Una corona va caure del cel

Acaba de sortir la revista GUIX  del mes d’abril on podem llegir una pràctica força interessant que ha escrit la companya Leonor Ruiz que compagina la seva feina a la Universitat de Murcia amb la docència en una escola pública de la zona. La Leonor és autora de la tesi doctoral: La construcción de ciudadanía en Educación Primaria a partir de lo literario. Un estudio sobre las aplicaciones didácticas del álbum ilustrado desde un enfoque interdisciplinar.
Al número 444 de la revista GUIX ens presenta «Una corona va caure del cel» una experiència sobre el poder i els excessos que practica, enemics de la llibertat a partir de l’àlbum il·lustrat Feliu, rei de les ovelles.

Algunes de les reflexions que podem trobar són aquestes:

  • Què significa tenir poder? reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d’un àlbum il·lustrat. Si s’empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dóna l’oportunitat de dialogar a l’aula.
  • L’educació del criteri és fonamental perquè aquest pugui ser desenvolupat amb llibertat i plenitud a la vida social, i el nostre alumnat no n’està al marge.
  • No és possible parlar de l’assoliment de competències socials i cíviques si els nostres nens i nenes estan privats de la promoció d’una mirada crítica sobre el món. Els hem d’ensenyar a conèixer en profunditat la realitat que els envolta, indagant en els discursos, en les intencions, en els perquès del que passa.
  • Capacitar l’alumnat per qüestionar el poder i les seves formes és també un objectiu de la literatura.

A la segona part, explica, fil per randa com va treballar amb els alumnes de cicle superior al voltant del paper dels reis i les reines. Van convidar els nens i nenes a llegir l’àlbum Feliu, rei de les ovelles, d‘Olivier Tallec, on l’atribució d’aquest poder és arbitrària, i la seva gestió antidemocràtica. Després, la conversa i la redacció dels seus propis textos mostren com només necessiten que se’ls doni oportunitat i veu a l’aula.

Per reflexionar. El podeu trobar també en castellà a AULA.

Anuncis

El garatge d’en Gus

En Gus és l’encarregat d’una benzinera situada enmig del no-res amb una, aparentment, feina monòtona. El llibre ens mostra un dia qualsevol de la seva vida. El veiem de bon matí endreçant una pila de trastos al costat de la caseta de la benzinera. Són objectes que podem reconèixer fàcilment: una banyera, una estufa, tres bidons, una butaca, una nevera, un telèfon antic, etc. En Gus està feliç i podem llegir la frase, breu, que hi ha a sota:
Avui será un dia excel·lent. En Gus es posa a treballar content.
Totes les frases estan rimades i li confereixen un cert ritme musical a la lectura, sobretot el rodolí que es va repetint a pàgines alternes.
El primer client no ve a posar benzina, és un rinoceront que arriba damunt de la seva vespa.


Què hi ha Rico? Et veig molt encongit! —diu en Gus.
Ajuda’m Gus, que el meu seient és molt petit.

I llavors es produeix l’inici de l’encadenament de situacions. És un conte que funciona per acumulació inversa. A cada animal que arriba amb el seu problema en Gus els dóna una solució que passa per tunejar el vehicle amb alguna de les andròmines que hem vist al principi i que ara van desapareixent d’una en una.
És un àlbum il·lustrat molt divertit i els nens segur que juguen a trobar quin estri li pot anar bé per arreglar el vehicle, abans de passar pàgina.
Per exemple, a la morsa que arriba deshidratada li prepara una mena de banyera amb rodes


I al conill li transforma el seu trasto lentíssim en un fòrmula 1 amb l’ajuda del trombó i alguna que altra caixa de fusta. Gus és un MacGuiver si és que recordeu qui era en MacGuiver. No dic res del professor Franz de Copenhaguen que aquest sí que us sonarà raro.


Un llibre divertit i que agradarà molt als nen que disfruten fent construccions i inventant objectes.
Per mirar i remirar i descobrir cada vegada nous detalls.
Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El garatge d’en Gus
Autor i il·lustrador: Leo Timmers
Traductora: Marta Arguilé
Editorial: Harper Kids
40 Pàgines
Madrid, 2018

 

Ens veiem en tornar de vacances!

