publicacions

by

«Tota la carn a la graella», un llibre de coneixements molt útil

Segur que heu anat al supermercat i us heu fixat en la quantitat de productes que hi ha de procedències diverses. Crec que mai abans havíem vist tants productes i amb tanta varietat. Si ens apropem on es troba la carn, podem triar entre carn de porc, de vedella, de pollastre, de conill i també els productes que se’n deriven com ous, embotits, formatges, llet, etc. Cadascú de nosaltres podem escollir el nostre menú, segons siguin els nostres gustos.

Sobre la carn hi ha opinions diverses. N’hi ha que som més carnívors, altres només mengen carn d’aus de corral, alguns només peix i també hi ha vegetarians o vegans. És un tema interessant i que es presta a que cadascú defensi la seva opció, tot i que, de vegades, s’usen arguments de dubtosa credibilitat.

Aquest llibre de coneixements m’ha semblat extraordinari per diversos motius.

Primer perquè les explicacions són molt entenedores i els infants i joves poden trobar respostes a tota mena de preguntes: els animals que mengem han tingut una bona vida? Com han mort? Les granges d’engreix de porcs o de gallines són perjudicials per al medi ambient? Són més feliços els animals ecològics? Ens hem de sentir malament per menjar carn?

Després perquè es dediquen a explicar els fets tal com són sense prendre partit i sense demonitzar la carn. La informació que proporcionen és precisa, feta per experts i no suggereix que la carn sigui dolenta, sinó que posen l’accent en un missatge que apunta a que el consum conscient és la clau. S’entén perfectament quan diuen que no és sa el consum irreflexiu, igual que no pot ser eliminar el consum de carn.

També m’han semblat molt fàcils de llegir els capítols perquè tenen una longitud adequada, especialment per als infants. Amb nombroses il·lustracions, un bon disseny i una informació clara.

L’únic aspecte que no em va convèncer van ser les pàgines de colors; en algunes, les lletres són difícils de veure perquè es barregen amb el color de fons.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà

LES DADES:
Títol: Tota la carn a la graella. El que has de saber si t’agrada la carn
Autor: Christoph Drösser
Il·lustradora: Nora Coenenberg
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 120
Barcelona, 2026

by

«L’extraordinària història del Circ Cric», una novel·la gràfica que ens mostra la màgia del circ

Fa unes de setmanes es va presentar aquesta novel·la gràfica a la Biblioteca Sarrià-J.V. Foix, precisament al barri on van viure els creadors de la companyia “Circ Cric”.

Conduïda i moderada pel periodista Marc Charles, vam poder sentir les opinions i els records del Tortell Poltrona, la Senyoreta Titat i la Petita Lu. També vam poder gaudir de les explicacions de l’autora i il·lustradora Berta Cusó que va recordar com va gestar el còmic i com va anar evolucionant, amanint-la amb episodis de la seva vida lligada a aquest mon màgic i emotiu. Vam saber perquè va triar les aquarel·les i van sentir les seves opinions sobre la resistència cultural, la solidaritat i el poder del riure.

El llibre és com una mena de crònica gràfica d’una època fosca, la de la dictadura franquista, en la que aquests artistes formaven part d’una resistència on es reivindicava, entre altres qüestions, l’ús del català.

En el relat, veiem l’evolució del circ i els viatges per tot el món amb els seus espectacles, fent riure a infants i adults en països quan han patit guerres, en campaments de refugiats de l’antiga Iugoslàvia, a les selves de Colòmbia i les costes de Sri Lanka. En aquests indrets, el circ i el riure han estat un refugi i un enaltiment de la dignitat humana.

M’ha agradat veure com la narradora és una puça de circ, la Puça Orzowei, un estel invisible que viu entre els cabells del pallasso. La puça aporta humor i imaginació mentre ens guia pels anys del franquisme, la creació del Circ Cric i les missions de Pallassos Sense Fronteres.

Crec que pot ser una bona lectura per als joves i per als adults, sobretot dels que han anat en alguna ocasió a Sant Esteve de Palautordera, a passar un dia amb la companyia del Circ Cric gaudint dels seus espectacles. Conec força escoles que han inclòs aquesta visita en les seves sortides i han gaudit veient la bona organització i el carinyo amb el que han estat ateses.

LES DADES:
Títol: L’extraordinària història del Circ Cric
Autora: Berta Cusó
Il·lustradora: Berta Cusó
Editorial: Andana Gràfica
Pàgines: 142
Picassent 2026

by

«Zoo literari», poemes en llibertat

El mercat de la literatura infantil i juvenil és ben curiós. No sé ben bé com funciona una editorial, però crec es publica molt i els llibreters comenten que hi ha un bon percentatge d’obres que no es venen i es podrien haver estalviat perquè queden a les prestatgeries i ningú no els compra. D’altra banda, en canvi, hi ha llibres que es venen, es llegeixen i passen de mà en mà, any rere any. Malgrat tot, alguns es descataloguen.

