La Mia es fa gran, un llibre sobre la pubertat

La informació (in-formare, formar cap endins) que els alumnes busquen en els llibres i a la xarxa té una relació clara amb la possibilitat de reunir llenguatge i pensament i, sens dubte, aquesta informació ajuda a augmentar el coneixement, sempre que aquesta recerca de dades condueixi a conclusions que puguin ser interpretades de forma correcta.
Alguns llibres ho permeten de forma meravellosa. És el cas de La Mia es fa gran, un llibre molt útil per als nois i noies que busquen respostes i explicacions als canvis que es produeixen en el cos de les noies entre els vuit i els tretze anys. Com diu el títol: Per saber-ne més sobre la pubertat de les nenes.

El llibre comença amb la presentació de la noia. Diu: Sóc la Mia i tinc nou anys i mig.
I en passar plana, ens explica el primer canvi: Avui mentre em dutxava he notat que el pit dret em feia mal.

A la plana següent: La mare de seguida m’ha tranquil·litzat i m’ha dit que el que passa és que m’estava fent gran.
I van a la consulta de la pediatra que els explica un munt de coses sobre les modificacions que es produiran al seu cos.


Combinant informacions textuals amb esquemes i unes il·lustracions molt boniques de la Cristina Losantos, el llibre parla dels pèls que sortiran, dels pits, de la regla, de compreses, etc. però també inclou apunts (al final, en forma de decàleg) sobre l’alimentació per créixer de manera sana.
M’ha agradat que tres dones (la pediatra, la mestra i la mare) donin els consells, informin i tranquil·litzin a la Mia.
M’ha agradat també (i potser no té gaire importància) que sigui literatura de Km.0
He pensat que aquest llibre també hauria d’estar recomanat per a nois.
El llibre l’ha escrit la Mònica Peitx, pediatra especialitzada en Endocrinologia i Nutrició i que ha publicat contes sobre trastorns infantils. Un per a nens amb sobrepès i obesitat: El conte d’en Max, un altre sobre la diabetis, el Conte de l’Aina, i un altre que parla de la talla dels nens, El conte d’en Quim.

La Cristina Losantos és una il·lustradora de prestigi internacional i col·labora amb revistes com el Cavall Fort i El Tatano. Té el Premi Nacional d’Il·lustració. El seu blog: https://cristinalosantos.wordpress.com/

La Mia es fa gran ha rebut diversos premis:
•Premi Crítica Serra D’Or, 2017
•Premi Jaume Aiguader i Miró (divulgació i educació sanitàries), 2017
•Seleccionat Millor Llibre per a més de 9 anys, Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, 2017
•Seleccionat entre els Millors Llibres del 2016 per la revista Faristol

Les dades:
Títol: La Mia es fa gran
Autora: Mònica Peitx
Il·lustradora: Cristina Losantos
Editorial: Joventut
Col·lecció: Aprenent del Nostre Cos (Com i Per Què?)
Format: 13,50 x 20,50 cm
48 Pàgines
Barcelona, 2016
Recomanat per a nois i noies a partir de vuit anys.

Anuncis

Des del carrer Hurtado fins a Xanghai. El plaer de llegir la revista GUIX

Celebrem 40 anys de la revista GUIX i ho fem amb un número especial, el de desembre de 2017 que acaba d’arribar a les nostres mans. Un número, el 440, que és especial i que convé llegir i conservar amb els imprescindibles.

