Premiats sense pati!

A la revista GUIX del mes de març (núm. 464) hi ha una pràctica de lectura molt bonica. La protagonitza el conserge d’una escola i ens explica que:

«Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Ens encarreguem de realitzar petites reparacions com canviar un pany malmès, collar quadres i taulers a les parets, canviar vàlvules i boies dels vàters, reparar endolls, interruptors o fluorescents, i altres feines relacionades.
Formem part, directament o mitjançant els nostres representants, dels Consells Escolars i ens sentim corresponsables del projecte educatiu del centre. A més, això ho sap tothom, som la primera cara que veuen els pares i les mares quan venen a l’escola a demanar informació, per exemple.
En el meu cas, puc dir sense vergonya que em sento afortunat de poder compartir moments màgics, d’una màgia que floreix d’una manera tan subtil que, de vegades, ni ens n’adonem. La màgia de la que parlo prové de l’energia que desprenen els infants quan arriben, cada dia, amb la mirada neta i ganes de parlar, de comunicar-se i de compartir.
No és estrany, doncs, si ens sentim implicats i oberts a fer més fàcil la vida dels nens i les nenes i a col·laborar en aquelles activitats que —sense interferir en la tasca educativa de les mestres— el temps del que disposem ens permet.


El curs anterior, a l’escola vam començar una acció, un dia a la setmana, a l’hora de l’esbarjo, que es deia «Li he llegit al Gonzalo» i es tractava d’asseure’s i escoltar els infants que volguessin venir a llegir-me. Va tenir força èxit i hi havia una llista d’espera tan llarga que ens va obligar a atendre dos alumnes cada divendres. Va ser un regal perquè en aquesta activitat no hi havia pressió i no s’avaluava la capacitat de llegir de l’infant. Ningú patia si llegia a poc a poc, no coneixia determinades paraules o s’entrebancava amb alguns mots de difícil pronunciació.»

Després ens conta com organitza els torns, l’espai de lectura, el desenvolupament de la sessió, etc.
El personatge en qüestió és el gran Gonzalo, conserge de l’Escola Gras i Soler d’Esplugues.

Podeu aconseguir l’article entrant al web de Graó.

 

 

Etern Rodari. Cent anys del seu naixement

Acabo de rebre la revista GUIX del mes de febrer i he quedat sorprès dels canvis.
La Guix (AULA, en castellà) ja fa anys que va modificar el seu aspecte dotant-la d’un aire més modern, amb imatges i fotografies a color que la fan agradable de llegir, però ara han reblat el clau i el nou disseny és magnífic. La portada, per exemple, respira molt bé i s’ensumen les influències de la neurociència. L’interior és més complet amb noves seccions amb més idees pràctiques al bloc.


La nostra secció «viure l’escriptura» també ha passat per manicura i presenta un «look» més bonic.
En aquest número parlem de Gianni Rodari i expliquem que a «El llibre dels perquè», Rodari es pregunta per què s’ha d’estudiar. I ell mateix respon que cal estudiar per conèixer el món i mirar de fer-lo més amable, més bonic i més bo. I afegeix un exemple divertidíssim d’un ratolí que es menjava els llibres de dos en dos fins que va trobar en un dels exemplar la imatge d’un gat. Ai!
El 23 d’octubre de 2020 farà cent anys del seu naixement i, per aquest motiu, hi haurà moltes celebracions i serà una temporada plena d’iniciatives per recordar un dels autors més creatius i que més va fer per dignificar l’educació dels infants.
Rodari va ser mestre, periodista, activista polític i escriptor. Acabada la Segona Guerra Mundial, va començar a publicar obres per a nens que van ser acceptades amb força d’èxit. El seu estil va ser determinant per guanyar, l’any 1970, el premi Hans Christian Andersen, considerat el premi Nobel de la literatura infantil.
Els seus pensaments, els missatges que enviava amb els seus personatges inoblidables, continuen essent ben actuals. I per als mestres, ens va deixar la imprescindible «Gramàtica de la fantasia», un recull de totes les tècniques que ell emprava anant i venint per les escoles d’Itàlia, treballant amb grups d’infants i creant i recreant el llenguatge.
També ho exemplifiquem amb una de les seves tècniques més conegudes: Què passaria si…

 

