Proust també el sents a prop… a la taula de l’habitació, entre les càpsules de cafè o crema, hi ha el símbol màxim i més conegut de l’autor: embolicada en cel·lofana trobem… una magdalena!
Bé, si aquest estiu volteu per París o rodalies, potser us vindrà de gust fer-hi un tomb per aquest espai. Si no, sempre us podeu conformar llegint alguna de les novel·les de Proust.

Hotel-Litteraire-Gustave-Flaubert-4

Helen Oxenbury, la il·lustradora del mes (juliol 2016)

oxenbury fotoHelen Oxenbury és una de les il·lustradores que millor comprenen els infants. Sap que de vegades són bruts i estan malhumorats, però sempre són meravellosos. Sap que una de les coses que més agraden als nens petits són els altres nens petits. Per això en el món dels llibres per a infants de zero a tres anys si hi ha algú que és capaç d’enganxar-los a la lectura és ella. Els seus llibres de tapes robustes, cantonades arrodonides i impermeables a les baves són genials.
Ella mateixa explica que quan els seus fills eren petits, va buscar llibres que els poguessin agradar i va veure que el mercat era força pobre. Així que, com que havia estudiat art a l’Escola Central d’Arts i Oficis de Londres, va pensar a dedicar-se.
A mesura que els seus fills es van anar fent grans, també ho van fer els personatges dels seus llibres.

oxenbury4

Els llibres de la Helen Oxenbury ens agraden perquè ens fan somriure quan veiem els infants representats amb la innocència diabòlica a la cara que tenen sovint. Les imatges són clares i ordenades i les situacions reconeixibles, fan d’aquests trossets de vida una veritable delícia.
ós1 Un punt i part mereixen les il·lustracions de l’àlbum Anem a caçar un ós, la seva millor obra, al meu entendre. Unes imatges en blanc i negre fetes amb carbonet i unes altres a doble pàgina en color fetes amb aquarel·les i uns quadres amb els sons que fan quan passen pels diferents escenaris.ós2

És un conte perfecte per llegir en veu alta o per cantar-lo com fa el mateix Michael Rosen el vídeo següent:

Oxenbury va néixer el juny de 1938, a Suffolk, Anglaterra, i de ben petita ja va disfrutar dibuixant i pintant perquè el seu pare, que era arquitecte, la va ajudar força.
M’agrada la visió dels nens que ens proposa perquè és molt real i allunyada de bons propòsits. Amb les seves pròpies paraules:
Em fan arrufar el nas els llibres que es proposen ensenyar coses, educar. Un llibre d’imatges és, sobretot, un trampolí per a la lectura. Això és el que espero. El que un llibre ha de pretendre és que el nen vulgui llegir-lo i es pregunti: Oh, Déu meu, ara què passarà? – i passar la pàgina”.
Helen Oxenbury ha estat àmpliament reconeguda pel seu talent. Alguns dels seus molts premis inclouen la Medalla Kate Greenaway, l’Smarties Book, el Book Award, el Globe-Horn Book Award de Boston i altres.
Actualment viu a Londres.

ajudant

Algunes de les seves frases:

»He il·lustrat tot tipus de llibres. Cada llibre té la seva pròpia concepció imaginativa, i un mitjà i una tècnica adequada.
»Han passat més de 30 anys des de la primera vegada que vaig pensar en fer llibres de cartró. Quan l’Emily, el meu tercer fill, tenia al voltant de 3-4 mesos d’edat, vaig començar a notar que no hi havia llibres per a nadons. La meva filla s’encantava mirant anuncis i catàlegs de material de puericultura: trones, bressols, cotxets, orinals, roba de nadó… Així que vaig buscar llibres que hi tinguessin aquests elements, sense cap resultat. Vaig decidir fer una sèrie jo mateixa -llibres sobre nadons, per als nadons – això era una cosa nova.
»La simplicitat és la clau: Una única figura a cada pàgina, transmetent l’emoció real amb el mínim de la línia. A la pàgina de l’esquerra he dibuixat un objecte del món del nadó – una bola, un gos, sabates, un barret. A la pàgina de la dreta el nadó interactuant amb l’objecte.
»El mitjà que faig servir per pintar depèn de la naturalesa del llibre, la història i els personatges. Per primera sèrie de llibres de cartró vaig usar llapis tous per al contorn i aquarel·la. Que ha considerat que aquesta tècnica seria massa pàl·lida per als llibres de cartró multi-culturals he usat colors primaris a l’aiguada.amics
»Vaig passar els anys fent ara un llibre i després un altre. Moltes vegades vaig pensar com m’agradaria il·lustrar l’Alícia de Lewis Carroll. Però no sabia com fer-ho fins que una cadena de televisió em va demanar de crear una nova Alícia amb tots els altres meravellosos personatges per a una pel·lícula d’animació… vaig fer una Alícia moderna, una jove del nostre temps, amb un llenguatge corporal segur i relaxat, amb roba senzilla. La pel·lícula mai no es va fer, però el llibre sí i això era el que sempre havia volgut.

alícia portada alícia2
»A tots els meus llibres faig una gran quantitat de dibuixos en brut abans d’arribar a la imatge que veig al meu cap. No empro fotografies ni models. Em passo molt de temps veient com les persones interactuen…
»Quan il·lustro un text d’un altra persona, tendeixo a no parlar amb l’autor sobre el que ha escrit. Sovint em trobo amb l’autor més tard, quan el llibre està acabat …