La nostra petita col·laboració recorda el que dèiem al número d’octubre de 2011 valorant la lectura dels diaris i revistes adreçades als infants. Dèiem: «I, tanmateix, la lectura dels diaris pot ser una oportunitat magnífica per estimular la sensibilitat dels alumnes, per fer-los veure que hi ha altres realitats i per motivar-los a conèixer, a saber, perquè també volem que siguin crítics i curiosos.»
El pensament és aplicable als adults, als mestres que volen conèixer altres experiències i contrastar la seva pràctica diària.
Una de les millors maneres és subscrivint-s’hi a una revista com la Guix. Obrir la bústia i trobar-se la fotografia de la portada és un regal per als ulls, fullejar l’índex convida a mantenir un lligam amb els companys i companyes que tenen els mateixos interessos, i llegir els articles ens fa còmplices dels que comparteixen les inquietuds del món que ens envolta.
La revista Guix també arriba a l’escola, circula —secretament de mà en mà, diria el poema d’Estellés— i es llegeix constatant la pluralitat d’idees i opinions que busquen construir un bon model educatiu, sentint que estem fent el millor que sabem. La Guix sol trobar-se a l’expositor de revistes, generalment a la sala de reunions, on tothom hi té accés. És freqüent, també, que es fotocopiï l’índex i es reparteixi. També es una pràctica normal recomanar algun article abans de començar els claustres. A la biblioteca de l’escola es conserven els exemplars dels darrers dos anys i algun número excepcional.
Una de les accions que es poden fer en grup és «La pàgina tallada» i consisteix en imaginar la part que falta. L’editorial, un text potent i lligat a l’actualitat, és ideal per a aquesta activitat. Es fotocopia la pàgina però una part, normalment la meitat del final, es tapa amb un full blanc perquè no surti a la còpia. Després es reparteix a tothom i cadascú opina sobre el plantejament i exposa els seus pensaments al respecte. Solen ser idees interessants, de vegades divergents. S’acaba llegint el plantejament de la revista i es compara.

El número commemoratiu dels 40 anys està dividit en tres parts:

Una primera, molt potent, amb l’opinió de deu savis on es plantegen 10 idees clau, 10 idees de futur i podem trobar els articles de l’Antoni Zabala (Després de quaranta anys, quins són els reptes de l’escola actual?) la Marina Subirats (Educar amb el compromís social i la perspectiva de gènere) en Jordi Canelles i la Laura Lladós (L’escola tradicional i l’escola transformadora), en Rafael Bisquerra (Al capdavall, ens mou l’emoció), en David Bueno (Què ens diu la neurociència sobre com s’aprèn?), en César Coll (De l’atenció a la diversitat a la personalització de l’aprenentatge), la Xus Martín (Dels projectes de treball als projectes amb servei a la comunitat), en Fernando Trujillo (Del joc a la ludificació. Mites i llegendes de les TIC), l’Anna Mano (Família, voler-la a prop sense fer nosa), en Francesco Tonucci (Per educar una criatura cal tota una tribu) i en Paco Imbernón (A voltes (de cargol fa temps) amb la formació del professorat)
Una segona part molt interessant que han anomenat TAULA RODONA i on trobem els pensaments de sis dels impulsors de la revista i
una tercera que és un variat (GUIX, AVUI) amb moltes opinions de col·laboradors habituals i mestres compromesos amb l’educació.

Molts d’aquests articles els podeu llegir en digital entrant al web de graó http://www.grao.com/ i de passada aprofiteu per fer una visita al nou i espectacular web que han dissenyat. Molt més intuïtiu i fàcil de navegar.

Si possèssim totes les línies que s’ha publicat en aquests quaranta anys, una al costat de l’altra, arribaríem a Xanghai o més enllà…

 

Un conte per a la nit de Reis

Demà arriben els Reis de l’Orient i entre els regals més estimats hi haurà algun llibre, segur.
Un dels contes que acostumem a explicar aquests dies a la canalleta de la família és «En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis», una història molt divertida que ens explica els rituals i les emocions d’aquesta nit especial.
Comença amb la carta que fa un nen, en Martinet, on demana un tren amb una locomotora i tres vagons, el primer vermell, el segon blau i l’últim groc.


