Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

Anuncis

2 pensaments sobre “Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

  1. Moltes gràcies per les teves paraules, sempre tan generoses i plenes d’estima.

    Sense el teu valuós acompanyament professional i emocional, aquest projecte no hagués estat possible. No només hem renovat i actualtizat l’espai de la biblioteca i el seu fons, sinó que ens has ajudat a veure que va la pena apostar per la biblioteca escolar i fer d’aquesta “El cor de l’escola”.

    Durant aquests mesos al teu costat hem après moltíssim, ens hem adonat de la importància del treball en equip, hem reforçat lligams ja establerts i construït nous ponts. No hi ha cap mena de dubte que la solidesa d’aquest pont que ara ens uneix, és superior al del Pont sobre el Drina, que ens ha inspirat en aquest procés.

    Mil gràcies per confiar en nosaltres, i per aquests sis mesos plens d’il.lusions i projectes! Sens dubte, ets una part fonamental del cor de la nostra escola (la biblioteca)!

    • Moltes gràcies però no us equivoqueu: la feina és tota vostra. Us heu embarcat en una aventura fantàstica amb coratge i amb tot el convenciment del món. Heu fet un salt i ara vist el resultat, ens n’adonem que ho esteu aconseguint. Si la meva companyia us ha servit d’alè, benvinguts siguin els agraïments sempre reconfortants.
      Només ha estat el principi d’una travessa que tot just comença i que ara arriba a la part més emotiva. Penseu que us tocarà nedar en tota mena de condicions. De vegades, avançareu acompanyades d’un corrent agradable, però també us trobareu amb tempestes furioses i serà llavors quan notareu que aneu cap enrere. És normal, tots els projectes tenen entrebancs, moments de desànim i dies que ho deixaries tot de banda… però cal perseverar perquè quan hom creu en el que fa, sempre, sempre, sempre s’arriba a aquella illa que ara encara no veieu però que us espera més enllà de l’horitzó perquè aquesta illa existeix i és tan bonica com la del pare de Pippi Langstrump; i no m’extranyaria pas que pel camí us trobéssiu “la niña de alta mar”… però aquesta ja és una altra història que us explicaré en la propera trobada.
      Fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s