«La colla dels 11», un llibre de club de lectura

Dijous passat es va presentar el darrer llibre de la Rocio Bonilla. Va ser a la llibreria «Lectors, al tren!» de Rubí. Vaig tenir la sort de poder conèixer aquesta artistassa i de fer-li la presentació. Us faig cinc cèntims de com va anar la tarda.

D’entrada, uns dies abans ja es va penjar el cartell d’aforament complet. No em va estranyar perquè la Rocio té una legió de fans de totes les edats que espanta. Només cal anar a alguna fira on estigui ella i veureu les cues interminables que es formen perquè els hi signi un exemplar.

La sorpresa va ser quan, amb molta generositat, va proposar fer dos presentacions seguides. La primera adreçada als infants i la segona a un públic adult (bàsicament pares, mares, mestres i followers).

La primera part va començar amb la Rocío, molt divertida, fent una il·lustració in situ, mentre la Mercè Rubí narrava el conte, o millor dit, feia una interpretació amb titelles de la història. Genial!


Després una estona de dedicatòries i fotos diverses i en acabar vam presentar el conte i el vam analitzar amb els adults que es van congregar.

Volíem que fos la primera presentació submarina de la història i per tant, vam haver d’imaginar que ens capbussàvem i nedàvem fins al fons del mar, allà on viuen la colla dels 11.


Com si fossin capes d’una ceba vam anar traient el suc als diferents elements que conformen el relat fins arribar ben a prop del cor del relat. Dic “ben a prop” perquè sempre queden espais per a noves interpretacions.

Vam recordar alguns llibres mítics en que els animals del mar són els protagonistes, començant pels coneguts “El viejo y el mar” de Hemingway, seguint per “Moby Dick” de Melville i les “20000 llegües de viatge submarí” vernianes. Vam recordar també “el colombre” de Dino Buzzatti, “El peix irisat” de Marcus Pfister i, sobretot, el “Neda-que-neda” de Leo Lionni.


De què va “La colla dels 11”?

Al web d’Animallibres ho expliquen perfectament, en unes poques línies. Diuen:

Arriba el nou àlbum de Rocio Bonilla, una història valenta sobre els límit de la por i el respecte en les relacions d’amistat. Està protagonitzat per un peixet que s’adona que una colla que és temuda no és una veritable colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és respectat.
Quan el van convidar a unir-se a aquella colla, el Benjamí es va sentir important.
Era extraordinari formar part de la colla dels 11, tothom els admirava i respectava!
Però era admiració de debò o simplement els tenien por?
El Benjamí havia de prendre una decisió: continuar sent el peix número 11 o defensar l’amistat i el veritable respecte.
Una història sobre la força del grup i la importància del pensament i les decisions que prenem com a individus.

I és tal qual.

A la trobada, la Rocio ens va poder explicar el tractament i la importància que dóna a les mirades del peixos (i a les no mirades, perquè, en bona part del relat, la colla va amb els ulls tancats), al color canviant segons la situació, al nom del peix protagonista: Benjamí. Es va comentar que Benjamí vol dir el més petit i té un cert paral·lelisme amb els protagonistes dels contes populars on el més petit sol ser l’heroi.

De camí a casa, al tren, vaig fer una connexió estranya amb un heroi que, com el peix, també es deia Benjamí i jugava a futbol. Potser recordareu una sèrie japonesa de dibuixos animats que es deia “Oliver i Benji”

Però el tema del conte és molt més colpidor perquè ens parla de les colles tòxiques, dels abusananos que empaiten als demés. Uff! Aquí hi ha molta tela que comentar. La gràcia, però, és que la Rocio sap donar-li la volta i ens presenta un final espatarrant i positiu.

La conclusió a la que vam arribar és que “La colla dels 11” és un llibre que en mans d’un club de lectura permet una sessió ben sucosa.

