Obriu les portes: Diàleg i respecte entre cultures

Sembra Llibres és un segell independent, un projecte cooperatiu arrelat al territori que té la voluntat de publicar en català, des de València. Ara acaben de publicar el seu primer llibre per a infants i ho fan per la porta gran amb un àlbum imprescindible basat en la cançó Obriu les portes de Txarango i les il·lustracions de la Gemma Capdevila. Ho celebrem molt.

Veieu-ne el booktrailer promocional:

Obriu les portes és un àlbum il·lustrat magnífic que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. La publicació arriba en un moment clau perquè sembla com si estiguéssim oblidant la tragèdia terrible que pateixen milers de persones a la Mediterrània i als campaments de refugiats dels països costaners. El drama ha perdut espai en l’agenda mediàtica, els diaris en parlen poc i la notícia ha desaparegut de les portades.

Quan agafes el llibre entre les mans per primera vegada ja perceps que et marcarà, ja intueixes que el que llegiràs et transformarà, et farà pensar i et remourà per dins. D’això es tracta. A la portada (convé obrir-la per admirar-la juntament amb la contraportada) hi ha una família que camina enmig de la nit envers el desconegut, envoltada d’estrelles, unes lletres que conformen constel·lacions imaginàries però que apunten al que després veurem — algunes d’aquest constel·lacions esdevindran cases acollidores— i el predomini del color blau, un blau mediterrani molt potent. Una gran portada. La Gemma Capdevila ha estat capaç de dotar les il·lustracions d’una càrrega poètica i de símbols que potser els infants no acabaran d’entendre però que hi són.


Al web de Sembra llibres  llegim que aquestes imatges «haurien d’ajudar a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat»
El text és la cançó de Txarango però les imatges expliquen una altra història amb diferents lectures o capes. M’ha agradat molt com es resolen les darreres pàgines amb el cantant (el personatge de la portada) arribant a un poble petit i convidant la gent a sumar-se al clam «obriu les portes, obriu fronteres!» i fent una cadena humana interminable que arriba a la darrera imatge espectacular on veiem un parell de mans entrellaçades.


Molt recomanable. L’he entrat a cicle superior però no n’estic segur. L’hauré de presentar als alumnes i veure com reaccionen.
Us deixo unes imatges de la Gemma il·lustrant la cançó “La tendència natural” del disc “Nòmades” de Guillem Roma.

LES DADES
Títol: Obriu les portes
Autors: Txarango
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Sembra
Pàgines: 56
València, 2017

Anuncis

Què bé que ens ho hem passat!, una novel·la de Michael Morpugo, inspirada en fets reals

Acabo de llegir un llibre que es basa en fets succeïts a la granja “Farms for City Children”. L’ha publicat Bambú i es titula Qué bé que ens ho hem passat!
El llibre narra les vivències d’un grup escolar que va a fer una estada d’una setmana a la granja i es centra en un nen, en Ho, un vietnamita que va ser adoptat per una família anglesa i que no parla ni es relaciona amb ningú.
Al web de l’editorial podem llegir:
La setmana que passen a la granja de Nethercott és la més esperada per la mestra i els alumnes d’una escola de Londres. Allà hi fan feina de grangers de debò: alleten els vedells, pasturen les ovelles, planten arbres, arrenquen patates, cullen ous, pomes, móres… Cada any tornen a la ciutat carregats d’anècdotes per explicar, però l’any que hi va anar en Ho, un noi orfe i refugiat, fou certament extraordinari.
El tema és seriós i ens remunta a infants que fugien de la guerra del Vietnam. Refugiats que van perdre tota la seva família a la guerra i que no tenien altre remei que fugir a un país estranger i intentar sobreviure.
El relat ens recorda, malauradament, el que vivim ja fa massa temps al Mediterrani. Històries que sovint escoltem a les notícies: històries de nens que han arribat a un altre país, esperant als seus pares i que no volen acceptar que els seus pares mai no vindran…
La nostra resposta als refugiats, als infants que fugen de la mort, de vegades no és l’adequada i sovint no entenem que hi ha una raó per la qual aquests refugiats estan fugint dels seus propis països. Venen perquè no tenen altra opció. Venen perquè estan desesperats.
Per això he dit que el tema és seriós, perquè en acabar de llegir el llibre tens una sensació de tristesa, malgrat la bellesa de les paraules i l’emoció que sempre ens produeix llegir a Morpugo (recordeu El regne de Kensuke o Cavall de guerra, per exemple) presentant-nos a en Ho no com a un en refugiat sinó com algú que té dificultats i com entre tots els qui l’acompanyen estableixen uns límits que no traspassen per no fer-li mal.


