Quan, fa uns mesos, vam iniciar el projecte lector “Relats que el vent s’endugué” no ens imaginàvem que els autors i les autores de la ciutat de l’Hospitalet col·laborarien de bon grat i amb tanta bona disposició. Els estem molt agraïts i aclaparats de la resposta rebuda.
A més, hem d’agraïr a les autores dels tres primers relats, que hagin accedit a conversar sobre la seva obra en una trobada que es farà el dimarts 20 de desembre a l’Espai Llamps i Centelles. Coneixerem i conversarem amb l’Helena Bonals, la Vanessa Requena i la Lola Toledano sobre literatura en general, sobre les seves motivacions i els seus interessos a l’hora d’escriure i altres curiositats.
Aprofitarem per presentar els autors i autores dels propers relats dels mesos de gener, febrer, març i abril.
Avançarem la idea de fer altres trobades periòdiques (tres cada any) amb els autors de l’H. Seran reunions de petit format, informals i de proximitat. La idea és donar a conèixer el potencial que hi ha a la ciutat i la varietat de registres, estils i manera d’entendre l’escriptura, que és com dir d’entendre la vida.
20 de desembrede 2022! No cal inscripció. Veniu amb ganes de gaudir i de deixar-vos sorprendre. Us hi esperem!
A la revista GUIX trobareu un article on presento algunes reflexions sobre els còmics a l’escola i també explico algunes accions pràctiques que podem realitzar fàcilment.
Els mestres que usen els còmics com a suport didàctic saben com s’entusiasmen els infants i com resulten d’útils en qualsevol projecte que es construeixi, ja sigui de ciència, d’història o d’art. Però aquests mestres encara en són pocs i tenen en comú el coneixement del món dels còmics gràcies a la seva passió individual.
La realitat és que malgrat que al currículum llegim que els nois de cicle superior han de «escriure textos de gèneres diversos i en diferents formats (contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies…) amb coherència, cohesió i correcció lingüística i amb riquesa de llenguatge, partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar» l’ús que se’n fa als centres és encara limitat i potser hi té a veure l’absència d’una biblioteca escolar dotada d’aquests materials, entre altres factors.
A l’article, també recordo que els còmics tenen molts punts en comú amb el cinema perquè comparteixen la importància que es dona a la imatge. En el cas del cinema es tracta d’una imatge en moviment i en el cas del còmic és l’intent de reproduir un moviment. També parteixen de la idea que cal fer un guió previ a la plasmació en imatges.
La lectura de còmics mescla text i imatge i estimula la capacitat d’anàlisis, les habilitats de síntesis, de desxifrar allò que l’autor ens vol explicar, de reforç de la reflexió sobre els judicis de valor que ens transmet la historieta. És com si ajuntéssim la novel·la amb la pintura. Els mestres que empren els còmics com a impulsors de projectes saben com es converteix en una veritable eina pedagògica, capaç d’activar la imaginació.
Els còmics són uns companys ideals en l’aprenentatge de la lectura, són un univers tranquil on l’infant troba els seus herois estimats i viu situacions conegudes, àlbum rere àlbum. Per això aportar perquè els còmics entrin a les escoles, s’aposti per la formació dels mestres, es creïn clubs de lectura i ocupin un lloc principal a l’aula, és una bona inversió.
Podeu llegir tot el text a la revista GUIX 492 del mes de setembre i també a la revista AULA en castellà.
Quan la poesia entra a l’aula sempre genera emocions. De vegades, ho fa a través de la paraula dita, recitada, i té a veure amb l’oralitat i la musicalitat. En altres ocasions, arriba amb la lectura d’un poema que no necessàriament ha de ser comprés de la mateixa manera per tots els infants, perquè la poesia té aquesta capacitat de generar interpretacions divergents segons el bagatge de cadascú. També entra a través de la mirada d’un poema il·lustrat, d’unes imatges que comporten una forma particular de lectura on tenen importància l’estètica o els paral·lelismes amb el text.
Avui és el dia mundial de la poesia i està bé que ho recordem perquè a l’escola pot ser un mitjà estimulant si es donen un parell de condicions:
En primer lloc, cal que el contacte amb la poesia no sigui esporàdic, cal que hi hagi una continuïtat, que sigui habitual. Segons el moment evolutiu dels infants, hi ha poemes adients per a tots ells.
