«La meva Guia, el meu Capità», veure més enllà de les limitacions visuals

A cada grup classe hi ha algun alumne amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, col·lega, amic, veí, la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Una eina magnífica per fer-ho evident és la literatura infantil i juvenil, i un dels autors més sensibles a aquestes realitats és en Gonzalo Moure. Potser recordareu l’extraordinària novel·la «El síndrome de Mozart», que narra les peripècies d’un noi afectat per la síndrome de Williams. Ara, ha publicat «La meva Guia, el meu Capità» on explica, amb força emoció i amb unes imatges molt boniques, l’amor entre un pare cec i la seva filla. I ho fa, resseguint el camí de casa a l’escola en un trajecte que sembla una aventura per la selva amb criatures salvatges, sons fascinants i altres misteris.

De camí a l’escola, el pare i jo avancem per una selva de llums
i ombres. I de sons. Juguem a endevinar cotxes-animals:
–Aquest és un Panda.
–Escolta! Un Escarabat!
–Un Jaguar, un Jaguar!
–M’ha semblat sentir un Seat León.
I somien arribar a sentir algun dia un Chevrolet Impala.
O un Ford Mustang, un cavall salvatge galopant per la ciutat!

Les il·lustracions són de la Maria Girón, que es manté fidel al seu estil, amb fons blancs, perspectives contrapicades, vistes des del darrera, com a l’anterior «L’espera».

Si us interessa el tema, un document molt útil és la bibliografia comentada «La discapacidad en la literatura infantil y juvenil» editat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i que podeu descarregar on-line, o clicant a: https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20396/Discapacidadyliteratura.pdf.

Presenta un panorama força exhaustiu de les obres per a infants i joves i recull articles que ho analitzen des de diverses perspectives.

«La meva Guia, el meu capità» el recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La meva Guia, el meu Capità
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

Missió Planeta, una col·lecció sobre els objectius de l’Agenda 2030

Des de fa uns mesos s’estan publicant força libres que tracten els objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Les editorials s’esforcen en fer comprensibles els 17 objectius i els adapten a les edats dels infants amb il·lustracions entenedores i explicacions senzilles.

Un dels que m’ha agradat és «Escombraries i més escombraries» adreçat al cicle inicial. Editat per Barcanova, forma part de la col·lecció MISSIÓ PLANETA.

Dona respostes a preguntes relacionades amb les tres R (reduir, reciclar reutilitzar) i ho acompanya d’unes il·lustracions prou directes.

Al darrera llegim: Què passa amb les coses que llencem a les escombraries? Per què és important consumir de manera responsable? Tots podem fer coses per cuidar el nostre planeta, la casa on vivim, i intentar deteriorar-los el mínim possible. Què pots fer tu? Descobreix idees per reduir el consum, reutilitzar i reciclar millor.

M’ha agradat perquè, a més a més d’explicar què vol dir reciclar, reduir i reutilitzar, planteja situacions pràctiques en que ens hem de preguntar què cal fer, com per exemple, no comprar a la babalà.

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Escombraries i més escombraries
Autora: Lucía Serrano
Il·lustradora: Lucía Serrano
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 32
Barcelona, maig de 2020

Altres títols de la col·lecció MISSIÓ PLANETA:

 

 

 

 

 

L’Associació de Mestres Rosa Sensat, també ha publicat un dossier força extens i acurat on podreu trobar un bon grapat de libres que us ajudaran a tractar els objectius de l’Agenda 2030 amb els vostres alumnes. eL Podeu descarregar clicant AQUÍ.

El primer cas del comissari Gordon

Aquests dies estic buscant llibres que tinguin capítols curtets i es puguin llegir en veu alta, un cada dia. N’he trobat de ben bonics.

L’Oblit (Casa Anita) me’n va recomanar un bon grapat. Un és d’en Ulf Nilsson, un autor suec de força prestigi i que té una sèrie de llibres amb el mateix protagonista, el comissari Gordon, un gripau amb molta experiència però una mica gran per anar pujant arbres i fer segons quines coses.

