Maite Carranza a la Platero

La revista PLATERO va començar a publicar-se fa quaranta-un anys. Han fet una feina admirable fomentant, informant i animant a la lectura dels llibres infantils i juvenils i ho fan perquè volen una societat més lectora, més investigadora i més compromesa.

En els darrers temps és molt més fàcil accedir a la revista perquè la pugen directament al seu blog i així ens informen de tot el que fan i pensen. M’agrada quan la dediquen a un personatge en concret. Solen ser revistes ben estructurades amb una pila d’informacions que d’altra banda costen de trobar i sintetitzar.

De la mà de Juan José Lage, mestre i bibliotecari, van tirar endavant aquest projecte (el primer a tot l’Estat) i han rebut premis ben merescuts com el Premio Nacional al Fomento de la Lectura (Ministerio de Cultura) y el Premio Platero (Organización española para el libro infantil y juvenil).

La última revista es pot consultar i descarregar. Val molt la pena. És un monogràfic dedicat a la gran Maite Carranza.

Recomano, especialment, l’entrevista que li fan perquè és una delícia, farcida d’anècdotes personals i referències literàries, com quan li pregunten a dins de quin llibre li agradaria viure i diu que “al món d’en Tom Sawyer i Huckelberry Finn, a prop del riu Mississipí navegant, pescant i amb la banda sonora d’espirituals”. I continua dient “Probablement em picarien els mosquits, no pescaria res i la tia Polly em mataria a pallisses”. Bo.

Moltes felicitats, companys d’Oviedo i continueu quaranta anys més donant-nos alegries!

Podeu descarregar-vos la revista entrant al blog de Platero:
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

Lectures recomanades Sant Jordi

Com cada any, us presento algunes novetats aparegudes en els darrers mesos i que m’han semblat bones lectures. Són deu per a cada cicle, quaranta en total. Al final podeu descarregar el tríptic i si us fa servei, estaré content.

D’ací no res serà Sant Jordi, especial com l’any passat. Amb una mica de sort encara podrem fer alguna trobada presencial però si no és possible, ho gaudirem igualment.

Si podeu, aneu a la llibreria més propera i de confiança, feu-vos un bon regal i de passada compreu libres per a les persones que estimeu.

Cicle Infantil

No em diguis cutxi cutxi. Sean Taylor. Baula

El gran petit lleó. Hildegard Müller. Takatuka

Gus. Tyto Alba. Nuevo nueve

La feria de medianoche. Gideon Stere. Edelvives

Sports. Meritxell Martí. Combel

Benvinguda. Marta Comín. A Buen Paso

Qui farà riure a la princesa? Olga Cercós. El cep i la nansa

A la cua de l’arca. Antonis Papatheodoulou. Kalandraka

¡Gracias! Mary Lyn ray & Stephanie Graeguin. Corimbo

Què veus, eriçó? Ramon Besora. Nandibú

Cicle inicial

Si vens a la Terra. Sophie  Blackall. Barcanova

El oficial Correa y Gloria. Peggy Rathmann. Ekaré

Un dia amb en Mus. Claire Lebourg. Blackie Books

Avni (Animal Veritablement No Identificat. Romain Pujol. Astiberri

Els invisibles. Tom Percival. Andana

La filadora de boira. Agnès de Lestrade. Tramuntana

A la recerca de la flor Constel·lis de les profunditats. Benjamin Flouw. Coco Books