Si podeu, feu una lectura pausada i reflexioneu sobre el que amaguen les diverses capes del relat. Val la pena. Ah! I si sou fans d’Star Wars, alerta!

amb en Carles, la Rocio i la Montse

LES DADES:
Títol: la colla dels 11
Autora: Rocio Bonilla
Il·lustradora: Rocio Bonilla
Editorial: Animallibres
Pàgines: 40
Barcelona, 2022

El conte, amb imatges animades:
https://www.youtube.com/watch?v=OOAiyfdZtFQ

Sant Jordi 2022: Lectures recomanades

Deia Wislawa Szymborska que llegir llibres és el més gloriós passatemps que la humanitat ha ideat. Podríem afegir que a més a més d’entretenir-nos la lectura ens aporta coneixement i ens fa reflexionar sobre el mon que ens envolta i sobre nosaltres mateixos.

Dos cops l’any, per Nadal i per Sant Jordi ens agrada compartir les novetats, els bons llibres que hem anat llegint i gaudint. És una tria personal, com totes les tries, i si us pot servir d’orientació, ja ens està bé.
De tota manera hem de fer un parell d’aclariments necessaris.

El primer és que es publiquen tantíssims llibres que no podem abastar-ho tot i segur que pel camí se’ns passen obres valuoses, boniques i que aporten coneixement i saviesa. Però no arribem a tot.

El segon aclariment és una obvietat. Aneu a les llibreries i a les biblioteques i allà us podran aconsellar molt millor. Només cal que mantingueu una conversa amb les llibreteres o les bibliotecàries i els comenteu quins són els vostres gustos. Us recomanaran amb més encert i punteria que la nostra.

Dels llibres que hem tingut oportunitat de compartir aquests darrers mesos us proposem els següents (podeu descarregar el tríptic al final de l’entrada):

Cicle Infantil

Cuc i garsa
Ramon D. Veiga. Takatuka

L’expedició Arc Iris
Nora Brech. Joventut

Els comences a comptar?
Ramon Besora. Nandibú

Amics
Andrea Hensgen. Libros del zorro rojo

Els quatre amics
Germans Grimm. Kalandraka

L’escala vermella
Fernando Pérez. Kalandraka

La roca del cielo
Jon Klassen. Nube ocho

L’embolic
Lídia Alcazar. Bindi Books

Mimosa i Sam. El misteri de les ulleres roses
Cathon. Bindi books

Corneli i Garcia
Ricardo Alcantara. Combel

Cicle inicial

El núvol
Rita Canas. La topera

Una fada sota el llit
Rosalinde Bonnet. Baula

Un nen molt estrany
Ricardo Alcántara. Joventut

La platja màgica
Crockett Johnson. Corimbo

El Leo i la Lisa més enllà de la ciutat única
M. A. Sáez. Thule

La gàbia
German Machado. Andana

Els dies passen amb en Gripau i en Gripere
Arnold Lobel. EntreDos

La llegenda de Sant Jordi
Ambauka. Nanit

9 kilómetros
Claudio Aguilera. Ekaré

Flores salvajes
Liniers. Imperdimenta

Cicle Mitjà

El llibre de la sort
Sergio Lairla. A buen paso

Sam, l’ombra rebel
Michelle Cuevas. Joventut

La nit de la visita
Benoît Jacques. A buen paso

Em dic Maryam
Maryam Madjidi. Blackie Books

Vivir, los animales bajo una nueva mirada
Virginie Aladjidi. Faktoría

El gat rumberu
Laia Figueras. Nanit

Fluidoteca
Berta Páramo. Litera

Tribus
Sam G.C i Raquel Martín. Mosquito

Dracs, fades i gegants
Oriol Canosa. LaGalera

Un refugi per a la tristesa
Anne Booth. Andana

Cicle Superior

El nen, el talp, la guineu i el cavall
Charlie Mackesy. Penguin

L’anima perduda
Olga Tokarczuk. Thule

Gilan, la princesa de les serps
Maria Skiadaresi. Nandibú

Què s’amaga al cel de nit?
Aina Bestard. Zahorí Books

Vull ser reina
Susana Peix. Triqueta verde

Milo imagina el mundo
Matt de la Peña. Penguin

Gran panda y pequeño dragón
James Norbury. Nube de tinta

Cueto negro
Mónica Rodriguez. Loguez

Noia en motocicleta
Amy Novesky. Thule

People Power. Protestes que han canviat el món
Rebecca June. Zahorí books

El tríptic el podeu descarregar clicant a:

<object class="wp-block-file__embed" data="https://jaumecentelles.files.wordpress.com/2022/03/lectures-recomanades-sant-jordi-2022-2.pdf&quot; type="application/pdf" style="width:100%;height:510px" aria-label="Embed of <strong>lectures-recomanades-sant-jordi-2022lectures-recomanades-sant-jordi-2022Baixa

Literatura a primària: Un monogràfic a la revista GUIX (AULA)

Si esteu subscrit a la revista GUIX haureu notat amb alegria el nou format i el nou gramatge de les pàgines. Quin luxe! Semblen llibres, talment.