A la pàgina següent la mare li diu:
—Avui, has d’anar a dormir ben d’hora. Aquesta nit, vénen els Reis!
—No! Jo els vull veure! – rondina en Martinet.
—Però, què dius? No saps que els Reis no deixen cap joguina als nens que estan desperts? –li diu el pare.
—Doncs me’n vaig a dormir ara mateix!
En Martinet prepara tres gots de llet i nous per als Reis i tres cubell d’aigua per als camells i s’adorm somiant amb el tren. Però enmig de la nit es desperta perquè té ganes de fer pipí i sent unes veus que comenten on deixaran el tren.
En Martinet no pot aguantar el pipí i va corrents al lavabo. La imatge és fantàstica: el nen pujat dalt d’un tamboret, fent pipí, tremolant per si l’enganxen, quan de sobte algú (una ombra deformada que sembla un rei) li pregunta, amb veu fonda: «I tu, què hi fas aquí?». Aggg, pillat! En Martinet corre a amagar-se sota els llençols i l’endemà quan es desperta comença a buscar el tren.


La narració, humorística, reflecteix la innocència i complexitat de l’imaginari infantil. Les il·lustracions destaquen per la seva expressivitat, per la representació peculiar de les formes, les perspectives canviants i la seqüència de plans. Són difícils de llegir i convé aturar-se a analitzar amb els infants tots els detalls enginyosos que hi ha.
Lectura recomanada per a cicle infantil.
Hi ha una cantarella que es va repetint i que pot ser fàcilment cantada.
Al programa l’Ofici d’educar, el vam presentar dimarts passat. Podeu sentir els comentaris clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis
Autor: Chema Heras
Il·lustrador. Kiko Dasilva
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2015

La fada Ondina i el mag Maginet

foto el periódico

A Cornellà de Llobregat, cada any organitzen un sarau considerable per aquestes dates. Tot gira al voltant d’un personatge molt popular a la ciutat: el Mag Maginet, un patge i emissari dels Reis Mags d’Orient que instal·la un campament oriental amb l’objectiu de recollir les cartes dels nens i nenes i de donar pistes de com serà la sempre enigmàtica arribada de Ses Majestats a la ciutat.
El Mag Maginet està dedicat a l’estudi dels astres i malgrat que fa més de tres-cents anys que viu a la ciutat, no va ser fins al 1981 que va fer la seva primera aparició publica.
Cada any, el Mag Maginet i els seus col·laboradors vinguts de tot arreu instal·len un poblat àrab que inclou paradetes d’aliments i begudes orientals, i un extens programa activitats per a tots els que cada any s’hi acosten.
Des de la seva residència particular, la Torre de la Miranda, i gràcies a un conjunt d’eines i aparells que li permeten estudiar la posició dels astres, el Mag s’encarrega de donar pistes de quin serà l’indret de la ciutat escollit per l’arribada de Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar a la ciutat i quin mitjà de transport utilitzaran, un fet que cada any és una autèntica sorpresa. A més a més, el Mag és l’encarregat d’anunciar l’aparició dels Reis amb les seves paraules màgiques “El vol del mussol, la cua del gat del Baix Llobregat“.
A principis de desembre, l’Ajuntament de Cornellà edita el conte de la Nit de Reis amb la il·lusió d’afegir més màgia a les festes nadalenques i fomentar la lectura entre els més petits. El passat dia 12 es va presentar al Castell de Cornellà el conte d’enguany que és obra de Les Mimelis, la Mireia Xortó pel text i l’Elisabeth Quintana per les il·lustracions. La història, titulada “La fada i el mag”, explica com es van conèixer el Mag Maginet i la fada Ondina.
Com cada any, el conte està il·lustrat en blanc i negre per tal que els infants que ho desitgin puguin acolorir-lo a voluntat.
El conte es distribuexi entre els alumnes d’educació infantil i primària de Cornellà, i la fada Ondina en persona visita les aules, per proposar als més petits activitats vinculades a la preparació del Campament Oriental on el Mag Maginet plantarà la seva tenda de l’1 al 4 de gener de 2018, i la màgica arribada dels Reis, que aquest any serà al parc del Canal de la Infanta (dia 5 de gener, a les 18 hores).
L’autora del text, la Mireia, és companya professora de l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi i també ha escrit el conte «La història compartida» del que podeu trobar més informació al seu blog http://lesmimelis.blogspot.com.es/
Aquests dies hem coincidit i li he demanat una dedicatòria per a la meva fada Nora. Estic content.

