Àlbum il·lustrat

by

Estar ahí. Qué sientes tú? Un àlbum per a la primera infància

La Diana Comes i la Núria Vouillamoz, companyes de l’Institut de la Infància (Sant Cugat del Vallès) presenten a la revista Guix d’Infantil una activitat relacionada amb el llibre de la Kathrin Schärer «Estar ahí ¿Qué sientes tú?». Es tracta d’una obra senzilla però profunda, de cobertes i pàgines gruixudes i cantonades arrodonides.

La Diana i la Núria apunten que “des de les primeres planes descobrim un món ple d’animals que s’emocionen, però uns estan… i d’altres són… Uns estan tristos i d’altres són feliços; uns estan sols i d’altres són valents»

I continuen explicant que «lluny de ser una enciclopèdia d’emocions, cada pàgina ens invita a la lectura d’imatges introduint-nos en un nou vocabulari que ajudarà els nostres petits infants a expressar tot allò que senten, i els adults a acompanyar-los en l’exploració dels seus sentiments.»

A la segona part de l’article ens aporten idees per aprofundir en aquest àlbum il·lustrat des de diferents àmbits. Per exemple, és perfecte per aprendre el nom d’emocions que els nens i nenes no fan servir habitualment, descobrir els animals del bosc a través de les il·lustracions del conte, proposar activitats creatives intentant esbrinar quina història es pot amagar darrera cada pàgina, etc.

Un article molt pràctic que trobareu a la revista Guix d’Infantil núm 113 del mes de març de 2022.

Recomanat per als infants de tres-quatre anys, especialment.

Hi ha un vídeo molt interessant on l’autora explica el procés de creació del llibre. El podeu veure a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=F-yCVuvqst4&t=1s

Les dades:
Títol: estar ahí ¿Qué sietnes tú?
Autora: Kathrin Scharer
Il·lustradora: Kathrin Scharer
Editorial: Lóguez
Pàgines: 64
Salamanca, 2021

by

«La roca del cielo», un àlbum sobre la fatalitat

Si sou fans de la trilogia del barret d’en Jon Klassen, esteu de sort perquè acaba de sortir un àlbum de cent pàgines amb cinc històries d’amistat i de frustracions protagonitzades per una tortuga i un armadillo que us farà riure i pensar alhora.

Són cinc capítols que expliquen aventures de tres animals (tortuga, armadillo i serp) amb un humor hilarant i divertit que combina un suspens visual amb unes històries força originals. Recomanem llegir-les en veu alta.

A la primera història, es veu una tortuga que està contenta al lloc on està però quan arriba l’armadillo i li diu que té un mal pressentiment, ai! Discuteixen si el lloc on està és un bon lloc o és millor canviar a una altra zona. Bé, ja heu entès de què va la cosa. Si no ho heu captat, torneu a llegir el títol i ho entendreu…
La roca és el protagonista i augura un final fatal. De roques en coneixem algunes mítiques com la de Sísif o la de Prometeu però aquesta caiguda del cel ens ha robat el cor.

A la segona història, veiem a la tortuga caiguda al terra d’esquena però no vol admetre que necessita ajuda. Típic dels nens.

Al tercer capítol, l’armadillo i la tortuga s’imaginen com podria ser el futur, però l’arribada d’un extraterrestre ho complica tot.

A la quarta, l’armadillo i la serp gaudeixen de la posta de sol.

A l’última història, veurem perquè està enfadada la tortuga.

Són cinc situacions explicades de manera extraordinària, amb unes il·lustracions sublims que ajuden als infants a parlar del que estan veien.

Il·lustracions de mida gran i només amb una franja blanca al capdamunt on va el text.

Les històries recorden una obra de teatre perquè l’escenari no es mou i els diàlegs tenen una força narrativa i dramàtica fortíssima. De fet, Jon Klassen empra sovint en els seus llibres la tècnica teatral de la quarta paret on veiem sovint els seus personatges dialogant amb el lector, més o menys com altres llibres del tipus “No deixeu que el colom condueixi l’autobús” “El mur al mig del llibre” o “Un llibre”.

