Inauguració de la biblioteca escolar Roger Zanni

Carta oberta a l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat:

L’equip de mestres de l’escola Gras i Soler heu dedicat tot el curs a renovar i organitzar les activitats al voltant de la biblioteca escolar. Una de les dates que teníeu marcades era la del 23 d’abril i volíeu inaugurar el nou equipament literari del centre. I hi ho heu aconseguit. La tarda de dilluns va ser inoblidable i agraeixo que em convidéssiu a participar de la festa. Amb estimació, elegància i cuidant tots els detalls vau fer possible el pensament de l’Emili Teixidor quan sovint emprava el conegut proverbi africà que diu «a un nen l’educa la tribu sencera» per indicar que ni la família sola, ni l’escola sola eduquen.

Al pati de l’escola es va aplegar tota la comunitat: Els familiars joiosos i contents de veure l’espectacle i sentir els poemes que havien fet els seus fills, les àvies enganxades al mòbil cremant megues, les mestres tutores totes de blanc (amb detallets en forma de roses i algun que altre mitjó de colors perquè no s’ha de perdre mai la singularitat), l’equip directiu ansiós perquè no fallés l’equip de so, que tot estigués a punt i se seguís l’horari establert, en Gonzalo Conserge Imprescindible, etc. Entre els convidats hi era present en Roger Zanni qui, des del primer instant va dir que estava content de formar part d’aquesta família i d’apadrinar la biblioteca escolar, els companys del CRP, l’EAP, la Marina assessora LIC, la regidora de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde,  la Montse i en Narcís de la biblioteca d’Esplugues, còmplices principals de la bibliorevolució i algú més a qui no coneixia.

Em va semblar molt emotiu, la veritat, i amb actes i activitats com la que vaig viure s’evidencien molts dels meus somnis, sobretot la idea d’una escola que aposta per sumar amb la mirada posada en la idea de formar part d’una ciutat literària, d’un país lector.

Em va agradar molt que els primers reconeixement fossin per a les famílies col·laboradores. Després, van arribar els drac, la Mariona i en Llegendari, dos símbols de l’escola que van mostrar-nos el camí fent-se un petó ben gran.

I també vaig tenir l’honor de poder dir unes paraules en les que, entre altres reflexions relacionades amb la lectura, vaig recordar la Doris Lessing i fer-m’ho venir bé per comparar l’escola d’Eton amb la Gras i Soler per dir que a diferència de l’anglesa, aquesta d’Esplugues «disposa d’una comunitat implicada en el procés de construcció d’espais de llibertat, d’espais per aprendre, per comprendre i que ajudarà a emprendre camins nous, itineraris diferents, a no restar impassibles enfront els múltiples interrogants i les inèrcies conformistes, generant consciència col·lectiva entorn la necessitat d’un ús efectiu de la biblioteca escolar com a dinamitzadora d’accions que afavoreixin el gust per la lectura. La biblioteca escolar facilitarà el treball interdisciplinari, la recerca significativa que ajudi a transformar la informació en coneixement i oferir possibilitats d’aprenentatge global perquè els mestres de la Gras i Soler creieu que la lectura ens ajuda a ordenar els pensaments, ens fa més lliures i ens permet viure millor».

A continuació, la part més important: la lectura de poemes i contes que havien fet els infants i el repartiment de llibres i roses als més reeixits.

El moment culminant el va protagonitzar en Roger Zanni, l’il·lustrador que dóna nom a partir d’ara a la biblioteca escolar. Va explicar els seus records i vivències a la ciutat que el va veure néixer i créixer. L’home estava emocionat i se li notava que encara no havia paït el reconeixement. En una propera entrada us en faré cinc cèntims de la vida d’en Roger, amb qui, en conversa posterior, vam trobar coincidències i persones conegudes relacionades amb el món dels còmics,… quines coses!

Diuen els etnògrafs i folkloristes que perquè una festa sigui realment una festa no pot faltar la música, el ball i el tiberi. I així va anar: Ball del Rogle i coca.

I després a visitar el nou espai.