Dels més de vuitanta llibres de la Helen Oxenbury que podem trobar traduïts, segur que molts d’ells han passat per les vostres mans, si més no la col·lecció de ELS LLIBRES DEL NEN PETIT (Al llit, la família, els amics, vestint-se, etc.) que expliquen les diferents situacions quotidianes de la vida del bebè. És una col·lecció de llibres d’imatges per conèixer el món que ens envolta.al llit

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora podeu veure el vídeo següent: https://www.youtube.com/watch?v=AkJboWf5pew

 

Grans amics, un àlbum de Linda Sarah, il·lustrat per Benji Davies

CobertaGransamicsHe llegit amb entusiasme aquest Grans amics que explica com en Bir i l’Eti passen els dies jugant a l’aire lliure al camp, pujant al turonet Puigdecop, cadascun amb la seva pròpia caixa de cartró. Allà dins de les caixes juguen a ser Reis del castell, soldats o astronautes a l’espai… Són tot allò que s’imaginen; per exemple, pirates que naveguen entre mars i cels borrascosos. Per aquest motiu, a en Bir li encanta la seva vida en companyia del seu gran amic.

Però un dia, la dinàmica canvia perquè arriba en Xu, un altre nen que també té una gran capsa d cartró,i en Bir comença a tenir sensacions estranyes, sentiments de rebuig, de soledat i comença a notar que el deixen de banda.

Els conflictes amb els amics de la infància és una situació per la que tots els nens passen en algun que altre moment. Aquest és un llibre meravellós per compartir amb els nens de cicle infantil. El missatge és que tenir un amic està bé però si s’amplia el cercle encara és millor i més divertit.

Grans amics és una història amb la que molts de nosaltres podem reviure situacions similars que hem viscut a l’escola. Les dinàmiques del grup classe són canviants i afecten a uns més que a d’altres. Crec que llegir aquest conte a la rotllana del matí pot anar molt bé per iniciar una conversa sobre què significa l’amistat i quins sentiments es creen.

grans amics 5 grans amics1

No he pogut evitar tirar la vista enrera i trobar aquells GRANS AMICS amb els que vaig compartir aventures a la meva infantesa… Tot i que fa molts anys que no els veig, els col·legues de la colla encara hi són presents en els meus pensaments. Imagino que això li passa a tothom.

L’àlbum és preciós i està molt ben editar per Andana que ja havia publicat els dos anteriors treballs d’aquest jove il·lustrador, en Benji Davis (recordeu La balena i L’illa de l’avi), ara il·lustrant un text de la Linda Sarah.

SAMSUNG CSC

grans amics3

Ah! I si un dia l’expliqueu als vostres alumnes, no us oblideu després de deixar al seu abast un bon grapat de caixes i cartrons perquè segur que els vindran ganes de fer-se el seu vehicle, castell o coet…

Les dades de llibre que trobem al web de l’editorial Andana són:

Autora: Linda Sarah
Il·lustrador: Benji Davies
Traductora: Anna Llisterri
Edat recomanada:+ 5 anysgrans amics 4
ISBN: 978-84-16394-31-9
Idioma: Català/ Valencià
Format: 28 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 32 en color
Edició: 1a juny 2016.

 

I si voleu fer-li una ullada al catàleg d’ANDANA, us el podeu descarregar AQUÍ

A Andana acaben publicar un altre llibre sobre l’amistat que també val molt la pena: Fred, l’amic imaginari. Us el presentaré un altre dia… 😉

La biblioteca de la Ciudad de la Cultura

DSC04988He tingut ocasió de visitar un espai situat a Santiago de Compostel·la del qual n’havia sentit a parlar. Pensava que eren exageracions però no. És la imatge més clara del que ha estat el malbaratament dels darrers temps en la construcció d’obres faraòniques, trens de luxe i aeroports sense avions.
M’explico. A la part alta de la muntanya compostel·lana de Gaiás, han edificat una “Ciutat de la Cultura”, a gairebé dos quilòmetres del nucli urbà. A més a més de la Biblioteca, hi ha edificat un teatre de la òpera, un edifici de noves tecnologies, un altre de serveis centrals i el museu d’Història de Galícia.

La biblioteca es va construir en principi només per a llibres editats a Galícia o que tracten sobre Galícia. Té una capacitat de fins a un milió però, és clar, els prestatges ara mateix estan buits o gairebé buits. ¿A qui se li va ocórrer construir una biblioteca més gran que qualsevol altra Biblioteca Nacional? DSC04983
El mateix passa amb l’hemeroteca i el disseny d’un Palau de l’Òpera amb tres ascensors a l’escenari, amb capacitat per muntar tres òperes en un mateix dia…
I si investigueu el que s’han gastat, la reflexió és clara: Calia gastar més de quatre-cents milions d’euros?
Si ho comparem amb quan demanem una “almoina” per a les biblioteques escolars i sembla qui-sap-lo-què, que estem demanant la Lluna, resulta ridícul. Aquests dies he tingut ocasió de parlar amb les companyes de Bibliomèdia i elles han fet el càlcul del que costaria un mestre bibliotecari a totes les escoles de Catalunya i us puc assegurar que és la xocolata del lloro. No us ho dic per vergonya, però només es qüestió de voluntat política i de creure-hi en les biblioteques escolars, no es tracta de diners…
Bé, si aquest estiu passeu per Galícia i voleu veure aquesta biblioteca i els voltants, sapigueu que la visita val la pena perquè és edificant veure el que no s’ha de fer. A més, estareu ben tranquils i fresquets.

ciudad-de-la-cultura_santiago-de-compostela_1

DSC05002

DSC04986