Llibres i propostes per al confinament – i 11 (Won, un pagès tibetà)

Shakespeare va escriure una comèdia, amb alguns tocs dramàtics, que va titular «Tot va bé si acaba bé» (All’s Well That Ends Well, en anglès).

Amb el conte “Won, un pagès tibetà” acabem la sèrie de contes que vam iniciar el 23 de març amb un de l’Anthony Browne, en un moment que a les finestres i balcons penjàvem dibuixos de l‘Arc de Sant Martí i la frase «Tot anirà bé». Ara hem vist que molt bé no ha anat, però ens queda l’esperança que, com a l’obra de Shakespeare,  haurem aprés alguna cosa i que no es tornarà a repetir.

El conte d’avui és una adaptació d’un relat d’en Daniel Mato que es troba en el seu assaig “Como contar cuentos”. Tinc l’edició l’any 1994 publicada per Monte Ávila a Venezuela però sé que darrerament s’ha fet una revisió ampliada.

«Won, un pagès tibetà», l’explico amb una cinta mètrica de les dels fusters que em serveix per anar dibuixant alguns elements del relat. És un recurs econòmic, que pesa poc, fàcil de transportar (hi cap a la butxaca) i resulta sorprenent. N’he regalat un bon grapat, de cintes mètriques, als amics mestres. Normalment afegeixo diversos personatges i la narració m’ocupa uns vint minuts però com que al «youtube» la nostra atenció no depassa dels tres minuts, us presento una versió més curta. Aquesta:

El text original del conte és el següent:

Proposta didàctica: Fem una flor en popup
L’avi Won no va poder aconseguir la seva flor de color fúcsia però vosaltres en podeu fer una i regalar-la a qui us vingui de gust. Com si fos una targeta de felicitació.
Els passos són:
Primer dibuixeu els pètals com els de la plantilla següent (si teniu impressora, millor) i els pinteu de color fúcsia o del color que us agradi més.

Després retalleu els dos dibuixos i els doblegueu per les línies de punts. Agafeu una cartolina de mida DINA8 i enganxeu al mig les dues plantilles, (primer la número 1 i a sobre la 2) fent coincidir el plec amb les línies de punts centrals. Jo he usat un fons negre perquè ho veieu bé però el podeu fer en color blanc i guarnir-lo o dibuixar insectes, plantes, paraules o frases… tot s’hi val.

Seguiu els vostres somnis i no deixeu passar l’oportunitat d’aconseguir-los!

 

Llibres i propostes per al confinament – 10 (L’home de les ales verdes)

Ray Bradbury va escriure aventures de ciència ficció, terror i fantasia. Se’l recorda, sobretot, per les Cròniques marcianes i la novel·la Fahrenheit 451. També va escriure alguns contes fantàstics, un dels quals, «Uncle Einar», és un clàssic d’aquests dies d’acabament de primavera. Sol formar part del repertori de contes a explicar el tercer trimestre de curs, quan comencen a aparèixer aventures relaciones amb el mar com «el colombre» de Dino Buzzatti, «el gegant de l’illa d’es Vedrà» de la tradició popular mallorquina o «ladrón de gallinas» de la Béatrice Rodriguez, entre d’altres.

Tinc una estimació especial per «Uncle Einar» —l’expliquem com “la història de l’home de les ales verdes”— i amb el temps l’he anat personalitzant tant que el presento com un amic meu que hi viu al Garraf, hahaha!

El conte explica com l’oncle Einar té unes ales que li permeten volar a la nit, quan ningú no el veu. Un dia, una topada amb un pal d’alta tensió fa que perdi la capacitat d’orientació, aquella mena de radar que tenen alguns animals com els ratpenats. Aquella pèrdua de percepció nocturna serveix perquè l’oncle Einar conegués a la Brunil·la, amb qui, com ja podeu imaginar, acaba casant-s’hi.
La Brunil·la i l’Einar vivien feliços i tenien quatre fills però un dia, l’home de les ales verdes es va adonar que la seva percepció nocturna s’havia perdut per sempre més. Aquesta certesa el va deprimeir i es va obsessionar amb el cel, els núvols i els horitzons infinits, definitivament tancats per a ell.
Però no tot estava perdut perquè va descobrir la manera de volar durant el dia sense que ningú no sospités qui era. Així s’arriba al final feliç esperat.

