Menores máis maiores, una experiencia lectora intergeneracional

Álbumes ilustrados que acercan generaciones
En el número de marzo de la revista AULA, Pilar Férriz explica una experiencia de comunicación entre los alumnos de la escuela Ceip Apóstolo Santiago, de Santiago de Compostela, y los abuelos de la residencia Porta do Camiño. Todos ellos formaron parte de una actividad enmarcada en el programa Lecer Activo de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galicia en colaboración con la editorial OQO.
Según cuenta Pilar «OQO editora es un proyecto editorial, especializado en literatura infantil y juvenil, concretamente en álbum ilustrado que desde sus inicios, ha promovido la lectura mediante talleres de creatividad plástica, audiovisual o de escritura realizados en las aulas, las librerías, las bibliotecas o los salones del libro tanto a nivel nacional como internacional»

Y nos cuenta una práctica que acerca generaciones. La llaman Menores máis maiores e intenta potenciar las relaciones intergeneracionales combinando tradición y tecnología. Así, pequeños y mayores estrechan lazos y comparten experiencias para crear juntos un corto de animación a partir del cuento El abuelo de Zulaimar.
La experiencia y como la llevaron a cabo está perfectamente explicada en la revista pero si se quiere consultar todo el material gráfico y una explicación más pormenorizada de la práctica, vale mucho la pena entrar en http://maiores.oqo.es/ y disfrutar de la experiencia.

El artículo también está disponible en catalán en la revista GUIX del mes de marzo.

 

Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

2015-04-18-19-32-16Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
claraboia-generalLes llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

laura-y-el-ratonI per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

taula-llibres-noemi-2

La comunidad lectora

11160626_10205437269383503_6860431263908527999_oBorges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.2-entrevinas
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
img-20151030-wa0047En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

Un viatge per l’univers dels llibres amb la Marta Roig

dsc01875

Segons la Marta Roig “l’abordatge d’un conjunt de lectures en el marc d’una proposta que permeti teixir relacions entre elles és una oportunitat poderosa per accedir de forma profunda a l’essència d’un autor, per comprendre un personatge o prendre consciència de la diversitat de fórmules possibles per viure, interpretar i representar la vida”

A la revista Guix núm. 429 del mes de novembre de 2016 podem llegir un article d’aquesta fantàstica bibliotecària freelance on explica un Laboratori de lectura al voltant dels contes on el llop n’és protagonista.

En aquest article inclou una pràctica que anomena Expedient Panxa Plena, el cas del llop ferotge del que transcrivim algunes frases:

L’equip d’investigació és cridat a col·laborar amb la policia del Regne de la Literatura Infantil en un dels casos més complexos de les darreres dècades: anàlisi de proves, entrevistes a testimonis, escorcolls, … tot és a punt per atrapar al personatge més buscat de tots els temps.

Panxa Plena és el nom que la policia dóna al llop més ferotge de tota la LIJ. De moment se’n desconeix el nom veritable i se l’ha vist amb múltiples cares.

Comencem repassant les diferents il·lustracions del llop que hi ha una paret sota el rètol “sospitós” i anem recollint algunes de les seves característiques i variants. Després presentarem un gran el mapa on hi apareixen alguns dels llocs on ha estat vist. També els cartellets amb els delictes dels quals la policia creu que és responsable.

Davant de tota aquesta informació sembla evident que és important:laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-13
1. Organitzar tota la informació de la que disposem.
2. Capturar-lo per poder-lo interrogar.
3. Aconseguir proves dels seus delictes.

Proposarem als infants que llegeixin l’informe de cadascun dels casos (llibres seleccionats) i que, de cadascun, identifiquin: quins dels llocs que apareixen al mapa estan relacionats amb el seu cas, si comet algun dels delictes que la policia té anotats i si hi ha una imatge del llop que pugui correspondre a la seva història.

Un cop tenim la informació de tots els casos organitzada, sentim sonar un telèfon. El cap de la policia ens informa que fa uns minuts han capturat en Panxa Plena. Llavors algú entra amb un gran llop anestesiat i el deixa damunt d’una taula. Repartim guants de làtex i bosses transparents i poc a poc els anem convidant a posar la mà per algun dels talls i a treure’n algun objecte que haurem de vincular amb els diversos casos (llibres) investigats.

Al web de l’autora (http://www.martaroig.com/laboratoris/expedient-panxa-plena-el-cas-del-llop-ferotge/) trobareu fotos de l’activitat (com les que hi ha en aquesta entrada) i l’opció de descarregar la fitxa amb la descripció completa, la bibliografia i tot el material necessari.