De què va «El primer cas»? És una novel·la que reprodueix alguns estereotips de les novel·les policíaques per a adults. Va de resoldre el cas d’un robatori. A l’esquirol li han robat durant la nit una pila de nous i va a la comissaria de policia a comentar-ho al comissari Gordon. Aquest detectiu farà tot el possible per esbrinar qui són els lladres però necessitarà algú que l’ajudi perquè ell es troba vell i cansat. Aquí és on entra en joc una ratolina que esdevindrà la seva ajudant i junts formaran un tàndem molt entranyable, ple d’una saviesa càlida i divertida.

Deixant de banda l’entrellat del cas, hi ha diàlegs i pensament filosòfics tendres com quan la ratolina diu que no té nom:

Si no tens un nom, és com si no fossis ningú —va dir en Gordon— Sense un nom és com si no existissis.
El ratolí es va observar les mans i les va bellugar del dret i del revés. «Així doncs, no existeixo?», va pensar.

I el que segueix són les reflexions del gripau fins que li assigna un nom:

—Et diràs Pat—va decidir el comissari—. És un nom preciós.

O, quan al final de llibre parlen de la presó:

—Nosaltres dos, com a policies que som, desitgem que no hi hagi crims ni delictes. Un bon districte policial ha d’estar lliure de crims!

I més endavant diu: El millor és que no passi res. Res de res!

Aquest parell són els protagonistes de tota una sèrie de llibres que, tant de bo, els de Viena edicions els puguin traduir perquè segur que valen la pena.

D’aquest primer cas se n’ha fet una pel·lícula. El tràiler, a continuació:

https://www.youtube.com/watch?time_continue=97&v=w7Ow4bctbhM&feature=emb_logo

Les il·lustracions que acompanyen els capítols són de la Gitte Spee i són càlids, amb tons pastel, com fets amb guixos de colors.

LES DADES:
Títol: El primer cas
Autor: Ulf Nilssson
Il·lustradora: Gitte Spee
Traductora: Elena Martí
Editorial: Viena
Col·lecció: El jardí secret de Viena, 26
Pàgines: 104
Barcelona, 2019

«Capgirat», una mirada polièdrica al món que ens envolta

Bindi Books és una editorial que he conegut aquests dies, de casualitat. Vaig anar a veure la Màriam Ben Arab, a qui segueixo de fa temps, perquè presentava un llibre a la Setmana i va resultar que el llibre en qüestió és «La Caseta de Fusta», un recull de vuit contes que tracten de temes relacionats amb la natura (alimentació sana, reciclatge, salut, ioga, etc.) Estan escrits per la Carla Zaplana, nutricionista i dietista.
Podeu veure el primer capítol clicant AQUÍ

Durant la conversa vaig coincidir amb l’editora, la Cristina Feliu, que em va estar explicant els títols que, des del febrer passat, estan publicant. Són llibres de l’Alba Castellví, la Mercè Galí, la Joana Raspall o la Carla Zaplana, entre d’altres. Diu la Cristina que la seva pretensió és fer entre quinze i vint llibres l’any per a infants d’entre 0 i 12 anys, llibres de ficció, de coneixements i d’activitats.
Em va comentar que el nom de l’editorial ve del petit puntet que, a l’India, es col·loquen al front algunes persones. El bindi simbolitza la saviesa, la concentració i la capacitat per veure més enllà del món que ens envolta.

De tots el que han publicat em va cridar molt l’atenció «Capgirat». El vaig agafar perquè la portada em va semblar molt atractiva i misteriosa. Em va hipnotitzar. Llavors vaig girar el llibre i vaig llegir el que hi diu al darrera, que sempre aporta pistes:

Un dia el món va començar a trontollar i tot va volar pels aires.
Quan el món va parar de tremolar, tot estava descol·locat i la meva gata Caliua havia desaparegut…
Una història poètica i evocadora d’Alba Dalmau i Cinta Vidal que ens proposa veure el món que ens envolta d’una manera diferent.

