Si l’smartphone sona…

Els llibres infantils i juvenils expliquen històries reals que serveixen per conèixer la realitat que ens envolta i, de passada, per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Si obrim L’autobús de la Rosa sabrem de la segregació racial, si llegim La nena dels pardals coneixerem què va passar a la Xina durant la revolució cultural, i si seguim les peripècies d’Hachiko. El gos que esperava veurem com poden arribar a ser de fidels els gossos.

Amb els llibres de ficció passa quelcom de semblant perquè tot està relacionat i els autors troben inspiració en allò que els envolta perquè els relats són la vida mateixa. Obrim, per exemple Jules Verne i la vida secreta de les dones planta i llegim:

Verne va escriure una història sobre un viatge a la Lluna que s’iniciava a Florida. L’obra es titulava De la terra a la lluna, publicada l’any 1865.

Obrim un altre llibre, Desconeguts:

..en Wilde va amagar l’exemplar de Carta a una desconeguda fins just abans d’arribar a la seva taula…

i encara un altre, Sabates, sabatetes i sabatots on la realitat augmentada ens fa viure la narració d’una altra manera.

Es probable que vulguem saber més sobre els viatges dels coets de la missió Apol·lo, o de què va la novel·la Carta d’una desconeguda que cita en David Lozano, o qualsevol altra informació. És normal i és el que demanem als alumnes: Que siguin curiosos.
Els nois i joves per resoldre els dubtes i cercar més informació disposen, a més dels llibres de la biblioteca escolar, de connexió a la xarxa mitjançant l’ordinador o el mòbil.
El mòbil també els serveix per enviar missatges de text, allò que els nord-americans anomenen «texting» i que tan de bé ha fet a alguns joves —“els fills de la Blackberry”—, com diu un bon amic que va veure com gràcies al corrector que porten incorporat els dispositius, el seu fill va superar les dificultats ortogràfiques que tenia.
—El meu fill escrivia una paraula —diu — i el corrector li assenyalava l’error i l’indicava com s’escriu, una i altra vegada, fins que va acabar escrivint-la bé.
[…]

Bé, aquesta introducció era per comentar un articlet que vaig escriure fa uns dies al Diari de l’educació sobre si s’han de prohibir els mòbils a l’escola perquè aquests darrers mesos estem revivint un debat que ve de fa uns anys.

Si us interessa el tema podeu entrar al web del Diari de l’educació
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2018/10/18/si-lsmartphone-sona/
i allà ho podreu llegir… però us convé tenir el mòbil a prop… hehehe!

El diario de la caja de fósforos

diario 1El diario de la caja de fósforos
Paul Fleischman
Il·lustracions: Bagram Ibatoulline
Editorial Juventud, 2013

El passat dimarts vam tenir una trobada amb mestres i bibliotecàries a Can Butjosa. Vam poder conversar un bon grapat de llibres i un dels que van tornar a aparèixer i que fa temps que vinc recomanant és EL DIARIO DE LA CAJA DE FÓSFOROS, una meravella adreçada als alumnes de cicle superior -i estirant una mica als de quart de primària. Me n’adono que no n’havíem parlat en aquest blog i passo a esmenar l’oblit.
El diario de la caja de fósforos és un àlbum il·lustrat escrit per Paul Fleischman i il·lustrat per Bagram Ibatoulline que narra la vida d’un immigrant italià des que és menut i analfabet fins que fa el llarg viatge a la recerca d’una nova vida, amb els seus pares, a Nova York.
En aquest conte moltes persones es poden veure emmirallades perquè el que explica ha estat (i encara és) força habitual. Malauradament ho estem vivint aquests mesos amb els sirians que fugen de la guerra.diario2
Aquest personatge analfabet va guardant en capses de llumins objectes que li són significatius i que li van recordant moments, situacions i persones que l’han marcat. El propi autor, en Paul Fleischman explica com va sortir la idea. Diu:
Va ser fa dues dècades que la meva amiga Kathy Chilton em va presentar al seu company, l’artista Gary Hamel, el qual va mostrar-me una caixa de cigars que contenia diverses dotzenes de caixes de llumins i cada una d’elles evocava algun dels seus viatges, amb la data i el motiu de la celebració. Tot i que mai ens havíem vist, vaig ser prou agosarat per demanar-li si em podia deixar jugar amb la idea. Em va dir que sí i la meva ment va començar a brunzir perquè la tasca més difícil d’un escriptor no és trobar una idea, sinó decidir què fer amb ella.

diario3

diario4
En Paul Fleischman és un amant de caixes i va fer una sèrie de teatres amb caixa de llumins. Són petits i es podem guardar en qualsevol lloc, com el diari del conte. Si en voleu veure un, aquí el teniu… al nen-besavi del conte El diario de la caja de fósforos li hagués agradat tenir-ne un.

Us animo a que penseu com treballar aquest conte amb els vostres alumnes… segur que se us passa pel cap alguna cosa relacionada amb els infants que han vingut d’altres països o potser us atreviu a demanar a cadascú que porti una capsa de llumins amb algun objecte significatiu de la seva vida i l’expliqui als companys.

Molt recomanable!

Una mirada al web dePaul Fleischman: http://www.paulfleischman.net/

Una mirada al web de Bagram Ibatoulline: http://www.bagramibatoulline.com/

L’efecte persistent de les cebes

A la revista GUIX del mes d’octubre trobareu un article sobre la lectura de la premsa a l’aula. L’he titulat l’efecte persistent de les cebes i forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada Trencaclosques de paraules. També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX

Un sessió a primera hora del matí a la classe de quart. Repassant la premsa.