Albert Asensio, l’il·lustrador del mes (novembre 2018)

L’il·lustrador d’aquest mes és l’Albert Asensio, un autor que té una pila de bons libres il·lustrats però que no he descobert fins fa poc gràcies a que li van lliurar el premi Llibreter pel seu magnífic El banc blau.
Al seu web podem llegir que l’Albert (Horta de Sant Joan, 1974) va estudiar disseny gràfic, va realitzar un postgrau d’il·lustració i també dos cursos de dibuix i pintura a Londres.
Ara acaba de veure la llum el darrer llibre il·lustrat per ell i que curiosament també té la paraula «blau» al títol. Es tracta de la “Història d’un jersei blau” escrita per Florencia
Gattari i recomanat per als infants a partir de sis anys. Editat per Pagès dins la col·lecció carbassa de Nandibú.

Potser és un llibre que us costarà de trobar perquè no té el format àlbum il·lustrat habitual però l’esforç de remirar i buscar entre les prestatgeries de la llibreria valdrà la pena perquè la història és bonica i emotiva i les il·lustracions a llapis de l’Albert són espectaculars.
Història d’un jersei blau planteja l’arribada d’un nadó a la família i com l’àvia comença a fer-li un jersei molt especial perquè està teixit amb tres dels elements que ella considera imprescindibles per anar pel món: l’escalfor que dona l’estimació, la voluntat de tornar a provar les coses quan no surten a la primera i la paciència necessària per esperar els moments oportuns.
Les primeres pàgines aquí.

Conec una persona molt sàvia que es capaç de sintetitzar en una frase (de vegades amb una sola paraula) allò que als demès ens costa suors i hores d’escriure i pensar com es diu tal concepte o com explicar tal cosa. Estic convençut que si hagués de recomanar perquè convé seguir a l’Albert Asensio i què ens aporta el seu saber, faria una cosa tan simple com enllaçar el vídeo on explica el procés creatiu de “El banc blau” i així entendríem què és això de les impressions, com s’elabora un enquadrament, quin és el camí per aconseguir un resultat bonic i emotiu, etc. Senzillament em diria:
-Mira això!
I enllaçaria el vídeo següent:

Però si voleu saber més del fascinant món de l’Albert Asensio, no deixeu de fer una visita al seu web, val la pena.

http://www.albertasensio.com/

Amb la A d’Akiara books

Akiara books és el nom d’una editorial jove, nascuda aquest 2018, que camina amb pas ferm i decidit oferint uns llibres de molta qualitat.
Al capdavant del projecte està la Inês Castel-Branco que té una llarga història com a editora, escriptora i il·lustradora de llibres per a infants.
He tingut la sort de compartir una estona amb ella i conèixer de primera mà els seus llibres i, sobretot, els seus objectius i anhels. M’ha semblat una persona amb una visió prou clara de per on hem d’anar i quins són els reptes que tenim com a societat si volem fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això els seus llibres tenen una intenció clara d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

La Inês parla i s’emociona explicant els detalls de cadascun dels llibres que han publicat. Mentre l’escoltes tens la sensació d’estar davant d’una extraterrestre perquè el seu pensament va tan de pressa que mentre intentes processar el que t’està contant ja et mostra un altre llibre i et fa adonar, ara un detall gràfic, ara una composició, una anècdota, un pensament, i ho expressa de manera amable i divertida.
Al seu web podem llegir que «AKIARA sona com l’expressió “aquí i ara”, però s’escriu amb la K, la lletra més juganera dels nens. També prové del mot japonès akira, que vol dir clar, brillant, alegre». I també que «AKIARA busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.»

Els tres últims llibres que acaben de publicar, i que podreu trobar aquests dies entre les novetats, són Per què plorem?, Parco i D’on venen les idees? però el seu catàleg conté joies com Respira, La gota d’aigua o Les Històries de Nasrudin.