Un llibre ple d’errors

Un llibre d’imatges per —com llegim al paratext de la contraportada—«Fer volar la imaginació» i entendre que el procés creatiu pot tenir errors però aquests errors ens ajuden a millorar.
A la portada veiem uns nens que volen agafats d’uns globus i un títol que sembla trencat i que juga amb el concepte d’error tipogràfic.
Obres el llibre i trobes a l’interior de les guardes dues taques de tinta. Penses que es tracta d’un altre error però si fas una mica de trampa i vas a la guarda del final, llavors entens de què va la cosa.
Tornes i vas passant pàgines.
A la següent una mena d’animal que després sabrem que és una granota-gata-vaca i una altra taca que emmascara el títol. Un altre error? Sí? No? Dubtes, però ja estàs atrapat en el joc.
El disseny de l’àlbum és generós. Les pàgines són grans i el fons blanc sembla una temeritat per part de l’autora però de mica en mica veiem com l’espai es va emplenant i va prenent forma mentre construex una història preciosa sempre a partir d’errors que es van transformant en encerts i que ens conviden a seguir el procés creatiu de l’artista.


El primer text que llegim està a la pàgina de l’esquerra i diu «Tot va començar amb un error» i veiem a la dreta un esbós fet a llapis d’una cara que només té un ull, un nas i una orella i s’intueix una cella.
A la pàgina següent llegim «amb un error» i veiem l’error a la dreta on la cara de la nena ja està més perfilada però amb ull més gran que l’altre. Com ho resoldrà l’autora? Només cal passar pàgines i veure com els ulls quedem dissimulats darrera d’unes ulleres. «Allò va ser molt bona idea»—diu el text.
La narració avança sempre amb continus errors: Un coll massa llarg i uns peus que no toquen a terra i que ens fan somriure.

Les últimes pàgines recorden el mític Zoom!
Un llibre alegre i divertit que agradarà als infants d’entre 4 i 8 anys. El recomanem per al cicle inicial perquè ens pot permetre activitats creatives tipus “hirameki”.

Podeu llegir una interessantíssima entrevista amb l’autora en aquest enllaç:
http://www.designofthepicturebook.com/the-book-of-mistakes-an-interview-with-corinna-luyken/

El booktràiler:

LES DADES:
Títol: Un llibre ple d’errors
Autora: Corinna Luyken
Traductora: Aurèlia Manils
Editorial: Lumen
52 pàgines
Barcelona, 2017

Un conte per a la nit de Reis

Demà arriben els Reis de l’Orient i entre els regals més estimats hi haurà algun llibre, segur.
Un dels contes que acostumem a explicar aquests dies a la canalleta de la família és «En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis», una història molt divertida que ens explica els rituals i les emocions d’aquesta nit especial.
Comença amb la carta que fa un nen, en Martinet, on demana un tren amb una locomotora i tres vagons, el primer vermell, el segon blau i l’últim groc.


A la pàgina següent la mare li diu:
—Avui, has d’anar a dormir ben d’hora. Aquesta nit, vénen els Reis!
—No! Jo els vull veure! – rondina en Martinet.
—Però, què dius? No saps que els Reis no deixen cap joguina als nens que estan desperts? –li diu el pare.
—Doncs me’n vaig a dormir ara mateix!
En Martinet prepara tres gots de llet i nous per als Reis i tres cubell d’aigua per als camells i s’adorm somiant amb el tren. Però enmig de la nit es desperta perquè té ganes de fer pipí i sent unes veus que comenten on deixaran el tren.
En Martinet no pot aguantar el pipí i va corrents al lavabo. La imatge és fantàstica: el nen pujat dalt d’un tamboret, fent pipí, tremolant per si l’enganxen, quan de sobte algú (una ombra deformada que sembla un rei) li pregunta, amb veu fonda: «I tu, què hi fas aquí?». Aggg, pillat! En Martinet corre a amagar-se sota els llençols i l’endemà quan es desperta comença a buscar el tren.


