àlbum

by

«En Vingavà, la història d’un robot valent» a l’Ofici d’educar

El 14 de juny del 2016 va ser un dia molt emotiu per a mi. Gravàvem el primer programa de la secció ”Llibres per somiar” amb la Història de la bicicleta d’un home llangardaix. Ham passat deu temporades i ahir vam encetar la que fa onze, que es diu aviat. Me n’alegro pel fantàstic equip de l’Ofici d’educar per la manera com tracten als convidats.

Aquesta temporada l’hem començada amb aquest àlbum il·lustrat que explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgines veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

El relat té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?).

La pregunta per al concurs sobre el llibre «En Vingavà. La història d’un robot valent» és:

Quina és la primera feina d’en Vingavà?

Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Takatuka. Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 20 de setembre.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/en-vingava-la-historia-dun-robot-valent-de-linda-bondestam/audio/1290016

by

«Tot esperant els bàrbars»: Rumors de guerra!

Quan vaig tenir a les mans aquest àlbum d’Olivier Tallec “Tot esperant els bàrbars” em va venir al cap que en certa ocasió, crec que va ser en un club de lectura, vaig llegir “El desierto de los tártaros”, una novel·la de Dino Buzzatti que em va impressionar pel seu to simbòlic i que em va fer pensar en la nostra vida, fent coses rutinàries a l’espera de no sabem què.

En aquest cas he tingut la mateixa sensació.

A la coberta veiem un home petit amb un barret molt gran. Està dempeus amb les mans a l’esquena, mirant cap a l’infinit. El veiem damunt d’un canó i intuïm que la cosa anirà de guerra. Els dolents, evidentment seran els bàrbars que arribaran de no se sap on, però segur que vindran. Uns pensen que serà pel bosc, altres diuen que per les muntanyes i també hi ha qui pensa que vindran pel riu. El cas és que segur, segur, que vindran i cal estar alerta.

Comencen els preparatius i veiem com es preparen els canons, es netegen les medalles i es situen soldats vigilant els possibles escenaris. És una feinada, però cal estar ben preparats!

Passa el temps i els bàrbars, els terribles bàrbars, no apareixen.

Un llibre molt divertit que ens parla de la impaciència, de la guerra i sobretot de les coses que podem fer si hi ha pau. Convé mirar amb deteniment els diferents homenets de l’exèrcit perquè cadascun expressa diferents emocions.

Un relat que pot generar un bon debat. Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Tot esperant els bàrbars
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Animallibres
Pàgines:
Barcelona, 2026

by

«Història del NO» un àlbum infantil i un bon recurs per als adults

Aquest àlbum ens parla d’una de les paraules que més usem al llarg del dia i que, de vegades, ens consta de dir.

Amb unes il·lustracions divertides que combinen collage i tinta sabrem quin és l’origen de la paraula “no” i recordarem alguns del “no” que han estat significatius com el que va dir Rosa Park, quan es va negar a deixar el seient de l’autobús a un home blanc, o el “no a la guerra” d’aquest dies que estem vivint, el “no al racisme”, el “no a la contaminació”, etc.

El llibre també ens recorda que el “NO” és un toc d’alerta. És una de les primeres paraules que aprenen els infants i sovint no els agrada, especialment quan indica prohibició. Per exemple, quan els diem “no tiris pedres que pots fer mal”, “no t‘aboquis a la barana que pots caure”, etc.

El llibre de l’Elena Levi és de lectura fàcil i estimulant per als nens i un bon recurs per als pares i per als mestres. Si el llegiu en companyia us permetrà un diàleg interessant sobre el respecte als altres i la importància d’oposar-se a les injustícies.

Hi ha alguns il·lustradors que són camaleònics i canvien de registre d’una manera que no diries que són de la mateixa persona. És el cas d’en Serge Bloch. Segur que heu llegit molts llibres il·lustrats per ell però no sou capaces de relacionar-los. En aquest, alguna de les imatges m’han fet pensar en el gran Quentin Blake.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Història del NO
Autora: Elena Levi
Il·lustrador: Serge Bloch
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

«Guaraçú» ha tornat!

De vegades ens preguntem: Què fa que un llibre esdevingui un clàssic? Quins elements ha de tenir per no caure en l’oblit? Perquè el pas del temps no li afecta? És com els bons vins, potser? Preguntes que segurament tenen respostes diverses.

