publicacions

by

«Ràdio Kosmos», una aventura brillant sobre l’amistat i l’empatia

El títol és prou explícit i ens avança de què va el relat. Veiem un noi i una noia parlant per ràdio i també hi ha un coet dels que van a l’espai. Imaginem que estan parlant amb algú de la NASA o a l’escola, emetent informació sobre els viatges espacials a través de les ones de la ràdio del centre. No anem malament però la novel·la va d’una aventura molt més emocionant perquè —ho descobrirem al final, a la informació extra que ens aporta l’autor—el que es conta està inspirat en uns fets que van passar realment fa un grapat d’anys.

Els protagonistes de la història són dos nois, l’Achille i la Gianna que als afores del poble d’Itàlia on viuen troben amagat un búnquer de la segona guerra mundial on no hi va ningú perquè es diu que encara hi ha mines i poden explotar. El cas és que l’Achille, quan entra al búnquer fa un descobriment que els capgirarà la vida.

Podem llegir:

Tot i que no funcionés, aquell lloc era increïble, era com estar en una nau espacial. Era com l’Sputnik, el satèl·lit que havien llançat els russos. Però no servia per a res. Era millor que tornés a buscar la bici i acabés de repartir les cartes.
I aleshores ho va veure: unes claus posades en una caixeta de la paret. Com si el guiés una força invisible, l’Achille s’hi va acostar lentament… i va girar les claus.
De sobte, els aparells van fer un bip-bip i es van il·luminar. Ell va fer un bot de l’ensurt. Funcionaven! Encara funcionaven!
Els auriculars que hi havia a sobre d’una de les taules plenes d’interruptors feien un soroll estrany. Els va agafar, se’ls va posar… i va sentir el brunzit inconfusible d’una ràdio a mig sintonitzar.

I a través d’aquell aparell de ràdio afeccionats entren en contacte amb una cosmonauta russa que està perduda per l’Espai els demana ajuda. Sembla inversemblant però continues llegint i, de mica en mica, et veus immers en la vida d’aquests nois, dels seus familiars i dels problemes que els envolten.

El relat està ben trenat i manté el ritme narratiu gràcies a l’emoció de saber si podran o no ajudar la cosmonauta perduda i si ells mateixos podran resoldre els nombrosos conflictes que els envolten. Escrit de manera lineal, per als nois i joves a partir de deu anys resultarà relativament fàcil de seguir.

Potser hi ha un excés de situacions d’una certa violència que no aporten gaire al fil narratiu i es podrien haver simplificat, al meu entendre.

Una felicitació a l’editorial Animallibres per presentar-nos aquesta magnífica col·lecció “L’ARCA”.

Al blog de l’editorial trobareu una entrevista de la marta Moreno a l’autor on explica curiositats de com es va escriure el relat i també ens aporta dades del que va succeir en realitat. Ho trobareu a: https://animallibres.cat/radio-kosmos-una-aventura-en-plena-guerra-freda-sobre-el-poder-de-lamistat-i-les-decisions-que-canvien-vides.htm

LES DADES:
Títol: Ràdio Kosmos
Autor: Marc Tinent
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Animallibres
Pàgines: 200
Barcelona, 2026

by

Presentació d’«Una formiga hi neda»


Amb un títol tan misteriós com poètic, en Ramon Besora ens anticipa de què va la cosa. A més, podeu llegir també a la portada la paraula Antologia, i això ja és prou definitori: ens avisa que, en obrir el llibre, trobarem una tria de les peces que ha anat escrivint al llarg dels anys. Hi ha sobretot poesia, molta poesia, però també endevinalles, contes, fotografies, etc., en una selecció que segueix una temàtica similar.

En Ramon va néixer a Peramola (Alt Urgell) el 28 de setembre de 1946, el mateix dia que Sinatra estrenava una cançó molt elegant que va titular Five Minutes More. Aviat farà vuitanta anys i, per aquest motiu, ho celebrarem presentant l’Antologia a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el mateix dilluns 28 de setembre.

Estic agraït perquè tindré l’honor i el plaer de fer la presentació i de recordar alguns moments de la seva trajectòria com a mestre, editor, poeta, llibreter i amic.