La Paula i el colibrí. Muriel Villanueva. Animallibres

Gràcies. Història d’un veïnat. Rocío Bonilla. Animallibres

No sin mis cosas preferidas. Sepideh Sarihi. Lóguez

Cicle Mitjà

El viatge dels veïns. Helene Lasserre. Birabiro

Astronautas (bitácora de un viaje espacial). Chang-Hoon Jung. Ekaré

Como se hace un museo. Ondrej Chrobak. Nórdica

El bolero de Ravel. José Antonio Abad. Kalandraka

Clara Campoamor. Manuela Carmena. Shakelton

Fi? Això no s’acaba així. Noemí Vola. Meraki

Els estels. Jacques Goldstyn. Joventut

El món al revés. Fina Girbés. Andana

Gos Pudent. Milionari! Colas Gutman. Blackie Books

Mi abuelo tenia un hotel. Daniel Nesquens. Anaya

Cicle Superior

Toni o como conseguir las Ronaldo Flash. Philip Waechter. Maeva

Arracades d’avellaner. Montse Homs. Barcanova

El consentimimento. Rachel Brian. Océano

Cool nata. Maria Scrivan. Bruíxola

Robatoris de llegenda. Soledad Romero. Zahorí books

El mètode xof!. Roddy Doyle. Blackie books

L’elefant. Peter Carnavas. Nandibú

La invisible nave de la noche. Joan Manuel Gisbert. Anaya

Les fabuloses aventures de l’Aurora. Douglas Kennedy. Flamboyant

Viatge al país dels arbres. J.M.G. Le Clézio. Animallibres

Si voleu descarregar-vos el tríptic, cliqueu a:

«La gent de la meva escala», més que un poemari

Els lectors de poesia saben que no es tracta només de «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Els lectors saben que poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat del piano. Saben que poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan comprenem com funciona la rentadora, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quant ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls. La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.

De vegades, però, alguns poemes tenen un plus afegit. És el cas del poemari «La gent de la meva escala». Perquè, a més de les emocions i les imatges mental (i reals, en aquest cas) hi ha, en cada poema, una història. Són com petits relats, contes, protagonitzats la majoria per infants, dels que podem estirar i aprendre per extrapolar-los a les persones que coneixem o als infants de la família o l’escola.

Estic molt content que la Roser m’hagi convidat a participar de la presentació el proper dijous. La Roser és persona sàvia, a qui admiro pels seus coneixements d’etnografia i de la tradició oral i també per la manera que té de connectar-ho tot amb la música, les arts, el teatre. No sé si us passa com a mi, que faig connexions de la gent que conec amb els personatges de l’imaginari àlbum de cromos on guardem els nostres referents. En el cas de la Roser (això ella no ho sap) sempre m’ha recordat a aquell escriptor que vivia a Iàsnaia Poliana i que tenia una gran preocupació per la pedagogia. Sí, definitivament, la Roser és Tolstoi.

La presentació del llibre serà molt bonica perquè serà presencial, la llum del dia s’anirà apagant i llegirem poemes al pati de Casa Anita, que serà com estar enmig del bosc. Quina paradoxa: Enmig del bosc llegint poemes de ciutat… hahaha, memorable!

No voldria avançar com anirà la cosa, només us puc dir que si veniu segur que ho xalareu. Però com que l’aforament és limitat (coses de la pandèmia) cal que us inscriviu enviant una sol·licitud a catalunya@kalandraka.com

A la «promo» que ha fet l’editorial podem llegir, entre altres, aquestes paraules:

Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes que es forja en un edifici qualsevol d’un poble o ciutat.
A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa.
Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà, les pàgines d’aquesta obra ens permeten traspassar cada porta.
Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala», una secció de la revista infantil La Mainada on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d’avantguarda) va escriure petits contes durant 1921. L’autora explica algunes de les coses que passen en una comunitat de veïns de manera poètica. Així és com Roser Ros ens presenta a un nen dormilega, un altre de ben petitó, una nina, una àvia amb la seva neta, una nena que va al mercat… i altres pintorescos habitants. Els jocs de paraules i sons, les repeticions i les tornades, les estructures dialogades, les cantarelles, moixaines i cançons de bressol inspirats en la tradició oral i altres recursos literaris són algunes de les propostes d’aquest poemari pensat per llegir i mirar, per gaudir escoltant i per recitar.

Les il·lustracions són de la María Girón, que té la capacitat de canviar de paleta segons el tipus de lectura del que es tracta. En aquest cas és una delícia, usa tonalitats suaus per crear atmosferes càlides i figures expressives.

LES DADES:
Títol: La gent de la meva escala
Autora: Roser Ros
Il·lustradora: Maria Girón
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 44
Barcelona, 2021

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

«Del pecho a la palabra», una apologia de la narració oral

El blog de l’Escola de Llibreria té com a funció donar a conèixer l’existència d’aquesta plataforma de formació entre tots els interessats, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món, i facilitar el coneixement d’organismes, llibreries i fonts d’informació relacionades.

Els responsables d’aquest blog són en Lluís Agustí i l’Amadeu Pons.

A l’apartat Ressenyes trobareu, regularment, resums de treballs, articles i estudis d’interès relacionats amb la cadena del llibre.

Divendres passat (12 de febrer) vaig col·laborar amb la presentació d’un llibre que m’ha agradat molt. L’ha escrit Juan Kruz Igerabide i es tituta «Del pecho a la palabra: infancia de canto y cuento».