Gràcies amics i amigues, per obrir-me les portes i per construir el pont que ens uneix, un pont molt més sòlid que el del Drina d’Ivo Andric que ens ha inspirat aquests mesos.

Continuarà.

 

Anuncis

Trobada d’il·lustradors al Pla de Salmerón

Com cada Sant Jordi, des de fa 11 anys, l’Oblit de Casa Anita organitza una trobada d’il·lustradors de llibres infantils i juvenils, enguany amb la col·laboració d’Ekaré edicions. El Pla de Salmeron (Barcelona) és un escenari ideal per passejar una estona (a primera hora és formidable perquè encara no han arribat els grups escolars i pots conversar amb els convidats mentre et dediquen un dels seus exemplars).
Aquest Sant Jordi 2018 vindran  Yvan Pommaux, Marc Taeger, Ramon París, Carme Solé Vendrell, Mercè Galí, Liliana Fortuny, Gustavo Roldán, Beatriz Martín Vidal, Mercè López, Anna Llenas, Andrea Antinori, Ed Vere i Rocio Bonilla.
El cartell de la trobada conté una il·lustració d’en Ramon París.
A més de la trobada, el dia 24 d’abril a les 18:30 hores hi haurà una taula rodona a la seu del districte, amb la participació d’alguns dels il·lustradors convidats.

I si voleu saber una mica més de la feina dels il·lustradors no us perdeu el programa de «l’Ofici d’educar» del dimarts passat on van ser convidats l’Ignasi Blanch, la Màriam ben Arab i  l’Albert Arrayás.
El podeu seguir clicant a:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-illustracio-infantil/audio/998376/

Món Llibre 2018

Torna el Món Llibre, el festival literari per a infants i joves, el Sant Jordi dels infants. Serà aquest cap de setmana, el 14 i 15 d’abril al d’11 a 19.30 h al CCCB · MACBA (Barcelona)

Com sempre, és una cita imprescindible.

A la promo d’enguany diuen:

Encara penses que els llibres s’estan quiets als prestatges? Aquí els llibres són vius, divertits, salten a l’escena o t’esperen als espais de llegir o als de jocs per fer-te sentir en un món de fantasia. A Món Llibre podràs conèixer les autores i els autors dels teus contes preferits, participar en els tallers més creatius, entrar en una biblioteca de somnis i saludar personatges de ficció que han pres vida!: el gos Molsa, el monstre de Frankenstein, l’aneguet lleig, el flautista d’Hamelín… Vine al cor del Raval el cap de setmana del 14 i 15 d’abril i entra en un món d’aventures i emocions.
Món Llibre és una capsa de sorpreses. Obre-la!

Tota la informació al web:
http://lameva.barcelona.cat/monllibre/ca/mon-llibre-2018

Us podeu descarregar el programa complet clicant AQUÍ

Lectures recomanades. Sant Jordi 2016 (1)

En els propers dies anirem presentant els llibres que recomanem per a aquest Sant Jordi que ja és a tocar. En aquesta primera entrega comentem els deu llibres seleccionats per al segon cicle de l’Educació Infantil. Són aquests:

CQuiQueOn400 Qui Què On
Olivier Tallec. BiraBiro

A cada doble pàgina, una situació i molts personatges. Qui és el protagonista? Qui ha saltat, està jugant, s’ha amagat? Els trobaràs tots?

barbaro

 

Bárbaro
Renato Moriconi. FCE

Llibre sense text de format vertical en el que es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a cadascuna de les pàgines amb tota una sèrie de monstres i bèsties terribles.
Però el bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar va moment el braç i l’espasa però el cavall sempre està igual.
Desprès s’enfronta a les plantes carnívores i cap al final hi ha unes sorprenents pàgines en blanc que anticipen el meravellós final.

elefantQuan un elefant s’enamora
Davide Cali. Barcanova

Què passa quan ens enamorem? I si és un elefant el que s’enamora? Sembla que res no li surt del dret i que està una mica despistat i melancòlic. Però, quan ningú s’ho espera… Aquest és un conte original i tendre que descriu els símptomes del començament d’una història d’amor i les possibles conseqüències. Una cosa que li pot passar a qualsevol. Fins i tot a un elefant!

