«Del pecho a la palabra», una apologia de la narració oral

El blog de l’Escola de Llibreria té com a funció donar a conèixer l’existència d’aquesta plataforma de formació entre tots els interessats, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món, i facilitar el coneixement d’organismes, llibreries i fonts d’informació relacionades.

Els responsables d’aquest blog són en Lluís Agustí i l’Amadeu Pons.

A l’apartat Ressenyes trobareu, regularment, resums de treballs, articles i estudis d’interès relacionats amb la cadena del llibre.

Divendres passat (12 de febrer) vaig col·laborar amb la presentació d’un llibre que m’ha agradat molt. L’ha escrit Juan Kruz Igerabide i es tituta «Del pecho a la palabra: infancia de canto y cuento».

Podeu llegir la ressenya clicant a:
https://fima.ub.edu/edl/ca/del-pecho-la-palabra-infancia-de-canto-y-cuento

I si voleu llegir la presentació que fa el mateix Kruz, cliqueu AQUÍ.

«Cuando los niños escuchan un cuento, abren la boca, nos indican que se están alimentando —sobre todo— de asombro.»

Guido van Genechten, il·lustrador

imatge extreta de “la librería de la estafeta”

Els mestres de cicle infantil dediquem estones a explicar contes als nostre alumnes. Amb el temps et vas fent el teu propi repertori format per aquelles històries tradicionals o d’autor amb les que et sents més còmode o veus que agraden més als infants. En el meu cas, m’acompanyen la història d’en Martí i les galetes coco, Matrioska, En la casa hay un ratón, Els tres fadrins digodins, i alguns àlbums il·lustrats imprescindibles com Xocolata o Elmer i sempre procuro que n’hi hagi algun d’en Guido Van Guenechten.

Divendres passat em van convidar a fer una sessió de contes que havia de ser l’inici d’un projecte sobre una pintora japonesa, la Yayoi Kusama, artista coneguda pels quadres amb punts. Vaig incloure en les narracions Un llibre (Hervé Tullet), El juego de las formas (Anthony Browne), Quatre cantonades de no res de Jerome Ruillier, Triangles i quadrats d’en Tonucci i alguns més, entre els quals l’inimitable Quico de Van Guenechten.

Aquest autor i il·lustrador belga va començar en aquest món de la literatura infantil de manera casual. Després de treballar en feines variades com el disseny en una impremta, càrrega i descàrrega en una ferreteria, vendes, etc. va provar la il·lustració de llibres per a infants i va veure que allò li agradava i se li donava prou bé. Fins ara no ha parat de dibuixar i publicar.

El llibre d’en Quico (Rikki, en la versió original i també en les traduccions actuals que ha fet Nandibú) té una història bastant curiosa perquè inicialment era sobre ell i els seus germans i com es relacionaven, sovint barallant-se. Va triar exemplificar-ho amb conills i per ajudar-se amb els dibuixos va fer unes figuretes de fang. Quan es van assecar, a una d’elles l’orella li havia començat a caure. Aquest fet li va semblar interessant i va abandonar el projecte inicial centrant-se en què li passava a un conill amb l’orella caiguda, de qui els altres conills se’n reien.

Aquest conte i tota la sèrie s’ha traduït a una pila de països, més de trenta. A Bèlgica és molt popular. Recordo que en una estada a la ciutat de Bruges vaig veure a l’aparador d’una llibreria de la zona flamenca, una pila de merchandaising que feia feredat. No vaig poder resistir la temptació de comprar el ninotet i des de llavors que m’acompanya en algunes sessions de contes.
Aquest il·lustrador segueix un mètode de treball força habitual. Segons explica ell mateix:

Després de la idea i els primers esbossos, el següent pas és elaborar l’storyboard. Com que la història s’ha d’explicar en un nombre limitat de pàgines (32), intento adaptar la idea bàsica a aquest “format” el més ràpidament possible. Això passa per dividir la història en escenes. A continuació, comença la configuració dels personatges principals, l’ambientació i l’esquema de cada escena. Després d’aquesta fase, consulto al meu editor, faig els dibuixos finals i determinem el disseny (portada, tipus de lletra, col·locació del text, contraportada…) del llibre.
Faig servir de tot, com ara guaix, aquarel·la, llapis de colors, guix, tinta. Pinto, dibuixo, tallo, esquinço i enganxo. M’agrada provar noves tècniques i materials, només per mantenir l’emoció. Si no m’agrada a mi, és natural que no pugui fascinar els altres.

