Lectures recomanades Nadal 2022

Ja tenim a punt les recomanacions de Nadal! És un ritual que vam iniciar fa una pila d’anys repartint un tríptic amb quaranta lectures que ens semblaven que podien ajudar a gaudir d’uns bons moments. Recordo que, a l’escola, fèiem una reunió amb els pares i les mares que assistien als “berenars i llibres” i comentàvem les bondats de determinats llibres i, de passada, apreníem a mirar des de diversos angles allò que els autors ens ofereixen.

M’agradaria aclarir que aquestes tries no les feia sol. Teníem un equip de mestres compromeses que feien aportacions i, entre tots, miràvem d’oferir el millor del millor.

Uns anys després, el 2009, vam començar a pujar-les al web i compartir-les amb altres mestres i famílies d’altres centres. La possibilitat de compartir, contrastar opinions ens enriqueix. No sempre estem d’acord, esclar!, però això és bo, sinó seria massa avorrit.

He tingut sort, perquè quan vaig deixar l’escola he continuat en contacte amb persones que em fan notar que ha aparegut un llibre potent i que no puc deixar de llegir. Normalment els hi faig cas i normalment l’encerten. Són llibreteres vocacionals, mestres compromeses, bibliotecàries molt lectores, etc.

La primera recomanació que vaig pujar a aquest blog, i que podeu trobar a la pestanya superior, anava acompanyada d’una cita preciosa de l’Emili Teixidor, extreta del seu llibre «La lectura i la vida» que deia: “Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se’ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar l cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions…Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida”

A continuació, trobareu la tria d’aquests darrers mesos i, al final de l’entrada, hi ha el tríptic per si el voleu descarregar i compartir. Són quaranta llibres, dividits per cicles.

Cicle Infantil

Al bosc
Ainara Azpiazu. La Topera

Les botes del general
Elisa Ramon. Edicions del Pirata

Alegria
Laia Figueras. Nanit

Un ou és silenciós
Dianna Hutts. EntreDos

La colla dels 11
Rocio Bonilla Animallibres

En tu cabeza
Matthieu Maudet Océano Travesía

La casa del ratolí
Jonathan Stutzman. Ekaré

El gat Boris. El cotxe banyera
Erwin Moser. Flamboyant

Cargol
Minu Kim. Joventud

Una sopa de piedra
Anaïs Vaugelade. Corimbo

Cicle Inicial

Tots comptem
Kristin Roskifte. Maeva

Esperant l’albada
Fabiola Anchorena. Kalandraka

Nosaltres, les persones
Dieter Böge. Libros del zorro rojo

El sot
Emma Adbäge. EntreDos

Un día con amigos
Philip Waechter. Lóguez

No m’agraden les moneiotes!
Juan Feliu. Takatuka

La sopa del senyor Lepron
Giovanna Zoboli. A buen paso

Ot el bruixot 1
Picanyol. Edicions del pirata

Uugh! Un relat del pleistocè
Rafael Yockteng. Ekaré

Com serà el més enllà?
Shinsuke Yoshitake. Libros del zorro rojo

Cicle Mitjà

Capità Lluc
Carles Sala. laGalera

El berrinche de Moctezuma
Nuria Gómez. Ekaré

En Charlie Brown i companyia
Charles M. Schulz. Meraki

El retrato del conejo
Emmanuel Trédez. Lóguez

L’Hivern del senyor Jeroni
Eulàlia Canal. Animallibres

El mocador del sultà
Pia Wortham. Yekibud

Conspiració a l’ombra (Llegendes del pati)
El hematocrítico. Barcanova

Tatrebill en contes uns
Miquel Obiols Kalandraka

Ei, ei, ei, Taxi!
Sasa Stanisic. Takatuka

Dagfrid. Una nena vikinga
Agnès Mathieu-Daudé. Flamboyant

Cicle Superior

Paraules de caramel
Gonzalo Moure. Kalandraka

El lleó sobre la porta
Onjali Q Rauf. La Galera

Un estiu de luxe
Marianne Kaurin. Nandibú

Cosmo
Carlie Sorosiak. Bindi Books

El jove Moriarty
Sofía Rhet. LaGalera

Un geni irrepetible
Marius Moneo. Ara llibres

L’illa
Anna Casals. Estrella Polar

Temps de haikus
J. N. Santaeulàlia. Akiara

No em dic Txaikovski
Juancho Azuar. Birabiro

Einstein – El fantàstic viatge
d’un ratolí a través de l’espai i el temps

Torben Kuhlmann. Joventut

El tríptic aquí:

Els polls ens visiten, novament!