Primer hi ha la poesia que senten els nadons. Són les cançonetes de falda, les moixaines que li fa la mare, els rodolins, els batecs del cor. (Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes,…) cançonetes per anar a dormir (Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, quan la soneta vindrà, el (nom) s’adormirà), per conèixer el propi cos (Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes…) Després hi ha la poesia que coneixen al pati de l’escola, quan salten a la corda, quan han de triar els equips, etc.: Una plata d’enciam, ben amanida… Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat… La gallina ponicana poni un ou cada setmana…
I per a cicle superior hi ha la música. Els infants coneixen una pila de cançons, les canten, i sovint són poemes. Només cal escoltar amb ells als seus cantautors preferits i posar sobre la taula les lletres per comentar-les. També podeu presentar alguns rapers que fan poemes combatius, feministes, de denúncia social i, depenent de la zona on esteu, teniu al vostre abast una mina en el folklore local. Per exemple, el projecte «Corranda» a les terres gironines, les «Albades» a València, «Ses Patacades» a Cadaqués, les «Jotes» de l’Ebre, etc.
En segon lloc, que el mestre tingui sensibilitat i sigui capaç de transmetre passió als seus alumnes. Que estigui al dia dels nous corrents poètics i conegui les novetats editorials. Si aconsegueix que a l’aula hi hagi un bon clima basat en la confiança i en la qualitat de les relacions, serà més fàcil. És funció seva posar-los en situació. Si ha previst tenir alguns poemes penjats a les parets i si el clima és favorable, estarà en disposició d’extreure dels alumnes la seva capacitat poètica, de permetre’ls expressar les seves sensibilitats a través d’un codi diferent, disposats i estimulats per practicar jocs amb paraules, sonoritats, metàfores i associacions inversemblants. Es tracta d’incloure la poesia a l’aula de manera vivencial, vital, entrant al fascinant món de la poesia, però per la porta gran, com qui va al teatre, ben mudats, disposats a gaudir d’un temps que ens canviarà la mirada de tot allò que ens envolta, però també la mirada que tenim de nosaltres mateixos. Poden entrar a través del joc, exercitant la lectura dels bells poemes que trobareu als poemaris, escrivint de manera individual o col·lectiva, emprant els sentits. Val la pena.
Avui és el dia mundial de la poesia i coincidències de la vida (o no) a la revista GUIX acaba de publicar-se un article on parlo de tot plegat i de com “jugar amb la poesia”, i també “sentir”, “escriure” i “llegir la poesia”. Si el voleu llegir sencer, el trobareu a la GUIX de març (número 486).
Si puc Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s’avindrà a dir. Si puc te’l duré cap a tu. Que digui els teus cabells o l’escata de sol que et tremola a aquesta ungla. Però potser no sempre tindré del tot present el que ara veig en tu. He sentit el so fosc d’una cosa que em cau dins algun pou. Quan suri, he de saber conèixer que ve d’aquest moment?
Som feliços quan les persones amb les quals col·laborem són precises, treballadores, saben escoltar, aporten el seu punt de vista —no sempre coincident— i s’hi aboquen amb entusiasme amb el que fan.
En conec unes quantes i em sento afortunat de sentir-me acompanyat en el somni de construir una educació millor per a tothom.
Aquests dies he llegit el «Treball Final de Màster Universitari de Psicopedagogia» que ha realitzat la Bet Clapés, companya del Grup de Treball «Passió per la lectura», i ho he xalat moltíssim.
El vaig imprimir en paper perquè encara em costa llegir en pantalla i perquè amb el llapis al costat puc anar subratllant i contestant les frases i pensament que m’agraden o m’interpel·len.
El document en qüestió es titula “APRENDRE A ESCRIURE AMB SENTIT” i se centra en analitzar, d’una banda, el model tradicional d’aprenentatge de l’escriptura (per sort, cada vegada més arraconat) que basa l’aprenentatge en la memorització d’unes determinades estructures i posa l’èmfasi en la gramàtica i l’ortografia, comparant-lo amb el model funcional que té com a base l’aprenentatge social, el constructivisme i l’aprenentatge significatiu, entenent que escriure ha de tenir un sentit.
El treball dona resposta a preguntes que ens fem sovint: “Com es pot ensenyar composició escrita a Primària?, Quines tasques fomenten la motivació de l’alumnat per escriure?”, per exemple.