Una altra gràcia de l’àlbum és que permet a l’infant anticipar què passarà (o millor fer prediccions, encertades o no) del que trobaran quan passin pàgina. Per exemple, sabem que la roca caurà (ho diu el títol) però la cosa és saber quan i on caurà. I al damunt de qui.


Ah! I els ulls dels animals són la cosa més increïble que fa en Klassen. Ens miren directament amb una expressió formidable, com si parlessin.
LES DADES:
Títol: La roca del cielo
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klasen
Traductor: Salvador Figueirido
Editorial: NubeOcho
Pàgines: 100
Madrid, 2022

by

“La Carlota i el sentit de la vida”, un relat poètic i ecologista

La Carlota és un cuc de terra. Es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós.

Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li entra una certa angoixa, una crisi d’identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s’adona que no ho sap. Comença a caminar (bé, a arrossegar-se, és un cuc!) i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un ós, a un rat penat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. Cadascuna li comenta què és el que fa i per què ho fa. Totes saben el seu propòsit a la vida però no li expliquen quin és el seu. Passen els dies i, de sobte, s’adona que ja no hi ha ningú pels voltants. Què ha passat? Que la terra s’ha assecat, ha quedat dura i estèril i totes les bèsties han marxat a buscar menjar i refugi a un altre lloc.


Sort tindrà la Carlota d’un escarabat que l’Il·luminarà i així, finalment, sabrà quina és la seva feina. La Carlota tornarà a excavar “durant hores, dies, setmanes i mesos, mastegant, digerint fent cagallons i obrint túnels per convertir la terra en un sòl fèrtil i ric“. Els animals tornaran, les llavors creixeran i les plantes floriran novament, gràcies a la Carlota.

Un àlbum delicat, amb un text que acompanya conduint el relat. La tipologia és senzilla, negra quan la Carlota és a l’exterior i blanca quan està excavant la terra.

El cuc té una mirada expressiva i la seva manera de moure’s està molt aconseguida.

El missatge és bonic, ecologista i ens indica que tots tenim una contribució a la vida, per molt petits que siguem. En definitiva, és allò de la cadena tròfica: tots som necessaris per mantenir l’equilibri.

Les imatges aquarel·lades i poètiques, amb tons terrosos, emplenen les dobles pàgines.

M’ha agradat el títol perquè quan apunta “...i el sentit de la vida” el lector pot fer una inferència i avançar de què anirà el missatge (o què s’hi amaga en un segon pla). El relat no ho explicita però és fàcil de deduir.

A les darreres pàgines hi ha una nota de l’autora que ens dona pistes per seguir aprofundint en el tema del llibre.

Lectura recomanada per als infants a partir de cinc anys.

LES DADES
Títol: La Carlota i el sentit de la vida
Autora: Deborah Freedman
Il·lustradora: Deborah Freedman
Traductor: Borja Folch
Editorial: EntreDos
Pàgines: 48
Blanes, 2021

by

IV edició de La Setmana de l’Àlbum

El proper divendres, 6 de novembre, comença una nova edició, la quarta, de la Setmana de l’Àlbum. Fins al dia 15 s’han programat un seguit d’activitats (algunes presencials i la majoria virtuals) adreçades a tot tipus de públic.

Com veieu al cartell —obra de la Neus Caamaño— el tema d’enguany és «La veu de l’àlbum», i es reflexionarà sobre el text, un element normalment breu, que complementa la imatge, sense solapar-se, i que ha de tenir ritme, musicalitat i ser capaç d’atrapar el lector. També es parlarà d’un altre llenguatge: la veu de les imatges. Text i imatge, imatge i text, dos complements que, si estan ben acoblats, formen veritables joies, obres d’art irrepetibles.