El llibre es llegeix ràpidament, només té 40 pàgines, però pot donar molt de joc per a posteriors converses.

Les dades:

Títol: Que bé que ens ho hem passat!
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Yannick Garcia
Editorial Bambú
Col·lecció Joves lectors
A partir de 8 anys

En Michael Morpugo i la seva esposa Clare van fundar unes granges per a nens de ciutat a Nethercott House (Devon) l’any 1976, que és on situen la novel·la. En aquestes granges ofereixen als nens de les ciutats angleses una oportunitat única per viure i treballar junts durant una setmana en una granja real, vivint una experiència intensa, “aprenent a través de l’experiència” d’una vida diferent. Diuen: Per als nens que no saben d’on procedeixen els seus aliments i tenen poques oportunitats d’explorar el món exterior.
En l’actualitat ja disposen de tres granges de treball on acullen uns 3.200 nens i 400 professors cada l’any.

Podeu fer un tastet del llibre, clicant AQUÍ
Ah! Les il·lustracions són d’en Quentin Blake.
En el vídeo següent podeu conèixer el projecte de les Farms for City Children:

 

Ideas-box, una biblioteca portàtil per als refugiats

descargaL’organització  ‘Bibliothèques sans frontières” (biblioteques sense fronteres) distribueix en zones en conflicte una biblioteca formada per diverses caixes, resistents a l’aigua, duradores, dissenyada per ser embalada en palets i enviada a camps de refugiats.
La idea és que els aliments, l’aigua i el refugi no són suficients. Les persones que ho han perdut tot necessiten llibres, pel·lícules, jocs i accés a Internet per alimentar les seves ments, connectar amb els seus éssers estimats, continuar la seva educació i reconstruir les seves vides.

esukudu-ideas-box-bsf-bibliotheques-sans-frontieres-starck
La biblioteca s’anomena Ideas- box i conté tablets i ordinadors portàtils amb connexions a Internet; 50 lectors electrònics i 5.000 llibres electrònics; 250 llibres impresos; un projector de pel·lícules, pantalla i 100 pel·lícules; cadires, taules i jocs de taula.
Philippe-Starck-Portable-Library-Ideas-Box-3Les caixes estan dissenyades en colors brillants i la seva arribada a les zones en conflicte és com una porta oberta a nous universos.
Hi ha biblioteques d’aquesta mena a llocs com el Liban i Jordània que atenen refugiats sirians. A Burundi, per exemple, on hi ha 46.000 refugiats la majoria d’ells congolesos, també han enviat Ideas-box. I a Austràlia, Estats Units, França, Etiòpia, etc.
El projecte es va posar en marxa l’any 2014 amb un fons inicial de 400.000 dòlars de la Fundació Alexander Soros. Ara, amb seu a París, Biblioteques sense Fronteres està buscant patrocinadors corporatius que contribueixen amb tablets, ordinadors portàtils i generadors elèctrics.

Més informació al web http://www.ideas-box.org/

Més informació de l’ONG Bibliothèques sans frontières i dels seus programes col·laboratius a http://www.bibliosansfrontieres.org/