De què treballa el cocodril?

Profesión: Cocodrilo, escrit per la italiana Giovanna Zoboli i il·lustrat per Mariachiara Di Giorgio, és un àlbum sense paraules que explica un matí qualsevol en la vida del cocodril. El veiem com es desperta, esmorza, es vesteix i camina pels carrers, agafa el metro i arriba a la feina.

El recomanem per la seva bellesa i per la cura en l’observació dels detalls del comportament humà i dels petits gestos quotidians. Per exemple, la manera tranquil·la i educada de relacionar-se a l’ascensor, el respecta als qui llegeixen al metro en hora punta i ple de gent que es desplaça també a la feina.


Les il·lustracions ens mostren també els olors de la ciutat. Les botigues d’aliments i la floristeria són tan reals que podem flairar i assaborir aquests moments que recorden els nostres barris, els passeigs per la ciutat.

El llibre és per infants a partir de set anys perquè la lectura de les imatges té una certa complicació. Comença amb una del cocodril al llit, amb pijama i màscara de dormir, somiant amb la vida salvatge. Quan es desperta, fa les rutines diàries: raspallar-se les dents, seure al vàter, esmorzar o triar una corbata. Les il·lustracions combinen els detalls amb els plans generals i convé aturar-se a descodificar cadascuna de les «vinyetes» i observar què fa i amb qui es relaciona el cocodril.

El final és sorprenent perquè no t’imagines que pot treballar a… bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
És un llibre ben pensat, començant pel format allargat que en obrir-lo fa la sensació de tenir un cocodril a les mans. Un llibre intel·ligent, enginyós, dolç, tendre i ple d’encant. Hi ha molts detalls que veuran els nens, com els animals que viatgen al metro i conviuen amb els humans o l’infant i la mare que van amb el cotxe que esquitxa el cocodril amb l’aigua del bassal.
És un cant a la vida, a la celebració dels plaers quotidians.

LES DADES
Títol: Profesión: Cocodrilo
Autora: Giovanna Zoboli
Il·lustradora: Mariachiara Di Giorgio
Editorial: Adriana Hidalgo Editora
32 pàgines

 

Anuncis

Trobada amb l’escriptor Francesc Puigpelat

La vida a l’Àfrica ja no és com abans. Els poblets han canviat molt i comencen a assemblar-se als pobles de qualsevol altre indret del món. Per exemple: on creieu que vaig veure per primera vegada un lleó? Penseu que em vaig creuar amb un lleó tornant del riu? O passejant per la sabana? O caçant amb llances i fletxes? No: el vaig veure per primera vegada a la tele, com qualsevol nena normal i corrent…

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet hem viscut una jornada força educativa amb un dels autors dels llibres que formen part de “la lliga dels llibres“ d’enguany.

En Francesc Puigpelat, l’home que guanya tots els premis literaris, és l’autor de La nena que es va convertir en mòbil i ens ha explicat algunes anècdotes relacionades amb la gestació i procés d’aquest obra. Ha estat interessant perquè després s’ha sotmès a les preguntes força encertades dels alumnes de les escoles Pau Sans, Ernest Lluch i Ramon Muntaner que li han demanat si havia estat als països on passa l’acció, el perquè de la portada i del títol, si era bon lector de petit, quin va ser el primer llibre que va escriure, i altres preguntes interessants que ha anat contestant encertadament.

És una bona experiència per a l’autor però també per als infants perquè no sempre hi ha l’oportunitat de conversar amb la persona que ha posat negre sobre blanc els seus pensament i idees. En Francesc ens ha fet viure les aventures imaginades fins al punt de sentir-les ben reals.

El llibre explica un any en la vida d’una nena, la Mukele, que viu en un poblat a l’Àfrica, a prop del Kilimanjaro, amb la seva nombrosa família. A aquest poblat hi arriben turistes i cooperants que provenen d’altres cultures i d’altres països. Un dia, la Mukele es troba un mòbil perdut. Aquest mòbil serà el culpable que el bruixot de la tribu li faci un malefici i la tanqui dins d’ell.
El llibre segueix el recorregut que fa el mòbil des del poblat africà fins a Nova York i totes les seves peripècies amb diferents personatges, uns nens del món civilitzat amb els quals la Mukele es comunica mitjançant els SMS i les alarmes del mòbil amb un únic propòsit: que la tornin al poblat, que li desfacin l’encanteri i que pugui tornar a ser una nena de carn i ossos.
La novel·la combina les tradicions dels habitants dels pobles africans amb la modernitat dels qui viuen al primer món. El contrast reflecteix ben bé la realitat actual.
Els quatre infants protagonistes estan ben trobats i tenen valors positius. El bruixot dolent és poderós i llest i això dóna més valor als esforços dels nois per alliberar la Mukele i fer-la sortir del mòbil.