El d’en Ricardo Alcántara que ara es torna a reeditar té una història curiosa al seu darrera perquè hi ha hagut un seguit de coincidències afortunades que fan que ara el puguem tornar a gaudir, gràcies a la tenacitat de l’editorial Bindi Books i altres persones.

A l’Hospitalet vam tenir l’honor de fer una tertúlia clandestina amb el Ricardo l’any 2024 i encara no sabíem que Guaraçú tornaria a lluir als aparadors de les llibreries. Podeu llegir el resum d’aquella visita, clicant a https://jaumecentelles.cat/2024/10/09/tertulia-clandestina-14-ricardo-alcantara-un-senyor-escriptor/

També vaig poder fer una entrevista a en Ricardo amb motiu de la publicació del llibre “Encontats” on ell va participar com a padrí de la fira del conte i l’àlbum il·lustrat a l’edició del 2024, a Balaguer. Tinc anotades moltes frases. Us comparteixo les que fan referència a la seva arribada a Barcelona i la publicació de Guaraçú:

[…] en Ricardo va marxar al Brasil on va començar estudis de psicologia, però les ganes de dedicar-se a l’escriptura li van fer plantejar-se un canvi de rumb. Cinc anys després de la seva arribada a Sao Paulo, decideix canviar de continent, anar a Europa, i provar fortuna fent allò que més li agrada: escriure.

El viatge en vaixell era car i, per assegurar-se que seria capaç de sobreviure escrivint, es va presentar a un concurs literari i va quedar segon. Era la prova fefaent que tenia fusta d’escriptor. Continuava sense diners i es va presentar a un altre premi, l’Estudvais. El va guanyar i amb l’import, 2.000 dòlars, es va comprar un bagul i un bitllet d’anada a Barcelona.

Comenta que entre Madrid i Barcelona va triar aquesta ciutat mediterrània per la seva proximitat al mar. Tanmateix, un cop aquí, l’adaptació a la nova realitat no li va ser fàcil. Una llengua que no coneixia, una època de canvis polítics (era l’any 1975) i la necessitat de guanyar-se la vida el van portar a treballar en diverses feines.

Explica:
Vaig arribar a bord del Cristofaro Colombo amb la decisió de ser escriptor, amb un bagul ple de llibres, discos i la meva vella màquina d’escriure, sense bitllet de tornada perquè no preveia la possibilitat que les coses anessin malament, i amb tants somnis i tantes il·lusions que no tenia on desar-los.

Un cop instal·lat, vaig passar per diverses etapes: després de l’enamorament inicial amb la ciutat de Barcelona, va venir un període d’estranyesa, d’acords i desacords, de topar de cara amb la realitat, que no era tan amable com l’havia imaginada, de trucar a unes quantes portes sense donar-me per vençut. Per fi, tres anys després vaig conseguir publicar el meu primer llibre: Guaraçú, a l’editorial La Galera i amb la il·lustradora Maria Rius com a companya d’aventures. […]

Guaraçú li va obrir moltes portes perquè va ser mereixedor del Premi Serra d’Or, i amb un llibre sota el braç tot va començar a fluir fent que el camí fos més lleuger.

Aquella primera obra presentava la relació d’un nen que camina despullat per la selva amazònica i es relaciona amb les plantes i els ocells, tot molt salvatge.

A partir d’aquell moment i convençut que havia trobat el seu lloc al món, en Ricardo no va parar d’escriure i escriure. El càlcul per entendre la quantitat de llibres que ha publicat cada any és fàcil de fer. Són més de dos-cents seixanta, des del primer, Guaraçú, editat per La Galera, que va ser Premi Serra d’Or, el 1979.

Si aquest Sant Jordi, busqueu a en Ricardo, segur que el trobareu signant exemplars amb la mateixa il·lusió que fa cinquanta-un anys, recordant que, com l’ocell blau, el llibre retorna i només ha calgut esperar.

Lectura recomanada per a infants a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Guaraçú
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Maria Rius
Traductora: Anna Murià
Editorial: Bindi Book
Pàgines: 40
Barcelona, 2026

by

«10 aneguets de goma» a l’Ofici d’educar

Ahir, vam presentar aquest àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant.

L’any 1992 un vaixell va perdre uns contenidors que van caure al mar i a un, que contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma, se li va obrir la porta i el carregament va quedar surant sobre l’aigua. Un oceanògraf, que estudiava els corrents marins, va aprofitar per resseguir el camí dels aneguets i, gràcies a aquell seguiment, va poder establir la teoria sobre corrents marins que encara avui serveix per orientar els vaixells.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures de l’oceà que van coneixent.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, una caixa amb 10 aneguets de goma cau al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

És un llibre ideal per a cicle infantil, a partir de 4 anys.

A cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre, gentilesa de l’editorial Beascoa.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««10 aneguets de goma» és:

Amb qui es troba el desè aneguet de goma?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de març.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/deu-aneguets-de-goma-deric-carle/audio/1273508/

Al concurs de l’anterior programa, la guanyadora del llibre «Operació Dancing Queen» és la Rut Alba. L’enhorabona!

by

«El misteri de l’eucaliptus», el primer cas del coala Arxibald.

És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.

Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.

Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.

De què va?
Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.

Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia:
Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.

Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!

Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.

A la promo de l’editorial llegim:

Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.

Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.

No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial

LES DADES:
Títol: El misteri de l’eucaliptus
Autor: Paul Cox
Il·lustrador: Paul Cox
Traductor: Xavier Valls
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 42
Barcelona, 2026

by

«La sombra del rey» un conte sobre l’avarícia

Vaig veure aquest llibre a la biblioteca i de seguida vaig fer les connexions amb un altre llibre de l’Elena Hormiga, l’autora, que em va agradar molt: ¡Blas! un gos molt especial.

També em va agrada el títol i vaig pensar com han canviat els contes que parlen de reis. Darrerament tots els personatges són força limitats. Hi ha reis manaires, reis curts de gambals, reis lletjos, i fins hi tot reis que presumeixen de corona quan no saben que és només un barret foradat.

“La sombra del rey” ens presenta un rei capriciós. Fa que els seus soldats li portin les coses més inversemblants. Si té el caprici de tenir un elefant, els ho mana i els soldats li porten. El mateix passa quan ordena fer una cacera de totes les papallones del regne o requisar tots els instruments de música i portar-los a Palau.

Però un dia sent a parlar d’un arbre mil·lenari que té una ombra molt preuada i vol que li portin. Quan li diuen que és impossible, ell mateix prepara una expedició a la recerca de l’arbre. Quan arriba un ratolí li diu que no ho faci, que l’arbre és d’un altre rei més poderós. Però el rei avariciós agafa la destral i comença a tallar-lo. Error, perquè el rei més poderós apareix i el fa fugir, cames ajudeu-me. Quin animal, amic del ratolí, serà el rei més poderós?

Aquest àlbum, a més a més de fer-nos reflexionar sobre com és d’inútil ser avariciós, ens recorda que hi ha coses meravelloses que són de tothom i ningú les pot posseir per a ell sol.

Lectura recomanada per a infants a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: La sombra del rey
Autora: Elena Hormiga
Il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial Destino
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

by

«L’Estruç al mercat» i les normes (sovint) absurdes

“L’Estruç al mercat” és un àlbum il·lustrat magnífic, ideal per llegir en companyia i deixar-se endur per unes imatges plenes de detalls.

Ens presenta una història senzilla. La senyora Estruç vol anar a veure la seva amiga, la senyora Gacela, que està malalta, i pensa que, en acabar la jornada laboral, li portarà un regalet. A partir d’aquí, l’argument se centra en el recorregut que fa pel mercat a la recerca d’un detall per a la seva amiga. Però, aggg!, no serà fàcil perquè a totes les parades troba inconvenients i no la volen atendre.

Incís: Mentre llegia aquesta part central del relat, m’he sentit identificat amb l’estruç perquè, tot i que no és freqüent, quan he de fer alguna gestió trobo els mateixos inconvenients i sento que perdo el temps i no aconsegueixo resoldre res. He recordat les queixes dels pagesos quan expliquen les peripècies burocràtiques o les mestres que es passen hores i hores emplenat formularis, estadístiques i papers sovint incomprensibles. Però aquest és un altre tema.

Tornant a la senyora Estruç, els seus problemes comencen quan en una parada li diuen que no obren fins a més tard, a l’altra que allò que vol només es pot comprar els dimecres, a la següent que el regal que demana és per a animals sense ploma, etc. Un desfici i una frustració. Finalment marxa sense regal.

El final és bonic: El sentit comú, la solidaritat i la comprensió es fan present.

Les il·lustracions ,algunes a doble pàgina i d’altres més menudes amb enquadres com de còmic acompanyades d’un text, breu, ben visible.

