«Cuando brillan las estrellas», una novel·la gràfica inspiradora

«Cuando brillan las estrellas» és una novel·la gràfica basada en fets reals. Narra la vida d’un noi, l’Omar i el seu germà, en Hassan, que és mut i pateix convulsions.
L’Omar no recorda els primers anys de la seva arribada a Dadaab (Kènia), un camp de refugiats a Kenya. Només recorda que una vegada va tenir una família i que el seu poble va ser envaït pels soldats, a Somàlia, fet que els va obligar a fugir, a ell i al seu germà. No van tornar a saber res del seu pare ni de la seva mare.
Viuen en tendes de campanya esperant l’oportunitat d’emigrar als Estats Units, però l’espera és llarga, dura anys.
Un dia, li arriba l’oportunitat d’anar a escola i deixar al seu germà a càrrec d’una dona, la Fatuma, que fa com de mare per a ells. Aquest fet, anar a escola, li canviarà la vida.

El relat explica molt bé què vol dir ser refugiat. Per a l’Omar, significa despertar-se amb malsons, tenir cura del seu germà petit, escombrar cada dia el terra de la seva tenda, jugar a futbol amb una pilota feta amb bosses de plàstic i sobretot, sobretot, esperar. Espera a la cua per aconseguir aigua, esperar a la cua per aconseguir menjar, esperar a ser entrevistat per l’ONU per veure si ell i el seu germà són candidats a sortir del campament i ser enviats a algun lloc com Amèrica, Canadà o Suècia. I quan finalment, aconsegueixen l’entrevista, tornar a esperar quatre anys més. Esperar, esperar i esperar.

Una història sorprenent, colpidora, que per moments et fa enrabiar en veure la crua realitat.
Les frases curtes i una paleta de colors on predomina la foscor ens permet sentir les emocions de la narració.

Hi ha moments durs, implacables, com quan els roben la roba, o quan albiren el desert que els envolta i els impedeix sortir del campament, o la visió dels homes que no tenen feina i masteguen unes fulls de qat per esvair-se de seva trista existència.

M’ha faltat saber més d’una nena, la Maryam. Mereixeria una segona part perquè transmet uns valors extraordinaris. La Maryam és la millor estudiant de tota l’escola, somia amb aconseguir una beca per estudiar al Canadà i portar la resta de la seva família amb ella. Però el pare de la noia té altres plans, la treu de l’escola secundària i la casa amb un home gran a canvi d’altres beneficis.

Una novel·la molt recomanable, per a nois i noies de cicle superior i primer cicle de l’ESO.

LES DADES:
Títol: Cuando brillan las estrelles
Autors: Victoria Jamieson i Omar Mohamed
Il·lustradora: Victoria Jamieson
Traductor: José C. Vales
Editorial: Maeva
Pàgines: 272
Madrid 2021

Al web de l’editorial Maeva trobareu la guia de lectura: https://www.maeva.es/guias-lectura-centros
Podeu veure, també, el tràiler:
https://www.youtube.com/watch?v=jKRhoyqBStM

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

Sigueu benvinguts, refugiats

He estat, aquests dies, per les belles terres del nord-oest i, a Santiago de Compostel·la, he visitat una exposició molt impactant sobre els refugiats.
L’exposició We refugees comença amb una imatge singular –Los ensacados- que pertany a una sèrie de Goya de principis del XIX coincidint amb l’exili cap a França d’aquells que havien col·laborat amb la monarquia napoleònica de Josep I, i l’exili dels liberals cap a Anglaterra. Una obra que ens sembla tan actual que fa feredat.