Ahir a L’ofici d’educar vam tornar a parlar del polls! A la secció Llibres per somiar vam presentar “Salti qui pugui” d’Agnès de Lestrade, il·lustrat per Annick Masson i publicat per Tramuntana.

És un àlbum que ens explica la història d’un poll que viu al cap d’un nen i tot el que li passa. Un llibre divertit per a nens de 4 i 5 anys en què gairebé tothom s’acaba gratant.

Com a cada programa, fem una pregunta o un repte per optar al premi del llibre presentat. Aquesta setmana el repte és el següent:

Digueu un remei contra els polls.

No cal que sigui un remei que hagi funcionat. Expliqueu quin remei coneixeu o recordeu de quan éreu infants.

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 d’octubre.

Al darrer programa va resultar guanyadora la Marta, l’enhorabona! El llibre “cors de gofra” li farà passar grans moments.

En el mateix programa es va parlar, com no?, de tot el que has de saber per mantenir a ratlla els polls.

És una de les afeccions més comunes entre els 3 i els 12 anys, fa més de 3.000 anys que hi convivim i no ens els traiem del cap. Per què no desapareixen de l’escola i són tan contagiosos amb la canalla? Hi ha infants que hi tenen més predisposició? Quines fakes hi ha sobre el polls? Quins tractaments són més eficaços? Es pot prevenir, l’aparició de polls?

Vam sentir la veu de la dra. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona; la dra. Mercedes Gracenea, professora de Parasitologia de la Universitat de Barcelona i la pediatra Gemma Baulies.

I també les experiències amb els polls de la Pepa, la Maia, la Montse, la Laura i la Paloma.

Podeu llegir, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, clicant a :

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/tot-el-que-has-de-saber-per-mantenir-a-ratlla-els-polls/noticia/3189816/

O sentir el podcast a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/tot-el-que-has-de-saber-per-mantenir-a-ratlla-els-polls/audio/1149060/

«Cors de gofra» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’Ofici d’educar” vam parlar d’aquesta novel·la escrita per la Maria Parr, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada per Nórdica Libros, un llibre ple de sorpreses i aventures, divertit i molt premiat, ideal per a nens de cinquè, sisè i l’ESO.

Les aventures estan protagonitzades per dos nens que viuen en una cala noruega, en un entorn rural, tranquil i protegit.

El relat abasta des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període.

L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen.

Com a cada programa, fem una pregunta fàcil per al concurs dels «Llibres per somiar». La d’aquest programa és:

Quin és el nom del noi protagonista de la història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 9 d’octubre.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara Cervelló. Enhorabona!

Podeu sentir la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cors-de-gofra-de-maria-parr/audio/1147481/

En el mateix programa es va parlar de:

Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures

Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants.

Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador.

És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d’ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites?

Vam sentir els opinions de l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, la Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l’Institut Duerme feliz, la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de “La ciencia del sueño infantil”, i el testimoni de Roger Escapa.

El podcast, aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/dormir-missio-impossible-guia-basica-per-dormir-les-criatures/audio/1147483/

Els relats que el vent s’endugué

«Els relats que el vent s’endugué» són històries que s’escapen de les biblioteques de la ciutat i cada més es colen al «Diari de l’Hospitalet». Passen de mà, de boca a orella, de vegades descansen a la tauleta que hi ha al costat del sofà, circulen per la ciutat i ningú no sap on poden arribar perquè cada relat té el seu destinatari i segur que hi ha un lector que l’està esperant.

