Llegim i divertim-nos plegats

A la secció «viure la lectura» de la revista GUIX d’aquest mes de maig, l’Àlex Cosials explica l’experiència del programa LECXIT.

Sota el títol «Llegim i divertim-nos plegats» comenta en què consisteix aquest programa de suport a la lectura, l’obejctiu del qual és millorar la comprensió lectora per tal de tenir un millor èxit educatiu dels infants. S’aposta per una tutoria individual, una mentoria 1×1, en el que una persona voluntària es troba amb un infant per treballar la comprensió lectora una hora a la setmana en horari extraescolar. Aquesta individualització, i la implicació de tota la comunitat permeten facilitar a l’infant experiències positives de lectura, basades en els seus interessos i nivell.

El programa està agafant una volada molt gran i s’està aplicant a llocs fins i tot de fora de Catalunya.

En paraules del propi Àlex:
La base del programa LECXIT és la relació que es construeix entre la persona voluntària i l’infant. Les potencialitats de les activitats extraescolars ens permeten oferir als infants un acompanyament de la lectura lúdic i amè. Aquesta hora setmanal es fonamenta en el diàleg i intercanvi sobre allò que es llegeix, i el reconeixement d’allò que l’infant fa bé; un reforç positiu per fer-lo creure en les seves possibilitats.
El desig és un dels impulsos que mouen les persones cap a l’aprenentatge. Aquest impuls s’incentiva i amplifica si es genera un clima de motivació i confiança suficient. Les persones voluntàries ajuden a que l’infant trobi sentit a les accions que fa relacionades amb la lectura i sigui conscient del progrés del seu aprenentatge i dels nous reptes que vol encarar.
Les persones voluntàries que participen en el LECXIT reben una formació inicial així com diversos materials de suport amb idees, estratègies i propostes per fer de les sessions de lectura una activitat emocionant i afectiva.


Tot i que l’aposta del LECXIT és la individualització 1×1, també es duen a terme activitats grupals d’animació lectora que de forma trimestral es fan amb entitats veïnes. Aquestes activitats extraordinàries ajuden a generar un entorn d’oportunitats i diversitat al voltant de la lectura. S’han fet activitats com ara tallers de lectura en veu alta, tallers de còmic, gimcanes, trobades amb il·lustradors, contes amb papiroflèxia, anar a la ràdio o aprendre com funciona un diari digital, entre d’altres.
Acompanya l’article, l’explicació d’una pràctica concreta molt interessant i fàcil d’aplicar que anomenen el «llibre a bocinets».

Les fotografies que acompayen aquesta entrada pertanyen a la Fundació Bofill, promotora del programa Lecxit.

40 anys de la revista GUIX

EL mes de juny de l’any 1977 es publicava la primera revista Guix. Aquesta era la portada:

Una publicació en blanc i negre, gairebé artesanal, feta amb estimació i dedicant-hi moltes hores. Al primer editorial s’expressava un desig: «Fent i desfent, aprèn l’aprenent» , una declaració d’intencions que s’ha mantingut fins avui.
El proper juny farà quaranta anys i des de llavors, la revista ens ha acompanyat periòdicament. Alguns números els hem guardat perquè el monogràfic ens ha interessat o perquè s’explica alguna experiència que ens sembla reeixida o perquè senzillament apareix un article signat per nosaltres.
Personalment, estic agraït a les persones tan professionals que hi treballen. Han acceptat gairebé tots els meus articles i quan ha calgut m’han fet les esmenes amb elegància. No he comptabilitzat les col·laboracions que he fet amb ells però estan per sobre de les setanta, segur. Estic especialment content de la secció «viure la lectura» que he coordinat els darrers vuit anys i també recordo amb molt d’afecte un monogràfic que també vaig coordinar sobre la lectura a Europa i que em va permetre conèixer mestres d’altres països i una entrevista amb dos senyors escriptors, en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes.

Per celebrar-ho organitzaran diversos actes. El primer va ser la publicació d’un magnífic recull de les millors entrevistes que s’han reproduït a la revista. Es diu «15 diàlegs d’educació» i val molt la pena.