«L’home de les ales verdes» és un conte que també ens parla de la sensació de solitud i aïllament que sent l’oncle Einar quan perd els seus poders sobrenaturals.
Us l’explico a continuació:

Amb una companya mestra, la Neus Martínez, vam fer una adaptació del conte. Ella va il·lustrar les escenes del relat i vam fer un pòster que es va distribuir a les biblioteques escolars de l’Hospitalet, a iniciativa del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat. Aquest:

 

Proposta didàctica: Fem un estel!
Ara que arriba el bon temps i podrem anar a la platja, estigueu molt atents al cel, no fos cas que veiéssiu un estel amb forma d’home amb ales verdes i penséssiu “Oh! Quin estel més ben fet” perquè us equivocaríeu. Potser és l’oncle Einar…
Podeu aprofitar i enlairar el vostre estel. Primer cal fer-ne un. N’hi ha de molts tipus i no són complicats de construir. Hi ha nombrosos llibres de manualitats i tutorials on line
que expliquen maneres senzilles de fabricar estels amb materials escolars.

Per fer un senzill estel casolà necessitareu:
2 pals (els pals de jardí són ideals, però si no en teniu podeu usar les broquetes de fusta)
Corda fina, cordill o fil de pescar.
Una bossa de plàstic o papers de seda.
Cel·lo i tisores
Quan el tingueu fet, espereu un dia una mica ventós i sortiu al carrer a provar-lo. Sort! Segur que vola!

Bé, i si ja teniu una edat, no us perdeu la pel·li “Cometas en el cielo”, val molt la pena! :-)))

Llibres i propostes per al confinament – 9 (Els disset cavalls)

Els jocs de cartes, a casa nostra, es començaren a jugar al segle XIV i es van fer molt populars. Jocs com el set i mig, la brisca o la botifarra són prou coneguts i, qui més qui menys, els ha jugat en alguna ocasió.

La baralla espanyola consta de 48 cartes repartides en quatre pals: els oros (simbolitzen les monedes, el poder econòmic), les copes (el poder eclesiàstic, en referència a la seva forma de calze), les espases (el poder militar) i els bastos (el poble treballador). Com que contenen figures (reis, cavalls, sotes) es fàcil que es puguin adaptar per a explicar rondalles, contes i facècies.

A l’escola s’explica, amb bon resultat, la rondalla «La princesa dels tres marits» (el text AQUÍ) —extreta de la «Rondallística» d’en Joan Amades, publicada per l’editorial Selecta l’any 1974— i abans de començar es proposa que imaginin què poden ser l’as d’oros (un pa de pagès? El sol?), el dos d’espases (les vies del tren? Dues idees contraries?), el tres de bastos (un feix de llenya? Tres camins que es creuen?) etc. Es tracta d’empènyer l’imaginari col·lectiu a la recerca de solucions creatives a imatges concretes. Es tracta d’entrar en el joc simbòlic.

Després s’explica el conte amb el suport de cartes (grans) de màgia.

En aquest mateix volum de la «Rondallística» hi ha una sèrie de rondalles que participen alhora del joc, d’endevinalla i de problema i que solen fer-se amb naips que representen els personatges. La part enigmística es fa més comprensible amb l’ajut de les cartes.

Dues de les que més m’agraden són:
«El llop, l’ovella i la col» en que s’afileren totes les cartes del coll d’espases (excepte les figures) per tal de representar un riu i s’escullen quatre personatges més per representar el pagès, el llop, l’ovella i la col.
Els disset camells” en que es disposen disset cartes qualsevol afilerades que simulen els camells que es deixen en herència. En faig una modificació i canvio els camells per cavalls.
Us les explico en els vídeos següents:

Proposta didàctica: Un conte amb cartes
Amb una baralla de cartes, unes tisores i un barra de cola podeu crear escenes o situacions d’algun conte conegut o inventat. Aquestes estan fets per infants de cicle mitjà:

Les dues següents formen part del conte “Els quatre fills del rei” que es va publicar a la revista Cavall Fort, l’any 1979.

I al conte «El barret de l’avi. La història més gran que mai s’hagi explicat» un llibre joc basat en una partida de l’Oca, apareixen alguns personatges de la baralla espanyola.