Fa uns mesos buscava un llibre que es va publicar fa vuit anys, va ser premi Atrapallibres i del que s’han venut més de cinc-mil exemplars. És «Zoo de paraules», ara descatalogat. No ho vaig entendre.

Per sort, el seu autor, en Ramon Besora, segueix actiu i manté l’esperit i la il·lusió de fer que els infants llegeixin i estimin la poesia. Aquest dies ha publicat «Zoo literari» que presenta onze poemes, relacionats amb un animal, cadascun dels quals comença per una de les lletres del títol. Ho podeu descobrir anant a la contracoberta.

Els poemes ens parlen de la natura, d’animals coneguts i no tan coneguts. En Besora ho fa amb aquella mirada seva, entrenada a extreure de cada poema el detall oportú i la metàfora que ens fa somriure, amb aquell transitar per les paraules de manera agradosa.

Destaca, també, la manera de presentar-los amb una maquetació molt atractiva, amb encunyats, i que respira molt bé.

Cada poema ocupa quatre pàgines. Ho exemplifiquem, per exemple, amb el poema dedicat a l’eriçó:

A la primera pàgina, un dibuix de l’eriçó i el títol del poema. La segona, amb un altre color, l’inici del poema: Al capvespre, a la nit…

A la tercera, el poema sencer i, a la quarta pàgina, una il·lustració de l’Anna Font que interpreta el poema i li confereix un toc de delicada poètica visual.

Tant de bo l’editorial Meraki el conservi al seu fons i no s’acabi descatalogant.

Lectura recomanada a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Zoo literari
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Anna Font
Editorial: Meraki
Pàgines: 56
Barcelona, 2026

by

«A casa», un poemari bellíssim

La col·lecció “Akipoeta” arriba a la dotzena de bons títols. Aquest “A casa” és del tàndem M. Carmen Aznar i Raquel Catalina, que ja ens havien mostrat el seu talent amb “El jardí que habites”, dins d’aquesta mateixa col·lecció.

De què va?

Són poemes situats dins d’una casa, un lloc on acostumem a sentir-nos segurs i protegits. En aquesta ocasió, una nena fa d’exploradora i descobreix els misteris i les meravelles que s’amaguen en els diferents espais de casa seva. Així, a la cuina imaginarà que la nevera és un iglú, quan trobi l’armari creurà que és el rebost d’una bruixa, a l’estenedor veurà fantasmes i la seva habitació serà el millor lloc per explicar secrets. I també recorrerà la cambra de bany i altres estances de la casa.

El llibre està feta amb paper de gran qualitat i els exemplars van cosits a fil vista per facilitar que s’obrin perfectament.

Les il·lustracions són magnífiques i tenen un halo màgic que transmet una energia positiva increïble.

És un poemari per mirar, remirar i memoritzar els poemes per recitar-los i gaudir-los.

El meu llit
El meu llit
és un llit per saltar
i fer tombarelles,
un ring de lluites
de coixins i pessigolles.
Un llit per escoltar contes i per inventar-ne…
els finals.
És un llit per abraçar peluixos i somnis,
per explicar secrets,
per beure poemes.
Un llit per tenir-hi sempre,
els ulls oberts.
Zzzzz.

El recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: A casa
Autora: M. Carmen Aznar
Il·lustradora: Raquel Catalina
Traductor: Josep Santaeulàlia
Editorial: Akiara books
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

by

«En Vingavà», la història d’un robot valent

Aquest àlbum il·lustrat explica la història d’un robot alegre, fet per ajudar els humans.

A les primeres pàgienes veiem com el fabriquen i veu la llum del dia per primer cop. En Vingavà, així es diu, comença a treballar en una empresa de paqueteria. L’empresari n’està més que satisfet perquè fa més feina que tots els altres treballadors junts. A més, no necessita menjar perquè s’alimenta amb energia solar, ni tampoc li cal fer pauses per descansar ni cobrar cap sou. És perfecte. Però com que amb ell ja n’hi ha prou, els altres empleats són acomiadats.

Un dia arriba un altre robot més modern, més eficient, més nou i millor que fa fora en Vingavà. A partir d’aquí veiem unes pàgines on el robot va fent diversos treballs, però cap acaba bé. Fa de repartidor, cuidant gossos, en una llar d’infants, d’escriptor de contes, etc.

Un dia, el recluten per fer una feina que cap humà vol fer: trobar mines en una zona de guerra, però, una bomba terrible, la més gran que es pugui imaginar arrasa tota la vida a la Terra.

