la finestra d’en Kenny (de Maurice Sendak)

Vaig agafar el llibre «La finestra d’en Kenny» amb poc interès, tot s’ha de dir. D’entrada, que ara es traduís una obra publicada inicialment el 1956 no m’atreia però, oh! sorpresa! vaig quedar atrapat des de la primera línia.
L’autor, en Maurice Sendak, el mateix d’«Allà on viuen els monstres» va escriure aquest primer llibre quan només en tenia vint, potser influenciat per un altre llibre que s’havia publicat feia poc més de deu anys, també a Nova York, «El petit príncep» d’Antoine de Saint Exupery. O almenys és la sensació que he tingut perquè ambdues obres ens parlen de l’amor, de la solitud i comparteixen un rerefons filosòfic molt potent.
La dedicatòria del principi és curiosa. Diu «per als meus pares, i Úrsula i Bert Slaff».Que dediqui el llibre als seus pares o la seva editora (Úrsula) és normal però que també inclogui al seu psiquiatre (Bertram Slaff) em fa pensar en un Sendak sensible i atribolat per mil i una inseguretats com a persona i com artista.
El conte està protagonitzat per un infant que es relaciona amb els objectes que hi ha a la seva habitació i que veu el món a través de la finestra (que és un símbol, és clar).
Les primeres línies ens expliquen que en Kenny es desperta d’un somni revelador. Aquest és un aspecte emprat per altres autors que interpreten aquest somni com l’entrada a un món existencial que cal desxifrar. Del somni, el nen recorda que hi ha un jardí en el que conviuen el dia i la nit i on hi ha també un gall de quatre potes que li lliura un paper amb set preguntes que seran la base del desenvolupament de llibre. Semblant al viatge del Petit Príncep pels set planetes.
Les set preguntes que ha de contestar si vol entrar al jardí màgic són els set capítols de que consta el llibre i cadascuna d’elles amaga un pensament filosòfic profund. En aquests capítols apareixen personatges fantàstics com un cavall que s’està al sostre de la casa, dos soldadets de plom, un ós de peluix d’un sol ull, etc.
La primera pregunta diu: «Pots fer un dibuix a la pissarra quan hi ha algú que no ho vol?» Aquest algú és en Bucky, l’ós de peluix que ha passat la nit a sota del llit per culpa d’un descuit del noi. Discuteixen i finalment l’amor (tornem a recordar la rosa del Petit Príncep) i l’estimació faran que tot torni a la normalitat. Maurice Sendak ens fa pensar què res és gratuït.
La segona pregunta diu: «¿Què és una cabra única?» i és tant i tant bonic que l’has de llegir dues vegades seguides amb el cor encongit. Llegiu, sinó, només aquest petit fragment del moment el que el noi troba la cabra a les muntanyes suïsses:

—Què és una cabra única? —pregunta.
—Una cabra única —diu en Kenny— és la cabra que estimo.
—Com m’estimes? —pregunta la cabra.
—T’estimo més que la cascada —fa ell—, més que les muntanyes nevades i fins i tot més que les esquelles.
—Ah —sospira la cabra blanca, i s’empassa les gencianes blaves.
—Quan deixaràs d’estimar-me? —pregunta ella. Tot de bocins de genciana blava li esquitxen la barba blanca.
—Mai!—diu ell.
—Mai —fa la cabra blanca— és molt de temps. I ensuma les englantines rosades.
—Em donaràs flors de rovell d’ou, gencianes blaves i englantines rosades d’Amèrica?
—No —respon en Kenny—, però al pati de casa hi ha botons d’or i margarides grogues.
—Podré enfilar-me al cim d’una muntanya, a Amèrica, i escoltar les esquelles?
—No —fa ell—, però pots seure a la teulada de casa i escoltar el mec-mec dels cotxes que passen disparats.
—Podré jeure al fang, a Amèrica?
—No —fa en Kenny—, la meva cabra ha de ser bonica i polida i ha de portar una esquella de plata al coll.
La cabra blanca aixeca els ulls tristament cap al noi: —Una cabra única és una cabra trista —diu.
—Però jugarem plegats —crida ell— i ens explicarem històries divertides.
—No sé cap història divertida —diu al cabra blanca.
—Cap ni una?
—No.
—Aleshores potser…—comença en Kenny.
—Potser què? —pregunta ella.
—…no ets la meva cabra única —conclou tristament.