Al dossier de la mostra, referint-se a aquest quadre, podem llegir:

L’escena mostra un grup de homes que han estat ensacats, introduïts en un sac del qual només treu el cap: es mouen maldestrament per una platja en el que sembla el moment previ a un embarcament secret i nocturn camí del exili. El sac, que habitualment conté productes o mercaderies, degrada les persones, els impedeix el moviment i és així mateix un reflex de la privació de llibertat. Aquesta peça, que sembla marcar la representació del refugiat (polític) modern, estableix diàlegs creuats amb l’inquietant vídeo d’Adrian Paci en què un grup de persones espera a l’escaleta d’un avió enmig d’una pista d’aterratge a la qual no sembla que vagi a arribar cap vol.

Enllaç al web del CGAC (Centro Galego de Arte Contemporàneo): http://cgac.xunta.gal/ES/exposicion-detalle/95/refugees_es#ad-image-0

We refugees pren el nom d’un assaig de l’Hanna Arendt que va ser publicat el 1943 amb la intenció de recordar el drama dels refugiats que en aquella època ja era ben evident. Si fa no fa, com ara.

En els últims mesos les notícies a la televisió i a la premsa han anat informant gairebé diàriament del flux de refugiats que arriben o intenten arribar a un altre país com si fossin una amenaça i obliden que la història del segle XX està marcada pel drama de milions de persones desplaçades, exiliades, expatriades i refugiades. Això és el que podem veure en aquesta exposició ben documentada i molt didàctica per entendre què està passant.

La visita m’ha fet recordar la pila de llibres, de bons llibres, que tenim al nostre abast per explicar als infants què significa l’exili, la fugida de la guerra, de la fam o de la misèria, a la recerca d’una vida millor. Llibres com «Cavall de guerra», «Sóc una nou», «Per què?»», «La maleta»», «Un llarg viatge», », «El diari d’Anna Frank»», «Emigrantes», «Quan el meu pare era un arbust» i tants i tants altres que serveixen per exorcitzar les guerres i que fora bo tenir-los a l’abast i ben visibles a la biblioteca escolar.

 

 

 

Em dic Omar i soc una nou!

El jutge Bruno Panatta es va repenjar sobre els colzes i el va observar molt atentament.
—Com et dius?
El nen gairebé no es va atrevir a aixecar els ulls de terra.
—Nou —va respondre amb un fil de veu.
—Disculpa? —l’home el va contemplar sorprès per damunt de les seves ulleres petites i rodones.
—Soc una nou —va repetir, convençut, tot alçant la mirada.
-Em sembla que no m’has entès —va dir el jutge armant-se de paciència—. T’he preguntat qui ets.

Allò que sembla un inici delirant i surrealista, de mica en mica es va transformat en una història que et treu l’alè. «Soc una nou» explica el judici que pateix un nen, l’Omar, i com aconsegueixen enredar al jutge perquè acabi dictaminant al seu favor. La idea es sustenta en una llei molt antiga que diu que tot allò que cau d’un arbre pertany a l’amo del sòl i a partir d’aquí els veïns s’alien per defensar l’Omar perquè no sigui retornar al seu país. La estratègia es basa en considerar que no és un nen, sinó que és una nou. D’aquesta manera, un veí afirma que fa olor de nou, una altra veïna diu que té tacte rugós com les nous, etc.
Novel·la escrita en capítols breus, amb diferents tipografies i que, de mica en mica, et va embolcallant. Alternen els fragments del judici amb els records tristos del nen i les peripècies dels veïns que veuen com els ha canviat la vida. Els capítols finals acaben lligant tots els fils i no queda cap pregunta sense resposta.
La Beatriz Osés que va guanyar el premi Edebé amb aquesta obra és una escriptora molt sensible i que domina les emocions i el gènere poètic a la perfecció. Recordeu «El secreto del oso hormiguero», per exemple, un poemari que vam tenir a la Lliga dels llibres diversos anys.
Una molt bona història que tindrà molt de recorregut, sens dubte. A partir de vuit anys.
M’ha encantat!

