Pueblo frente el mar, un llibre preciós que provoca una certa tristesa

Pueblo frente al mar és un llibre especial que està inspirat en fets reals: la dura vida dels miners de Cape Town (Canadà) on hi havia, el segle passat, una comunitat minera de carbó.
A la portada veiem un nen assegut dalt d’una teulada contemplant un mar brillant i immens que s’escampa davant seu. Les pàgines següents són un anar i venir dels espais tancats (casa, mina) als espais oberts (carrers, parcs i, sobretot, el mar).
El llibre produeix certa tristesa perquè el destí de l’infant sembla marcat d’antuvi i ell va recordant constantment que el seu pare és a la mina i que algun dia serà el seu torn, com ho va ser el de l’avi i el pare. «Soc fill de miner —diu— A la meva ciutat, és així.» Un cercle del que es difícil sortir. I malgrat el mar s’obre davant seu oferint la possibilitat d’anar a llocs llunyans, alhora és la barrera que el reté al seu món.

La part gràfica és molt bonica, amb unes tintes potents que remarquen molt bé el contrast entre els dos mons (el poble i la mina, l’exterior i sota el mar) perquè mentre anem veient què fa el noi durant el dia (jugar amb els amics, visitar la tomba de l’avi) ens va recordant que els seu pare està treballant a la mina que hi ha sota el mar i llavors, en passar pàgina veiem una negror que només ens deixa intuir, a la part de sota del full, les siluetes dels miners picant carbó. Impressionant.

Allò més colpidor és saber que aquestes mines existien de debò a diferents parts del món (es parla de Xile, d’Anglaterra i de Canadà) i de com als deu o dotze anys els nois ja començaven a treballar. No és estrany que el col·lectiu de miners hagin estat dels més reivindicatius i combatius pels seus drets laborals i per l’escurçament d’unes jornades de 12 hores diàries.

Per al cicle mitjà. Molt recomanable.

Ha rebut diveros (i merescuts) premis.

LES DADES:
Títol: Pueblo frente al mar
Autora: Joanne Schwartz
Il·lustrador: Sydney Smith
Traductora: Verónica Uribe
Editorial: Ekaré
28 x 21 cm
52 pàgines
Barcelona, 2019
ISBN 978-84-948900-2-4

Imatges extretes del web d’Ekaré.

El tràiler (bonic):

Bufaré, bufaré i la casa ensorraré

portada cerdos.indd

portada del conte

L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros  explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.

img179

detall del conte

Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)

img178

detall

Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.

El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.

img180

detall de la contraportada

Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.

El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.

Dades del llibre:

ELS TRES PORQUETS

Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €