by

Tertúlia clandestina#26: Els canvis en el món de l’edició de la LIJ en els darrers cent anys

De petit, als anys 50 i 60 del segle passat, el meu pare em duia al Mercat de Sant Antoni, a Barcelona. Si hi anàvem era, bàsicament, perquè es tracta d’un mercat de llibre vell i els llibres que compràvem eren molt econòmics, de segona mà, la majoria en blanc i negre. Per a mi era com transitar pel camí de les rajoles grogues.

Podia comprar un llibre —només un, la nostra economia era justeta— i endur-me’l a casa. Així va ser com vaig poder gaudir de les aventures extraordinàries de Miguel Strogoff, Edmundo Dantés, Huckleberry Finn, Pierre Aronnax i altres personatges que potser no us diuen res però eren els meus herois de paper que m’ajudaven a construir un món imaginari i meravellós. Em mostraven com m’havia de comportar per esdevenir, jo també, un aventurer i viatjar a terres desconegudes. M’alegraven la vida, patia amb ells, m’enamorava i reia del que els hi passava.

Aquesta és la gràcia de la lectura. Cada vegada que obrim la capsa màgica —el llibre— els tenim al costat, esperant precisament aquest gest tan senzill (i alhora tan complicat) d’atrevir-nos a començar a llegir.

Potser si us menciono algunes de les editorials que trobava al Mercat de Sant Antoni no us sonaran els seus noms, però Bruguera, Muntañola, Bastinos, L’Avenç, Reverté, Mentora, Catalana i altres, van tenir un paper destacat en fer arribar la literatura per a infants a les famílies catalanes. Algunes d’aquelles editorials han desaparegut, però encara hi ha algunes que han sabut adaptar-se als temps i continuen publicant relats per a infants i joves.

A la propera tertúlia clandestina convidarem una editorial que fa moltes dècades que fa feliços a les criatures. Els demanarem que ens contin com van ser els inicis, quins llibres han estat els més complicats d’editar, algunes anècdotes emocionants, el temps de la postguerra, la integració dels llibres en català, i altres curiositats. També ens mostraran alguns dels llibres que fan ara. En definitiva parlarem del passat, present i futur d’una de les editorials més emblemàtiques que ha estat pionera de moltes col·leccions populars i també en introduir el llibre de butxaca.

Recordeu les dades:

Títol: Els canvis en el món de l’edició de la LIJ en els darrers cent anys
Data: divendres, 20 de novembre de 2026
Hora d’inici: 18:00
Hora d’acabament: 19:30
Contrasenya per accedir: 1001
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet.
Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16, M15 i M12)

Us hi esperem!

by

«Yo caminé en zapatos de hierba», entre la poesia i el surrealisme

De tant en tant, ensopegues amb un llibre que sorprèn. És el que m’ha passat amb aquest Yo caminé en zapatos de hierba. Sobretot he quedat fascinant per les il·lustracions.

El text és com un poema que explica un viatge. Qui narra és un nen. S’expressa com a “yo” i ens va explicant els llocs per on passa fins arribar a una porta. Entra i al darrera hi ha un jardí i unes escales llarguíssimes que el condueixen a una casa. La seva casa, on viuen una dona, un home i un gat.

El gat és un dels protagonistes. L’hem vist a les guardes i en una de les escenes que hi ha en acabar el relat.

El llibre és brillant perquè l’il·lustrador explica situacions que no apareixen en el text, com quan el nen va cap a la lluna i allà veiem la cara del gat reflectida. Aquesta imatge ens fa pensar que el nen torna al seu mon oníric, a una mena de regne de la fantasia, com el que ha començat el relat.

No sé quina tècnica ha usat en Hannes Binder però és extraordinària. Diria que és gravat sobre alguna superfície negra però no ho sé.

És un bon llibre per llegir en grup i anar descobrint tots els matisos que ens aporten les imatges, les perspectives, els objectes, etc. i també per analitzar el text, les paraules que es repeteixen, la relació entre allò estrany i allò més proper, entre l’aventura i el lloc segur.

Lectura recomanada per a nois i noies a partir de 8 anys.