Va! Animeu-vos a fer les vostres propostes… i no us oblideu que podeu fer-ho en tres dimensions!

Llibres i propostes per al confinament – 8 (La història formidable d’un tap indomable)

A partir d’uns taps, l’autora italiana Anita Arrighi va fer un llibre sense fulls. El va titular «Il tappomondo».
Es tracta d’un concepte de llibre diferent. D’un recipient de forma cilíndrica que simula un edifici van sortint els personatges. Són vint-i-dos taps encadenats i units mitjançant un cordill. Entre tap i tap, un rodolí que anticipa el que vindrà a continuació.

És com el barret d’un mag. No saps què hi sortirà. Els personatges són taps que recorden homes, dones, nens i animals diversos que van apareixent. Així, trobem un tap amb vestit de primavera, una iaia amb una guineu que l’embolcalla, un gerro de flors amb pètals de mil colors, el tap barbut i saberut, etc. No us ho creureu però fins i tot està, arribat de l’India, el Maharajà. També un rei, una reina, una princesa rossa i una altra de morena, molt educada i gens estirada. És un món ben especial. El tenim a prop i potser no ho sabem.

LES DADES:
Títol: Il Tappomondo
Autora: Anita Arrighi
Il·lustradora: Sheila Stanga
Editorial: Ideeali
Milà (Itàlia) 2008

Proposta didàctica: La família tapets
Mitjançant la narració d’aquest enfilall de rodolins, els infants trobaran inspiració per crear els seus propis personatges i inventar mil i una històries.
Només heu de proveir-los de taps de suro (en el seu defecte, es poden emprar cartolines en forma de cilindre) i retoladors o pintures. Deixeu que facin volar la imaginació i quan tinguin els personatges creats, els podeu unir amb un cordill i amagar-los dins d’una caixa que simuli un edifici, una escola, un hospital, l’aeroport, el circ, el parc, etc. i ja tindreu el material per al joc simbòlic a punt.

Albertine, la il·lustradora del mes (maig 2020)

Albertine Zullo acaba de rebre el prestigiós premi HANS CHRISTIAN ANDERSEN 2020 en reconeixement a la seva trajectòria.

No és el primer premi que rep perquè, amb anterioritat, ja havia estat guardonada amb la Pomme d’Or de Bratislava pel seu álbum «Marta i la bicicleta», el Youth and Media per «Le rumeur de Venice» i el Witch Prize per «Els ocells». El 2016, també va rebre el 1r premi a la fira de Bolonya per «Mon tout petit». Molts d’aquests libres estan fets amb la col·laboració del seu marit Germano Zullo que li fa els guions.

Albertine va néixer en un poble suís el 1967. El 1990 va obrir un taller de serigrafia i des de llavors ha exposat dibuixos, serigrafies i molt més a Ginebra i arreu del món.

De tota la seva producció destaco els següents llibres:

ELS OCELLS
Per un paisatge desert veiem com s’apropa un camió que s’atura molt a prop d’un precipici. El seu conductor obre la porta del darrere i un munt d’ocells de colors emprenen el vol. Només un ocell petit, negre, tímid, roman immòbil.
Amb pocs elements ens explica una història que és una metàfora de la vida.

LOS RASCACIELOS
Dos homes molt rics, amb cognoms pomposos, s’embranquen en una esbojarrada cursa per veure qui es capaç de construir la casa més alta i més luxosa, però no hi comptem que les lleis de la gravetat són inexorables i l’aventura acabarà malament.
L’àlbum, amb un format vertical que simula un gratacels, planteja una visió de la modernitat que recorda la febre constructora de ciutats com la Nova York dels anys 30 i 40 del segle XX.
A mesura que passem les pàgines veiem com els dos edificis van pujant i pujant fins a emplenar tot el full, en un creixement paral·lel d’acord a les extravagàncies dels seus propietaris. Els arquitectes «els més cars del món» presenten construccions delirants com una sala de cinema, una piscina d’onades, un tigre de Bengala, una butaca de cuir de rinoceront blanc, un iot de luxe, etc.
Finalment una de les dues cases cau i l’altra queda dempeus però el propietari es queda tancat a la part superior de la casa. Divertit.
L’àlbum és en blanc i negre.

Trobareu la fitxa de treball clicant a los-rascacielos.