Ho exemplifica amb el treball fet a partir de l’àlbum “Un jardí curiós”.
El document aporta idees i pensament que poden obrir un debat sucós en els claustres que es plantegin com treballem l’escriptura.
M’ha agradat comprovar que anem en la mateixa línia i he recordat que fa un parell de setmanes, compartíem amb dues escoles de l’Eixample barcelonès propostes de millora de l’escriptura per aconseguir que els infants de cinquè elaboressin uns guions per fer una pel·lícula.
L’Elisabet ens dona permís per difondre’l a través d’aquest blog i ho fem amb molt de gust, conscients que us serà útil. Cliqueu a:
Per incentivar la participació en activitats culturals i per homenatjar la figura de Francesc Candel, les tres Biblioteques del Districte de Sants-Montjuïc (la Candel, la Francesc Boix i la Vapor Vell), organitzen, juntament amb els representants del Districte, el Certamen Literari Candel.
El certamen consta de tres modalitats: relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia.
Els treballs poden estar escrits en català i en castellà. A partir d’avui, 8 de març, i fins el 16 d’abril podeu lliurar els vostres treballs per correu electrònic a b.barcelona.fc@diba.cat.
En l’assumpte cal indicar: Certamen Literari Francesc Candel 2021. En el cos del missatge electrònic ha de constar el pseudònim de l’autor/a i el títol de la feina. S’haurà d’adjuntar també un arxiu en format .doc o .pdf que contingui el nom real, telèfon, adreça i DNI de l’autor/a del treball.
Estic content que m’hagin tornat a demanar de participar com a jurat a l’apartat de relat juvenil.
El veredicte es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 19 de maig, a les 18.30h a la Biblioteca Francesc Candel
El Districte publicarà les obres originals guanyadores a la seva pàgina web.
Va! Animeu-vos i animeu als vostres alumnes de la ESO i Batxillerat a participar. Segur que ho disfruten i segur que n’aprenen també. Consulteu les bases per conèixer el procediment per participar i la documentació a presentar.
A la revista Guix de desembre presentem una pràctica d’escriptura a partir del llibre “la guineu i l’aviador” d’en Luca Tortolini, un llibre especial que he triat per a aquests darrer article de la secció.
Fa onze anys iniciàvem, amb molta il·lusió, l’aventura de compartir experiències des d’aquest racó de la revista. La bona gent de Graó ens va fer confiança i així va ser com el primer text va veure la llum el gener de 2010. Era el número 361 de GUIX i el vam titular «Els llibres, tresors a compartir». La idea inicial era oferir recursos i reflexions sobre com fer de les nostres biblioteques escolars, llocs funcionals, espais acollidors, amb recursos viscuts, accessibles, eficaços. Preteníem facilitar l’encontre d’un nen i un llibre, amb les limitacions pressupostàries, d’espai i de personal que teníem. Afegiria que encara les tenim.
Des de sempre hem cregut que dominar la lectura i l’escriptura permet pensar millor i de manera més oberta. La comprensió del que llegim és el pas anterior a accedir a altres aprenentatges i créixer feliços, tant a l’escola com a la vida. Llegir i escriure ens fa més humans i, per això mateix, l’aposta per la lectura és un bon camí per arribar al coneixement, per obrir-nos als altres, per ser més tolerants i respectuosos, i per fugir de l’encotillament mental en que sovint ens trobem.
Al llarg d’aquests anys, hem posat a mans dels alumnes els llibres valents que els ajudin a desenvolupar el pensament crític, permetent que la seva curiositat trobi respostes, ajudant a ampliar les seves experiències, amb la intenció d’activar dos processos complementaris: D’una banda —essencial—, la millora en la comprensió lectora oferint models i també formes d’escriptura; de l’altra, obrint la possibilitat de trobar el plaer de la lectura, un plaer que potser trigarà en arribar, però segur que, tard o d’hora, arriba.
Aquesta secció que ara acabem ha estat només una baula en el compromís de l’equip que forma la revista envers la lectura com a un dels eixos que sostenen les nostres vides. Estem agraïts i seguirem col·laborant amb el mateix entusiasme (ingenu, de vegades) en tot allò que ens demanin.
Ara toca tancar el «viure l’escriptura» però, com apunten els versos del gran Ángel González… Hi haurà paraules noves!
