Qui soc, avui? o quan els somnis es fan realitat

La Júlia és una nena que viu en un centre d’acollida amb d’altres nenes. Cada matí, abans d’obrir els ulls es pregunta «Qui soc, avui?» i ella mateixa respon «Soc una princesa i visc en aquest castell», o «Soc el Pirata Huracá» i així viu feliç esperant que algun dia la seva mare trobi feina i puguin anar a viure totes dues a una casa pròpia.

En Ricardo Alcántara ens torna a emocionar amb una historia que plana per una realitat crua i ens ofereix alguns recursos per superar-la. El relat té un punt tendre però també ens fa vessar la llagrimeta perquè la realitat que ens explica la coneixem bé en algunes escoles i sabem que passa quan a l’aula tenim infants que hi viuen en centres d’acollida.

La Màriam, la Il·lustradora, li ha sabut trobar el punt exacte al relat i imagino que ha tingut prou temps per incorporar els elements simbòlics i màgics que juntament amb el seu traç precís i l’ús d’uns colors força bonics i dolços conviden a mirar i remirar una i altra vegada aquest preciós àlbum il·lustrat.

Si llegiu el conte amb els nens de cicle infantil feu-los notar els detalls que hi apareixen. Per exemple, en aquesta pàgina, que observin les cortines del llit i sobretot el reflex de les ombres sobre el terra i la pell del drac.

O que busquin per totes les pàgines les estrelles de colors i pensin quin és el seu significat. I ja posats, a veure si troben les flors magdalenes o perquè el drac, l’unicorn i el lloro de vegades semblen reals i d’altres són joguines.

Recomanat per a cicle infantil, a partir de quatre anys.

LES DADES
Títol: Qui soc, avui?
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traducció: Laura Borràs
Editorial: El Cep i la Nansa
36 pàgines
Vilanova i la Geltrú, 2018

La coneixeu, aquesta? Diria que s’assembla a…

El sembrador d’estrelles, una novel·la necessària

Mosaics és una editorial independent relativament jove. Va néixer el 2014 i té la seu a Barcelona. Com altres editorials menudes té poca visiblitat a les llibreries i cal accedir al seu catàleg a través d’internet (http://www.mosaicsllibres.com/) o gràcies a la bona feina de les llibreteres que et fan notar ons’amaguen els tresors.
Això m’ha passat amb «El sembrador d’estrelles» d’en Rodolfo del Hoyo. L’he llegit d’una tirada i el recomano, molt.
De què va? Si llegim el que hi diu a la contraportada ens podem fer una idea. Diu:
Heu tingut mai un desig molt fort, molt fort? Un desig d’alguna cosa que sembla impossible? Un desig que no us deixa pensar en res més? Doncs, a en Tià li passa això. En Tià és un nen que deixa de parlar arran de la mort del seu pare, emmalalteix i sembla que el pou de tristesa en el què ha caigut no tingui fi. Fins que un dia una merla li deixa una llavor a la mà perquè la planti: quan la llavor floreixi, el desig que demani es farà realitat. L’amor, l’amistat i l’acte d’escriure és el que ajuda en Tià a madurar, superar el dol i continuar endavant. El sembrador d’estrelles és un cant a la vida, a l’esperança i a la superació individual i col·lectiva.
Tot i que l’argument plana pels mesos posteriors a la mort del pare d’en Sebastià i va seguint les passes del procés de dol (negació, ràbia, agressivitat, plors, etc.) crec que la novel·la té molts altres incentius afegits.
Per exemple, el ritme de les paraules i les frases curtes que l i confereixen frescor i recorden en alguns moments l’estil preciosista d’Alessandro Baricco. Vegeu les primeres línies:
«Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. He tancat els ulls perquè si els obro l’habitació es mou. Amb els ulls tancats tinc poders. Em gronxo al parc. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Tot el que puja, baixa.
Veig el pare somrient amb un regal a les mans el dia que faig deu anys. Els avis i la mama aplaudeixen.
Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. Cap amunt. Cap avall. A través de les parpelles tancades noto una claror.
Sento la veu de la mare com una abraçada. Obro els ulls i veig un somriure gran. El somriure em fa un petó i jo sento molta pau. L’habitació ja no es mou.
—T’ha baixat la febre, Tià.
A fora plou lentament i suau.»
Si ho tornes a llegir en veu alta notaràs com tu també t’estàs gronxant. Bonic. Escrit en primera persona i intercalant alguns diàlegs, l’obra avança suaument.
Unes altres referències que m’han agradat molt són les picades d’ullet a grans obres de la literatura infantil —ja les podem anomenar clàssiques?— com Ronja la filla del bandoler d’Astrid Lindgren, Momo de Michael Ende, La casa sota la sorra de l’admirat Joaquim Carbó— o a grups de titelles com els Babi i la seva mítica Balena Elena.
I també hi ha referències a problemàtiques socials actuals (hipoteques, desnonaments, deslocalització d’empreses, cooperativisme, etc) Un ventall de temes que poden ser la porta d’entrada a converses interessants amb els alumnes o els fills.
D’entre tots els personatges n’hi ha un que destaca: Un home enigmàtic, un auxiliar misteriós, un amic invisible o no, que ajudarà molt al Tià, el calmarà i li donarà bons consells com que escrigui un diari.
Però allò que m’ha «tocat» és la referència a l’escultura El sembrador d’estrelles que hi ha a Kaunas (Lituània). Si podeu investigar la història us alegrarà molt el dia i la nit… però convé que ho descobriu vosaltres mateixos.
Les il·lustracions de la Laura Borràs són un bon complement i transpiren un punt alegre que s’agraeix.
Lectura recomanada per a cicle superior.