DADA
“Un genet i el seu cavall Dadà són campions de salt. Són gairebé invencibles perquè formen una parella perfecta. Però el dia de la competició internacional el cavall actua de manera estranya, cau, s’entrebanca… Van al metge,  li fan una revisió completa, li donen vitamines i li recomanen descans. La causa del fracàs del cavall serà molt comú i molt fàcil de curar, n’hi havia prou de pensar-hi…

LA RUMEUR DE VENISE
Un pescador extreu un peix de les aigües de la llacuna veneciana, però no estem segurs que sigui un peix, més aviat sembla un monstre marí o una sirena. Tothom diu la seva i els rumors s’inflen i s’inflen… Un llibre curiós que es va obrint com un acordió.

 

LINEA 135
En aquest llibre, inspirat en un viatge al Japó, anem seguint la ruta d’una línia de monorail des del cor d’una megalòpolis al camp. Dins del tren, una nena petita que va a visitar la seva àvia. Els paisatges se succeeixen i els pensaments de la nena desfilen al seu ritme: barri de negocis, zona on viu la classe obrera, barris industrials, terra de ningú, bosc.
Un llibre sobre el temps i una crítica suau al nostre món modern, un món que va ràpid, massa ràpid, potser, provocant desigualtats, contaminació…
Dibuixos en blanc i negre amb només un toc de color per al monorail.

Felicitats a l’Albertine i un agraiment a les editorials que van apostar per les seves històries (Libros del zorro rojo, Ekaré, Calibroscopio, Siruela, etc.)

Altres llibres de l’Albertine són:

Més informació al seu web: http://www.albertine.ch/

Llibres i propostes per al confinament – 7 (La llegenda del Nyaminyami)

Una llegenda és un tipus de narració diferent a la rondalla o al conte d’autor que mescla fets o elements reals amb d’altres imaginaris. Normalment, una llegenda està relacionada amb un lloc, un personatge o un fet històric.
A Catalunya en tenim un bon grapat, algunes de molt conegudes com la de Sant Jordi, la del Pont del diable de Martorell o la del Mariner de Sant Pau de Segúries.
Arreu del món, allà on hi ha un llac o un riu, trobem llegendes associades a animals mitològics o fantàstics que hi viuen. De vegades se’ls anomena monstres, però també en trobem de benefactors. El més conegut és el «Nessi», el monstre dels llac Ness, a Escòcia. A Girona trobem la «Cocollona», una criatura semblant a un cocodril amb ales de papallona, que neda pel riu Onyar les nits de lluna plena, i a Banyoles expliquen la llegenda del monstre del llac.

A l’Àfrica tenen el Nyaminyami, també conegut com a déu del riu Zambezi, un dels déus més importants del poble «tonga». Viu al riu, entre Zàmbia i Zimbabwe, i se’l descriu amb el cos de serp i el cap de peix o de drac.
Per explicar la vida de la tribu «tonga» s’usa un bastó de passeig tallat amb escenes que representen el Nyaminyami i que han estat històricament regals per a visitants de prestigi.

Hi ha una història real que va començar el 1956, quan els occidentals van pensar que aquella era una bona zona per construir la presa més gran del món. Se’n diu «la llegenda de la Kariba» i diu així:
El poble “tonga” va viure durant segles a la vall de Zambezi pacíficament i amb poc contacte amb el món exterior. Van ser persones senzilles que van construir les seves cases a la vora del riu i van creure que els seus déus els cuidaven proveint-los amb aigua i menjar.
Però el seu estil de vida idealista havia de ser destrossat. A principis dels anys quaranta del segle passat es va fer un informe sobre la possibilitat d’un embassament hidroelèctric per subministrar energia per a la indústria creixent que el colonialisme havia portat a la zona.
El 1956 es va iniciar la construcció del projecte i un equip de persones va començar a moure les terres, va arruïnar la vida a la vall, i va arrabassar milers d’arbres centenaris per construir carreteres i assentaments per allotjar els treballadors.
La pau i la solitud dels Tonga es va veure trencada i se’ls va dir que abandonessin les seves cases i s’allunyessin del riu per evitar la inundació que provocaria la presa i es van instal·lar no gaire lluny pensant que el Nyaminyami mai no permetria construir la presa i podrien tornar a casa.
El 1957, quan la presa estava en ple camí, les pitjors inundacions conegudes al Zambezi van eliminar gran part de la presa parcialment construïda i van matar a molts treballadors.

