«Poesia tot l’any» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a la secció “llibres per somiar” vam presentar aquest poemari que té un títol que és una declaració d’intencions perquè ens recorda que la poesia no és només qüestió dels dies previs a la celebració de Sant Jordi, sinó que és motiu de lectura al llarg de l’any.

En Ramon Besora, l’autor, té una mirada complementària, que és la d’una persona que ha fet d’editor i que s’arrisca a fer un leporello, un llibre que es desplega com un acordió de 3,80 metres, el text escrit a mà amb molta traça per la Sara Masià, autora també de les il·lustracions i tot plegat sobre un fons de color blau que és el color més difícil per a l’impressor.

El llibre conté dotze poemes, un per a cada mes i trobem els elements habituals que empra en Besora: els animals del bosc, la musicalitat dels sons de la natura, els arbres, el cel, el dia i la nit, etc. I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta.

Destaquen les metàfores que ens ofereix la natura, metàfores com les papallones blanques del poema de gener, la flauta dolça del cant de la merla que canta cançons de bressol del poema de març etc.

Com a cada programa, formulem una pregunta relacionada amb el relat. Entre les participants sortejarem un exemplar del llibre, gentilesa de l’editorial Meraki.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Poesia tot l’any» és:

Digueu una paraula que rimi amb mussol

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 d’abril.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/poesia-tot-lany-de-ramon-besora/audio/1276408/

Al darrer programa, la guanyadora del llibre «On és el Nuc?» va ser l’Assun Ballo. L’enhorabona!

Lectures recomanades «Sant Jordi 2026»

Com cada abril, us comparteixo el tríptic amb la meva selecció per si voleu fer-hi una ullada.Al final, us podeu descarregar el tríptic. Son dues pàgines fetes amb canva que, un cop impreses a doble cara, es poden plegar i coincideixen perfectament.

Aquesta vegada he buscat un pensament d’en Roberto Bolaño que ens recordava que la relectura també és un veritable plaer. I m’ha vingut al cap una altra idea que té a veure amb les novetats perquè en la selecció trobareu alguns llibres que no són novetats perquè es van publicar fa molts anys, i ara s’han tornat a reeditar en una nova edició. És el cas dels “10 aneguets de goma” de l’Eric Carle, “Guaraçú” de Ricardo Alcántara i “La composición” d’Antonio Skármeta. Ho celebrem, perquè un llibre que s’ha publicat fa molts anys i no l’has llegit, per a tu és novetat.

