En Pep, al 0-3

A la darrera revista «GUIX INFANTIL» de juliol del 2022, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz parlen d’un llibre mític dins la literatura infantil. Segurament l’heu tingut a les mans i us ha enamorat. “El Pollo Pepe”, personatge entranyable és el protagonista d’aquest article on expliquen entre altre coses que:

En Pep és un conte que atrapa als més menuts i menudes des de la coberta. Per què? Per la simplicitat del personatge, un pollet anomenat Pep, i perquè connecta amb el moment evolutiu del primer any de l’infant; amb l’exploració sensorial corporal i les necessitats bàsiques, especialment l’alimentació. Aquests primers mesos de vida esdevenen una etapa de canvis constants: en la forma de caminar i desplaçar-se; en el desig de descoberta, que evoluciona de l’interès pel propi cos a l’interès pel món que ens envolta; en el descobriment del llenguatge oral i musical. L’infant també indaga tot un ventall de nous aliments a través dels sentits: tacte, olfacte, gust, oïda, vista. Quin millor company per endinsar-se en aquest camí que el nostre pollet, que endrapa menjars suculents com blat de moro, ordi o civada.

Després desgranen un seguit de propostes didàctiques, seguint el seu model de treball a l’Institut de la Infància (minimons, safates sensorial, peces soltes, etc) i apunten que:

Aquestes propostes són només un punt d’inspiració i un bon pretext per introduir la literatura a l’aula dels nadons, amb l’objectiu d’anar creant infants lectors des de ben menuts a través de la lectura d’imatges i l’acompanyament de l’adult de referència.

El podeu llegir sencer a la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL en castellà) núm. 115.

Estar ahí. Qué sientes tú? Un àlbum per a la primera infància

La Diana Comes i la Núria Vouillamoz, companyes de l’Institut de la Infància (Sant Cugat del Vallès) presenten a la revista Guix d’Infantil una activitat relacionada amb el llibre de la Kathrin Schärer «Estar ahí ¿Qué sientes tú?». Es tracta d’una obra senzilla però profunda, de cobertes i pàgines gruixudes i cantonades arrodonides.

La Diana i la Núria apunten que “des de les primeres planes descobrim un món ple d’animals que s’emocionen, però uns estan… i d’altres són… Uns estan tristos i d’altres són feliços; uns estan sols i d’altres són valents»

I continuen explicant que «lluny de ser una enciclopèdia d’emocions, cada pàgina ens invita a la lectura d’imatges introduint-nos en un nou vocabulari que ajudarà els nostres petits infants a expressar tot allò que senten, i els adults a acompanyar-los en l’exploració dels seus sentiments.»

A la segona part de l’article ens aporten idees per aprofundir en aquest àlbum il·lustrat des de diferents àmbits. Per exemple, és perfecte per aprendre el nom d’emocions que els nens i nenes no fan servir habitualment, descobrir els animals del bosc a través de les il·lustracions del conte, proposar activitats creatives intentant esbrinar quina història es pot amagar darrera cada pàgina, etc.

Un article molt pràctic que trobareu a la revista Guix d’Infantil núm 113 del mes de març de 2022.

Recomanat per als infants de tres-quatre anys, especialment.

Hi ha un vídeo molt interessant on l’autora explica el procés de creació del llibre. El podeu veure a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=F-yCVuvqst4&t=1s

Les dades:
Títol: estar ahí ¿Qué sietnes tú?
Autora: Kathrin Scharer
Il·lustradora: Kathrin Scharer
Editorial: Lóguez
Pàgines: 64
Salamanca, 2021

Tertúlia Clandestina #2: Llibrescacs

De vegades prepares una acció i el resultat acaba superant les expectatives. És llavors que et replanteges i tornes a pensar en quin punt no vas calcular o no vas valorar el potencial de l’activitat. És el que ens va passar dimarts passat amb la tertúlia clandestina que vam viure a l’Espai.