El festival presenta dos esdeveniments claus: la programació La Setmana de l’Àlbum, pensada tant per a petits com per a adults i el Fòrum l’àlbum a l’aula.

LA SETMANA DE L’ÀLBUM
A causa de la situació sociosanitària actual, La Setmana de l’Àlbum ofereix una programació majoritàriament digital, però també diverses activitats infantils i esdeveniments presencials que es duran a terme a Barcelona (La veu de l’àlbum i L’àlbum gegant).
Per al púbic adult hi haurà presentacions de novetats, xerrades amb experts i mediadors, trobades amb autors, etc. això sí, a través de l’aplicació zoom.

Per als professionals hi haurà l’activitat FÒRUM L’ÀLBUM A L’ÀULA. Aquest any, es celebrarà, en gran part, de forma online i constarà de quatre propostes: Xerrades, Tallers, De cerca i Presencial (al pati Llimona de Barcelona)

Podeu consultar tota la programació clicant a:
https://webdelalbum.org/ca/la-setmana-de-lalbum/
Segur que hi trobareu més d’una que us engrescarà. Normalment hi ha un parell o tres activitats cada dia. La majoria són gratuïtes però també n’hi ha que cal inscriure’s i abonar uns euros (pocs)

 

by

«Capgirat», una mirada polièdrica al món que ens envolta

Bindi Books és una editorial que he conegut aquests dies, de casualitat. Vaig anar a veure la Màriam Ben Arab, a qui segueixo de fa temps, perquè presentava un llibre a la Setmana i va resultar que el llibre en qüestió és «La Caseta de Fusta», un recull de vuit contes que tracten de temes relacionats amb la natura (alimentació sana, reciclatge, salut, ioga, etc.) Estan escrits per la Carla Zaplana, nutricionista i dietista.
Podeu veure el primer capítol clicant AQUÍ

Durant la conversa vaig coincidir amb l’editora, la Cristina Feliu, que em va estar explicant els títols que, des del febrer passat, estan publicant. Són llibres de l’Alba Castellví, la Mercè Galí, la Joana Raspall o la Carla Zaplana, entre d’altres. Diu la Cristina que la seva pretensió és fer entre quinze i vint llibres l’any per a infants d’entre 0 i 12 anys, llibres de ficció, de coneixements i d’activitats.
Em va comentar que el nom de l’editorial ve del petit puntet que, a l’India, es col·loquen al front algunes persones. El bindi simbolitza la saviesa, la concentració i la capacitat per veure més enllà del món que ens envolta.

De tots el que han publicat em va cridar molt l’atenció «Capgirat». El vaig agafar perquè la portada em va semblar molt atractiva i misteriosa. Em va hipnotitzar. Llavors vaig girar el llibre i vaig llegir el que hi diu al darrera, que sempre aporta pistes:

Un dia el món va començar a trontollar i tot va volar pels aires.
Quan el món va parar de tremolar, tot estava descol·locat i la meva gata Caliua havia desaparegut…
Una història poètica i evocadora d’Alba Dalmau i Cinta Vidal que ens proposa veure el món que ens envolta d’una manera diferent.

I és tal qual. La narració se centra en un d’aquells dies en que tot sembla desmuntar-se al nostre voltant. Ens descol·loquem. Al llibre no s’esmenta i cadascú podem pensar en què ha passat, quin daltabaix haurà succeït… és una metàfora de les nostre vides. Un accident, la pèrdua d’un conegut o familiar, un sotrac emocional, personal o social, etc. que tot ho canvia. A partir d’aquest moment, s’inicia la cerca d’allò que has perdut o busques el substitutiu. A l’àlbum, una veu en off (a la darrera pàgina sabrem qui és) ens diu que ha perdut la seva gata i va preguntant als amics i veïns si l’han vista, sense èxit. Resulta que tothom ha perdut alguna cosa: un canari, l’avi, un amic, etc. però al final descobrirem allò que ja sospitàvem: les coses són diferents segons com les enfoquem. Només cal obrir la mirada, obrir les orelleres i pensar des d’una altre angle (que vol dir ser capaços d’empatitzar, escoltar i raonar).

