25 Mai 2022 by jcentell

«Cuando brillan las estrellas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge, 22 de maig, vam parlar d’aquesta novel·la gràfica, de Victoria Jamieson i Omar Mohamed, publicat per Ediciones Maeva. Explica la història real de l’Omar Mohamed, que vivia a Somàlia i, per culpa de la guerra, va haver de fugir amb el seu germà a un camp de refugiats d’un altre país africà.
Ens relata el dia a dia al camp de refugiats de l’Omar durant 15 anys i com finalment va poder sortir-ne i anar als Estats Units, on va estudiar.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre en qüestió:
La pregunta del concurs dels Llibres per Somiar d’aquesta setmana és:

A quin país es troba aquest camp de refugiats?

Envieu les respostes via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de maig.

El podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cuando-brillan-las-estrellas-de-victoria-jamieson-i-omar-mohamed/audio/1135555/

Al mateix programa es va parlar de la relació entre germans i de com es pot gestionar la competència, l’amistat, la gelosia, la col·laboració, el joc i el conflicte.
Quina és la base d’una relació sana entre germans? Hem d’intervenir en els seus conflictes? Les seves baralles ens han de fer pensar que ho fem malament com a pares/mares? I els conflictes
Vam escolar les opinions expertes de la Milos Salgueda, psicoterapeuta sistèmica i constructivista, la Sílvia Palou, psicòloga des d’una perspectiva sistèmica, l’editora Pema Maymó, autora de “Supergermans”, en Joan Garriga, psicòleg, i l’experiència de Servi Vives, pare primerenc de bessones.

Tota la conversa a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/mai-es-tard-per-sanar-la-relacio-entre-germans/noticia/3164816/

12 gener 2022 by jcentell

«Cuando brillan las estrellas», una novel·la gràfica inspiradora

«Cuando brillan las estrellas» és una novel·la gràfica basada en fets reals. Narra la vida d’un noi, l’Omar i el seu germà, en Hassan, que és mut i pateix convulsions.
L’Omar no recorda els primers anys de la seva arribada a Dadaab (Kènia), un camp de refugiats a Kenya. Només recorda que una vegada va tenir una família i que el seu poble va ser envaït pels soldats, a Somàlia, fet que els va obligar a fugir, a ell i al seu germà. No van tornar a saber res del seu pare ni de la seva mare.
Viuen en tendes de campanya esperant l’oportunitat d’emigrar als Estats Units, però l’espera és llarga, dura anys.
Un dia, li arriba l’oportunitat d’anar a escola i deixar al seu germà a càrrec d’una dona, la Fatuma, que fa com de mare per a ells. Aquest fet, anar a escola, li canviarà la vida.

El relat explica molt bé què vol dir ser refugiat. Per a l’Omar, significa despertar-se amb malsons, tenir cura del seu germà petit, escombrar cada dia el terra de la seva tenda, jugar a futbol amb una pilota feta amb bosses de plàstic i sobretot, sobretot, esperar. Espera a la cua per aconseguir aigua, esperar a la cua per aconseguir menjar, esperar a ser entrevistat per l’ONU per veure si ell i el seu germà són candidats a sortir del campament i ser enviats a algun lloc com Amèrica, Canadà o Suècia. I quan finalment, aconsegueixen l’entrevista, tornar a esperar quatre anys més. Esperar, esperar i esperar.

Una història sorprenent, colpidora, que per moments et fa enrabiar en veure la crua realitat.
Les frases curtes i una paleta de colors on predomina la foscor ens permet sentir les emocions de la narració.

Hi ha moments durs, implacables, com quan els roben la roba, o quan albiren el desert que els envolta i els impedeix sortir del campament, o la visió dels homes que no tenen feina i masteguen unes fulls de qat per esvair-se de seva trista existència.