Alguns dels cossos dels treballadors morts van desaparèixer misteriosament i, després d’una cerca infructuosa, van demanar ajuda als ancians del poble tonga. Aquests van explicar que el Nyaminyami havia causat el desastre i per aplacar la seva ira s’havia de fer un sacrifici.
Un vedell negre va ser sacrificada i llençada al riu. L’endemà al matí, el vedell havia desaparegut i els cossos dels treballadors estaven al seu lloc. La desaparició del vedell no suposa cap misteri al riu infestat de cocodrils, però la reaparició dels cossos dels treballadors tres dies després de la seva desaparició no s’ha explicat mai satisfactòriament.
El projecte va sobreviure i el gran riu va ser finalment controlat. El 1960 es van posar en marxa els generadors i des de llavors subministren electricitat a Zimbabwe i Zàmbia.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Juguem amb ritmes
Us proposem una activitat musical a partir d’una de les cançons que heu sentit al vídeo anterior (Ka baga ne ma), una cançó tradicional de Mali.
Us poseu en cercle (dempeus o asseguts). Un de vosaltres fa de director d’orquestra i va seguint el ritme amb gestos que els demés han d’imitar. Es tracta de colpejar rítmicament diferents parts del cos (cuixes, panxa, espatlles, cap, etc.) amb la palma o amb el dors de les mans. Qui s’equivoqui, queda eliminat.

Aquesta i moltes altres cançons tradicionals les trobareu al llibre-cedé Canciones infantiles i nanas del baobab (el África negra en 30 canciones infantiles)

Llibres i propostes per al confinament – 6 (La cigonya)

Hi ha llibres que t’acompanyen tota la vida. Fa un parell de setmanes en parlava amb el meu amic Daniel per vídeo conferència. En Daniel treballa en una biblioteca escolar a Tailàndia i em comentava la mitja dotzena de llibres que l’han acompanyat per tot el món. Recordo que citava «El círculo de los mentirosos», «¡Eh, petrel!», «No digas que fue un sueño», «Viajes con Heródoto» i d’altres.

Em va fer pensar en els que estan a prop meu des de sempre i on he trobat inspiració per a les sessions de narració de contes. A part de la clàssica «Rondallística» d’en Joan Amades, la col·lecció de «Rondalles mallorquines» d’en Jordi d’es Racó o els recopilatoris de contes del país valencià d’Enric Valor, hi ha tres exemplars que estan al top ten dels més rebregats, llegits i rellegits. Un és «Fiesta» d’Herminio Almendros, el segon és «Les rondalles de Putxinel·lis Claca» (aquest ha passat pel sastre de llibres més d’una vegada) i el tercer és d’en Xesco Boix.

Xesco Boix va ser un dels iniciadors de l’animació al nostre país. El vaig conèixer a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat a la dècada dels 70 on el podies sentir cantar i contar animant els migdies d’aquelles extraordinàries jornades estiuenques. Un dels llibres que va publicar era un recull d’on he tret moltes narracions. Era una edició casolana amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i que duia per títol «L’arbre generós». Allà hi ha molts contes que es poden adaptar per explicar a l’escola o a casa. N’hi ha quatre, en concret, que es van dibuixant a mesura que es narren: «L’elefant», «La tortuga Filomena», «El gat» i «La cigonya». Els he explicat sovint, a l’escola.

La Galera va tenir l’encert de fer-ne una edició acurada, en tapa dura, fa deu anys, amb motiu del 25è aniversari de la mort del cantant.

Avui, us n’explicaré el de «La cigonya» que jo sempre acabo dient que sembla un pollastre.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Dibuixem i narrem
Al recull citat d’en Xesco Boix trobem el conte «El gat», una adaptació de la història original “The Tale of a Cat Black” que va escriure Carl Withers i va il·lustrar Alan Cover, l’any 1966, i es va publicar als Estats Units.
Diu que «Hi havia una vegada un nen petit que es deia Tommy. I aquesta es la T de Tommy…

En Xesco ho va transformar en “Una vegada era un senyor que es deia Pere i que es volia construir una casa. Es posa a la feina i comença a construir-se una habitació, una cambra,…


Una bona idea és anar dibuixant un animal qualsevol i anar inventant la seva història. Ben esbojarrada, si pot ser. Penseu en una balena, un pingüí, una girafa, etc. Segur que us en sortiu!