Aquest mes de març he tingut la sort de coordinar el monogràfic “A fons” sota l’epígraf “literatura a primària” i recordant com n’és de necessària la literatura crítica. Presentem quatre experiències de quatre escoles de diversa tipologia.

La idea que acompanya aquest «A fons» és mirar al futur i veure que els infants i joves que ara tenim hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI. Per tant, l’escola s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.

És arriscat preveure per on es mourà el món de la literatura en un futur proper però si fem cas dels indicadors s’intueixen alguns moviments, el més significatiu dels quals hauria de ser la remuntada de l’ús de les biblioteques escolars, una peça clau que ha estat força abandonada i ha arribat a uns nivells de degradació notables. S’entén fàcilment per l’abandonament que els organismes responsables fan de les seves pròpies normatives, passen pàgina i obliden sorprenentment el que promulguen, entre d’altres, la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) que ens recorda que un llibre afegeix vida a la vida i que cal fer una aposta ferma i decidida per una educació humanística i amb valors.

Potser, els temps que vindran seran millors. Posats a somiar, la literatura serà més ben valorada, als telenotícies hi haurà una secció cultural on el llibre tingui presència, els autors de literatura infantil i juvenil podran viure de la seva obra i quan es passin proves de lectura als nostres alumnes, comprovarem com són capaços de comprendre el que s’amaga entre línies i d’inferir el que l’autor ens vol dir perquè serà senyal que són millors lectors, més crítics i més savis. Somnis, potser només son somnis, però els somnis i les utopies deixen de ser-ho quan s’aconsegueixen, i estem convençuts que empenyent tots una mica i alhora ho podem fer realitat.

En aquesta revista hi trobareu experiències formidables de centres educatius que fan una aposta clara per la literatura com a eix de la vida escolar. Cadascuna de les experiències presenta activitats diferents, però si les llegiu amb deteniment veureu que tenen en comú una mirada similar. Per exemple, la mirada violeta que ens presenta l’Ana Merino amb les accions que promou amb els alumnes i on la promoció dels valors socials i cooperatius hi és ben present.

Els clubs de lectura dels «Tusitalas» sota la coordinació de la Bea Maceda, basats en l’escolta respectuosa de les opinions dels altres.

Les sinèrgies que aconsegueixen crear llegint en veu alta les companyes del col·legi Badalonès i que ens recorden el que defensava George Jean sobre l’oralitat i el poder de la paraula.

I la magnífica experiència de Cassà Municipi Lector que resumeix de manera excel·lent en Jordi Dausà i ens fa pensar en aquella obra de Lope de Vega on anaven tots a una.

Totes les accions que ens comenten, són assumibles des d’altres centres educatius i només cal una mica d’allò del que anem tan sobrats els mestres: entusiasme.

Ho podeu llegir al GUIX núm, 486 de març (AULA en castellà).

Lectures recomanades. Nadal 2021

Com cada any, us fem a mans un tríptic de novetats editorials que ens semblen remarcables. En triem deu per a cada cicle però en aquesta ocasió ens ha costat més perquè a les llibreries i biblioteques n’han arribat de molts i molts bons.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i dels que ens envolten.

Al tríptic hem inclòs una cita del gran Galeano, un dels autors imprescindibles. Diu:

Cuando los libros están de veras vivos, respiran;

y uno se los pone al oído y siente la respiración

y sus palabras son contagiosas, peligrosamente,

cariñosamente contagiosas…

Al final de l’entrada trobareu el tríptic en format Word per si el voleu descarregar.