CICLE INFANTIL

10 aneguets de goma
Eric Carle. Beascoa

Si Fa Sol. De falda
Cristina Correro. Combel

Parxís
Maria Girón. Kalandraka

El teu bosc
Jon Klassen. Corimbo Travesía

Sant Jordi i el drac. Festa grossa
Oriol Garcia. Combel

La vaca bruna
Roser Capdevila. Bindi books

La picabaralla
Clotilde Perrin. Maeva Young

Pedra a pedra
Giuliano Ferri. Kalandraka

La meravella
Tom Percival. Andana

La casa de la petita porta vermella
Grace Easton. Blume

CICLE INICIAL

Alexandria
Patricia Cocq. Babulinka

Una vegada vaig ser un arbre
Eoin McLaughlin. Animallibres

L’Estruç al mercat
Cristina Oleby. Flamboyant

Guaraçú
Ricardo Alcántara. Bindi Books

On és el meu llapis groc?
Lucía Rovira. Joventut

La història d’en Mo
Yeonju Choi. Libros del zorro rojo

Pluto Rocket. Arriba a la ciutat
Paul Gilligan. Andana

L’apagada
Luis Amavisca. Mediterrània

Les gallines no volen
Mireia Aleu. Zahorí books

Dos regalos. Una aventura inesperada
Mikel Valverde. Astronave

CICLE MITJÀ

Hi havia una vegada… Els rècords dels contes
Laura Ortega. Flamboyant

Zoo literari
Ramon besora. Meraki

El misteri de l’eucaliptus
Paul Cox. Libros del zorro rojo

Desencanteris. Una oferta molt llaminera
Pablo C. Reyna. Joventut

Hans mig cèntim
Diana Coromines. PAM

Ingràvida
Fran Pintadera. Bookolia

A casa
M. Carmen Aznar. Akiara

Los pequeños cristaleros
Antonia Roselló. Ekaré

La rentadora que no renta
Sara Molina. Mtm

Ludwig y el rinoceronte
Noemi Schneider. Lóguez

CICLE SUPERIOR


Coreografies animals
Núria Solsona. Zahorí

Quan cau la nit: Mylaine
Marion Achard. Astronave

Cobweb
Michael Morpugo. Bambú

Història del NO
Elena Levi. Takatuka

La composición
Antonio Skarmeta. Ekaré

Eclipsi. Quan la llum desapareix
Noemí Fabra. Zahorí books

Això és un artista! Gaudí
Patricia Geis. Combel

Operació Dancing Queen
Pasqual Alapont. Andana

L’Òscar i jo. Tot el que tenim
Maria Parr. Nórdica

Poesia en còmic
Grant Snider. Garbuix

El tríptic:

«Papelucho», un clàssic de la literatura infantil xilena

L’any 1954 és l’any que vaig néixer i, és clar, els llibres que van veure la llum aquell any tenen especial significació per a mi, com El senyor dels anells o Hem caminat damunt la lluna. Per això, quan m’ha arribat el primer Papelucho l’alegria ha estat gran. Bé, en realitat m’han regalat la edició completa (dotze llibres) i el nino que també va a l’estoig. He acabat de llegir la primera aventura i tinc feina per anar llegint la saga completa. A poc a poc i gaudint-la.

Papelucho és el protagonista d’una sèrie de llibres infantils, escrits per la xilena Marcela Paz, que narren les aventures d’un nen de vuit anys.

Els llibres estan escrits en forma de diari pel nen Papelucho, el personatge principal. Les seves aventures són molt conegudes i molt llegides a les escoles de Xile. De fet, alguns dels llibres formen part del pla de lectura.

M’ha agradat comprovar que el relat no adopta el to moralista que pensava trobar, donada l’època en que va ser escrit. M’ha costat, això si, llegir alguns fragments pel llenguatge peculiar del text i els girs idiomàtics, però entenent el context es pot endevinar què vol dir tal o tal altra expressió.

Les aventures de Papelucho són idees que succeeixen principalment dins del seu cap. El nen és enginyós i imaginatiu, sempre intenta solucionar els problemes i, com es pot imaginar, les coses acaben pitjor del que estaven.

En aquests temps que veiem com l’allau de novetats (moltes prescindibles) ens aclapara i el temps passa sense poder llegir ni la desena part del que es publica, m’ha fet pensar que es podria posar el fre i reduir el nombre de novetats i recuperar aventures extraordinàries que ens van fet passar molt bons moment i uns mesos després van desaparèixer del mercat.

És un pensament que em volta pel cap i no és només cosa meva. Recentment he parlat amb una companya que fa una feina extraordinària llegint amb els nois i noies Les aventures de Tom Sawyer. També m’han arribat comentaris de persones que es dediquen a la prescripció i recolzen la idea de la poca qualitat literària d’alguns dels llibres que es publiquen. Potser és el mercat, el negoci.

LES DADES:

Títol: Papelucho
Autora: Marcela Paz
Il·lustradora: Rommy Rivera
Editorial: SM Chile
Pàgines: 144
Santiago de Xile, 2023

«El salt de la granota», consells per frenar el canvi climàtic

“El salt de la granota” és un títol enginyós i fins que no llegeixes el subtítol o gires el llibre i vas a la contraportada, no acabes d’entendre del tot de què va la cosa:

La granota ha fet un salt i ha deixat enrere les aigües més calentes de la bassa on estava vivint, que abans era d’aigua fresca i clara. Nosaltres també podem fer un salt esperançador cap a un futur millor.