Abans d’ahir, 19 de setembre, vam iniciar una acció amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet i el Diari de l’Hospitalet. Cada mes, donarem a conèixer un relat breu d’un autor o autora de la ciutat que es podrà llegir en digital a lhdigital i també en format paper a les revistes que es bustien a totes les cases de la ciutat.

La idea és incloure un relat no gaire llarg, que formi part d’una sèrie d’escrits que es vagin guardant i col·leccionant. Aquest RELATS (poemes, cròniques urbanes, contes, notícies, etc.) escrits seran col·leccionables i als veïns que n’hagin llegit i guardat tres, se’ls oferirà la possibilitat d’anar-los a bescanviar per un adhesiu il·lustrat per la Màriam Ben Arab
(https://www.instagram.com/mariam_benarab/) amb la frase «Aquí hi viu una família lectora»

L’adhesiu és per a la porta de casa, la motxilla, etc., i, qui vulgui, podrà enviar una foto a l’adreça (espaillampsicentelles@gmail.com) que els facilitarem. El dia que vagin a la biblioteca amb els tres relats, la bibliotecària els segellarà i els retornarà amb l’adhesiu i un escrit explicatiu del seu significat. I alguna altra sorpresa, també.

Quin és l’objectiu? Què aconseguirem? D’entrada, allò més necessari, que vagin a la biblioteca és un primer pas (un gran pas) i després, que s’afeccionen a llegir i a esperar el conte del mes següent. I si aconseguim que passin una bona estona, ja ho tindrem.


En síntesi, és això, albirar un futur on algun dia puguem escriure una bonica història que comenci dient que “a l’Hospitalet, ciutat lectora…”

El primer relat «el amor es sordo» és obra de la Vanessa Requena Fernández https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/vanessa-requena-fernandez

Podeu trobar més informació de la campanya si entreu al web de lhdigital:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

La història de Krtek, un talp de llegenda

Definitivament, aquests any quedarà en el meu record com «L‘any dels talps», sobretot per l’experiència viscuda amb els amics de “La talpeta que volia saber qui li havia feta allò al cap” però també perquè aquest juliol he conegut a un altre talp, més antic però igual d’entranyable i estimat pels infants.
Es diu KRTEK —en txec, l’idioma original de la sèrie de llibres i pel·lícules d’aquest animal— i té un historia curiosa.

Tot va començar l’any 1956, a Praga. Un il·lustrador, Zdeněk Miler, volia crear un personatge per explicar als nens com es fabrica la roba. Al seu imaginari estava Disney i per això va triar un animal. Com que els que li agradaven ja formaven part dels dibuixos animats de la factoria americana, va triar un talp.
La primera pel·lícula sobre el talp es va projectar al Festival de Venècia i va tenir tan bona rebuda que van proposar-li fer altres episodis. Se n’han fet una cinquantena. Tenen entre cinc i deu minuts de durada i estan pensats per a infants de dos i tres anys. Com que les volien exportar a d’altres països i la seva intenció era que fossin fàcilment compreses, van optar per incloure només sons, exclamacions curtes que expressessin els sentiments dels personatges. Se’ls va ocórrer que les filles d’en Miler fossin les narradores d’aquests sons no figuratius i, alhora, els servien de testimoni dels seu procés de creació i així podien veure si el missatge arribava o no als infants.

Zdeněk Miler va néixer el 1921 i va morir el 2011 (Foto: Nguyen Phuong Thao, MF DNES)

El talp o, millor, El petit talp i els seus amics (la granota, l’eriço, la rateta, el conill) es presenta en format de petits contes per somriure, amb un missatge harmoniós amb la natura. Imagino que quan van ser creades, el 1956, a l’altra banda del mur, volien ser una alternativa a les històries que es produïen als Estats Units.

Si viatgeu a Txèquia, els trobareu a les llibreries, però també a les botigues de souvenirs i de joguines.

L’Editorial Ekaré ha traduït alguns dels títols emblemàtics d’aquest personatge com el primer “Topito y los pantalones”

Si voleu veure algunes pel·liculetes d’aquest talp, ho teniu fàcil: Aneu a youtube i escriviu “the little mole” o “krtek”.