CICLE INFANTIL

Qui què abans després. Olivier Tallec. Birabiro

Autoestop. Guilherme Karsten. Kalandraka

Clown. Quentin Blake. Meraki

Pancho. Antonio Santos. Nórdica

Veïns. Kasya Denisevich. Joventut

El meu gat és molt bèstia. Gilles Bachelet. Entredos

Dins de casa. Nono Granero Ekaré

Selva. Miarina Gibert. Kalandraka

Un dia diferent per al senyor Amos McGee. Philip C. Stead. Entredos

La meravellosa i horripilant casa de la iaia. Meritxell Martí. Combel

CICLE INICIAL

SuperA. Txabi Arnal. La Guarida

La Giganta. Anna Hoglund. Ekaré

Un any amb en Gripau i en Gripere. Arnold Lobel. EntreDos

Tancho. Luciano Lozano. Akiara

Una gran historia de vaqueros. Delphine Perret. Limonero

El gat rumberu. Laia Figueres. Nanit

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento. Juan Feliu. Takatuka

On van quan plou?. Gerda Muller. ING

Un nen molt estrany. Ricardo Alcántara. Joventut

Les oques van descalces. Ramon Besora. Edebé

CICLE MITJÀ

Fer mitja. Jacques Goldstyn. Simbol

L’abecedari entremaliat. Anna Aparicio. Takatuka

La millor jugada d’en Madani. Fran Pintadera. Ekaré

El petit gran llibre de la música. Jose López. laGalera

L’illa dels frarets. Michael Morpugo. Bambú

La noche de la huida. Adolfo Córdova. Ekaré

Mofeta i Teixó. Amy Timberlake. Flamboyant

Achimpa. Catalina Sobral. Limonero

El llenguatge secret. Anna Manso. Edebé

Fora disfresses! Bel Olid. La Galera

CICLE SUPERIOR

Clara y el hombre de la ventana. Maria Teresa Andrueto. Limonero

L’aleteig de la papallona. Anna Vilar. Animallibres

Los distintos. Mónica Montañés. Ekaré

La botiga de vides. Adrià Aguacil. Animallibres

El Príncep Feliç i altres contes. Oscar Wilde. Joventut

Asterix i el Griu. Jean-Ives Ferri. Salvat

La lavandera de San Simón. Eva Mejuto. Loguez

Bèsties, poemes i altres bitxos. Leire Bilbao. Kalandraka

Casa teva a qualsevol lloc. Ana Carballal. Flamboyant

L’Amy i la biblioteca secreta. Alan Gratz. Takatuka

EL TRÍPTIC:

Maite Carranza a la Platero

La revista PLATERO va començar a publicar-se fa quaranta-un anys. Han fet una feina admirable fomentant, informant i animant a la lectura dels llibres infantils i juvenils i ho fan perquè volen una societat més lectora, més investigadora i més compromesa.

En els darrers temps és molt més fàcil accedir a la revista perquè la pugen directament al seu blog i així ens informen de tot el que fan i pensen. M’agrada quan la dediquen a un personatge en concret. Solen ser revistes ben estructurades amb una pila d’informacions que d’altra banda costen de trobar i sintetitzar.

De la mà de Juan José Lage, mestre i bibliotecari, van tirar endavant aquest projecte (el primer a tot l’Estat) i han rebut premis ben merescuts com el Premio Nacional al Fomento de la Lectura (Ministerio de Cultura) y el Premio Platero (Organización española para el libro infantil y juvenil).

La última revista es pot consultar i descarregar. Val molt la pena. És un monogràfic dedicat a la gran Maite Carranza.

Recomano, especialment, l’entrevista que li fan perquè és una delícia, farcida d’anècdotes personals i referències literàries, com quan li pregunten a dins de quin llibre li agradaria viure i diu que “al món d’en Tom Sawyer i Huckelberry Finn, a prop del riu Mississipí navegant, pescant i amb la banda sonora d’espirituals”. I continua dient “Probablement em picarien els mosquits, no pescaria res i la tia Polly em mataria a pallisses”. Bo.

Moltes felicitats, companys d’Oviedo i continueu quaranta anys més donant-nos alegries!