M’ha faltat saber més d’una nena, la Maryam. Mereixeria una segona part perquè transmet uns valors extraordinaris. La Maryam és la millor estudiant de tota l’escola, somia amb aconseguir una beca per estudiar al Canadà i portar la resta de la seva família amb ella. Però el pare de la noia té altres plans, la treu de l’escola secundària i la casa amb un home gran a canvi d’altres beneficis.

Una novel·la molt recomanable, per a nois i noies de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Cuando brillan las estrelles
Autors: Victoria Jamieson i Omar Mohamed
Il·lustradora: Victoria Jamieson
Traductor: José C. Vales
Editorial: Maeva
Pàgines: 272
Madrid 2021

Al web de l’editorial Maeva trobareu la guia de lectura: https://www.maeva.es/guias-lectura-centros
Podeu veure, també, el tràiler:
https://www.youtube.com/watch?v=jKRhoyqBStM

11 Desembre 2020 by jcentell

la Natalie és prou “cool”

Una tendència lectora que estan arrelant entre els preadolescents és la novel·la gràfica. Algunes de les novetats aparegudes són La col·lecció de Barcanova «Llegendes del pati (Campions del mon)» amb textos de El hematocrítico, «Destellos» de la Jen Wang, editat per Sapristi i «El consentimimento (para ninos)» de Rachel Brian editat per Océano, entre d’altres.

Una de les que m’han cridat l’atenció és «Cool Nata» de l’escriptora estatunidenca Maria Scrivan.

El títol original “Nat Enough” juga amb l’expressió “Not enough” (“no hi ha prou”) i és una pràctica habitual de l’autora que en una altra novel·la gràfica ho repeteix amb “Forget me Nat”.

«Cool Nata» és una obra que tracta de les amistats entre joves i de les ruptures d’aquelles amistats que semblaven inamovibles.

La Natalie és una noia que es canvia d’escola i el pas a l’Institut la té il·lusionada perquè continuarà anant amb la seva millor amiga, la Lily. Són amigues des de segon de primària, ho fan tot juntes, són inseparables, com dos pèsols d’una mateixa beina.

El canvi a l’Institut també comporta canvis de relacions i així, la Lily troba que la Natalie no és prou atlètica, ni prou artística ni prou cool i la deixa de banda per anar-se’n amb l’Alex, una altra noia molt popular, molt “estilosa”, la noia ideal, vaja.

Però la Natalie no vol perdre l’amistat de la Lily i farà el possible i l’impossible per recuperar-la, des de comprar-se un barret nou fins a fer-li tota mena de regals.

Pel camí la Natalie trobarà altres companys que l’ajudaran a ser ella mateixa, a veure els seus punts forts, a pujar-li l’autoestima, a convèncer-la que és molt bona dibuixant, etc.

Als EUA aquesta novel·la va ser premiada com una de les millors del 2020. El seu humor, un estil com de còmic de tira de diari i uns diàlegs atractius, ajuden a que els lectors sentin empatia amb la Natalie perquè es tracta d’una història que hem vist repetida a la vida real, a les escoles, en nombroses ocasions.

Una lectura que farà passar una bona estona als nois i nies de cicle superior.

LES DADES:
Títol: Cool nata
Autora: Maria Scrivan
Il·lustradora: Maria Scrivan
Traductor: Daniel Cortés
Editorial: Brúixola
Pàgines: 238
Barcelona, 2020

14 Juliol 2020 by jcentell

«La Nacionalien», una novel·la gràfica sobre la alienació digital

El passat divendres 10 de juny es va presentar «La Nacionalien», una obra gràfica dibuixada per Sandro Bassi, artista veneçolà, que va compartir amb els assistents els “intríngulis” de l’obra, les seves motivacions, els dubtes i el complex procés d’elaboració.

A la magnífica llibreria “Lectors al tren” de Rubí, la Montse Marcet es va adreçar als assistents—amb mascareta i guardant la distància de seguretat— explicant, en primer lloc, l’àlbum il·lustrat “El encargo” de Claudia Rueda, per fer-nos veure que darrera d’una obra com la que es presentava hi havia una pila d’hores, d’esbossos i d’anar endavant i endarrere en el procés.

