Un parell de dies abans de Sant Jordi, vaig escriure un petit text per al Diari de l’Educació on reflexionava sobre els beneficis de la lectura.
Us el comparteixo al següent enllaç:
https://diarieducacio.cat/grao/2026/04/21/abracar-la-literatura-infantil-i-juvenil/
Recordo haver llegit, quan tenia al voltant d’onze anys una novel·la de Mark Twain que es deia “Un yanqui en la corte del rey Arturo” i narrava un viatge a través el temps d’un científic que arribava a Camelot i allà vivia nombroses aventures. Un dels capítols relata com al protagonista el condemnen a mort i per salvar-se fa una afirmació que deixa a tothom ben espantat. Diu que es capaç de tapar el sol. I així ho fa perquè recorda exactament quan es va produir un eclipsi solar total. Aquest capítol és determinant i el converteix en algú encara més poderós que Merlí, el mag.
Aquests dies estem llegint que el 12 d’agost, el cel de Catalunya quedarà tapat degut a l’eclipsi que es preveu. Serà total i, per primera vegada en 121 anys, es veurà com la Lluna cobrirà completament el Sol i enfosquirà el cel de manera que convertirà el dia en nit durant un breu interval de temps.
Potser mai més tindrem l’oportunitat de veure un fenomen similar i per això convé saber com el podem viure de la millor manera, com ens hem de protegir, on es veurà millor, etc.
L’editorial Zahorí ha publicat aquest llibre de coneixement que és com una guia que ens explica el fenomen i també algunes curiositats històriques.
Té una mida petita i ens serveix per entendre què són, com es produeixen, i per què ens fascinen des de fa centenars d’anys.
Lectura recomanada per a infants de cicle mitjà i superior.
Compatim un vídeo que ha publicat l’editorial:
LES DADES:
Títol: Eclipsis. Quan la llum desapareix
Autora: Noemí Fabra
Editorial: Zahorí
Pàgines: 48
Barcelona, 2026
Conservo la edició de l’any 2000. Em va trastocar molt perquè em va recordar la meva infantesa. Aquell relat d’Antonio Skarmeta el vam llegir i comentar amb els alumnes de cicle superior però els va costar d’entendre.
Mireu què hi diu:
Pasó una semana, se cayó de puro viejo un árbol de la plaza, el camión de la basura estuvo cinco días sin pasar y las moscas tropezaban en los ojos de la gente, se casó Gustavo Martínez de la casa de enfrente y repartieron así unos pedazos de torta a los vecinos, volvió el jeep y se llevaron preso al profesor Manuel Pedraza, el cura no quiso decir misa el domingo, en el muro de la escuela apareció escrita la palabra “resistencia”, Daniel volvió a jugar fútbol y metió un gol de chilena y otro de palomita, subieron de precio los helados y Matilde Schepp, cuando cumplió nueve años, le pidió a Pedro que le diera un beso en la boca.
I a la pàgina del costat, el mur de l’escola amb la paraula “resistència” i l’arbre caigut.
Corria el curs del 2001-02 quan vam mantenir, a la biblioteca escolar, una conversa complicada però necessària, amb rels alumnes de cicle superior, malgrat que no entenien perquè es van endur presoner al mestre, què significava la paraula resistència o perquè el capellà no va fer missa el diumenge.
Sí, aquest llibre encara el conservo, i no imaginava que els de l’editorial Ekaré, vint-i-cinc anys després, el tornessin a reeditar. Bravo! A més, hi ha un epíleg exquisit on l’editora Verónica Uribe explica com va anar la primera edició i els entrebancs que hi van trobar. També és molt instructiu el relat de com l’Alfonso Ruano es va fer càrrec de la part gràfica.
De què va el llibre?