Es tractava d’un experiment nou. Amb la convidada —”the Greatest”, la gran Núria Vouillamoz— i la complicitat d’una altra companya que va fer de jutgessa, vam idear una mena de joc on presentàvem llibres com si fos una partida d’escacs. Els dies anteriors ja havíem anunciat que es tractava d’un partida de “Bookchess” o millor, la final del campionat mundial (poca broma, oi?) i havíem dit que per accedir calia dir, com sempre, una contrasenya que en aquesta ocasió era «gambit de dama» en al·lusió a l’exitosa i coneguda sèrie televisiva.

Com va anar la sessió?


A les sis van arribar, de manera clandestina, els convidats. Alguns ja ens havien dit que vindrien i d’altres es van presentar de sorpresa (i quina sorpresa!) i fins i tot un parell de companyes del MEAC venien de fer 120 quilòmetres per ser-hi presents. No cal ni dir que l’emoció va ser màxima!

Primer vam dir les paraules protocol·làries d’agraïment i vam explicar alguns llibres de literatura infantil i juvenil on els escacs tenen la seva transcendència, com «Les galetes del Saló de Te Continental», «La Inmortal» o «Vull ser reina» i, com no!, vam llegir un fragment de la «Novel·la d’escacs» del gran Stefan Zweig.

Després, la Désirée Grifé, la jutgessa, va fer les explicacions de com es juga a “Llibrescac”:

Es tracta d’una partida d’escacs que enlloc de les típiques peces hi ha llibres. Cada jugador ha preparat els seus 16 llibres preferits i la jutgessa diu un tema. Cada jugador busca entre els seus llibres si hi ha algun que casi amb la proposta i el presenta. La jutgessa decideix quin és el que mereix el punt de cada tirada. A continuació diu un altre tema i així successivament.
Cada jugador té cinc minuts per presentar el seu llibre. La partida dura una hora.
Com en el joc d’escacs tradicionals comença el jugador amb els llibres folrats de blanc.

I va començar la partida. Els temes que vam tractar van ser un llibre-joc, un llibre basat en fets reals, un llibre amb molts colors, un llibre que a Gandhi li agradaria (lo correcto, a veces, es desobedecer”, va dir), un llibre d’estar per casa i un llibre de coneixements.

No hi va haver temps per a més. Vam poder explicar 12 bones lectures i la partida va acabar en taules. Tots contents. Hi haurà mecus! (és una paraula que usem a l’Hospitalet quan volem jugar. Si ens apleguem una colleta i volem fer un partidet de basquet, futbol, petanca o el que sigui, diem: Fa un mecus? que vol dir “juguem?”) Doncs això, potser hi haurà mecus o “revanxa” (que també està mal dit, ho sabeu, oi?)

Vam acabar amb la foto de família, una cançó i l’emplaçament per a la següent trobada que serà el dia 2 d’abril a les 12 del migdia. La propera setmana donarem més indicacions, la contrasenya i algun detall gràfic més.

No tenim paraules prou adients per agrair als assistents la seva complicitat, fer-nos la vida tan fàcil perdonant els errors, rient les bromes i felicitant els encerts. Amb persones així, aniríem on diguessin, fins i tot, ens arriscaríem pel camí que proposava Pessoa…

Importemo-nos apenas com o lugar onde estamos.
Há beleza bastante em estar aqui e não noutra parte qualquer.

(Només ens importa on som.
Hi ha prou bellesa en ser aquí i no en un altre lloc.)

Un petit vídeo de record de la trobada:

Els llibres d’Hervé Tullet al 0-3

A la revista GUIX D’INFANTIL, la Diana Comes i Núria Vouillamoz de l’Institut de la Infància ens presenten a la secció “Menjallibres” un dels seus autors preferits: Hervé Tullet. En parlen amb molta estima i ens ofereixen algunes possibilitats de creació de tallers sensorials de llums i ombres, així com activitats per introduir-nos en la geometria amb les formes rodones i quadrades.

És un article que convé llegir i si, esteu en una escola bressol o en el cicle infantil, us pot ser molt útil. Els tallers i les propostes que generen les companyes mitjançant les seves accions a Sant Cugat tenen molt bona acollida i els llibres d’en Tullet les inspiren. A través del seu grafisme recreen taques, rajolins de pintura o estampacions.