Hi ha molts animals, tots ells coneguts pels infants, que són una delícia visual. També les fruites, verdures, una parada de llibres!, gelats, formatges, flors, etc. que conformen un esclat de colors i conviden a anomenar i recordar tot allò que coneixem.

L’argument està ben pensant, directe a l’estructura que ha de tenir un relat per a les primeres edats: Personatges amb els quals et pots identificar, un petit conflicte, la recerca d’una solució, repeticions, i un final feliç. Penseu en el clàssic “De què fa gust la lluna?” i ho entendreu.

Un llibre per mirar i remirar. A cada relectura trobareu detalls que us han passat desapercebuts (seguiu la mosca!).

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: L’Estruç al mercat
Autora: Cristina Oleby
Il·lustradora: Paula Bossio
Traductora: Maria-Arboç Terrades
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 34
Barcelona, 2026

by

«Ai, renoi!» a L’Ofici d’educar

Dilluns passat vam presentar aquest àlbum il·lustrat perfecte per a a les primeres edats. Té protagonistes animals, imatges clares, format generós, repeticions, música, poesia, sorpresa i una estructura clara (inici, conflictes, final feliç). També xucla de la tradició anglesa, del nonsense d’Alicia en terra de meravelles.

L’argument és senzill. Es tracta d’un noi que va a fer unes compres. A cada botiga on va, demana una cosa diferent (unes pastanagues, un barret, un abric, un pastís, etc.) i es crea una certa confusió perquè li ofereixen un animal.

Aquest embolic fa riure força als infants. És una mena de joc perquè han d’imaginar quin animal li ofereixen amb les pistes que ajuden a identificar-lo.

Destaco la sorpresa final quan, truquen a la porta, després dels descontrol que s’organitza amb totes les bèsties i veiem el nen obrin la porta que és com si nosaltres passéssim pàgina i llavors, ai! renoi!… Quin descans i quina tornada a la normalitat!

És un àlbum que convida a compartir, a ser amables, a cuidar-nos, a riure, a recordar, a rimar, etc.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Ekaré.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «Ai, renoi!» és:

Quin animal li donen al protagonista quan va a comprar pastanagues?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 1 de febrer.

La guanyadora del llibre «El Jim i la Janis» és la Bet Solà. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/ai-renoi-de-michael-rosen-i-helen-oxenbury/audio/1268071/

by

«10 aneguets de goma» i el descobriment dels corrents marins

«10 aneguets de goma» és un àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant que no puc estar-me de relatar breument.

Resulta que l’any 1992 un vaixell dels que porten contenidors va sortir de Hong Kong amb destí a Europa però pel camí una tempesta va provocar que alguns contenidors caiguessin al mar. És freqüent, però per a les empreses navilieres no els suposa gaire complicació. El contenidors acaben al fons del mar i el carregament (ordinadors, sabatilles esportives, etc.) està assegurat i no perden diners. De fet, ens faríem creus si sabéssim el nombre de contenidors que es perden (voluntàriament o degut al mal temps, ves a saber!)

El cas és que un dels contenidors contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma (29000 en total: castors, tortugues, granotes i aneguets). Accidentalment, la porta es va obrir i el carregament va quedar surant sobre l’aigua.

Aquí entra en escena un oceanògraf, en Curtis Ebbesmeyer, que estudiava els corrents marins i va resseguir on anaven a parar els aneguets. Gràcies a aquest seguiment va poder establir la seva teoria sobre corrents marins.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures que van coneixent i que hi viuen a l’oceà.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, 10 aneguets de goma cauen al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal diferent (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

A la versió inicial que es va publicar aquí tenia mida gran i a la darrera pàgina es podia prémer un botonet i se sentia el qüic-qüic de l’aneguet de goma. El va publicar Kókinos, però fa temps que està descatalogada en aquesta editorial.

Coses de la vida, vaig tenir una fuita d’aigua de les canonades que passaven per sobre de la prestatgeria on estava el llibre dels aneguets i altres. Van quedar ben molls i els vaig haver de llençar tots. Bé, el dels aneguets el vaig guardar i encara el conservo. Em va semblar una paradoxa poètica.

Ara, l’editorial Beascoa l’ha editat en un altre format, sense el dispositiu sonor i amb pàgines gruixudes i arrodonides. Un llibre ideal per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: 10 aneguets de goma
Autor: Eric Carle
Il·lustrador: Eric Carle
Traductora: Anna Serra
Editorial: Beascoa
Pàgines: 34
Barcelona, 2025