«Coppelius, el creador d’autòmats», una història amb referències literàries i musicals

A finals del segle XVIII i principis del XIX pels pobles de centreeuropa corrien uns firaires que arribaven als pobles i mostraven els invents i les troballes més estrambòtiques. Un dels artefactes que més fascinaven eren els autòmats, éssers que podien moure’s gràcies als mecanismes articulats del seu interior.

A la literatura per a infants i adults hi ha algunes obres que parlen d’aquestes màquines, amb diferents punts de vista, més o menys ètics, científics o inquietants. Des dels clàssics l’innocent Pinotxo o el monstruós Frankenstein, els autors han trobat un camp obert on incloure tota mena d’aventures.

Especialment a la literatura juvenil, hi ha relats magnífics i que permeten afeccionar-se a la lectura. Probablement, ”La invenció de l’Hugo Cabret” de Brian Selznick, “El misterio de la mujer autómata” de Joan Manuel Gisbert i “L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo” de Jordi Sierra i Fabra en són tres dels millors.

La darrera novel·la que tracta aquests tema és “Coppelius, el creador d’autòmats”, títol que fa referència al ballet “Coppélia”. L’ha escrit la Rosa Maria Colom i ha estat mereixedora del Premi Fundació Bancaixa de narrativa Juvenil.

L’obra, molt ben escrita, narra les vivències d’un noi, en Jan, que ha perdut la seva mare, una famosa violinista. El noi pensa que el violí ha estat el culpable de la seva mort i creu que la única manera de tornar-li la vida a la mare és construir un autòmat que sigui com ella.

A la contraportada llegim:
Al cap de molts anys, el president d’un país minúscul rep una carta misteriosa on el citen a la Casa del Pou, on va viure en Jan quan era nen. A la reunió també estan convocats Sherlock Holmes i el Doctor Watson! L’amfitrió, l’enigmàtic professor Coppelius, els plantejarà un enigma que ens retorna a la història d’aquell violí.

Novel·la de lectura exigent i que potser requereix la mediació de l’adult. Per als afeccionats als misteris i per als nois i noies de segon cicle de l’ESO i Batxillerat.

Podeu llegir les primer pàgines AQUÍ
Al web de l’editorial Bromera, trobareu una proposta diàctica prou exhaustiva. També la podeu decarregar clicant a Proposta didàctica

LES DADES:
Títol: Coppelius, el creador d’autòmats
Autora: Rosa Maria Colom
Editorial: Bromera
Pàgines: 192
Alzira, 2020

«Pèl i plomes», el teatre de l’amistat

Soc seguidor de l’obra de la Kathrin Schärer des de l’extraordinari «Johanna en el tren», un àlbum que em va tenir molt de temps admirant la manera com estava relatat i la quantitat de detalls formidables que fan d’aquesta història un petit tresor. A la porqueta Johanna li van seguir altres llibres amb animals protagonistes. El seu estil és molt personal. Vam fer una entrada en aquest blog lloant les seves produccions. La podeu veure AQUÍ.

Però avui comentarem “Pèl i plomes”, un àlbum curiós perquè situa l’escenari en un teatre. És com el relat d’una obra de teatre i allò que passa abans i després darrera del teló.

Només obrir la primera pàgina, ens trobem que l’aventura ja ha començat. Un gos i una gallina comenten com estan de neguitosos perquè ells són els protagonistes de l’obra. Els veiem mirant cap a la platea per una escletxa del teló.

Unes pàgines després, amb el teló alçat, comença de debò el llibre i la representació teatral que ens parla d’una amistat especial. Veiem la gallina com fuig del corral a la recerca d’aventures i de tresors pirates. Veiem també el gos que, al seu torn, està buscant un amic especial, un amic gran, fort, intel·ligent i que li expliqui contes. La gallina decideix que ajudarà al gos a trobar el seu amic i prepara un pla… que no acaba de sortir tal com ella pensava.

I aquí es tanca el teló perquè s’arriba a la pausa de la mitja part.