Els-calçotets-de-los-blancEls calçotets de l’ós blanc
Tupera Tupera. Andana

Un ós ha perdut els calçotets i el seu amic ratolí l’ajuda a buscar-los.
L’ós no recorda com eren i, a mesura que anem passant pàgines veiem a través d’uns troquel·lats uns altres calçotets que hem d’endevinar de qui són. És un joc molt divertit perquè hi ha calçotets genials (amb dibuixos de llaminadures, amb molts colors, amb puntets, etc.)

 

inseparablesInseparables
Mar Pavón.Tramuntana

Àlbum amb un protagonista inusual que anirem descobrint a mesura que la narració vagi avançant. L’autora amb frases curtes i suggerents deixa al lector amb certa intriga per saber qui “parla”. La protagonista ens explica des que estava en una botiga amb la seva bessona fins que és abandonada i recuperada per a algú que ni ella mateix podria imaginar. La història surt reforçada gràcies a unes il·lustracions molt vives.

 

una casa a midaUna casa a mida
Petr Horàcek. Joventut

El ratolí ha trobat una gran poma, però no aconsegueix ficar-la a la seva casa diminuta … Surt a la recerca d’una nova casa, però totes estan ocupades i els seus habitants no semblen molt disposats a compartir-les. Trobarà una casa a la mida per a ell i la seva gran poma?

 

 

pixallitsEl fantasma Pixallits
Andreu Galan. Andana

El conte explica l’aparició del fantasma Pixallits al llit d’en Vicentet i tot el que això suposa. Les il·lustracions són generoses i el fantasma està molt aconseguit amb tons blaus, aquosos. El text és molt musical i segur que als nois i noies d’edats entre dos i vuit anys els agradarà.

 

 

liliLili
Wen Dee Tan . Babulinka

Una vegada, en un poblet, hi vivia una nena normal que es deia Lili. Bé, era normal tret de per una cosa… La Lili tenia els cabells vermells com el foc, cremaven tot el que tocaven. A la Lili li costava fer amics, ser diferent li portava molts problemes. Però… I si al final ser diferent fos un avantatge?

 

matiasMatias i el núvol
Ana Sanfelippo & Jorge G. Palomera. Bang ediciones

Avui és l’aniversari d’en Matias! Per això la seva mare el desperta ben d’hora per a celebrar-lo amb els seus familiars i amics. Durant un parell d’hores que dura la festa, en Maties juga, menja i es diverteix sense parar. Fins i tot bufen les espelmes i reventen la pinyata! Però el més divertit arriba quan en Maties es queda sol i obre els regals… L’últim de tots té a dins, un núvol! I què podem fer amb ell? En Maties i el seu gosset buscaran totes les opcions per a jugar amb el núvol abans de que la mare els enviï a dormir.

zooEl pare vol anar al zoo
Coralie Saudo. Kókinos

El petit protagonista d’aquest conte té un papà que se les porta. És afectuós i divertit, però al zoo no para quiet ni un segon; s’encapritxa, s’impacienta i fins a té una rabieta descomunal. Resistirà el nen a aquest papà-remolí d’energia inesgotable?

Einar Turkowski, l’il·lustrador del mes (abril 2016)

cartell casa anitaEl proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, se celebrarà la 9a trobada d’il·lustradors que organitza la llibreria Casa Anita. Enguany tindrem la sort de comptar amb l’Einar Turkowski, un il·lustrador realment espectacular per com tracta els dibuixos, per com es dedica, per com cuida tots els detalls —des del llapis fins al paper— per aconseguir uns resultats brillants, bonics i misteriosos.
No té molts llibres publicats perquè s’ho pren amb dedicació. Per exemple,  el seu primer llibre Era fosc i sospitosament tranquil, amb el que li va arribar el reconeixement i va ser mereixedor de nombrosos premis, li va ocupar tres anys. D’aquesta “opera prima” es va dir:
Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en el seu treball com a il·lustrador gràcies a la seva especial manera d’explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació a que el lector s’endinsi en els originals mons que ell crea, plens de màgia i poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, enginy i fins i tot “color”. I, encara que per concedir aquest guardó atenem tan sols als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s’afegia una immillorable qualitat d’impressió.