És una història fictícia però diria que amb molt de realitat. Explica uns moments de la vida d’un nen xilè que descobreix la duresa de la dictadura de Pinochet als anys 70. Al noi li agrada jugar a futbol i un dia, mentre està jugant amb els seus amics, veu amb sorpresa que ningú no acudeix a abraçar-lo pel gol que acaba de marcar, fins que observa que totes les mirades es dirigeixen cap al magatzem en què ha estat detingut el pare del seu amic Daniel.
Desconcertat per aquesta circumstància, va fins a la parada de l’autobús on baixa el seu pare i li explica la detenció del pare del seu amic. El pare li explica què vol dir dictadura, què és la ràdio que escolten cada nit, etc. Quan, l’endemà, un militar va a l’escola i demana als nois que escriguin què fan els seus pares a la nit, el noi entén el perill d’haver escoltat ràdios clandestines, i s’inventa una història en la que els pares juguen a escacs.
És un llibre recomanat per al cicle superior. Malauradament, els temps que s’albiren ens obligaran a tornar a prendre partit. No hi ha millor arma, com deia Celaya, que la poesia, la lectura i la cultura per entendre què passa al nostre voltant.
Trobareu la guia de lectura a https://drive.google.com/file/d/14wRc1C4EQfPxSt0VI32rqijbqllsUeQL/view
LES DADES:
Títol: la composición
Autor: Antonio Skármeta
Il·lustrador: Alfonso Ruano
Editorial: Ekaré
Pàgines: 54
Barcelona, 2025
Aquest àlbum ens parla d’una de les paraules que més usem al llarg del dia i que, de vegades, ens consta de dir.
Amb unes il·lustracions divertides que combinen collage i tinta sabrem quin és l’origen de la paraula “no” i recordarem alguns del “no” que han estat significatius com el que va dir Rosa Park, quan es va negar a deixar el seient de l’autobús a un home blanc, o el “no a la guerra” d’aquest dies que estem vivint, el “no al racisme”, el “no a la contaminació”, etc.
El llibre també ens recorda que el “NO” és un toc d’alerta. És una de les primeres paraules que aprenen els infants i sovint no els agrada, especialment quan indica prohibició. Per exemple, quan els diem “no tiris pedres que pots fer mal”, “no t‘aboquis a la barana que pots caure”, etc.
El llibre de l’Elena Levi és de lectura fàcil i estimulant per als nens i un bon recurs per als pares i per als mestres. Si el llegiu en companyia us permetrà un diàleg interessant sobre el respecte als altres i la importància d’oposar-se a les injustícies.
Hi ha alguns il·lustradors que són camaleònics i canvien de registre d’una manera que no diries que són de la mateixa persona. És el cas d’en Serge Bloch. Segur que heu llegit molts llibres il·lustrats per ell però no sou capaces de relacionar-los. En aquest, alguna de les imatges m’han fet pensar en el gran Quentin Blake.
Lectura recomanada per a cicle inicial.
LES DADES:
Títol: Història del NO
Autora: Elena Levi
Il·lustrador: Serge Bloch
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 40
Barcelona, 2026
De vegades ens preguntem: Què fa que un llibre esdevingui un clàssic? Quins elements ha de tenir per no caure en l’oblit? Perquè el pas del temps no li afecta? És com els bons vins, potser? Preguntes que segurament tenen respostes diverses.
El d’en Ricardo Alcántara que ara es torna a reeditar té una història curiosa al seu darrera perquè hi ha hagut un seguit de coincidències afortunades que fan que ara el puguem tornar a gaudir, gràcies a la tenacitat de l’editorial Bindi Books i altres persones.
A l’Hospitalet vam tenir l’honor de fer una tertúlia clandestina amb el Ricardo l’any 2024 i encara no sabíem que Guaraçú tornaria a lluir als aparadors de les llibreries. Podeu llegir el resum d’aquella visita, clicant a https://jaumecentelles.cat/2024/10/09/tertulia-clandestina-14-ricardo-alcantara-un-senyor-escriptor/
També vaig poder fer una entrevista a en Ricardo amb motiu de la publicació del llibre “Encontats” on ell va participar com a padrí de la fira del conte i l’àlbum il·lustrat a l’edició del 2024, a Balaguer. Tinc anotades moltes frases. Us comparteixo les que fan referència a la seva arribada a Barcelona i la publicació de Guaraçú:
[…] en Ricardo va marxar al Brasil on va començar estudis de psicologia, però les ganes de dedicar-se a l’escriptura li van fer plantejar-se un canvi de rumb. Cinc anys després de la seva arribada a Sao Paulo, decideix canviar de continent, anar a Europa, i provar fortuna fent allò que més li agrada: escriure.