Comença la segona amb els dos animals que han compartit diverses peripècies adonant-se que potser la gallina ja no vol trobar un tresor i el gos potser no sap exactament si li cal seguir buscant un amic.

Acaba la representació amb frase que diu que tenir un amic diferent és la millor cosa que ens pot passar. El gos i la gallina fan mutis i es tanca el teló. Aplaudiments.

A les dues darreres pàgines, els dos actors se’n van cap a casa comentant que sembla que al públic els ha agradat l’obra i que el teatre sovint és un reflex de la vida real.

Les il·lustracions són fantàstiques i els ulls no es poden apartar dels dos protagonistes. Hi ha pocs detalls que destorbin i es respira un ambient càlid i amb un humor fi que es d’agrair.

Si el podeu llegir amb els vostres alumnes, notareu com us el tornen a demanar perquè explica perfectament què vol dir l’amistat i, a més, durant el relat gaudiran dels moments melancòlics i tristos i d’altres més alegres i esbojarrats. En acabar, deixeu-los que dibuixin els seus propis animals i els donin vida.

La fitxa que han preparat els de l’editorial Takatuka, la podeu veure AQUÍ

Lectura recomanada a partir de 6 anys

LES DADES
Títol: Pèl i plomes
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

«Duelo al sol», una d’indis i cowboys

De petit, anava cada dimecres al cinema amb el meu pare. A la Bordeta hi havia la sala Miami i la funció consistia en dues pel·lícules i el NO-DO. Recordo que una era la pel·li bona i l’altra la dolenta, però m’agradaven les dues. Sobretot les d’indis. Vistes a distància eren força simples però em fascinaven, potser perquè eren previsibles i sempre guanyaven els mateixos. A les primeres escenes ja quedava clar qui era l’heroi (el sheriff, habitualment) i qui eren els dolents (els bandolers o els indis, també habitualment). Uns indis que parlaven amb infinitius i saludaven amb un “hau” mentre aixecaven la mà. Rio rojo, Murieron con las botas puestas, la conquista del Oeste, El tesoro de Sierra Madre, Los siete magníficos, la Diligencia i altres eren inspiració per als jocs de carrer amb els amics. També servien per explicar-nos “aventis” i eren un regal de Reis molt preuat, si tenies sort.

Segurament en Manuel Marsol també va viure aquella fascinació pels westerns italians que es rodaven a Almeria, a Esplugues City (a tocar de Barcelona) o als deserts de Utah, als Estats Units. El seu llibre “Duelo al sol” (homenatge a una pel·lícula mítica del mateix títol) en dona fe.

El llibre està molt ben pensat i es presenta a manera de pel·lícula en que els dos contrincants, un indi i un cowboy es troben a banda i banda d’un riu (el Río Bravo, of course) per dirimir un combat, però una sèrie de circumstàncies inoportunes fan que es vagi retardant una i alta vegada el moment fatídic.

A cada doble pàgina hi ha una imatge, de vegades en primer pla, d’altres en pla detall i d’altres en pla panoràmic. És formidable, així com l’ús del color i la presència dels tics habituals d’aquest gènere.

Els infants segur que entendran fàcilment el missatge que hi ha al darrera: Creuar el riu que ens separa dels altres sovint és més fàcil del que pensem.

Un relat que val la pena. Si aquest proper —i estrany— Sant Jordi no sabeu què regalar, amb «Duelo al sol» quedareu bé, segur. És per a totes les edats, però els adults podreu trobar detalls i lectures en una segona capa que us agradaran i us faran somriure.

Si us ve de gust, podeu llegir l’aclaridora entrevista que li van fer a l’autor a RTVE, clicant a:

https://www.rtve.es/noticias/20190520/duelo-sol-original-duelo-excusas-inspirado-spaghetti-western/1940600.shtml

LES DADES:
Títol: Duelo al sol
Autor: Manuel Marsol
Editorial: Fulgencio Pimentel
Pàgines: 104
Logroño, 2019

El peix número 14 creu en el possible

«El peix número 14» és una història que combina l’humor amb preguntes més serioses sobre la vida i les implicacions ètiques de la ciència.

