Colossus és 417.893 cops més gran que tu

Hi ha llibres que, d’entrada, no et criden l’atenció però si algú de confiança (una llibretera, per exemple) te’l recomana, llavors l’agafes i el mires amb uns altres ulls. Són, segons Dan Ariely, «les trampes del desig» i és el que em va passar amb aquest COLOSSUS, un llibre diferent, una mica «gamberro», que sempre és d’agraïr.
Colossus és un gegant, molt gran, extraordinàriament gran, colossal, capaç de menjar cada dia 329.457 patates crues, 914.328 pastanagues i 90.845 plats d’espinacs amb cigrons, perquè us en feu una idea de la seva grandària.
El llibre ens explica tot el què fa, els llocs allunyats on pot arribar caminant, les possessions que té, etc. i a cada pàgina que passa veiem coses més i més increïbles fins a arribar a la més sorprenent de totes que està a la darrera pàgina. No us ho creureu!


L’autor d’aquest llibre és en Guridi i ell mateix diu:
“Colossus nace del problemón tan grande que yo tenía con las matemáticas”, confiesa el autor.
“Quería jugar con esas cifras inabarcables, que van a poner la mente de los más pequeños a tres mil por hora, para llegar con ese viaje por la imaginación a una idea sencilla: la importancia de los gestos y el concepto de que es más importante ser, y no tener”.

Al web de l’editorial Tres trigres tristes podem llegir:
Raúl Nieto Guridi (Sevilla, 1970) lleva más de diez años compaginando su trabajo de profesor de Dibujo con la ilustración; un campo que le ha llevado a publicar de manera ininterrumpida con editoriales españolas, como OQO, A buen paso, La Fragatina, Libre Albedrío y Tres Tigres Tristes; así como con sellos internacionales de Francia, Polonia o Australia.
I afegeixen que Guridi concibe su trabajo más como artista que como ilustrador.
“El ilustrador ha pasado de ser como un personaje muy escondido, que trabajaba para un público minoritario, a dar un salto más grande hacia transmitir lo que nos preocupa. En mi trabajo intento transmitir lo que la sociedad me cuenta, traducirlo a imágenes. Ya no se trata de acompañar, sino de contar con imágenes”.
Esta evolución le lleva a pensar que “el álbum ilustrado está viviendo un momento muy privilegiado. Es algo más que la sección infantil de las librerías. Es una manifestación artística muy potente, que está trabajando caminos más autobiográficos, más sociales. Estamos consiguiendo llegar a lectores de distintas edades con un tema común”.

A la tria de Sant Jordi l’hem encabit a cicle inicial, però l’he explicat a infants de 4 anys i també l’han entès (bé, els números tan grans, no, però el concepte, sí)

Títol: COLOSSUS
Autor: Raúl Guridi
Editorial: Tres trigres tristes
36 pàginas
24 x 32 cm
ISBN: 978-84-947304-5-0
Sevilla, 2018

Per Sant Jordi, cap nen hospitalitzat sense conte

S’acaba de publicar el cinquè conte del projecte literari «CAP NEN/A SENSE CONTE». Es titula «El tresor del pirata Ferric» i segueix l’estil dels quatre anteriors: Unes il·lustracions en blanc i negre perquè els infants les puguin acolorir i un text en català i en anglès.
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombres empreses del Vallès i altres poblacions de Catalunya.

La iniciativa és obra de dos professors, l’Antoni Argent i la Núria Ramon, que hi dediquen moltes hores a portar la lectura de forma gratuïta a tothom que ho demani. També s’encarreguen d’un altre projecte similar, “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria.
Els cinc contes es poden sol·licitar a l’adreça electrònica: antoniargent@gmail.com.
I si voleu descarregar el cinquè, cliqueu AQUÍ
Aquesta acció generosa col·labora amb altres entitats i oenagés com ALEGRIA SIN FRONTERAS, que desenvolupa activitats en els països més desafavorits, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere. Col·laboren a Gambo, al sud d’Etiòpia, i al Senegal, amb protecció de la infància en risc centrat en escolarització, atenció mèdica, suport nutricional i acompanyament personal i organitzant colònies d’estiu gratuïtes per a nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. Han posat en marxa una granja de pollastres per tal d’augmentar l’aportació proteica de l’alimentació de les famílies.