LES DADES:
Títol: Yo caminé en zapatos de hierba
Autor: Heinz Janisch
Il·lustrador: Hannes Binder
Traducció: L. Rodríguez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 32
Santa Marta de Tormes, Salamanca, 2026

by

«L’estralaga», a L’ofici d’educar

Ahir, vam presentar aquesta novel·la per a joves artistes, recomanada per a lectors a partir de 12 anys.

L’autor, en Roberto Piumini, és un dels grans autors de llibres per a infants i joves. Les seves històries mai fallen. Tinc anotat que és el quart llibre que presentem d’en Piumini. Els anteriors van ser En Mattia i l’avi, Topotip i Topotap i Un amor de llibre.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort però també aborda altres temes universals com la malaltia o l’amistat però sobretot es centra en el poder de l’art com a eina d’alliberament.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderós té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

A mesura que passen els mesos, en Sakumat no només pinta paisatges reals, sinó que, a petició i en complicitat amb el nen, comença a crear un món imaginari ple de detalls, plantes i criatures inventades. Entre aquestes creacions destaca l’estralaga, una planta inventada que brilla amb llum pròpia a la foscor. L’habitació es converteix en un espai viu on neix una profunda amistat entre tots dos, transformant els últims mesos de vida del nen en un viatge ple de bellesa i llibertat espiritual.

Al final del relat , entenem com l’habitació pintada deixa de ser una presó i estransforma en l’univers sencer. Gràcies a les pintures es mostra el pas del temps, de les estacions, com un recurs narratiu extraordinari, representant el cicle de l‘any.

L’estralaga és una història plena de simbolismes. Per exemple, l’hivern que pinten a les parets va associat al final de la vida del nen i l’hivern real es transforma, gràcies a l’art, en una nit càlida i estelada.

Una gran, gran novel·la. I, com a cada programa plantegen una pregunta senzilla. Entre les persones que hi participen i contesten es fa un sorteig i es regala el llibre, gentilesa de l’editorial Animallibres.

En aquest cas, la pregunta sobre «L’estralaga» és:

Què és l’estralaga?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de novembre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/lestralaga-de-roberto-piumini/audio/1294667

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre «Animals que cauen del cel» és la Maria Bote. L’enhorabona!

…………………..

Al mateix programa de “L’ofici d’educar” l’Elisabet Pedrosa va conversar amb la Laura Gutman, escriptora, terapeuta i creadora de la metodologia de la Biografia Humana. Va ser una de les pioneres a posar paraules a les vivències reals, complexes i sovint silenciades de la maternitat, i és autora de llibres com “La maternitat i l’encontre amb la pròpia ombra” i “El poder del discurso materno”.

Es va parlar de les etiquetes familiars, del personatge que construïm per sentir-nos estimats, de l’ombra i de les ferides que podem projectar sobre els fills.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/com-ens-marca-el-que-ens-diuen-de-petits-els-perills-detiquetar-els-fills/audio/1294668/

by

«Coreografies animals» per als amants de la natura

Fa uns quants anys, vaig investigar sobre l’escriptura i com hem anat emprant diverses formes de comunicació. El jeroglífics egipcis, els glifos maies, els caràcters xinesos, etc. És fascinant comprovar com ens les empesquem per fer saber als altres què volem dir.

Em va interessar, també, la curiosa història de com les abelles es comuniquen mitjançant el ball. Sembla increïble que hagin desenvolupat un sistema de moviments per fer avinent a les altres abelles del rusc cap on han de volar i a quina distància es troben les millors flors.

Ho he tornat a llegir en aquest preciós llibre que ens parla de les coreografies animals, i m’ha fet gràcia recordar aquells temps -llunyans- de fascinació per les abelles.

En aquest llibre s’expliquen, de manera entenedora, sis moviments que han desenvolupat diferents de grups d’animals. Per exemple, els estornells volen tots junts i fan uns moviments imprevisibles (com els de les papallones) com a mecanisme defensiu. Quan els veiem movent-se pel cel, sembla impossible que no topin els uns dels altres. Al llibre, la Núria Solsona ens explica com és possible i quines estratègies empren els estornells per comunicar-se. Sembla màgia.

Els infants i joves amants de la natura podran conèixer els moviments de sis grups d’animals: La formació en «V» de les oques per estalviar energia, les cadenes de pingüins per conservar la calor, les espirals de sardines al mar, les xarxes cooperatives de formigues, el vol dels estornells per a la supervivència del grup i el ball de les abelles, sis extraordiàries coreografies naturals dels animals que s’organitzen en grups per ser més resistents i efectius.