Tot el llibre és molt emotiu i planteja molts interrogants. Crec que pot ser una bona lectura per fer a classe o a casa i plantejar els dubtes existencials que sempre tenim.
Al web de l’editorial Kalandraka llegim:
Un deliciós relat literari, ple de lirisme i sensibilitat, amb diàlegs tendres que fan partícips els lectors dels profunds pensaments del protagonista. La delicadesa de les traçades, la suavitat dels colors, el component màgic i fantàstic dels personatges representats conformen l’univers gràfic d’aquesta obra. En «La finestra d’en Kenny» aflora el jo més íntim de l’autor, la seva preocupació per la societat i l’afecte, l’imaginari infantil i les expectatives sobre l’experiència vital. Sense sortir físicament de l’habitació, en Kenny construeix al seu voltant tot un món marcat per la companyia de les seves joguines i la seva mascota. La finestra simbolitza la frontera entre la realitat del seu dormitori i el paratge desconegut que hi ha a l’altre costat; però també l’horitzó amb si mateix i la capacitat de somniar.

Recomanat (molt) a partir de cicle mitjà.

Visca! Ja tinc el llibre que regalaré aquest Sant Jordi!

Dades:
Títol: La finestra d’en Kenny
Autor: Maurice Sendak
Traductor: Miquel Desclot
Kalandraka Editora
64 pàgines

El más rápido (Paula Carbonell)

Un dels vint llibres premiats aquest 2017 per la Fundación Cuatrogatos és «El más rápido», un àlbum il·lustrat, escrit per la Paula Carbonell, que ens parla de pobresa i d’infants que han de treballar per sobreviure. Un relat que alhora és un relat molt poètic que va acompanyat d’unes il·lustracions de l’Ester García que juguen perfectament combinant  el blanc i negre amb tocs de color. Paral·lelament al relat més cru hi ha un cant al somni i un altre als lligams familiars i a la terra.
La Paula Carbonell té altres llibres molt bonics i sempre ha tingut l’encert de trobar bons il·lustradors que entenguin el seus relats, com és el cas de Chené Gómez amb «Un perro y un gato» o Philip Giordano a «Gallito pelón», per exemple.
Quan busquem llibres per als nostres alumnes, demanem que siguin bonics i que el tema els ajudi a pensar; busquem que els commogui i els aporti alguna cosa més i, per això demanem als editors que no siguin conservadors i apostin per anar unes passes per davant de nosaltres. Els de Lóguez ho fan sovint i els ho agraïm.

Felicitats a tot l’equip!

«…Y ese es el mejor momento,
Dula cierra los ojos y espera la señal.
– A la de una, a la de dos, y a la de tres….
Y sale disparado.»

Les dades:
Títol: El más ràpido
Autora: Paula Carbonell
Il·lustracions d’Ester García
Editorial: Lóguez
36 pàgs.

Menores máis maiores, una experiencia lectora intergeneracional

Álbumes ilustrados que acercan generaciones
En el número de marzo de la revista AULA, Pilar Férriz explica una experiencia de comunicación entre los alumnos de la escuela Ceip Apóstolo Santiago, de Santiago de Compostela, y los abuelos de la residencia Porta do Camiño. Todos ellos formaron parte de una actividad enmarcada en el programa Lecer Activo de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galicia en colaboración con la editorial OQO.
Según cuenta Pilar «OQO editora es un proyecto editorial, especializado en literatura infantil y juvenil, concretamente en álbum ilustrado que desde sus inicios, ha promovido la lectura mediante talleres de creatividad plástica, audiovisual o de escritura realizados en las aulas, las librerías, las bibliotecas o los salones del libro tanto a nivel nacional como internacional»

Y nos cuenta una práctica que acerca generaciones. La llaman Menores máis maiores e intenta potenciar las relaciones intergeneracionales combinando tradición y tecnología. Así, pequeños y mayores estrechan lazos y comparten experiencias para crear juntos un corto de animación a partir del cuento El abuelo de Zulaimar.
La experiencia y como la llevaron a cabo está perfectamente explicada en la revista pero si se quiere consultar todo el material gráfico y una explicación más pormenorizada de la práctica, vale mucho la pena entrar en http://maiores.oqo.es/ y disfrutar de la experiencia.