Recordaré que l’any del seu naixement, el Premi Nobel de Literatura va ser per a un autor alemany, Hermann Hesse, de qui als anys setanta vaig llegir les obres en una mítica col·lecció de butxaca d’Alianza Editorial. Em va impressionar la novel·la El lobo estepario, amb una coberta en què un llop ens mira de cara. La novel·la té un to místic i existencialista que, llavors, no vaig acabar d’entendre.

Recordaré altres fets curiosos de l’any que va néixer en Besora, com ara que la lliga de futbol la va guanyar el València CF. En Besora ha estat lligat al Barça durant una època de la seva vida i em consta que encara segueix l’equip i està al cas de les peripècies sociològiques que envolten aquest esport.

Explicaré alguns aspectes de la vida d’en Ramon que podeu trobar en diferents articles i escrits, com el que hi ha al web de la Fundació Miquel Martí i Pol, amb qui està vinculat per l’amistat amb el poeta de Roda de Ter i perquè és, per voluntat de la junta, el president de l’Associació d’Amics de la Fundació Miquel Martí i Pol. Podeu llegir una extensa biobibliografia escrita per Montse Caralt (FMMP, UVic) i Mercè Franquesa (FMMP) clicant aquí:

https://miquelmartiipol.cat/ramon-besora-oliva/

M’agradarà fer alguns comentaris sobre com podem definir la poesia d’en Besora, a qui va adreçada, què hi ha de singular en la seva obra i per què enganxa tant els infants i els joves. Serà inevitable mencionar els autors de la generació dels setanta que van renovar el llenguatge poètic, com Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, Marc Granell, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol i altres.

M’ajudaran en aquest sentit alguns convidats que ens aportaran paraules sàvies, i trobadors que ens recitaran poemes i ens faran emocionar. Serà la manera d’entendre per què la poesia i els seus pensaments ens arriben al cor i ens fan pensar.

Al cartell que anuncia l’acte hi trobareu tota la informació i també hi podreu confirmar l’assistència. És aquest:

01 Invitació 80èBaixa


Aquesta és la idea, però, com podeu imaginar, hi haurà altres sorpreses que, si us les expliquem, ja no serien sorpreses.

En acabar les presentacions, podreu comprar el llibre i en Ramon us el dedicarà. Són dues-centes cinquanta-dues pàgines amb unes il·lustracions delicades de Zuzanna Celej.

Estic content de formar part d’aquest esdeveniment i també d’haver pogut deixar la meva lloança de l’Antologia a la contracoberta, amb aquestes paraules:

Obriu els ulls de bat a bat i en cada una de les pàgines d’aquesta obra hi descobrireu una meravella.
Sabeu qui balla al compàs del vent? Heu escoltat mai la història de l’homenet de cotó que s’amaga entre les boirines? Coneixeu el conte del ratolí elegant? Qui s’amaga dins d’una closca de nou plena de pluja? Qui és capaç de volar sense ales? On es troba aquell polsim valuós que desprèn una aroma irresistible que atreu els insectes?
Aquesta antologia és un refugi de tendresa, de màgia i de creativitat, un espai en què les paraules, amb els seus múltiples matisos, celebren la bellesa de la natura, dels petits misteris quotidians i dels mons fantàstics.
Deixeu-vos seduir per uns poemes plens de musicalitat, de ritme, d’ironia i d’humor, i per uns relats que emocionen, que desperten la imaginació i que fan créixer el gust per les paraules. Aquesta obra, doncs, és un autèntic tresor literari, en què la delicadesa de la poesia es fon amb la saviesa i amb la màgia d’uns contes que són pura fantasia.
Llegir-la i compartir-ne la lectura és una aventura que ens transforma, perquè Ramon Besora ha fet de la paraula un espai de joc, d’emoció i de descoberta.

Les dades:
Títol: Una formiga hi neda. Antologia
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Meraki
Pàgines: 252
La Seu d’Urgell, 2026

by

El projecte 50/50 a les escoles del país valencià

Mural a l’escola Enriqueta Agut (Castelló)

Aviat farà set anys que es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi Climàtic i Medi Ambient. Va ser la primera vegada que vaig sentir parlar a una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu i dur discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alerten sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse.