Podeu descarregar-vos la revista entrant al blog de Platero:
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

Lectures recomanades Sant Jordi

Com cada any, us presento algunes novetats aparegudes en els darrers mesos i que m’han semblat bones lectures. Són deu per a cada cicle, quaranta en total. Al final podeu descarregar el tríptic i si us fa servei, estaré content.

D’ací no res serà Sant Jordi, especial com l’any passat. Amb una mica de sort encara podrem fer alguna trobada presencial però si no és possible, ho gaudirem igualment.

Si podeu, aneu a la llibreria més propera i de confiança, feu-vos un bon regal i de passada compreu libres per a les persones que estimeu.

Cicle Infantil

No em diguis cutxi cutxi. Sean Taylor. Baula

El gran petit lleó. Hildegard Müller. Takatuka

Gus. Tyto Alba. Nuevo nueve

La feria de medianoche. Gideon Stere. Edelvives

Sports. Meritxell Martí. Combel

Benvinguda. Marta Comín. A Buen Paso

Qui farà riure a la princesa? Olga Cercós. El cep i la nansa

A la cua de l’arca. Antonis Papatheodoulou. Kalandraka

¡Gracias! Mary Lyn ray & Stephanie Graeguin. Corimbo

Què veus, eriçó? Ramon Besora. Nandibú

Cicle inicial

Si vens a la Terra. Sophie  Blackall. Barcanova

El oficial Correa y Gloria. Peggy Rathmann. Ekaré

Un dia amb en Mus. Claire Lebourg. Blackie Books

Avni (Animal Veritablement No Identificat. Romain Pujol. Astiberri

Els invisibles. Tom Percival. Andana

La filadora de boira. Agnès de Lestrade. Tramuntana

A la recerca de la flor Constel·lis de les profunditats. Benjamin Flouw. Coco Books

La Paula i el colibrí. Muriel Villanueva. Animallibres

Gràcies. Història d’un veïnat. Rocío Bonilla. Animallibres

No sin mis cosas preferidas. Sepideh Sarihi. Lóguez

Cicle Mitjà

El viatge dels veïns. Helene Lasserre. Birabiro

Astronautas (bitácora de un viaje espacial). Chang-Hoon Jung. Ekaré

Como se hace un museo. Ondrej Chrobak. Nórdica

El bolero de Ravel. José Antonio Abad. Kalandraka

Clara Campoamor. Manuela Carmena. Shakelton

Fi? Això no s’acaba així. Noemí Vola. Meraki

Els estels. Jacques Goldstyn. Joventut

El món al revés. Fina Girbés. Andana

Gos Pudent. Milionari! Colas Gutman. Blackie Books

Mi abuelo tenia un hotel. Daniel Nesquens. Anaya

Cicle Superior

Toni o como conseguir las Ronaldo Flash. Philip Waechter. Maeva

Arracades d’avellaner. Montse Homs. Barcanova

El consentimimento. Rachel Brian. Océano

Cool nata. Maria Scrivan. Bruíxola

Robatoris de llegenda. Soledad Romero. Zahorí books

El mètode xof!. Roddy Doyle. Blackie books

L’elefant. Peter Carnavas. Nandibú

La invisible nave de la noche. Joan Manuel Gisbert. Anaya

Les fabuloses aventures de l’Aurora. Douglas Kennedy. Flamboyant

Viatge al país dels arbres. J.M.G. Le Clézio. Animallibres

Si voleu descarregar-vos el tríptic, cliqueu a:

«La gent de la meva escala», més que un poemari

Els lectors de poesia saben que no es tracta només de «paraules boniques ben ordenades» que sonen bé quan les llegim. Els lectors saben que poesia és el vent, la remor del mar, el vol d’una papallona, el repic dels dits sobre el teclat del piano. Saben que poesia és quan llisquem pel tobogan, quan sentim la joie de vivre, quan comprenem com funciona la rentadora, quan ens mengem un tall de síndria, quan coneixem gent d’altres països, quant ens coneixem a nosaltres mateixos. La poesia és a tot arreu! Només cal mirar el món que ens envolta amb uns altres ulls. La gràcia dels poemes és aquesta precisament, que es tracta d’un llenguatge diferent però que està fet amb les mateixes paraules que usem cada dia a casa, a l’escola, quan anem a comprar el pa, quan juguem amb els amics. Les mateixes paraules ordenades d’una forma diferent, però els mateixos mots.