El viatge en vaixell era car i, per assegurar-se que seria capaç de sobreviure escrivint, es va presentar a un concurs literari i va quedar segon. Era la prova fefaent que tenia fusta d’escriptor. Continuava sense diners i es va presentar a un altre premi, l’Estudvais. El va guanyar i amb l’import, 2.000 dòlars, es va comprar un bagul i un bitllet d’anada a Barcelona.
Comenta que entre Madrid i Barcelona va triar aquesta ciutat mediterrània per la seva proximitat al mar. Tanmateix, un cop aquí, l’adaptació a la nova realitat no li va ser fàcil. Una llengua que no coneixia, una època de canvis polítics (era l’any 1975) i la necessitat de guanyar-se la vida el van portar a treballar en diverses feines.
Explica:
Vaig arribar a bord del Cristofaro Colombo amb la decisió de ser escriptor, amb un bagul ple de llibres, discos i la meva vella màquina d’escriure, sense bitllet de tornada perquè no preveia la possibilitat que les coses anessin malament, i amb tants somnis i tantes il·lusions que no tenia on desar-los.
Un cop instal·lat, vaig passar per diverses etapes: després de l’enamorament inicial amb la ciutat de Barcelona, va venir un període d’estranyesa, d’acords i desacords, de topar de cara amb la realitat, que no era tan amable com l’havia imaginada, de trucar a unes quantes portes sense donar-me per vençut. Per fi, tres anys després vaig conseguir publicar el meu primer llibre: Guaraçú, a l’editorial La Galera i amb la il·lustradora Maria Rius com a companya d’aventures. […]
Guaraçú li va obrir moltes portes perquè va ser mereixedor del Premi Serra d’Or, i amb un llibre sota el braç tot va començar a fluir fent que el camí fos més lleuger.
Aquella primera obra presentava la relació d’un nen que camina despullat per la selva amazònica i es relaciona amb les plantes i els ocells, tot molt salvatge.
A partir d’aquell moment i convençut que havia trobat el seu lloc al món, en Ricardo no va parar d’escriure i escriure. El càlcul per entendre la quantitat de llibres que ha publicat cada any és fàcil de fer. Són més de dos-cents seixanta, des del primer, Guaraçú, editat per La Galera, que va ser Premi Serra d’Or, el 1979.
Si aquest Sant Jordi, busqueu a en Ricardo, segur que el trobareu signant exemplars amb la mateixa il·lusió que fa cinquanta-un anys, recordant que, com l’ocell blau, el llibre retorna i només ha calgut esperar.
Lectura recomanada per a infants a partir de cinc anys.
LES DADES:
Títol: Guaraçú
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Maria Rius
Traductora: Anna Murià
Editorial: Bindi Book
Pàgines: 40
Barcelona, 2026
De l’autor canadenc Jon Klassen n’hem parlat en aquest blog. Té un estil molt personal. Alguns dels seus àlbum s’han traduït a moltíssims països, com és el cas d’“Aquest barret no és meu” i tota la sèrie dels barrets.
L’últim que acaba d’arribar és per als més petits. Té un format ideal per als infants d’1 a 4 anys.
“El teu bosc” es basa en com un infant (el lector) segueix les explicacions de l’autor que li va dient on s’han de situar cadascun dels elements que van apareixent. D’una manera molt tranquil·la i amb molta delicadesa li va dient on ha de posar el sol, els arbres, la casa, unes roques (poques), un rierol, un pont creuar el rierol i anar a la casa i, ai! un fantasma -que només apareix una vegada perquè de dia dorm… o potser el tornarem a veure.