El format de llibre, amb pàgines desplegables, està molt ben presentat i, a la biblioteca escolar serà molt útil, perquè té il·lustracions precioses i informació precisa i rigorosa.

Recomanat per a cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Coreografies animals
Autora: Núria Solsona
Il·lustradora: Núria Solsona
Editorial: Zahorí
Pàgines: 24
Barcelona, 2025

by

Tertúlia clandestina#25: Qui cante els mals espante

Divendres, 23 d’octubre, vam gaudir de la vint-i-cinquena tertúlia clandestina. Va ser una d’aquelles tardes que quedaran en la memòria dels qui vam assistir. Vam fer una decoració festiva i amb els amics de Trobaversos vam cantar, contar, ballar, establir vincles i entendre com de necessari és apropar la poesia i la literatura als infants.

Trobaversos són la Tinna Pla, mestra a Altea, i en Rubén Suárez, trobador i músic. En la seva xerrada ens van cantar algunes cançonetes del seu repertori i ens van explicar com les presentaven i com de positives eren les respostes dels infants amb els quals interaccionaven a les escoles, teatres, biblioteques, centres culturals i places. Cantant, ballant i jugant amb els versos.

Vam entendre perquè la música és molt més que un recurs per calmar els infants. El contacte amb la música, el ritme, la melodia i la cançó activa el desenvolupament del cervell i aporta moltíssims beneficis pel que fa al llenguatge, la coordinació motriu, la socialització i la gestió de les emocions.

Ho vam poder comprovar personalment perquè van presentar la xerrada de manera pràctica i ens van fer cantar, ballar i jugar. Es va crear un ambient bonic de debò, us ho juro per Sendak, l’esperit del qual va estar present tota l’estona.

La majoria de les cançons de Trobaversos són dels llibres de les poetes Maria Dolors Pellicer, Fina Girbés, Empar de Lanuza, Joana Raspall, etc. a les que han posat música. També vam cantar a Lorca, Miquel Desclot i altres.

Us passem les referències de les peces que vam aprendre però la gràcia, ja ho podeu imaginar, va ser estar allà, viure i compartir aquells moments.

En la següent imatge trobareu els títols dels versos que vam cantar. Algunes de les peces les podreu escoltar al canal youtube de Trobaversos (Bon dia poesia, Tan tan, La rateta) o al cedé que acompanya el seu llibre Pugem amb globus (La biblio, Una és la lluna, Dos fantasmetes, Vestida de pruna), i també al cedé del llibre Una cançoneta i a dormir (A la non non, Totes les gallines) etc.

Va ser una gran, gran tarda.

Vam acabar amb “Res millor que una cançó” de Fina Girbés.

Trobareu més informació a:
https://uncantorviajero.wixsite.com/rubensuarezbenitez

Propera tertúlia clandestina: 20 de novembre de 2026

by

«Poble d’ocells» Poesia per entendre la natura

Em vaig perdre la presentació d’aquest llibre a la llibreria Oryx, al carrer Balmes de Barcelona. Em feia moltíssima il·lusió perquè hi eren la Lola, autora dels poemes, i en Swen, l’il·lustrador. Han anat passant les setmanes (i els mesos) fins que l’he pogut llegir.

Coneixia la peripècia de com l’Swen Schmitz, un muralista que ha crescut al poble d’Ivars d’Urgell, on es desenvolupa el projecte Enciclopèdia Mural, que ha estat la inspiració d’aquest llibre preciós que relaciona pintura, poesia i natura.

De què va el llibre “Poble d’ocells”?

El seu títol ja ens ho avança. És un poemari escrit per la Lola Casas i, a cada doble pàgina, els versos van acompanyats per unes il·lustracions que tenen els ocells com a protagonistes. És preciós i en algunes imatges apareix la Lola i l’Swen passejant pel poble admirant l’espectacle de les espècies ornitològiques que hi ha representades a les parets.

Cigonya blanca
No us deixeu entabanar.
Elles conviuen felices
fent niu dalt del campanar.

Amb la ciutat de París,
no volen tenir aventures.
Que les panxes de les mares
són el lloc ideal
per portar al món criatures.