De vegades, però, alguns poemes tenen un plus afegit. És el cas del poemari «La gent de la meva escala». Perquè, a més de les emocions i les imatges mental (i reals, en aquest cas) hi ha, en cada poema, una història. Són com petits relats, contes, protagonitzats la majoria per infants, dels que podem estirar i aprendre per extrapolar-los a les persones que coneixem o als infants de la família o l’escola.

Estic molt content que la Roser m’hagi convidat a participar de la presentació el proper dijous. La Roser és persona sàvia, a qui admiro pels seus coneixements d’etnografia i de la tradició oral i també per la manera que té de connectar-ho tot amb la música, les arts, el teatre. No sé si us passa com a mi, que faig connexions de la gent que conec amb els personatges de l’imaginari àlbum de cromos on guardem els nostres referents. En el cas de la Roser (això ella no ho sap) sempre m’ha recordat a aquell escriptor que vivia a Iàsnaia Poliana i que tenia una gran preocupació per la pedagogia. Sí, definitivament, la Roser és Tolstoi.

La presentació del llibre serà molt bonica perquè serà presencial, la llum del dia s’anirà apagant i llegirem poemes al pati de Casa Anita, que serà com estar enmig del bosc. Quina paradoxa: Enmig del bosc llegint poemes de ciutat… hahaha, memorable!

No voldria avançar com anirà la cosa, només us puc dir que si veniu segur que ho xalareu. Però com que l’aforament és limitat (coses de la pandèmia) cal que us inscriviu enviant una sol·licitud a catalunya@kalandraka.com

A la «promo» que ha fet l’editorial podem llegir, entre altres, aquestes paraules:

Un veïnat imaginari protagonitza aquest original llibre de poemes que es forja en un edifici qualsevol d’un poble o ciutat.
A cadascuna de les cinc plantes hi viu gent molt curiosa.
Des del carrer fins al terrat, tot passant per cada replà, les pàgines d’aquesta obra ens permeten traspassar cada porta.
Roser Ros, pren el títol de «Els nens de la meva escala», una secció de la revista infantil La Mainada on el poeta Joan Salvat-Papasseit (pioner del futurisme en la literatura catalana d’avantguarda) va escriure petits contes durant 1921. L’autora explica algunes de les coses que passen en una comunitat de veïns de manera poètica. Així és com Roser Ros ens presenta a un nen dormilega, un altre de ben petitó, una nina, una àvia amb la seva neta, una nena que va al mercat… i altres pintorescos habitants. Els jocs de paraules i sons, les repeticions i les tornades, les estructures dialogades, les cantarelles, moixaines i cançons de bressol inspirats en la tradició oral i altres recursos literaris són algunes de les propostes d’aquest poemari pensat per llegir i mirar, per gaudir escoltant i per recitar.

Les il·lustracions són de la María Girón, que té la capacitat de canviar de paleta segons el tipus de lectura del que es tracta. En aquest cas és una delícia, usa tonalitats suaus per crear atmosferes càlides i figures expressives.

LES DADES:
Títol: La gent de la meva escala
Autora: Roser Ros
Il·lustradora: Maria Girón
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 44
Barcelona, 2021

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

«Del pecho a la palabra», una apologia de la narració oral

El blog de l’Escola de Llibreria té com a funció donar a conèixer l’existència d’aquesta plataforma de formació entre tots els interessats, divulgar notícies relacionades amb el sector de la llibreria a Catalunya i al món, i facilitar el coneixement d’organismes, llibreries i fonts d’informació relacionades.

Els responsables d’aquest blog són en Lluís Agustí i l’Amadeu Pons.

A l’apartat Ressenyes trobareu, regularment, resums de treballs, articles i estudis d’interès relacionats amb la cadena del llibre.

Divendres passat (12 de febrer) vaig col·laborar amb la presentació d’un llibre que m’ha agradat molt. L’ha escrit Juan Kruz Igerabide i es tituta «Del pecho a la palabra: infancia de canto y cuento».