I és tal qual. La narració se centra en un d’aquells dies en que tot sembla desmuntar-se al nostre voltant. Ens descol·loquem. Al llibre no s’esmenta i cadascú podem pensar en què ha passat, quin daltabaix haurà succeït… és una metàfora de les nostre vides. Un accident, la pèrdua d’un conegut o familiar, un sotrac emocional, personal o social, etc. que tot ho canvia. A partir d’aquest moment, s’inicia la cerca d’allò que has perdut o busques el substitutiu. A l’àlbum, una veu en off (a la darrera pàgina sabrem qui és) ens diu que ha perdut la seva gata i va preguntant als amics i veïns si l’han vista, sense èxit. Resulta que tothom ha perdut alguna cosa: un canari, l’avi, un amic, etc. però al final descobrirem allò que ja sospitàvem: les coses són diferents segons com les enfoquem. Només cal obrir la mirada, obrir les orelleres i pensar des d’una altre angle (que vol dir ser capaços d’empatitzar, escoltar i raonar).

Les il·lustracions són curioses i boniques. Els personatges estan ben definits i hi ha una representació de totes les races, edats i condicions socials. Com la vida que ens envolta. En algunes imatges es veuen els personatges en estat d’ingravidesa, talment com si fossin astronautes flotant per l’espai sideral. Però lo més curiós són les perspectives, amb unes escales impossibles que recorden els quadres d’aquell matemàtic (M.C. Escher, referència inevitable) que jugava amb les columnes per fer-nos veure escenaris irreals.

Molt aconseguit l’efecte zoom, cap enrere, a mesura que passem pàgines.

Per l’alumnat de cicle mitjà i superior.

LES DADES:
Títol: Capgirat
Autora: Alba Dalmau
Il·lustradora: Cinta Vidal
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 32
Barcelona, agost del 2020

Els contes clàssics, sense embelliments ni censures

Passejant per La Setmana, vaig topar-me amb moltes novetats. Algunes precioses, d’altres curioses i, sobretot, les que ens fan reflexionar i pensar en l’educació dels nostres infants.

Em va passar amb la nova col·lecció que l’editorial Flamboyant —sempre atenta a l’esdevenir acadèmic— ha llençat aquest mes de setembre. L’han titulada «Clàssics Flamboyant» i té la pretensió d’anar publicant els contes populars, els de sempre, però mantenint, segons podem llegir a la contraportada, «el text original sencer, sense embelliments ni censures». Bravo!

Pot ser que, com que presenten la font original, trobeu que el conte no és com us l’han explicat.  Al primer, «Hänsel i Gretel» que recull la versió dels Germans Grimm, escrita el 1812, a la primera pàgina veureu com la dona que es desempallega dels infants és la mare i no la madrastra, per exemple.

El llibre està pensat per a que l’adult el llegeixi i també inclou unes il·lustracions acompanyades d’un text breu que pot ser llegit pels nois i noies de cicle inicial. A més, hi ha uns desplegables que ens aporten encara un tercer nivell de lectura.

M’ha agradat veure que el primer títol és aquest clàssic que, curiosament, està essent revisat en forma de sèrie a la plataforma Netflix, amb poca gràcia, tot s’ha de dir.

M’ha agradat perquè és oportú recordar com fa uns mesos els que criticaven els contes populars pensaven que si als contes adreçats als infants apareixien ogres, dimonis o bruixes (com és aquest cas) aquests havien de ser bona gent, com al poema de Goytisolo. Oblidaven que al monstre se l’ha de conèixer, sovint perquè viu en el nostre interior i sobretot perquè si se’l coneix, se’l pot vèncer. A «Hänsel i Gretel» la por a la bruixa es manifesta en forma d’angoixa però aquesta angoixa desapareix quan el nen o la nena sap que es pot vèncer a la bruixa cremant-la al forn.

«Hänsel i Gretel» és un conte molt enriquidor i recomano llegir el capítol que li dedica Bruno Bettelheim al seu “Psicoanálisis de los cuentos de hadas”. Aclaridor.