El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable.

Malauradament, estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa de llarg la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Primer els interessos econòmics, com sol ser habitual.

Potser sembla poc, però convé començar per nosaltres mateixos, encara que ens suposi alguns sacrificis. Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc.

Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.

He llegit un article de la Joana Vicente de Bobes, educadora ambiental de la Cooperativa AeioLuz de Catarroja (València) on explica algunes de les iniciatives exitoses que duen a terme en els centres del país valencià. Fa anys que duen a terme el Projecte 50/50, una iniciativa que deriva del projecte europeu Euronet 50/50 (https://www.euronet50-50.eu/)

Explica la Joana: “El projecte 50/50 consisteix a fer un diagnòstic inicial dels consums energètics i d’aigua del centre i plantejar accions per tal de millorar-ne l’eficiència energètica i hídrica. Una reducció en el consum dels diferents subministraments disminuirà les emissions de CO i també l’import de les factures.”

L’article “ Projecte 50/50: Metodologia amb impacte real i mesurable en la reducció de la petjada ecològica dels centres” es va publicar el 10 de juliol a Graó 6-12.

M’ha semblat un a iniciativa ben pensada i fàcil d’aplicar si hi ha voluntat de millorar l’impacte ambiental i reduir sensiblement la petjada ecològica.

En aquest sentit, la literatura també pot ajudar a sensibilitzar als infants i joves. Algunes propostes de lectures apropiades:

Per a cicle inicial:
Som aquí d’Oliver Jeffers. Editat per Andana
La crida de l’aiguamoll de Davide Cali, editat per Takatuka
La noguera de Gonzalo Moure editat per Akiara books

Per a cicle mitjà:
La mama se’n va a l’Antàrtida d’Anna cabré editat per Zahorí
Redescobrir el mon d’en Jordi Piguem editat per Akiara Books
Este es también mi mundo: ¿Cómo podemos hacerlo mejor?de Gerda Raidt, editat per Lóguez Ediciones

Per a cicle superior:
L’illa dels frarets de Michael Morpugo, editat per Bambú
La terra és amiga meva de maïa brami, editat per Zahorí
El gran árbol de Susanna Tamaro editat per Puck

by

«La cuidadora de palabras». Un passeig per la vida de María Moliner

Estic agraït a l’editorial Kalandraka per fer-nos arribar la memòria viscuda de grans dones invisibilitzades que mai vaig poder veure en els llibres que estudiàvem a l’escola, a l’institut o a la universitat.

La col·lecció, escrita per l’Alejandro Pedregosa de manera entenedora i poètica, és d’aquelles que caldria tenir a les biblioteques escolars perquè ens aporten una part desconeguda de la nostra història. De moment han sortit tres volums i la previsió és que cada any s’en publiqui un altre.

El de María Goyri, el vam comentar en aquest blog: https://jaumecentelles.cat/2026/01/16/a-la-sombra-de-un-romance-la-vida-duna-dona-avancada-al-seu-temps/

Avui recomano el de la María Moliner, una altra dona que va fer una obra magna i que per a molts us sonarà el seu nom d’haver-lo vist als prestatge de la biblioteca escolar, a classe o a casa. El seu nom va associat al “Diccionario de uso del español”, un referent per a escriptors, lingüistes, traductors, etc.

El que no es coneix és la seva vida i el seu mètode de treball. En aquest llibre podem descobrir detalls biogràfics d’aquesta “cuidadora de les paraules”: les oposicions al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris als 22 anys, la participació en les “Missions Pedagògiques” durant la Segona República, la coordinació de la xarxa de biblioteques rurals per fer arribar la cultura als pobles més aïllats, etc.

No sabia (no m’ha sobtat, d’altra banda) que la RAE, malgrat la qualitat científica de la seva feina, va rebutjar la seva candidatura a formar-ne part. Eren altres temps, més foscos.

El relat d’en Pedregosa es centra i ens fa avinent com era el seu mètode durant els setze anys que li van ocupar, ordenar, escriure i publicar el diccionari.