Podeu llegir la ressenya clicant a:
https://fima.ub.edu/edl/ca/del-pecho-la-palabra-infancia-de-canto-y-cuento

I si voleu llegir la presentació que fa el mateix Kruz, cliqueu AQUÍ.

«Cuando los niños escuchan un cuento, abren la boca, nos indican que se están alimentando —sobre todo— de asombro.»

Guido van Genechten, il·lustrador

imatge extreta de “la librería de la estafeta”

Els mestres de cicle infantil dediquem estones a explicar contes als nostre alumnes. Amb el temps et vas fent el teu propi repertori format per aquelles històries tradicionals o d’autor amb les que et sents més còmode o veus que agraden més als infants. En el meu cas, m’acompanyen la història d’en Martí i les galetes coco, Matrioska, En la casa hay un ratón, Els tres fadrins digodins, i alguns àlbums il·lustrats imprescindibles com Xocolata o Elmer i sempre procuro que n’hi hagi algun d’en Guido Van Guenechten.

Divendres passat em van convidar a fer una sessió de contes que havia de ser l’inici d’un projecte sobre una pintora japonesa, la Yayoi Kusama, artista coneguda pels quadres amb punts. Vaig incloure en les narracions Un llibre (Hervé Tullet), El juego de las formas (Anthony Browne), Quatre cantonades de no res de Jerome Ruillier, Triangles i quadrats d’en Tonucci i alguns més, entre els quals l’inimitable Quico de Van Guenechten.

Aquest autor i il·lustrador belga va començar en aquest món de la literatura infantil de manera casual. Després de treballar en feines variades com el disseny en una impremta, càrrega i descàrrega en una ferreteria, vendes, etc. va provar la il·lustració de llibres per a infants i va veure que allò li agradava i se li donava prou bé. Fins ara no ha parat de dibuixar i publicar.

El llibre d’en Quico (Rikki, en la versió original i també en les traduccions actuals que ha fet Nandibú) té una història bastant curiosa perquè inicialment era sobre ell i els seus germans i com es relacionaven, sovint barallant-se. Va triar exemplificar-ho amb conills i per ajudar-se amb els dibuixos va fer unes figuretes de fang. Quan es van assecar, a una d’elles l’orella li havia començat a caure. Aquest fet li va semblar interessant i va abandonar el projecte inicial centrant-se en què li passava a un conill amb l’orella caiguda, de qui els altres conills se’n reien.

Aquest conte i tota la sèrie s’ha traduït a una pila de països, més de trenta. A Bèlgica és molt popular. Recordo que en una estada a la ciutat de Bruges vaig veure a l’aparador d’una llibreria de la zona flamenca, una pila de merchandaising que feia feredat. No vaig poder resistir la temptació de comprar el ninotet i des de llavors que m’acompanya en algunes sessions de contes.
Aquest il·lustrador segueix un mètode de treball força habitual. Segons explica ell mateix:

Després de la idea i els primers esbossos, el següent pas és elaborar l’storyboard. Com que la història s’ha d’explicar en un nombre limitat de pàgines (32), intento adaptar la idea bàsica a aquest “format” el més ràpidament possible. Això passa per dividir la història en escenes. A continuació, comença la configuració dels personatges principals, l’ambientació i l’esquema de cada escena. Després d’aquesta fase, consulto al meu editor, faig els dibuixos finals i determinem el disseny (portada, tipus de lletra, col·locació del text, contraportada…) del llibre.
Faig servir de tot, com ara guaix, aquarel·la, llapis de colors, guix, tinta. Pinto, dibuixo, tallo, esquinço i enganxo. M’agrada provar noves tècniques i materials, només per mantenir l’emoció. Si no m’agrada a mi, és natural que no pugui fascinar els altres.

Altres llibres coneguts d’aquest autor són Què portes dins del bolquer?, Veig, veig, qui veus?, La meva mare, el meu pare, en Riqui no té por, Botes noves.

Enllaç al web de l’escola Gras i Soler: https://agora.xtec.cat/ceipgrasisoler/general/jaume-centelles-i-la-yayoi-kusama-a-infantil/