També s’ha publicat el número dos de la col·lecció: El gat amb botes, igualment amb una presentació força curosa. Malgrat que hi ha pàgines desplegables, semblen prou fortes per aguantar molt de temps a la biblioteca escolar o personal.

LES DADES:
Títol: Hänsel i Gretel
Autors: Jacob i Wilhelm Grimm
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Flamboyant
Barcelona, setembre de 2020

 

L’Anuari arriba a la sisena edició

L’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura és una publicació que s’inicià el curs 2009-2010 amb la voluntat de recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya.
L’Anuari es publica biennalment amb articles que apareixen al llarg de l’any, dins d’un número obert «en curs de publicació», de manera que els diferents treballs van sortint periòdicament fins a completar el número vigent.

Els qui rebeu les notificacions del Col·legi de Bibliotecaris ja haureu comprovat que l’Anuari ha canviat de repositori i, a partir d’ara, es publica a través del de la UB (RCUB), sense perdre la vinculació als números anteriors que estan penjats a RACO. Trobareu la revista a https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/index

El primer número d’aquesta sisena edició és el d’en Joan Portell: Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2018-2019): Després de Bolonya…la vida continua
Després s’han anat publicant els següents:
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2018-2019)
Anna Villarroya
La promoció de la lectura a les llibreries de Catalunya (2018-2019)
Antoni Daura i Jorba
Estudis i recerca sobre llibre infantil i juvenil a Catalunya (2018-2019)
Teresa Colomer
Les biblioteques universitàries a Catalunya (2018-2019): Actuacions i reptes de futur
Dídac Martínez Trujillo

Aquesta setmana ha aparegut La lectura entre els infants i els joves a Catalunya (2018-2019) en que analitzo la lectura entre infants i joves i parlo, entre d’altres coses, de la inèrcia conformista que ens impedeix aprofitar el potencial humà del país. Analitzo, a més, els plans institucionals de suport a la lectura, la consolidació d’activitats reeixides —jornades, congressos, grups de treball— que evidencien un cert interès de fer de la lectura una pedra angular de l’educació. També apunto algunes idees o situacions que ens allunyen de l’optimisme que hauria de motivar-nos, si és que ens volem constituir definitivament com a societat lectora.

El podeu recuperar i llegir a: https://revistes.ub.edu/index.php/Anuari-BLL/article/view/007.

També, clicant a ANUARI 2018-19

Zooescrivint

En algunes biblioteques s’organitzen sessions de lectura amb gossos. Es tracta de llegir-li un conte a un amic pelut. Hi ha associacions com «Perros y Letras – R.E.A.D. España», «Comparteam» i altres, gestionen un servei de lectura amb gossos. Ho he vist a la biblioteca de Bellvitge i es tracta d’una sessió de trenta minuts en que l’infant li llegeix en veu alta al gos. Com que són animals tranquils, els lectors se senten més relaxats i llegeixen sense pressió.

Els avantatges són molts perquè es reforcen les habilitats lectores i comunicatives de l’infant, es promou la lectura, s’estimula la concentració, es redueix l’estrès, s’afavoreix un clima de confiança, seguretat i tranquil·litat, i es milloren l’autoestima i el resultats acadèmics, de manera significativa.

Les mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat. Probablement heu tingut a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. oi?

No és estrany, doncs, que a la literatura infantil veiem animals en accions típicament humanes i puguin resultar inquietants, amables, poètics o malvats. La gràcia és que són transparents i permeten una identificació ràpida. La guineu és astuta, l’os és fort.

A l’hora d’escriure passa el mateix. La proposta d’escriure una història sobre un dofí, un pardal, un cavall o una zebra, sol ser ben rebuda i les connexions neuronals es posen en marxa per redactar les peripècies més fantàstiques que puguem imaginar. Les mascotes, i els animals en general, són un bon estímul per a l’aventura formidable d’emplenar els fulls amb paraules boniques, màgiques i divertides.

