Fa unes de setmanes es va presentar aquesta novel·la gràfica a la Biblioteca Sarrià-J.V. Foix, precisament al barri on van viure els creadors de la companyia “Circ Cric”.
Conduïda i moderada pel periodista Marc Charles, vam poder sentir les opinions i els records del Tortell Poltrona, la Senyoreta Titat i la Petita Lu. També vam poder gaudir de les explicacions de l’autora i il·lustradora Berta Cusó que va recordar com va gestar el còmic i com va anar evolucionant, amanint-la amb episodis de la seva vida lligada a aquest mon màgic i emotiu. Vam saber perquè va triar les aquarel·les i van sentir les seves opinions sobre la resistència cultural, la solidaritat i el poder del riure.
El llibre és com una mena de crònica gràfica d’una època fosca, la de la dictadura franquista, en la que aquests artistes formaven part d’una resistència on es reivindicava, entre altres qüestions, l’ús del català.
En el relat, veiem l’evolució del circ i els viatges per tot el món amb els seus espectacles, fent riure a infants i adults en països quan han patit guerres, en campaments de refugiats de l’antiga Iugoslàvia, a les selves de Colòmbia i les costes de Sri Lanka. En aquests indrets, el circ i el riure han estat un refugi i un enaltiment de la dignitat humana.
M’ha agradat veure com la narradora és una puça de circ, la Puça Orzowei, un estel invisible que viu entre els cabells del pallasso. La puça aporta humor i imaginació mentre ens guia pels anys del franquisme, la creació del Circ Cric i les missions de Pallassos Sense Fronteres.
Crec que pot ser una bona lectura per als joves i per als adults, sobretot dels que han anat en alguna ocasió a Sant Esteve de Palautordera, a passar un dia amb la companyia del Circ Cric gaudint dels seus espectacles. Conec força escoles que han inclòs aquesta visita en les seves sortides i han gaudit veient la bona organització i el carinyo amb el que han estat ateses.
Ahir vam presentar aquesta història emotiva que ens parla de l’absurditat de les guerres. La manera com està escrita la història m’ha recordat un llibre que vaig llegir a la meva adolescència i que em va marcar. El va escriure Mark Twain fa justament 150 anys i es titula «Les aventures de Tom Sawyer».
A «La cançó del soldadet», el personatges principal és en Lluc, un nen que, com em va passar amb Tom Sawyer, aconsegueix establir una relació directa amb nosaltres, els lectors. Diria que esdevé una mena d’arquetip per com relacionem el seu comportament i els seus valors amb la nostra experiència.
L’estructura del relat és ideal perquè ens presenta un inici que enganxa, una trama i un repte a aconseguir i, sobretot, un final preciós.
El relat comença en una escola d’un poble imaginari on un dia reben la visita d’un soldat que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís del que diuen els adults i cap allà que se’n van.
Parlen de la guerra i a un d’ells se li acut que podrien anar al país estranger, i a la nit, quan ningú no els vegi, pujar a la torre on hi ha bandera i canviar-la per la seva. L’encarregat de fer tal heroïcitat (o temeritat, segons es miri) és en Lluc. La cosa no surt com pretenen, però el noi se n’adona que en aquell altre país, els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.
He comentat que vaig fer una connexió amb Tom Sawyer. Va ser al capítol “Els enamorats”, el més emotiu de “La cançó del soldadet”. Val la pena tornar-lo a llegir, si pot ser en veu alta.
D’aquesta lectura els joves lectors poden aprendre que els soldats o les persones de països en guerra són iguals a nosaltres. Tots tenim els mateixos anhels, els mateixos desigs, els nens i les nenes riuen igual, juguen a les mateixes coses, fan les mateixes bromes i tenen els mateixos somnis, visquin on visquin.
Lectura recomanada per a infants a partir de 10 anys.
La pregunta per al concurs, relacionada amb «La cançó del soldadet», és:
Com es diu el nen protagonista del relat?
Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial “L’altra tribu”.
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 10 de maig.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.
Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.
La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”
Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.
“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.