Com cada estiu, limitem les entrades d’aquest blog a una per setmana, els dimecres.

«Sunakay» a l’Ofici d’Educar

Ahir, diumenge, als “Llibres per somiar” vam presenta “Sunakay”, de Meritxell Martí i Xavier Salomó, un àlbum preciós que han trigat 3 anys a fer, multipremiat i que és una oda als nostres mars i a la necessitat de protegir el planeta. El llibre parla d’un fenomen: l’acumulació de plàstics que formen illes al mar.
Narra la història èpica de dues germanes, la Sunan i la Kay, que expliquen el seu dia en aquest mar de plàstics on cerquen objectes per canviar-los per menjar. Un dia troben un rellotge d’or, i el canvien per…

Aquesta és la pregunta del concurs:

Per quin objecte canvien el rellotge d’or?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 26 de juny.

I a l’anterior concurs, va resultar guanyadora la Sara que s’emporta el llibre “El cant del cigne”. L’enhorabona.

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/sunakay-de-meritxell-marti-i-xavier-salomo/audio/1138589/

En el mateix programa es va parlar d’un tema d’actualitat. La conversa va ser amb en Joan Mena, diputat d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats. És fill d’immigrants a Sabadell, que van lluitar pel català a l’escola, i fill també de la immersió que l’ha fet bilingüe. És filòleg, professor de llengua i literatura castellanes, i tot i que és castellanoparlant defensa a capa i espasa el sistema d’immersió al llibre “No parlaràs mai un bon català, les mentides sobre la immersió lingüística” (editorial Eumo). També van opinar sobre el tema, l’Helena Díaz, filla també de la immersió, i mare de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, on, a petició d’una sola família, els han obligat a aplicar la sentència del 25% de classes en castellà.
El podcast del programa:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/no-parlaras-mai-un-bon-catala-les-mentides-sobre-la-immersio-linguistica/audio/1138591/

La lluna de Gianni Rodari

«Àlbum» és un col·lectiu format per diverses editorials que tenen en comú una aposta decidida per la qualitat dels llibres infantil que editen i, a més, la seva associació es mou per uns principis ètics que estan encaminats a aconseguir una societat lliure i literària. Aquestes 25 editorials independents organtitzen cada any una Setmana dedicada a l’Àlbum, fan formació per a professionals del món editorial i mantenen contacte amb totes aquests escoles i grups d’educadors que els ho demanen.

Abans d’ahir vaig assistir a la presentació —a la llibreria Finestres (Barcelona)—, d’un llibre solidari que han publicar i que té com a objectiu recaptar fons per als nens i nenes afectats per la guerra a Ucraïna.

El llibre en qüestió és un poema de Gianni Rodari, escrit l’any 1955. Es titula «La lluna de Kíiv», les il·lustracions són de la Beatrice Alemagna, i la traducció de la Teresa Duran.

En la publicació han col·laborat desinteressadament traductors, correctors i editors que han fet possible aquest projecte, especialment d’Enquadernacions Baró S. XXI, la distribuïdora Les Punxes i la impremta Novoprint, que han renunciat al seu marge de benefici. D’aquesta manera, els guanys de la venda aniran íntegrament a Save the Children, que els destinarà a ajudar als nens ucraïnesos refugiats i al fons d’emergències global per a atendre la infància vulnerable.

A la presentació es va explicar la història d’aquest poema i també la situació dels milions d’infants refugiats que han hagut de fugir del seu país. Van parlar en Xavier González president del COBDC, l’Elodie Bourgeois de l’Editorial Joventut, en Lluis Zendrera, president del IBBYCAT, l’Alla Gordienko, presidenta de l’IBBY Ucraïna (va enviar un vídeo d’agraïment i explicant la situació actual de les biblioteques al seus país) i el periodista de TV3, Óscar Armengol, que va passar uns fragments dels reportatges que va fer in situ a Ucraïna i va explicar alguns episodis colpidors de les seves visites als diferents escenaris d’Ucraïna. Va ser una presentació molt sentida i emotiva.