Per a més informació sobre els laboratoris podeu consultar les revistes Guix 422 (Febrer 2016) i la 425 (Juny 2016)

laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-1

laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-28

 

50 anys de El Zoo d’en Pitus

zoo-portadaCom qui no vol la cosa ja han passat cinquanta anys de la publicació de EL ZOO D’EN PITUS, un dels llibres mítics de la col·lecció El Grumets de la Galera.

Vaig tenir la sort de compartir un matí amb en Sebastià Sorribas, l’autor, a les antigues oficines de l’editorial Graó, conversant, juntament amb en Joaquim Carbó, del que va significar per a tots dos la publicació de El Zoo d’en Pitus i de La casa sota la sorra.
M’agradaria compartir aquells moments amb els qui no vau llegir l’entrevista que vam escriure a la revista GUIX en el seu dia. Només cal que cliqueu AQUÍ
També us recordo que durant aquest estiu a les biblioteques de Girona s’han fet moltes activitats relacionades amb l’efemèride. Si us afanyeu encara podeu gaudir d’algun espectacle i/o exposició fins a finals de setembre.

Per exemple, la que es pot visitar a la Biblioteca Just M. Casero (Plaça de l’Om, 1, 17007 Girona).

Es tracta d’una exposició vivencial acompanyada de les il·lustracions de la Pilarín Bayés i d’una ambientació que et fa sentir dins el llibre.

pitus2 pitus3 pitus4 piuts5

La increïble història de… l’àvia gàngster

àvia gangsterA l’escola Montcau-La Mola de Matadepera creuen que la lectura compartida és un espai privilegiat per al desenvolupament de la intel·ligència emocional i ho potencien al llarg de tota l’escolaritat.
Diuen que:
La lectura compartida genera un vincle afectiu entre pares i fills, o bé entre avis i néts, molt poderós, que es basa en el plaer de compartir el procés de descobrir el que mostren els llibres.
A pares i avis els permet compartir vivències que els transporten a la seva pròpia infància, revivint emocions viscudes quan eren petits. Es crea una gran complicitat familiar a través de la lectura.

imatge club

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Per aquest motiu proposen cada curs diferents clubs de lectura destinats a alumnes de tercer a sisè de primària i familiars (pares, avis, germans,…), que tenen l’objectiu d’afavorir aquest vincle i gaudir de la lectura compartida. Podeu veure el que fan entrant a l’enllaç:
http://montcaumediateca.blogspot.com.es/p/clubs-de-lectura.html

Especialment interessant és l’experiència amb el “Club de l’àvia gàngster“ que van portar a terme amb 32 nens i nenes de l’escola i els seus respectius avis i àvies.

En paraules de la Mariona Carreras i la Montse Núñez, companyes de l’escola Montcau-La Mola:

Es va escollir el llibre en l’idioma ( està editat en català, castellà i anglès ) i format (paper o digital) lliurement: “La increïble història de… l’àvia gàngster“ de David Walliams de l’editorial Montena, clau per aquesta experiència lectora que va resultar emocionalment enriquidora.

Paral·lelament a les activitats pròpies d’un club de lectura, es va crear un blog digital: http://montcauaviagangster.blogspot.com.es/

la mola 3

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Vam presentar el llibre als nens i vam penjar un cartell al blog on es buscava per l’escola a “avis gàngsters”. Era un reclam de forma divertida per incitar a la lectura compartida d’aquest llibre.
La lectura del llibre s’anava pautant per setmanes de forma que tots anàvem descobrint la història d’en Ben, protagonista del relat, al mateix ritme.
Això va permetre als alumnes sentir-nos un equip en la lectura, descobrir la història al mateix temps i posar en comú les nostres percepcions i sentiments en l’espai de club de lectura.
En aquest espai, i amb l’ajuda del suport del blog, vam poder conèixer la ciutat on s’ambienta el llibre, Londres, vam plantejar endevinalles, vam pintar quadres, vam posar música al llibre, vam fer un booktrailer, vam comentar emocions,… i vam poder ensenyar dibuixos que els avis es van fer arribar.

A la cloenda del club de lectura es va convidar als avis i àvies gàngsters perquè vinguessin personalment a l’escola i expliquessin com havia estat aquesta experiència.
que llegir va molt més enllà de descodificar lletres i ser un procés únicament individual.

Tota la informació la podeu trobar a l’article que presenten a la revista GUIX (AULA en castellà) al número de juliol i agost de 2106.

IMG_6398

Trobada amb els familiars lectors

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

Imagen2 La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

Imagen1 (1)A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.el punt punt vermell

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.