Podeu llegir la ressenya clicant a:
https://fima.ub.edu/edl/ca/del-pecho-la-palabra-infancia-de-canto-y-cuento

I si voleu llegir la presentació que fa el mateix Kruz, cliqueu AQUÍ.

«Cuando los niños escuchan un cuento, abren la boca, nos indican que se están alimentando —sobre todo— de asombro.»

Guido van Genechten, il·lustrador

imatge extreta de “la librería de la estafeta”

Els mestres de cicle infantil dediquem estones a explicar contes als nostre alumnes. Amb el temps et vas fent el teu propi repertori format per aquelles històries tradicionals o d’autor amb les que et sents més còmode o veus que agraden més als infants. En el meu cas, m’acompanyen la història d’en Martí i les galetes coco, Matrioska, En la casa hay un ratón, Els tres fadrins digodins, i alguns àlbums il·lustrats imprescindibles com Xocolata o Elmer i sempre procuro que n’hi hagi algun d’en Guido Van Guenechten.

Divendres passat em van convidar a fer una sessió de contes que havia de ser l’inici d’un projecte sobre una pintora japonesa, la Yayoi Kusama, artista coneguda pels quadres amb punts. Vaig incloure en les narracions Un llibre (Hervé Tullet), El juego de las formas (Anthony Browne), Quatre cantonades de no res de Jerome Ruillier, Triangles i quadrats d’en Tonucci i alguns més, entre els quals l’inimitable Quico de Van Guenechten.

Aquest autor i il·lustrador belga va començar en aquest món de la literatura infantil de manera casual. Després de treballar en feines variades com el disseny en una impremta, càrrega i descàrrega en una ferreteria, vendes, etc. va provar la il·lustració de llibres per a infants i va veure que allò li agradava i se li donava prou bé. Fins ara no ha parat de dibuixar i publicar.

El llibre d’en Quico (Rikki, en la versió original i també en les traduccions actuals que ha fet Nandibú) té una història bastant curiosa perquè inicialment era sobre ell i els seus germans i com es relacionaven, sovint barallant-se. Va triar exemplificar-ho amb conills i per ajudar-se amb els dibuixos va fer unes figuretes de fang. Quan es van assecar, a una d’elles l’orella li havia començat a caure. Aquest fet li va semblar interessant i va abandonar el projecte inicial centrant-se en què li passava a un conill amb l’orella caiguda, de qui els altres conills se’n reien.

Aquest conte i tota la sèrie s’ha traduït a una pila de països, més de trenta. A Bèlgica és molt popular. Recordo que en una estada a la ciutat de Bruges vaig veure a l’aparador d’una llibreria de la zona flamenca, una pila de merchandaising que feia feredat. No vaig poder resistir la temptació de comprar el ninotet i des de llavors que m’acompanya en algunes sessions de contes.
Aquest il·lustrador segueix un mètode de treball força habitual. Segons explica ell mateix:

Després de la idea i els primers esbossos, el següent pas és elaborar l’storyboard. Com que la història s’ha d’explicar en un nombre limitat de pàgines (32), intento adaptar la idea bàsica a aquest “format” el més ràpidament possible. Això passa per dividir la història en escenes. A continuació, comença la configuració dels personatges principals, l’ambientació i l’esquema de cada escena. Després d’aquesta fase, consulto al meu editor, faig els dibuixos finals i determinem el disseny (portada, tipus de lletra, col·locació del text, contraportada…) del llibre.
Faig servir de tot, com ara guaix, aquarel·la, llapis de colors, guix, tinta. Pinto, dibuixo, tallo, esquinço i enganxo. M’agrada provar noves tècniques i materials, només per mantenir l’emoció. Si no m’agrada a mi, és natural que no pugui fascinar els altres.

Altres llibres coneguts d’aquest autor són Què portes dins del bolquer?, Veig, veig, qui veus?, La meva mare, el meu pare, en Riqui no té por, Botes noves.

Enllaç al web de l’escola Gras i Soler: https://agora.xtec.cat/ceipgrasisoler/general/jaume-centelles-i-la-yayoi-kusama-a-infantil/

 

L’Imma Palahí, il·lustradora i mestra

l’Imma Palahí, il·lustradora

Quan arriba el mes de gener és moment de canviar la imatge de la capçalera del blog, la il·lustració que veureu durant tot l’any. Hem tingut dibuixos bonics de la Màriam Ben-Arab, d’en José Labari, de la Sígrid Martínez i d’en Raül Castillo, tots ells artistes amb els que he col·laborat i que, generosament, han cedit un dibuix per a la capçalera.