Si busqueu històries de Reis, de Nadal, de màgia, us recomano una ullada a les edicions anteriors al web de l’Ajuntament de Cornellà on estan recollits tots el contes de la Nit de Reis des de l’any 1985. Podeu descarregar-los entrant a: http://www.cornella.cat/ca/ConteNitdeReis.asp

El conte La fada i el Mag AQUÍ

Us desitjo un Bon Nadal i unes Bones Festes i que tothom pugui estar a casa amb els seus… Ja m’enteneu!

 

 

 

 

Jonathan Bentley, l’il·lustrador del mes (desembre 2017)

L’il·lustrador del mes, en Jonathan Bentley, treballa habitualment per al diari australià Courier-Mail. Segons diu ell mateix, li agrada emprar una gran varietat de materials, sobretot acrílics, oli i aquarel·la. L’he conegut fa poc, arran del seu ¿Dónde está oso?, un llibre superdivertit i que ens farà passar molt bones estones. Crec que és el primer que es publica a casa nostra i els ho hem d’agrair a Patio editorial. 
En Jonathan Bentley viu a Brisbane i entre altres, ha il·lustrat Audrey ‘s Tree House, Little Big, i Have You Seen Duck?.
Sabem poc de la seva vida. Sabem que de jove va estudiar a la Universitat Politècnica de Brighton, al sud d’Anglaterra i després va compaginar diversos treballs amb la il·lustració, a Londres, Sidney i finalment a Brisbane.
Explica que dibuixa i pinta els elements de forma separada i, posteriorment, els passa pel photoshop, escannejant i unint totes les peces digitalment.

Com a autor de més de vint llibres infantils diu que «aprenc una mica de cada llibre que faig, ja sigui com a il·lustrador o autor. Cadascun d’ells té desafiaments que m’impulsen a explorar noves formes de treballar. Per a mi, és important seguir aprenent i provar coses noves, tant si es tracta de la història com de la tècnica que faig servir per il·lustrar-la. Però a nivell general, realment m’agraden els llibres d’imatges peculiars i que tenen una naturalesa interactiva, on el lector sent que la història s’està fent d’una manera i, després, hi ha una sorpresa com passa a ¿Dónde está oso?»

Ara ha acabat The Second Sky, el conte d’un petit pingüí que vol volar. És un viatge de descobriment i, que li ha permès explorar paisatges i escenes submarines, un autèntic desafiament.
Es confesa fan d’Arthur Rackham. I qui no?

Del llibre ¿Dónde està oso? és millor que no expliquem res. Val la pena deixar-se sorprendre. 😉

Títol: ¿Dónde está Oso?
Autor/il·lustrador: Jonathan Bentley
Editorial: Patio
Edat: cicle infantil
Pàgines: 32

 

Tres personatges de la vida quotidiana de 1960 il·lustrats per en Cesc

Fa uns dies comentàvem la reedició del llibre d’en Paco Candel «Una nova terra» i ens centràvem en la història que explicava sense fer-li massa afalacs a les il·lustracions. L’atzar, sempre oportú, ha volgut que uns altres llibres d’en Cesc (també reedicions) vegin la llum aquests dies. És una trilogia que va editar Lumen l’any 1962 i que aplegava personatges típics de l’època. Són uns llibres bonics, molt cuidats, gairebé obres d’art. Es diuen «el peó de camins», «la florista» i «l’escombracarrers», tres oficis de l’època que estan retratats amb estimació, dolçor i tendresa, acompanyats d’unes magnífiques il·lustracions.
Els mestres tenim certa debilitat per l’obra d’en Cesc, perquè ens és molt proper i el recordem cada vegada que entrem als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona o llegim el web del col·lectiu Bibliomèdia, el logo del qual també és obra d’en Cesc.