Altres llibres coneguts d’aquest autor són Què portes dins del bolquer?, Veig, veig, qui veus?, La meva mare, el meu pare, en Riqui no té por, Botes noves.

Enllaç al web de l’escola Gras i Soler: https://agora.xtec.cat/ceipgrasisoler/general/jaume-centelles-i-la-yayoi-kusama-a-infantil/

 

L’Imma Palahí, il·lustradora i mestra

l’Imma Palahí, il·lustradora

Quan arriba el mes de gener és moment de canviar la imatge de la capçalera del blog, la il·lustració que veureu durant tot l’any. Hem tingut dibuixos bonics de la Màriam Ben-Arab, d’en José Labari, de la Sígrid Martínez i d’en Raül Castillo, tots ells artistes amb els que he col·laborat i que, generosament, han cedit un dibuix per a la capçalera.

Enguany li he demanat a l’Imma Palahí per dos motius. El primer perquè va il·lustrar la portada de «El abrazo de la literatura»

El segon perquè acaba de pujar al web un jclic preciós sobre l’obra d’en Gianni Rodari, en concret sobre els «Contes per telèfon». Imprescindible.

Un jclic és un programa educatiu sobre un tema determinat. Estan avalats pel Departament d’Educació i l’Imma n’ha fet alguns de mítics (com el del centenari de la Joana Raspall, per exemple) que els hem anat veient i passant a les escoles des de fa una pila d’anys.

El d’en Rodari es titula «Etern Rodari» i el podeu veure i jugar clicant a:

https://clic.xtec.cat/projects/rodari/jclic.js/index.html

L’Imma també ha col·laborat en obres de literatura infantil. La darrera va ser un llibre signat pel col·lectiu Sardina i que va publicar Takatuka. El seu títol és «Lota, la catxalota»


Hi ha un tercer motiu que, per a mi, és molt valuós i és quan darrera de les relacions professionals sorgeix una entesa personal i acabem establint amistances amb bona gent amb qui confiar i amb qui anar on calgui.

Lectures recomanades Nadal 2020

Deia Rodari que «La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.» Amb aquesta idea llegim i seleccionem les lectures que ens agraden. No sempre encertem, esclar!, perquè cadascú té els seus propis gustos i necessitats.

La millor tria és la que un mateix fa visitant les llibreries, preguntant a les llibreteres sàvies (n’hi ha moltes!) i remenant fins que el llibre que busques et crida i llavors sona la música i esclaten focs artificials.

Des de fa més de vint anys presentem un tríptic amb la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a les festes nadalenques i per a la carta als Reis. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup classe o de l’infant, ja sap el que els hi convé.

A sota del títol, trobareu el nom de l’autor i l’editorial. Si heu anat seguint aquest blog, veureu que n’hi ha alguns que ja els hem comentat en els darrers mesos.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Hänsel i Gretel
Jacob i Wilhelm Grimm. Flamboyant

Vull aquest pastís
Simon Philip. Bruíxola

El meu avi
Émilie Chazerand. Corimbo

La Gala i el Pelut al circ
Marc Clamens. Combel

Un final inesperat
Jérôme Camil. Tramuntana

¡Blas!
Elena Hormiga. Apila

De pressa, de pressa!
Clotilde Perrin. Joventut

Dins l’ou
Emma Lidia Squillari. Kalandraka

Els colors de la natura
Magdalena Konecna. Cossetània

Truman
Jean Reidy. EntreDos

Cicle Inicial

El primer cas
Ulf Nilssson. Viena

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Juan Feliu Sastre. Takatuka

La meva Guia, el meu Capità
Gonzalo Moure. Kalandraka

Perdut a la ciutat
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Llegendes del pati (Campions del mon)
El hematocrítico. Barcanova