Les il·lustracions són curioses i boniques. Els personatges estan ben definits i hi ha una representació de totes les races, edats i condicions socials. Com la vida que ens envolta. En algunes imatges es veuen els personatges en estat d’ingravidesa, talment com si fossin astronautes flotant per l’espai sideral. Però lo més curiós són les perspectives, amb unes escales impossibles que recorden els quadres d’aquell matemàtic (M.C. Escher, referència inevitable) que jugava amb les columnes per fer-nos veure escenaris irreals.

Molt aconseguit l’efecte zoom, cap enrere, a mesura que passem pàgines.

Per l’alumnat de cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Capgirat
Autora: Alba Dalmau
Il·lustradora: Cinta Vidal
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 32
Barcelona, agost del 2020

by

«Bill i Janet», l’últim treball de la Julia Donaldson i l’Axel Scheffler


Aquests dies hem viscut un episodi estrany amb la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea. Els qui tenim familiars treballant a Londres ho hem anat seguint amb interès. Casualment ha arribat a les meves mans el darrer llibre de la Julia Donaldson i l’Axel Schefler, parella d’artistes de qui hem referenciat alguns dels seus àlbums. El seu títol és «Bill i Janet» i recorda l’estil de «El Grúfal», el seu llibre més icònic, o «Quina escombra més guapa!», «L’home pal», «Els cinc lletjos» i «El cargol i la balena», entre d’altres.
Aquest «Bill i Janet» explica que en un planeta molt llunyà vivia una jove vermelleta que es deia Janet i també, no gaire lluny, un jove blauet que es deia Bill. Ja veieu de què va la cosa, no?
La Janet vivia amb els vermells i li agradava banyar-se en el seu llac fins que un dia es va cansar i va decidir sortir a voltar pel planeta.

En Bill feia saltirons pel turó fins que un dia va pensar que allò era molt avorrit i va decidir sortir a passejar pels voltants.
Accidentalment, en Bill i la Janet es troben al Bosc Encantat, s’agraden i es posen a jugar junts fins que son descoberts pels respectius avis que els arrosseguen a cadascú amb els seus i els adverteixen que no ho tornin a fer. On s’és vist un blauet amb un vermellet!

Però ells continuen reunint-se en secret fins que, finalment, decideixen casar-se en contra de les seves famílies respectives. La única solució que troben és fugir, robar un coet i fugir del planeta.
Davant d’aquest fet insòlit les dues famílies s’alien i surten a la recerca dels amants. Pel camí comprendran que no hi ha tantes coses que els separen.
Trobaran els amants? Pots imaginar-ho, oi?

Un conte sobre la tolerància i l’acceptació de la diferència.
Com la resta de llibres de la Julia Donaldson, sospito que l’original també està escrit en forma de rima però no n’estic segur. De qualsevol manera, la traducció obvia aquest fet i es fa entenedora, a diferència d’altres traduccions anteriors que han cercat mantenir la rima. Amb poc èxit, tot s’ha de dir.
Lectura recomanada per a cicle infantil. Té moltes possibilitats plàstiques i de conversa.
Lectura oportuna, en un moment en que el Brexit qüestiona les relacions amb els immigrants i l’intercanvi de cultures. «Bill i Janet» té un missatge fàcil d’entendre. Tot i que els personatges visquin en planetes llunyans i tinguin formes estranyes, la realitat els fa més humans del que podem pensar.

LES DADES:
Títol: Bill i Janet
Autora: Julia Donaldson
Il·lustrador: Axel Scheffler
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

by

Autobiografia d’un tirà, amb il·lustracions d’Eva Sánchez

Entre les darreres novetats d’àlbums il·lustrats que he llegit, he pogut observar una tendència curiosa en la manera de tancar el text. M’ha passat amb «L’espera» de Gina Clotet, amb «La colección del abuelo» de Javier Sobrino i sobretot amb «Ningú com tu».