A la revista guix del mes de setembre presentem una proposta d’escriptura a partir del llibre La caimana que segurament us pot inspirar altres accions d’escriptura. Ho podeu llegir a la GUIX núm. 470, dins la secció «viure l’escriptura». En castellà a la revista AULA.

En aquest mateix número trobareu un molt bon article de la Vanesa Amat sobre lectura i escriptura a cicle inicial.

 

Un viatge per la història de l’art

L’editorial Mediterrània ho deixa clar a la seva presentació. Diuen: Editorial Mediterrània es va fundar l’any 1980 a Barcelona i des de llavors tenim una missió molt clara: fer arribar l’art a tota la família, perquè l’art ens fa créixer!


Al seu extens catàleg hi ha un munt de llibres bonics relacionats amb l’art.

Un que m’agrada és “Història de l’art en 21 gats”. Es tracta d’una mena de recorregut pels moviments artístics però amb la singularitat que el personatge retratat sempre és un gat, un felí divertit.

Comença per l’antic Egipte i va passant per l’art bizantí, el renaixement, el rococó, l’impressionisme, el surrealisme, el cubisme, el minimalisme, i així fins a 21 estils artístics.

Cada gat il·lustrat inclou una visió general del moviment artístic que representa, a més d’un desglossament de les característiques que ens expliquen la rellevància de cadascun dels detalls que el formen. Acompanyat de subtítols informatius, cada element (des de cares i pells fins a patrons, formes i colors) proporciona una visió peculiar i accessible de la història de l’art.

Al web de l’Editorial Mediterrània podem llegir:
Què tenien en comú Picasso, Monet i Georgia O’Keefe? Exacte: tots tres van ser grans artistes… i grans amants dels gats. Ara, de la mà (o de l’urpa) de 21 gats experts en art, aprendràs a distingir els moviments pictòrics més importants de la història.

Un llibre ben editat que ajuda a entendre conceptes bàsics de la pintura. Recomanat a partir de cicle mitjà. I per als adults amants dels gats, és clar.

LES DADES:
Títol: Història de l’art en 21 gats
Il·lustradora: Nia Gould
Texts: Diana Vowles i Joceliyn Norbury
Traductor: Ricard Biel
Editorial: Mediterrània
Pàgines: 96
Barcelona, 2019

 

 

Playlist: Una introducció a la música clàssica

Música. Tanqueu els ulls un moment i intenteu imaginar-vos només uns segons un món sense música. Se us acudeix una cosa més avorrida, depriment o insulsa? Seria com viure en un univers en blanc i negre. La música dona sabor i color al món en què vivim. Ens inspira, ens uneix i, fins i tot, ens converteix en millors persones. Però, sigui quina sigui la música que us agradi, la veritat és que sempre tindrà les arrels en la música clàssica. Perquè la moderníssima música va néixer fa centenars d’anys.

Aquestes són els primeres frases d’aquest llibre de coneixements. És llegeix amb emoció i resulta una bona porta d’entrada a la música clàssica que agradarà als alumnes de secundària. No pot faltar a les biblioteques dels Instituts.

A “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música”, James Rhodes ens convida a compartir la seva alegria i la seva passió per la música salvadora.

Se centra en les obres mestres de set grans compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Shubert, Rakhmàninov i Ravel. De cadascun d’ells ens explica, seguint el mateix esquema, un parell d’obres.

Primer hi ha una pàgina de presentació que, a manera de pòster, ens recorda aquells cartells dels ídols musicals o cinematogràfics que els joves (i no tan joves) pengen a la seva habitació.

Després hi ha un parell de pàgines on ens explica detalls de la seva vida. Els agradables i els no tan bonics. Se centra en la manera com cadascun d’aquests músics extraordinaris va superar els reptes de la seva època per crear una música preciosa que encara ressona.

I ho acaba amb quatre pàgines en les que comenta dues obres de cada músic.