La narració, humorística, reflecteix la innocència i complexitat de l’imaginari infantil. Les il·lustracions destaquen per la seva expressivitat, per la representació peculiar de les formes, les perspectives canviants i la seqüència de plans. Són difícils de llegir i convé aturar-se a analitzar amb els infants tots els detalls enginyosos que hi ha.
Lectura recomanada per a cicle infantil.
Hi ha una cantarella que es va repetint i que pot ser fàcilment cantada.
Al programa l’Ofici d’educar, el vam presentar dimarts passat. Podeu sentir els comentaris clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis
Autor: Chema Heras
Il·lustrador. Kiko Dasilva
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2015

Un vaixell anomenat Mexique

Un dels àlbums il·lustrats que m’han impactat darrerament (potser perquè estic més sensible) és Mexique, el nom del vaixell. Com que els de la editorial Libros del Zorro Rojo són molt grans i ens fan la vida fàcil, em limitaré a copiar una part de la informació que hi tenen al seu web (de visita recomanable).

El 27 de maig de 1937, en plena guerra civil, 456 fills i filles de republicans van embarcar en el transatlàntic Mexique, que va salpar des de Bordeus rumb a Mèxic. Estava previst que hi fossin durant tres o quatre mesos, però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van transformar el seu exili en definitiu. Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien.
Es tracta d’un cas real, esdevingut a Espanya fa just vuitanta anys, narrat des de la perspectiva d’un nen, una veu infantil carregada de matisos —entre ells, la incertesa, l’esperança i la innocència— que transgredeix l’eufemisme de «dany col·lateral». Una edició que també narra la història d’un vaixell, sabent que no existeix un registre de tots aquells que travessen cada dia l’oceà, traslladant a éssers humans que tenen dret a una vida digna sense que la terra es desfaci sota els seus peus.


Les il·lustracions d’Ana Penyas —en la seva gamma de grisos i vermells, combinada amb diferents tècniques com el collage, el llapis i les textures— són un poderós reflex del dolor i la solitud que entranya la guerra, i, a la vegada, del besllum d’esperança de «els nens de Morelia».
Aquest llibre està recomanat per a totes les edats, però sobretot se’n pot treure profit a l’ESO.
A destacar la traducció de la Teresa Duran, genial com sempre.
El booktrailer, a continuació:

LES DADES:
Títol: Mexique. El nom del vaixell
Autora:  María José Ferrada
Il·lusradora: Ana Penyas
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Libros del zorro rojo
Barcelona, 2017
32 pàgines

Cases. Atles de les llars del món

L’ànima és el que fa que una casa sigui especial, i això no està relacionat amb el seu estil, el nombre d’habitacions, la seva grandària o el luxe. És la sensació que transmet quan entres en ella, és la seva personalitat… són algunes de les frases que podem llegir a l’inici del llibre que ahir es va presentar a la llibreria Abracadabra: Cases, atles de les llars del món, un àlbum escrit per la Mia Cassany i il·lustrat per la Paula Blumen.

La Paula

la Mia

 

La trobada va ser molt concorreguda i l’autora i la il·lustradora ens van explicar tot el procés de gestació del llibre. Es van fer moltes preguntes sobre el perquè de determinades cases, els esbossos, els animals i les persones que hi surten, l’ordre aleatori o no de les pàgines, etc. S’agraeix la predisposició a mostrar la feina, els dubtes, les il·lusions, i els projectes.
El llibre Cases presenta setze localitzacions d’arreu del món de llocs coneguts acompanyades d’uns textos breus, poètics i que conviden a somiar. Ens situen una família o uns personatges imaginaris en un lloc concret (de vegades reconeixible, de vegades inventat) i sempre van acompanyats d’algun animal. Per exemple, a la primera imatge podem llegir:

Dash – The Hamptons, EUA
Quan fa mal temps, les cases d’estiueig queden com aturades per la malenconia i els records. L’hivern és llarg i solitari, però elles saben esperar amb paciència, revivint el xivarri i els jocs dels dies de vacances.