Si voleu contribuir, és molt fàcil: Aneu a la llibreria més propera i compreu el llibre o els llibres i els regaleu als vostres coneguts. La qüestió és que no oblidem que la guerra continua i que hi ha molts infants que estan patint.

Un dels vídeos que es van passar:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/la-destruccio-de-la-guerra-arriba-fins-a-la-biblioteca-infantil-de-makariv/video/6154309/

«La colla dels 11», un llibre de club de lectura

Dijous passat es va presentar el darrer llibre de la Rocio Bonilla. Va ser a la llibreria «Lectors, al tren!» de Rubí. Vaig tenir la sort de poder conèixer aquesta artistassa i de fer-li la presentació. Us faig cinc cèntims de com va anar la tarda.

D’entrada, uns dies abans ja es va penjar el cartell d’aforament complet. No em va estranyar perquè la Rocio té una legió de fans de totes les edats que espanta. Només cal anar a alguna fira on estigui ella i veureu les cues interminables que es formen perquè els hi signi un exemplar.

La sorpresa va ser quan, amb molta generositat, va proposar fer dos presentacions seguides. La primera adreçada als infants i la segona a un públic adult (bàsicament pares, mares, mestres i followers).

La primera part va començar amb la Rocío, molt divertida, fent una il·lustració in situ, mentre la Mercè Rubí narrava el conte, o millor dit, feia una interpretació amb titelles de la història. Genial!


Després una estona de dedicatòries i fotos diverses i en acabar vam presentar el conte i el vam analitzar amb els adults que es van congregar.

Volíem que fos la primera presentació submarina de la història i per tant, vam haver d’imaginar que ens capbussàvem i nedàvem fins al fons del mar, allà on viuen la colla dels 11.


Com si fossin capes d’una ceba vam anar traient el suc als diferents elements que conformen el relat fins arribar ben a prop del cor del relat. Dic “ben a prop” perquè sempre queden espais per a noves interpretacions.

Vam recordar alguns llibres mítics en que els animals del mar són els protagonistes, començant pels coneguts “El viejo y el mar” de Hemingway, seguint per “Moby Dick” de Melville i les “20000 llegües de viatge submarí” vernianes. Vam recordar també “el colombre” de Dino Buzzatti, “El peix irisat” de Marcus Pfister i, sobretot, el “Neda-que-neda” de Leo Lionni.


De què va “La colla dels 11”?

Al web d’Animallibres ho expliquen perfectament, en unes poques línies. Diuen:

Arriba el nou àlbum de Rocio Bonilla, una història valenta sobre els límit de la por i el respecte en les relacions d’amistat. Està protagonitzat per un peixet que s’adona que una colla que és temuda no és una veritable colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és respectat.
Quan el van convidar a unir-se a aquella colla, el Benjamí es va sentir important.
Era extraordinari formar part de la colla dels 11, tothom els admirava i respectava!
Però era admiració de debò o simplement els tenien por?
El Benjamí havia de prendre una decisió: continuar sent el peix número 11 o defensar l’amistat i el veritable respecte.
Una història sobre la força del grup i la importància del pensament i les decisions que prenem com a individus.

I és tal qual.

A la trobada, la Rocio ens va poder explicar el tractament i la importància que dóna a les mirades del peixos (i a les no mirades, perquè, en bona part del relat, la colla va amb els ulls tancats), al color canviant segons la situació, al nom del peix protagonista: Benjamí. Es va comentar que Benjamí vol dir el més petit i té un cert paral·lelisme amb els protagonistes dels contes populars on el més petit sol ser l’heroi.

De camí a casa, al tren, vaig fer una connexió estranya amb un heroi que, com el peix, també es deia Benjamí i jugava a futbol. Potser recordareu una sèrie japonesa de dibuixos animats que es deia “Oliver i Benji”

Però el tema del conte és molt més colpidor perquè ens parla de les colles tòxiques, dels abusananos que empaiten als demés. Uff! Aquí hi ha molta tela que comentar. La gràcia, però, és que la Rocio sap donar-li la volta i ens presenta un final espatarrant i positiu.