Podeu veure un breu reportatge a l’Info K clicant a:
http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/soc-una-nou-premiat-amb-ledebe/video/5724128/

Les dades:
Títol: Soc una nou
Autora: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucà taronja
128 pàgines
Barcelona, 2018

Obriu les portes: Diàleg i respecte entre cultures

Sembra Llibres és un segell independent, un projecte cooperatiu arrelat al territori que té la voluntat de publicar en català, des de València. Ara acaben de publicar el seu primer llibre per a infants i ho fan per la porta gran amb un àlbum imprescindible basat en la cançó Obriu les portes de Txarango i les il·lustracions de la Gemma Capdevila. Ho celebrem molt.

Veieu-ne el booktrailer promocional:

Obriu les portes és un àlbum il·lustrat magnífic que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. La publicació arriba en un moment clau perquè sembla com si estiguéssim oblidant la tragèdia terrible que pateixen milers de persones a la Mediterrània i als campaments de refugiats dels països costaners. El drama ha perdut espai en l’agenda mediàtica, els diaris en parlen poc i la notícia ha desaparegut de les portades.

Quan agafes el llibre entre les mans per primera vegada ja perceps que et marcarà, ja intueixes que el que llegiràs et transformarà, et farà pensar i et remourà per dins. D’això es tracta. A la portada (convé obrir-la per admirar-la juntament amb la contraportada) hi ha una família que camina enmig de la nit envers el desconegut, envoltada d’estrelles, unes lletres que conformen constel·lacions imaginàries però que apunten al que després veurem — algunes d’aquest constel·lacions esdevindran cases acollidores— i el predomini del color blau, un blau mediterrani molt potent. Una gran portada. La Gemma Capdevila ha estat capaç de dotar les il·lustracions d’una càrrega poètica i de símbols que potser els infants no acabaran d’entendre però que hi són.


Al web de Sembra llibres  llegim que aquestes imatges «haurien d’ajudar a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat»
El text és la cançó de Txarango però les imatges expliquen una altra història amb diferents lectures o capes. M’ha agradat molt com es resolen les darreres pàgines amb el cantant (el personatge de la portada) arribant a un poble petit i convidant la gent a sumar-se al clam «obriu les portes, obriu fronteres!» i fent una cadena humana interminable que arriba a la darrera imatge espectacular on veiem un parell de mans entrellaçades.


Molt recomanable. L’he entrat a cicle superior però no n’estic segur. L’hauré de presentar als alumnes i veure com reaccionen.
Us deixo unes imatges de la Gemma il·lustrant la cançó “La tendència natural” del disc “Nòmades” de Guillem Roma.

LES DADES
Títol: Obriu les portes
Autors: Txarango
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Sembra
Pàgines: 56
València, 2017

Què bé que ens ho hem passat!, una novel·la de Michael Morpugo, inspirada en fets reals

Acabo de llegir un llibre que es basa en fets succeïts a la granja “Farms for City Children”. L’ha publicat Bambú i es titula Qué bé que ens ho hem passat!
El llibre narra les vivències d’un grup escolar que va a fer una estada d’una setmana a la granja i es centra en un nen, en Ho, un vietnamita que va ser adoptat per una família anglesa i que no parla ni es relaciona amb ningú.
Al web de l’editorial podem llegir:
La setmana que passen a la granja de Nethercott és la més esperada per la mestra i els alumnes d’una escola de Londres. Allà hi fan feina de grangers de debò: alleten els vedells, pasturen les ovelles, planten arbres, arrenquen patates, cullen ous, pomes, móres… Cada any tornen a la ciutat carregats d’anècdotes per explicar, però l’any que hi va anar en Ho, un noi orfe i refugiat, fou certament extraordinari.
El tema és seriós i ens remunta a infants que fugien de la guerra del Vietnam. Refugiats que van perdre tota la seva família a la guerra i que no tenien altre remei que fugir a un país estranger i intentar sobreviure.
El relat ens recorda, malauradament, el que vivim ja fa massa temps al Mediterrani. Històries que sovint escoltem a les notícies: històries de nens que han arribat a un altre país, esperant als seus pares i que no volen acceptar que els seus pares mai no vindran…
La nostra resposta als refugiats, als infants que fugen de la mort, de vegades no és l’adequada i sovint no entenem que hi ha una raó per la qual aquests refugiats estan fugint dels seus propis països. Venen perquè no tenen altra opció. Venen perquè estan desesperats.
Per això he dit que el tema és seriós, perquè en acabar de llegir el llibre tens una sensació de tristesa, malgrat la bellesa de les paraules i l’emoció que sempre ens produeix llegir a Morpugo (recordeu El regne de Kensuke o Cavall de guerra, per exemple) presentant-nos a en Ho no com a un en refugiat sinó com algú que té dificultats i com entre tots els qui l’acompanyen estableixen uns límits que no traspassen per no fer-li mal.