I la imatge ens presenta un parell de cases dels Hamptons, una molt coneguda i força fidel a la realitat i l’altra adapta l’estil de les cases típiques de la zona i canvia la paleta de colors.
També veiem un parell de personatges (en Dash i companyia) i un gos que mira cap a l’horitzó. Aquesta imatge és molt potent i dins de la seva aparent simplicitat hi ha detalls de gran artista (els dos personatges situats a la banda esquerra que, d’entrada, fixen la nostra mirada i després ens conviden a avançar en sentit de la lectura, el punt de vista una mica per sota de l’habitual, el color del cel que crea una atmosfera hivernal, etc.) Si teniu al cap el conte d’en Benji Davies La balena segur que us transporta perquè és probable que la Paula i en Benji emprin les mateix eines informàtiques per aconseguir l’efecte concret. Aquesta és una de les gràcies de la lectura: la possibilitat de relacionar situacions, objectes, vivències, entre sí i amb nosaltres mateixos.
El mateix passa amb la resta d’imatges, cadascuna d’elles —com van explicar a la presentació— feta des d’un angle diferent i facilitant la sorpresa en passar pàgina.

Cases és un àlbum molt bonic, per mirar i remirar perquè cada vegada hi trobes nous detalls. Un àlbum que transmet pau, serenor, on tots els personatges són feliços, somriuen i ens mostren com som de diversos i d’iguals alhora.
Recomanat a partir de cicle inicial.
Si he triar una cosa on viure, em quedo amb la de l’Anika (Holanda), però, és clar, això va a gustos.

Les dades:

Títol: Cases. Atles de els llars del món
Autora: Mia Cassany
Il·lustradora: Paula Blumen
Editorial: Mosquito books
Pàgines: 40
Barcelona, 2017

Jo no sóc la teva mama, un àlbum sobre l’amistat

Un matí, l’esquirol Otto descobreix una bola verda amb punxes davant de la porta de casa seva, a l’arbre gran on viu, un arbre amb fulles acollidores. Quan la bola s’obre, hi apareix una criatura blanca que se’l mira i li diu MAMA!


Després d’alguns dubtes, l’Otto li diu a la criatura que entri a casa seva per passar la nit. L’endemà, el «pelut» ha crescut molt i l’Otto surt a la recerca de la seva mare. No la troba i els dies següents continua buscant-la. Mentrestant la criatura, de nom Piu, continua creixent i creixent. Sembla el Yeti, blanc i cada cop més gran. L’esquirol no sap com desfer-se del Piu que li fa malbé la seva casa fins el dia, el Piu li salva la vida, evitant que una àliga l’enxampi.

Aquest àlbum, amb tapes dures, explica el naixement d’una amistat entre una esquirol i una simpàtica criatura peluda. Els diversos intents de l’esquirol per trobar la mare de la criatura marquen la primera part de la narració, i la successió dels dies ve marcada pel sorprenent creixement del “pelut”.
La narració que acompanya les il·lustracions de la canadenca Marianne Dubuc, amb alguns diàlegs, està formada per frases curtes, fàcils d’entendre.
Les il·lustracions mesclen dibuix i aquarel·les, expliquen molt bé aquesta història de coneixement, amistat i ajuda mútua.
El disseny del llibre és senzill però efectiu, amb petits detalls (per exemple, a la casa de l’esquirol) que convé observar. Les cares dels personatges mostren una fesomia molt expressiva, així com altres detall de l’anatomia de l’esquirol i de la criatura.
Un àlbum serè que ens explica que els llaços del cor poden ser més forts que els de la sang.
Recomanat per al cicle infantil. Ideal per explicar l’amistat i les emocions.

Web de l’autora: http://www.mariannedubuc.com/

LES DADES:
Títol: Jo no sóc la teva mama
Autora/il·lustradora: Marianne Dubuc
Editorial: Joventut
Any: 2017
Pàgines: 72