En tornar de vacances, miraré de parlar amb Kalandraka Catalunya per veure com es poden traduir al català els tres volums i els que vindran. Estaria bé, crec.

Lectura recomanada a partir de deu anys i, especialment, per als joves de l’ESO.

LES DADES:
Títol: La cuidadora de palabras. Vida de María Moliner
Autor: Alejandro Pedregosa
Il·lustradora: Virginia Ogalla
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 72
Pontevedra, 2023

by

«Tot esperant els bàrbars»: Rumors de guerra!

Quan vaig tenir a les mans aquest àlbum d’Olivier Tallec “Tot esperant els bàrbars” em va venir al cap que en certa ocasió, crec que va ser en un club de lectura, vaig llegir “El desierto de los tártaros”, una novel·la de Dino Buzzatti que em va impressionar pel seu to simbòlic i que em va fer pensar en la nostra vida, fent coses rutinàries a l’espera de no sabem què.

En aquest cas he tingut la mateixa sensació.

A la coberta veiem un home petit amb un barret molt gran. Està dempeus amb les mans a l’esquena, mirant cap a l’infinit. El veiem damunt d’un canó i intuïm que la cosa anirà de guerra. Els dolents, evidentment seran els bàrbars que arribaran de no se sap on, però segur que vindran. Uns pensen que serà pel bosc, altres diuen que per les muntanyes i també hi ha qui pensa que vindran pel riu. El cas és que segur, segur, que vindran i cal estar alerta.

Comencen els preparatius i veiem com es preparen els canons, es netegen les medalles i es situen soldats vigilant els possibles escenaris. És una feinada, però cal estar ben preparats!

Passa el temps i els bàrbars, els terribles bàrbars, no apareixen.

Un llibre molt divertit que ens parla de la impaciència, de la guerra i sobretot de les coses que podem fer si hi ha pau. Convé mirar amb deteniment els diferents homenets de l’exèrcit perquè cadascun expressa diferents emocions.

Un relat que pot generar un bon debat. Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Tot esperant els bàrbars
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Animallibres
Pàgines:
Barcelona, 2026

by

«Animals que cauen del cel», la màgia de les coses petites

Conec algunes persones que són molt aficionades a fer figuretes de paper. Em meravella i em sorprèn quan les veig fent plecs i, amb paciència i imaginació, apareixen com si fos màgia un animal, un personatge o un objecte. Em recorden la Sadako aquella nena japonesa que va fer populars les figuretes en forma de grua intentant fer-ne mil, un repte per guarir la seva malaltia, i que vam conèixer gràcies a la novel·la juvenil “Sadako vol viure”.

Ara, per fer origami ho tenim relativament fàcil perquè hi ha aplicacions i vídeos a youtube que expliquen pas a pas com aconseguir fer un “Petit Príncep”, un “elefant” o qualsevol altra figura. Només cal no atabalar-se i anar fent.

El 22 de juliol, en aquest blog, ja en vam parlar d’aquest tema. Recordeu: https://jaumecentelles.cat/2026/07/22/storytelling-explicar-un-conte-mentre-es-plega-paper/

Un llibre que també està relacionat amb el plegat de paper és “Animals que cauen del cel”. Es llegeix amb emoció i té una doble lectura: Una per als infants i joves i una altra per als adults.

El relat ens parlar d’una nena, l’Aina, i la seva relació amb la mare, la perruquera i una dona gran que és la misteriosa autora de les figures de paper.

Cada tarda, en tornar de l’escola, l’Aina va a la perruqueria de la Mercè, l’amiga de la seva mare, fa els deures i seu a mirar les sabates de tothom qui passa pel carrer: són adults que van tan ràpid que, de vegades, ni tan sols pot veure qui són.

Un dia, a l’Aina li cau una figura de paper. L’endemà, una altra. I una més al dia següent. Sense saber d’on venen ni per què, comença una col·lecció que guardarà com un tresor.

La nena vol saber qui envia aquests animals fets amb paper i comença una investigació secreta.

Una novel·la que va guanyar el premi Folch i Torres del 2026 i que recomanem especialment perquè està molt ben escrita i obre moltes oportunitats i temes de conversa al voltant de les nostres vides.

A partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: Animals que cauen del cel
Autor: Víctor Borràs
Il·lustradora: Carolina T. Godina
Editorial: laGalera
Pàgines: 128
Barcelona, 2026

by

«L’estralaga», amistat, pintura i poesia

He tornat a llegir “L’estralaga” i m’he tornat a emocionar. La va publicar fa catorze anys Estrella Polar i ara Animallibres l’ha recuperat. Aquesta novel·la la va escriure Roberto Piumini, un dels grans autors de llibres per a infants i joves, com ho són César Mallorquí, Joan Manuel Gisbert, Mónica Rodríguez o Gonzalo Moure, entre d’altres. Les seves històries mai fallen.

He tornat a dsifrutar llegint “L’estralaga” amb aquell regust de qui està assaborint cada paraula, cada metàfora, cada frase.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderòs té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

“Amic meu, estic perdent l’esperança. Forçats a sincerar-se, els metges han dit que el meu fill no viurà gaire. El seu cos, des de sempre un hoste incert del món, està a punt d’apagar-se. La força poderosa i cega de la vida, la que no m’ha permès tornar-me sord mentre pronunciaven aquelles paraules i que ara no em deixa embogir pel turment, va abandonant la seva carn tendra. Amic meu, no havia conegut mai un dolor tan gran, ni tan sols quan va morir Aviget, l’esposa del meu cor.”

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

Units pel projecte de pintar completament totes les parets de les habitacions on viu Madurer, el temps va passant, esgarrapant minuts, dies, setmanes, a la mort inevitable.

Les històries, els desitjos i els somnis que el nen i el pintor comparteixen es fan presents en una sèrie d’imatges que canvien dia rere dia, entrellaçant-se.

—No és blat? Però sembla blat, un blat fi…
—Sí, s’assembla al blat. Però són espigues d’estralaga.
—Estralaga? És una planta que no conec —va dir en Sakumat, acostant-se amb curiositat una de les espigues pintades per estudiar-la més bé.
—No la coneix ningú —va dir en Madurer-, és una espècie de planta lluminosa.
—Lluminosa?
—Sí. Brilla a les nits serenes. És una mena de planta-cuca de llum, m’entens?

«L’estralaga» és una novel·la plena de poesia, molt recomanable per a joves a partir de tretze anys.

Potser recordareu “Notxa”, un àlbum que es va publicar l’any 1977 en la col·lecció Vela Major, d’edicions La Galera. “Notxa”, es va inspirar en un conte japonès. S’ha recuperat dins la col·lecció MARS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tracta un tema semblant i igual de poètic.

LES DADES:
Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Pau Gasol
Traductora: Laia Font
Editorial: Animallibres
Pàgines 128
Barcelona, 2026

by

Storytelling, explicar un conte mentre es plega paper

L’Escola d’Estiu de l’Hospitalet d’enguany, organitzada pel El Casalet i ACTE, va estar dedicada a les matemàtiques i les mestres i professors que hi vam assistir vam sortir molt contents del nivell de les presentacions.

Una de les que més em va interessar va ser “L’origami: una font de recursos per l’aula de matemàtiques” perquè em va recordar una acció que havíem fet a l’escola fa uns vint anys en una de les tertúlies amb mares i pares. Aquell dia vam convidar a una especialista (no recordo el seu nom) en el plegat de paper i vam veure les possibilitats que ens oferia la papiroflèxia.

A l’escola d’estiu d’enguany vaig conèixer l’Eulàlia Tramuns, que ens va fer la presentació i ens va fer doblegar papers per entendre alguns conceptes matemàtiques. L’Eulàlia és doctora en matemàtiques, professora universitària, escriptora i conferenciant catalana. És coneguda principalment per ser la creadora del concepte “Matemàtiques en consciència” i una gran especialista en l’ús de la papiroflèxia com a eina pedagògica per ensenyar geometria i matemàtiques de forma pràctica.

I mira, aquests estiu amb els infants de la família i dels amics estem practicant aquesta tècnica a partir dels relats de l’Eulàlia. El ratolí aventurer i El tresor amagat, dues històries senzilles que combinen la tècnica del storytelling en papiroflèxia, el teatre i les matemàtiques.