La conclusió a la que vam arribar és que “La colla dels 11” és un llibre que en mans d’un club de lectura permet una sessió ben sucosa.

Si podeu, feu una lectura pausada i reflexioneu sobre el que amaguen les diverses capes del relat. Val la pena. Ah! I si sou fans d’Star Wars, alerta!

amb en Carles, la Rocio i la Montse

LES DADES:
Títol: la colla dels 11
Autora: Rocio Bonilla
Il·lustradora: Rocio Bonilla
Editorial: Animallibres
Pàgines: 40
Barcelona, 2022

El conte, amb imatges animades:
https://www.youtube.com/watch?v=OOAiyfdZtFQ

Sant Jordi 2022: Lectures recomanades

Deia Wislawa Szymborska que llegir llibres és el més gloriós passatemps que la humanitat ha ideat. Podríem afegir que a més a més d’entretenir-nos la lectura ens aporta coneixement i ens fa reflexionar sobre el mon que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Dos cops l’any, per Nadal i per Sant Jordi ens agrada compartir les novetats, els bons llibres que hem anat llegint i gaudint. És una tria personal, com totes les tries, i si us pot servir d’orientació, ja ens està bé.
De tota manera hem de fer un parell d’aclariments necessaris.

El primer és que es publiquen tantíssims llibres que no podem abastar-ho tot i segur que pel camí se’ns passen obres valuoses, boniques i que aporten coneixement i saviesa. Però no arribem a tot.

El segon aclariment és una obvietat. Aneu a les llibreries i a les biblioteques i allà us podran aconsellar molt millor. Només cal que mantingueu una conversa amb les llibreteres o les bibliotecàries i els comenteu quins són els vostres gustos. Us recomanaran amb més encert i punteria que la nostra.

Dels llibres que hem tingut oportunitat de compartir aquests darrers mesos us proposem els següents (podeu descarregar el tríptic al final de l’entrada):