Les xarxes, una finestra a la divulgació
Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:
“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”
“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:
“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”
La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:
“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“
Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava
Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:
Els de “Tàndem”, pioners
“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:
“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“
“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:
“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“
“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:
“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“
Marta Cava, de la bíblio a l’Insta
A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:
“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”
Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:
“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa
La Mixa, l’aposta més jove a xarxes
La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:
“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:
“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”
Si fan POC CAS, fem un pòdcast!
El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:
“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”
“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.
L’efecte Centelles a xarxes
Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàginaInvitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:
“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”
Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.
Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart
“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.
“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”
I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!
Com cada abril, us comparteixo el tríptic amb la meva selecció per si voleu fer-hi una ullada.Al final, us podeu descarregar el tríptic. Son dues pàgines fetes amb canva que, un cop impreses a doble cara, es poden plegar i coincideixen perfectament.
Aquesta vegada he buscat un pensament d’en Roberto Bolaño que ens recordava que la relectura també és un veritable plaer. I m’ha vingut al cap una altra idea que té a veure amb les novetats perquè en la selecció trobareu alguns llibres que no són novetats perquè es van publicar fa molts anys, i ara s’han tornat a reeditar en una nova edició. És el cas dels “10 aneguets de goma” de l’Eric Carle, “Guaraçú” de Ricardo Alcántara i “La composición” d’Antonio Skármeta. Ho celebrem, perquè un llibre que s’ha publicat fa molts anys i no l’has llegit, per a tu és novetat.
CICLE INFANTIL
10 aneguets de goma Eric Carle. Beascoa
Si Fa Sol. De falda Cristina Correro. Combel
Parxís Maria Girón. Kalandraka
El teu bosc Jon Klassen. Corimbo Travesía
Sant Jordi i el drac. Festa grossa Oriol Garcia. Combel
La vaca bruna Roser Capdevila. Bindi books
La picabaralla Clotilde Perrin. Maeva Young
Pedra a pedra Giuliano Ferri. Kalandraka
La meravella Tom Percival. Andana
La casa de la petita porta vermella Grace Easton. Blume
CICLE INICIAL
Alexandria Patricia Cocq. Babulinka
Una vegada vaig ser un arbre Eoin McLaughlin. Animallibres
L’Estruç al mercat Cristina Oleby. Flamboyant
Guaraçú Ricardo Alcántara. Bindi Books
On és el meu llapis groc? Lucía Rovira. Joventut
La història d’en Mo Yeonju Choi. Libros del zorro rojo
Pluto Rocket. Arriba a la ciutat Paul Gilligan. Andana
L’apagada Luis Amavisca. Mediterrània
Les gallines no volen Mireia Aleu. Zahorí books
Dos regalos. Una aventura inesperada Mikel Valverde. Astronave
CICLE MITJÀ
Hi havia una vegada… Els rècords dels contes Laura Ortega. Flamboyant
Zoo literari Ramon besora. Meraki
El misteri de l’eucaliptus Paul Cox. Libros del zorro rojo
Desencanteris. Una oferta molt llaminera Pablo C. Reyna. Joventut
Hans mig cèntim Diana Coromines. PAM
Ingràvida Fran Pintadera. Bookolia
A casa M. Carmen Aznar. Akiara
Los pequeños cristaleros Antonia Roselló. Ekaré
La rentadora que no renta Sara Molina. Mtm
Ludwig y el rinoceronte Noemi Schneider. Lóguez
CICLE SUPERIOR
Coreografies animals Núria Solsona. Zahorí
Quan cau la nit: Mylaine Marion Achard. Astronave
Cobweb Michael Morpugo. Bambú
Història del NO Elena Levi. Takatuka
La composición Antonio Skarmeta. Ekaré
Eclipsi. Quan la llum desapareix Noemí Fabra. Zahorí books
Això és un artista! Gaudí Patricia Geis. Combel
Operació Dancing Queen Pasqual Alapont. Andana
L’Òscar i jo. Tot el que tenim Maria Parr. Nórdica
El passat divendres 20 de març, quan només feia un parell d’hores que havíem entrat a la primavera, vam celebrar una tertúlia al voltant d’un llibre “La iaia no hi toca” i del seu autor, en José Ignacio Valenzuela, més conegut com “El Chascas”.