El llibre també conté un pròleg de la Marta Miguet , directora de l’escola del poble i un glossari dels 25 ocells que apareixen al llibre. S’acompanya d’informació dels autors i del projecte Enciclopèdia Mural. Molt entenedor!

La Lola, en una presentació per a la televisió de Mataró, on ella viu, va dir:

Un llibre d’ulls, jo en dic. És una visió d’un poble (per això es diu ‘Poble d’ocells’) on hi ha ocells pintats a les façanes. És a dir, en aquest poble, que és Ivars d’Urgell, hi viu un noi molt alt, que fem molt de riure perquè ell és molt alt i molt jove, i jo soc petita i amb una edat. Aquest noi és muralista, de fer murals, i pinta parets i pinta ocells. Uns ocells grans, de tota la façana. I llavors, vas girant pels carrers i et trobes els murals amb els ocells, i és molt impactant.
I llavors, vaig pensar que aquest noi el volia conèixer, perquè això és molt interessant. A veure, en un poble petit, qui coneixerà tothom?: l’escola!. I vaig trucar a l’escola. Mira, soc la Lola Casas. I diuen, la Lola Casas!, ha trucat la Lola Casas!. Estaven molt contents. Llavors, els vaig dir si coneixien aquest noi. Home, l’Swen ha estat alumne tota la vida de l’escola. I la Marta, que és la directora, em va dir que si volia conèixer l’Swen, que havia de visitar i veure els nens de l’escola. Clar que sí. I ens vam trobar amb l’Swen i de seguida ens vam entendre, per fer un llibre junts.
Tu veus el llibre, veus les il·lustracions, i ens descobriràs a ell i a mi, que estem dins de la història, de la pintures que hi ha al poble.
El que té més importància per mi son les il·lustracions. Els meus poemes acompanyen.

Pardal xarrec
Molla de pa,
o una crosteta,
grana de blat…
dins la panxeta!
…

Una recomanació per si mai passeu per Ivars d’Urgell: atureu-vos i passegeu pels seus carrer gaudint dels murals que presenten espècies de la fauna que es troben a la zona, sobretot a l’Estany d’ivars i Vila-sana.

En alguna ocasió l’il·lustrador i l’Enric Morera (ornitòleg i tècnic dels Espais Naturals de Ponent) fan visites guiades pels murals. L’experiència ha de ser única (i divertida).

He tingut l’oportunitat de conèixer la Marta Amigó, editora de La Musca i he pogut saber de la bona feina que fan. Felicitats!

Lectura recomanada a partir de 6 anys

LES DADES:
Títol: Poble d’ocells
Autora: Lola Casas
Il·lustrador: Swen Schmitz
Editorial: la Musca
Pàgines:
L’Espluga de Francolí, 2025

by

24 d’octubre, Dia de les biblioteques

Com cada 24 d’octubre, el proper dissabte se celebrarà el Dia de les Biblioteques.

Des del 2019 hi ha un fil conductor temàtic diferent cada any. El d’ara és “Sense professionals, no hi ha biblioteques” i vol posar al centre les persones que fan possible que les biblioteques siguin molt més que un simple conjunt de recursos, prestatgeries i espais.

Llegim al web de la Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura, aquestes frases que transcric:

Les biblioteques, com a institucions democràtiques, són un servei essencial per a la ciutadania, que hi busca un lloc de trobada, d’intercanvi d’opinions i coneixement. Darrere de cada préstec, cada consulta, cada activitat, cada recomanació i cada projecte hi ha professionals que treballen per garantir l’accés a la cultura, acompanyar les seves comunitats i fer de les biblioteques espais oberts, inclusius i accessibles per a tothom.

Reconèixer i visibilitzar els qui exerceixen aquesta tasca, que sovint roman invisible, resulta fonamental per comprendre el veritable valor de les biblioteques. Perquè una biblioteca no és únicament allò que veiem quan hi entrem: és també el treball de les persones que seleccionen i organitzen les seves col·leccions, preserven el patrimoni, faciliten l’accés a la informació, fomenten la lectura, acompanyen l’aprenentatge i creen activitats i serveis per respondre a les necessitats dels usuaris.

Reconèixer els bibliotecaris/àries és reconèixer les pròpies biblioteques i el valor que tenen per a la nostra societat.

