Poesia i tardor

He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”

L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”

Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.

Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.

Vents de tardor.
Tots els camins van plens
de fulles mortes.

Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.

Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.

Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.

Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.

L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.

Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A

quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.

Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.

Medinyà, un poble de conte

El passat diumenge vaig tenir la sort de poder visitar Medinyà, un poblet situat a prop de Girona i que des de fa onze anys organitzen, amb una empenta i una estimació molt gran, un esdeveniment que fa moltíssima patxoca: La Fira del conte.

Durant tot el dia els carrers i altres espais de la vila esdevenen punt de trobada de famílies que tenen ganes de compartir narracions i experiències al voltant d’aquest gènere tradicional, artístic i literari que és el conte.

El programa de diumenge va començar a les 10:15 amb un homenatge sentit a l’il·lustrador Picanyol.

Després, als diferents espais, autors, il·lustradors i contacontes van fer-nos embadalir amb les seves creacions.
Mireu quin programa:

Vaig assistir a la narració del conte “Qui farà riure a la princesa?” narrat per l’Olga Cercós i acompanyada per en Subi, il·lustrador del relat, que ens va fer una demostració en directe. Va ser genial!

La part més emotiva, per a mi, va ser les trobades inesperades de gent coneguda i que feia més o menys temps que no coincidíem. Vaig poder saludar-me amb les bibliotecàries de Cassà de la Selva i altres companyes que, llibreta en mà, anaven espigolant aquí i allà a la recerca dels bons títols que compraven per a les seves biblioteques.

També vaig saludar a llibreteres entusiastes com la Irene de la Llibreria l’Altell de Banyoles, il·lustradores com la Marta Montañá, autores com la Roser Ros i en Jordi Fenosa i editors amics com l’Oriol de Birabiro, en Bernat d’Edicions del Pirata i la Laia i la Núria de Nanit edicions.

Amb la Irene de l’Altell
Amb l’Oriol de Birabiro
Amb la Laia i la Núria de Nanit
Amb en Bernat d’Edicions del Pirata

Allò que més em va emocionar va ser la quantitat de gent que es va aplegar i sobretot el comportament atent i participatiu de la la canalleta que va gaudir de tots els espectacles.

Una felicitació molt especial per la gent de Medinyà que han estat capaços de situar el poble al cor de molts de nosaltres. Si voleu, feu una ullada al web de l’esdeveniment i trobareu històries curioses com aquesta que explica l’origen de la fira. Diu que…

Més informació a:
https://www.firadelconte.cat/

La princesa no riu… Qui la farà riure?

Feia tant de temps que la princesa no reia que ja ningú no se’n recordava, de com es fa per riure. I, és clar, el rei la reina estaven molt amoïnats.
Així que se’ls va ocórrer convocar a palau a mags, bruixes, follets, fades, etc. per veure qui aconseguia fer riure a la princesa. (Si us hi fixeu, a la portada de l’àlbum apareixen tots els actors del relat).

Van acudir, primer, els bufons i van fer una pila de ximpleries, caigudes i patacades gracioses, però a la princesa no se li escapava ni un petit riure.

Tampoc ho van aconseguir la resta de personatges (tots coneguts) que ho van intentar.

Ja us podeu imaginar que el conte acaba bé i algú serà capaç de fer que la princesa es peti de riure, ella i tothom.

L’Olga Cercós és una molt bona narradora de contes i en aquesta història es nota perquè és com si seguissim el fil d’una narració tradicional, amb personatges arquetípics, les repeticions indispensables i un final sorprenent que de ben segur també us farà riure a vosaltres, lectors.

La història s’acompanya de les il·lustracions d’en Subi que es centren en els personatges i no s’estan per detalls que puguin desviar la mirada de l’essencial. Com a molt, veiem una finestra, una cortina i poca cosa més. Les imatges divideixen bé les dobles pàgines: d’una banda el rei, la reina, la princesa i de l’altra els convidats que fan la seva actuació per mirar de fer riure la noia.

Les cares dels personatges són molt expressives i els colors suaus, passats per l’ordinador, recreen perfectament l’ambient esperat.