El artículo también está disponible en catalán en la revista GUIX del mes de marzo.

 

Presentació d’Un llop com cal

portada-llopDimarts 28 de febrer es va presentar a la llibreria Jaimes «Un llop com cal» d’en Joaquim Carbó.
A la trobada, molt animada, en Ramón Besora va explicar anècdotes viscudes amb en Carbó i els seus llibres, especialment les referides a «La casa sota la sorra» i el muntatge espectacular que van fer amb 400 alumnes de tot Catalunya, fa un grapat d’anys, i altres aventures. El record de totes les vivències compartides anava al cas perquè «Un llop com cal» va ser escrit fa quaranta anys i publicat en format més auster per laCaixa. Ara, el que han fer els de Nandibú ha estat una revisió i actualització per millorar-ho, cosa que aconsegueixen amb les il·lustracions d’en Pedro Rodríguez. En Pedro, també present a la sala, va explicar les dificultats per trobar el punt exacte per donar-li forma al llop vegetarià i també quin és el seu mètode de treball habitual.

dsc06812

Ramon Besora presenta el llibre

dsc06816

Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez

dsc06819

Aspecte de la sala. A les parets les il·lustracions originals del conte

Tot plegat, més que una presentació, va ser una lliçó d’història de la literatura infantil en català, amb referències a congressos, maneres de fer, experiències, etc.
S’agraeixen aquest tipus de presentacions en que es parla més enllà del llibre en concret —recordeu l’inefable Umbral— i no hi ha pressa per acabar.
Un llop com cal explica l’aventura d’un llop, fill d’una lloba de molt bona família del Pirineu, que s’escapa del jardí de la casa de ciutat on viu i on va néixer perquè sa mare va ser capturada fa anys i se’n va cap a la muntanya, a la recerca de la llibertat.
L’exposició de les il·lustracions originals del conte hi serà a la llibreria durant els propers quinze dies per si les voleu veure (o comprar).

Les dades:
Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Pedro Rodríguez
Editorial: Pagès (segell Nandibú)
48 pàgines
Edat recomanada: Cicle mitjà

 

Hija única (Guojing)

dsc06784Hija única és una novel·la gràfica basada (en part) en fets reals. Ens ho explica l’autora il·lustradora xinesa Guojing en una nota al principi que és l’únic text que trobarem en el llibre. Segons conta, la seva infantesa va ser molt solitària ja que va néixer a la Xina, l’any 1980, sota la política del fill únic. Explica que els seus pares treballaven i que sovint es cuidava d’ella la seva àvia, encara que de vegades també es quedava sola: «Aquesta experiència era comuna en moltes famílies en aquell moment» —diu— «Jo pertanyia a una generació de nens i nenes que estàvem molt sols»
Als 6 anys, el pare de la Guojing la va pujar en un autobús perquè anés tota sola a casa de l’àvia i es va adormir. Quan es va despertar, l’autobús estava gairebé buit, ella va baixar en estat de pànic, i mentre seguia el carrer per on passava els cables de l’autobús elèctric va trobar un carrer conegut que la va portar a casa de l’àvia. Va arribar tres hores tard.
La novel·la no té text i, a part de la història que ens ha explicat l’autora, trobem diverses capes o nivells de lectura. Hi ha detalls que anticipen el que passarà, unes pàgines del principi on es veu la nena a casa seva però emmarcada en dotze petites vinyetes que fan la sensació de tancament, de presó, i les pàgines més oníriques del viatge que fa dalt dels núvols amb els amics que troba pel camí, quan la nena s’aventura per la neu i es troba en un bosc on ningú pot escoltar els seus crits.

dsc06785 dsc06787 dsc06790

En aquell moment, mentre es neteja les llàgrimes, un cérvol majestuós apareix i l’acompanya a una mena de santuari situat dalt dels núvols. En aquest regne misteriós descobreixen una cria d’ós polar i els tres comparteixen una meravellosa aventura arribant fins i tot a entrar a l’interior d’una balena, recordant Jonàs o Pinotxo.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

hija2
Paral·lelament, els pares han tornat a casa i després de veure la nota que la nena els ha deixat, comencen la seva recerca i la trobada que es produirà al final del llibre.
Els dibuixos estan fets amb carbó, amb tons grisos que imiten molt bé la sensació d’hivern i de pobresa, i també suggereixen la suavitat dels núvols i l’escalfor de la proximitat del cérvol.
Les il·lustracions en tons sèpia, molt elegants i plenes de detalls, on es mescla la realitat amb l’encanteri, la imaginació i la sorpresa, ajuden a que el llibre provoqui impacte per la història en si i perquè ens recorda que tots, en algun moment o altre, ens hem sentit sols.
Recomanable per a edats entre 5 i 9 anys.

