Zum!… Poca broma amb les vacances

El dijous dia 6 d’abril es va presentar el llibre «Poca broma amb les vacances», la segona de les aventures de la Judit i el Johan, una sèrie escrita per l’Ester Farran i il·lustrada per en Jordi Sales.
Va ser una tarda agradable. En nom d’Edicions del Pirata Bernat Cussó, va fer una primera aproximació a l’obra i va explicar com de fàcil havia estat col·laborar amb l’Ester i amb en Jordi. Després vam poder sentir de llavis de l’autora com s’havien gestat les peripècies i amb quines dificultats es va anar trobant per trenar aquesta aventura. També va ser un goig comptar amb la presència de l’il·lustrador que ens va explicar com li havia estat de plaent visualitzar els personatges.
Vaig tenir el plaer d’acompanyar-los i fer una petita introducció a l’obra.
El llibre explica les aventures d’aquest parell d’amics —molt amics— al poble del avis de la noia i tot el que allà s’esdevé, que és molt semblant al que passa en molts pobles durant l’estiu; així, trobarem el capítol espatarrant a la piscina municipal, les anades i vingudes amb les bicicletes, la colleta d’amics, la Festa Major, etc.
Es tracta d’una novel·la realista amb molt d’humor (molt) i que a alguns dels assistents a la presentació els recordava a Roald Dahl per la frescor de les imatges tant potents que es poden llegir i perquè no pretén en cap moment alliçonar ni enviar cap missatge explícit.
Vaig comentar que vaig llegir el «Poca broma amb la xocolata», el primer llibre de la col·lecció i em va ajudar a situar i conèixer l’univers dels personatges (o bona part d’ells) i així vaig saber que la Judit es diu en realitat Judit Casals Grau, en Johan és en Johan Ríos Cantalapiedra, i vaig conèixer el pare que regenta un restaurant, la mare veterinària, l’avi seguidor de l’Espanyol i l’àvia Ramona, més coneguda com a «Morrona».
De la novel·la m’agrada que la Judit sigui un personatge femení i que sigui una noia potent, una mica manaire, amb conviccions (les seves) ben clares i convençuda sempre del que fa, malgrat això li costi algun ensurt. M’ha agradat seguir els seus raonament i em recorda en aquest sentit a un llibre mític que va fer l’Elvira Lindo fa més de trenta anys, aquell memorable «Manolito Gafotas», del qual es van fer set llibres més i alguna que altra pel·lícula. I si, l’Elvira deia que “Manolito soy yo” n’estic convençut que l’Ester podria dir «la Judit sóc jo» o algú que ella coneix molt bé perquè el personatge està molt ben trobat, és creïble i representa l’arquetip de nena que hem conegut a l’escola, o la filla del veí, o l’amiga dels nostres fills (o néts).

Un moment de la presentació

El llibre està escrit en present, en primera persona, i és un present que alhora és un passat proper perquè només la Judit sap el que vindrà a continuació. És un exercici difícil per a l’autora però crec que ha trobat el to per fer-nos la lectura fluida, més àgil i divertida. En aquest sentit l’ús dels diàlegs ajuda a passar pàgines, així com l’absència de descripcions que, per als infants de cicle mitjà es fan complicades d’entendre. Hi ha un primer capítol del «Poca broma amb la xocolata en que la Judit diu»:
—La meva amiga, però no millor amiga, Paula, diu que casa meva és un laberint, però és mentida: és un lloc molt fàcil.
I ens ho explica amb un dibuix i mitja plana de text. En un plisplàs sabem com és de laberíntica casa seva.
L’univers de la Judit és la família, sempre hi són presents; en aquest segon llibre els avis.
El vocabulari és planer, com el que fan servir els infants, i sembla com si la narradora estigues explicant una pel·lícula o un fet emocionant. Quan llegiu aquesta novel·la fixeu-vos en els fantàstics raonaments que fa servir la Judit i en l’estructura tancada de cada capítol, amb final inesperat.
M’ha agradat també l’absència de moralina i crec que és un llibre per iniciar en el plaer de llegir que recomano especialment per a nois i noies a partir de nou anys.
Si hagués d’exposar algun «però» no ho faria perquè no val pena perdre el temps dient que és una llàstima que bones novel·les com aquesta passin inadvertides perquè les situen en el racó més amagat de la prestatgeria de les llibreries o perquè no arribaran als mass mèdia.
Els bons llibres funcionen gràcies al boca orella, entre els mestres, sortosament.

