La CUBIT de Saragossa, una biblioteca per a joves

Deia Albert Einstein que «l’única cosa que cal saber és la ubicació de la biblioteca», i ens ho recorda una de les parets de la biblioteca CUBIT de Saragossa.
He estat visitant biblioteques escolars aragoneses i he aprofitat que em van recomanar la visita a la «Biblioteca para Jóvenes Cubit» per fer-hi una passejada pels seus espais.
N’havia sentit a parlar en el seu moment, quan es va construir amb l’aportació econòmica i tècnica de la Fundació Bertelsmann i de la Cai (Caja de Ahorros de la Inmaculada) i sabia que l’espai consta d’una bona selecció de libres per a joves i també una activitat intensa pel que fa a les xarxes socials. De fet, la paraula CUBIT juga amb la forma de l’espai (Cub) i la tecnologia (Bit).
Pel que em van explicar, actualment depèn només de l’Ajuntament de Saragossa i s’hi fan moltíssimes activitats, gairebé a diari (presentació de libres, debats, clubs de lectura, etc.)
L’edifici és modern i recorda a la biblioteca de l’Alhóndiga de Bilbao perquè també està dins d’una construcció que en el seu moment tenia una altra ocupació. La Cubit va ser l’antiga Azucarera de Aragon, inaugurada l’any 1893.

L’interior de la Biblioteca és un cub de cristall que té tres plantes:
La primera planta disposa d’equips per a l’accés a internet.
A la segona planta hi ha l’hemeroteca y la comicteca.
La tercera planta és un espai per a realitzar activitats.

A les tres plantes hi han libres ordenats atenent a una classificació particular fàcilment localitzables. Són indicacions genèriques del tipus Salud, Deportes, espacio verde, aficiones, empleo, idiomas, etc. Pràctic, aparentment.


La llàstima és que la seva ubicació queda lluny de la zona universitària i del centre de la ciutat i per arribar-hi s’ha de travessar a l’altra banda del riu, cosa que significa un petit entrebanc.
Si quan passeu per Saragossa us ve de gust veure una biblioteca especialitzada en literatura juvenil, ja ho sabeu, la CUBIT és el lloc. Podeu trobar més informació entrant al web de les biblioteques de la ciutat:
https://www.zaragoza.es/sede/portal/bibliotecas-municipales/

Kalandraka televisió i la difusió de la LIJ

L’editorial Kalandraka gairebé sempre ens sorprèn. Ara, ens torna a obrir els ulls amb un nou projecte que tant de bo sigui un exemple per altres editorials i mitjans informatius. S’han embarcat en una «Kalandraka tv», un canal de televisió digital sobre literatura infantil i juvenil on hi haurà entrevistes, reportatges, recomanacions, experiències escolars, etc.
De moment, podem veure el vídeo promocional entrant al seu web 

La presentació serà aquest dijous 27 de setembre a Pontevedra, a les 20:00 a l’Espazo Nemonon.

Molta sort i llarga vida!

Amb la P de Pagès editors

Pagès editors  és una editorial amb tradició a casa nostra. Fa gairebé trenta anys que editen libres i al seu catàleg hi ha al voltant de 2.700 títols de temàtica diversa.
La voluntat del seu fundador, Lluís Pagès, ha estat sempre la mateixa, fer un treball seriós, de rigor i una aposta clara per la qualitat. Les diferents col·leccions de Pagès editors estan dirigides per professionals de cada àmbit d’estudi (historiadors, filòsofs, filòlegs, tècnics, etc.)

Des de fa quatre anys aproximadament han incorporat una nova col·lecció de llibres infantils i juvenils dirigida amb força encert per l’Alba Besora. El primer dels títols de la col·lecció Nandibú va ser el Bestiolari de Joana Raspall, un èxit de vendes.
Podeu consultar el seu catàleg entrant al seu web AQUÍ i trobareu els llibres agrupats per colors, mides i edats. Així, hi ha Petit Nandibú, Nandibú +6, Nandibú +8, Nandibú +10 anys, Nandibú Jove, Nandibú Singular, Àlbum Nandibú, Nandibú – Deixeu que… , Contes amb gust de fruita, Nandibú Historietes i Nandibú Horitzons.