Ens recorda la “síndrome de la granota bullida”. A la pregunta “Què passa si llences una granota en una olla d’aigua bullint?”, la resposta, sense necessitat de provar-ho, és evident. El més normal és que salti i intenti escapar, però si la poses en aigua temperada i lentament la vas escalfant fins que comenci a bullir, la granota no s’adona del que passa i mor.

Recordo que a la meva infantesa, quan acabava de ploure, agafàvem una bossa i la mare i jo sortíem a caminar pels marges dels camins a buscar cargols. Dèiem buscar i a altres indrets en diuen caçar, plegar o cercar. Sense allunyar-nos gaire, en trobàvem molts, de bovers. Era un altre l’Hospitalet. Ara no trobaríem camps ni caminois on buscar-ne.

Conec gent a qui no agraden els cargols, però a casa anaven a la paella dels diumenges juntament amb l’arròs i les verdures. Abans de menjar-nos-els, calia fer un procés de ben bé una setmana on s’havien de purgar i anar-los vigilant per si se’n moria algun. Quan arribava el dia, la mare preparava un cossi amb aigua freda i submergia els cargols que anaven sortint de la closca i estirant les banys. A poc a poc, la mare anava pujant la temperatura del foc, els cargols no se n’adonaven i quan la calor era sufocant per a ells, morien sense temps d’amagar-se dins la closca.

Una cosa semblant ens està passant. Sentim parlar de canvi climàtic i encara que patim situacions de condicions extremes i desastres naturals freqüents (incendis, temperatures molt elevades, inundacions, terratrèmols, etc.) no percebem la situació com una cosa preocupant. Ens hi estem acostumant.

Aquest llibre ajudarà els lectors a entendre per què la Terra s’està escalfant i què hi podem fer. A cada doble pàgina, una persona (professora, meteoròleg, físic, enginyera, arquitecta, pagès, etc.) ens presenta, de manera molt didàctica, algun aspecte relacionat amb el canvi climàtic. Cadascú des del seu punt de vista particular i aportant solucions que podem adoptar per millorar. Per exemple, una nutricionista explica com ens podem alimentar de manera més saludable sense perjudicar el medi ambient, un bibliotecari ens recorda que compartir també ajuda a protegir-os de l’escalfament de la Terra, etc.

Una bona lectura per tenir a l’escola i llegir cada dia un capítol i fer les reflexions pertinents.

M’ha agradat el capítol “Passem a l’acció!”, a la pagina 42-43, on ens presenta a cinc joves activistes i ens obre la porta a conèixer-los, a saber qui són, on viuen i com s’organitzen per denunciar la situació climàtica i promoure noves maneres de viure respectuosament amb l’entorn.

Són la Vanessa Nakate, fundadora de la Joventut per a l’Àfrica del Futur i el Moviment Rise Up, el Francisco Vera Manzanares, activista colombià de 12 anys fundador del moviment Guardians per la vida, l’Helena Gualinga, activista equatoriana de la comunitat Quichua Sarayaku que ha participat en cimeres internacionals sobre el medi ambient. L’Olivia Mandle Navarro, activista mediambiental barcelonina defensora dels drets dels animals i la Greta Thunberg, activista sueca coneguda per desafiar els líders mundials a prendre mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic.

LES DADES:
Títol: El salt de la granota
Autora: Teresa Franquesa
Il·lustrador: Pau Gasol
Editorial: Combel
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

Hi havia una vegada «Vint vegades»

—Si us plau, llegeix-me una història! No m’importa quina, ni com. Que sigui tan lluminosa com incomprensible, que sigui tan familiar com estranya, que sigui nova, que sigui coneguda. Llegeix-me-la i així tornaré a somniar.

I el pare, la mare, l’avi o la mestra, obre el llibre i comença a llegir:

Hi havia una vegada un avió que va tenir una avaria mentre volava i va haver de buscar on podia aterrar per poder-ho resoldre i no córrer cap risc. I com que no trobava cap lloc segur per poder-ho fer, va aterrar en un núvol…

—Un altre, un altre:

Una vegada, un rei de copes d’una baralla nova va decidir que per estrenar les cartes faria un sopar i convidaria els altres tres reis de la baralla: el rei de bastos, el rei d’ors i el rei d’espases…

Així, al nostre voltant, s’obren i es tanquen narracions que ens encanten, encants que ens fan somniar per arribar, en un viatge mental, a un sense-temps en què es traspassen les fronteres entre els humans, els animals i els vegetals, entre els desigs i les realitats. Paraules, imatges úniques i personals que ens distreuen i ens aporten transmeten emocions, i coneixements.