En Gripau i en Gripere són amics
Arnold Lobel. EntreDos

Tres llàgrimes
Ricardo Alcántara. Baula

Què construirem. Plans per a un futur junts.
Oliver Jeffers. Andana

Els capibares
Alfredo Soderguit. Ekaré

Chloe i el lleó
Mac Barnett. Tramuntana


Cicle Mitjà

Capgirat
Alba Dalmau. Bindi Books

Història de l’art en 21 gats
Diana Vowles i Joceliyn Norbury. Mediterrània

Ubú
Jérôme Ruillier. Joventut

La lluna no és de ningú
Tohby Riddle. Babulinka

Gos pudent. Bon Nadal!
Colas Gutman. Blackie Books

En peligro de extinción
Nono Granero. Ekaré

El món és casa meva
Maïa Brami. Zahorí books

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Amb calma. 50 històries naturals
Rachel Williams. Famboyant

L’arquitecte i l’arbre
Thibaud Rassat. Coco books

Cicle Superior

Pippi Calcesllargues
Astrid Lindgren. Kókinos

Plasticus marítimus, una especie invasora
Ana Pêgo, Isabel Minhós. Kalandraka

Destellos
Jen Wang. Sapristi

Jefferson
Jean-Claude Mourlevat. Nórdica

El peix número 14
Jennifer L. Holm. Viena

A través
Tom Haugomat. AH Pípala

Les històries del llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

El dia de las ballenas
Cornelius. Océano travesía

Las Varamillas
Camille Jourdy. Astronave

La meva troballa
Silvia Vecchini. Tramuntana

Llegim? Campanya per motivar la lectura en família

Ja es pot consultar tot el material de la magnífica companya que va dissenyar fa uns mesos l’editorial Bromera.

«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.

Al seu web (https://llegim.org/) trobareu idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família.

Els objectius estan clars:

Hi ha un apartat amb consells pràctics del tipus “Com organitzar la jornada lectora”, “els carrers de la ciutat” “com motive a escriure creativament” etc.
Us els deixo a continuació en format pdf.

1_Histories-per-a-no-dormir__Receptes-i-consells-practics
2_Com-motive-a-escriure-creativament_Receptes-i-consells-practics
3_La-lectura-dia-de-club__Receptes-i-consells-practics
4_Com-organitzar-la-jornada-lectora__Receptes-i-consells-practics
5_10-receptes__Receptes-i-consells-practics
6_Viatjar-en-familia__Receptes-i-consells-practics
7_llibres-que-ens-fan-creixer__Receptes-i-consells-practics
8_els-carrers-de-la-ciutat__Receptes-i-consells-practics
9_Decaleg-per-a-motivar-la-lectura__Receptes-i-consells-practics

També, si sou centres educatius, centres culturals, biblioteques o ajuntaments podeu demanar en préstec l’exposició «Vacuna’t amb la lectura». La cessió de l’exposició és GRATUÏTA durant 15 dies. L’entitat sol·licitant es farà càrrec del transport, tant d’anada com de tornada.

La mostra està integrada per:
16 panells enrotllables (100 × 200 cm) amb il·lustracions de Xulia de Vicente i textos de l’escriptor Pasqual Alapont.
Una revista en paper de 32 pàgines amb el còmic «Vacuna’t amb la lectura» i consells pràctics per a fomentar la lectura en família.

 

 

Teniu accés a la revista LLegim?, un recurs gratuït, útil i senzill per a fomentar la lectura.
Omplint un formulari podeu demanar a la Fundació Bromera un exemplar en paper d’aquesta publicació accessible, amena i pràctica que us ajudarà a transmetre l’amor per la lectura en l’àmbit familiar.

Ah! I també us podeu fer un test per saber si sou una família lectora:

Bé, i molta, molta més informació que trobareu al web https://llegim.org/ Feu-li una ullada, val la pena!

Estic content d’haver participat d’aquesta campanya i agraït per la confiança a la gent de Bromera.