No es bueno repetir lo que está dicho. Después de haber hablado, de haber vertido lágrimas, silencio y sonreíd: nada es lo mismo. Habrá palabras nuevas para la nueva historia y es preciso encontrarlas antes de que sea tarde.
Desitjo que passeu un Nadal tranquil, emotiu i esperançador, amics i amigues! Ens tornem a conversar el mes de gener!
L’escriptura és una de les activitats que més costen als nostres alumnes. Hi ha una certa reticència a deixar-se anar a l’hora d’escriure textos (poètics, de ficció o informatius, tant se val) perquè sovint es tracta d’una tasca que es fa en solitari i, a més, s’afegeixen les dificultats de comprensió lectora i la manca de pràctica.
Sabem que només al voltant d’un trenta per cent dels infants són prou competents en escriptura i aquesta dada ens obliga a incrementar les hores de dedicació a aquesta activitat.
Si volem superar les mancances, cal una pràctica regular. En temps de tota mena de pantalles, costa captar l’atenció dels alumnes i que s’afeccionin a gaudir d’aquest moment de trobar-se amb ells mateixos per compartir idees, ser capaços de crear alguns pensaments o reflexions atractives. Per això, emprem diversos recursos per aconseguir que els infants activin les ganes d’escriure i inverteixin el temps que sigui necessari en fer córrer el bolígraf sobre el full blanc, deixant aquell rastre de color blau que mostra les seves produccions.
Dues de les idees més reeixides per aconseguir corregir aquest dèficit impliquen que l’escriptura sigui divertida i compartida. Perquè sigui divertida i compartida, cal que sigui creativa i cal que l’infant hi posi de la seva part una mica d’imaginació i d’esforç.
Hi ha nombroses accions engrescadores mitjançant les quals els alumnes aprenen a definir els personatges, construir els escenaris, escriure diàlegs o estructurar el relat de manera correcta. A la revista GUIX del mes de novembre en presentem algunes com «paraules a l’atzar», «aventura a les fosques» o «el cercle creatiu»
Es tracta d’activar el motor de l’escriptura i d’oferir enunciats engrescadors, idees divertides o esbojarrades, perquè es converteixen en perles sortides de la mà de l’escriptor que comença a gaudir escrivint.
Quan aconseguim que els alumnes entrin en el món de l’escriptura de manera eficaç, no només els hem donat quatre trucs o tècniques més o menys exitoses, també els hem proporcionat la possibilitat d’obtenir la clau que obre la porta a un dels descobriments més formidables de la nostra societat.
Podeu llegir l’article sencer a la secció «viure l’escriptura» de revista GUIX (AULA, en castellà) del mes de novembre de 2020.
Les descripcions dels llocs reflecteixen el que veuen i com se senten els personatges en aquell lloc, i permeten que els lectors visualitzem millor l’acció. Per ajudar els infants a fer bones descripcions convé que observin bé els detalls, que siguin precisos i curiosos, i quantes més coses sàpiguen del lloc que volen descriure —el seu passat, on es troba o qui el freqüenta— millor.
A «El senyor dels anells», per exemple, Tolkien descriu el bosc de Lothlórien d’aquesta manera tan bonica:
... a la tardor les fulles no cauen, però groguegen. Només quan arriba la primavera i apareixen els nous brots, cauen les fulles, i en aquesta època llavors les branques ja estan carregades de flors grogues; i el terra del bosc és daurat, i el sostre és daurat, i els pilars de bosc són de plata, ja que l’escorça dels arbres és llisa i grisa.
En les narracions que llegim, els personatges parlen, s’emocionen i es mouen per espais concrets. A aquests llocs se’ls anomena de diferents maneres (paisatge, ubicació, decorat), expliquen els estats d’ànim i, a més a més, actuen com a generadors d’emocions en el lector perquè l’atmosfera que es crea dona pistes sobre què els passarà als personatges. Ho veiem en les novel·les de por quan apareixen casalots foscos, atrotinats, amb portes que grinyolen i teranyines pels racons.
Però crear una atmosfera no és tasca fàcil. De fet, aquest ambient ha de casar amb la resta de la història. Els llocs que es descriuen han de transmetre alguna emoció i la manera d’aconseguir-ho és posar en marxa tots els sentits. Cal estar atents als colors, a les formes, però també a les olors, als sons i als records que ens evoca el que veiem.
