Allà on passen les aventures

Les descripcions dels llocs reflecteixen el que veuen i com se senten els personatges en aquell lloc, i permeten que els lectors visualitzem millor l’acció. Per ajudar els infants a fer bones descripcions convé que observin bé els detalls, que siguin precisos i curiosos, i quantes més coses sàpiguen del lloc que volen descriure —el seu passat, on es troba o qui el freqüenta— millor.

A «El senyor dels anells», per exemple, Tolkien descriu el bosc de Lothlórien d’aquesta manera tan bonica:

... a la tardor les fulles no cauen, però groguegen. Només quan arriba la primavera i apareixen els nous brots, cauen les fulles, i en aquesta època llavors les branques ja estan carregades de flors grogues; i el terra del bosc és daurat, i el sostre és daurat, i els pilars de bosc són de plata, ja que l’escorça dels arbres és llisa i grisa.

En les narracions que llegim, els personatges parlen, s’emocionen i es mouen per espais concrets. A aquests llocs se’ls anomena de diferents maneres (paisatge, ubicació, decorat), expliquen els estats d’ànim i, a més a més, actuen com a generadors d’emocions en el lector perquè l’atmosfera que es crea dona pistes sobre què els passarà als personatges. Ho veiem en les novel·les de por quan apareixen casalots foscos, atrotinats, amb portes que grinyolen i teranyines pels racons.

Però crear una atmosfera no és tasca fàcil. De fet, aquest ambient ha de casar amb la resta de la història. Els llocs que es descriuen han de transmetre alguna emoció i la manera d’aconseguir-ho és posar en marxa tots els sentits. Cal estar atents als colors, a les formes, però també a les olors, als sons i als records que ens evoca el que veiem.

A la secció «Viure l’escriptura» de la revista GUIX en parlem i també mostrem una pràctica prou exitosa i divertida que hem anomenat com «A través del barret». Es tracta d’una pràctica que hem experimentat al pati de l’escola, amb tot el grup, però presentem una variable perquè puguin participar els familiars.

Ho podeu llegir al GUIX núm. 471 del mes d’octubre o a l’AULA 298 en castellà. El tema central d’aquest número tracta de «La investigació científica dins de l’aula».

 

 

Curs sobre creativitat amb la lectura i l’escriptura impartit per l’Anna Manso

L’Anna Manso és una de les escriptores més prolífiques i mediàtiques de casa nostra. Ara, des del web de graó informen de la possibilitat de fer un curs sobre lectura i escriptura adreçat a Mestres i professors. L’han titulat Despertar la creativitat amb la lectura i l’escriptura (6-15 anys).
És un curs reconegut pel Departament d’Educació que consta de 30 hores.

A la informació que ens han enviat hi diu:

La lectura i l’escriptura a l’aula haurien de ser una peça central en la formació adreçada a mestres i professors, donats els seus múltiples beneficis i les seves potencialitats per a l’aprenentatge dels nens i nenes i, més, avui en dia. Animar a la lectura i a l’escriptura, aconseguir encomanar la passió per llegir i escriure històries té, per tant, cada cop més importància.
Aquest curs tutoritzat per l’Anna Manso gira al voltant d’aquest tema, posant èmfasi en la importància d’animar a l’alumnat de primària i secundària a la lectura i a l’escriptura i el fet de com, encomanar la passió per llegir i escriure històries, està a l’abast de tots els docents que ho desitgin, tot oferint-los eines i informació per a aconseguir-ho. Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativa, a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.

Metodologia
El curs s’estructura en 5 sessions virtuals a partir de l’experiència de l’Anna Manso com a escriptora i també de les visites, xerrades i activitats amb nens i joves que realitza des de l’any 2001. És per tant, un curs basat en l’experiència pràctica i en el coneixement de realitats educatives diverses. I també del ferm convenciment de l’autora en les grans capacitats de mestres i professors per adaptar i canviar dinàmiques i descobrir el seu propi potencial.