El personatge principal és una noia de dotze anys, l’Ellie Cruz, força llesta, estudiosa i apassionada dels trencaclosques. La seva mare és mestra de teatre i el seu pare és actor.

Al principi del llibre, la mare apareix amb un noiet de tretze anys que discuteix amb ella i sembla enfadat amb el món. Resulta que és l’avi de l’Elli, el famós científic Melvin Sagarsky (té un club de fans a Finlàndia), i ha inventat una substància que permet rejovenir. L’ha experimentat en ratolins i també en ell mateix, com a primera prova en un humà. Ara és un jove que pensa com un home de setanta anys i que es vesteix com un avi però que té el cos i la gana d’un adolescent.

La trama consisteix en aconseguir que l’avi pugui tornar al seu laboratori per recuperar la fórmula però no serà fàcil.

La pregunta que subjau és: És bo envellir? Està bé que siguem sempre adolescents? Quina gràcia hi ha en seguir el cicle de la vida?

La relació entre la noia i l’avi és formidable i l’home aconsegueix obrir-li els ulls a una realitat que està envoltada de ciència per tot arreu. Li explica, per exemple, els aspectes curiosos de la ciència i de com alguns científics famosos (Oppenheimer, Marie Curie, Salk, Galileo, Newton, etc.) van fer descobertes que van canviar el món.

A mesura que anem llegint ens preguntem si l’avi serà un d’aquests personatges i ens canviarà la vida amb el seu elixir de l’eterna joventut.

La novel·la és divertida, té bon ritme i la traducció al català està molt aconseguida.

El final és espatarrant i suggereix infinites possibilitats perquè et deixa amb un munt de pensaments i idees sobre la vida que, de ben segur, podran propiciar un debat xulíssim a l’aula: Imagineu-vos que passaria si de cop i volta, un dia apareix a casa el vostre avi com si fos un nen de 13 anys…

El llibre forma part de la selecció que ha preparat el CLIJCAT per al premi «Atrapallibres» del curs vinent, en la secció 11-12 anys, i segur que animarà als lectors a usar la seva imaginació i creure en el “possible” que anuncia la portada.

Els capítols són curts i de bon llegir. Recomanat per a cicle superior i primer cicle de l’ESO

La fitxa que hi ha al web de l’editorial: AQUÍ

LES DADES:
Títol: El peix número 14
Autora: Jennifer L. Holm
Il·lustrador: Gustavo Roldán
Traductor: Marc Donat
Editorial: Viena Editorial
Col·lecció: El Jardí Secret, núm. 25
Pàgines: 192
Barcelona, 2019

Un conte escriureu, tan bé com sabreu!

Et proposarem un tracte: nosaltres t’ajudarem a créixer i tu ens ajudaràs a descobrir el món novament a través de la mirada d’un nen.

L’Amàlia Bardal, la Verónica Borràs i la Sònia Gómez són mestres a l’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans, al Baix Llobregat. El centre és un dels llocs més moderns que conec. Expliquen que «s’han adaptat els espais a una nova visió educativa que va encaminada a buscar altres alternatives a l’ensenyament tradicional. S’han introduït nous entorns d’aprenentatge on es fomenta un ambient receptiu, còmode, diàfan, que proporciona a l’alumnat i al professorat millors condicions d’aprenentatge i afavoreix l’assoliment d’uns objectius comuns des d’un punt de vista global.»

Segons la seva experiència, treballar en aquests nous entorns millora els resultats globals de l’alumnat, afavorint un aprenentatge col·laboratiu on el protagonista és l’infant, i on els mestres guien, orienten, supervisen i recondueixen el procés d’aprenentatge del grup.

L’escola ha de tenir una nova mirada que trenqui amb la rigidesa dels espais, obrint-se a la polivalència que els nous mètodes educatius necessiten. A la Marti i Pol han apostat per les noves tecnologies i intenten que els infants siguin competents en una societat canviant.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny ens presenten una experiència de contes on-line, adreçada a alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. Es tracta d’escriure un text narratiu de manera cooperativa (agrupacions de quatre alumnes, amb 2 miniportàtils per grup).