Volíem que fes una festa perquè fa deu anys es va publicar aquesta obra que ha tingut i encara té molts lectors aquí, als Estats Units i a tota Llatinoamèrica.
De fet, l’editorial mexicana Alfaguara, ha publicat una edició especial 10è aniversari que inclou un epíleg, una mena de making-of molt interessant i instructiu, on el propi Chascas fa una dissecció minuciosa de com va sorgir la idea i dels fets reals que podem llegir al llarg de la història.
Més que una presentació o anàlisi dels capítols (que també ho vam poder tractar) volíem celebrar que la literatura, la bona literatura infantil i juvenil, tingui aquesta vitalitat i esdevingui font d’inspiració per als joves lectors.
El que vam fer va ser una festa. I quins elements ha de tenir una festa perquè sigui una festa? Penseu en Nadal o Sant Joan, per exemple: cançó, regals, tiberi, riures i sobretot relat.
En la que vam poder viure, vam tenir música en directe perquè ens va acompanyar en Jordi Jardí, un dels músics fundadors de l’AMUC, l’associació de músics que toquen al metro. Els qui viviu a l’àrea metropolitana i aneu amb transport públic els haureu trobar als passadissos o vestíbuls de les estacions. En Jordi acostuma a tocar a la línia 5, la blava, i és l’únic músic que ho canta tot en català.
També vam tenir un moment de joc perquè es tractava d’endevinar tres moments en que la iaia del relat li demana al seu net que descrigui un objecte determinat sense emprar dues paraules. Per exemple “com descriuries un arbre sense dir tronc i branques?” o “Com descriuries papallona sense usar les paraules ales i colors?” El joc que vam plantejar va ser a la inversa. Vam donar la solució i calia endevinar de què es parlava. Dins de les caixetes, la solució.
La presentació va ser molt emotiva perquè ens vam sentir còmodes i el Chascas ens va explicar un munt de anècdotes personals i familiars, vam llegir un fragment del mític capítol setè, vam recordar el cartell publicitari de “Nitratos de Chile”, les cançons de Quilapayún, les obres d’escriptors xilens com Marcela Serrano o Alejandro Zambra, etc.
De què va “La iaia no hi toca”? Doncs es tracta de la relació d’una àvia excèntrica i el seu net. La poesia és el nexe i especialment l’amor per les paraules.
Els pares del Vicens, un nen de 10 anys, l’han de deixar algunes tardes, després de l’escola, a casa de la seva àvia Petúnia, o com diu el nen, la seva àvia boja.
L’àvia és una mica peculiar. Sempre porta un pentinat curiós, i cada matí es pinta una piga a una banda diferent de la comissura de la boca, segons el seu estat d’ànim. Gaudeix de la seva obsessió per escriure poemes i recita versos a ple pulmó quan el seu net, en Vicens baixa de l’autobús escolar, provocant el riure dels nois que van a l’autobús. L’avia és molt somiador i fantasiosa i per això hi ha qui pensa que no hi toca.
Una tarda, l’àvia li demana que descrigui el gran arbre del jardí sense dir les paraules tronc i branques. L’àvia s’emociona amb la resposta del nen i així comença el joc de les metàfores. En Vicens té molta facilitat i l’àvia li etziba que és poeta. A partir d’aquest moment, el nen comença a creure en si mateix, apren a descobrir la bellesa de l’escriptura, a veure el món d’una altra manera (amb els ulls tancats) i a gaudir de la vida des de la imaginació. Gràcies a la seva àvia descobrirà una infinitat de valors que fins ara no coneixia.
Bé, el final no l’expliquem però és molt emotiu, de llagrimeta.
En aquesta tertúlia també vam comptar amb la participació de l’editorial Birabiro. Qui va voler, va poder comprar un exemplar del llibre i el Chascas els el va dedicar.
El darrer quart d’hora li vam preguntar per la seva feina com a guionista de serials de les cadenes HBO i Netflix i ens va explicar com funciona aquest mon del mercat cinematogràfic i televisiu. Va ser molt interessant.
També es fa fer un sorteig del llibre per a la persona que endevinés el nom de la planta que hi havia a la taula (coincidia amb el nom de l’àvia). Vaig pensar que ningú coneixeria la petúnia, però oh! Sorpresa! em vaig equivocar.