Article recomanat per a l’etapa 0-3. El podeu llegir a la revista núm. 111 dels mesos de setembre-octubre. Podeu comprar la revista a través del web de Graó i/o comprar només l’article en qüestió.

Aquest és el quart article d’aquesta primera temporada i si la bona gent de Graó ens segueixen fent confiança, tenim corda per estona. Seguirem apostant per la literatura a l’etapa 0-6.

L’erugueta goluda està d’aniversari!

S’acaba de publicar la revista “GUIX D’INFANTIL”. És la número 109 i correspon als mesos de maig i juny. El lema d’aquesta revista és “conversar, dialogar per comprendre el món“.

A l’editorial podem llegir unes reflexions molt actuals sobre la pandèmia i les pantalles. M’ha agradat especialment una frase que comparteixo i que diu:

En el cas de l’educació infantil és ben clar que no hi ha cap solució digital substitutiva de la vivència del temps escolar. Per més meravelles tècniques que pugui fer la mestra, res que provingui del món virtual pot suplir el contacte, la calidesa, la complicitat, la compartició de vivències. Criatures de fins a 6 anys no gaudeixen del contacte síncron virtual ni necessiten més temps de pantalla, sinó que la majoria de vegades, tenint en compte la societat urbana en què vivim, és més important que l’escola proporcioni a la mainada riques experiències de contacte amb la realitat en interacció amb companyes, companys i persones adultes.

A la revista trobareu el segon articlet sobre literatura infantil. L’han escrit les companyes de l’Institut de la Infància, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz i fa referència a un personatge mític: L’erugeta goluda.

Un parell de frases:

Us heu preguntat mai com pot ser que una erugueta tan goluda no tingui boca? No deixa de sorprendre’ns aquest petit insecte que menja i menja, i creix i creix, i mai veiem com. Aquesta llicència artística de l’autor Eric Carle també condueix a altres reflexions: sense boca, no sabem si somriu o està trista, i per tant obre una porta a la imaginació dels infants que tan acostumats estan a que els protagonistes dels contes expressin d’una manera clara les seves emocions.

Quan tenim entre les mans L’erugueta goluda, ens adonem que hem entrat a l’univers 0-3. Les seves pàgines de cartró gruixudes acabades en rodó, els forats que ens conviden a passar d’una pàgina a una altra, la simplicitat de la història que ens evoca els processos vitals… Tot això atrapa ràpidament al petit lector.


I més endavant es poden llegir propostes per presentar el llibre als infants.

Formació (virtual) a l’Institut de la Infància (Sant Cugat)

El proper dissabte dia 20 de març, justament un dia abans que comenci la primavera, a l’Institut de la Infància organitzen una sessió formativa doble (matí i tarda).

Al matí es centraran en la quotidianitat de la vida escolar dels infants de cicle infantil i hi haurà tres potents intervencions d’en Gino Ferri, en David Altimir i l’Eva Sargatal.
Tota la informació i les inscripcions a través del web de l’Institut.

La tarda serà per a la literatura infantil. En la meva intervenció em centraré a retre un homenatge als escriptors anglesos que van ser precursors i visionaris del camí que després han anat seguint molts altres autors i autores. Recordaré la feina d’Anthony Browne i Michael Rosen i d’altres autors i autores que em semblen genials.

EL PROGRAMA DE LA TARDA ÉS AQUEST:
16:00 h Inauguració i benvinguda.
16:10 h Conferència Inaugural amb Noemí Mercadé, editora de Combel.
17:00 h L’hora del te amb Lord Jaume Centelles. Homentage als septuagenaris de la Literatura infantil anglesa: Anthony Browne, Michael Rosen, Julia Donaldson, Sam Mc Bratney, Martin Wadell.
17:45 h Presentació d’àlbums il·lustrats que no poden faltar a casa, a la biblioteca i a l’escola. Amb Núria Vouillamoz i Mont Soler (Llibreria Pati de llibres).
18:30 h Recursos i experiències: Minimons de Sant Jordi. Quan i com apropem els contes als Minimons amb la metodologia Crealij de l’Institut de la Infància. Diana Comes.