A la pràctica, expliquen com distribueixen les 4 sessions. La primera, d’introducció de l’activitat es fa a la biblioteca, la segona a l’Smartclassroom, la tercera a la sala Coworking i la darrera en els nous espais.

Podeu llegir l’experiència a la revista GUIX núm. 467. També a AULA en castellà.

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

A través dels ulls de Tom Haugomat

«A través» és un còmic sense text. Bé, hi ha un breu text que ens indica l’any on transcorre l’acció i el lloc i res més. Ens serveix per veure com va creixent el personatge i on es troba en cada moment. El llibre segueix la vida d’un home que, des de petit, està marcat per un destí curiós perquè el seu somni és convertir-se en astronauta. El llibre ens mostra tot el seu cicle vital, des del naixement fins a la mort, i veiem els moments principals de la seva vida (alguns molt coneguts de tots nosaltres com l’arribada a la Lluna o la caiguda de les Torres Bessones, per exemple).

La idea del llibre es basa en un joc de mirades. A cada doble pàgina veiem a l’esquerra el que veu el personatge, sempre A TRAVÉS d’un prisma particular (el barrots del bressol, un forat, una lupa, una finestra, una pantalla, etc.) i a la dreta el que està veient. Així, anem seguint la seva peripècia a l’escola, la mort de la mare, la universitat, la NASA i el viatge a l’espai. A partir d’aquí, el retorn a la Terra, el seu casament, el naixement del seu fill, etc.

Aquest còmic (o novel·la gràfica, o llibre mut) és un bon exemple d’allò que diem quan expliquem que la literatura, la bona literatura, no sap d’edats lectores perquè els adults podem disfrutar moltíssim llegint aquesta aventura (Ungerer ho tenia clar). De fet, a la llibreria on el vaig comprar el tenien a la secció d’art.

L’autor diu que li va ocupar gairebé set anys fer aquest llibre, format per una sèrie de petits paisatges extraordinaris que van des de la mirada d’un telescopi sobre el sistema solar, una tarda a Alaska a través d’una finestra, un embrió vist des de la pantalla d’una ecografia.

M’ha agradat força i m’ha recordat un altre còmic sense text que també explica la vida d’un home, des del naixement fins a la seva mort. El va escriure Pascal Blanchet i el va titular «La fuga». En aquest cas, el món i tot el que li passa, és vist amb un altre sentit, l’oïda, i les músiques que acompanyen la vida del protagonista.

Les formes són senzilles i els colors, plans.

«A través» és un llibre bonic, recomanat per a l’Educació Secundària.

LES DADES:
Títol: A través
Autor: Tom Haugomat
Editorial: AH Pípala
Pàgines: 185
Buenos Aires, 2020

Un reportatge molt interessant (en francès) on l’autor, Tom Haugomat, explica el perquè i el com va fer aquest llibre. El podeu seguir clicant a: https://vimeo.com/289241763

Els fills de l’emperador

Els companys del projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” han publicat el sisè conte. Primer el van distribuir en format pdf però ara ja es pot demanar en format paper.

D’aquest projecte solidari ja n’hem parlat en diverses ocasions. La darrera va ser l’any passat. Ho podeu recordar clicant aquí.

S’han imprés 20.000 exemplars que es fan arribar a escoles i biblioteques de Catalunya, així com a trenta-cinc hospitals amb servei de pediatria dins del sub-projecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat/da sense conte”. El projecte compta amb la col·laboració d’empreses, entitats i diversos ajuntaments.

El sisè conte, porta per títol ELS FILLS DE L’EMPERADOR XIAO LING i si us ve de gust el podeu descarregar i llegir clicant a:

Els fills de l’emperador Xiao Ling

M’ha agradat força i m’ha recordat la filosofia que subjau en altres relats orientals com “El test buit” de Demi, per exemple.