I ara veurà la llum un llibre que promet. Són reflexions d’en Francesc Imbernón i l’han titulat «Ser docente en una Sociedad compleja»
A la promoció hi diuen:
Aquest llibre analitza i desgrana amb minuciositat la figura dels i les docents i la seva situació actual, en una societat desigual, multicultural i complexa, tan diferent a la de fa unes dècades i tan diferent, sens dubte, a la qual ens depararà el demà . I també es qüestiona el rol docent en un moment en què el procés d’ensenyament és tan discutit, quan apareixen noves formes d’aprendre fora de l’escola.
El professorat és, doncs, l’autèntic protagonista d’aquest llibre. No es tracta de reproduir en aquestes pàgines el que diuen els informes nacionals i internacionals, amb estadístiques i dades quantitatives sobre com són o haurien de ser els docents, com si es tractés d’un producte més. El llibre pretendre valorar-los, a ells i a elles, i a la seva aportació, en la seva justa mesura, sense demonitzar-los, acusar-los o insultar-los com sovint es fa des d’algunes disciplines acadèmiques, per part d’alguns polítics i també, de vegades, des d’alguns mitjans de comunicació.
Amb una crítica constructiva molt ben fonamentada vers aquells aspectes que haurien de millorar en la professió docent, ja sigui en els ambients relacionats amb la formació inicial, la formació permanent o la cultura professional, entre d’altres, el llibre pretén que el professorat prengui consciència de la importància del seu compromís social, polític i educatiu en la tasca d’educar.
Al final de cada capítol es dona la paraula als protagonistes oferint testimonis de vida significatius del sentir docent.

L’índex és el següent:
¿Por qué este libro?
La sociedad, ¿premia o castiga al profesorado?
Ser docente en una sociedad desigual, multicultural y compleja
Desafíos y conflictos del nuevo siglo
¿Quiénes son los profesores y profesoras?
¿Cómo se llega a ser docente y quién los forma o los deforma?
La formación permanente del profesorado o, si se prefiere, la formación a lo largo de la vida
¿Cómo adquiere el profesorado su cultura profesional? ¿Y de qué culturas se trata?
¿Existe desarrollo profesional o carrera docente? El impacto de esa carencia
¿Las condiciones laborales del profesorado tienen alguna influencia en la enseñanza?
Epílogo: ¿hacia el futuro o hacia el pasado?
Referencias bibliográficas
Anexo: El profesorado y su formación como actores necesarios y comprometidos con la educación pública

els tres darrers números. Aquest any, les portades van de peus.

Menores máis maiores, una experiencia lectora intergeneracional

Álbumes ilustrados que acercan generaciones
En el número de marzo de la revista AULA, Pilar Férriz explica una experiencia de comunicación entre los alumnos de la escuela Ceip Apóstolo Santiago, de Santiago de Compostela, y los abuelos de la residencia Porta do Camiño. Todos ellos formaron parte de una actividad enmarcada en el programa Lecer Activo de la Conselleria de Política Social de la Xunta de Galicia en colaboración con la editorial OQO.
Según cuenta Pilar «OQO editora es un proyecto editorial, especializado en literatura infantil y juvenil, concretamente en álbum ilustrado que desde sus inicios, ha promovido la lectura mediante talleres de creatividad plástica, audiovisual o de escritura realizados en las aulas, las librerías, las bibliotecas o los salones del libro tanto a nivel nacional como internacional»

Y nos cuenta una práctica que acerca generaciones. La llaman Menores máis maiores e intenta potenciar las relaciones intergeneracionales combinando tradición y tecnología. Así, pequeños y mayores estrechan lazos y comparten experiencias para crear juntos un corto de animación a partir del cuento El abuelo de Zulaimar.
La experiencia y como la llevaron a cabo está perfectamente explicada en la revista pero si se quiere consultar todo el material gráfico y una explicación más pormenorizada de la práctica, vale mucho la pena entrar en http://maiores.oqo.es/ y disfrutar de la experiencia.

El artículo también está disponible en catalán en la revista GUIX del mes de marzo.