Amb l’autora, l’editor i l·lustrador

 

Moment de les dedicatòries

 

Les dades:
Títol: Poca broma amb les vacances
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Edicions del Pirata
Pàgines: 232
Primera edició: Gener 2017

 

Lápices primos, de José A. Ramírez Lozano amb dibuixos de Natalie Pudalov

lapicesprimos

portada

Després de dos anys sense publicar res, ja teníem ganes d’un nou llibre d’OQO, sobretot per a la col·lecció Q. Bé, sí que van fer una reimpressió de Montañas en la cama, imagino que per la gran demanda i la quantitat de peticions que hauran rebut al seu correu electrònic.

El cert és que ens n’alegrem de la presentació de Lápices primos, un àlbum il·lustrat escrit per José A. Ramírez Lozano amb dibuixos de Natalie Pudalov.

Los lápices no lo saben.
No saben que tienen primos
y que un día descubrimos
su parentesco, que son
nietos todos de la Tiza
y del abuelo Tizón.

lapices_primos_2

imatge de Làpices primos extreta del web d’OQO

Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provéssim a fer-ho amb els cosins dels llapis?, quins són? Això és el que ens presenta el llibre i ho fa amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

Un àlbum il·lustrat molt poètic recomanat per a infants entre vuit i dotze anys. Es presta a treballar-o a l’aula i a inventar noves formes i nous estris d’escriptura.

Dades:
Lápices primos
José A. Ramírez Lozano & Natalie Pudalov
15,50 €
40 pàgines
Setembre 2016

lapices_primos_3

imatge de Lápices primos, extreta del web d’OQO editora

La increïble història de… l’àvia gàngster

àvia gangsterA l’escola Montcau-La Mola de Matadepera creuen que la lectura compartida és un espai privilegiat per al desenvolupament de la intel·ligència emocional i ho potencien al llarg de tota l’escolaritat.
Diuen que:
La lectura compartida genera un vincle afectiu entre pares i fills, o bé entre avis i néts, molt poderós, que es basa en el plaer de compartir el procés de descobrir el que mostren els llibres.
A pares i avis els permet compartir vivències que els transporten a la seva pròpia infància, revivint emocions viscudes quan eren petits. Es crea una gran complicitat familiar a través de la lectura.

imatge club

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Per aquest motiu proposen cada curs diferents clubs de lectura destinats a alumnes de tercer a sisè de primària i familiars (pares, avis, germans,…), que tenen l’objectiu d’afavorir aquest vincle i gaudir de la lectura compartida. Podeu veure el que fan entrant a l’enllaç:
http://montcaumediateca.blogspot.com.es/p/clubs-de-lectura.html

Especialment interessant és l’experiència amb el “Club de l’àvia gàngster“ que van portar a terme amb 32 nens i nenes de l’escola i els seus respectius avis i àvies.

En paraules de la Mariona Carreras i la Montse Núñez, companyes de l’escola Montcau-La Mola:

Es va escollir el llibre en l’idioma ( està editat en català, castellà i anglès ) i format (paper o digital) lliurement: “La increïble història de… l’àvia gàngster“ de David Walliams de l’editorial Montena, clau per aquesta experiència lectora que va resultar emocionalment enriquidora.

Paral·lelament a les activitats pròpies d’un club de lectura, es va crear un blog digital: http://montcauaviagangster.blogspot.com.es/

la mola 3

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Vam presentar el llibre als nens i vam penjar un cartell al blog on es buscava per l’escola a “avis gàngsters”. Era un reclam de forma divertida per incitar a la lectura compartida d’aquest llibre.
La lectura del llibre s’anava pautant per setmanes de forma que tots anàvem descobrint la història d’en Ben, protagonista del relat, al mateix ritme.
Això va permetre als alumnes sentir-nos un equip en la lectura, descobrir la història al mateix temps i posar en comú les nostres percepcions i sentiments en l’espai de club de lectura.
En aquest espai, i amb l’ajuda del suport del blog, vam poder conèixer la ciutat on s’ambienta el llibre, Londres, vam plantejar endevinalles, vam pintar quadres, vam posar música al llibre, vam fer un booktrailer, vam comentar emocions,… i vam poder ensenyar dibuixos que els avis es van fer arribar.

A la cloenda del club de lectura es va convidar als avis i àvies gàngsters perquè vinguessin personalment a l’escola i expliquessin com havia estat aquesta experiència.
que llegir va molt més enllà de descodificar lletres i ser un procés únicament individual.

Tota la informació la podeu trobar a l’article que presenten a la revista GUIX (AULA en castellà) al número de juliol i agost de 2106.

IMG_6398

Trobada amb els familiars lectors