Fira de les Bibliorevolucions

El dissabte 17 de novembre s’organitza la FIRA DE LES BIBLIO(R)EVOLUCIONS, una jornada que organitza el grup Bibliomèdia, adscrit als Moviments de Renovació Pedagògica.

Enguany es presentaran les accions que algunes escoles i instituts van desenvolupar en el marc de la Crida organitzada per la Fundació Bofill el curs anterior.
La jornada serà una oportunitat per conèixer alguns dels projectes que es van dissenyar i que ja s’estan portant a la pràctica.
La trobada serà a l’Escola Garbí-Pere Vergés de Badalona.

Tota la informació (plànol de situació, programa, inscripcions, etc.) la trobareu al web de Bibliomèdia:
http://grupbibliomedia.blogspot.com/2018/10/nou-curs-noves-illusions.html

Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

Com cocrear nous usos de la biblioteca escolar?


El repte que planteja la Biblio(r)evolució a la comunitat educativa i que ja està en marxa en els trenta centres seleccionats és definir i cocrear fórmules innovadores que integrin la biblioteca escolar com un agent que respongui als reptes actuals de l’educació. pel que conec les escoles i instituts implicats estan treballant de valent i dedicant les hores que calen per afinar en el seu repte concret.

Estic content perquè veig que les escoles se’n sortiran i que el sistema educatiu, de rebot, trobarà un altre punt de referència. En aquest sentit l’aposta de la Fundació Bofill  s’està demostrant encertada. Fa uns mesos vaig tenir algun  dubte i pensava que potser estavem primant a determinades escoles guais, però ara veig que no, que el que s’està reforçant són projectes que compten amb una dosi enorme d’il·lusió i voluntat de millora. Em balla pel cap imaginar que el Departament d’Ensenyament pugui fer quelcom de semblant i llavors ja tindria la felicitat completa.

Un altre efecte de la crida bibliorevolucionària es la pretensió d’incitar a la participació en un debat ric sobre el paper clau de la biblioteca escolar en tant que agent de transformació educativa, potenciant processos creatius que mobilitzin, durant uns mesos, a tota la comunitat educativa en pro del repte plantejat.

De manera molt resumida, la composició dels 30 centres educatius seleccionats és la següent:
• Etapa educativa: 15 centres educatius d’infantil i primària i 15 centres de secundària o mixtes.
• Titularitat: 27 centres públic i 3 centres concertats.
• Territori: 22 centres de la demarcació de Barcelona (Barcelona, Cornellà de Llobregat, El Masnou, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Granollers, Les Masies de Voltregà, L’Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Terrassa, etc.), 5 de Girona (Banyoles, L’Escala, Porqueres, Roses), 2 de Tarragona (Tarragona i Reus) i 1 de Lleida (Cervera).

Podeu consultar el llistat pormenoritzat al web de la Fundació Bofill. Allà mateix us podeu descarregar el document COM COCREAR NOUS USOS DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR?

La Marta Roig i l’Ana Juan, dues de les ànimes inspiradores d’aquesta acció, en són les autores. Es tracta d’una guia pràctica que recull els materials del projecte i que estan estructurats en tres blocs:

Bloc 1: Benvinguts a la Biblio(r)evolució!
Hi trobareu el marc conceptual i els principis inspiracionals de la guia, les evidències que sustenten el procés de transformació i els referents que us acompanyaran en moltes de les activitats proposades.
Bloc 2: Orientacions metodològiques
Hi trobareu exposat el funcionament de la proposta d’activitats, les diferents fases que configuren el procés, la descripció dels documents clau que anireu treballant durant les activitats, quin serà el paper de la mentoria en l’elaboració del vostre projecte i alguns consells que us ajudaran a fer del procés de cocreació un camí ple de reptes i de descobertes.
Bloc 3: Proposta d’activitats
Preparades? Aquí trobareu totes les activitats que us ajudaran a guiar el vostre propi itinerari de treball per tal que el procés de cocreació arribi a bon terme.

També el podeu descarregar AQUÍ