LES DADES:
Títol: El sembrador d’estrelles
Autor: Rodolfo del Hoyo
Il·lustradora: Laura Borràs
Editorial: Mosaics
128 pàgines
Barcelona 2017

III Trobada de Joves Lectors

La Institució de les Lletres Catalanes i el fòrum virtual Què llegeixes? organitza la III Trobada de joves lectors, que tindrà lloc demà, 30 de juny, a l’Arts Santa Mònica (Rambla 7, de Barcelona).
En aquesta tercera edició es donarà la paraula als joves que han adquirit l’hàbit de llegir i de compartir lectures com una forma de plaer i d’oci a través de clubs de lectura, per tal que expliquin les seves vivències així com les seves experiències de lectura. També hi haurà professors, llibreters i gent que treballa per estimular la lectura entre els joves. Vol ser una trobada participativa, de debat entre tothom, participants i assistents.
Les inscripcions s’han de fer a través del formulari que trobareu a la pàgina del Què Llegeixes?

El programa del dia és el següent:
09.30 – 10.00 h. Acreditacions i photocall
10.00 – 10.15 h: Benvinguda de Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes
10.15 – 10.30 h: Intervenció de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
10.30-11.30h: Els clàssics, els escriptors i l’escriptura
Introducció i moderació a càrrec de Laura Borràs, directora de la ILC.
Hi intervenen: Care Santos (escriptora), Marta Botet (jove lectora), Irene Vílchez (jove lectora)
Temàtica: els clàssics

11.30-12.00 h Pausa cafè. Marató de recomanacions

12.00 – 13.30 h 1a Taula rodona (nois i noies lectors de clubs de lectura): Més que un club.
Moderació: Ester F. Matalí
Hi intervenen: Fe Fernández (L’Espolsada), Sara Brujo (Llibreria Doria) i Albert Carol (Bibliotecari de la Biblioteca Fages de Climent) i joves lectors membres dels clubs de lectura. Amb fila zero
Temàtica: Taula de clubs de lectura que expliquen la seva experiència.

13.30 – 14.45 h Dinar a l’Arts Santa Mònica

15.00 – 16.15 h 2a Taula rodona (Taula d’experiències).
Moderació: Laura Borràs
Hi intervenen: Glòria Polls (professora de l’Institut), Jaume Sans (professor del CNL), Juanfran (professor d’Institut)

Temàtica: Experiències didàctiques: “bones experiències” relacionades amb la literatura i el foment de la lectura.
16.15 – 17.00h KAHHOT! Les 100 preguntes
17.00 – 18:00h Poesia musicada a càrrec de Mireia Vives i Borja Penalba

 

Simposio Internacional “Lectura en pantalla”

gretel_logoL’equip GRETEL (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona), coordinat per la doctora Teresa Colomer té com a principal objectiu de recerca l’ús dels llibres infantils i juvenils per als aprenentatges literaris a l’escola obligatòria.

Organitzen i participen de nombrosos esdeveniments i ara han programat unes interessants jornades els propers divendres 3 i dissabte 4 d’octubre per tractar sobre les noves transformacions que suposa la producció digital.
Banner simposioEn aquest Simposio s’oferiran els resultats de la recerca en aquest àmbit i es facilitaran eines concretes d’intervenció que ajudin en la millora de la tasca educativa.
En el programa del Simposi hi haurà conferències, però també presentacions de comunicacions d’uns vint minuts cadascuna, on hi haurà un ventall d’idees i experiències molt ampli.
De les conferències, a més de les de Mireia Manresa i Laura Borràs, que seran magnífiques com sempre, crec que val pena destacar l’oportunitat de seguir aquestes altres tres:
Conferència de Junko Yokota: Analyzing Features of Picture Books in the Digital World
Conferència de Bettina Kümmerling- Meibauer: The Child Writes Back. How the new social media challenge traditional views on children’s literatura
Conferència de Kate Pullinger: Inanimate Alice – How We Accidentally Created a Digital Story for Schools.

El Simposi tindrà lloc a la Casa de Convalescència – UAB, St. Antoni Maria Claret, 171, 08041 Barcelona, edifici modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Tota la informació (programa, inscripcions, etc.) la podeu trobar a l’adreça:

http://www.gretel.cat/node/422

lectura en pantalla