Llibres i propostes per al confinament – 4 (Bárbaro)

L’any 2016 vaig descobrir aquest llibre. No té text. El format és vertical i es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a una sèrie de monstres i bèsties terribles.
El bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar sembla que mou el braç i l’espasa però el cavall sempre el veiem igual.
S’enfronten a tota mena de perills (plantes carnívores, llamps, serps, dracs, etc.) i cap al final hi ha unes pàgines en blanc que anticipen el sorprenent final.

Convé fixar-s’hi en els detalls. Per exemple, la imatge que hi ha a la portada té una fina línia negra que travessa pel mig i creua el cos del cavaller. Si la mirem bé, potser ens recorda algun moment joiós de la nostra infantesa o de la infantesa dels nostres fills.
Crec que qui més disfrutaran amb el conte són els adults…

PROPOSTA DIDÀCTICA: Sons, sorolls, onomatopeies.
Gianni Rodari, al seu llibre «Contes per telèfon» incorpora un parell de relats («Brif, bruf, braf», «El ratolí dels còmics») que juguen amb les onomatopeies. Els personatges s’expressen amb sons del tipus «sloom», «grong», «tzziiuu», «flash»… Són paraules que no estan al diccionari, una mena de grunys que, malgrat tot, comprenem.

Els llibres «Sense mots», com aquest «Bárbaro», malgrat no tenir text ens permeten seguir el relat i entendre la història perquè les imatges són prou expressives. És el cas de títols com «Un camí de flors», «El vent!», «Off» o «Mientras tú duermes», entre d’altres que s’han de llegir amb calma i anar veient els indicadors que ens permeten seguir la narració.

A França publiquen una col·lecció que és ideal per comprendre aquesta forma d’art. Són les «Histoires sans paroles», publicades per Autrement Jeunesse. Valen molt la pena. Algun títol s’ha traduït al castellà, com «Ladrón de gallinas».

Una activitat molt divertida és situar-se davant del televisor, treure-li la veu i deixar només les imatges. A partir d’aquí es tracta de verbalitzar el que imaginem que estan dient els diferents personatges, fent sons, modulant la veu. Si som més d’una persona, assignem un personatge a cadascú i… a veure qui la diu més grossa!

Una variable és fer el mateix però amb els veïns que teniu al balcó de l’edifici del davant de casa.

 

 

Llibres i propostes per al confinament – 3 (El oro de la liebre)


Un dels temes recurrents en la literatura infantil és la por. Tots en tenim, de por. És la primera de les emocions, la més potent i té un paper protector, de defensa contra alguna cosa: La foscor, els monstres, el desconegut, etc. Ho estem veien aquests dies amb l’experiència desagradable de la pandèmia que estem patint.

Una manera de vèncer les pors és conèixer-les. Quan el nen llegeix històries de por, aprèn a controlar-la, a distingir la por real de la imaginària i, amb l’ajuda o la presència tranquil·litzadora de l’adult, la supera.

Llegir contes de por ajuda a créixer i a domesticar les pors reals, les ansietats, els malsons. Trobar-se amb el llop o la bruixa alimenta la capacitat d’imaginar i permet que el nen conegui maneres de vèncer els seus propis temors, empatitzant amb el protagonista que aconsegueix guanyar, sempre, al monstre.

Avui expliquem “El oro de la liebre”, un conte escrit per Martin Baltscheit i il·lustrat per la Christine Schwartz que va publicar Lóguez l’any 2015. Una història impactant que ens explica com una llebre a punt de morir deixa en testament un bagul ple d’or per a qui demostri que és el més poruc, despertant la cobdícia entre els animals de bosc.

Unes il·lustracions molt expressives, sobretot en el tractament dels ulls que són el reflex del cor. El missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.

PROPOSTA DIDÀCTICA. El Hedbanz de les pors.
El Hedbanz té com a objectiu endevinar una imatge, normalment situada al front del jugador que pregunta als altres jugadors.