A la primera doble pàgina veiem un sol (mig sol) i un text breu que diu:
Vet aquí el teu sol.
Està sortint
per a tu.
A la següent doble pàgina veiem el sol observant els quatre arbre.
I en passar pàgina allà els trobem. Així va avançant el relat, de manera suau, senzilla, relaxant. Les repeticions de les paraules diverteixen, i el ritme del llibre fan que sigui un llibre encantador.
LES DADES:
Títol: El teu bosc
Autor: Jon Klassen
Il·lustrador: Jon Klassen
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Corimbo Travesía
Pàgines: 24
Barcelona, 2025
És molt probable que el primer que et vingui al cap quan vegis la portada és el record d’una sèrie de llibres que es van publicar els anys 30 del segle passat. Tenien com a protagonista un elefant anomenat Babar.
Cinquanta anys més tard, a la dècada del 80, Paul Cox fa fer una altra sèrie de llibres que compartien amb en Babar alguns trets característics: Format generós, protagonistes animals, lletra lligada, etc. D’aquesta sèrie, protagonitzada per l’Arxibals, un coala, detectiu privat, es van escriure quatre volums i a cada aventura hi havia un cas a resoldre.
Ara, l’editorialLibros del Zorro Rojo ha editat aquest primer de la sèrie anomenada «Les aventures del coala Arxibald a l’illa de Rastepap». No ho sé, però imagino que aniran publicant la resta de títols.
De què va?
Va d’una petita illa que està la mig de l’oceà Pacífic on viuen coales i teixons. Al poble del coales hi viuen 25 coales que anirem coneixent a les primeres pàgines. Sabrem com es diuen, a què es dediquen i altres curiositats. Llegit en veu alta fa petar de riure. A l’altra punta de l’illa hi viuen vint-i-cinc teixons que també tenen noms curiosos.
Després de la presentació, sabrem que fins aquest moment els coales i els teixons han viscut en perfecta harmonia:
Els coales assistien feliços a l’òpera de Ciutat Teixó i els teixons anaven al restaurant de Ciutat Coala on el mestre cuiner Arxipiró els delectava amb els deliciosos plats d’eucaliptus.
Però no tot va bé a Rastepap perquè un misteri plana sobre l’illa. Els preciosos eucaliptus de Ciutat Coala s’estan marcint: les fulles estan desapareixent i, aviat, tothom haurà de reduir el consum d’eucaliptus, i el restaurant haurà de tancar. Quina llàstima!
Però l’Archibald, el detectiu, té algunes sospites perquè veu com els habitants de Ciutat Teixó s’estan enriquint sobtadament i, a més, van fent el fatxenda per tota l’illa. L’Arxibald es pregunta si els coales podrien ser ells els responsables de tot plegat i decideix investigar.
A la promo de l’editorial llegim:
Aquesta aventura combina una imaginació desbordant amb il·lustracions expressives, i convida els lectors més joves a exercitar la seva lògica deductiva a cada pàgina. Les trames entrellacen humor, fantasia i misteri, amb una estètica visual que evoca l’encant dels dibuixos animats clàssics de mitjan segle XX.
Una bona lectura que ens parla d’ecologia i de convivència, tot amanit amb un punt de vista policíac i molt d’humor.
No us perdeu el desplegable de les pàgines 30-31.
Lectura recomanada a partir de cicle inicial
LES DADES:
Títol: El misteri de l’eucaliptus
Autor: Paul Cox
Il·lustrador: Paul Cox
Traductor: Xavier Valls
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 42
Barcelona, 2026
Corduroy (pana, en anglès) narra un moment de la vida d’un os de peluix que s’exhibeix a la secció de joguines d’uns grans magatzems. Va vestit, com a la imatge de la coberta, amb una granota de color verd.
