L’art d’enumerar. Escriure textos instructius

Res sembla més simple de confeccionar que una llista, però és més complicat del que es creu: sempre oblidem alguna cosa, estem temptats d’escriure “etcètera”, però en un inventari no s’escriu “etcètera”.

En els seus escrits, Georges Perec introdueix sovint llistes d’objectes, llocs o situacions. Fa classificacions sobre aspectes trivials i afegeix el seu toc sensible i la seva mirada poètica. Per exemple, al text sobre els objectes que hi ha a la seva taula de treball enumera «un llum, un paquet de tabac, un gerro, una caixa de cartró que conté petites fitxes multicolors, un gran secant de cartró dur amb incrustacions de carei, un portallapis de vidre, diverses pedres, un despertador,…».
Ens recorda al Jules Verne afeccionat a les llistes que feia una enumeració de peixos a «Vint mil llegües de viatge submarí» i també a alguns poemes que són enfilalls de paraules, com el de la Maria-Mercè Marçal (Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sabó en pols, blauet, netol, galleda,...), o el «Mateo XXV, 30» de Borges (Estrellas, pan, bibliotecas orientales y occidentales, naipes, tableros de ajedrez, galerías, claraboyas y sótanos, un cuerpo humano para andar por la tierra,...)
Les llistes són un bon inici per deixar-se anar a l’hora d’escriure sense por i, després, partint de llistats reals o inventats, els infants practiquen textos instructius més complicats on descriuen objectes diversos. Van bé els que es relacionen amb els aliments (una taronja), regles de jocs (la xarranca), funcionament d’aparells (la grapadora) o altres referits al seu món quotidià.
Els textos instructius solen tenir una estructura definida i ajuden a regular el pensament i a ordenar diverses accions consecutives. Si, a més, es reforcen amb imatges o símbols icònics, la comprensió augmenta.
A la revista GUIX del mes de març en parlem i presentem una pràctica d’escriptura basada en els mapes per imaginar viatges fabulosos sense moure’ns de la cadira. Els viatges són una bona excusa per inventar un bon relat i, de fet, els millors viatges són els imaginats i, a més, ens ofereixen un bon suport a l’escriptura.

Els amics em deien que no seria capaç d’anar a la Cova de Zugarramurdi perquè hi viuen bruixes.
Però com que sóc tossut i una mica inconscient vaig agafar la bicicleta, una lot
i una motxilla on vaig encabir un entrepà i uns alls per si de cas.
Vaig sortir d’Arrigorriaga cap al tard i vaig pedalar amb força
per creuar el Monte Hermoso abans que no es fes fosc…

Ho podreu llegiu a la revista GUIX número 453. També a l’AULA, en castellà.

Escriure sense por. Instruccions per a escriptors valents

Aconseguir que els infants escriguin bé requereix hores de pràctica i inversió d’energies, sí!, però els esforços paguen la pena i els resultats són positius perquè sovint es descobreixen les fortaleses i els talents ocults que tenen els nois i noies. També fa veure les deficiències que tenim com a mestres, genera més preguntes que respostes i ens porta a un camí —màgic, sens dubte— sense retorn on alguns dels nostres hàbits queden sacsejats, definitivament.
Escriure és difícil i complex: Per aconseguir que els textos que es construeixen siguin reeixits, al crear un ambient que ajudi els alumnes a exposar els seus pensaments, emocions i opinions pròpies i que permeti que ells mateixos es facin les preguntes —els dubtes ortogràfics, per exemple— i avancin sense deturar-se, impulsant les idees que flueixen.
L’escriptura ajuda els alumnes a pensar com explicar determinada història, quines paraules usar, quines són les més adients i com s’escriuen, quina estratègia és la millor i com sortir-se’n quan es queden en blanc.
L’escriptura ens porta directament a la lectura. Com apunta en Víctor Moreno, els nois i joves que són escriptors habituals són també lectors, sempre. A l’inrevés, això no passa: els nens i joves lectors no són necessàriament escriptors.
Aquest mes de febrer encetem una nova sèrie d’articles que venen a ocupar l’espai que durant vuit anys s’ha anomenat «viure la lectura» i que ara passa a anomenar-se «viure l’escriptura».
La idea és oferir pistes i pràctiques que ens reconcilien amb l’escriptura perquè tots els infants tenen coses a dir i només cal trobar les paraules oportunes perquè la por al que pensin els altres, la por a equivocar-se i els dubtes, s’esvaeixin. Exposarem idees que ajudin a trobar el plaer d’escriure en llibertat i ho acompanyarem de textos literaris que proposen idees genials que poden servir de model i referència.
En el primer article expliquem una pràctica d’escriptura en la que relacionem el quadre realista de Hooper «Four lane road» amb un d’en Dalí «La persistència de la memòria» i mostrem com les obres d’art serveixen de rampa d’enlairament al fet creatiu.
El podeu llegir a la revista GUIX número 452 del mes de febrer de 2019. També en castellà a AULA.

