Ens manifestem!

A la revista GUIX del mes de maig, les companyes del col·legi Badalonès, la Maria del Mar Piera, la Viki Bertrán i l’Elisabet Clapés, expliquen una acció d’escriptura força reeixida que anomenen «Escriure per pensar, pensar per escriure»

Sobre els escrits que fan els infants, opinen que «des de l’escola és important afavorir aquests contextos per tal que els textos escrits no quedin en el buit, sinó que puguin transcendir les parets de l’aula, ser compartits i canviar, d’alguna manera, la realitat que envolta els infants, ja sigui des del simple plaer de compartir una lectura fins a promoure canvis a nivell social»

Ho exemplifiquem amb una acció amb els alumnes de deu anys que inicien a partir de l’àlbum il·lustrat “El dia que les ceres de colors van dir prou” i un debat sobre el missatge que transmet el llibre i el posterior torn de paraules per copsar què els inquieta a ells o bé què volen reivindicar.

A continuació, s’analitzen diferents situacions on les persones han reivindicat algun dret i entre tots s’observa que al final sempre es llegeix un manifest.

S’analitza l’estructura dels manifestos (introducció, motius per a manifestar-se, demandes, conclusió) i, a partir d’aquí, primer es fa un manifest conjunt valorant les idees i aportacions de tots els alumnes (modelatge) i després, en petits grups, fan un manifest amb unes idees consensuades.

Amb el manifest enllestit, preparen la manifestació: pancartes, cartells, eslògans… i van passant per les diferents aules llegint els seus manifestos.
Amb aquesta proposta, l’escriptura esdevé significativa, funcional.

La pràctica completa la podeu llegir al número 466 de maig, on també hi trobareu un Dossier sobre l’aprenentatge de les llengües amb els articles següents:

Compartim la història i les emocions
Dolors Estrada Carbonell, Assumpció Vila Badia

La Lúmina il·lumina la nostra biblioteca
DDAA

La discussió tertúlia literària: Una experiència per compartir la lectura i l’escriptura
Maria Josep Martínez Garrote

Hi, amigo! D’un somni a una realitat: un projecte telemàtic per aprendre una llengua estrangera
Sònia Arcusa Ferrer, Aida Fernández Hernández

Lletres de colors
Oti Corona Bonet

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

Sento… Aleshores escric

L’escola Collserola disposa d’una biblioteca molt ben assortida i, sobretot, tenen una persona que se n’encarrega de la seva organització, gestió i dinamització. Dins del seu projecte han colonitzat tot el centre amb diferents espais que ocupen els passadissos i racons però mantenint la biblioteca general d’escola com a centre neuràlgic.

Fan activitats molt xules. Una experiència d’escriptura molt senzilla d’imitar i molt resultona ens l’expliquen l’Ariadna Bonet i l’Eva Carrique. Diuen “Vivim en un món envoltat de sensacions, informacions diverses que arriben als nostres sentits i són llegides i interpretades al nostre cervell. Una música, una olor, una imatge pot provocar emocions, sensacions o records que ens ajuden a inspirar-nos per a crear narracions. A l’escola posem en valor aquells petits detalls que en moltes ocasions ens passen de llarg; ens deixarem anar… i escriurem.”


L’experiència consisteix en aplegar els infants a la biblioteca i abans de començar, tanquen els llums per a aconseguir un ambient suggeridor i relaxat. Només entra una mica de claror per a poder escriure.

Comença la sessió i demanen als infants que tanquin els ulls i escoltin.
Primer el so d’un pal de pluja africà els embolcalla i ho repeteixen mitja dotzena de cops. A continuació, es demana als infants que inventin l’inici d’una història inspirats en el pal de pluja.
Uns minuts més tard, escolten el so d’una caixeta de música i tot seguit, els nens i nenes continuen el seu relat, però ara inspirats per la música.
A continuació, encenen una espelma perfumada que impregna tota la biblioteca. Els infants tanquen els ulls i oloren. Després escriuen.
Finalment, per a tancar la història, els infants observen quatre imatges del llibre «Soy feliz» de Jimmy Liao i se’ls demana que utilitzin qualsevol dels seus elements visuals per a finalitzar el seu conte.