El contingut de la Guix 463 (FEBRER 20) – Lideratges que transformen l’escola és el següent:

EDITORIAL
Comunitat professional

EN VEU ALTA
Models organitzatius per a l´atenció a la diversitat
García Pérez, José Blas

RETRAT
Júlia Garcia: «Dels meus viatges he après que no hi ha un tipus únic de pedagogia ni una sola manera de transmetre coneixements ni d´aprendre»
Forner Calpe, Rosa Maria

A FONS
Lideratges que transformen l’escola
Bolívar Botia, Antonio
ADN Santo Ángel: l´emoció i el lideratge compartits
Sánchez García , Manuel / Muñoz Hueso, Ana Carmen
Escola Octavio Paz: si es vol, es pot
López Ortín, Xavier


De la meva escola a la nostra escola
Azpiri Akarregi, Josebe
Un col·le rural: llaurar el present per somiar el futur
Cubero Capilla, Antonia / Agredano Guerra, Isidora / Montero Monterroso, Antonio

REFLEXIÓ
Les possibilitats de ser
Muelas Sanz, Laura

EN LA PRÀCTICA
El llop ens ha visitat! Pot quedar-se a viure als Pirineus?
Jiménez Bargalló, Isabel / Amat Vinyoles, Arnau / Codony, Lídia
Un taller d´estimulació sensorial per a alumnat amb TEA
Pérez Raimundo, Andrea / González Pérez, Mar / Marín Suelves, Diana

TEMA DEL CURS
Viu la teva escola. Atreveix-te a canviar, un projecte de transformació social des de la participació
Llorente García, Rosa María

GUIX DOS
Una llegenda amb sorpresa
Padín Pujoldevall, Noa
Taules de programació: Una llegenda amb sorpresa. Un tomb pel Timbaler del Bruc
Padín Pujoldevall, Noa

FILOSOFEM
Per què algunes coses diem que són «bones»?
Grup IREF

ACTIVISME CLIMÀTIC
El nostre clima, el nostre entorn, la nostra responsabilitat
Franquesa Codinach, Teresa

TIC-TAC
Scratch i Makey Makey: un duet amb un potencial altament educatiu
Serrano Gil, Marta

VIURE L’ESCRIPTURA
Etern Rodari: Cent anys del seu naixement
Centelles Pastor, Jaume

APRENENTATGE SERVEI
Cervell, cor… Acció!
Mondélar López, Antonia María

STEM/STEAM
Què és l´educació STEM o STEAM? Per què ens hi hem de posar?
Couso Lagarón, Digna / Grimalt Álvaro, Carme

MANUAL DE GUERRILLA URBANA
Conquerint els espais del nostre col·le
Hidalgo García, Juan Miguel

VISUAL THINKING
Els projectes interdisciplinaris
Villar, Juan

CUIDA’T
Autoestima saludable
Equip Cuidem-nos

RECULL
Recomanacions de Bibliomèdia. Hem llegit. Trobades i convocatòries

MILENA EN QÜESTIÓ
Turu Sánchez, Joan

Blackout, poesia amagada

La pel·lícula «70 binladens» narra el robatori, amb ostatges, d’una entitat bancària. Una de les dones que pateix el segrest troba la manera de comunicar-se amb la policia sense que se n’adonin els lladres. Ho fa mitjançant un codi ocult en els missatges que envia com a interlocutora dels malfactors. És una astúcia digna de les novel·les d’Edgar Allan Poe i que es fa servir al Blackout Poetry.
El «Blackout» és una manera molt senzilla de crear un poema partint d’un text escrit (article de diari o revista, fotocòpia d’una pàgina de llibre) i seguint unes instruccions concretes.
La idea és aprofitar algunes de les paraules que hi ha en el text i fer brollar el poema que s’hi amaga. No cal llegir amb deteniment, només triar una paraula que ens agradi i que estigui carregada de significat.
Aquesta paraula triada serà l’àncora on pivotarà el poema. S’encercla i s’anota en un full apart.
Després es van encerclant i anotant les paraules que es vulguin emprar. Es recomana no encerclar tres paraules seguides. L’atzar és part de la diversió.
Quan tinguem les paraules triades, es llegeixen i, si cal, es busquen lletres o connectors (“de”, “i”, “la”) i també s’encerclen.
Amb el poema elaborat, toca agafar el retolador, pinzell o bolígraf negre i emmascarar o tapar tot el que no forma part del poema. És el moment més divertit i s’agraeix una mica de música relaxant.
D’aquest recurs en parlem a la revista GUIX núm. 462 (en castellà, AULA) d’aquest mes de desembre, a la secció «viure l’escriptura». Estic força content de les aportacions de les companyes i companys que han col·laborat durant aquest any. A l’editorial, em consta que també i per això ens han demanat que continuem oferint idees per encomanar el gust d’escriure. De moment, ja tenim confirmat un article escrit per un conserge, un altre per un poeta, el següent per una bibliotecària i encara algunes mestres s’han ofert a compartir les seves experiències. Si us animeu, les pàgines de la revista estan obertes a les vostres col·laboracions.