Per cert, tenen pàgina web on podem veure tots els contes i els videocontes. Aquesta:
http://www.capnensenseconte.cat

Felicitats i gràcies per la vostra generositat, Toni i Núria.

Les aventures d’una guineu i un pollet

Aquest és el segon llibre de les aventures de Fox i Chick, una guineu i un pollet molt amics que ens recorden als Sapo i Sepo del gran Arnold Lobel. Bé, ens ho recorden les seves aventures perquè el format és força diferent. Aquí, l’autor, en Sergio Ruzzier, es val del format còmic i introdueix globus, moviments cinètics, onomatopeies i els altres elements propis d’aquest tipus de relat, en especial el ritme narratiu.

El pollet és mogut, actiu, s’emociona ràpidament i la seva imaginació desbordant contrasta amb el to pausat de la guineu, molt més reflexiva, assenyada, seguint el que la raó i la lògica li manen. Malgrat els caràcters tan dispars, són dos platets de la mateixa balança perquè s’ho passen prou bé junts.

A la primera aventura, veiem la guineu delerosa de fer una passejada tranquil·la pel llac, amb la seva barca, però aquest intent es transformarà en una aventura èpica quan el pollet comença a imaginar pirates, monstres i illes amb nàufrags.

El segon capítol comença amb certa angoixa per un paquet misteriós que li arriba al pollet però acabarà essent una festa perquè al paquet hi ha un pastís de xocolata.

El darrer capítol explica el viatge que fan, de nit, amb la intenció d’arribar a veure sortir el sol.

Tres històries ben construïdes, amb il·lustracions senzilles, fetes a tinta i aquarel·les amb tons suaus. Convé estar atents a les expressions facials perquè estan ben aconseguides.
Narració recomanada per als infants d’entre 4 i 7 anys. Gaudiran amb unes aventures d’un humor subtil i intel·ligent. També hi ha certs tocs surrealistes.

LES DADES:
Títol: Una passejada en barca i altres històries
Autor i il·lustrador: Sergio Ruzzier
Editorial: Liana
Traductora: Berta Carreras
Pàgines: 56
Madrid, 2020

Podeu llegir una interessant entrevista a l’autor, al web de “Liana editorial”:
http://lianaeditorial.com/entrevistas-a-sergio-ruzzier/

 

 

Valor pedagògic de la “Gramàtica de la fantasia”

La revista Faristol núm. 91 està dedicada als cent anys del naixement d’en Gianni Rodari. A l’editorial podem llegir, entre d’altres coses, les següents:

Hem tingut la sort de poder disposar del discurs que va fer en rebre el Premi Hans Christian Andersen, el 1970, un text que mostrem aquí i que és la millor entrada, en aquests pàgines, al món rodarià. En primer lloc, ens ha semblat interessant descriure i conèixer el seu univers (literari i personal) des del context italià, i, seguidament, aprofundir en el vessant pedagògic, considerant la importància que té en ell, així com la bona rebuda del seu pensament a les aules catalanes, ja als anys setanta. Per això, també oferim dues activitats per treballar l’obra amb els infants. D’altra banda, a casa nostra gaudim de traduccions magnífiques dels llibres de Rodari, com la que feu Pau Vidal de «Tirallongues del cel i la terra», el qual en parla en un article. I arribats en aquest punt, ens preguntem de quina manera els llibres de l’italià van influir en la creació catalana: llegiu-vos l’escrit de Miquel Obiols, rodarià per excel·lència. Per acabar, entrevistem alguns il·lustradors que han dibuixat Rodari perquè ens n’expliquin l’experiència; també ens agrada conèixer la seva mirada.

Amb l’Amàlia Ramoneda, companya del grup de treball «Passió per la lectura», hem fet l’article dedicat al valor pedagògic de la «Gramàtica de les fantasia». El podeu llegir clicant a Gramàtica de la fantasia: Un clàssic actual

La resta d’articles de la revista, els podeu llegir i descarregar clicant a:
https://www.clijcat.cat/faristol/