Durant l’activitat

Podeu llegir l’article sencer a la revista GUIX 465 del mes d’abril de 2020. També a AULA en castellà.

Premiats sense pati!

A la revista GUIX del mes de març (núm. 464) hi ha una pràctica de lectura molt bonica. La protagonitza el conserge d’una escola i ens explica que:

«Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Ens encarreguem de realitzar petites reparacions com canviar un pany malmès, collar quadres i taulers a les parets, canviar vàlvules i boies dels vàters, reparar endolls, interruptors o fluorescents, i altres feines relacionades.
Formem part, directament o mitjançant els nostres representants, dels Consells Escolars i ens sentim corresponsables del projecte educatiu del centre. A més, això ho sap tothom, som la primera cara que veuen els pares i les mares quan venen a l’escola a demanar informació, per exemple.
En el meu cas, puc dir sense vergonya que em sento afortunat de poder compartir moments màgics, d’una màgia que floreix d’una manera tan subtil que, de vegades, ni ens n’adonem. La màgia de la que parlo prové de l’energia que desprenen els infants quan arriben, cada dia, amb la mirada neta i ganes de parlar, de comunicar-se i de compartir.
No és estrany, doncs, si ens sentim implicats i oberts a fer més fàcil la vida dels nens i les nenes i a col·laborar en aquelles activitats que —sense interferir en la tasca educativa de les mestres— el temps del que disposem ens permet.


El curs anterior, a l’escola vam començar una acció, un dia a la setmana, a l’hora de l’esbarjo, que es deia «Li he llegit al Gonzalo» i es tractava d’asseure’s i escoltar els infants que volguessin venir a llegir-me. Va tenir força èxit i hi havia una llista d’espera tan llarga que ens va obligar a atendre dos alumnes cada divendres. Va ser un regal perquè en aquesta activitat no hi havia pressió i no s’avaluava la capacitat de llegir de l’infant. Ningú patia si llegia a poc a poc, no coneixia determinades paraules o s’entrebancava amb alguns mots de difícil pronunciació.»

Després ens conta com organitza els torns, l’espai de lectura, el desenvolupament de la sessió, etc.
El personatge en qüestió és el gran Gonzalo, conserge de l’Escola Gras i Soler d’Esplugues.

Podeu aconseguir l’article entrant al web de Graó.

 

 

Victor Català, un nou títol de la col·lecció “Tant de gust…”

S’acaba de publicar l’onzè títol de la col·lecció «Tant de gust…», dedicat a l’escriptora Caterina Albert, que signava les seves obres amb el pseudònim «Víctor Català».

El llibre segueix l’estructura dels anteriors. Una primera part on les autores del recull, la M. Carme Bernal i la Carme Rubio, ens expliquen, de manera planera, didàctica i entenedora, la vida de l’escriptora: El seu naixement a l’Alt Empordà, els inicis com a narradora, les seves aficions, els seus estudis, les amistats, la família i la seva producció poètica i novel·lística. També ens narren la relació amb altres dones escriptores com Dolors Monserdà, Eulària Anzizu, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, etc.

La segona part de llibre, els «Textos», analitza alguns relats, dites i narracions folklòriques i es centra en un extens resum i anàlisi de l’obra més coneguda de Víctor Català: Solitud.

Les explicacions s’acompanyen amb fragments de les obres comentades. El resultat de tot plegat és un bon llibre que ens acosta a una persona i una època que convé no oblidar. El llibre està amanit amb diverses fotografies i il·lustracions de la Gemma Capdevila a dos tintes (negra i rosa) i també s’agraeix que al peu de pàgina ens expliquin què signifiquen algunes expressions poc conegudes com “demora de goges”, “condícia”, “mal escarpida” o “boer”, per exemple.