Respecte a la trilogia, circula una història molt bonica sobre les circumstàncies de la seva reedició. Així m’ho han fet saber les amables companyes de Kalandraka Catalunya i així ho explica en Toni Vall a la revista Nació digital on escriu:
El Xosé Ballesteros, l’editor de Kalandraka, va visitar un dia el Mercat de Sant Antoni, indret on cada diumenge s’hi oficien infinits números de màgia. Va trobar els llibres d’en Cesc en una de les parades, se’n va enamorar i els va comprar. Els va dir a la Cristina i l’Helena, les seves companyes catalanes de l’editorial, que a veure si fos possible reeditar aquella meravella. Gràcies a la família de l’artista van anar fent passos endavant. Van descobrir, per exemple, que el projecte original va néixer gràcies a l’olfacte d’Esther Tusquets, ànima de Lumen. Primer li va voler encarregar la idea a Miguel Delibes, una de les seves firmes més potents, però ell no sabia dibuixar. Cesc era la persona ideal. I així van néixer.
I així han persistit, així han passat a la posteritat i així han renascut ara, amb aquesta edició tan exacta, tan perfecta. Quina meravella quan hi ha tan bones notícies, quan et trobes amb regals inesperats de tan alta categoria. Quan tens la certesa que continua existint el bon gust. Perquè per sobre de tot reeditar aquests llibres és una demostració de bon gust, d’encert, de criteri, de saber veure què és bonic, de tenir clar què és l’art.

Les primeres frases de cadascun dels llibres ens marquen el to:

L’escombracarrers procedeix d’altres indrets del país.
Ha vingut per estar amb nosaltres i treballar.
Ell sap que si no es treballa no es pot viure.
Estima els seus fills i li plau de veure’ls menjar grans trossos de pa.

El peó de camins és tot magristó però gairebé no s’afaita mai.
No sap de lletra ni de números.
Sap cargolar els cigarrets a la perfecció i els seus encenedors no fallen mai.

La florista ven flors perquè se les estima i li agraden els colors
que tenen i la flaire que exhalen.
No ven rams de núvia ni corones per als difunts,
Ni toies luxoses d’aquelles que s’envien a domicili.

Al web de Kalandraka podem llegir:

Publicats per primera vegada el 1962, “L’escombracarrers”, “El peó de camins” i “La florista” són tres clàssics de Cesc, un dels principals referents de l’humor gràfic català del segle XX.
La seva obra és el reflex d’una societat de la qual va ser cronista, tot retractant el seu paisatge i els seus habitants: escombracarrers, peons i floristes com els que protagonitzen aquesta sèrie,
són el reflex de les gents senzilles i treballadores.
Les il·lustracions d’aquests llibres -acompanyats per textos breus i amables, reflexius i no exemptes de certes complicitats poètiques i humorístiques- condensen les qualitats d’un estil elegant i expressiu forjat durant tota la seva trajectòria: traços àgils i delicats que defineixen la figura del protagonista, i línies esbossades que el situen en l’espai natural, amb la tinta
present i exercint -a través de la taca- un paper estètic i simbòlic.
En els seus dibuixos s’aprecia la suavitat cromàtica, la tendresa que envolta els personatges, tot un reflex de la vida quotidiana.

Aquests llibres són un bon regal per a tots nosaltres i sobretot per als que vam viure i recordem, encara que sigui de forma boirosa i allunyada, els anys posteriors al «desarrollisme». Estic segur que als meus pares els hagués agradat molt llegir aquests relats.

Les dades:
Títols: L’escombracarrers
El peó de camins
La florista
Textos i il·lustracions: Cesc
Editorial: Kalandraka Catalunya
Llengua: Català
Mides: 11 x 24 cm.
Pàgines: 44
Edat recomanada: totes les edats.

Com a curiositat, la col·lecció de personatges populars es completava amb un «le torero» que només es va publicar en francès, il·lustrat per Eduardo. És un llibre il·localitzable i del que us en presento algunes imatges.