Arquitectes de relats

A l’escola, ajudem els infants a crear bastides literàries que els empenyin a escriure amb seguretat, convençuts que ho poden fer i que el resultat serà formidable però escriure és una activitat complexa i difícil. Implica més operacions mentals i físiques que la lectura i requereix un esforç d’atenció i memòria on entren en joc diversos coneixements:

  • Primer cal codificar o identificar els fonemes que componen les paraules i seleccionar les lletres que les transcriuen.
  • Després s’ha d’estructurar la frase: Recordar com s’escriuen les paraules i quines irregularitats presenten (concordances, variacions segons el context, sufix, etc.)
  • També ajuda força dominar la grafia perquè si s’ha practicat prou i l’infant ha adquirit velocitat i fluïdesa, els automatismes faciliten la concentració i s’alliberen recursos de memòria i d’atenció que es concentren en la redacció. A més, escriure a mà permet una millor memorització que amb el teclat.
  • El més complicat és construir el relat que es fabrica de manera similar com els arquitectes dissenyen i construeixen edificis, però substituint els maons per paraules. Els contes que sentim i els escrits que llegim se sostenen en una estructura que es perd en la nit dels temps i que sempre és la mateixa, sortosament.

Al número d’abril —454— de la revista GUIX expliquem una activitat anomenada «Encontres insòlits» per ajudar els infants a trobar inspiració mitjançant cartes aleatòries, unes targetes de paraules fàcils d’elaborar i un recurs força útil.

Només cal trobar paraules, anotar-les i classificar-les per temes o com sembli millor (noms propis, adjectius, proverbis, frases poètiques, objectes d’un determinat color, paraules curioses o estranyes, llocs, etc.)

Es col·loquen en capsetes de cartró, en sobres, dins d’un barret, a la prestatgeria de l’aula o en una maleta. Vindrà a ser com el frigorífic, rebost o fons d’armari on trobar la inspiració que ens empeny envers l’escriptura. A l’article expliquem una de les capses més senzilles d’elaborar, la de “Personatges” i els passos a seguir per construir un relat partint de les cartes.

L’article complet el trobareu a la secció «viure l’escriptura» de la revista AULA (castellà) i GUIX (català)

L’Anna i el Pep, ratolins detectius

Els infants de la República txeca han crescut amb les aventures d’un parell de ratolins (Anca i Pepik) que són unes historietes en forma de còmic clàssic.
Ara, Reservoir kids n’ha presentat la traducció al català (l’Anna i el Pep) i els podem disfrutar perquè, tot i tenir trenta anys (les primeres històries van aparèixer el 1989) encara conserven la seva frescor.
Les seves aventures estan plenes de misteris i tenen en comú alguns personatges dels contes clàssics que les fa atractius.
L’Anna i el Pep són dos ratolins, veïns, que es passen la vida resolent misteris de tota mena, amb enginy i la col·laboració del lector que ha de fer un esforç per relacionar, anticipar i, finalment, gaudir, de com es solucionen els casos. Com en els contes populars, tot acaba bé.
Les històries són curtes i en aquest cuidat primer volum n’hi ha nou casos amb tota mena de malfactors. L’humor també hi és present.
La part gràfica és força curiosa. Atemporal, diríem.
Un bon còmic per a cicle mitjà.

LES DADES
Títol: L’Anna i en Pep
Autora: Lucie Lomová
Il·lustradora: Lucie Lomová
Traductora: Núria Mirabet
Editorial: Penguin Random House
Col·lecció: Reservoir Kids. Núm. 1
108 pàgines
ISBN: 9788417511173
17X25 cm

Us enllaço un capítol de les pel·lícules originals en txec:

Un profitós i literari cap de setmana al Món Llibre

He estat gaudint de nombroses activitats al «Món llibre» i he pogut saludar a moltes persones implicades amb la literatura infantil i juvenil. Allò que m’ha sorprès és veure tantíssima canalla petita, de menys de vuit anys, i moltes famílies amb cotxets gaudint de les narracions de contes i dels espectacles gratuïts tan bonics i suggerents.
De les activitats que he viscut en ressenyo un parell que m’han fet especialment feliç: La presentació d’un poemari i una narració de contes on m’han convidat a participar.