Per què plorem? És un àlbum que planteja una pregunta i ofereix moltes possibles respostes: plorem per tristesa, per ràbia, perquè no entenem el món, perquè ens ajuda a créixer o simplement perquè en tenim ganes.
A cada doble pàgina hi ha un text breu acompanyat d’una il·lustració poètica amb símbols (alguns evidents i altres no tant).
M’han agradat força les dues darreres pàgines que són una guia de lectura que ens convida a tornar a mirar el llibre amb uns altres ulls i a reflexionar sobre el que hem llegit.
És un llibre —com tots els que fan a Akiara— que no et deixa indiferent i fa evident allò que sempre comentem de que un llibre és bo si quan l’acabes notes que has canviat, no ets el mateix i alguna cosa s’ha remogut dintre teu.

Parco és una altra de les novetats. No és un llibre fàcil però és un llibre valent perquè planteja el tema de la mort. Bé, això ho agraïm els mestres i, en aquest cas, és una altra eina que tenim per tractar la mort, de manera poètica, si voleu. L’autor, l’Àlex Nogués, i l’il·lustrador, en Guridi, es valen de la tradició mexicana per fer-nos veure què queda d’una persona després de morta.

La tercera novetat és D’on venen les idees? i planteja una qüestió ben habitual com és què fer quan no et venen les idees i et quedes en blanc.

Un aspecte que m’agrada d’aquesta col·lecció és el format i l’aposta per la varietat d’il·lustracions. Es nota que ho cuiden molt.
Si voleu fer un passeig pel web d’Akiara segur que ho disfrutareu perquè hi ha booktrailers ben fets i les primeres pàgines de tots els llibres, la qual cosa s’agraeix perquè permet fer-nos una idea del que després hi trobarem.

WEB: https://akiarabooks.com/

CONTACTE:
AKIARA books, SLU
Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª
08024 Barcelona
ESPANYA
tel.: (+34) 93 217 20 31
info@akiarabooks.com

Amb la Inês, editora d’Akiara

Amb la P de Pagès editors

Pagès editors  és una editorial amb tradició a casa nostra. Fa gairebé trenta anys que editen libres i al seu catàleg hi ha al voltant de 2.700 títols de temàtica diversa.
La voluntat del seu fundador, Lluís Pagès, ha estat sempre la mateixa, fer un treball seriós, de rigor i una aposta clara per la qualitat. Les diferents col·leccions de Pagès editors estan dirigides per professionals de cada àmbit d’estudi (historiadors, filòsofs, filòlegs, tècnics, etc.)

Des de fa quatre anys aproximadament han incorporat una nova col·lecció de llibres infantils i juvenils dirigida amb força encert per l’Alba Besora. El primer dels títols de la col·lecció Nandibú va ser el Bestiolari de Joana Raspall, un èxit de vendes.
Podeu consultar el seu catàleg entrant al seu web AQUÍ i trobareu els llibres agrupats per colors, mides i edats. Així, hi ha Petit Nandibú, Nandibú +6, Nandibú +8, Nandibú +10 anys, Nandibú Jove, Nandibú Singular, Àlbum Nandibú, Nandibú – Deixeu que… , Contes amb gust de fruita, Nandibú Historietes i Nandibú Horitzons.

Enguany dos dels seus títols formen part del Premi Atrapallibres (Un regal sense obrir) i Protagonista Jove (Sweet Sixteen), la qual cosa indica com estan fent de bé les coses.

En aquest blog hem relacionat alguns del seus llibres:
Un batec alhora
Un regal sense obrir
Sachiko 
La flor de bambú 
Sweet Sixteen 
El mar i la serp 
Train Kids 
Una editorial amb projecció, que camina amb pas ferm i objectius clars. Ens seguiran sorprenent amb propostes agosarades per a lectors juvenils.

Amb l’Alba Besora

Bon curs!

Companyes i companys! Us desitjo un curs extraordinari, ple de moments formidables.

M’ensumo que serà un bon any per a les biblioteques escolars…

Va! Un poema de Morita Carrillo, la poeta veneçolana, per començar amb l’alegria que ens caracteritza:

MI LÁPIZ

Mi lápiz
Usa ropa
de madera,
Cuello fuerte
de latón,
Y sombrerito
de goma,
Mi lápiz
con borrador.