Es desmillorà de pressa; no menjava ni feia res
i ella mateixa sentia fugir els colors i la tendror de la pell
i esborrar-se la claredat i vivesa de la mirada (…)
Perdé el gust de tot, fins i tot de la condícia,
i anava mal escarpida, amb les faldilles tortes,
i les mitges amb punts escorreguts…
(fragment de Solitud)

La col·lecció «Tant de gust…» està escrita sota les directrius de la Lectura Fàcil que identifica els materials elaborats amb la normativa de l’IFLA adreçats a col·lectius amb dificultats lectores i de comprensió.

Un bon llibre que hauria d’estar, juntament amb tota la col·lecció, a les biblioteques dels Instituts, per a gaudi dels alumnes de l’ESO.

LES DADES:
TÍTOL: Tant de gust de conèixer-la, senyora Víctor Català
Autores: M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Col·lecció: Tant de gust… núm. 11
Pàgines:88
Barcelona, 2020

Etern Rodari. Cent anys del seu naixement

Acabo de rebre la revista GUIX del mes de febrer i he quedat sorprès dels canvis.
La Guix (AULA, en castellà) ja fa anys que va modificar el seu aspecte dotant-la d’un aire més modern, amb imatges i fotografies a color que la fan agradable de llegir, però ara han reblat el clau i el nou disseny és magnífic. La portada, per exemple, respira molt bé i s’ensumen les influències de la neurociència. L’interior és més complet amb noves seccions amb més idees pràctiques al bloc.


La nostra secció «viure l’escriptura» també ha passat per manicura i presenta un «look» més bonic.
En aquest número parlem de Gianni Rodari i expliquem que a «El llibre dels perquè», Rodari es pregunta per què s’ha d’estudiar. I ell mateix respon que cal estudiar per conèixer el món i mirar de fer-lo més amable, més bonic i més bo. I afegeix un exemple divertidíssim d’un ratolí que es menjava els llibres de dos en dos fins que va trobar en un dels exemplar la imatge d’un gat. Ai!
El 23 d’octubre de 2020 farà cent anys del seu naixement i, per aquest motiu, hi haurà moltes celebracions i serà una temporada plena d’iniciatives per recordar un dels autors més creatius i que més va fer per dignificar l’educació dels infants.
Rodari va ser mestre, periodista, activista polític i escriptor. Acabada la Segona Guerra Mundial, va començar a publicar obres per a nens que van ser acceptades amb força d’èxit. El seu estil va ser determinant per guanyar, l’any 1970, el premi Hans Christian Andersen, considerat el premi Nobel de la literatura infantil.
Els seus pensaments, els missatges que enviava amb els seus personatges inoblidables, continuen essent ben actuals. I per als mestres, ens va deixar la imprescindible «Gramàtica de la fantasia», un recull de totes les tècniques que ell emprava anant i venint per les escoles d’Itàlia, treballant amb grups d’infants i creant i recreant el llenguatge.
També ho exemplifiquem amb una de les seves tècniques més conegudes: Què passaria si…

 

El contingut de la Guix 463 (FEBRER 20) – Lideratges que transformen l’escola és el següent:

EDITORIAL
Comunitat professional

EN VEU ALTA
Models organitzatius per a l´atenció a la diversitat
García Pérez, José Blas

RETRAT
Júlia Garcia: «Dels meus viatges he après que no hi ha un tipus únic de pedagogia ni una sola manera de transmetre coneixements ni d´aprendre»
Forner Calpe, Rosa Maria

A FONS
Lideratges que transformen l’escola
Bolívar Botia, Antonio
ADN Santo Ángel: l´emoció i el lideratge compartits
Sánchez García , Manuel / Muñoz Hueso, Ana Carmen
Escola Octavio Paz: si es vol, es pot
López Ortín, Xavier


De la meva escola a la nostra escola
Azpiri Akarregi, Josebe
Un col·le rural: llaurar el present per somiar el futur
Cubero Capilla, Antonia / Agredano Guerra, Isidora / Montero Monterroso, Antonio