Vull ser lliure

A ma casa no hi ha panys,
No hi ha portes ni parets.
Tot aquell que hi vulga entrar
Només cal que encenga un vers.

Las banderes a ma casa
Són draps xops de llibertat.
Són la nostra roba estesa
Onejant sobre el terrat…

Així comença un dels poemes de «Vull ser lliure», el darrer llibre de l’Andreu Galán que es va presentar dissabte 6 d’abril. L’Andreu, com sempre, va estar brillant: Cantant, recitant, dramatitzant i fent-nos riure i pensar.
«Vull ser lliure» conté dinou poemes de temàtica variada però que comparteixen l’estimació per les paraules, els sons i les rimes a que ens té acostumats l’autor.
Si l’anterior «Qui no sap riure no sap viure» va ser mereixedor d’elogis i de diversos premis (insòlit dins el món de la literatura infantil que es reconegui la vàlua d’un poemari) aquest crec que també serà un llibre celebrat a les escoles i entre els alumnes.
Hi ha un poema que m’ha agradat especialment («De franc») que acaba amb una frase molt bonica:

El que ens mou i ens porta a viure
és de franc, no costa res.
Sols allò que és fet de vida
no ho embruten els diners.

LES DADES
Títol: Vull ser lliure
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 16
58 pàgines
ISBN: 9788417497279
València, 2019

 

Amb l’Andreu

La iaia no és la mateixa

Un conte de la María José Orobitg que finalment s’ha traduït al català. És un llibre que es va publicar en castellà, a Xile, fa quatre anys.
Narra les peripècies d’una nena que va a passar els estius a un poblet de platja on hi viu la seva àvia. El llibre té tres parts diferenciades. La primera, narra la joia dels dies compartits jugant, cantant i nedant a la platja. La segona, quan l’àvia comença a patir oblits, i la tercera quan decideixen portar-la a casa de la família, a ciutat. Un llibre per tractar l’envelliment i el pas del temps.

LES DADES:

Títol: La iaia no és la mateixa
Autora: Maria José Orobitg
Il·lustrador: Carles Ballesteros
Editorial: Tierra Trivium
42 pàgines
ISBN: 9788494937262
Madrid, 2018

Amb la Maria José

 

Pueblo frente el mar, un llibre preciós que provoca una certa tristesa

Pueblo frente al mar és un llibre especial que està inspirat en fets reals: la dura vida dels miners de Cape Town (Canadà) on hi havia, el segle passat, una comunitat minera de carbó.
A la portada veiem un nen assegut dalt d’una teulada contemplant un mar brillant i immens que s’escampa davant seu. Les pàgines següents són un anar i venir dels espais tancats (casa, mina) als espais oberts (carrers, parcs i, sobretot, el mar).
El llibre produeix certa tristesa perquè el destí de l’infant sembla marcat d’antuvi i ell va recordant constantment que el seu pare és a la mina i que algun dia serà el seu torn, com ho va ser el de l’avi i el pare. «Soc fill de miner —diu— A la meva ciutat, és així.» Un cercle del que es difícil sortir. I malgrat el mar s’obre davant seu oferint la possibilitat d’anar a llocs llunyans, alhora és la barrera que el reté al seu món.

La part gràfica és molt bonica, amb unes tintes potents que remarquen molt bé el contrast entre els dos mons (el poble i la mina, l’exterior i sota el mar) perquè mentre anem veient què fa el noi durant el dia (jugar amb els amics, visitar la tomba de l’avi) ens va recordant que els seu pare està treballant a la mina que hi ha sota el mar i llavors, en passar pàgina veiem una negror que només ens deixa intuir, a la part de sota del full, les siluetes dels miners picant carbó. Impressionant.

