Max Velthuijs, l’il·lustrador del mes (octubre 2019)

Max Velthuijs és un il·lustrador i autor holandès que va néixer a l’Haia el 1923. Com a d’altres il·lustradors, de petit ja li agradava dibuixar i inventar històries. També deia que a l’escola era un alumne normal, no gaire brillant.
Va créixer i li va tocar va viure i patir la Segona Guerra Mundial. Això el va marcar perquè mentre estudiava pintura i disseny gràfic a l’ Acadèmia de les Arts Visuals, el 1944 tot es va aturar i va haver de marxar perquè la ciutat on vivia va ser evacuada.
Un cop acabada la guerra, va rebre diversos encàrrecs per a fer cartells, portades de llibres, publicitat i anuncis de televisió i així va ser com va descobrir la seva vocació: il·lustrar llibres.
Velthuijs és un dels il·lustradors infantils dels Països Baixos que ha rebut més premis i el seu prestigi és enorme, arreu del món. Entre el premis que va recollir, hi figura el Hans Christian Andersen, l’any 2004, per a il·lustradors.
Va morir el 2005.
Velthuijs dibuixa amb colors vius i alegres, fets amb ploma i tinta. De tota la seva producció, hi ha una sèrie que a l’escola és molt estimada i reconeguda: La de la Granota.

Els llibres de la Granota ens parlen d’amistat, d’amor, de natura, i també de persones. Són uns éssers molt entranyables, amb sentiments, pensaments filosòfics, missatges profunds i sentit d’un humor sa.
De la sèrie de la granota es van publicar 14 títols i val pena revisitar-los de tant en tant i posar-los en mans dels infants.

Alguns dels seus millors llibres són:

LA GRANOTA ÉS MOLT VALENTA
Plou durant molts dies seguits i tot s’inunda. Però la granota no dubta a tirar-se a l’aigua i anar a buscar ajut per als seus amics.

LA GRANOTA I LA MERLA
La granota troba una merla estirada a terra, que no belluga. És morta, i la granota i els seus amics l’enterren.

LA GRANOTA I L’ÀNEC
Que cansats però que feliços han arribat la Granota i l ‘ Ànec després de la seva passejada! Quantes coses han fet!

LA GRANOTA I LA RATA
La Granota i la Rata, tot buscant un tresor, fan un forat i damunt el forat construeixen una casa. Com que han de sobreviure, s ‘ alimenten del que els proporciona la terra.

LA GRANOTA I LA FORASTERA
Al bosc arriba una rata forastera, i els animals no l’accepten. Però la granota la va a veure i es fan amigues.

LA GRANOTA TÉ POR
La granota sent sorolls estranys i no pot dormir. Per això se’n va a ca l’ànec i després a cal porquet. Al final, per no tenir por, els tres amics acaben dormint junts.

LA GRANOTA A L’HIVERN
Ha arribat l’hivern i hi ha neu pertot arreu. La granota no té pèl, ni greix ni plomes, i es posa malalta de tan de fred.

LA GRANOTA I EL PORQUET
La Granota i el seu amic Porquet volien fer moltes coses plegats però no s ‘ acabaven de posar d ‘ acord… A la fi van decidir preparar-se un bon berenar!

I MOLTS MÉS!

Amb la R d’RBA

Normalment en aquesta secció presentem editorials de garatge, aquelles que estan gestionades per un grup reduït de persones, algunes de les quals només tenen una cara visible.
També hi ha grups molt potents que econòmicament aposten per aquesta feina, és clar!, i podríem dir que els objectius són els mateixos: fer arribar la lectura a quanta més gent, millor.
Aquests dies he tingut la sort de visitar una de les editorials que mouen un volum de negoci molt gran, amb presència en 50 països d’arreu del món: RBA.
RBA són les inicials dels cognoms dels fundadors, allà pels volts de 1981: l’editor Roberto Rodrigo, l’agent literària Carme Balcells i l’editor Roberto Altarriba.
La seu actual, situada al 22@ de Barcelona, és un edifici de vertigen (modern, amb 17 plantes i unes vistes espectaculars de la ciutat).
Vaig poder fer la visita acompanyat de l’Aurora, una bona amiga que hi treballa a la secció de revistes i que em va facilitar l’accés a la secció infantil.