El vídeo promocional de la campanya:

 

Amb la Z de Libros del Zorro Rojo

Una de les editorials que convé seguir és «Libros del zorro rojo» i, de fet, en aquest blog hem referenciat molts dels libres que tenen al seu catàleg infantil (Una casa al bosc, El venedor de felicitat, Migrants, Un zorro, Ser o no ser… una poma, etc.)

Fan llibres bonics de veres.

Al seu web (https://librosdelzorrorojo.com/ca/) podem llegir que
«Per a la nostra editorial, il·lustrar significa crear una obra mitjançant la confluència de dos llenguatges: la literatura i les belles arts. Paraula i imatge floreixen en el fèrtil terreny que les vincula: l’art d’editar.
Els llibres que articulen i defineixen el nostre catàleg, tant d’infantil com de juvenil i adult, són llibres que busquen, des de la singularitat, complaure aquest desig del lector de trobar significats propis. Una literatura que no uniformitzi, inconformista, no complaent, que plantegi preguntes, integradora, que desperti la curiositat i, sobretot, que provoqui el plaer de la lectura

Vaig coincidir fa uns dies amb un dels editors, en Fernando Diego, i em va recomanar que si volia saber coses d’ells el més fàcil era llegir l’entrevista que li va fer Jose Valenzuela. La podeu llegir clicant a:
https://www.jotdown.es/2018/02/editar-en-tiempos-revueltos-libros-del-zorro-rojo/

L’entrevista val molt la pena i segur que us fareu fans d’aquesta guineu que s’assembla molt a la del Petit Príncep.

Amb en Fernando Diego, editor de Libros del Zorro Rojo

 

Llibres i propostes per al confinament – i 11 (Won, un pagès tibetà)

Shakespeare va escriure una comèdia, amb alguns tocs dramàtics, que va titular «Tot va bé si acaba bé» (All’s Well That Ends Well, en anglès).

Amb el conte “Won, un pagès tibetà” acabem la sèrie de contes que vam iniciar el 23 de març amb un de l’Anthony Browne, en un moment que a les finestres i balcons penjàvem dibuixos de l‘Arc de Sant Martí i la frase «Tot anirà bé». Ara hem vist que molt bé no ha anat, però ens queda l’esperança que, com a l’obra de Shakespeare,  haurem aprés alguna cosa i que no es tornarà a repetir.

El conte d’avui és una adaptació d’un relat d’en Daniel Mato que es troba en el seu assaig “Como contar cuentos”. Tinc l’edició l’any 1994 publicada per Monte Ávila a Venezuela però sé que darrerament s’ha fet una revisió ampliada.

«Won, un pagès tibetà», l’explico amb una cinta mètrica de les dels fusters que em serveix per anar dibuixant alguns elements del relat. És un recurs econòmic, que pesa poc, fàcil de transportar (hi cap a la butxaca) i resulta sorprenent. N’he regalat un bon grapat, de cintes mètriques, als amics mestres. Normalment afegeixo diversos personatges i la narració m’ocupa uns vint minuts però com que al «youtube» la nostra atenció no depassa dels tres minuts, us presento una versió més curta. Aquesta:

El text original del conte és el següent:

Proposta didàctica: Fem una flor en popup
L’avi Won no va poder aconseguir la seva flor de color fúcsia però vosaltres en podeu fer una i regalar-la a qui us vingui de gust. Com si fos una targeta de felicitació.
Els passos són:
Primer dibuixeu els pètals com els de la plantilla següent (si teniu impressora, millor) i els pinteu de color fúcsia o del color que us agradi més.

Després retalleu els dos dibuixos i els doblegueu per les línies de punts. Agafeu una cartolina de mida DINA8 i enganxeu al mig les dues plantilles, (primer la número 1 i a sobre la 2) fent coincidir el plec amb les línies de punts centrals. Jo he usat un fons negre perquè ho veieu bé però el podeu fer en color blanc i guarnir-lo o dibuixar insectes, plantes, paraules o frases… tot s’hi val.