A la secció «Viure l’escriptura» de la revista GUIX en parlem i també mostrem una pràctica prou exitosa i divertida que hem anomenat com «A través del barret». Es tracta d’una pràctica que hem experimentat al pati de l’escola, amb tot el grup, però presentem una variable perquè puguin participar els familiars.
Ho podeu llegir al GUIX núm. 471 del mes d’octubre o a l’AULA 298 en castellà. El tema central d’aquest número tracta de «La investigació científica dins de l’aula».
L’Anna Manso és una de les escriptores més prolífiques i mediàtiques de casa nostra. Ara, des del web de graó informen de la possibilitat de fer un curs sobre lectura i escriptura adreçat a Mestres i professors. L’han titulat Despertar la creativitat amb la lectura i l’escriptura (6-15 anys).
És un curs reconegut pel Departament d’Educació que consta de 30 hores.
A la informació que ens han enviat hi diu:
La lectura i l’escriptura a l’aula haurien de ser una peça central en la formació adreçada a mestres i professors, donats els seus múltiples beneficis i les seves potencialitats per a l’aprenentatge dels nens i nenes i, més, avui en dia. Animar a la lectura i a l’escriptura, aconseguir encomanar la passió per llegir i escriure històries té, per tant, cada cop més importància.
Aquest curs tutoritzat per l’Anna Manso gira al voltant d’aquest tema, posant èmfasi en la importància d’animar a l’alumnat de primària i secundària a la lectura i a l’escriptura i el fet de com, encomanar la passió per llegir i escriure històries, està a l’abast de tots els docents que ho desitgin, tot oferint-los eines i informació per a aconseguir-ho. Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativa, a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.
Metodologia
El curs s’estructura en 5 sessions virtuals a partir de l’experiència de l’Anna Manso com a escriptora i també de les visites, xerrades i activitats amb nens i joves que realitza des de l’any 2001. És per tant, un curs basat en l’experiència pràctica i en el coneixement de realitats educatives diverses. I també del ferm convenciment de l’autora en les grans capacitats de mestres i professors per adaptar i canviar dinàmiques i descobrir el seu propi potencial.
Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativitat, que tant sovint creu rovellada, mancada o inexistent. I ho farem a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.
Les dates de les sessions són: 28 d’octubre i 4, 11, 18 i 25 de novembre a les 18:30 hores.
En algunes biblioteques s’organitzen sessions de lectura amb gossos. Es tracta de llegir-li un conte a un amic pelut. Hi ha associacions com «Perros y Letras – R.E.A.D. España», «Comparteam» i altres, gestionen un servei de lectura amb gossos. Ho he vist a la biblioteca de Bellvitge i es tracta d’una sessió de trenta minuts en que l’infant li llegeix en veu alta al gos. Com que són animals tranquils, els lectors se senten més relaxats i llegeixen sense pressió.
Els avantatges són molts perquè es reforcen les habilitats lectores i comunicatives de l’infant, es promou la lectura, s’estimula la concentració, es redueix l’estrès, s’afavoreix un clima de confiança, seguretat i tranquil·litat, i es milloren l’autoestima i el resultats acadèmics, de manera significativa.
Les mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat. Probablement heu tingut a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. oi?
No és estrany, doncs, que a la literatura infantil veiem animals en accions típicament humanes i puguin resultar inquietants, amables, poètics o malvats. La gràcia és que són transparents i permeten una identificació ràpida. La guineu és astuta, l’os és fort.
A l’hora d’escriure passa el mateix. La proposta d’escriure una història sobre un dofí, un pardal, un cavall o una zebra, sol ser ben rebuda i les connexions neuronals es posen en marxa per redactar les peripècies més fantàstiques que puguem imaginar. Les mascotes, i els animals en general, són un bon estímul per a l’aventura formidable d’emplenar els fulls amb paraules boniques, màgiques i divertides.
A la revista guix del mes de setembre presentem una proposta d’escriptura a partir del llibre La caimana que segurament us pot inspirar altres accions d’escriptura. Ho podeu llegir a la GUIX núm. 470, dins la secció «viure l’escriptura». En castellà a la revista AULA.
En aquest mateix número trobareu un molt bon article de la Vanesa Amat sobre lectura i escriptura a cicle inicial.
La invitació a la lectura 