REFLEXIÓ
Les possibilitats de ser
Muelas Sanz, Laura

EN LA PRÀCTICA
El llop ens ha visitat! Pot quedar-se a viure als Pirineus?
Jiménez Bargalló, Isabel / Amat Vinyoles, Arnau / Codony, Lídia
Un taller d´estimulació sensorial per a alumnat amb TEA
Pérez Raimundo, Andrea / González Pérez, Mar / Marín Suelves, Diana

TEMA DEL CURS
Viu la teva escola. Atreveix-te a canviar, un projecte de transformació social des de la participació
Llorente García, Rosa María

GUIX DOS
Una llegenda amb sorpresa
Padín Pujoldevall, Noa
Taules de programació: Una llegenda amb sorpresa. Un tomb pel Timbaler del Bruc
Padín Pujoldevall, Noa

FILOSOFEM
Per què algunes coses diem que són «bones»?
Grup IREF

ACTIVISME CLIMÀTIC
El nostre clima, el nostre entorn, la nostra responsabilitat
Franquesa Codinach, Teresa

TIC-TAC
Scratch i Makey Makey: un duet amb un potencial altament educatiu
Serrano Gil, Marta

VIURE L’ESCRIPTURA
Etern Rodari: Cent anys del seu naixement
Centelles Pastor, Jaume

APRENENTATGE SERVEI
Cervell, cor… Acció!
Mondélar López, Antonia María

STEM/STEAM
Què és l´educació STEM o STEAM? Per què ens hi hem de posar?
Couso Lagarón, Digna / Grimalt Álvaro, Carme

MANUAL DE GUERRILLA URBANA
Conquerint els espais del nostre col·le
Hidalgo García, Juan Miguel

VISUAL THINKING
Els projectes interdisciplinaris
Villar, Juan

CUIDA’T
Autoestima saludable
Equip Cuidem-nos

RECULL
Recomanacions de Bibliomèdia. Hem llegit. Trobades i convocatòries

MILENA EN QÜESTIÓ
Turu Sánchez, Joan

Blackout, poesia amagada

La pel·lícula «70 binladens» narra el robatori, amb ostatges, d’una entitat bancària. Una de les dones que pateix el segrest troba la manera de comunicar-se amb la policia sense que se n’adonin els lladres. Ho fa mitjançant un codi ocult en els missatges que envia com a interlocutora dels malfactors. És una astúcia digna de les novel·les d’Edgar Allan Poe i que es fa servir al Blackout Poetry.
El «Blackout» és una manera molt senzilla de crear un poema partint d’un text escrit (article de diari o revista, fotocòpia d’una pàgina de llibre) i seguint unes instruccions concretes.
La idea és aprofitar algunes de les paraules que hi ha en el text i fer brollar el poema que s’hi amaga. No cal llegir amb deteniment, només triar una paraula que ens agradi i que estigui carregada de significat.
Aquesta paraula triada serà l’àncora on pivotarà el poema. S’encercla i s’anota en un full apart.
Després es van encerclant i anotant les paraules que es vulguin emprar. Es recomana no encerclar tres paraules seguides. L’atzar és part de la diversió.
Quan tinguem les paraules triades, es llegeixen i, si cal, es busquen lletres o connectors (“de”, “i”, “la”) i també s’encerclen.
Amb el poema elaborat, toca agafar el retolador, pinzell o bolígraf negre i emmascarar o tapar tot el que no forma part del poema. És el moment més divertit i s’agraeix una mica de música relaxant.
D’aquest recurs en parlem a la revista GUIX núm. 462 (en castellà, AULA) d’aquest mes de desembre, a la secció «viure l’escriptura». Estic força content de les aportacions de les companyes i companys que han col·laborat durant aquest any. A l’editorial, em consta que també i per això ens han demanat que continuem oferint idees per encomanar el gust d’escriure. De moment, ja tenim confirmat un article escrit per un conserge, un altre per un poeta, el següent per una bibliotecària i encara algunes mestres s’han ofert a compartir les seves experiències. Si us animeu, les pàgines de la revista estan obertes a les vostres col·laboracions.