Enguany dos dels seus títols formen part del Premi Atrapallibres (Un regal sense obrir) i Protagonista Jove (Sweet Sixteen), la qual cosa indica com estan fent de bé les coses.

En aquest blog hem relacionat alguns del seus llibres:
Un batec alhora
Un regal sense obrir
Sachiko 
La flor de bambú 
Sweet Sixteen 
El mar i la serp 
Train Kids 
Una editorial amb projecció, que camina amb pas ferm i objectius clars. Ens seguiran sorprenent amb propostes agosarades per a lectors juvenils.

Amb l’Alba Besora

Tercera temporada de “Llibres per somiar”

La secció Llibres per somiar, del programa L’ofici d’educar comença nova temporada. I amb aquesta ja en van tres!

El primer llibre que presentarem és una recomanació d’una oient de Tarragona que ens fa arribar algunes de les seves lectures. La Marta Ruiz ens suggereix alguns imprescindibles que llegeix amb les seves filles, la Naia i la Leire, totes tres apassionades de la lectura, compartida o individual.

Es tracta de «El viaje de Shakelton» i podreu seguir els comentaris al primer programa del dia 2 d’octubre.

LElisabet Pedrosa, alma mater de l’ofici d’educar, ha introduït moltes novetats que crec que serà un programa més àgil i divertit.

Al web de Catalunya ràdio podreu trobar tota la informació i escoltar els podcast dels programes emesos fins al dia d’avui.

Al web podeu llegir:
La nova temporada de “L’ofici d’educar” té novetats: l’espai “Les TIC per Educar” amb el periodista Albert Murillo (presentador de “Generació digital” i pare), que cada setmana ens presenta un recurs digital per educar; sentirem també “El manual pràctic anti-bullyng” a càrrec d’Oriol Julià, de l’associació SEER, salut i Educació de l’Emoció i la Salut, píndoles per prevenir la violència a l’aula; i acabarem cada programa amb “La veu de l’experiència” escoltant les opinions de nens i joves dels centres educatius de Catalunya.
Aquesta temporada estrenem també Facebook de l’Ofici d’Educar i obrim un espai per a la vostra participació al voltant de cada monogràfic del programa. Seguim apostant per la reflexió de pares/mares i educadors per contribuir a fer un món millor des de l’educació, amb el punt de partida que tota la vida ens estem educant, i que l’educació viu un procés especialment transformador al qual volem contribuir. Podeu escoltar “L’ofici d’educar” una vegada a la setmana per internet (dimarts a partir de les 19 h) i també els festius intrasetmanals per Catalunya Ràdio (a les 12 del migdia), i els caps de setmana d’estiu.

«Un llarg viatge», un llibre que ens emmiralla com a societat

Acaba de publicar-se un llibre que és una denúncia del que està passant al món. És una obra colpidora però alhora molt poètica. El seu títol ens avança de què va l’aventura: «Un llarg viatge».
Comença amb dues planes que marquen el que anirem veient. A la primera es veuen dues ànegues que miren cap a la dreta, cap a l’horitzó, cap al futur, i mantenen el diàleg següent:

—Es hora de marxar, filla.
—Per què, mare?
—S’acosta el fred i no podem quedar-nos aquí.
—I on anirem?
—Al sud.
Els dibuixos tenen un to grisós, marronós, que transmeten una certa tristesa.


A la plana següent veiem, amb la mateixa paleta cromàtica, mirant cap a l’esquerra, una família, un pare i dos fills, amb expressió abatuda que també conversen:
—Prepareu-vos, nois. Hem de marxar!
—On, pare?
—No ho sé, però a algun lloc lluny d’aquí.
—Per què?
—Perquè la guerra ja ha començat!