Així doncs, també és una formació que pretén empoderar al docent, fent-lo adonar dels seus propis recursos i de la pròpia capacitat creativitat, que tant sovint creu rovellada, mancada o inexistent. I ho farem a partir del diàleg, de l’intercanvi d’experiències i de la visió pràctica sobre la lectura i l’escriptura a l’aula.

Les dates de les sessions són: 28 d’octubre i 4, 11, 18 i 25 de novembre a les 18:30 hores.

Després de cada sessió es proposen activitats avaluables relacionades amb el contingut de la sessió i que caldrà fer posteriorment. L’avaluació i la tutoria anirà a càrrec de l’Anna Manso.
Si hi esteu interessats podeu trobar tota la informació al web de Graó: https://cat.grao.com/ca/producto/despertar-la-creatividad-con-la-lectura-y-la-escritura-615-anos-cmanso30

Unes paraules de l’Anna, convidant-nos a participar:
https://www.youtube.com/watch?v=dq-q_s0V4Kk&feature=emb_logo

Zooescrivint

En algunes biblioteques s’organitzen sessions de lectura amb gossos. Es tracta de llegir-li un conte a un amic pelut. Hi ha associacions com «Perros y Letras – R.E.A.D. España», «Comparteam» i altres, gestionen un servei de lectura amb gossos. Ho he vist a la biblioteca de Bellvitge i es tracta d’una sessió de trenta minuts en que l’infant li llegeix en veu alta al gos. Com que són animals tranquils, els lectors se senten més relaxats i llegeixen sense pressió.

Els avantatges són molts perquè es reforcen les habilitats lectores i comunicatives de l’infant, es promou la lectura, s’estimula la concentració, es redueix l’estrès, s’afavoreix un clima de confiança, seguretat i tranquil·litat, i es milloren l’autoestima i el resultats acadèmics, de manera significativa.

Les mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat. Probablement heu tingut a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. oi?

No és estrany, doncs, que a la literatura infantil veiem animals en accions típicament humanes i puguin resultar inquietants, amables, poètics o malvats. La gràcia és que són transparents i permeten una identificació ràpida. La guineu és astuta, l’os és fort.

A l’hora d’escriure passa el mateix. La proposta d’escriure una història sobre un dofí, un pardal, un cavall o una zebra, sol ser ben rebuda i les connexions neuronals es posen en marxa per redactar les peripècies més fantàstiques que puguem imaginar. Les mascotes, i els animals en general, són un bon estímul per a l’aventura formidable d’emplenar els fulls amb paraules boniques, màgiques i divertides.

A la revista guix del mes de setembre presentem una proposta d’escriptura a partir del llibre La caimana que segurament us pot inspirar altres accions d’escriptura. Ho podeu llegir a la GUIX núm. 470, dins la secció «viure l’escriptura». En castellà a la revista AULA.

En aquest mateix número trobareu un molt bon article de la Vanesa Amat sobre lectura i escriptura a cicle inicial.

 

En temps de vacances. Propostes d’escriptura a partir de normes de jocs coneguts

A la revista GUIX (AULA) d’aquest mes de juliol presentem algunes activitats d’escriptura per a realitzar en els períodes de vacances o els dies de festa, a casa, al càmping o als espais comuns. Són activitat senzilles i que es poden fer amb molt poc material.

Es tracta d’empènyer els infants a escriure i ajudar-los a pensar, a recordar moments que potser tenien oblidats, a imaginar personatges i situacions, i viure d’una manera més reflexiva, emocionant i intensa. Fer lliscar el llapis sobre el paper és força econòmic i, a més, qualsevol moment és bo per deixar volar la imaginació. Les vacances, també.