El llibre es llegeix ràpidament, només té 40 pàgines, però pot donar molt de joc per a posteriors converses.

Les dades:

Títol: Que bé que ens ho hem passat!
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Yannick Garcia
Editorial Bambú
Col·lecció Joves lectors
A partir de 8 anys

En Michael Morpugo i la seva esposa Clare van fundar unes granges per a nens de ciutat a Nethercott House (Devon) l’any 1976, que és on situen la novel·la. En aquestes granges ofereixen als nens de les ciutats angleses una oportunitat única per viure i treballar junts durant una setmana en una granja real, vivint una experiència intensa, “aprenent a través de l’experiència” d’una vida diferent. Diuen: Per als nens que no saben d’on procedeixen els seus aliments i tenen poques oportunitats d’explorar el món exterior.
En l’actualitat ja disposen de tres granges de treball on acullen uns 3.200 nens i 400 professors cada l’any.

Podeu fer un tastet del llibre, clicant AQUÍ
Ah! Les il·lustracions són d’en Quentin Blake.
En el vídeo següent podeu conèixer el projecte de les Farms for City Children:

 

Ideas-box, una biblioteca portàtil per als refugiats

descargaL’organització  ‘Bibliothèques sans frontières” (biblioteques sense fronteres) distribueix en zones en conflicte una biblioteca formada per diverses caixes, resistents a l’aigua, duradores, dissenyada per ser embalada en palets i enviada a camps de refugiats.
La idea és que els aliments, l’aigua i el refugi no són suficients. Les persones que ho han perdut tot necessiten llibres, pel·lícules, jocs i accés a Internet per alimentar les seves ments, connectar amb els seus éssers estimats, continuar la seva educació i reconstruir les seves vides.

esukudu-ideas-box-bsf-bibliotheques-sans-frontieres-starck
La biblioteca s’anomena Ideas- box i conté tablets i ordinadors portàtils amb connexions a Internet; 50 lectors electrònics i 5.000 llibres electrònics; 250 llibres impresos; un projector de pel·lícules, pantalla i 100 pel·lícules; cadires, taules i jocs de taula.
Philippe-Starck-Portable-Library-Ideas-Box-3Les caixes estan dissenyades en colors brillants i la seva arribada a les zones en conflicte és com una porta oberta a nous universos.
Hi ha biblioteques d’aquesta mena a llocs com el Liban i Jordània que atenen refugiats sirians. A Burundi, per exemple, on hi ha 46.000 refugiats la majoria d’ells congolesos, també han enviat Ideas-box. I a Austràlia, Estats Units, França, Etiòpia, etc.
El projecte es va posar en marxa l’any 2014 amb un fons inicial de 400.000 dòlars de la Fundació Alexander Soros. Ara, amb seu a París, Biblioteques sense Fronteres està buscant patrocinadors corporatius que contribueixen amb tablets, ordinadors portàtils i generadors elèctrics.

Més informació al web http://www.ideas-box.org/

Més informació de l’ONG Bibliothèques sans frontières i dels seus programes col·laboratius a http://www.bibliosansfrontieres.org/