Una història rodona que va ser mereixedora del Premi Josep M. Folch i Torres 2015.

Les fotos d’aquest entrada corresponen a la trobada amb en Francesc Puigpelat.

Presentacions de novetats a l’Abracadabra

Es nota que s’acosta Sant Jordi perquè l’agenda es va emplenant d’actes de presentacions de novetats i d’esdeveniments diversos. Aquesta setmana, per exemple, a la llibreria Abracadabra  hi haurà dues presentacions ben boniques:

Avui, dijous 22 de març a les 19:00 h

L’Alba Besora, editora de Nandibú, presenta «La dona de la guarda» de Sara Bertrand y Alejandra Acosta. També hi serà present l’autora.
La dona de la guarda és un llibre de temàtica dura però que té quelcom d’experimental perquè combina pàgines amb unes il·lustracions “dalinianes” i màgiques amb una història força trista, la d’una nena que ha perdut la mare. El text està “encaixat” entre dos blocs de pàgines il·lustrades a dues tintes que obren i tanquen el llibre però les tres parts constitueixen un tot i ens permet diverses lectures.


Dissabte 24 de març a les 12:00 h

Taller i presentació d’«Harmonicus» de Sergi Raya.
Harmonicus és un seu original mètode per aprendre a tocar l’harmònica, per iniciar-se en el llenguatge musical.

 

Amb la A d’Andana

Iniciem una nova secció dedicada a les editorials.
Sovint quan fem recomanacions o busquem dins del marasme de novetats diàries (diàries!) un dels criteris que ens va bé és saber quina editorial el publica, que és com preguntar quina persona està la darrera del projecte perquè ens pista i ens ajuda a decidir-nos. Si fa no fa és com quan anem a la llibreria de confiança i ens deixem guiar per la persona que llegeix i selecciona els llibres que vol tenir a la seva botiga.

Per començar em triat un projecte amb un nom que recorda l’andana 9 i 3/4 de la saga potteriana i que està dirigit per en Ricard Peris i la Nàdia Revenga, les ànimes del projecte.
Andana Editorial és una editorial valenciana creada l’any 2009 i que s’ha consolidat i ha sabut trobar el reconeixement dels lectors amb la creació d’un catàleg de llibres ben bonic i que actualment està pels voltants de 120 llibres infantils i juvenils.
En destaquem la tasca d’oferir i promocionar els àlbums il·lustrats en la nostra llengua fets per autors com Paula Bonet, Amaia Crespo o Francesc Gisbert i tanmateix els esforços en acostar-nos a autors internacionals com els imprescindibles Oliver Jeffers, Ian Falconer, William Joyce o Benji Davies.
Tenen altres col·leccions que podeu veure al seu web (https://www.andana.net/ca/) però voldria citar la col·lecció Vagó de Versos, dedicada a la poesia i que integra obres d’autors contemporanis, com l’Andreu Galan o la Fina Girbés, amb reculls per infants de grans poetes com Estellés, Piera o Marc Granell entre d’altres.

Amb en Ricard Peris!

Si voleu conèixer les novetats que han preparat per al proper Sant Jordi féu una ullada al catàleg de novetats, clicant AQUÍ.