Un dels moments més fantàstics de les tertúlies és el “cotorreo” que ve després, mentre prenem una copeta de cava (en aquesta ocasió, gentilesa de la D.O. Cava), parlem i comentem què ens ha semblat, establim connexions que van més enllà de la tertúlia, saludem a persones que fa tems que no vèiem, etc. No tinc més que paraules d’agraïment per als assistents per oferir-nos aquesta estona de felicitat. I un agraïment molt especial a les persones que van col·laborar directament en aquesta trobada. Gràcies Fali, Laura, Maria, Désirée i Ferran.
La propera tertúlia clandestina serà el dijous 7 de maig. Més endavant enviarem més informació però us podem avançar que tractarem dels jocs de taula i com estan entrant en les nostres vides en els darrers anys.
Vam triar aquesta novel·la de Pasqual Alapont per diveros motius: Es llegeix molt bé, té una trama policíaca una mica misteriosa, amb diversos nivells de lectura i una extraordinària riquesa lingüística, un regal de paraules que feia temps que no sentia.
Els joves lectors coneixeran expressions, comparacions, dites i fins i tot renecs que són una delícia.
Va d’una colla d’amics que viuen en un poble, la Torre de l’Arc, aparentment tranquil i avorrit, que maquinen un pla per passar l’estona. Es tracta d’espiar d’amagat alguns dels veïns i veure què fan, on van i amb qui es relacionen.
Aquest joc, aparentment innocent, portarà als quatre amics — la Rebeca, el Víctor, el Carles i la Mariona— a descobrir un complot per robar un còdex, un llibre molt antic que val una fortuna. I no tindran altre pensament que ser ells qui posin a resguard el llibre abans que desaparegui. Aquí començarà una peripècia on es veurà implicats tothom, des de l’alcalde fins al capellà, alguns veïns, la policia, els pares i la premsa. Als nois, tot els surt malament i passen a ser els principals sospitosos del robatori. Només els queda un recurs: Una actuació musical al Casal dels Avis, fent un playback d’un conegut grup.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si escolteu el pòdcast segur que l’encerteu. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial Andana.
La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Operació Dancing Queen» és:
De quin grup musical és la cançó que interpreten els protagonistes de la novel·la?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de març.
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Per diferents circumstàncies, feia mesos que no coincidia amb la Nati Bergadà i la bona gent de docents.cat per gravar experiències. Aquesta setmana, han pujat al seu web les tres masterclass que tracten sobre la oralitat i els contes.
La primera és “Perquè es important explicar contes a l’aula o a la biblioteca escolar?”
En aquesta reflexionem i posem exemples per entendre el valor educatiu dels contes i a integrar-los de manera conscient en el dia a dia de l’aula.
Escoltar contes activa la imaginació, el pensament i les emocions dels infants, i la paraula dita crea vincles i sentit de pertinença a la comunitat escolar.
per veure una mostra breu de la masterclass, clica a:
La segona: “Què és un conte i quin és el seu origen?”
En aquesta aprofundim en la definició de conte, per què continua tenint sentit explicar-los i per què es mantenen vius al llarg del temps.
Expliquem quin és el significat dels contes i el seu potencial educatiu. També posem en valor la relectura dels contes en diferents edats, permetent que cada infant hi descobreixi nous significats segons el moment vital.
Agraeixo l’oportunitat de poder explicar el que he experimentat a l’escola. La feina que fan a docents.cat és entusiasta i molt professional. Gràcies, Nati. Gràcies, Pol.
El fotògraf Pedro Armestre va escriure fa deu anys: La música vuela. Me encuentro a centímetros del piano y me invade. Se apodera de cada uno de nosotros. Ludovico continúa tocando y consigue parar el reloj del tiempo. Estamos en el Ártico.
Es referia a un concert únic que va organitzar Greenpeace per a cridar l’atenció i reclamar la protecció de l’Àrtic. El músic italià Ludovico Einaudi va tocar una peça composta especialment per a l’ocasió (Elegia per l’Àrtic) i ho va fer amb un piano de cua sobre una plataforma flotant al mig d’aquest oceà, davant de la glacera Wahlenbergbreen (a Svalbard, Noruega).