Cicle Infantil

Cuc i garsa
Ramon D. Veiga. Takatuka

L’expedició Arc Iris
Nora Brech. Joventut

Els comences a comptar?
Ramon Besora. Nandibú

Amics
Andrea Hensgen. Libros del zorro rojo

Els quatre amics
Germans Grimm. Kalandraka

L’escala vermella
Fernando Pérez. Kalandraka

La roca del cielo
Jon Klassen. Nube ocho

L’embolic
Lídia Alcazar. Bindi Books

Mimosa i Sam. El misteri de les ulleres roses
Cathon. Bindi books

Corneli i Garcia
Ricardo Alcantara. Combel

Cicle inicial

El núvol
Rita Canas. La topera

Una fada sota el llit
Rosalinde Bonnet. Baula

Un nen molt estrany
Ricardo Alcántara. Joventut

La platja màgica
Crockett Johnson. Corimbo

El Leo i la Lisa més enllà de la ciutat única
M. A. Sáez. Thule

La gàbia
German Machado. Andana

Els dies passen amb en Gripau i en Gripere
Arnold Lobel. EntreDos

La llegenda de Sant Jordi
Ambauka. Nanit

9 kilómetros
Claudio Aguilera. Ekaré

Flores salvajes
Liniers. Imperdimenta

Cicle Mitjà

El llibre de la sort
Sergio Lairla. A buen paso

Sam, l’ombra rebel
Michelle Cuevas. Joventut

La nit de la visita
Benoît Jacques. A buen paso

Em dic Maryam
Maryam Madjidi. Blackie Books

Vivir, los animales bajo una nueva mirada
Virginie Aladjidi. Faktoría

El gat rumberu
Laia Figueras. Nanit

Fluidoteca
Berta Páramo. Litera

Tribus
Sam G.C i Raquel Martín. Mosquito

Dracs, fades i gegants
Oriol Canosa. LaGalera

Un refugi per a la tristesa
Anne Booth. Andana

Cicle Superior

El nen, el talp, la guineu i el cavall
Charlie Mackesy. Penguin

L’anima perduda
Olga Tokarczuk. Thule

Gilan, la princesa de les serps
Maria Skiadaresi. Nandibú

Què s’amaga al cel de nit?
Aina Bestard. Zahorí Books

Vull ser reina
Susana Peix. Triqueta verde

Milo imagina el mundo
Matt de la Peña. Penguin

Gran panda y pequeño dragón
James Norbury. Nube de tinta

Cueto negro
Mónica Rodriguez. Loguez

Noia en motocicleta
Amy Novesky. Thule

People Power. Protestes que han canviat el món
Rebecca June. Zahorí books

El tríptic el podeu descarregar clicant a:

<object class="wp-block-file__embed" data="https://jaumecentelles.files.wordpress.com/2022/03/lectures-recomanades-sant-jordi-2022-2.pdf&quot; type="application/pdf" style="width:100%;height:510px" aria-label="Embed of <strong>lectures-recomanades-sant-jordi-2022lectures-recomanades-sant-jordi-2022Baixa

Literatura a primària: Un monogràfic a la revista GUIX (AULA)

Si esteu subscrit a la revista GUIX haureu notat amb alegria el nou format i el nou gramatge de les pàgines. Quin luxe! Semblen llibres, talment.

Aquest mes de març he tingut la sort de coordinar el monogràfic “A fons” sota l’epígraf “literatura a primària” i recordant com n’és de necessària la literatura crítica. Presentem quatre experiències de quatre escoles de diversa tipologia.

La idea que acompanya aquest «A fons» és mirar al futur i veure que els infants i joves que ara tenim hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI. Per tant, l’escola s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.

És arriscat preveure per on es mourà el món de la literatura en un futur proper però si fem cas dels indicadors s’intueixen alguns moviments, el més significatiu dels quals hauria de ser la remuntada de l’ús de les biblioteques escolars, una peça clau que ha estat força abandonada i ha arribat a uns nivells de degradació notables. S’entén fàcilment per l’abandonament que els organismes responsables fan de les seves pròpies normatives, passen pàgina i obliden sorprenentment el que promulguen, entre d’altres, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) que ens recorda que un llibre afegeix vida a la vida i que cal fer una aposta ferma i decidida per una educació humanística i amb valors.

Potser, els temps que vindran seran millors. Posats a somiar, la literatura serà més ben valorada, als telenotícies hi haurà una secció cultural on el llibre tingui presència, els autors de literatura infantil i juvenil podran viure de la seva obra i quan es passin proves de lectura als nostres alumnes, comprovarem com són capaços de comprendre el que s’amaga entre línies i d’inferir el que l’autor ens vol dir perquè serà senyal que són millors lectors, més crítics i més savis. Somnis, potser només son somnis, però els somnis i les utopies deixen de ser-ho quan s’aconsegueixen, i estem convençuts que empenyent tots una mica i alhora ho podem fer realitat.

En aquesta revista hi trobareu experiències formidables de centres educatius que fan una aposta clara per la literatura com a eix de la vida escolar. Cadascuna de les experiències presenta activitats diferents, però si les llegiu amb deteniment veureu que tenen en comú una mirada similar. Per exemple, la mirada violeta que ens presenta l’Ana Merino amb les accions que promou amb els alumnes i on la promoció dels valors socials i cooperatius hi és ben present.

Els clubs de lectura dels «Tusitalas» sota la coordinació de la Bea Maceda, basats en l’escolta respectuosa de les opinions dels altres.

Les sinèrgies que aconsegueixen crear llegint en veu alta les companyes del col·legi Badalonès i que ens recorden el que defensava George Jean sobre l’oralitat i el poder de la paraula.

I la magnífica experiència de Cassà Municipi Lector que resumeix de manera excel·lent en Jordi Dausà i ens fa pensar en aquella obra de Lope de Vega on anaven tots a una.

Totes les accions que ens comenten, són assumibles des d’altres centres educatius i només cal una mica d’allò del que anem tan sobrats els mestres: entusiasme.

Ho podeu llegir al GUIX núm, 486 de març (AULA en castellà).