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!

El mestre que va prometre el mar

El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo. La gente va allí a bañarse. Yo no he visto nunca el mar. El maestro dice que iremos a bañarnos. (Lucía Carranza)

Al Museu Marítim de Barcelona hi ha una exposició temporal de visió obligada per als mestres. Me la va recomanar la Cecília Lladó i ho va encertar de ple. Es titula ANTONI BENAIGES, EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR i ens narra les peripècies de l’Antoni Benaiges, un mestre republicà de Mont-roig del Camp, que va aplicar les tècniques pedagògiques de Freinet, una metodologia que es basa en el text lliure. A l’escola on va treballar va fer amb els alumnes uns quadernets que ara podem veure exposats (els que es van salvar) fets a partir dels textos dels alumnes, a Bañuelos de Bureba, a la província de Burgos. Eren els anys de la República, però tot va quedar estroncat amb l’inici de la guerra civil.


Els textos reflecteixen la manera de viure i d’entendre el món dels infants i parlen de la família, el paisatge, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore, etc. La impremta era l’eina que els permetia materialitzar tot el que anaven elaborant i creant.


Els alumnes de l’Antoni Benaiges no havien vist mai el mar i el gener de 1936 el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern «EL MAR. Visión de unos niños que no lo han visto nunca». Els va prometre que els duria a veure el mar, però mentre preparaven el viatge va ser detingut i executat.


L’exposició val molt la pena. Els textos estan molt ben triats, són entenedors i alguns objectes ajuden a fer-nos una idea de com era la vida en aquell poble perdut del món on no hi havia res de res, ni tan sols carretera, en una època dura de debò.
Si podeu, aneu a veure-la i sobretot llegiu els textos dels infants que volien veure el mar. Impressiona.

El mar será muy ancho y muy grande. Pero sobre todo hondo. El agua está más caliente que la de los ríos. Y debe ser muy salada. El mar res donde se va a baños. Por él pasan los barcos. Al lado habrá alguna casilla, para secarse cuando salen de bañarse. En la orilla debe haber arena. (Anita Ortiz)

LES DADES
Data: Del 20/07/2018 al 03/03/2019
Horaris: De 10:00 a 20:00
Lloc: El Mirador (Museu Marítim de Barcelona)
Preu: Gratuït

 

L’Exprés fa 10 anys!

Enguany celebrem la desena edició del certamen literari més imaginatiu i divertit de tots els que es fan i es desfan.

Encara recordo aquella primera edició amb la sala plena de participants (com totes les edicions següents) i la pila d’anècdotes curioses que hem viscut.

Les bases no han variat gaire i la estructura tampoc. Us ho recordo:

L’Exprés se celebrarà a la Biblioteca Vapor Vell de Sants el 10 de novembre de 2018. Les inscripcions restaran obertes fins al mateix dia o fins que s’esgotin les 55 places disponibles.
L’activitat es durà a terme en una única sessió que començarà a les 10.30 h del matí. El mateix dia, a les 17 h, a la biblioteca, es farà públic el veredicte final.
Hi pot participar tota persona que tingui, com a mínim, 16 anys. La inscripció és gratuïta i es pot fer presencialment a la Biblioteca Vapor Vell o bé telefònicament trucant al telèfon 93 409 72 31. El termini ja està obert i fins a les 10.15 h del 10 de novembre teniu temps d’inscriure-us. Les places són limitades, fins a un màxim de 55 persones.
Els textos hauran d’ésser escrits en fulls pautats que facilitarà la pròpia biblioteca el dia assenyalat. Tindran un màxim de 30 línies i s’haurà d’escriure en català o en castellà. Les consignes a partir de les quals s’haurà d’escriure el text es donaran a conèixer en el moment de començar el concurs.
Els premis del concurs són:
• Per a la persona guanyadora, un premi de 250 € bruts i una cafetera.
• Per a la persona finalista, un premi de 125 € bruts i una cafetera.
El treball guanyador i el finalista seran reproduïts al web de la Biblioteca Vapor Vell o en publicacions gratuïtes del propi centre.