Dades:

Títol: HIJA ÚNICA
Autora-il·lustradora: Guojing
Editorial: Pastel de luna
Any: 2016

El booktrailer:

 

Un camí de flors (JonArno Lawson i Sydney Smith)

dsc06776Un camí de flors és un àlbum il·lustrat sense paraules que explica la història d’una nena que va camí de casa  amb un pare despistat amb el telèfon mòbil. La nena, una Caputxeta contemporània caminant pel bosc urbà, s’hi fixa en tot: un home tatuat, una dona que va dins d’un taxi, i sobretot les flors que broten a qualsevol lloc de la ciutat grisa, com les dents de lleó que cull als peus d’un pal de la llum on algú ha fermat la bicicleta. Mentre van caminant la nena troba altres flors fins que arriba a fer un ram. A la segona part del llibre les flors que la noia ha collit seran un regal. Com podem llegir a les úniques paraules que hi ha (a la contraportada) «cada flor es converteix en un regal que obre un camí a la tendresa enmig de la indiferència de la ciutat», i veiem com li fa un regal silenciós a un sense-sostre que dorm en un banc del parc, a un ocell mort, al gos d’un veí i finalment a la seva mare i als seus dos germans.

flors3Hi ha una escena final preciosa en que la nena es fica una flor silvestre darrere de l’orella, representant el mateix gest que fa el pare quan parla amb el telèfon mòbil.
La història la va pensar l’autor mentre passejava amb una de les seves filles i és talment com ho veiem en el llibre.

dsc06778 flors1

flors2

En paraules del propi Lawson:
«La història d’Un camí de flors va evolucionar directament d’un passeig que vaig fer amb la meva filla, Sophie, sortint de la seva classe d’art fins a la nostra casa, a Arlington. Fins i tot recordo la data exacta, el 18 de juny del 2008.
Sophie tenia set anys en aquell moment. El meu fill Jojo, nascut feia dos dies, i el meu fill mitjà, Ashey, de quatre anys, eren a casa amb la meva dona, Amy. Jo volia tornar ràpidament, vaig buscar un taxi, però no vaig aconseguir parar-ne cap i llavors vam anar caminant. Jo caminava de pressa, sense parar atenció a Sophie i al que estava fent. Els carrers semblaven grisos i lletjos. Tot d’una em vaig adonar que la Sophie collia flors —les diminutes flors que treuen el cap a través de les esquerdes de ciment, males herbes, dents de lleó, trèvols i altres- i estava cantant. Quan vam arribar a casa, en va posar al barret d’en Jojo i als demés, com en el llibre. Em va semblar molt simbòlic: la Sophie a la recerca de color en un món gris, i després donant el que havia trobat. Em vaig adonar que seria un bell llibre, sense paraules, amb trossos de edifici de color enmig d’un món negre, blanc i gris.»

dsc06780

Sovint em pregunto com s’ho fan els autors de llibres sense text per transmetre la seva idea. Molts dels llibres que no porten text solen anar signats per una sola persona però en aquest cas consta l’autor del text (inexistent) i l’il·lustrador.

dsc06781 dsc06782Segons expliquen en JonArno Lawson i en Sydney Smith, la historia concebuda pel primer va ser explicada i també dibuixada com si fos un guió cinematogràfic i es va ajudar de fotografies dels carrers per on solen passejar. Amb aquestes indicacions, l’il·lustrador ha fet una meravella amb un ús espectacular de les perspectives que, juntament amb l’ús del color i una tècnica brillant fa que el conte ens transmeti emocions fortes.
Quan ens preguntem perquè ens agrada un llibre, sempre diem que és perquè «ens diu algo», «ens emociona», «ens fa pensar», «ens recorda a…», «pel seu simbolisme», etc. i aquest conte ho aplega tot.
Un bon llibre per posar en mans dels infants perquè entenguin com va això de la perspectiva, del color, de les emocions, dels detalls que els adults no veuen.
La història és creïble, la ciutat és creïble, (ni massa neta ni massa bruta), el to és tranquil, la nena caminant sempre cap a la dreta ens ajuda a avançar en la lectura. Un llibre per explicar i disfrutar.