Elaboració d’un diari escolar

A la revista GUIX trobareu un article que ens dona pistes de com fer un diari amb els alumnes de cicle superior des de la biblioteca escolar. L’ha redactat la Núria Vouillamoz, bibliotecària de l’Escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès.

Comença dient que «L’escriptura hauria de ser una activitat troncal al llarg dels estudis d’Educació Primària. Sovint, des de les biblioteques escolars, focalitzem l’educació literària en accions associades a la lectura —hora del conte, club de lectura, préstec de llibres, lectura individualitzada, dramatitzacions— però oblidem el valor de la paraula escrita. La paraula creada pels infants i fixada en un paper o pantalla amb una voluntat comunicativa: per a descriure sentiments, explicar esdeveniments, justificar actituds, instruir sobre algun tema… En definitiva, oblidem ensenyar la capacitat de la paraula escrita per a narrar, expressar, suggerir, estimular, informar o moure consciències. Escriure és «comunicar», escriure ens permet interaccionar amb el món que ens envolta.»

A la segona part, ens monstra la seqüència que segueixen durant set sessions en el Taller de Diari, què té com a finalitat elaborar un diari d’escola que reculli notícies, reportatges, entrevistes i altres articles que els alumnes considerin interessants. Diu la Núria, entre altres coses que «des d’una perspectiva curricular, aquesta activitat permet treballar la composició escrita abordant diferents tipologies textuals: l’entrevista apropa els infants a un tipus de text col·loquial; per a escriure els reportatges, posen en pràctica textos expositius; les notícies responen a una narració informativa, que els permet explicar esdeveniments o successos; s’inclouen també ressenyes culturals, cròniques esportives, o textos instructius des de com cuinar un plat fins a com personalitzar un àlbum de fotos amb Scrapbook.»

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX en català i a l’AULA en castellà, del mes de novembre de 2019.

Amb la Núria

Escriure amb intenció

A la revista Guix d’aquest mes de setembre, les companyes Charo Arias i María Bote de l’escola Gras i Soler (Esplugues de Llobregat) ens expliquem una experiència fantàstica relacionada amb l’escriptura creativa.
Diuen que «els infants tenen dins seu un món imaginari i meravellós ple d’imatges sorprenents i aventures divertides, emotives i increïbles. N’hi ha prou en oferir-los la possibilitat d’explicar les seves «aventis» per veure com fabulen viatges, resolen misteris i evoquen secrets inconfessables.» I ho exemplifiquen amb la pràctica «No li he dit mai a ningú que…», una experiència que van realitzar amb els alumnes de sisè i que consistia en inventar uns textos i llegir-los als infants de cicle infantil mitjançant uns xiuxiuejadors.

Algunes de les frases de l’article:

No li he dit mai a ningú que el Ratolí Pérez amaga les dents que recull a la meva habitació. Imagineu-vos com n’està de plena! Estic segur que alguna d’aquestes dents és teva (…)


Així comença un del textos de l’activitat d’escriptura que consisteix en inventar un relat breu i fantàstic partint de la frase: “No li he dit mai a ningú que…”
Albert Einstein deia que la imaginació és més important que el coneixement perquè el coneixement és limitat i la imaginació ho abasta tot.
La proposta s’inicia escoltant cançons i explicant històries de missatges trobats al mar, dins d’ampolles. A mode d’exemple, s’ensenya una ampolla i es llegeix el text que conté en el seu interior.
Els alumnes, individualment, escriuen el seu propi secret (que pot ser real o imaginat). En acabar, llegeixen en veu alta els seus missatges, i la resta de companys hi fa aportacions que poden ser incloses o no, en el text original.
Al pati, es produeix la trobada entre ambdós grups. Els alumnes de sisè fan una presentació en la que expliquen que a la platja han trobat unes ampolles amb missatges secrets, que volen compartir amb ells, només amb ells!
Per parelles, es distribueixen pel pati i s’inicia la lectura i escolta dels secrets, a través dels xiuxiuejadors.