Potser podríem fer-ne una publicació amb els recull dels escrits més potents i amb algunes anècdotes… abans que no ens n’oblidem.

Consulteu les bases completes del concurs clicant AQUÍ

XXV Certamen Literari Candel 2018

S’han presentat les bases per al certamen que fa vint-i-cinc!
La idea, com sempre, és incentivar les activitats literàries i homenatjar la figura de Francesc Candel i per això les tres Biblioteques del Districte de Sants-Montjuïc (la Francesc Candel, la Francesc Boix i la Vapor Vell), en col·laboració amb el propi Districte conviden a la seva participació. Hi ha diverses modalitats, una de les quals va adreçada als joves d’entre 14 i 18 anys. És la de relat curt juvenil i es regeix pels criteris següents:
El tema és lliure, però integrat dins dels paràmetres de la narrativa, realista o de ficció. L’extensió màxima ha de ser de 5 fulls. El guanyador serà premiat amb un trofeu i 600 € bruts. El finalista serà premiat amb un trofeu i 250 € bruts.
Els treballs s’han de fer arribar del 21 de març al 16 d’abril de 2018.
Podeu consultar les bases clicant AQUÍ.
Els relats guanyadors d’anteriors certàmens els podeu consultar als webs de les biblioteques del districte.

És una oportunitat per als nois i noies d’aquestes edats. L’única pega és que la participació no és gaire nombrosa, en comparació amb les altres categories.
Estic content de tornar a formar part del jurat!

La revista escolar Mil Lletres

Fa molts i molts anys quan estudiava per a mestre va caure a les meves mans una col·lecció de llibres sobre la pedagogia Freinet. Eren uns volums fàcils de llegir, molt pràctics i que estaven inspirats en la manera d’entendre l’escola d’aquest pedagog francès. Encara en conservo alguns. El de “El diario escolar” és un d’ells. En aquest llibret s’explica com entenia Freinet el text lliure i el treball que feia amb la impremta.

Després, a l’escola, vam continuar editant revistes periòdicament. De vegades amb el suport de l’AMPA. Eren revistes d’escola, de cicle o d’aula fetes amb la mateixa múltiple intenció:  explicar el que es fa al centre (això implica escriure el text, posar-lo en comú, intercanviar coneixements, formular hipòtesis, conservar, difondre.), partint de la realitat que ens envolta (la vida dels infants, la seva realitat, la família) però també l’actualitat del món.

El treball cooperatiu, l’aprenentatge per tanteig experimental, el text lliure, la creació, la correspondència, el càlcul, etc. tot el que va idear Freinet encara avui té sentit però adaptat a les noves eines que ens faciliten la vida (ordinadors, internet)

Moltes escoles fan revistes i les publiquen al seu web. És una bona manera de compartir i així veiem el que fan, de vegades lluny de nosaltres. Aquest dies m’ha arribat la «Mil Lletres» que fan a l’escola de Sant Lluís (Menorca) i m’ha agradat molt comprovar amb quina passió viuen el fet lector, les activitats que emanen directament de la biblioteca i la implicació de bona part de la comunitat escolar. No puc fer altra cosa que compartir-la per si us ve de gust  fer-li una ullada perquè potser trobareu alguna idea per adaptar-la a la vostra realitat.

A l’índex veureu que tot gira al voltant de la biblioteca escolar, veritable mort de l’acció comunitària de l’escola.

Podeu llegir tota la revista clicant a MIL LLETRES

Gràcies Montse per l’enviament! Seguiu així, sou un referent del que es fa a Menorca.