Una molt bona introducció que va servir perquè l’editor de “Libros del Zorro Rojo”, Fernando Diego, ens expliqués les seves impressions sobre el tema que planteja «La Nacionalien», i ho ve fer personalitzant-ho en la seva experiència d’aquests mesos de confinament lluny de casa.

Després, l’autor, en Sandro Bassi, ens va explicar alguns detalls curiosos del procés d’elaboració de la novel·la, del perquè dels noms de les estacions, de l’ús del blanc i negre, de les cares monstruoses que miren embadalides, com posseïdes, mentre caminen amb els telèfons mòbils a la mà i dels detalls que emplenen les pàgines (la inscripció en llatí de l’estació de metro, el gos, l’home del barret, etc.)

La millor part va ser el debat o tertúlia posterior perquè qui més qui menys té una relació particular amb el mòbil i així es va poder contrastar què té d’alienant l’ús del dispositiu i què té de bo. Alguns dels qui estàvem a la llibreria érem del gremi de l’educació i coincidíem en que pot ser una bona obra per llegir i generar debat amb els alumnes grans, especialment als instituts. És un tema que està obert i que genera no poques discussions al si de les famílies amb joves adolescents. Particularment interesants van ser les intervencions de l’Andrea Rovira, cap de premsa de l’editorial, i les dels lectors que ja havien llegit la novel·la gràfica.

Al web de “Libros del Zorro Rojo” diuen: “Las imágenes de este libro están basadas en la realidad. Cualquier semejanza o parecido no es casual”, eso advierte Sandro Bassi al final de su obra, cuando “La Nacionalien” ya ha dejado al lector conmocionado por su crudo retrato de los tiempos actuales. Un accidente que causa interferencias en los teléfonos de los pasajeros del metro revela al lector nuestra dependencia tecnológica.”

I és que d’això va la història. De com un mal ús del telèfon mòbil pot comportar una dependència que ens allunyi del contacte humà amb els altres.

El tràiler que han fet per a la presentació és molt bonic. És aquest:

Els originals de “la Nacionalien” estaran exposats a la llibreria durant tot l’estiu.

LES DADES:
Autor: Sandro Bassi
Il·lustrador: Sandro Bassi
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 44
Barcelona, 2020

Amb en Sandro Bassi

1 Març 2017 by jcentell

Hija única (Guojing)

Hija única és una novel·la gràfica basada (en part) en fets reals. Ens ho explica l’autora il·lustradora xinesa Guojing en una nota al principi que és l’únic text que trobarem en el llibre. Segons conta, la seva infantesa va ser molt solitària ja que va néixer a la Xina, l’any 1980, sota la política del fill únic. Explica que els seus pares treballaven i que sovint es cuidava d’ella la seva àvia, encara que de vegades també es quedava sola: «Aquesta experiència era comuna en moltes famílies en aquell moment» —diu— «Jo pertanyia a una generació de nens i nenes que estàvem molt sols»
Als 6 anys, el pare de la Guojing la va pujar en un autobús perquè anés tota sola a casa de l’àvia i es va adormir. Quan es va despertar, l’autobús estava gairebé buit, ella va baixar en estat de pànic, i mentre seguia el carrer per on passava els cables de l’autobús elèctric va trobar un carrer conegut que la va portar a casa de l’àvia. Va arribar tres hores tard.
La novel·la no té text i, a part de la història que ens ha explicat l’autora, trobem diverses capes o nivells de lectura. Hi ha detalls que anticipen el que passarà, unes pàgines del principi on es veu la nena a casa seva però emmarcada en dotze petites vinyetes que fan la sensació de tancament, de presó, i les pàgines més oníriques del viatge que fa dalt dels núvols amb els amics que troba pel camí, quan la nena s’aventura per la neu i es troba en un bosc on ningú pot escoltar els seus crits.