La devastació dura moltíssims anys fins que gradualment les plantes tornen a créixer i en Vingavà i els altres robots que funcionen amb energia solar es desperten i comença una nova vida. Bé, falta una cosa. No hi ha persones.

A la segona part, en Vingavà se les farà per crear vida i una nova generació de terrícoles feliços començarà a habitar el planeta.

El relat té un final esperançador i me l’imagino llegit en veu alta i en companyia perquè també té un punt “fosc”. Convida a la reflexió, a parlar de la IA i de les preguntes que ara mateix se’ns plantegen (és bona? És dolenta?). No sé si “fosc” és l’adjectiu correcte —potser “trist” s’escau més—perquè la gràcia del llibre també està en l’humor que emana i les ironies que, com a adults, podem captar immediatament.

Pel que fa a les il·lustracions, m’agrada l’aspecte amable del robot, amb uns ulls exageradament grans i, a diferencia dels altres robots que apareixen, no té forma semblant als humans però sí que té braços, ulls, boca, cos i rodes que substitueixen a les cames.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: En Vingavà. La història d’un robot valent.
Autora: Linda Bondestam
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Takatuka
Pàgines: 88
Barcelona, 2026

by

La Gran Gala dels Rècords dels Contes

Un dels llibres més buscats a les biblioteques és el Guinness dels Rècords. Té nom de cervesa. Si en alguna ocasió heu estat a Dublin, una de les visites més impactant és a la fàbrica de la cervesa Guinness. Et deixa marca, potser no tant com la biblioteca del Trinity College, i les referències a James Joyce i Oscar Wilde que trobes a cada cantonada, però val la pena visitar l’edifici de set plantes de la mítica Guinness.

Quina gràcia té el Llibre dels rècords? Perquè algunes biblioteques el tenen exclòs de préstec? Segurament, perquè als infants i joves els atrau saber coses curioses com quin és l’ocell que vola més ràpid, aspectes relacionats amb la naturalesa humana, rècords esportius, científics, històrics, ets. Allà trobem explicades les coses més sorprenents que puguem imaginar. Textos breus acompanyats de les fotografies corresponents. Té el seu morbo.

Quan vaig veure que en aquest “Hi havia una vegada… Els rècords dels contes” ajuntaven aquests dos conceptes (contes i rècords) em va semblar una idea magnífica.

El llibre ens presenta una mena de gala, a la manera dels Óscars de Hollywood, on els protagonistes són els contes populars. Els personatges són coneguts i es premia qui és el més astut, el més dolent, qui té els cabells més llarg, l’objecte més interesant, etc. També s’entremesclen entrevistes que fa una conilla de l’empresa VAUR (Vet Aquí Un Rècord) i tot plegat molt amanit amb humor i coneixements.

Les il·lustracions són molt detallades i complementen perfectament la idea del llibre.

Si tot va bé (que anirà) esperem una segona gala!

Lectura recomanada a partir de vuit anys.

LE DADES:
Títol: Hi havia una vegada… els Rècords dels Contes
Autora: Laura Ortega
Il·lustradora: Anna Aparicio
Traductora: Gemma Brunat
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 64
Barcelona, 2026

by

«Eclipsis», per als apassionats de l’astronomia

Recordo haver llegit, quan tenia al voltant d’onze anys una novel·la de Mark Twain que es deia “Un yanqui en la corte del rey Arturo” i narrava un viatge a través el temps d’un científic que arribava a Camelot i allà vivia nombroses aventures. Un dels capítols relata com al protagonista el condemnen a mort i per salvar-se fa una afirmació que deixa a tothom ben espantat. Diu que es capaç de tapar el sol. I així ho fa perquè recorda exactament quan es va produir un eclipsi solar total. Aquest capítol és determinant i el converteix en algú encara més poderós que Merlí, el mag.

Aquests dies estem llegint que el 12 d’agost, el cel de Catalunya quedarà tapat degut a l’eclipsi que es preveu. Serà total i, per primera vegada en 121 anys, es veurà com la Lluna cobrirà completament el Sol i enfosquirà el cel de manera que convertirà el dia en nit durant un breu interval de temps.

Potser mai més tindrem l’oportunitat de veure un fenomen similar i per això convé saber com el podem viure de la millor manera, com ens hem de protegir, on es veurà millor, etc.

L’editorial Zahorí ha publicat aquest llibre de coneixement que és com una guia que ens explica el fenomen i també algunes curiositats històriques.

Té una mida petita i ens serveix per entendre què són, com es produeixen, i per què ens fascinen des de fa centenars d’anys.

Lectura recomanada per a infants de cicle mitjà i superior.

Compatim un vídeo que ha publicat l’editorial:

LES DADES:
Títol: Eclipsis. Quan la llum desapareix
Autora: Noemí Fabra
Editorial: Zahorí
Pàgines: 48
Barcelona, 2026

by

«La composición» vint-i-cinc anys després

Conservo la edició de l’any 2000. Em va trastocar molt perquè em va recordar la meva infantesa. Aquell relat d’Antonio Skarmeta el vam llegir i comentar amb els alumnes de cicle superior però els va costar d’entendre.