Amb l’Aurora Gonzalo

Vaig poder conversar una estona amb tres de les persones que hi dediquen els seus esforços en bastir un bon catàleg de literatura juvenil (especialment) centrat en traduir les bones lectures que tenen èxit en els països anglosaxons, com Enola Holmes, una saga de misteri protagonitzada per la germana petita de Sherlock Holmes, Los juegos del Hambre o la sèrie Divergente, entre altres molts.
La Mar Peris (directora editorial), la Míriam Valenzuela (editora) i la Júlia Tardà (premsa) van atendre amablement les meves preguntes i em van mostrar alguns dels bons llibres que han publicat darrerament o que han estat best-sellers de la literatura infantil i juvenil. Potser us sonarà la sèrie del “Diario de Greg”, “La vaca que puso un huevo”, “El elefante encadenado” o els àlbums de Peter Reynolds (El punt, El col·leccionista de palabras, Algún dia).

Amb la Mar i la Míriam

Si voleu fer una ullada al seu web, només cal que cliqueu a http://www.rba.es/
i passegeu-vos per cadascuna de les tres seccions:
Revistes com la National Geographic,
Col·leccionables com la Biblioteca de luxe de Julio Verne, i
Llibres.

Amb la C de Corimbo

Corimbo és una editorial mítica pels qui seguim l’evolució de la literatura infantil i juvenil. Ara estan d’aniversari perquè fa vint anys que van començar a navegar a casa nostra. Recordo que les seves primeres publicacions en castellà o català van ser una sotragada perquè duien els aires innovadors de la casa mare francesa, la fantàstica “L’ecole des Loisirs”. Així va ser com vam tenir l’oportunitat de descobrir les obres de línia blanca, fina i delicada de Claude Ponti o Mario Ramos, les històries esbojarrades de Geoffroy de Pennart o algunes de les meravelles que dibuixaven autors clàssics com Arnold Lobel o Maurice Sendak.
Eren uns llibres que ens introduïen en la idea, molt arrelada a França, d’editar-los amb tapa tova, més econòmics, i per tant accessibles per a més famílies. També van començar a publicar uns àlbums il·lustrats més petits, la mida dels quals era DINA5, aproximadament.
El viatge de la mà de “L’ecole des Loisirs” va durar fins al 2013, moment en que van decidir seguir el camí en solitari i apostant també per autors d’aquí.

A Corimbo publiquen pocs llibres l’any, però intenten que siguin joies que es puguin mirar i remirar, una i cent vegades.
L’ànima del projecte actual és en Rafa Ros, amb qui vaig tenir l’oportunitat de conversar breument fa uns dies i agrair-li la feina que fan per la literatura infantil.
Se’m fa difícil triar els millors llibres de Corimbo. Entreu al web de Corimbo, remeneu el catàleg i segurament descobrireu molts dels llibres que hi ha a la biblioteca de la vostra escola.
Però, va!, m’arrisco i trio els tres que no haurien de faltar, al meu entendre, a la biblioteca escolar. Són àlbums que he explicat nombroses vegades als alumnes i em consta que han agradat força als de primària: Gos Blau, El príncipe tigre i Herman i Rosie.

L’últim llibre que han publicat es titula «Normal?», està escrit per l’Amparo Sena i amb il·lustracions d’en Francesc Rovira. El presentarem en una propera entrada.
Felicitats, Rafa!