En aquest blog hem recomanat alguns llibres d’Andana edicions. Aquests:
El lleó blanc
https://jaumecentelles.cat/2017/12/07/el-lleo-blanc-un-amic-especial/
L’Olivia, l’espia
https://jaumecentelles.cat/2017/11/24/lolivia-ha-tornat/
Enfonsat!
https://jaumecentelles.cat/2017/10/30/enfonsat-una-de-pirates/
Les arrugues de l’àvia
https://jaumecentelles.cat/2017/03/06/les-arrugues-de-lavia-simona-ciraolo/
la nena dels llibres
https://jaumecentelles.cat/2017/01/09/la-nena-dels-llibres-perque-la-imaginacio-es-lliure/
Grans amics
https://jaumecentelles.cat/2016/07/10/grans-amics-un-album-de-linda-sarah-il%C2%B7lustrat-per-benji-davies/
Mitjanit
https://jaumecentelles.cat/2016/05/12/mitjanit-un-poemari-de-martina-escoda/
Els calçotets de l’ós blanc
https://jaumecentelles.cat/2016/02/18/els-calcotets-de-los-blanc/
Una llegenda de Sant Jordi
https://jaumecentelles.cat/2016/03/22/una-llegenda-de-sant-jordi/
Això era un alfabet
https://jaumecentelles.cat/2015/12/30/aixo-era-un-alfabet/
He arribat tard perquè…
https://jaumecentelles.cat/2015/11/10/he-arribat-tard-perque/
El fantasma Pixallits
https://jaumecentelles.cat/2015/10/23/el-fantasma-pixallits/
L’illa de l’avi
https://jaumecentelles.cat/2015/09/26/lilla-de-lavi-benji-davies/
La balena
https://jaumecentelles.cat/2014/10/19/la-balena-benji-davies/
El meu nom no és Irina
https://jaumecentelles.cat/2013/07/24/el-meu-nom-no-es-irina/

Amb la A d’Andana hem iniciat aquest periple per les bones editorials. La propera: Amb la B de Birabiro.

Jörg Müller, l’il·lustrador del mes (març 2018)

Aquest extraordinari i detallista il·lustrador va néixer el 1942 a Lausana (Suïssa) i va créixer a Küsnacht, prop de Zuric. Als catorze anys assistí al curs preliminar de l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric i després va fer formació a l’Escola d’Arts Aplicades de Biel (que és on viu en l’actualitat).
En acabar els estudis va marxar a París on va treballar primer en una agència de disseny i després com a artista gràfic independent. El 1968 va tornar i va començar un projecte, a partir del qual hauria de sorgir el seu primer llibre d’imatges –The Change of the Landscape– que el va fer popular a Suïssa i també a Alemanya, França, Països Baixos i Escandinàvia.

Des del 1974 ha il·lustrat diversos diversos llibres amb l’escriptor suís Jörg Steiner i també ha treballat en l’animació de pel·lícules de dibuixos.
El seu mètode és laboriós i per això necessita dos anys per a fer cada llibre
De tots els seus llibres el que em té més fascinant, sens dubte és la versió que va fer del conte d’Andersen «El soldadet de plom»
Els dibuixos d’en Müller són precisos i detallats. Les seves obres semblen reals i molt semblants a l’art de la fotografia.
M’agrada especialment la seva paleta de colors trencats, poc purs i sobretot és una característica seva els enquadrament tan originals i les perspectives gairebé impossibles, tan especials que aconsegueix un efecte únic.
A l’editorial Lóguez el valoren i es preocupen de reeditar els títols que s’exhaureixen ràpidament.

A els nostres llibreries podem trobar tres dels seus llibres:

El soldadito de plomo
Al web de Lóguez podem llegir:
¿Quién no conoce el cuento de “El soldadito de plomo? En la narración de Hans Christian Andersen, el soldado de una sola pierna se enamora de la bailarina del palacio, es arrancado de su pequeño mundo, comienza un viaje aventurero en un barco de papel y, finalmente, regresa a casa, donde se le depara un final agridulce.

El llibre dins el llibre dins el llibre
Tan bon punt desembolica el llibre, sent una veueta demanant ajuda. Una veueta que surt del llibre. No veu ningú, però s’adona que passa alguna cosa estranya. És idèntica a la nena que surt al llibre, però al seu costat hi ha assegut un conillet i no un gat, que és el que hi ha a la realitat. A part d’això, el llibre que surt al llibre sembla un mirall. I a la portada hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre… Deu continuar fins a l’infinit? La petita lectora s’endinsa al llibre i coneix l’autor en persona! En endinsar-nos en un llibre ens veiem transportats a un altre món. Jörg Müller s’agafa aquesta màxima al peu de la lletra, la plasma en imatges i fa aparèixer al bell mig d’aquesta confusa trama de múltiples capes el propi il·lustrador del conte.

El gran gris
Narra la fugida de dos conills que veuran com la vida en llibertat esdevé una malson per al conill gris. Al web de Lóguez llegim:
Aturdido por un mundo que ya no conoce, el de la libertad, le pide a su compañero de huida que regresen a la fábrica de conejos, a la jaula, donde él tiene todo lo que necesita y donde esperará hasta que los hombres lo lleven, ya pronto, al país de los Guardianes Blancos, de donde nadie ha vuelto y nadie sabe dónde se encuentra.

José Ángel Labari, l’Il·lustrador del mes (febrer 2018)

Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!