Per exemple, de Bach sabrem com Pau Casals va trobar en una botiga de música del Port Vell de Barcelona les partitures que després s’han popularitzat de la “suite per a violoncel núm. 1 en sol major” i l’origen de “les variacions Goldberg”. I així amb cadascú dels set compositors.

La gràcia està en que Rhodes ens convida a escoltar les catorze peces a través de qualsevol cercador d’internet escrivint l’enllaç: tinyurl.com/jamesrhodesplaylist. També es poden trobar les peces escrivint el títol del llibre.

M’ha encantat l’aspecte del llibre —amb una forma que recorda els antics LP de l’època pop, els collages surrealistes i psicodèlics— i com presenta els compositors, talment com si parlés de Marley, Satriani, Hendrix, Joplin o Cocker, per exemple.

Resulta fàcil deixar-se endur per les melodies i entendre perquè aquests músics van ser les autèntiques estrelles del rock.

Un llibre exquisit, acolorit i salvatge, recomanat per a l’Educació Secundària.

Un apunt per aquests dies que a les escoles i instituts estan preparant el nou curs que es preveu complicat. Si s’han d’assignar reforços a les aules i aquests reforços han de ser els especialistes, penseu-vos-ho bé. Potser aquest curs, especialment, convindria dedicar més hores que mai a la música, a l’educació física, a la joie de vivre que diuen els francesos, i esponjar els continguts curriculars.

LES DADES:
Títol: Play list. Rebels i revolucionaris de la música
Autor: James Rhodes
Il·lustrador: Martin O’Neill
Traductora: Mariona Barrera
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 72
Barcelona, 2019

Va de revistes! MiBiblioteca i Namaka

S’ha publicat el número 62 de MiBiblioteca. Sembla mentida que faci setze anys quan vam començar aquesta aventura. De la mà de la seva directora, Conchi Jiménez, han fet molt bona feina. La revista és en format paper i de periodicitat trimestral. Un dels seus objectius és donar veu a qualsevol persona implicada en la realitat bibliotecària i el foment de la lectura.

A cada revista hi ha un parell o tres d’articles relacionats amb la biblioteques escolars. Solen ser experiències viscudes amb més o menys èxit, amb més o menys lluentor, però totes elles ens serveixen per poder comparar el que fan a altres llocs, el que els preocupa a les persones encarregades d’aquest servei. M’agrada saber què fa la gent que està gestionant, dinamitzant, patint les mancances pressupostàries i la indiferència de les autoritats educatives que encara no han entès el potencial d’una escola amb biblioteca de qualitat. En aquest número hi ha dos articles ben diferents:
Un és d’en Rafael Bailón i ens parla de «El cómic como recurso en las bibliotecas escolares».

L’altre l’ha escrit el gran Juan José Lage i furga en la polèmica sobre els contes tradicionals. L’article es titula: Caperucita y los lobos feroces. ¿Cuentos de siempre expurgados en la biblioteca?

A part d’aquests dos escrits n’hi ha d’altres que us poden agradar. El sumari el teniu a continuació, clicant AQUÍ

Una altra revista, aquesta per a infants i joves, s’ha consolidat definitivament. La Namaka arriba al número 20 i en aquesta ocasió ens parlen de l’espai i les preguntes transcendentals sobre la vida, el món i l’univers: «Com és la vida en altres planetes?», «Els extraterrestres són de color verd?», «Quant trigaria a arribar a Mart?», «Per què algunes estrelles brillen tant?», «Algú s’ha dedicat a comptar-les?».

També fa una pinzellada a problemes que se’ns escapen de les mans, com la brossa espacial perquè l’ésser humà ha embrutat la Terra. I també ha convertit l’espai en un abocador. Al voltant de la Terra hi ha piles i piles de fragments de brossa espacial que viatgen a una velocitat altíssima per les òrbites terrestres i posen en perill els satèl·lits i els astronautes que es mouen per l’espai. Sort que la NASA i l’Agència Espacial Europea tenen un pla!

Aquests i altres temes interessants els podeu trobar en aquest monogràfic.

Tota la informació a http://www.revistanamaka.com