Alguns dels jocs que proposem són adaptacions de jocs coneguts. Per exemple:
Una “Oca personalitzada” en que les ordres i els paranys els escriuen els jugadors abans de la partida.
Un “Joc de pistes” basat en les xarxes de metro.
La «Xarranca de les paraules» en que un infants pensa una paraula o frase curta i la va marcant lletra a lletra, talment com si fos una peça d’escacs que va saltant. Els altres jugadors intenten esbrinar què està escrivint.


El «Trencaclosques de frases» en que els infants agrupats formant trios consensuen una frase que és una ordre a realitzar pel grup que la composi. L’escriuen i es retalla en tres parts, a manera de peces de trencaclosques. Després es mesclen amb les altres frases i es llença a l’aire com pluja de papers. Cadascú n’agafa una i ha de trobar els altres dos companys que comparteixen missatge. El llegeixen i fan el que diu la frase («Aneu a la finestra i crideu: M’avorreixo!», per exemple).

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX número 468 corresponent a juliol-agost. En castellà a AULA-295 (Patios con una mirada feminista)

Un conte escriureu, tan bé com sabreu!

Et proposarem un tracte: nosaltres t’ajudarem a créixer i tu ens ajudaràs a descobrir el món novament a través de la mirada d’un nen.

L’Amàlia Bardal, la Verónica Borràs i la Sònia Gómez són mestres a l’escola Miquel Martí i Pol de Viladecans, al Baix Llobregat. El centre és un dels llocs més moderns que conec. Expliquen que «s’han adaptat els espais a una nova visió educativa que va encaminada a buscar altres alternatives a l’ensenyament tradicional. S’han introduït nous entorns d’aprenentatge on es fomenta un ambient receptiu, còmode, diàfan, que proporciona a l’alumnat i al professorat millors condicions d’aprenentatge i afavoreix l’assoliment d’uns objectius comuns des d’un punt de vista global.»

Segons la seva experiència, treballar en aquests nous entorns millora els resultats globals de l’alumnat, afavorint un aprenentatge col·laboratiu on el protagonista és l’infant, i on els mestres guien, orienten, supervisen i recondueixen el procés d’aprenentatge del grup.

L’escola ha de tenir una nova mirada que trenqui amb la rigidesa dels espais, obrint-se a la polivalència que els nous mètodes educatius necessiten. A la Marti i Pol han apostat per les noves tecnologies i intenten que els infants siguin competents en una societat canviant.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny ens presenten una experiència de contes on-line, adreçada a alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. Es tracta d’escriure un text narratiu de manera cooperativa (agrupacions de quatre alumnes, amb 2 miniportàtils per grup).

A la pràctica, expliquen com distribueixen les 4 sessions. La primera, d’introducció de l’activitat es fa a la biblioteca, la segona a l’Smartclassroom, la tercera a la sala Coworking i la darrera en els nous espais.

Podeu llegir l’experiència a la revista GUIX núm. 467. També a AULA en castellà.

Ens manifestem!

A la revista GUIX del mes de maig, les companyes del col·legi Badalonès, la Maria del Mar Piera, la Viki Bertrán i l’Elisabet Clapés, expliquen una acció d’escriptura força reeixida que anomenen «Escriure per pensar, pensar per escriure»

Sobre els escrits que fan els infants, opinen que «des de l’escola és important afavorir aquests contextos per tal que els textos escrits no quedin en el buit, sinó que puguin transcendir les parets de l’aula, ser compartits i canviar, d’alguna manera, la realitat que envolta els infants, ja sigui des del simple plaer de compartir una lectura fins a promoure canvis a nivell social»

Ho exemplifiquem amb una acció amb els alumnes de deu anys que inicien a partir de l’àlbum il·lustrat “El dia que les ceres de colors van dir prou” i un debat sobre el missatge que transmet el llibre i el posterior torn de paraules per copsar què els inquieta a ells o bé què volen reivindicar.

A continuació, s’analitzen diferents situacions on les persones han reivindicat algun dret i entre tots s’observa que al final sempre es llegeix un manifest.