Amb aquesta proposta puntual el que s’aconsegueix és, per una banda, fer que l’escriptura esdevingui funcional i per l’altra, afavorir la relació entre alumnes de diferents cicles o nivells, més o menys com la coneguda activitat “Padrins de lectura”.

L’article complet el podeu llegir a la revista GUIX número 459 (setembre 2019) i a la revista AULA, en castellà.

 

L’alquímia de les paraules poètiques

Deia Neruda: El niño que no juega no es niño, pero el hombre que no juega perdió para siempre al niño que vivía en él y que le hará mucha falta. El poeta xilè volia significar que per ser creatiu cal ser agosarat i no deixar-se atemorir per vergonyes o prejudicis. De manera similar s’expressa Richard Gerber quan comprova que demanar als adults que interpretin una imatge els suposa una certa incomoditat i, en canvi, els infants són més espontanis i veuen i imaginen éssers inversemblants allà on només veiem ombres, abstraccions i evidències.
Amb aquest esperit juganer hem de permetre que la poesia entri a l’aula, o millor, estar amatents a descobrir unes paraules poètiques on no les esperem, desafiant el discurs ordinari, utilitari i estereotipat de les tasques escolars. El llenguatge poètic escapa de les fórmules usuals i és divertit, lliure i viu.


Els infants estan capacitat per accedir a aquest món fascinant i experimental que els apropa i els connecta amb el seu interior suggerint, apuntant, insinuant només una part, com un iceberg, en qualsevol moment. Els infants, com a éssers socials que són, tenen capacitat per observar la realitat amb uns altres ulls, i també poden anomenar el que han vist amb paraules misterioses, boniques i transformar-se en mags o químics capaços, com els antics alquimistes, de convertir el plom en or, capaços d’imaginar-se, mentre es gronxen, volant a lloms d’un ocell màgic.
Sobre poesia i sobre com empènyer el geni creatiu en parlem a la revista GUIX d’aquest mes de juliol i ho exemplifiquem amb la coneguda tècnica del cadàver exquisit que van idear allà pels anys 20 del segle passat els dadaistes, un col·lectiu d’artistes que van trencar amb la cultura, els valors i les formes tradicionals de l’art.
L’article complet rel podeu llegir a la revista GUIX núm. 457 (AULA en castellà) a la secció “Viure l’escriptura”.
Amb aquest article acabem la primera part, més teòrica. Els següents, a partir de setembre, seran col·laboracions d’escoles que han experimentat accions d’escriptura molt reeixides.

 

L’afonia de Tintin. Fem parlar les imatges de les tires còmiques

Volem que els alumnes escriguin bé, amb llibertat, per a ells mateixos, investigant el seu potencial creatiu, no per arribar a un fi concret sinó com a suport al seu pensament en formació. El sistema escolar ha de potenciar una escriptura que defugi les normes encotillades, les restriccions, i valori la creació lliure, original i enginyosa.

A la revista Guix del mes de maig presentarem una pràctica basada en un dels textos més usuals en les sessions d’escriptura: el conversacional, el primer que els infants adquireixen i que és palpable en els famosos «per què?» repetitius i presents en les seves converses.

Els textos conversacionals —entrevistes, jocs, dramatitzacions, converses telefòniques— es caracteritzen perquè serveixen per donar suport als fets que s’expliquen, ajuden a definir els personatges i fan avançar la narració.

Ho acompanyem amb una pràctica sobre les bafarades on els alumnes escriuen dins d’alguns globus blancs la resolució del conflicte que s’ha plantejat, s’associen bafarades buides amb textos desordenats i també escriuen històries similars als còmics.

Podeu llegir l’article a la secció «viure l’escriptura» del número 455 corresponent al mes de maig.