Seguiu els vostres somnis i no deixeu passar l’oportunitat d’aconseguir-los!

 

Llibres i propostes per al confinament – 10 (L’home de les ales verdes)

Ray Bradbury va escriure aventures de ciència ficció, terror i fantasia. Se’l recorda, sobretot, per les Cròniques marcianes i la novel·la Fahrenheit 451. També va escriure alguns contes fantàstics, un dels quals, «Uncle Einar», és un clàssic d’aquests dies d’acabament de primavera. Sol formar part del repertori de contes a explicar el tercer trimestre de curs, quan comencen a aparèixer aventures relaciones amb el mar com «el colombre» de Dino Buzzatti, «el gegant de l’illa d’es Vedrà» de la tradició popular mallorquina o «ladrón de gallinas» de la Béatrice Rodriguez, entre d’altres.

Tinc una estimació especial per «Uncle Einar» —l’expliquem com “la història de l’home de les ales verdes”— i amb el temps l’he anat personalitzant tant que el presento com un amic meu que hi viu al Garraf, hahaha!

El conte explica com l’oncle Einar té unes ales que li permeten volar a la nit, quan ningú no el veu. Un dia, una topada amb un pal d’alta tensió fa que perdi la capacitat d’orientació, aquella mena de radar que tenen alguns animals com els ratpenats. Aquella pèrdua de percepció nocturna serveix perquè l’oncle Einar conegués a la Brunil·la, amb qui, com ja podeu imaginar, acaba casant-s’hi.
La Brunil·la i l’Einar vivien feliços i tenien quatre fills però un dia, l’home de les ales verdes es va adonar que la seva percepció nocturna s’havia perdut per sempre més. Aquesta certesa el va deprimeir i es va obsessionar amb el cel, els núvols i els horitzons infinits, definitivament tancats per a ell.
Però no tot estava perdut perquè va descobrir la manera de volar durant el dia sense que ningú no sospités qui era. Així s’arriba al final feliç esperat.

«L’home de les ales verdes» és un conte que també ens parla de la sensació de solitud i aïllament que sent l’oncle Einar quan perd els seus poders sobrenaturals.
Us l’explico a continuació:

Amb una companya mestra, la Neus Martínez, vam fer una adaptació del conte. Ella va il·lustrar les escenes del relat i vam fer un pòster que es va distribuir a les biblioteques escolars de l’Hospitalet, a iniciativa del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat. Aquest:

 

Proposta didàctica: Fem un estel!
Ara que arriba el bon temps i podrem anar a la platja, estigueu molt atents al cel, no fos cas que veiéssiu un estel amb forma d’home amb ales verdes i penséssiu “Oh! Quin estel més ben fet” perquè us equivocaríeu. Potser és l’oncle Einar…
Podeu aprofitar i enlairar el vostre estel. Primer cal fer-ne un. N’hi ha de molts tipus i no són complicats de construir. Hi ha nombrosos llibres de manualitats i tutorials on line
que expliquen maneres senzilles de fabricar estels amb materials escolars.

Per fer un senzill estel casolà necessitareu:
2 pals (els pals de jardí són ideals, però si no en teniu podeu usar les broquetes de fusta)
Corda fina, cordill o fil de pescar.
Una bossa de plàstic o papers de seda.
Cel·lo i tisores
Quan el tingueu fet, espereu un dia una mica ventós i sortiu al carrer a provar-lo. Sort! Segur que vola!

Bé, i si ja teniu una edat, no us perdeu la pel·li “Cometas en el cielo”, val molt la pena! :-)))

Llibres i propostes per al confinament – 9 (Els disset cavalls)

Els jocs de cartes, a casa nostra, es començaren a jugar al segle XIV i es van fer molt populars. Jocs com el set i mig, la brisca o la botifarra són prou coneguts i, qui més qui menys, els ha jugat en alguna ocasió.

La baralla espanyola consta de 48 cartes repartides en quatre pals: els oros (simbolitzen les monedes, el poder econòmic), les copes (el poder eclesiàstic, en referència a la seva forma de calze), les espases (el poder militar) i els bastos (el poble treballador). Com que contenen figures (reis, cavalls, sotes) es fàcil que es puguin adaptar per a explicar rondalles, contes i facècies.