Tres anys després, el 2019 es va celebrar a l’ONU una cimera sobre Canvi climàtic i medi ambient. Aquell dia vam conèixer una jove sueca de 16 anys, anomenada Greta Thunberg, que, en un emotiu discurs, va recordar els polítics allà presents que feia molts anys els científics alertaven sobre les conseqüències del ritme de vida que estem portant i que ens condueixen directament al col·lapse. El secretari general, António Guterres, a la mateixa cerimònia d’inauguració va insistir en la necessitat d’adoptar mesures urgents per evitar allò que sembla inevitable. Han passat sis anys i els efectes de la inacció són manifestos.
Estem comprovant com afecta el canvi climàtic a tots els països del món sense excepció, l’augment mitjà de la temperatura mundial sobrepassa més d’un grau la dels nivells preindustrials, la calor afecta milions de persones i no estem prenent les mesures per a la desacceleració. Ai, els interessos econòmics!
Què podem fer a les escoles? Al nostre dia a dia?
Per exemple, comprant només allò necessari i procurant que sigui en comerços de proximitat, evitar l’ús del cotxe en els desplaçaments per la ciutat, reduir la generació de residus, separant correctament els residus generats, etc. Són accions que formen part del dia a dia de molts centres escolars que separen els residus, mantenen l’hort escolar, a les festes i celebracions defugen els gots de plàstic, tetrabrics, etc.
El Canvi Climàtic està especificat a l’educació formal, concretament a la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, que indica, entre altres qüestions, que l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania mundial inclou l’educació per a la transició ecològica, imprescindible per abordar l’emergència climàtica.
Una acció molt potent és la lectura de relats que s’aparten del pessimisme i eviten aprofundir en l’ecoansietat que es comença a notar en alguns alumnes. Apostar per mostrar la bellesa del planeta que ens acull i que hem de conservar perquè les generacions futures el puguin gaudir, apreciar i estimar més i millor que nosaltres.
Llibres que en parlen n’hi ha molts i de molt bons. Gràcies a la lectura podem entendre com funcionen les coses, com funciona el món. Amb Juli Verne vaig aprendre que la volta al món en vuitanta dies era possible i també que anant en direcció a la sortida del sol, cap a l’est, es guanya un dia; amb H G Wells vam imaginar viatges impossibles com els viatges en el temps i amb Tintin vam arribar a la Lluna molt abans que l’Apol·lo XI.
Demà presentem L’assaig “ODS para pequeños activistas” i parlarem d’accions que es poden fer a l’escola per entendre què està passant i presentarem molts dels llibres que referenciem. Serà una sessió a camí de la teoria i la pràctica i l’acabarem amb un joc.
La Mònica, la Laura, l’Imma i jo mateix estarem encantats de compartir l’estona amb les persones que vingueu.
Les dades: Lloc: Biblioteca Josep Janés (l’Hospitalet) Data: 15 de gener Horari d’inici: 18:00 h Hi haurà venda de llibres per part de la llibreria Llavors Col·labora l’editorial Graó Amb el suport del Servei de Biblioteques de l’Hospitalet Us hi esperem!
Encetem el segon trimestre amb l’alegria de veure com el proper dijous 15 de gener podrem presentar el llibre sobre les estratègies per treballar els ODS a partir de la bona literatura infantil.
Des que es va llançar l’Agenda dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) el 2015, docents i educadors ens vam fer càrrec de les ambicions dels objectius esmentats i vam començar a integrar-los en les nostres pràctiques diàries. Els ODS proporcionen un marc d’aprenentatge i ajuden a entendre la interconnectivitat de qüestions que ens afecten a tots: pobresa extrema, desigualtat, canvi climàtic, etc.
Fa un parell d’anys, la Mònica, la Laura i jo mateix, prenent com a marc de referència el nou currículum, publicat al decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica de la LOMLOE, vam començar a idear un recorregut pels ODS partint de lectures que inspirin i condueixin l’alumnat a conèixer el món i les persones que l’habitem. Més endavant es va afegir a l’aventura l’Imma Palahí, companya il·lustradora que ha fet l’auca i els dibuixos de cada ODS.