Acaba de publicar-se “Vint vegades”, uns relats -vint, concretament- escrits per en Salvador Comellas amb estil acurat i amb paraules entenedores que els nois i noies de cicle mitjà i superior gaudiran molt.

Son vint relats que ens recorden a Gianni Rodari, i una de les seves idees-força que s’usen per crear històries: Què passaria si…? i la por al full en blanc desapareix perquè l’espurna que encén la imaginació de l’infant es posa en marxa immediatament.

En acabar de llegir-lo he pensat que els relats són magnífics per llegir-los de viva veu en començar o en acabar la jornada escolar (també a casa, esclar!) i alguns són ideals per narrar-los de viva veu i estirar-los tant com es vulgui o dramatitzar-los.

El llibre és també un manual que ens pot inspirar a escriure altres relats a la manera d’aquests vint.

Les històries són curtes, d’un parell de pàgines. S’agraeix que no hi hagi moralitat i que tot estigui pensat per estimular la imaginació, per riure i per deixar-se sorprendre amb alguns esdeveniments inversemblants.

Les il·lustracions són un bon complement a aquest llibre ben editat. M’ha agradat com en Daniel Piqueras combina els espais en blanc i negre amb els colors que remarquen i reforcen allò que el relat vol explicar.

Lectura recomanada per a infants a partir de vuit anys

LES DADES:
Títol: Vint vegades
Autor: Salvador Comelles
Il·lustrador: Daniel Piqueras
Editorial: BiraBiro
Pàgines: 92
Barcelona, 2024

«Oficis que ho van petar», increïble però cert

Un dels records del meu pare era de quan l’any 1950 va arribar a l’Hospitalet. Havia nascut al sud de França on va viure vuit anys, abans no tornés al País Valencià. Més tard, amb trenta anys, va fer via cap a Catalunya. M’explicava que la primera de les feines que va fer era la de «Repartidor de gel» i consistia en anar amb un carro on hi duia les barres de gel que repartia a lleteries, botigues de queviures i també a particulars. Em deia que aquella feina li va durar poc.

Quina ha estat la meva sorpresa que he vist una il·lustració a la pàgina 73 d’aquest llibre de no ficció on parla d’oficis que ja no existeixen. El de «repartidor de gel» va desaparèixer perquè uns anys més tard, cap al 1960, gairebé tothom tenia nevera elèctrica i ja no els calia el gel per conservar els aliments.

El llibre es llegeix amb interès i està ben fet. Segur que a les escoles té molt èxit, gairebé com el que tenen els «llibres dels rècords» plens de curiositats que enganxen als infants.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Hi ha feines que recordem fàcilment. Si llegim “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes” segur que sabem de què va la cosa però si ens parlen de “”madames toilettes”, “venedors de sorra” o “nens dels assots” tindrem curiositat per saber quines feines inusuals eren.

No tenia ni idea que a l’època de l’Imperi Romà hi ha via “depiladors d’aixelles” a les cases de banys, la feina dels quals consistia precisament en tenir cura de la higiene dels clients i depilar les aixelles i altres parts del cos on, amb unes pinces de bronze arrencaven els pèls un a un o a blens. Quin mal!

M’han semblat increïbles algunes feines com la dels “artistes del pet” que als teatres de “varietés” eren capaços d’absorbir aire amb el cul i expulsar-lo en forma de melodia. També s’expliquen fets interessants sobre llocs de treball a ciutats insalubres i brutes com “Els homes de la nit” que arriscaven la seva vida en una feina repugnant i perillosa per a la seva salut.

Molts oficis s’han perdut i altres estan en camí de desaparició com “telefonistes” “dependents de vídeo club” o “empleats de les agències de viatges”.