Allò més colpidor és saber que aquestes mines existien de debò a diferents parts del món (es parla de Xile, d’Anglaterra i de Canadà) i de com als deu o dotze anys els nois ja començaven a treballar. No és estrany que el col·lectiu de miners hagin estat dels més reivindicatius i combatius pels seus drets laborals i per l’escurçament d’unes jornades de 12 hores diàries.

Per al cicle mitjà. Molt recomanable.

Ha rebut diveros (i merescuts) premis.

LES DADES:
Títol: Pueblo frente al mar
Autora: Joanne Schwartz
Il·lustrador: Sydney Smith
Traductora: Verónica Uribe
Editorial: Ekaré
28 x 21 cm
52 pàgines
Barcelona, 2019
ISBN 978-84-948900-2-4

Imatges extretes del web d’Ekaré.

El tràiler (bonic):

Lectures recomanades Sant Jordi 2019

Deixeu que us embolcallin les paraules i les imatges.

Enguany ens avancem i presentem la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a la Diada de Sant Jordi. És molt probable que en els propers dies apareguin novetats magnifiques però la Setmana Santa per entremig ens ho complica tot una mica.
Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup o de l’infant ha de fer la seva opció. A sota del títol, el nom de l’autor i l’editorial.
Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Sota les onades
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Flamboyant
No és culpa meva!
Christian Voltz. Kalandraka
La fruita és meva
Anuska Allepuz. Andana
El misterioso huevo
Emily Gravett. Picarona
El pirata valent
Ricardo Alcántara. Kalandraka
Vols jugar amb mi?
Olga Xirinacs. Nandibú
L’Ossa i el Llop
Daniel Salmieri. Ekaré
Un dia molt normal
Mark Janssen. Flamboyant
Però, per què no avancen?
Tomoko Ohmura. Corimbo
Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Rob Biddulph. Andana

 

Cicle inicial

¿Cómo se lee un libro?
Daniel Fehr. Océano travesía
Endevinacontes
Berta Inés. Bellaterra
Aquí vivía yo
Dani Torrent. Edelvives
El poble vertical
Nayat Kaid. Bellaterra
El rey y la semilla
Juan Pablo Caro. Thule
Bon dia
Els Pets. Nanit
Ara no, Bernat!
David McKee. Kalandraka
Quan el glaç es fon
Rosie Eve. Zahorí Books
Colossus
Guridi. Tres tristes tigres
Björn i l’ample món
Delphine Perret. Joventut

Cicle Mitjà

Sirenas
Jessica Love. Kókinos
El petit cuidador d’insectes
Nastasia Rugani. Nórdica
L’Anna i el Pep
Lucie Lomová. Reservoir Kids
L’ascensió al Mont Blanc
Pierre Zenzius. Símbol Editors
Y rieron los malos
Eskilde. A fin de cuentos
Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient
Vanesa Amat i altres. Eumo
Ser o no ser… una poma
Shinsuke Yoshitake. Libros del zorro rojo
Vull ser lliure
Andreu Galán. Andana
Que ve el diluvi!
David Fernández Sifres. Baula
Pueblo frente al mar
Joanne Schwartz. Ekaré

Cicle Superior

La colección del abuelo
Javier Sobrino. Edelvives
La maleta
Núria Parera. Babulinka
La vida amorosa dels animals
Katharina von der Gathen. Takatuka
Liv On
Olivia Newton John. Flamboyant
Edison
Torben Kuhlmann. Joventut
L’arbre dels desigs
Katherine Applegate. Nandibú
El meu tiet Patxunguis
José Ignacio Valenzuela. Birabiro
Cosa de nens
Peter Bichsel. Cuatro azules
Rigo i Roc
Lorenz Pauli. Nandibú
Escarlatina, la cuinera difunta
Ledicia Costas. Barcanova

Alguns dels recomanats ja els hem anat comentant en aquest blog. Els que encara no hem referenciat, intentarem fer-ho els propers dies.