En tot moment hem estat conscients que hi ha un fil daurat que recorre, de manera transversal, tots els objectius. Aquest fil és l’ODS4 que ens parla de garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. És un objectiu clau, ja que l’accés a una educació de qualitat contribueix a reduir les desigualtats, permet una vida més saludable i sostenible, fomenta la tolerància entre les persones i crea societats més pacífiques. L’educació és la millor aposta per imaginar una vida millor.
Estem convençuts que la lectura obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar (paraula clau) models de vida millors.
A l’assaig que presentem es troben propostes lectores de tota mena:
Els nens i nenes de cicle inicial es divertiran amb les idees enginyoses del protagonista d’El garatge de Gus, empatitzaran amb ell i comprendran el significat del concepte «treball decent». L’alumnat de cicle mitjà s’emocionarà amb la lectura del magnífic àlbum Pueblo frente al mar en comprovar amb tristesa com el destí del protagonista sembla marcat d’antuvi. Amb les proeses de la tripulació d’un vaixell solcant mars i oceans per denunciar la caça de balenes i foques, la contaminació, les explotacions petrolíferes i de gas, els nois del cicle superior coneixeran la història del Rainbow Warrior.
Si voleu compartir una estona parlant dels ODS i de com aplicar-los al dia a dia al centre educatiu, us esperem el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar «Nit de Reis», un àlbum que podem incloure en la festa culminant del solstici d’hivern.
Actualment, els elements de la festa hi són presents, de manera gairebé indestructible. Nadal, una de les grans festes del cicle de l’any té elements musicals i cançons: Nadales (el noi de la mare, el dimoni escuat, cançons de com fer cagar el tió…); elements gastronòmics: menú tradicional (escudella de galets, carn d’olla, neules, torrons…; Elements llegendaris o mítics: La diada dels innocents, la llegenda dels tres reis de l’orient; Dances als Pirineus; Personatges: El tió, l’home dels nassos, la llufa; Objectes: El pi de Centelles, l’avet, el pessebre, les postals, etc.
Aquest és doncs, un llibre ideal per a aquests dies. Per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes les edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals. Aquest és de mida gran i ens explica l’adoració dels tres Reis d’Orient i la il·lusió de la nit més màgica de l’any.
El treball del retallable està molt bé, resistent i cada vegada que passem pàgina s’obre un desplegable meravellós, espectacular.
El llibre té sis dobles pàgines. Les tres primeres presenten escenes dels Reis de l’Orient (Quan veuen l’estel, mentre van de camí cap a Betlem i l’arribada al portal. Les tres següents se centren en el que fa una família. Primer, quan es preparen per anar a la cavalcada amb la carta, el fanalet i els preparatius a casa. La segona és la cavalcada amb les carrosses, els caramels i la gent vivint amb il·lusió que els portin els regals i no carbó. I la tercera és l’endemà quan els nens els lleven i veuen els embolcalls i els regals.
És un llibre que emet la màgia del dia de Reis i ho fa amb poesia: Tres en són tres, tres germanets Que fan la carta, plens d’il·lusió. L’un vol allò i l’altre això. I el tercer diu Vull un avió!
Com sempre, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «Nit de Reis» és:
Que demana als Reis de l’Orient el tercer germà?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 4 de gener.
La guanyadora del llibre «El consultori de la senyora Ainou» és la Rosabel Grau. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Al mateix programa es parla de com posar límits als infants, un tema interessant perquè hi ha moltes famílies amb dificultats per posar límits als seus fills. Per què ens costa tant posar límits? Quins són els riscos que un infant creixi sense límits? És compatible la criança respectuosa amb el fet de posar límits? Per què un límit sense conseqüències no funciona? Com viuen els límits les criatures i els adolescents? I com se’ls pot ajudar a acceptar millor normes i rutines?
Al programa intervenen l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa, autora d'”Amor de piel adentro”, “Criar i jugar”, “Maternitat invisible” i “L’ombra de la Clara”, i psicòloga de la sèrie “Això no és Suècia”. Sentirem també la psicòloga Sonia Kliass, autora de “L’art de posar límits”, i els testimonis de la Maia, el Jan i l’Aura.
La invitació a la lectura 