Un llibre de coneixements que agradarà a nois i noies a partir dels vuit anys.

LES DADES:
Títol: Oficis que ho van petar i les seves sorprenents històries
Autor: Markus Rottmann
Il·lustrador: Michael Meister
Traductora: Tiana Puig
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 96
Sant Feliu de Guixols, 2024

«El caragol amb el cor a l’inrevés», la força de la diversitat

«Situs inversus», així es com es coneixen les persones que tenen el cos com un mirall, un fenomen poc freqüent. El cor està a la part dreta, la contrària de l’habitual.

Més freqüent és ser esquerrà. Un de cada deu persones ho som i ens adaptem a viure en un món pensat per a dretans. En algunes escoles tenen tisores per a esquerrans però no ho veig clar perquè la vida et porta a usar les que trobes a tot arreu, a la cuina o a l’oficina, per exemple. Els esquerrans tenim dificultats amb les claus, els botons o els tornavisos però ens en sortim més o menys prou bé, quin remei!

La Maria Popova ens presenta un llibre força poètic. Ho planteja com un viatge en el temps, que comença amb l’aparició d’animals unicel·lulars que van mutant i fruit d’aquesta mutació apareix un cargol de jardí amb una rara closca en espiral cap a l’esquerra, al contrari dels altres.

Un dia de tardor, fa un tancar i obrir d’ulls còsmic, un científic jubilat del Museu d’Història Natural de Londres anava passejant quan es va aturar davant d’una pila de compost on hi havia un caragol bover molt in. Era més petit que els altres bovers. També tenia la closca més fosca. A més, li costava allargar un dels tentacles… i, com que els tentacles són alhora els dits i els ulls dels caragols, aquell caragolet no veia ni sentia el món com els altres.

Però la cosa més estranya de totes era una altra: l’espiral de la seva closca no s’enroscava com les de la majoria dels caragols, sinó que ho feia en sentit contrari.

A partir d’aquí hi ha una sèrie d’esdeveniments que ens fan reflexionar sobre la política humana, sobre el concepte de gènere (els cargols són hermafrodites) i aprenem molt de genètica.

Un llibre de mida gran que reforça la petitesa del cargol. Les perspectives i sobretot el desplegable central, generen una mena de por, però és una por divertida.

Un llibre que ens parla, també, de l’atzar, del pas del temps, de la vida i de la mort, de l’infinit i ens explica la diferència entre el que podem considerar un defecte i la diversitat entesa com a resistència de la natura i font de bellesa. La diversitat és sempre més encantadora que la igualtat perquè fa que les comunitats siguin més fortes i més capaces d’adaptar-se als canvis.

Recomanat a partir de vuit anys

TÍTOL: El caragol amb el cor a l’inrevés. Una història real
Autora: Maria Popova
Il·lustradora: Ping Zhu
Traductor: Daniel Cortés
Editorial: A fin de cuentos
Pàgines: 56
Bilbao, 2023

Treu-te les sabates i comença a llegir «27 CASAS»

A la darrera tria de recomanacions de Sant Jordi vam incloure «27 casas. Poemas para entrar a vivir». El seu autor és Raúl Vacas. Pel qui no el coneixeu, en Raúl es dedica a escriure poemes, però sobretot a l’animació i gestió cultural. Juntament amb la Isabel Castaño dirigeix una projecte anomenat “De Vacas y Castaño” que vol fomentar el gust per la literatura. Organitzen tallers de creació i animació a la lectura a Rodasviejas, a prop de Salamanca.

Segons ell, el que fan és una mena croada poètica. Diu, a El Diario Montañés (Santander):

Estos años he podido comprobar que la poesía es la gran olvidada en los centros de secundaria. Muchos profesores se limitan a cacarear contenidos trasnochados. El libro de texto, en este sentido, ha hecho mucho daño a la enseñanza. Hay un gran déficit de imaginación y de creatividad y muchos contrasentidos. En algunos centros hay grupos de lectura en el que no hay ni un solo profesor de Lengua y Literatura. Muchos incluso se jactan de no leer e incluso obstaculizan muchas actividades relacionadas con la animación a la lectura y la escritura. Ante ese panorama hay que posicionarse. Más de uno tendría que repasar el poema ‘La poesía es un arma cargada de futuro’ de Gabriel Celaya.