Pam! Ja t’ha enganxat. A partir d’aquí no pots parar de llegir i anar seguint les duies històries en paral·lel.
Amb unes il·lustracions molt expressives, magnífiques, d’en Federico Delicado, anem veient els entrebancs que suposen els dos viatges (la pluja, la gana, el cansament, els enemics, etc.) però també situacions positives (companyia, suport, ajuda, etc.)
La narració té un to realista molt marcat i, per tant, el final ens deixa abatuts perquè és com una pedrada al cap.
Un bon llibre per llegir en grup i obrir el debat posterior amb els alumnes.

Al web de Kalandraka Catalunya podem llegir:
En un temps marcat pel drama dels refugiats, aquesta obra oportuna i necessària de Daniel Hernández Chambers i Federico Delicado encoratja a la reflexió amb una mirada tendra i dura
alhora: tendra per reflectir el costat més humà d’un conflicte per mitjà de la metàfora de les aus; dura per la contundència d’un final que ens colpeja amb la crua realitat. Les il·lustracions descriptives i naturalistes –no exemptes d’acurats elements simbòlics– reforcen el missatge. Són imatges de gran plasticitat que transmeten emocions: la tristesa, la penúria, l’extenuació…
i malgrat tot, la lluita, la dignitat, els somnis… de milions de persones que tenen dret a viure en pau i en llibertat.

El booktrailer:

El recomano a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Un llarg viatge
Autor: Daniel H. Chambers
Il·lustrador: Federico Delicado
Traductora: Bel Olid
Editorial: Kalandraka Catalunya
Barcelona, 2018

Bon curs!

Companyes i companys! Us desitjo un curs extraordinari, ple de moments formidables.

M’ensumo que serà un bon any per a les biblioteques escolars…

Va! Un poema de Morita Carrillo, la poeta veneçolana, per començar amb l’alegria que ens caracteritza:

MI LÁPIZ

Mi lápiz
Usa ropa
de madera,
Cuello fuerte
de latón,
Y sombrerito
de goma,
Mi lápiz
con borrador.

Lleva bajo
su vestido
la punta negra
de un pie.
Cuando yo
dibujo rápido,
mi lápiz
baila ballet.

Si hago
las letras
muy feas,
invierte
su posición.
Baila entonces
de cabeza
mi lápiz
con borrador.

BON CURS A TOTHOM!

Famílies lectores, una experiència de l’escola Santa Maria del Pilar de Saragossa

A la revista Guix de setembre hi ha un article breu prou interessant. L’han titulat “Famílies lectores” i explica l’experiència de la biblioteca del col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa.

Escriuen frases tan potents com aquestes:

Els mestres i els bibliotecaris som conscients de la importància de la lectura en família en aquests primers moments lectors i de la necessitat de ser persistent per crear “bons hàbits lectors”. També sabem que la prescripció de lectura obligatòria (un llibre al mes, el mateix per a tots els nens i nenes) produeix efectes no desitjats, experiències doloroses (de nens als quals aquests llibres no s’adapten), i reaccions de distanciament i rebuig. Per això creiem que hem d’acompanyar als pares a transitar el camí que porta als nostres alumnes a una lectura autònoma, lliure, crítica i feliç.

El professor, bibliotecari, llibreter, coneix molts títols, bones lectures, grans històries, però entre els propis companys ha una complicitat que de vegades per a un adult és difícil aconseguir. Podem parlar-los de llibres durant hores, amb passió, amb entrega, però de vegades un simple: “És guai”, d’igual a igual, és el que preval.

foto cedida per l’escola Santa María del Pilar de Satagossa

I ho acompañen amb un enfilall d’accions que duen a terme i que funcionen prou bé.

L’article complet el podeu llegir a la revista Guix número 448 de setembre.