amb en Rafa Ros

El fantàstic món dels insectes

Arriba el temps de les vacances i comencem a pensar en els llibres que llegirem. Si anem a alguna zona on hi hagi biblioteca a prop, ho tenim resolt, però si fem ruta o anem pels móns de Déu, llavors hem de pensar en quines lectures carregarem a l’ebook o a la maleta.
Un llibre que pot anar molt bé si teniu fills d’entre set i deu anys és «El petit cuidador d’insectes», on podreu gaudir d’un món màgic al voltant dels insectes de tota mena i que serveix també com a guia de camp i per encetar un treball estiuenc al voltant de la biodiversitat que trobem als boscos.
El llibre, de mida petita (hi cap a la butxaca) i amb un cos de lletra generós que facilita molt la lectura, ens explica en poc més de setanta pàgines una història de pors, d’estima als insectes, d’igualtat, de família i d’altres aspectes que us poden ser útils per encetar múltiples converses.
Acompanyen al text les il·lustracions senzilles i delicades de la Charline Collette.
Ep! I per a les mestres que ja estan pensant en el curs vinent, aquesta pot ser una molt bona lectura i l’inici d’un projecte sobre els insectes del pati de l’escola, per exemple, però primer caldrà que cada infant es proveeixi d’una capa i d’una vareta màgica com les que apareixen en aquesta delicadíssima novel·la. Amb la capa posada es llegeix millor, això ja ho sabem.


A la contraportada podem llegir:
Si una mosca o un escarabat tenen una ala o una pota trencada, necessiten urgentment el Cuidador d’Insectes. El Cuidador fa meravelles amb la seva Agulla Guaridora, però s’apropa el moment de la seva jubilació i necessita passar el relleu al seu fill Noc. Al cap i a la fi, és una feina que es transmet de pares a fills. Sempre ha estat així.
El problema és que en Noc tem als insectes i a més a més l’Agulla no sembla respondre davant la seva inseguretat. Per contra, la seva germana gran, la Lulu, estaria encantada de continuar amb la tradició.


Si voleu llegir les primeres pàgines, l’editorial les han pujat en castellà. Cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: El petit cuidador d’insectes
Autora: Nastasia Rugani
Il·Lustradora: Charline Colette
Traductor: Oriol Sánchez
Editorial: Nórdica
12,5 x 18 cm.
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-17281-24-3
Madrid, 2018

 

Ciència, lògica i filosofia a “Ser o no ser… una poma”

Un dia, en tornar de l’escola, un nen veu una poma sobre la taula. Però, qui ens diu que és realment una poma?
Shinsuke Yoshitake ja ens va fer riure amb «Atascado» i, ara, finalment s’ha traduït el seu millor treball (n’havíem fet menció en aquest blog fa un parell d’anys)
Es tracta d’un àlbum molt curiós, molt boig i divertit, que es presenta com si fos un quadern on es van enumerant totes les possibilitats que la lògica filosòfica i les lleis de la ciència permeten.
A mesura que anem passant pàgines veiem tot el que l’autor imagina sobre què pot ser una poma vermella, què pot contenir al seu interior, què pot sentir o desitjar.
Les línies arrodonides i els tons carabassa de les imatges són força encertats i no et canses de mirar i remirar els detalls que hi ha amagats per tot el llibre.
Crec que aquest llibre pot servir, especialment, de model per inventar històries semblants partint d’altres objectes que tenim a casa o a l’escola.
Recomanat per a cicle inicial i mitjà

LES DADES
Títol: Ser o no ser… una poma
Autor: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Nuria Puyuelo
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2019

Gerda Muller, la il·lustradora del mes (juny 2019)

imatge extreta del web de l’ecole des loisirs

«Endevina qui fa què» és un dels llibres que estan en el meu top ten personal dels àlbums per a infants. Es fantàstic per mirar les imatges i fer deduccions. Sovint parlem de fer “inferències” predictives (què passarà a continuació?) que, com passa també amb les deduccions, apel·len directament al raonament, al sentit comú, a la observació. En aquest llibre, la Gerda Muller ens explica un passeig invisible pels voltants de la casa en un paisatge nevat del que només veiem les petjades que deixen els animals i les persones. És feina del lector endevinar què està passant, què falta o que ha canviat a mesura que avança la història. Senzillament genial.