L’os s’està a la prestatgeria esperant que algú el compri. Un dia, una nena, mentre passeja amb la seva mare pels grans magatzems, el veu. La nena el vol comprar però la mare no vol gastar més diners i, a més, li fa notar que a l’os li falta un botó al vestit.
Aquella nit, quan la botiga tanca i els compradors i els empleats ja no hi són, en Corduroy decideix sortir a buscar el botó i comença a caminar pels magatzems. Es queda sorprès quan pujant a les escales mecàniques arriba a la secció de mobles.
Allà, s’enfila a un llit i veu un dels flocs semblants a botons del matalàs. Pensa que és el botó que li falta i quan intenta estirar-lo, cau del llit i tel soroll alerta el vigilant nocturn. El vigilant, quan el veu, el retorna a la secció de joguines.
L’endemà a primera hora, la nena Lisa torna amb una bosseta amb els diners de la seva guardiola i compra l’os. El final, ja us el podeu imaginar.
M’ha semblat una bona feina de l’editorial Picarona publicar un text històric, de l’any 1968.
L’idea de l’autor, Don Freeman, era escriure una història que tingués lloc en uns grans magatzems. Volia que la trama mostrés la diferència entre el luxe dels grans magatzems i la vida senzilla que viu la majoria de la gent. Ho aconsegueix, i també ens mostra els valors de la convivència i de la vida.
Lectura recomanable per a infants de cicle infantil.
LES DADES:
Títol: Corduroy
Autor: Don Freeman
Il·lustrador: Don Freeman
Traductor: David George
Editorial: Picarona
Pàgines: 36
Barcelona, 2023
Vaig veure aquest llibre a la biblioteca i de seguida vaig fer les connexions amb un altre llibre de l’Elena Hormiga, l’autora, que em va agradar molt: ¡Blas! un gos molt especial.
També em va agrada el títol i vaig pensar com han canviat els contes que parlen de reis. Darrerament tots els personatges són força limitats. Hi ha reis manaires, reis curts de gambals, reis lletjos, i fins hi tot reis que presumeixen de corona quan no saben que és només un barret foradat.
“La sombra del rey” ens presenta un rei capriciós. Fa que els seus soldats li portin les coses més inversemblants. Si té el caprici de tenir un elefant, els ho mana i els soldats li porten. El mateix passa quan ordena fer una cacera de totes les papallones del regne o requisar tots els instruments de música i portar-los a Palau.
Però un dia sent a parlar d’un arbre mil·lenari que té una ombra molt preuada i vol que li portin. Quan li diuen que és impossible, ell mateix prepara una expedició a la recerca de l’arbre. Quan arriba un ratolí li diu que no ho faci, que l’arbre és d’un altre rei més poderós. Però el rei avariciós agafa la destral i comença a tallar-lo. Error, perquè el rei més poderós apareix i el fa fugir, cames ajudeu-me. Quin animal, amic del ratolí, serà el rei més poderós?
Aquest àlbum, a més a més de fer-nos reflexionar sobre com és d’inútil ser avariciós, ens recorda que hi ha coses meravelloses que són de tothom i ningú les pot posseir per a ell sol.
Lectura recomanada per a infants a partir de 4 anys.
LES DADES:
Títol: La sombra del rey
Autora: Elena Hormiga
Il·lustradora: Elena Hormiga
Editorial Destino
Pàgines: 40
Barcelona, 2024
Una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.
Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una aventura on es veuran implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa.
Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical disfressats del grup ABBA.
“Operació Dancing Queen” es llegeix com una novel·la negra. El relat ha estat guardonada amb el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Picassent i té diversos nivells de lectura però destaca sobretot la riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia. Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.
Lectura recomanable a partir de 12 any.
LES DADES:
Títol: Operació Dancing Queen
Autor: Pasqual Alapont
Editorial: Andana
Pàgines: 146
València, 2025
Podeu veure el vídeo que ha fet l’editorial, clicant a:
La invitació a la lectura 