Ara, amb il·lustracions d’en David Pintor i editat per “la Guarida” ha vist la llum aquest poemari enginyós i divertit. Mireu què hi diu a la contracoberta.

Pasa al interior de llibro,
Descálzate antes de leer,
aviva el fuego en el hogar.
Què a gusto se està adentro.

I així ho fem. Ens descalcem, ens posem còmodes i comencem a llegir el primer dels 27 poemes que segueixen l’ordre alfabètic i ens van marcant cases, llocs on conviure o estar sol, arrecerats. El primer és AUTOCARAVANA I és un text que només té la vocal A.

Sara lava cada mañana la caravana blanca.
—Hala, al mar! Arranca.

La caravana
Anda,
Anda,
Anda.

Las alas altas, las patas largas.
Vaga hasta la mar.
Cansada arrastra a Sara a la playa.

Etc…


I després ve la Barraca, el Castell, i molts altres. Cadascun dels poemes ens permet veure com està construït i alhora ens convida a escriure’n de nous seguint la mateixa tècnica.

Vaig conèixer aquest llibre a indicacions de la Montse Marcet, que a la darrera tertúlia ens va fer llegir en veu alta “Estación espacial”:

Aquí estamos, encerra—2,
preparando el desay—1,
viendo a lo lejos Nept—1
y en órbita desplaza—2.

Con el ánim oport—1
a velocidad de cru—0,
avistamos un lu—0
Más lúcido que ning—1

Etc.

Rascacielos, Tipis, Dúplex, Loft, Jaima, Nido, Dacha, Guarida, etc. teniu a les vostres mans 27 poemes molt recomanables.

Les mestres que col·laboren amb l’Espai Llamps i Centelles ens han fet l’encàrrec de contactar amb en Raúl i veure la possibilitat que vingui a l’Hospitalet a fer alguna tertúlia o taller o recital o el que vulgui. Ens hi posem.

LES DADES:

Títol: 27 casas. Poemas para entrar a vivir
Text: Raúl Vacas
Il·lustracions: David Pintor
Editorial: la Guarida
Pàgines: 72
Salamanca, 2022

«El nou», un alumne una mica estrany

La col·lecció «El Arca» Animallibres encara no té ni dos anys de vida i ja està consolidada en el mercat. La tria que en fan dels títols, molt acurada, l’enquadernació i la presentació, tot plegat és molt atractiu.

Aquest setembre van publicar «El nou», una història difícil d’explicar sense desvetllar-ne el misteri que amaga. Només puc avançar que si sou fans de la ciència ficció o, millor encara, si us vau emocionar amb aquell extraterrestre cinematogràfic que maldava per telefonar a casa seva, segur que us agrada aquest nen nou que arriba un bon dia a la classe d’en Daniel, el nen protagonista.

El tema sobre el que pivota la novel·la és l’amistat entre quatre nois, companys de classe i el nen nou. Bé, també cal contemplar un gat.

El llibre ens parla d’imaginació, d’esperança, de filosofia, de comunitat, de llibertat i d’ètica.

Molts capítols passen a l’escola i podem llegir els encertats diàlegs entre els alumnes i els mestres. M’ha agradat com es presenten els mestres. Sembla, talment que l’autor hagi aterrat a un aula i hagi recollit les converses d’uns i altres. Són mestres divertits, imaginatius, que saben guardar secrets. Els nois del grup són bona gent, solidaris i genials explicant tota mena d’acudits que els fan pixar de riure. Són nens que ens recorden com n’és de bonic emocionar-se i compartir vivències, alhora que viuen una aventura que els farà créixer.

Hi ha dolents en aquesta novel·la? Segons com es miri. Sí que hi apareixen un parell de personatges de sang freda, que fan certa por. Són els representants de la Corporació Nova Vida, la senyoreta Crystal i l’Eden Marsh.