L’autora i il·lustradora és holandesa i enguany celebra els seus noranta-tres anys, dels quals seixanta-vuit els ha passat dibuixant i publicant una pila de llibres per a infants i joves. Més de 120.
La Gerda Muller té un estil minuciós, detallista, exigent que explica en els seus llibres aspectes relacionats amb la fauna i la flora. Ve a ser com una mena d’enciclopèdia de la natura però amb unes històries que estimulen la curiositat.
En els seus dibuixos veiem com s’ha documentat abastament, i així, les verdures, els ocells, els gossos, les flors, tot allò que fa referència a la natura més propera, ho explica amb precisió. Potser podríem dir que el seu estil entra dins del gènere naturalista, més que no pas realista.
Un altre dels aspectes curiosos i sorprenents de les seves imatges és la presència gairebé constant de la pluja perquè al seu país hi plou sovint i el paraigües és un element quotidià.


Depenent del tema i la composició de les imatges, l’autora tria una tècnica pictòrica o altra. Per exemple, veiem dibuixos fets amb ploma quan es requereixen molts detalls; quan es tracta de recrear una certa atmosfera llavors usa el gouache. Les aquarel·les no les fa servir mai perquè diu que és massa transparent i prefereix les formes més potents.
Tampoc treballa amb l’ordinador.
Un altre detall és que els seus personatges sempre estan en moviment i gairebé mai hi ha algú estàtic.
Tres dels llibres d’aquesta autora que destaco, a més de l'”Endevina qui fa què” són:

 

 

 

Bruna Valls, la il·lustradora del mes (maig de 2019)

He anat trobant referències a la Bruna Valls, la il·lustradora del mes, en diferents escenaris i per motius ben allunyats de la literatura infantil. Us ho explico.
Fa cosa de vuit mesos vaig anar de visita a l’Hospital de Palamós. Tenia ganes de veure una part del projecte amb el que hi estic col·laborant. Es diu AcompanyArt i us en parlaré properament. L’acció que volia conèixer era com estaven humanitzant els espais (passadissos, sales d’espera, quiròfans i habitacions) de la zona pediàtrica. Vuitanta il·lustradors van dedicar una setmana a guarnir-ho amb escenes marineres (peixos, barques) Doncs, allà en una de les parets vaig trobar la primera referència a la Bruna. El seu dibuix de línia clara, molt ben treballada, em va agradar i em vaig quedar amb el nom.


Després va passar per les meves mans “La colección del abuelo”, un àlbum mereixedor del premi d’il·lustració i que hem comentat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2019/02/11/la-colleccio-de-fotos-de-lavi/) Una meravella.

D’aquell àlbum, recordo que el seu estil em va conduir a un espai bohemi de la zona de Les Marolles (a prop del Sablon), a Brussel·les. Allà, a l’Atelier, hi ha uns quadres ben curiosos i que em van cridar molt l’atenció. Aquests:


Podeu imaginar quina sorpresa, quan vaig veure “La col·lección del abuelo”, oi?

Per acabar-ho d’adobar, fa unes setmanes, el 4 de maig, passejant pels carrers de Palafrugell, camí del museu dedicat a Josep Pla, vaig trobar aquesta pintada a la façana d’una perruqueria. Crec que, en aquell moment, em vaig fer fan de la Bruna Valls.


La Bruna ens explica (http://brunavalls.com) el següent:

Vaig néixer a Palafrugell el 1989 i vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es va graduar amb l’especialitat de pintura. Després va obtenir un títol de postgrau en il·lustració creativa de l’Escola Universitària de Disseny i Art EINA (Barcelona).
Ha il·lustrat diversos llibres de camps molt diferents com ara llibres de publicitat, llibres de cuina, llibres infantils i llibres d’estudiants.

Després ens recorda tota una tirallonga d’exposicions i treballs relacionats amb l’art que ha fet arreu del món. Una informació completa i detallada que us donarà una pista de per on es mou.
Tant de bo la puguem veure fent més treballs per a infants i joves.

Per saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que li van ver a la revista digital Núvol: https://www.nuvol.com/noticies/bruna-valls-mai-he-tingut-por-de-dedicar-me-al-dibuix/

Feu-li una ullada, també, al seu web. Val la pena.
Algunes de les seves imatges, extretes del seu web, a continuació.