S’analitza l’estructura dels manifestos (introducció, motius per a manifestar-se, demandes, conclusió) i, a partir d’aquí, primer es fa un manifest conjunt valorant les idees i aportacions de tots els alumnes (modelatge) i després, en petits grups, fan un manifest amb unes idees consensuades.

Amb el manifest enllestit, preparen la manifestació: pancartes, cartells, eslògans… i van passant per les diferents aules llegint els seus manifestos.
Amb aquesta proposta, l’escriptura esdevé significativa, funcional.

La pràctica completa la podeu llegir al número 466 de maig, on també hi trobareu un Dossier sobre l’aprenentatge de les llengües amb els articles següents:

Compartim la història i les emocions
Dolors Estrada Carbonell, Assumpció Vila Badia

La Lúmina il·lumina la nostra biblioteca
DDAA

La discussió tertúlia literària: Una experiència per compartir la lectura i l’escriptura
Maria Josep Martínez Garrote

Hi, amigo! D’un somni a una realitat: un projecte telemàtic per aprendre una llengua estrangera
Sònia Arcusa Ferrer, Aida Fernández Hernández

Lletres de colors
Oti Corona Bonet

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

Sento… Aleshores escric

L’escola Collserola disposa d’una biblioteca molt ben assortida i, sobretot, tenen una persona que se n’encarrega de la seva organització, gestió i dinamització. Dins del seu projecte han colonitzat tot el centre amb diferents espais que ocupen els passadissos i racons però mantenint la biblioteca general d’escola com a centre neuràlgic.

Fan activitats molt xules. Una experiència d’escriptura molt senzilla d’imitar i molt resultona ens l’expliquen l’Ariadna Bonet i l’Eva Carrique. Diuen “Vivim en un món envoltat de sensacions, informacions diverses que arriben als nostres sentits i són llegides i interpretades al nostre cervell. Una música, una olor, una imatge pot provocar emocions, sensacions o records que ens ajuden a inspirar-nos per a crear narracions. A l’escola posem en valor aquells petits detalls que en moltes ocasions ens passen de llarg; ens deixarem anar… i escriurem.”


L’experiència consisteix en aplegar els infants a la biblioteca i abans de començar, tanquen els llums per a aconseguir un ambient suggeridor i relaxat. Només entra una mica de claror per a poder escriure.

Comença la sessió i demanen als infants que tanquin els ulls i escoltin.
Primer el so d’un pal de pluja africà els embolcalla i ho repeteixen mitja dotzena de cops. A continuació, es demana als infants que inventin l’inici d’una història inspirats en el pal de pluja.
Uns minuts més tard, escolten el so d’una caixeta de música i tot seguit, els nens i nenes continuen el seu relat, però ara inspirats per la música.
A continuació, encenen una espelma perfumada que impregna tota la biblioteca. Els infants tanquen els ulls i oloren. Després escriuen.
Finalment, per a tancar la història, els infants observen quatre imatges del llibre «Soy feliz» de Jimmy Liao i se’ls demana que utilitzin qualsevol dels seus elements visuals per a finalitzar el seu conte.

Durant l’activitat

Podeu llegir l’article sencer a la revista GUIX 465 del mes d’abril de 2020. També a AULA en castellà.

Premiats sense pati!

A la revista GUIX del mes de març (núm. 464) hi ha una pràctica de lectura molt bonica. La protagonitza el conserge d’una escola i ens explica que:

«Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Ens encarreguem de realitzar petites reparacions com canviar un pany malmès, collar quadres i taulers a les parets, canviar vàlvules i boies dels vàters, reparar endolls, interruptors o fluorescents, i altres feines relacionades.
Formem part, directament o mitjançant els nostres representants, dels Consells Escolars i ens sentim corresponsables del projecte educatiu del centre. A més, això ho sap tothom, som la primera cara que veuen els pares i les mares quan venen a l’escola a demanar informació, per exemple.
En el meu cas, puc dir sense vergonya que em sento afortunat de poder compartir moments màgics, d’una màgia que floreix d’una manera tan subtil que, de vegades, ni ens n’adonem. La màgia de la que parlo prové de l’energia que desprenen els infants quan arriben, cada dia, amb la mirada neta i ganes de parlar, de comunicar-se i de compartir.
No és estrany, doncs, si ens sentim implicats i oberts a fer més fàcil la vida dels nens i les nenes i a col·laborar en aquelles activitats que —sense interferir en la tasca educativa de les mestres— el temps del que disposem ens permet.


El curs anterior, a l’escola vam començar una acció, un dia a la setmana, a l’hora de l’esbarjo, que es deia «Li he llegit al Gonzalo» i es tractava d’asseure’s i escoltar els infants que volguessin venir a llegir-me. Va tenir força èxit i hi havia una llista d’espera tan llarga que ens va obligar a atendre dos alumnes cada divendres. Va ser un regal perquè en aquesta activitat no hi havia pressió i no s’avaluava la capacitat de llegir de l’infant. Ningú patia si llegia a poc a poc, no coneixia determinades paraules o s’entrebancava amb alguns mots de difícil pronunciació.»

Després ens conta com organitza els torns, l’espai de lectura, el desenvolupament de la sessió, etc.
El personatge en qüestió és el gran Gonzalo, conserge de l’Escola Gras i Soler d’Esplugues.

Podeu aconseguir l’article entrant al web de Graó.

 

 

Victor Català, un nou títol de la col·lecció “Tant de gust…”

S’acaba de publicar l’onzè títol de la col·lecció «Tant de gust…», dedicat a l’escriptora Caterina Albert, que signava les seves obres amb el pseudònim «Víctor Català».

El llibre segueix l’estructura dels anteriors. Una primera part on les autores del recull, la M. Carme Bernal i la Carme Rubio, ens expliquen, de manera planera, didàctica i entenedora, la vida de l’escriptora: El seu naixement a l’Alt Empordà, els inicis com a narradora, les seves aficions, els seus estudis, les amistats, la família i la seva producció poètica i novel·lística. També ens narren la relació amb altres dones escriptores com Dolors Monserdà, Eulària Anzizu, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, etc.

La segona part de llibre, els «Textos», analitza alguns relats, dites i narracions folklòriques i es centra en un extens resum i anàlisi de l’obra més coneguda de Víctor Català: Solitud.

Les explicacions s’acompanyen amb fragments de les obres comentades. El resultat de tot plegat és un bon llibre que ens acosta a una persona i una època que convé no oblidar. El llibre està amanit amb diverses fotografies i il·lustracions de la Gemma Capdevila a dos tintes (negra i rosa) i també s’agraeix que al peu de pàgina ens expliquin què signifiquen algunes expressions poc conegudes com “demora de goges”, “condícia”, “mal escarpida” o “boer”, per exemple.

Es desmillorà de pressa; no menjava ni feia res
i ella mateixa sentia fugir els colors i la tendror de la pell
i esborrar-se la claredat i vivesa de la mirada (…)
Perdé el gust de tot, fins i tot de la condícia,
i anava mal escarpida, amb les faldilles tortes,
i les mitges amb punts escorreguts…
(fragment de Solitud)

La col·lecció «Tant de gust…» està escrita sota les directrius de la Lectura Fàcil que identifica els materials elaborats amb la normativa de l’IFLA adreçats a col·lectius amb dificultats lectores i de comprensió.

Un bon llibre que hauria d’estar, juntament amb tota la col·lecció, a les biblioteques dels Instituts, per a gaudi dels alumnes de l’ESO.

LES DADES:
TÍTOL: Tant de gust de conèixer-la, senyora Víctor Català
Autores: M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Col·lecció: Tant de gust… núm. 11
Pàgines:88
Barcelona, 2020