El text et va narrant uns esdeveniments que ens fan sospitar un desenllaç i al final, sorpresa!, resulta que no és el que hem previst.

A «Ningú com jo» (autobiografia d’un tirà) aquesta circumstància és molt evident i la darrera línia, la darrera imatge, capgira totalment el discurs. A més, pot passar que els lectors joves (i també els adults) desconeguin la identitat del personatge. Es tracta d’un animal que existeix en realitat. Això és fantàstic perquè ens obliga a fer una cerca a internet i conèixer una història molt curiosa i sorprenent, més sorprenent que els relats de “les mil i una nit”.

Les il·lustracions de l’Eva Sánchez reforcen el caràcter tirànic del personatge, juga perfectament amb els símbols i mostra unes metàfores que són evidents i que ajuden a avançar en la lectura. Les guardes aporten molta informació (el vestit nou de l’emperador?)

M’ha agradat però crec que l’edat lectora recomanada per l’editorial Kalandraka ha d’anar una mica més amunt, a sisè de primària o l’ESO.

LES DADES:
Títol: Ningú com jo» [autobiografia d’un tirà]
Autor: Ignacio Chao
Il·lustradora: Eva Sánchez
Traducció: Xavier Pàmies
Editorial: kalandraka
Barcelona, 2020

https://www.facebook.com/evasanchezilustracion/

by

Què vol dir ser “normal”?

Francesc Rovira és un dels il·lustradors més coneguts a casa nostra, potser perquè el seu estil és força singular. De tota la seva extensa obra en destaco les adaptacions que va fer amb la Rosa Navarro de «Los clásicos contados a los niños» que va publicar Edebé i que són uns dels imprescindibles a les biblioteques escolars. També l’hem anat seguint a través de les seves col·laboracions a la revista Cavall Fort.

L’últim llibre que ha il·lustrat és «Normal?», un enfilall de personatges, cadascú amb la seva dèria.

Una nena, la Martina, reflexiona sobre què vol dir ser normal quan la seva besàvia li diu:
—Martina, estigues quieta i porta’t com una persona normal.
I ella recorda a tota la gent que coneix, preguntant-se si és o no normal que…
El seu pare sempre que obre el diari comenci a llegir-lo pel final
El mestre de pràctiques porti una cresta al cap
La seva cosina Laia camini sense trepitjar les línies del terra
El pare de la Neus, quan estén la roba, posi les pinces del mateix color que la roba
Etc.

A cada plana trobem un personatge i l’explicació de la seva raresa.
M’han agradat els dibuixos fets a llapis de color i sobretot la solució que troba en Francesc perquè no quedin volant enmig de les pàgines amb el fons blanc. Si us hi fixeu, s’acompanya d’unes línies que fan sang i sostenen perfectament l’escena. Com per exemple aquestes dues:

També la combinació de plans frontals amb plans una mica picats fa que el llibre avanci prou bé.

Una altra estratègia que empra l’il·lustrador és fer que les mirades dels personatges estiguin enfocades cap a l’esquerra, obligant-nos a detenir-nos a observar i alentir la lectura.

Normal? és un llibre en el que segur, segur, us podreu identificar amb algun dels personatges perquè fan coses que vosaltres feu… Bé, a mi m’ha passat, però no és qüestió de mostrar les peculiaritats que queden dins l’àmbit privat.

LES DADES:
Títol: Normal?
Autora: Amparo Sena
Il·lustrador: Francesc Rovira
Editorial: Corimbo
Pàgines: 32
Barcelona, 2019

Amb en Francesc Rovira

by

Un dia molt normal (o no)

—Quin dia tan avorrit—diu la Sara—.
Has fet alguna cosa interessant, tu, Nil?
—No —diu ell—. He fet algunes coses, però interessant, interessant, no res.