Lleva bajo
su vestido
la punta negra
de un pie.
Cuando yo
dibujo rápido,
mi lápiz
baila ballet.

Si hago
las letras
muy feas,
invierte
su posición.
Baila entonces
de cabeza
mi lápiz
con borrador.

BON CURS A TOTHOM!

Kathleen Kemly, la il·lustradora del mes (setembre 2018)

La Kathleen Kemly, com molts altres artistes, va començar a dibuixar des de ben petita, quan estudiava a Michigan. Més tard, es va traslladar a Nova York i allà va poder seguir estudis d’il·lustració a la Parsons School of Design (on ensenyava Maurice Sendak, poca broma!). Malauradament no tenim libres seus a casa nostra però sí que podem seguir el seu procés creatiu a la xarxa perquè és molt generosa i no té recança en mostrar com treballa. De fet, explica que gaudeix força de les visites escolars parlant amb els nois i nois de com crea els seus personatges.
Podeu veure el magnífic vídeo on explicar el procés seguit per al seu llibre més preuat «Molly, by Golly»

L’àlbum il·lustrat «Moly, by Golly: The Legend of Molly Williams Americas First Female Bomber» està escrit per la Dianne Ochiltree i narra una història basada en fets reals:
La Molly Williams era una cuinera afroamericana que treballava per a la Companyia de Bombers de Nova York i està considerada la primera bombera coneguda de la història dels EUA. El llibre recrea un dia d’hivern del 1818, quan molts dels bombers havien emmalaltit a causa d’una grip i es produí un incendi en una petita casa de fusta. La Molly va passar a l’acció i va aturar l’incendi.

El llibre ens explica com ho va fer. Destaquen les cinc pàgines que expliquen els fets tal com es van produir, la qual cosa és d’agrair perquè combina ficció amb realitat i és quelcom que sovint trobem a faltar.

Si heu vist el vídeo de més amunt ja heu comprovat que la Kathleen comença amb el photoshop fent esbossos dels personatges i després fa un guió (story board) ben senzillet.

A continuació, treballa cada personatge que primer són com una mena de miniatures a les que va donant forma i volum i amb el Photoshop els hi troba la mida final. Aquest sistema de treball li permet fer canvis molt ràpidament i fàcil; pot moure i ampliar i reduir els personatges a voluntat fins a trobar el que busca.

Després imprimeix els dibuixos en blanc i negre sobre unes làmines a mida completa i en paper aquarel·lat. Diu que la seva impressora és molt bona i que es va gastar molts calers però la inversió ha valgut la pena perquè estalvia molt de temps.

És curiós veure com usa primer tot el blau per establir el patró de valor bàsic sobre el qual anirà afegint més capes d’altres colors. En veure el vídeo m’ha semblat una mica esbojarrat i desastrós però de mica en mica vas veient com apareixen les imatges finals i el resultat és espectacular.

De la seva obra s’ha escrit:

El color i el moviment són les primeres coses que notes de les pintures de Kathleen Kemly. Els seus exuberants paisatges i figures transmeten una immediatesa de llocs i temps.
Fa servir una tècnica que permet juxtaposicions sorprenents de color i textura en les seves pintures acríliques.
Excursionista àvida i observadora del món, s’inspira en la natura i la fascinació per les persones.

Si voleu conèixer més d’aquesta artista podeu veure la interessant entrevista que li va fer la Joanna Marple. Cliqueu a http://joannamarple.com/2017/02/21/kathleen-kemly-illustrator-interview/

Alguns dels seus llibres infantils són:

 

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora: http://kathleenkemly.com/

Axel Scheffler, l’il·lustrador del mes (agost 2018)