Enguany li he demanat a l’Imma Palahí per dos motius. El primer perquè va il·lustrar la portada de «El abrazo de la literatura»

El segon perquè acaba de pujar al web un jclic preciós sobre l’obra d’en Gianni Rodari, en concret sobre els «Contes per telèfon». Imprescindible.

Un jclic és un programa educatiu sobre un tema determinat. Estan avalats pel Departament d’Educació i l’Imma n’ha fet alguns de mítics (com el del centenari de la Joana Raspall, per exemple) que els hem anat veient i passant a les escoles des de fa una pila d’anys.

El d’en Rodari es titula «Etern Rodari» i el podeu veure i jugar clicant a:

https://clic.xtec.cat/projects/rodari/jclic.js/index.html

L’Imma també ha col·laborat en obres de literatura infantil. La darrera va ser un llibre signat pel col·lectiu Sardina i que va publicar Takatuka. El seu títol és «Lota, la catxalota»


Hi ha un tercer motiu que, per a mi, és molt valuós i és quan darrera de les relacions professionals sorgeix una entesa personal i acabem establint amistances amb bona gent amb qui confiar i amb qui anar on calgui.

Lectures recomanades Nadal 2020

Deia Rodari que «La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.» Amb aquesta idea llegim i seleccionem les lectures que ens agraden. No sempre encertem, esclar!, perquè cadascú té els seus propis gustos i necessitats.

La millor tria és la que un mateix fa visitant les llibreries, preguntant a les llibreteres sàvies (n’hi ha moltes!) i remenant fins que el llibre que busques et crida i llavors sona la música i esclaten focs artificials.

Des de fa més de vint anys presentem un tríptic amb la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a les festes nadalenques i per a la carta als Reis. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup classe o de l’infant, ja sap el que els hi convé.

A sota del títol, trobareu el nom de l’autor i l’editorial. Si heu anat seguint aquest blog, veureu que n’hi ha alguns que ja els hem comentat en els darrers mesos.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Hänsel i Gretel
Jacob i Wilhelm Grimm. Flamboyant

Vull aquest pastís
Simon Philip. Bruíxola

El meu avi
Émilie Chazerand. Corimbo

La Gala i el Pelut al circ
Marc Clamens. Combel

Un final inesperat
Jérôme Camil. Tramuntana

¡Blas!
Elena Hormiga. Apila

De pressa, de pressa!
Clotilde Perrin. Joventut

Dins l’ou
Emma Lidia Squillari. Kalandraka

Els colors de la natura
Magdalena Konecna. Cossetània

Truman
Jean Reidy. EntreDos

Cicle Inicial

El primer cas
Ulf Nilssson. Viena

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Juan Feliu Sastre. Takatuka

La meva Guia, el meu Capità
Gonzalo Moure. Kalandraka

Perdut a la ciutat
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Llegendes del pati (Campions del mon)
El hematocrítico. Barcanova

En Gripau i en Gripere són amics
Arnold Lobel. EntreDos

Tres llàgrimes
Ricardo Alcántara. Baula

Què construirem. Plans per a un futur junts.
Oliver Jeffers. Andana

Els capibares
Alfredo Soderguit. Ekaré

Chloe i el lleó
Mac Barnett. Tramuntana


Cicle Mitjà

Capgirat
Alba Dalmau. Bindi Books

Història de l’art en 21 gats
Diana Vowles i Joceliyn Norbury. Mediterrània

Ubú
Jérôme Ruillier. Joventut

La lluna no és de ningú
Tohby Riddle. Babulinka

Gos pudent. Bon Nadal!
Colas Gutman. Blackie Books

En peligro de extinción
Nono Granero. Ekaré

El món és casa meva
Maïa Brami. Zahorí books

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Amb calma. 50 històries naturals
Rachel Williams. Famboyant

L’arquitecte i l’arbre
Thibaud Rassat. Coco books

Cicle Superior

Pippi Calcesllargues
Astrid Lindgren. Kókinos

Plasticus marítimus, una especie invasora
Ana Pêgo, Isabel Minhós. Kalandraka

Destellos
Jen Wang. Sapristi

Jefferson
Jean-Claude Mourlevat. Nórdica

El peix número 14
Jennifer L. Holm. Viena

A través
Tom Haugomat. AH Pípala

Les històries del llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

El dia de las ballenas
Cornelius. Océano travesía

Las Varamillas
Camille Jourdy. Astronave

La meva troballa
Silvia Vecchini. Tramuntana

Llegim? Campanya per motivar la lectura en família

Ja es pot consultar tot el material de la magnífica companya que va dissenyar fa uns mesos l’editorial Bromera.