Tot el que es diu es pot aplicar a les biblioteques escolars però amb matisos, si ens referim al que tenim a Catalunya. Són poques les escoles que disposen de bibliotecàries. Les que conec han marxat a la recerca d’una feina millor i més reconeguda.

Em dol, perquè són persones que han sacsejat el funcionament dels centres pel que fa a la lectura, millorant-la. I, resulta curiós que en un moment en que els indicadors (les proves PISA i altres) ens apunten a la necessitat de fer un gir copernicà, no es tingui en compte l’enorme potencial que permet fer dels nostres alumnes lectors o, el que es el mateix, crítics amb el món que ens envolta.

Em dol que no es tingui en compte a les poques que encara resisteixen i que, de mica en mica, vagin abandonant el lloc de treball a la recerca de noves oportunitats laborals.

by

«Socors!» Quan no convé posar llum a la foscor

Al fons del mar, un cranc està buscant un lloc on descansar. Ha participat en una cursa d’anar marxa enrere i això és esgotador. En una doble pàgina el veiem lluny, a l’esquerra, i també en un primer pla a la pàgina senar.

Quan passem pàgina el tornem a veure buscant un lloc on amagar-se perquè s’acosta un depredador.

I en girar full el veiem (l’intuïm, millor dit) en una doble pàgina negra, a sang, on només es destaquen els ulls del cranc.

I ja està la seqüència completa. Apareix el cranc, busca un lloc per descansar, s’ensuma el perill i s’amaga. Creu que està segur.
Es torna a començar però en aquest cas és un calamar. Busca un lloc per descansar els tentacles, veu el perill i troba on amagar-se, però ai! resulta que es la mateixa cova on està al cranc.

Aquesta escena s’anirà repetint cada vegada que hi apareix un nou animal. El següent és el bacallà i després arriba el tauró. Tots a les fosques.

És molt enginyós i el final ja us el podeu imaginar perquè qui arriba és el peix llanterna que il·lumina la cova. Hahaha, cames ajudeu-me!

És una bona lectura per ser narrada a l’inici d’una sessió de contes i per fer conversa sobre què s’imaginen què ha passat amb els animals i per què el peix llanterna fuig esperitat i mirant cap enrere.

Té els elements necessaris per a cicle infantil: animals, natura, repeticions, encadenament, misteri i final sorpresa.

En aquest blog, ja vam presentar l’anterior llibre la Cristina Oleby, igual de bonic. Recordeu https://jaumecentelles.cat/2026/02/13/lestruc-al-mercat-i-les-normes-sovint-absurdes/

Lectura recomanada per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Socors!
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Lucia Serrano
Traductora: Maria Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

Emili i Margot i els seus monstruosos amics

Una amiga amb va comentar que les seves filles llegien amb molta afició els còmics de la sèrie “Emili i Margot” i he llegit els sis que s’han publicat en català (en la versió original francesa n’hi ha setze). Entenc perquè m’ho va dir. Són divertits, imaginatius, amb unes il·lustracions acolorides i plenes de detalls que aconsegueixen captar l’atenció dels infants.

El nom de la sèrie fa referència als protagonistes, un príncep i una princesa que es diuen Emili i Margot, tenen sis i set anys, i viuen en un gran castell amb els seus pares, el rei i la reina. El seu regne és una mica especial perquè està poblat de monstres, amb els quals els nois fan tota mena de entremaliadures.

A cada número hi ha 14 petites històries de sis pàgines cadascuna protagonitzades pels mateixos personatges, la qual cosa permet que els puguem identificar fàcilment i anticipar el seu comportament.

A més a més de la Margot i l’Emili hi ha la seva institutriu, la senyoreta Filiprima que té la funció de mantenir l’ordre i que els nens facin cas. També apareix sovint el mestre, el senyor Feshomillor, un personatge seriós encarregat de l’educació dels nens. I els pares dels nens, esclar, els reis.

Però sobretot hi ha els monstres del bosc, unes criatures amables, divertides, que viuen amagades prop del castell i són els aliats dels nois a l’hora d’organitzar embolics, jugar i escapar de la rutina de la institutriu. Els monstres ho fan tot al revés. Poden fer que algú sigui molt xerraire, provocar un munt de lapsus de memòria, envellir tothom cent anys, aturar el temps una estona o canviar l’hivern en estiu. Per als nois això és fantàstic i així poden descansar de la vida del castell, dels deures escolars i sobretot de les bones maneres!