flors4

Dades:

UN CAMÍ DE FLORS
Autor: JonArno Lawson
Il·lustrador: Sydney Smith
Editorial: Libros del zorro rojo
Any edició: 2017
Pàgines:32

El booktrailer:

El cocodril i la girafa, una parella d’enamorats

kulot-daniela_01

Daniela Kulot

Estem d’enhorabona perquè s’acaben de traduir al català els dos primers llibres de la sèrie de cinc protagonitzats per una parella d’amants ben peculiar, un cocodril i una girafa: «El cocodril enamorat» i «Una parella diferent».
L’autora i il·lustradora de les aventures d’aquests dos és la Daniela Kulot i l’ha clavat amb els personatges, tot i que, en realitat, és una història d’adults.
Les aventures resulten divertides i xocants perquè a casa de la girafa, per exemple, la tassa del vàter és molt alta i al cocodril li pengen les cames i, en canvi, a casa del cocodril la girafa ha de treure el cap fora de la xemeneia perquè no hi cap. Dos personatges molt diferents però que troben la felicitat quan estan junts.

Krokodil UmschlagSobre «El Cocodril enamorat» llegim al web de Kalandraka:
«Aparentment, la seva relació pot resultar complicada perquè la diferència més notable entre ells és l’alçada. Per evitar aquesta desigualtat el Cocodril fa servir tot el seu enginy, per fer-se veure i cridar l’atenció de la Girafa.
Així, se succeeixen situacions plenes d’humor amb les que el Cocodril procura que ambdós es trobin i així la Girafa pugui percebre el seu interès per ella. Però l’atzar s’encarrega de frustrar aquests encreuaments de mirades i de somriures, tan necessaris perquè sorgeixi l’espurna de l’amor.
Un llibre infantil sobre un sentiment universal, que explica -amb un llenguatge senzill i proper- el munt de sensacions i emocions que es produeixen quan un s’enamora.
També destaca per abordar aquest tema de manera global, tot partint de situacions quotidianes. En una societat que procura la integració de les persones de diferents orígens, cultures i creences, i a on cada vegada són més habituals noves tipologies de famílies, aquest àlbum transmet un missatge fonamental: no és qüestió d’alçada, pes, idioma o cultura; quan l’amor apareix, totes les barreres són superables»

 

images-1

Krokodil UmschlagI sobre «Una parella diferent» diuen:
«El Cocodril i la Girafa s’han enamorat, construeixen una casa per viure-hi i comencen una vida en comú que, lamentablement, xoca amb la incomprensió dels altres. Les visites als pobles de l’un i de l’altre els deixen una desagradable impressió de com jutgen la seva relació. Aquesta parella, peculiar i entranyable, pateix les mirades, les burles i comentaris dels veïns, grans i petits.
Malgrat tot, sense donar importància a les crítiques alienes, els protagonistes no s’ho pensen dues vegades quan veuen que un accident posa en perill una família. L’alçada de la Girafa i l’habilitat del Cocodril els hi van salvar les vides i van demostrar que la cooperació i la solidaritat són els fonaments de la bona convivència, por sobre de qualsevol diferència.
Juntament amb aquest missatge, el relat també està carregat d’humor, tant a les il·lustracions –que destaquen pels seus colors com al text, amb simpàtiques picades a l’ullet lingüístiques: el “Girodril” amb el qual es desplacen o el nom dels pobles en són un bon exemple de fusió.»

Després de deu anys, toca tornar a comprar aquests llibres que són dels més prestats a la biblioteca escolar, ara en català.images

Un agraïment a les companyes de Kalandraka, la Cristina i l’Helena, perquè imagino que han estat les instigadores d’aquesta bona notícia. De passada, aprofitem per demanar la traducció dels altres tres per completar la col·lecció. I que afegeixin «Leopoldo y Casilda», no?

El web de l’autora: http://daniela-kulot.de/

 

una-casa-a-medida-c_01

Kulot 4 v7:Giraffe 4