«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.

Al seu web (https://llegim.org/) trobareu idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família.

Els objectius estan clars:

Hi ha un apartat amb consells pràctics del tipus “Com organitzar la jornada lectora”, “els carrers de la ciutat” “com motive a escriure creativament” etc.
Us els deixo a continuació en format pdf.

1_Histories-per-a-no-dormir__Receptes-i-consells-practics
2_Com-motive-a-escriure-creativament_Receptes-i-consells-practics
3_La-lectura-dia-de-club__Receptes-i-consells-practics
4_Com-organitzar-la-jornada-lectora__Receptes-i-consells-practics
5_10-receptes__Receptes-i-consells-practics
6_Viatjar-en-familia__Receptes-i-consells-practics
7_llibres-que-ens-fan-creixer__Receptes-i-consells-practics
8_els-carrers-de-la-ciutat__Receptes-i-consells-practics
9_Decaleg-per-a-motivar-la-lectura__Receptes-i-consells-practics

També, si sou centres educatius, centres culturals, biblioteques o ajuntaments podeu demanar en préstec l’exposició «Vacuna’t amb la lectura». La cessió de l’exposició és GRATUÏTA durant 15 dies. L’entitat sol·licitant es farà càrrec del transport, tant d’anada com de tornada.

La mostra està integrada per:
16 panells enrotllables (100 × 200 cm) amb il·lustracions de Xulia de Vicente i textos de l’escriptor Pasqual Alapont.
Una revista en paper de 32 pàgines amb el còmic «Vacuna’t amb la lectura» i consells pràctics per a fomentar la lectura en família.

 

 

Teniu accés a la revista LLegim?, un recurs gratuït, útil i senzill per a fomentar la lectura.
Omplint un formulari podeu demanar a la Fundació Bromera un exemplar en paper d’aquesta publicació accessible, amena i pràctica que us ajudarà a transmetre l’amor per la lectura en l’àmbit familiar.

Ah! I també us podeu fer un test per saber si sou una família lectora:

Bé, i molta, molta més informació que trobareu al web https://llegim.org/ Feu-li una ullada, val la pena!

Estic content d’haver participat d’aquesta campanya i agraït per la confiança a la gent de Bromera.

El vídeo promocional de la campanya:

 

Amb la Z de Libros del Zorro Rojo

Una de les editorials que convé seguir és «Libros del zorro rojo» i, de fet, en aquest blog hem referenciat molts dels libres que tenen al seu catàleg infantil (Una casa al bosc, El venedor de felicitat, Migrants, Un zorro, Ser o no ser… una poma, etc.)

Fan llibres bonics de veres.

Al seu web (https://librosdelzorrorojo.com/ca/) podem llegir que
«Per a la nostra editorial, il·lustrar significa crear una obra mitjançant la confluència de dos llenguatges: la literatura i les belles arts. Paraula i imatge floreixen en el fèrtil terreny que les vincula: l’art d’editar.
Els llibres que articulen i defineixen el nostre catàleg, tant d’infantil com de juvenil i adult, són llibres que busquen, des de la singularitat, complaure aquest desig del lector de trobar significats propis. Una literatura que no uniformitzi, inconformista, no complaent, que plantegi preguntes, integradora, que desperti la curiositat i, sobretot, que provoqui el plaer de la lectura

Vaig coincidir fa uns dies amb un dels editors, en Fernando Diego, i em va recomanar que si volia saber coses d’ells el més fàcil era llegir l’entrevista que li va fer Jose Valenzuela. La podeu llegir clicant a:
https://www.jotdown.es/2018/02/editar-en-tiempos-revueltos-libros-del-zorro-rojo/

L’entrevista val molt la pena i segur que us fareu fans d’aquesta guineu que s’assembla molt a la del Petit Príncep.

Amb en Fernando Diego, editor de Libros del Zorro Rojo