Aquest és el primer diàleg de la Sara i el Nil, dos infants que es troben en acabar la jornada i es pregunten com els ha anat, si fa no fa com fem molts en anar a dormir i preguntar-nos si el dia ha valgut la pena.

M’ha agradat aquest llibre i m’ha recordat a altres com «El meu gat és el més bèstia» o la sèrie de «Carlota i Miniatura» perquè comparteixen el mateix joc: Mentre diuen una cosa, veiem la contrària i, com a lector, has de triar si segueixes el fil de la vida monòtona dels infants o entres a sac en la màgia de la fantasia infantil. Segurament, triaràs la màgia perquè les il·lustracions són molt suggerents i espectaculars, de gran format i molt acolorides i, a més, enfront de l’avorriment triem sempre la festa, esclar!

Si teniu oportunitat de compartir aquest àlbum a l’escola amb nens de cicle infantil o amb familiars d’entre 2 i 6 anys, no us ho perdeu perquè podreu mantenir una conversa xula, deixar que us expliquin què en pensen dels somnis de la Sara i el Nil, i els podreu invitar a contar els seus somnis.
No deixeu passar, tampoc, la possibilitat de preparar unes tintes i uns fulls grans, ben grans, perquè dibuixin el seu mon oníric, els seus animals, “a la manera” d’en Mark Janssen.
També podeu buscar sèries, patrons o sanefes amagades entre els dibuixos perquè n’hi ha moltes (les ratlles dels tigres, per exemple, o els colors dels peixos i els ocells).

Els valents, podeu anar comptant quants animals de cada espècies hi ha (bé, comptar els ratolins serà complicat!)

Us deixo amb el vídeo que va fer el mateix autor. Li va posar so i és bonic de veres. De passada, us en feu una idea de com és la història.

Al web de Flamboyant llegim:
Segurament la teva vida et sembla d’allò més normal, fins i tot un pèl monòtona, rutinària… una vida com qualsevol altra, vaja. A en Nil i la Sara els passa exactament el mateix. Total, què han fet avui? Saludar uns amics, descansar, menjar-se una poma, baixar pel tobogan… Res d’interessant. Res de res? Segur?
Aquest àlbum, amb il·lustracions d’explosius colors i fantasia, ens obligarà a revisitar el nostre dia a dia. És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem?
“ Normal? Què és normal? És possible que les nostres vides siguin més extraordinàries del que pensem.

LES DADES:

Títol: Un dia molt normal
Autor: Mark Janssen
Il·lustrador: Mark Janssen
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Flamboyant
29,7 x 24,5 cm
40 pàgines
Barcelona, 2019

 

by

Llegint Emily Gravett amb la Kanalla Inexplicable

El dissabte, 4 de maig, a la llibreria “la Inexplicable” vam gaudir de la setena sessió amb la «Kanalla Inexplicable». Aquesta vegada vam llegir un llibre de l’Emily Gravett, una autora i il·lustradora anglesa a qui hem anat seguint durant molts anys, des que va ser la triada per iniciar la secció «l’il·lustrador del mes» el gener de 2013.
La sessió la vam començar mirant i comentant alguns dels llibres de l’Emily i vam explicar la facilitat que té per dibuixar animals domèstics.


A continuació, ens vam centrar en la lectura de «Més!», un àlbum que ens parla de la llegenda de Sant Jordi, des del punt de vista d’un drac petit i la seva mare.
Vam acabar el matí fent-nos unes xapetes recordatori de la trobada. A cada sessió repartim una xapa que anem col·leccionant però en aquesta ocasió vam tenir la oportunitat de fer-nos-les “a mida”.
El «llibre de foc» no podia faltar, naturalment.

LES DADES:
Títol: Més!
Autora: Emily Gravett
Il·lustradora: Emily Gravett
Adaptació: Núria Font
Editorial: Cruïlla
32 pàgines
ISBN: 9788466129473
Barcelona, 2012