einarturkowski.de_portrait1Encara que el vostre coneixement de l’alemany sigui nul, val la pena fer una visita al web d’aquest autor http://einarturkowski.de i acompanyeu-vos del traductor google (poc fiable, però una mica d’esforç per part nostra, ajuda) per veure com treballa, quins materials fa servir i la minuciositat dels seus dibuixos. Val la pena.

Els llibres que podem trobar d’aquest autor són:

era fosc

Era fosc i sospitosament tranquil
Una nit, de cop, un vaixell amarra en una platja de dunes i el seu únic tripulant s’instal·la en una casa abandonada que hi ha allà, a la vora del mar. El pescador desperta el recel dels habitants del poble a causa dels objectes que apareixen al voltant de la casa (peixos penjats en cordills o mig enfonsats a la sorra, contenidors buits al jardí). Encegats per una curiositat més aviat malsana i provocant tota mena d’especulacions estrafolàries, l’espiaran i tafanejaran el seu dia a dia per comprendre què hi fa, aquell home, al seu estimat poble. Finalment descobreixen com aconsegueix aquells fantàstics peixos… és un pescador de núvols!

Una llum diminuta sorgí del no-res
En una antiga i solitària casa, el meticulós senyor Ribblestone dedica els seus dies a la jardineria. La seva vida tranquil·la es veurà trastocada quan certa estranya planta comenci a créixer en un racó dels seus dominis, posant a prova la paciència i l’enginy del seu guardià.

La-montañaLa montaña
En un país llunyà, una muntanya porta tota classe de desgràcies als que s’atreveixen a escalar-la. Però malgrat la terrible fama que l’acompanya, un home decideix aventurar-se en els seus paratges. Múltiples meravelles i dificultats s’obriran al seu pas amb una única finalitat: ensenyar-li a mirar.

El pastor, les ovelles, el llop i el marel pastor les ovelles...
Un pastor irlandès té un ramat amb moltes ovelles. Les ovelles li alegren la vida però, al mateix temps, sempre està temorós que alguna cosa dolenta els passi. Un dia, quan la seva por es torna insuportable, decideix vendre-les. Amb els diners adquireix una barca, es transforma en pescador i els seus temors desapareixen. Ara, quan la tempesta eleva el seu vaixell i pot albirar la seva casa sobre les ones, se sent completament feliç. Una història poètica sobre aquelles coses sobre les quals hem de reflexionar si volem trobar la felicitat.

casasCuando las casas regresaron flotando
Deu dibuixos-conte que es presenten plens de misteri i enigmes, en el blanc i negre habitual de l’autor. Un llibre sense text en el qual cada doble pàgina narra una història que crearà el mateix lector, sense més instruccions que les de seguir els camins de la seva imaginació. Una excusa per tal d’explorar totes les possibilitats que poden obrir-se amb aquesta fascinant obra. Un llibre que mai serà el mateix, ja que cada vegada que es visitin les seves pàgines explica alguna cosa diferent, i en tancar-se, el joc torna a començar.

Ttos els llibres de l’Einar Turkowski estan editats en català o castellà per l’editorial Libros del Zorro Rojo que és d’on hem extret les imatges.

Montaña-1

Una llegenda de Sant Jordi

CobertaSanJordiCrec que no sóc l’únic a qui agrada mirar les guardes interiors dels llibres i comparar-les. Sovint estan molt ben pensades i aporten informació sobre el conte.
Unes de les més originals i més ben treballades que he vist darrerament són les de la versió de la llegenda de Sant Jordi que acaba de publicar Andana. El disseny de la guarda posterior, especialment, és espectacular.

DSC04631
La història és una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.