L’il·lustrador del mes és conegut, sobretot, per la seva associació amb la Julia Donaldson, i especialment pel treball amb el magnífic El Grúfal. Són la parella número u del Regne Unit pel que fa a vendes de libres per a infants.
L’estil de l’Axel és fàcilment reconeixible. La seva línia divertida i la seva paleta de colors tan personal fa que, de seguida, sapiguem que són les seves il·lustracions.
M’agrada saber que, a més, dedica bona part del seu temps al suport actiu a institucions benèfiques d’alfabetització i institucions de suport als refugiats.
Recentment, el 14 de maig d’aquest 2018, li van concedir el premi com a Il·lustrador de l’Any en els British Books Award i en el seu discurs d’acceptació va dir que la universalitat dels contes infantils demostra el poder i la importància de compartir històries. És un discurs una mica amarg perquè tot i que a la primera part agraeix i explica la seva peripècia vital, a la segona es lamenta de la decisió de deixar la Unió Europeu que han pres els britànics i que li comportarà haver de marxar.

Un parell de fragments d’aquest discurs:
M’agradaria donar les gràcies a la Julia Donaldson, amb qui he forjat una associació extraordinària i exitosa, i m’agradaria donar les gràcies als lectors: els pares i els nens que han crescut amb els llibres que he il·lustrat, i al jurat que m’ha triar: un ciutadà de la Unió Europea estranger en temps de Brexit, és un bon gest.

El Regne Unit ha estat la meva llar durant 35 anys. No hi hauria existit El Grúfal sense que la UE facilités i permetés la meva estada aquí.

No hi estic gaire posat en el tema del Brexit però no acabo de comprendre que després de viure-hi més de trenta anys a Londres, ara hagi de tornar a Alemanya.

L’Axel Scheffler va néixer el 1957 a Hamburg, Alemanya i es va traslladar a Anglaterra per estudiar il·lustració. Després de graduar-se, va començar a dibuixar per a diverses empreses, revistes i diaris anglesos i alemanys.
El llibre, El Grúfal es va publicar al març de 1999 i s’ha convertit en un clàssic modern, del que s’han venut més de 10 milions de còpies a tot el món i ha estat traduït a 31 idiomes.

Ha aconseguit elogis mundials per les seves il·lustracions humorístiques i un èxit particular en les seves col·laboracions amb la Julia Donaldson, però també ha escrit i il·lustrat els seus propis llibres.
Cinc dels seus llibres han estat passats a pel·lícula d’animació.

Una visita al seu web és molt recomanable: https://axelscheffler.com/

A casa nostra hi podem trobar molts dels seus llibres. Alguns títols:
Lisa Muchaprisa
Las aventuras del mono Pipí
El grúfal
La siesta de Carolina
Rosita juega al escondite
Las aventuras de un pez fantasioso
La filla del grúfal
Quina escombra més guapa!
Les tres cartes de l’Ós
Juguem a fet i amagar
Vull fer la migdiada
Els mitjons de la Guineu
El gegant més elegant
Colors
Enrenou a la granja
Del cuidado de las ardillas
Pip i Posy. Un monstre esgarrifós
Pip i Posy. La granota d’anar a dormir
Pip i Posy. Un dia de neu
Cartes de l’esquirol, de la formiga, de l’elefant, de l’Ós

Carme Solé Vendrell, la il·lustradora del mes (juny 2018)

La Carme Solé Vendrell és una de les pioneres de la il·lustració per a infants i joves a casa nostra i no hi ha cap biblioteca escolar de Catalunya que no tingui alguns dels seus llibres, perquè n’ha fet molts i de molt bonics durant molts anys.
A la biblioteca de l’escola guardem com a veritable tresor un dibuix que ens va fer l’any 1999, amb motiu d’una visita a l’Hospitalet. Aquí el podeu contemplar:

El primer llibre que va editar va ser l’any 1968 i fins al dia d’avui n’ha il·lustrat més de 700, entre àlbums i llibres de text, alguns han esdevingut mítics i agraïm que l’editorial Mars (de l’Associació de Mestres Rosa sensat) els estigui reeditant com és el cas de Raspall, La lluna d’en Joan, Jo les volia, En Benet i el seu roure, L’Aniversari o Llívia, petita història d’un gos d’atura.