Els còmics estan recomanats per a infants de cicle infantil i mitjà. Se situen en una Edat Mitjana molt diferents a la que coneixem perquè està plena d’elements futuristes que fan que tot sigui una sorpresa contínua.

Agraeixo a la Marta pels comentaris i per fer-me veure que per als infants que els costa entrar en la lectura, aquestes aventures que comencen i acaben a cada capítol són ideals. Els recomano perquè, tal com hem comentat en alguna ocasió, en aquestes edats costa trobar històries on només es pretén divertir sense moralitzar. Aquesta sèrie ens presenta uns còmics que defugen l’allau de llibres per a infants que semblen escrits per als pares, més que una altra cosa. Ja m’enteneu.

LES DADES DEL DARRER TÍTOL:

Títol: Emili i Margot. Son per tot arreu!
Autors: Anne Didier i Olivier Muller
Il·lustrador: Olivier Deloye
Traductora: Marga Gómez Borrás
Editorial: Kómikids
Pàgines: 96
Madrid, 2024

by

«Animals que cauen del cel» a L’Ofici d’educar

Ahir, als Llibres per somiar vam presentar un llibre per a nens manetes i creatius.

“Animals que cauen del cel” es llegeix amb emoció i té una doble lectura: Una per als infants i joves i una altra per als adults. El relat ens parla d’una nena, l’Aina, i la seva relació amb les dones que l’envolten, entre les quals hi ha l’Angelina, una dona gran que és la misteriosa autora de les figures de paper.

Cada tarda, en tornar de l’escola, l’Aina va a la perruqueria de la Mercè, l’amiga de la seva mare, fa els deures i seu a mirar les sabates de tothom qui passa pel carrer: són adults que van tan ràpid que, de vegades, ni tan sols pot veure qui són.

Un dia, a l’Aina li cau una figura de paper. L’endemà, una altra. I una més al dia següent. Sense saber d’on venen ni per què, comença una col·lecció que guardarà com un tresor.

Fins que un dia deixen de caure les figures i llavors comença a investigar qui era la persona que li enviava les figures i perquè ha deixat de fer-ho.
Un final potent i emotiu.

La novel·la que va guanyar el premi Folch i Torres del 2026, està molt ben escrita i obre moltes oportunitats i temes de conversa al voltant de les nostres vides.

Com a cada programa plantegen una pregunta per al concurs. Sobre el llibre «Animals que cauen del cel» és:

Què col·lecciona l’Aina, la protagonista del relat?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial laGalera. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 d’octubre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/animals-que-cauen-del-cel-de-victor-borras/audio/1293141

La guanyadora del anterior concurs del llibre «A casa» és Pilar Biescas. L’enhorabona!

………………………………………………..

Al mateix programa es parla d’alimentació saludable.

Diu l’Elisabet, a la introducció:

Set de cada deu famílies asseguren que alimentar els fills és una de les principals fonts d’estrès del dia a dia. No havíem tingut mai tanta informació sobre alimentació: sabem què són els ultraprocessats, comparem ingredients, seguim nutricionistes a les xarxes… I, malgrat tot, molts pares i mares tenen la sensació que no saben si ho estan fent bé. Li prohibeixo els dolços? Només vol pasta! Pot sopar cereals? S’ha d’acabar el plat? I si no vol les verdures?

A “L’ofici d’educar” tres especialistes ens donen pautes per educar els fills per a una alimentació saludable, sense convertir cada àpat en una batalla: Indira Paz-Graniel, dietista-nutricionista, doctora en Nutrició i Metabolisme i investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili; Laura Cañas, doctora en Psicologia, especialista en trastorns de la conducta alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu, i Julio Basulto, dietista-nutricionista i autor de “Se me hace bola. Cuando no comen como queremos que coman”. Sentirem també els testimonis de la Maria, l’Eva, el Ruben i el Kewal, i les peripècies del Sergi Vives perquè les bessones mengin bé

Podeu escoltar el programa clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/que-fer-perque-els-fills-mengin-sa-sense-convertir-cada-apat-en-una-guerra/audio/1293144/