DSC04635

La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:

Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

DSC04634 La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

LES DADES:
Autor: Joan Portell
il·lustrador: Sebastià Serra
Fotògraf: Carles Serra
Edat recomanada: + 5 anys
ISBN: 978-84-16394-28-9
Idioma: Català
Format: 24,5 x 25 cm. Tapa dura
Pàgines: 38 a color.
Primera edició: Març 2016

Contes escrits per pares i mares de l’escola Brasil (Barcelona)

A moltes escoles, d’ací pocs dies es començarà a posar en marxa la maquinària per preparar les activitats de cara a Sant Jordi. Una de les accions que segur es programaran serà la celebració d’uns Jocs Florals.
Voldria compartir una experiència que fan a l’escola Brasil de Barcelona des de fa set cursos: Concurs de contes escrits pels pares i mares de l’escola.
L’Imma Palahí m’ha explicat el funcionament general i ho podreu llegir amb més detall a la revista Guix del mes de gener.  Segons l’Imma:

lourdes_campuzano

la Lourdes Campuzano, mare de l’escola Brasil, impulsora i ànima del projecte

El primer conte guanyador en la primera convocatòria del concurs del Jocs Florals va ser “L`àvia Saturnina” escrit per la Lourdes Campuzano, mare d’un alumne, un escrit tendre i divertit, molt ben narrat sobre la diversitat cultural.
Un any després, la Lourdes va tenir la brillant idea de convertir el conte guanyador en un conte de paper i que anés il·lustrat amb dissenys propis dels nens i nenes de la classe del fill/a del guanyador/a ajudats pels nens i nenes del cicle superior.
El primer conte que va sortir a la llum en format paper va ser “La planta” escrit per Estefania Lazare, mare del Max i el Biel, on explica que hem de cuidar les plantes igual que a les persones.

El segon conte publicat va ser “Lletres i colors” escrit per Marissa Nadal, mama de la Joana i la Martina, on la fantasia no té límits al costat de l’àvia Delfina i el racó de somnis dels dimecres.

El tercer conte editat “Sinohosé” de Yolanda Molina, mama de la Jana, fa un viatge pel món I pels valors més importants.

La quarta publicació va ser “El millor estiu de la Sandra” escrit per la Isabel Martínez, mare del David i l’Ivan, on ens narra com és de diferent un poble a ulls d’un infant de ciutat.

La cinquena edició va ser pel conte “Lluvia” escrit per la Sara Martínez, mama de l’Aroa Martínez, on la protagonista és una nena anomenada Lluvia que ens convida a una bona reflexió per ser ecològics amb l’aigua.
La sisena edició serà pel conte guanyador “El libro de Céline” de Mireia Mulet, mamà de la Júlia ens convida a reflexionar sobre la bellesa. Un viatge interior de la Cèline ens obre els ulls als valors interpersonals I intrapersonals.

Potser, però, calia quelcom més: calia donar-los una empenta, un estímul prou convincent per decidir-los a agafar la ploma i començar a escriure. Quan la nova companyia de teatre de pares i mares de l’escola va decidir incorporar els infants en les representacions, hi va trobar la solució: i si implicaven també els infants en l’elaboració del conte? I si eren ells –el fill o filla de l’autor/a guanyador/a i els seus companys de classe- els que il·lustressin, o si més no pintessin, l’obra? D’aquesta manera la presentació del conte seria molt més atractiva…
I es va anar engrescant tota sola: -I si li posem també veu? I si el fem també en paper perquè els pares i mares puguin guardar-lo com a record?- Va ser d’aquesta manera com aquella agosarada idea va anar prenent força i va començar a materialitzar-se. No hauria estat possible sense la confiança cega d’una vintena de pares, mares, mestres i infants, que van confiar en el projecte i s’hi van prestar a col·laborar. Gràcies!

Ara els nens i nenes de la nostra escola poden anar a dormir amb els contes il·lustrats de l’escola escrits per la seva mare o per la mare dels seus amics i amigues.

Més informació a:

Descripció dels contes
http://ampaescolabrasilbarcelona.blogspot.com.es/p/els-contes-de-lescola-brasil.html