En aquell moment, mentre es neteja les llàgrimes, un cérvol majestuós apareix i l’acompanya a una mena de santuari situat dalt dels núvols. En aquest regne misteriós descobreixen una cria d’ós polar i els tres comparteixen una meravellosa aventura arribant fins i tot a entrar a l’interior d’una balena, recordant Jonàs o Pinotxo.

Paral·lelament, els pares han tornat a casa i després de veure la nota que la nena els ha deixat, comencen la seva recerca i la trobada que es produirà al final del llibre.
Els dibuixos estan fets amb carbó, amb tons grisos que imiten molt bé la sensació d’hivern i de pobresa, i també suggereixen la suavitat dels núvols i l’escalfor de la proximitat del cérvol.
Les il·lustracions en tons sèpia, molt elegants i plenes de detalls, on es mescla la realitat amb l’encanteri, la imaginació i la sorpresa, ajuden a que el llibre provoqui impacte per la història en si i perquè ens recorda que tots, en algun moment o altre, ens hem sentit sols.
Recomanable per a edats entre 5 i 9 anys.

Dades:

Títol: HIJA ÚNICA
Autora-il·lustradora: Guojing
Editorial: Pastel de luna
Any: 2016

El booktrailer:

31 gener 2017 by jcentell

Emigrantes, una novel·la gràfica silenciosa de Shaun Tan

Ahir vaig tenir el plaer de compartir una estona amb l’equip del programa Estat de Gràcia de Catalunya ràdio, parlant de literatura infantil, dins l’espai Classe dels dofins. Em van tractar molt bé i només puc agrair-los tots els detalls que em van dispensar, cançó de l’Ismael Serrano inclosa.

Amb l’Elisabet Pedrosa i en Roger de Gràcia

Un dels llibres que vaig recomanar va ser Emigrantes perquè el tema que planteja és tan actual que a l’escola o a l’Institut s’hauria de poder llegir i comentar relacionant-lo amb el que ens està passant a Europa i a Amèrica del Nord.
Emigrantes és una novel·la gràfica silenciosa, així la defineix el seu autor, l’australià Shaun Tan. Està basada en fets reals: el viatge que moltes persones fan arreu del món i/o han fet durant la història de la humanitat.

El llibre és preciós, per mirar una i una altra vegada i trobar detalls admirables començant per la portada que representa un àlbum de fotografies antic i vell, gastat pel pas del temps. A la imatge, en color sèpia, un home amb una maleta que observa una criatura estranya, una mena de gos que ens anticipa que el hi ha a l’interior conté tocs surrealistes i de ciència ficció. L’autor ens situa en el mateix pla de l’emigrant que no entén res del que veu en el seu nou país d’acollida, ni què diuen els rètols, ni els costums alimentaris, ni res de res.
La força de les imatges és tan potent que no calen paraules. Shaun Tan ho explica així:
“Una de les raons fonamentals per les quals vaig decidir prescindir del text va ser destacar aquest principi: el protagonista no pot llegir ni comprendre res, així que el lector tampoc hauria de poder. A més, hi ha una lògica interna en què tots els detalls que poden apreciar-se a mesura que la història progressa (com funcionen les coses, etc.) i l’absència de narrativa escrita semblen convidar a una lectura visual més propera i molt més pausada. “
En el llibre trobem imatges reconeixibles com la del vaixell que és un homenatge a un quadre prou conegut de Tom Roberts.

També està ple de simbolismes, com les ombres de les cues de drac que representen la guerra, o els gegants amb un sol ull que xuclen persones en referència als totalitarismes, etc. Són metàfores dels motius que porten a la emigració (gana, guerra, crisi,…)

Dins de la història principal de l’emigrant trobem uns altres relats de persones amb les que es creua i fa amistat i li expliquen els motius que els han portar a fugir.
El llibre està ple de recursos narratius i expressius molt ben trobats i on es combinen pàgines amb detalls amb altres que emplenen tot l’espai.
Crec que és un bon moment per fer una lectura col·lectiva amb els alumnes i obrir un debat sobre què està passant al món i com hem d’actuar.