Inscripcions, programació i altres qüestions clicant a:
https://institutdelainfancia.org/grans-llibres-per-a-petits-lectors-literatura-infantil-de-0-a-6-anys/

Song Song Books!

Aquest proper dissabte 21 de novembre, amb la colla de l’Institut de la Infància de Sant Cugat del Vallès hem organitzat un altre sarau. Es tracta d’una matinal (com les del Price, però sobre lectura) per presentar les novetats editorials que ens han arribat al cor en els darrers mesos.

Aquestes dones de l’Institut tenen idees “carioques” i em deixo enredar, que vol dir que també m’agraden. Recordo una presentació on vam simular un «combat de boxa» (Ai!, com vam riure amb l’atrezzo), també vam preparar una «reunió de mags» (la maga Nurilda i el mag Dos(pitalet), un «viatge en el temps», uns «encuentros en la tercera f(r)ase» i altres situacions més pròpies de hispters que de les persones assenyades que som (o això crec).

Per la fotografia promocional ja imagineu de què va aquest nou encontre. Es tracta d’una matinal literario-musical (o musico-literària) en que, a través de les sensacions i emocions que ens ofereix la música, haurem de presentar diversos llibres.

Serà complicat perquè com tots els experiments, aquest també té un punt d’incertesa. Resulta que els que hi participem no sabem quins seran els temes a tractar. La Verónica està preparant unes cançons associades i només ella les coneix. Les punxarà i ens proposarà el que consideri oportú. Llavors tindrem uns segons per buscar, entre les nostres lectures recomanades, aquelles que puguin connectar amb la proposta. Complicat.

Confio en que de la selecció que he fet n’hi hagi que puguin casar.

Quan acabi la matinal compartiré la meva selecció. A la 1 del migdia de dissabte publicarem al blog les “Lectures recomanades Nadal 2020”. Abans no, que s’ha de mantenir el secret no fos cas que les companyes em xafessin alguna proposta. Ja m’enteneu…

Potser també recordarem a Rodari quan deia que “La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res”. Quanta raó!

En aquesta matinal també parlarem d’una de les editorials amigues de l’Institut (Bárbara Fiore) i ho farem recordant els imprescindibles llibres que han publicat i que ens han obert portes a mons que ni imaginàvem, mons com el d’en Shaun Tan, la Suzi Lee, en Jimmy Liao i d’altres.

Elaboració d’un diari escolar

A la revista GUIX trobareu un article que ens dona pistes de com fer un diari amb els alumnes de cicle superior des de la biblioteca escolar. L’ha redactat la Núria Vouillamoz, bibliotecària de l’Escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès.

Comença dient que «L’escriptura hauria de ser una activitat troncal al llarg dels estudis d’Educació Primària. Sovint, des de les biblioteques escolars, focalitzem l’educació literària en accions associades a la lectura —hora del conte, club de lectura, préstec de llibres, lectura individualitzada, dramatitzacions— però oblidem el valor de la paraula escrita. La paraula creada pels infants i fixada en un paper o pantalla amb una voluntat comunicativa: per a descriure sentiments, explicar esdeveniments, justificar actituds, instruir sobre algun tema… En definitiva, oblidem ensenyar la capacitat de la paraula escrita per a narrar, expressar, suggerir, estimular, informar o moure consciències. Escriure és «comunicar», escriure ens permet interaccionar amb el món que ens envolta.»

A la segona part, ens monstra la seqüència que segueixen durant set sessions en el Taller de Diari, què té com a finalitat elaborar un diari d’escola que reculli notícies, reportatges, entrevistes i altres articles que els alumnes considerin interessants. Diu la Núria, entre altres coses que «des d’una perspectiva curricular, aquesta activitat permet treballar la composició escrita abordant diferents tipologies textuals: l’entrevista apropa els infants a un tipus de text col·loquial; per a escriure els reportatges, posen en pràctica textos expositius; les notícies responen a una narració informativa, que els permet explicar esdeveniments o successos; s’inclouen també ressenyes culturals, cròniques esportives, o textos instructius des de com cuinar un plat fins a com personalitzar un àlbum de fotos amb Scrapbook.»

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX en català i a l’AULA en castellà, del mes de novembre de 2019.

Amb la Núria