Ah! I la mare d’en Daniel, el noi que explica en primera persona tot el que va passar aquells dies al seu poble, també és un personatge molt positiu que fa venir ganes d’estimar-la des del primer moment.

La novel·la té tres parts.

La primera és la millor. Ens presenta els personatges I la trama fins que es descobreix qui és en realitat el nou, el nen a qui anomenen George. Escrit amb ritme, amb molt de ritme, ens atrapa ràpidament.
La segona part, al meu entendre, és una mica llarga i anem veien com els quatre nois (i el gat) intenten salvar “el nou” d’una vida abocada a no se sap ben bé què.
L’última, la que resolt l’aventura, en canvi, ens deixa amb ganes de més.

Són més de tres-centes pàgines que agradaran als nois a partir de nou anys.

A l’aula o la biblioteca ens permetrà fer un treball plàstic ben lluït, amb volum i peces reciclades, com els que fa l’artista “Sátrapa” amb els seus androides i uns reflexions filosòfiques sobre on anem i què ens importa realment.

Hi ha un altre element que contribueix a fer d’aquest llibre un objecte bonic: les il·lustracions de la Marta Altés, que casen perfectament amb el to de la història. Bona feina d’aquesta artistassa.

LES DADES:
Text: David Almond
Il·lustracions: Marta Altés
Traductora: Aurora Ballester
Editorial: Animallibres
Col·lecció: L’Arca, núm. 7
Pàgines: 328
Barcelona, 2021

«L’illa dels frarets», un relat ecologista

Amb el temps i les lectures acumulades anem creant lligams invisibles amb autors que t’inspiren, t’emocionen i t’identifiques. Em passa amb alguns del Regne Unit. Un d’ells és en Michael Morpugo. El segueixo des dels formidables «El regne de Kensuke» i «Cavall de guerra». Aquesta recomanació, per tant, està esbiaixada per la devoció que li professo a aquest home que va fundar el projecte Farms for City Children (Granges per a infants urbans).

El darrer llibre per a infants que ha publicat l’editorial Bambú és «L’illa dels frarets», un relat que té molt a veure amb les seves inquietuds i el seu interès pels temes relacionats amb la mar i les illes Scilly. Si, a més, l’il·lustrador és en Benji Davies, un altre enamorat de la costa de Cornualles, llavors el resultat és extraordinari.

Que tot giri al voltant d’un far i que el faroner es digui Benjamin Postlehwaite, ja ens convida a seure tranquil·lament i a deixar-nos endur per l’aventura que ens expliquen. Si comenceu, no podreu parar de llegir fins que acabeu. Bé, amb una hora o menys el teniu acabat. Semblarà que torneu a l’època de les grans aventures.

Comença així:

En Benjamin Postlehwaite tota la vida va ser l’encarregat de garantir que la llum del far brillés amb intensitat a l’illa dels Frarets, on vivia. Mai, en tots els anys que va passar al far, el faroner va permetre que s’apagués el seu resplendor.

El relat ens explicat tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar un vaixell contra les roques. Les veles es van esquinçar i els pals es van trencar. Quan els passatgers ja havien perdut totes les esperances, enmig de la foscor, van albirar un bot que s’acostava. Un home remava a contracorrent, per sobre de les onades, i s’anava apropant cada cop més al vaixell. Es tractava d’en Benjamin Postlehwaite, l’encarregat del far, que va arriscar la seva vida per salvar-lo a ell i a trenta cinc persones més.

Aquell fet va marcar la vida de l’Allen, el noi que relata en primera persona com va anar la cosa i com va canviar la seva existència. A partir d’aquí, anirem coneixent altres aspectes de la vida d’aquest noi que acaba d’una forma, en certa manera previsible, quan torna al far. Gràcies a ell i a en Ben, recuperen la vida de la zona i els frarets tornen a viure en harmonia amb la natura.

Novel·la amb missatge ecologista, que també ens explica el poder de l’art i com les amistats duradores ens fan la vida millor.
Recomanada per als infants a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: L’illa dels Frarets
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Benji Davies
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Bambú
Pàgines: 118
Barcelona, 2021