Una bona lectura per als infants de cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Qui farà riure a la princesa?
Autora: Olga Cercós
Il·lustrador: Subi
Editorial: El Cep i la Nansa
Pàgines: 32
Vilanova i la Geltrú, 2021

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

Un encontre «inexplicable» amb la Màriam i en Ricardo

La cinquena trobada de la Kanalla (in)explicable va resultar molt emotiva perquè vam tenir dos convidats de luxe. En Ricardo Alcántara, l’autor, i la Màriam Ben-Arab, la il·lustradora, van participar de la sessió i van aportar informacions sobre el procés creador de l’àlbum que vam llegir: Qui soc, avui?

El procediment va ser el de cada trobada. Es van repartir els exemplars, un per a cadascú i vam anar llegint per torns i comentant el que ens suggerien les paraules i/o les imatges. En aquesta ocasió ho vam centrar en la primera part del llibre, la que tracta del món oníric i les il·lusions que tenim cadascú. Vam parlar de les disfresses de carnaval, de pirates, de princeses, d’astronautes, de bústies, de parquímetres, de Cleopatra, de ballarins de mambo, d’aliens, de mosques, etc.
Després, cadascú, va poder decorar el seu paraigües, on en Ricardo i la Màriam també hi van afegir la seva marca generosa.


La propera trobada, el 23 de març.

Amb la C de El Cep i la Nansa

El Cep i la Nansa és una editorial amb seu a Vilanova i la Geltrú des de l’any 1979.
El nom ve del lligam amb les vinyes de la zona (el cep) i les arts de la pesca (la nansa). Així ajunten terra i mar que són els elements que defineixen la zona on s’ubiquen.
Tenen un catàleg força extens i complert on trobem iniciatives curioses com la col·lecció Ginjoler que ajunta el text amb pictogrames de llenguatge de signes.
Una actuació que han encetat darrerament i que és força interessant és el projecte Edita.cat, una web de micromecenatge on els escriptors són acompanyats i guiats per l’editorial durant tot el procés d’edició i promoció de la seva obra.

Al seu ideari trobem que el seu interès passa per impulsar autors i autores del territori català, promoure la lectura a totes les edats i publicar obres d’autors disruptius, entre altres objectius.

Si entreu al seu web podreu veure totes les col·leccions que tenen, els llocs on presenten llibres properament i on es fan xerrades en les que hi participen. Si dediqueu una estona a conèixer-los, no us defraudaran.

Tota la informació a: https://elcepilanansa.com/

Amb la Lourdes Ribé, editora de “el Cep i la Nansa”

Qui soc, avui? o quan els somnis es fan realitat

La Júlia és una nena que viu en un centre d’acollida amb d’altres nenes. Cada matí, abans d’obrir els ulls es pregunta «Qui soc, avui?» i ella mateixa respon «Soc una princesa i visc en aquest castell», o «Soc el Pirata Huracá» i així viu feliç esperant que algun dia la seva mare trobi feina i puguin anar a viure totes dues a una casa pròpia.

En Ricardo Alcántara ens torna a emocionar amb una historia que plana per una realitat crua i ens ofereix alguns recursos per superar-la. El relat té un punt tendre però també ens fa vessar la llagrimeta perquè la realitat que ens explica la coneixem bé en algunes escoles i sabem que passa quan a l’aula tenim infants que hi viuen en centres d’acollida.

La Màriam, la Il·lustradora, li ha sabut trobar el punt exacte al relat i imagino que ha tingut prou temps per incorporar els elements simbòlics i màgics que juntament amb el seu traç precís i l’ús d’uns colors força bonics i dolços conviden a mirar i remirar una i altra vegada aquest preciós àlbum il·lustrat.

Si llegiu el conte amb els nens de cicle infantil feu-los notar els detalls que hi apareixen. Per exemple, en aquesta pàgina, que observin les cortines del llit i sobretot el reflex de les ombres sobre el terra i la pell del drac.

O que busquin per totes les pàgines les estrelles de colors i pensin quin és el seu significat. I ja posats, a veure si troben les flors magdalenes o perquè el drac, l’unicorn i el lloro de vegades semblen reals i d’altres són joguines.

Recomanat per a cicle infantil, a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Qui soc, avui?
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traducció: Laura Borràs
Editorial: El Cep i la Nansa
36 pàgines
Vilanova i la Geltrú, 2018

La coneixeu, aquesta? Diria que s’assembla a…