He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un  il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.


En José diu:
Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos.
A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico.
Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos.
Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!

Si el voleu conèixer més a fons podeu visitar el seu bloc J. A. LABARI Ilustrador: http://plxigls.blogspot.com.es/
I també veure il·lustracions seves a Pinterest: https://www.pinterest.es/jalabari/jalabari-imc/

Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.

El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a: https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)

Gràcies José!

François Place, l’il·lustrador del mes (gener 2018)

François Place va néixer el 1957 a Ezanville, a la Val d’Oise (França) però va passar la seva adolescència a Touraine. Té una obra molt extensa i fascinant que es mou en la frontera de la ficció, el documental i l’àlbum. No té gaires obres traduïdes al català o castellà però celebrem que “Els últims gegants” es torni a publicar.
En François Place era fill de pare pintor i de mare mestra i això li va permetre tenir una infància envoltada de llibres, papers i llapis. Des de ben petit dibuixava molt i volia fer d’aquesta activitat la seva vida professional.
Va començar a treballar en publicitat i comunicació i va seguir cursos sobre semiologia, discurs de la imatge, tipografia, etc. Un dels estudis publicitaris per als quals va treballar estava en contacte amb Hachette editorial, i així va ser com va començar a il·lustrar novel·les, encara que alguns títols estiguessin lluny dels seus gustos literaris. Després va contactar amb Gallimard Jeunesse on va il·lustrar llibres de coneixements. En aquella època es va afeccionar a les històries de viatges i als relats de ficció. Fruit d’aquestes dues passions va néixer «els últims gegants» i el personatge de la narració, l’aventurer i científic Archibald Leopold Ruthmore.
François Place treballa habitualment amb ploma o “rotring”. Després afegeix els colors amb tinta o aquarel·les. Segons els tipus de llibres modifica l’estil, atenent a la història que es narra. Per exemple si el llibre és sobre la prehistòria, les il·lustracions no han de ser gaire detallades, usa tinta i el traç és més rude.
També ha il·lustrat textos d’altres autors: D’en Michael Morpurgo, per exemple, va il·lustrar El regne de Kensuke i Cavall de guerra.

M’agrada quan diu:
La indústria dels llibres es basa en l’entusiasme per llegir. He tingut moltes oportunitats de veure el compromís dels llibreters, bibliotecaris i professors.


Recomano Els últims gegants en versió catalana amb la traducció impressionat de la Teresa Duran però no sé si es pot aconseguir. És de l’any 2000 i editat per Blume. Ara, Ekaré n’ha tret una nova edició, crec que només en castellà.

El últims gegants explica que en un moll d’un port anglès l’estudiós Archibald Leopold Ruthmore compra una dent grossa com un puny i tota plena d’incisions. Un examen minuciós li revela que aquestes incisions són el mapa d’una regió recòndita on habiten els darrers gegants. Ruthmore deixa la seva casa de Sussex i embarca en un vaixell de la Companyia de les Índies un dia de setembre de 1849 per descobrir aquestes terres. El que l’espera és un món meravellós de poesia i de bons sentiments on viuen els gegants. Archibald, entusiasmat, dóna a conèixer la seva descoberta, però els homes que no tenen massa escrúpols, exterminen els gegants. Ruthmore, decebut, es fa mariner i va pels ports del món explicant contes als nens. Un relat molt bonic per llegir i rellegir que destil·la poesia i sentiment i unes il·lustracions plenes de misteri.


El darrer paràgraf del llibre diu:
A cada port es fa tatuar al cos un conte, una llegenda, una cançó. I, de nit, se’l troba a vegades a l’escullera, voltat de criatures que l’escolten atentament: Els explica els seus incomptables viatges, les belleses de l’oceà i de la terra. Però mai no els parla d’aquell objecte estrany que jeu al fons del seu bagul, una dent de gegant.

Aquest va ser un dels primers relats (és de l’any 1992) on vaig trobar personatges amb tatuatges. Anys més tard, vam gaudir de Papá Tatuado de Daniel Nesquens i no fa gaire en Jaume Cela va guanyar el Premi Barcanova amb El meu pare és una pissarra.
François Place ha estat guardonat amb nombrosos premis als Estats Units, a Alemanya, a Bèlgica i a França.
Si voleu aprofundir en l’obra d’aquest fantàstic il·lustrador heu d’anar al mercat francès on trobareu tots els seus llibres. Podeu consultar la Wiquipèdia