Al seu web (http://www.carmesolevendrell.com/ca), molt complet i recomanable, podem llegir:
Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la rica tradició catalana d’il·lustració, creant escola en noves generacions d’artistes.
Des del 1992 compagina la seva activitat amb la pintura, on destaquen els seus retrats d’infants, Nens del mar i Nens de la guerra.

Sovint recordem que l’Eric Carle i en Tomi Ungerer tenen un museu dedicat a la seva obra. Crec que la Carme Solé Vendrell també mereixeria que la seva obra tingués espai propi i faria bé el Departament de Cultura de promoure aquesta iniciativa.

Si podeu, no deixeu de visitar l’exposició sobre la seva obra al Palau Robert de Barcelona. Val molt la pena perquè hi ha moltíssims originals i podem seguir la seva evolució com a il·lustradora i els diferents estils i tècniques que ha emprat al llarg de cinquanta anys.
L’exposició es titula «Per què? Carme Solé Vendrell», està organitzada per la Generalitat de Catalunya i explica el recorregut vital de Carme Solé Vendrell com a persona i artista, i descobreix l’entrellat de l’ofici de la il·lustració a través dels seus dibuixos, mostrant com són els personatges de les històries, com vesteixen, què fan, què senten, on són… tot allò que fa que llegir un llibre narratiu il·lustrat sigui com assistir a una representació teatral.
L’exposició es pot visitar fins al 24 de setembre. Es nota la mà de la Teresa Duran, experta en literatura infantil i juvenil i que ja ha comissariat altres exposicions exitoses. També compta l’assessorament del cantautor i escriptor Jaume Escala.

L’exposició s’estructura en quatre apartats i acaba amb la campanya WHY?, que ha promogut perquè ens preguntem el perquè de la injustícia que pateixen molts nens i nenes que viuen situacions de misèria i marginalitat arreu del món.


A l’exposició hi destaquen els 11 llibres que van suposar girs en la seva trajectòria, llibres essencials que expliquen bé les seves il·lustracions. Aquest:
1973. El poll i la puça. Textos de Jordi Cots. Editorial La Galera. Carme Solé Vendrell adquireix un estil (llenguatge tècnic) propi.
1978. Potser sí, potser no. Editorial Casals. Mostra del que és un bon llibre per a l’escola.
1979. Un os nuvolós. Textos de Leslie Williams. Primer llibre editat a l’estranger. Editorial Blackie.
1982. La Lluna d’en Joan. Text de Carme Solé Vendrell. Editorial Blackie.

1984. Jo les volia. Text de Maria Martínez i Vendrell sobre una idea de Carme Solé Vendrell. Editorial Destino. Relat autobiogràfic. Transició del relat fantàstic al realisme.
1989. La Bíblia. Tria de textos de Josep Maria Rovira Belloso. Editorial Destino. Viatges per veure llums i escenaris. El teatre és molt present en les il·lustracions d’aquesta obra, amb referències a les representacions de La Passió o Els Pastorets d’Horta.
1991. Els nens del mar. Textos de Jaume Escala. Editorial Syros Altternative. Aposta clara per un text que oposa tradició (rondallística) i crua realitat. Inspirat en la destrucció de les barraques imposada per la Barcelona Olímpica.
1992. La luz es como el agua. Textos de Gabriel García Márquez. Editorial Grimm Press. Obra en què apareixen alguns canvis tècnics i estilístics i que li permet aconseguir una gran visibilitat internacional.
1994. La Lluna, la Terra i el Sol. Textos de Jaume Escala. Editorial Patmos Verlag. Text molt obert que, a partir dels moviments dels astres, permet als infants fer diverses interpretacions.

2001. Un puñado de besos. Textos de Antonia Rodenas. Editorial Anaya. Representa una ruptura respecte a treballs anteriors d’il·lustració.
2011. La croada dels nens. Textos de Bertolt Brecht. Editorial Magenta. Imprès amb els esbossos originals.

Al Telenotícies vespre de TV3 del dia 30 d’abril de 2018 se’n van fer ressò. Aquí, la notícia:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/una-exposicio-mostra-els-50-anys-de-professio-de-la-illustradora-carme-sole-vendrell/video/5763276/