És un joc divertit que permet desenvolupar la lògica, el raonament, el llenguatge oral i la memòria. Les normes s’aprenen ràpidament perquè són molt senzilles. El que s‘ha de fer és preparar les cartes. A cadascuna d’elles es dibuixa una por (dentista, gos, llamps, fantasma, foscor, ratolins, avions, sorolls, monstres, serps, aranyes, globus, pallassos, etc.) o també es pot escriure només el nom.

Les cartes es col·loquen al mig del grup, sobre la taula i de cap per avall.

Cada jugador disposa d’una cinta al voltant del seu cap. El primer jugador agafa una carta, sense veure-la, i la col·loca entre la cinta i el seu front, encarada als altres, de manera que tots, excepte ell, vegin la imatge. A continuació, formula preguntes als companys amb la intenció d’endevinar quin tipus de por és la que té al seu front. Les preguntes es contesten amb «sí», «no», «potser» o «no ho sabem».

Fins al proper dilluns… Dilluns de Pasqua!

Berenar i llibres. Sant Jordi 2020

Deia Federico García Lorca que “sens dubte, els avenços socials i les revolucions es fan amb els llibres“.

Per continuar avançant, el proper dimarts presentaré les recomanacions lectores d’aquest Sant Jordi. Enguany serà via Instagram gràcies a l’oferiment i la possibilitat de difusió que m’ofereix l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Els estic molt agraït.

Comentaré alguns llibres del tríptic i espero que passem una estona agradable. Si voleu fer-hi una ullada, us comparteixo la meva selecció. És personal i els criteris, això ja ho sabeu, no sempre són coincidents amb d’altres tries. Al final, us podeu descarregar el pdf sencer.

Cicle Infantil

El mur al mig del llibre
Jon Agee. La casita roja

Bill i Janet
Julia Donaldson. Bruíxola

Una carrera épica
Marie Dorléans. Astronave

Petra
Marianna Coppo. Joventut

La Poko i el timbal
Matthew Foresythe. Andana

Pastís de pastanaga
Lucía Serrano. La Galera

El petit pelut
Céline Fraipont. Base

La meva casa al bosc
Laëtitia Bourget. Libros del zorro rojo

Un paseo en barca y otras historias
Sergio Ruzzier. Liana

La màquina de les abraçades
Scott Campbell. Andana

Cicle Inicial
Mientras tu duermes
Mariana Ruiz Johnson. Kalandraka

El conill i la moto
Kate Hoefler. Flamboyant

Nusos
Xavier Blanch. Baula

La fiesta de los pájaros
Alice Lima de Faria. BFE

Pèl i plomes
Lorenz Pauli. Takatuka

Rady, el gat infermer
Satolino Fuchigami. Blackie Books

Una batalla interminable
Maria Pagès. SD edicions

L’Oliver Button és una nena
Tomie de Paola. Kalandraka

El encargo
Claudia Rueda. Océano Travesía.

El rei que va ficar les seues filles en tres gerres
Carles Cano. Edebé

Cicle Mitjà

La mare i el mar
Heeyoung Ko. Principal dels Llibres

El venedor de felicitat
Davide Cali. Libros del zorro rojo

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Tony Amago. Animallibres

Un cocodril sota el llit
Mariasun Landa. La Galera

Faules d’Isop
Elli Woollard. Blackie Books

Te llamaré papà
Can Ran. Siruela

El carnaval dels animals
Elisabetta Garilli. Combel

La bandera de l’Amàlia
Nono Granero. Ekaré

Gos blau
Nadja. Corimbo

El primer cas
Ulf Nilsson. Viena

Cicle Superior

Ningú com jo
Ignacio Chao. Kalandraka

Tan sols viure
Sara Montesinos. Pagès

Poca broma amb l’escola!
Ester Farran. Ed. del Pirata

La crònica d’Ivo Cukar
David Nel·lo. Edebé

Un indi com tu i com jo
Erna Sassen. Takatuka

Si’ahl/Ted Perry: Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Akiara books

La noia ocell
Sandy Stark-McGuinnis. Blackie books

Playlist. Rebels i revolucionaris de la música.
James Rhodes. Fanbooks

Quin joc més bèstia
Jaquim Carbó. Comanegra

Instrucciones para convertirse en pirata
Erika Zepeda. SM

El pdf el trobareu clicant aquí