Mireu què hi diu:

Pasó una semana, se cayó de puro viejo un árbol de la plaza, el camión de la basura estuvo cinco días sin pasar y las moscas tropezaban en los ojos de la gente, se casó Gustavo Martínez de la casa de enfrente y repartieron así unos pedazos de torta a los vecinos, volvió el jeep y se llevaron preso al profesor Manuel Pedraza, el cura no quiso decir misa el domingo, en el muro de la escuela apareció escrita la palabra “resistencia”, Daniel volvió a jugar fútbol y metió un gol de chilena y otro de palomita, subieron de precio los helados y Matilde Schepp, cuando cumplió nueve años, le pidió a Pedro que le diera un beso en la boca.

I a la pàgina del costat, el mur de l’escola amb la paraula “resistència” i l’arbre caigut.

Corria el curs del 2001-02 quan vam mantenir, a la biblioteca escolar, una conversa complicada però necessària, amb rels alumnes de cicle superior, malgrat que no entenien perquè es van endur presoner al mestre, què significava la paraula resistència o perquè el capellà no va fer missa el diumenge.

Sí, aquest llibre encara el conservo, i no imaginava que els de l’editorial Ekaré, vint-i-cinc anys després, el tornessin a reeditar. Bravo! A més, hi ha un epíleg exquisit on l’editora Verónica Uribe explica com va anar la primera edició i els entrebancs que hi van trobar. També és molt instructiu el relat de com l’Alfonso Ruano es va fer càrrec de la part gràfica.

De què va el llibre?

És una història fictícia però diria que amb molt de realitat. Explica uns moments de la vida d’un nen xilè que descobreix la duresa de la dictadura de Pinochet als anys 70. Al noi li agrada jugar a futbol i un dia, mentre està jugant amb els seus amics, veu amb sorpresa que ningú no acudeix a abraçar-lo pel gol que acaba de marcar, fins que observa que totes les mirades es dirigeixen cap al magatzem en què ha estat detingut el pare del seu amic Daniel.

Desconcertat per aquesta circumstància, va fins a la parada de l’autobús on baixa el seu pare i li explica la detenció del pare del seu amic. El pare li explica què vol dir dictadura, què és la ràdio que escolten cada nit, etc. Quan, l’endemà, un militar va a l’escola i demana als nois que escriguin què fan els seus pares a la nit, el noi entén el perill d’haver escoltat ràdios clandestines, i s’inventa una història en la que els pares juguen a escacs.

És un llibre recomanat per al cicle superior. Malauradament, els temps que s’albiren ens obligaran a tornar a prendre partit. No hi ha millor arma, com deia Celaya, que la poesia, la lectura i la cultura per entendre què passa al nostre voltant.

Trobareu la guia de lectura a https://drive.google.com/file/d/14wRc1C4EQfPxSt0VI32rqijbqllsUeQL/view

LES DADES:
Títol: la composición
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Alfonso Ruano
Editorial: Ekaré
Pàgines: 54
Barcelona, 2025

by

«Història del NO» un àlbum infantil i un bon recurs per als adults

Aquest àlbum ens parla d’una de les paraules que més usem al llarg del dia i que, de vegades, ens consta de dir.

Amb unes il·lustracions divertides que combinen collage i tinta sabrem quin és l’origen de la paraula “no” i recordarem alguns del “no” que han estat significatius com el que va dir Rosa Park, quan es va negar a deixar el seient de l’autobús a un home blanc, o el “no a la guerra” d’aquest dies que estem vivint, el “no al racisme”, el “no a la contaminació”, etc.

El llibre també ens recorda que el “NO” és un toc d’alerta. És una de les primeres paraules que aprenen els infants i sovint no els agrada, especialment quan indica prohibició. Per exemple, quan els diem “no tiris pedres que pots fer mal”, “no t‘aboquis a la barana que pots caure”, etc.

El llibre de l’Elena Levi és de lectura fàcil i estimulant per als nens i un bon recurs per als pares i per als mestres. Si el llegiu en companyia us permetrà un diàleg interessant sobre el respecte als altres i la importància d’oposar-se a les injustícies.

Hi ha alguns il·lustradors que són camaleònics i canvien de registre d’una manera que no diries que són de la mateixa persona. És el cas d’en Serge Bloch. Segur que heu llegit molts llibres il·lustrats per ell però no sou capaces de relacionar-los. En aquest, alguna de les imatges m’han fet pensar en el gran Quentin Blake.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Història del NO
Autora: Elena Levi
Il·lustrador: Serge Bloch
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2026