Lectures recomanades Nadal 2017 (infantil i primària)

Com sovint recordem «els llibres són el millor regal de Reis» i per això cada any elaborem un tríptic amb algunes de les novetats que més ens han agradat.La tria sempre és personal i segur que hi ha molts bons llibres que no han passat per les nostres mans i alguns que llegits en un altre moments els veuríem diferents. Per això, la millor recomanació és que us passeu per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa. No descobreixo res quan dic que «els llibres ens parlen» i encara diria més, com diu la meva amiga Núria, «els llibres parlen entre ells»… però això és una altra història i ha de ser contada en una altra ocasió.

Aquesta tarda fem la presentació amb els pares i mares de l’escola Sant Josep –El Pi en un «berenar i llibres» on comentarem alguns dels llibres que hi ha a la tria. N’hi ha deu per a cada cicle (molts els hem presentat en aquest blog). Podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ.

CICLE INFANTIL

 

 

 

 

 

 

 

Un més
Olalla González. Kalandraka

El lleó blanc
Jim Helmore. Andana

Juguem?
lan Brenman. Animalllibres

La primavera ja és aquí!
L’estiu ja és aquí!
La tardor ja és aquí!
L’hivern ja és aquí!
Albert Asensio.Joventut

L’Olivia l’espia
Ian Falconer. Andana

L’hort d’en Simó
Rocío Alejandro. Kalandraka

Panxa de balena
Jorge Antonio Gonçalves. Joventut

¿Dónde està oso?
Jonathan Bentley. Patio

Entreson
Juan Muñóz-Tébar. Ekaré

Waterloo & Trafalgar
Olivier Tallec. AH

CICLE INICIAL

 

 

 

 

 

 

 

La unió fa la força. Una història de gallines
Laurent Cardon. Tramuntana

Talpet terratrèmol
Anna Llenas. Beascoa

Els Quiquè i el ninot de neu Que no es volia fondre.
Laurent Rivelaygue. Birabiro

El meu hort
Gerda Muller. Animallibres

La mentida
Catherine Grive. Siruela

El jardiner Nocturn
The Fan Brothers. Estrella Polar

Una nova terra
Francesc Candel. Associació de Mestres Rosa Sensat

Vermell: Història d’una cera de colors.
Michael Hall. Takatuka

La casa dels ratolins. Noves aventures del Sam i la Julia.
Karina Schaapman. Blackie books

Meravellosos veïns
Hélène Lasserre i Gilles Bonotaux. Birabiro

CICLE MITJÀ

 

 

 

 

 

 

 

El hada acaramelada
Gloria Fuertes. Nórdica Libros

Que bé que ens ho hem passat!
Michael Morpurgo. Bambú

El capità calçotets
Dav Pilkey. Cruïlla

Què en fas, d’una idea?
Kobi Yamada. Editorial: BiraBiro

Contes per telèfon
Gianni Rodari. Joventut

Il·luminatomia
Carnovsky. Cruïlla

En Tristany s’encongeix
Florence Parry Heide. Blackie Books

Poemes amb llum de lluna
M. Dolors Pellicer. Bromera

La família Massafilles.
Susie Morgenstern. Pagès (7 volums)

Mujeres de ciència
Rachel Ignotofsky. Nórdica Libros

CICLE SUPERIOR

 

 

 

 

 

 

 

 

La flor de bambú
Mónica Rodríguez. Pagès edicions

La immortal
Ricard Ruiz Garzón. Edebé

En Mattia i l’avi
Roberto Piumini. Viena

L’Odissea de l’Ollie
William Joyce. Bambú

Nosaltres, la nostra Història
Yvan Pommaux. Joventut

Obriu les portes
Txarango. Sembra

L’Agni i la pluja
Dora Sales. Kalandraka

Mi mundo eres tu
Jimmy Liao. BFE

Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom
Jaume Cela. Animallibres

Pájaro
Beatriz Martín. Thule