De mà en mà


Va ser increïble. Vam començar 10 persones que havíem de córrer entre les dues botigues i vam acabar 250 passant els llibres de mà en mà —així s’expressava una veïna que va ajudar al trasllat de la llibreria October Books de Southampton (Anglaterra) al nou edifici.

Un grup de voluntaris es van reunir diumenge passat per transportar més de 2.000 llibres a la nova ubicació situada a 150 metres en un antic edifici que van comprar amb fons recaptats a partir de donacions i préstecs.
October Books va ser fundada el 1977 i quan van anunciar que necessitaven fons per subsistir, els van començar a arribar donacions. De seguida van aconseguir recaptar les 487.800 lliures per comprar l’antic edifici del banc NatWest.

Emociona pensar que la comunitat de Southampton sigui amant de la lectura i entengui que les llibreries són un servei imprescindible.

Recordo quelcom de semblant que hem viscut a Barcelona, al barri de Gràcia, i em fa pensar que les persones som extraordinàriament bones i generoses.

Si voleu més informació podeu anar a The Guardian, clicant AQUÍ

i també a la BBC News, clicant AQUÍ

 

Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

El projecte JUNTS de l’escola Drassanes (Barcelona)

20150109_142343La lectura pot jugar amb diverses funcions. Buscar un país en un mapa, adquirir coneixements sobre una ciutat, escoltar música d’una cultura diferent, llegir contes populars d’un altre lloc són diversos tipus de lectura que ens enriqueixen com a persones i ens connecten amb el món.
A l’escola Drassanes participen des de fa molts anys d’un projecte intercultural anomenat JUNTS en el que, entre altres objectius es plantegen escriure un conte conjuntament amb alumnes d’altres països.

La Susana López, mestra responsable de la biblioteca escolar, ens ho explica:

Aquest pla de treball funciona des de fa més de 8 anys i s’ofereix a aquelles escoles de Barcelona interessades en intercanviar experiències amb escoles d’altres continents. I quan diem intercanviar experiències ens referim a intercanviar aprenentatges, coneixements culturals, cartes, fotos, treballs manuals, contes i cançons.

DSC05741I és aquí on entra la biblioteca escolar ja que aquesta pot donar recolzament al grup de nens i nenes que hi participen durant tot el procés d‘intercanvi. A més a més, com a cloenda del projecte Junts s’edita un llibre amb el recull dels contes o cançons intercanviats en els diferents idiomes i com ja podeu imaginar, ¿Quin millor lloc per guardar aquests llibres que a la biblioteca de l’escola?

Cada curs escolar el projecte s‘associa amb l’escola d’un país diferent: Romania, Marroc, Equador, Senegal, etc. Aquest curs les escoles que hi participen treballen conjuntament amb una escola de la Xina.

Si voleu més informació sobre el projecte la podeu veure AQUÍ

L’article on s’explica aquesta eXperiència el podeu llegir a la revista GUIX del mes de març, o també clicant AQUÍ

 

junts

No conec el company de taula. La literatura infantil i els nouvinguts

portada llibreL’escola és un lloc privilegiat on els infants poden viure experiències que els ajudin a modelar la seva personalitat. L’escola és una mena de societat, una petita societat, on trobar significat a la construcció de les normes i valors que li expliquin com és, com funciona el món.

Aquesta socialització, aquesta construcció de normes o acceptació de les regles de convivència (aixecar la mà per poder parar, evita el soroll) demana una lògica de la cooperació que és una bona manera de créixer junts.

A l’escola emprem la literatura infantil i juvenil com un suport, com un mitjà, per anar inculcant els valors. I ho fem emprant aquelles obres que tenen una intenció, que serveixen per iniciar els alumnes en la descoberta dels problemes que han d’afrontar els protagonistes, tot confrontant-los amb les actituds i els pensaments dels destinataris lectors. Bé, també emprem la literatura com a eina d’evasió perquè no hem d’oblidar que el gust de llegir hi és present en les indicacions curriculars.

Ara mateix hi ha un ventall de lectures amb textos polisèmics que ens interroguen sobre la societat actual i que parlen de racisme, d’integració i de nouvinguts. I ho fan seguint l’esquema dels contes clàssics en els que els dolents són castigats i els bons son recompensats. Normalment el protagonista viu un conflicte que es resol amb la força de l’amistat i de l’amor, amb un fort sentiment de justícia social que fa que el lector es pugui projectar en el personatge.

Un dels temes que apareix darrerament en les converses de classe és la figura del nouvingut, de l’estranger, d’aquests alumnes que hi ha a totes les classes. Ens preguntem què vol dir sentir-se estranger, amb quines barreres lingüístiques, culturals, físiques i socials es troben, quines reaccions d’intolerància, prejudicis, pors, exclusió o racisme generen i com podem acollir, integrar o comprendre aquests companys de taula. La literatura ens ajuda mostrant-nos pautes de comportament, mitjançant llibres com La isla, El nen nou i diferent o El meu carrer, per exemple.

Precisament d’aquest darrer, hem fet la proposta que podeu llegir a la revista GUIX del mes de març.
El meu carrer explica la història d’una mestra de l’escola del poble de La Garriga que proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.
En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.
El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.

Hi podem llegir frases com aquesta:
Al carrer on visc, també hi viu una nena de la classe, la Mònica. Hauré de fer el treball amb ella. Hi ha viscut tota la vida, ella, i els seus pares, els seus avis i seus besavis. Segur que sap moltes coses del carrer i del poble, i si no les sap ho farà veure, perquè és molt creguda i es pensa que ho sap tot.
Es passa el dia xerrant amb les amigues i llegint llibrers sense dibuixos. No em saluda mai, ni a classe ni al carrer. En tot el curs només hem intercanviat dues frases. Em va dir: “Et pots apartar que no veig la pissarra?” I jo li vaig respondre: “Jako mi je zao”. Es va quedar igual, és clar.

DSC01250

A la foto, l’autor en una visita a l’Escola Sant Josep – El Pi per comentar El meu carrer.

L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ o anant a la secció publicacions, a la apartat GUIX.

Amistades peligrosas cantava aquesta cançó tan bonica: “Africanos en Madrid”