 

Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

2015-04-18-19-32-16Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
claraboia-generalLes llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

laura-y-el-ratonI per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

taula-llibres-noemi-2

La comunidad lectora

11160626_10205437269383503_6860431263908527999_oBorges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.2-entrevinas
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
img-20151030-wa0047En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

Un viatge per l’univers dels llibres amb la Marta Roig

dsc01875

Segons la Marta Roig “l’abordatge d’un conjunt de lectures en el marc d’una proposta que permeti teixir relacions entre elles és una oportunitat poderosa per accedir de forma profunda a l’essència d’un autor, per comprendre un personatge o prendre consciència de la diversitat de fórmules possibles per viure, interpretar i representar la vida”

A la revista Guix núm. 429 del mes de novembre de 2016 podem llegir un article d’aquesta fantàstica bibliotecària freelance on explica un Laboratori de lectura al voltant dels contes on el llop n’és protagonista.

En aquest article inclou una pràctica que anomena Expedient Panxa Plena, el cas del llop ferotge del que transcrivim algunes frases:

L’equip d’investigació és cridat a col·laborar amb la policia del Regne de la Literatura Infantil en un dels casos més complexos de les darreres dècades: anàlisi de proves, entrevistes a testimonis, escorcolls, … tot és a punt per atrapar al personatge més buscat de tots els temps.

Panxa Plena és el nom que la policia dóna al llop més ferotge de tota la LIJ. De moment se’n desconeix el nom veritable i se l’ha vist amb múltiples cares.

Comencem repassant les diferents il·lustracions del llop que hi ha una paret sota el rètol “sospitós” i anem recollint algunes de les seves característiques i variants. Després presentarem un gran el mapa on hi apareixen alguns dels llocs on ha estat vist. També els cartellets amb els delictes dels quals la policia creu que és responsable.

Davant de tota aquesta informació sembla evident que és important:laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-13
1. Organitzar tota la informació de la que disposem.
2. Capturar-lo per poder-lo interrogar.
3. Aconseguir proves dels seus delictes.

Proposarem als infants que llegeixin l’informe de cadascun dels casos (llibres seleccionats) i que, de cadascun, identifiquin: quins dels llocs que apareixen al mapa estan relacionats amb el seu cas, si comet algun dels delictes que la policia té anotats i si hi ha una imatge del llop que pugui correspondre a la seva història.

Un cop tenim la informació de tots els casos organitzada, sentim sonar un telèfon. El cap de la policia ens informa que fa uns minuts han capturat en Panxa Plena. Llavors algú entra amb un gran llop anestesiat i el deixa damunt d’una taula. Repartim guants de làtex i bosses transparents i poc a poc els anem convidant a posar la mà per algun dels talls i a treure’n algun objecte que haurem de vincular amb els diversos casos (llibres) investigats.

Al web de l’autora (http://www.martaroig.com/laboratoris/expedient-panxa-plena-el-cas-del-llop-ferotge/) trobareu fotos de l’activitat (com les que hi ha en aquesta entrada) i l’opció de descarregar la fitxa amb la descripció completa, la bibliografia i tot el material necessari.

Per a més informació sobre els laboratoris podeu consultar les revistes Guix 422 (Febrer 2016) i la 425 (Juny 2016)

laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-1

laboratoris-marta-roig-expedient-panxa-plena-28

 

50 anys de El Zoo d’en Pitus

zoo-portadaCom qui no vol la cosa ja han passat cinquanta anys de la publicació de EL ZOO D’EN PITUS, un dels llibres mítics de la col·lecció El Grumets de la Galera.

Vaig tenir la sort de compartir un matí amb en Sebastià Sorribas, l’autor, a les antigues oficines de l’editorial Graó, conversant, juntament amb en Joaquim Carbó, del que va significar per a tots dos la publicació de El Zoo d’en Pitus i de La casa sota la sorra.
M’agradaria compartir aquells moments amb els qui no vau llegir l’entrevista que vam escriure a la revista GUIX en el seu dia. Només cal que cliqueu AQUÍ
També us recordo que durant aquest estiu a les biblioteques de Girona s’han fet moltes activitats relacionades amb l’efemèride. Si us afanyeu encara podeu gaudir d’algun espectacle i/o exposició fins a finals de setembre.

Per exemple, la que es pot visitar a la Biblioteca Just M. Casero (Plaça de l’Om, 1, 17007 Girona).

Es tracta d’una exposició vivencial acompanyada de les il·lustracions de la Pilarín Bayés i d’una ambientació que et fa sentir dins el llibre.

pitus2 pitus3 pitus4 piuts5