A l’escola s’explica, amb bon resultat, la rondalla «La princesa dels tres marits» (el text AQUÍ) —extreta de la «Rondallística» d’en Joan Amades, publicada per l’editorial Selecta l’any 1974— i abans de començar es proposa que imaginin què poden ser l’as d’oros (un pa de pagès? El sol?), el dos d’espases (les vies del tren? Dues idees contraries?), el tres de bastos (un feix de llenya? Tres camins que es creuen?) etc. Es tracta d’empènyer l’imaginari col·lectiu a la recerca de solucions creatives a imatges concretes. Es tracta d’entrar en el joc simbòlic.

Després s’explica el conte amb el suport de cartes (grans) de màgia.

En aquest mateix volum de la «Rondallística» hi ha una sèrie de rondalles que participen alhora del joc, d’endevinalla i de problema i que solen fer-se amb naips que representen els personatges. La part enigmística es fa més comprensible amb l’ajut de les cartes.

Dues de les que més m’agraden són:
«El llop, l’ovella i la col» en que s’afileren totes les cartes del coll d’espases (excepte les figures) per tal de representar un riu i s’escullen quatre personatges més per representar el pagès, el llop, l’ovella i la col.
Els disset camells” en que es disposen disset cartes qualsevol afilerades que simulen els camells que es deixen en herència. En faig una modificació i canvio els camells per cavalls.
Us les explico en els vídeos següents:

Proposta didàctica: Un conte amb cartes
Amb una baralla de cartes, unes tisores i un barra de cola podeu crear escenes o situacions d’algun conte conegut o inventat. Aquestes estan fets per infants de cicle mitjà:

Les dues següents formen part del conte “Els quatre fills del rei” que es va publicar a la revista Cavall Fort, l’any 1979.

I al conte «El barret de l’avi. La història més gran que mai s’hagi explicat» un llibre joc basat en una partida de l’Oca, apareixen alguns personatges de la baralla espanyola.

Va! Animeu-vos a fer les vostres propostes… i no us oblideu que podeu fer-ho en tres dimensions!

Llibres i propostes per al confinament – 8 (La història formidable d’un tap indomable)

A partir d’uns taps, l’autora italiana Anita Arrighi va fer un llibre sense fulls. El va titular «Il tappomondo».
Es tracta d’un concepte de llibre diferent. D’un recipient de forma cilíndrica que simula un edifici van sortint els personatges. Són vint-i-dos taps encadenats i units mitjançant un cordill. Entre tap i tap, un rodolí que anticipa el que vindrà a continuació.

És com el barret d’un mag. No saps què hi sortirà. Els personatges són taps que recorden homes, dones, nens i animals diversos que van apareixent. Així, trobem un tap amb vestit de primavera, una iaia amb una guineu que l’embolcalla, un gerro de flors amb pètals de mil colors, el tap barbut i saberut, etc. No us ho creureu però fins i tot està, arribat de l’India, el Maharajà. També un rei, una reina, una princesa rossa i una altra de morena, molt educada i gens estirada. És un món ben especial. El tenim a prop i potser no ho sabem.

LES DADES:
Títol: Il Tappomondo
Autora: Anita Arrighi
Il·lustradora: Sheila Stanga
Editorial: Ideeali
Milà (Itàlia) 2008

Proposta didàctica: La família tapets
Mitjançant la narració d’aquest enfilall de rodolins, els infants trobaran inspiració per crear els seus propis personatges i inventar mil i una històries.
Només heu de proveir-los de taps de suro (en el seu defecte, es poden emprar cartolines en forma de cilindre) i retoladors o pintures. Deixeu que facin volar la imaginació i quan tinguin els personatges creats, els podeu unir amb un cordill i amagar-los dins d’una caixa que simuli un edifici, una escola, un hospital, l’aeroport, el circ, el parc, etc. i ja tindreu el material per al joc simbòlic a punt.