“El ratolí aventurer” i “El tresor amagat” son dós llibres que narren una història i, a mesura que es llegeix el relat, es va plegant un full de paper, que va donant formes geomètriques que representen objectes o personatges del mateix conte.

Els llibres tenen uns annexos que ens serveixen per practicar i fer diferents models de plegat.

Lectures recomanades a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títols: El ratolí aventurer i El tresor amagat
Autora: Eulàlia Tramuns
Il·lustradora: Mònica Ramoneda
Editoral: Salvatella
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

by

«La rebelión de la lectura». Quan llegeixes tot es possible!

S’ha acabat el curs i ara tindrem més temps per llegir. Allà on estiguem segur que trobarem una bona ombra i més tranquil·litat per encetar una novel·la policíaca, un assaig o el que ens vingui de gust. Durant aquests mesos de juliol i agost, les entrades del blog també us aniran arribant més espaiades. Calculo que una a la setmana.

La primera és d’un àlbum escrit per Fran Alonso i il·lustrat per la Chus Rojo amb qui em veieu a la Rioja, compartint unes jornades al poble de Nalda, fa uns mesos.

La paraula rebelión m’agrada perquè em recorda un blog que segueixo des de fa molt.

Aquest llibre és com una mena de faula que ens ofereix la visió d’un mon on tot es privatitza (fins i tot la llum del sol!) i les persones busquen diferents refugis. Un d’ells està fet de llibres. I, com es pot deduir, serà aquest món el que ens farà entendre el poder la lectura perquè la lectura ens proporciona educació, en empodera per qüestionar tot el que ens envolta i ens dóna eines per lluitar contra les injustícies.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.

LES DADES:

Títol: la rebelión de la lectura
Autor: Fran Alonso
Il·lustradora: Chus Rojo
Editorial:
Pàgines: 36
Vigo, 2024

by

«Tota la carn a la graella», un llibre de coneixements molt útil

Segur que heu anat al supermercat i us heu fixat en la quantitat de productes que hi ha de procedències diverses. Crec que mai abans havíem vist tants productes i amb tanta varietat. Si ens apropem on es troba la carn, podem triar entre carn de porc, de vedella, de pollastre, de conill i també els productes que se’n deriven com ous, embotits, formatges, llet, etc. Cadascú de nosaltres podem escollir el nostre menú, segons siguin els nostres gustos.

Sobre la carn hi ha opinions diverses. N’hi ha que som més carnívors, altres només mengen carn d’aus de corral, alguns només peix i també hi ha vegetarians o vegans. És un tema interessant i que es presta a que cadascú defensi la seva opció, tot i que, de vegades, s’usen arguments de dubtosa credibilitat.

Aquest llibre de coneixements m’ha semblat extraordinari per diversos motius.

Primer perquè les explicacions són molt entenedores i els infants i joves poden trobar respostes a tota mena de preguntes: els animals que mengem han tingut una bona vida? Com han mort? Les granges d’engreix de porcs o de gallines són perjudicials per al medi ambient? Són més feliços els animals ecològics? Ens hem de sentir malament per menjar carn?

Després perquè es dediquen a explicar els fets tal com són sense prendre partit i sense demonitzar la carn. La informació que proporcionen és precisa, feta per experts i no suggereix que la carn sigui dolenta, sinó que posen l’accent en un missatge que apunta a que el consum conscient és la clau. S’entén perfectament quan diuen que no és sa el consum irreflexiu, igual que no pot ser eliminar el consum de carn.

També m’han semblat molt fàcils de llegir els capítols perquè tenen una longitud adequada, especialment per als infants. Amb nombroses il·lustracions, un bon disseny i una informació clara.

L’únic aspecte que no em va convèncer van ser les pàgines de colors; en algunes, les lletres són difícils de veure perquè es barregen amb el color de fons.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà

LES DADES:
Títol: Tota la carn a la graella. El que has de saber si t’agrada la carn
Autor: Christoph Drösser
Il·lustradora: Nora Coenenberg
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 120
Barcelona, 2026