Ahir vaig tenir una alegria mot gran perquè van venir a l’Espai la periodista Núria Toril i els tècnics que fan «AULA LH» el programa que recull les notícies del mon educatiu de la ciutat de l’Hospitalet. S’emet cada dimecres a les 20 hores i podem veure entrevistes, reportatges i notícies amb l’actualitat dels centres educatius i aquelles experiències singulars, destacades i rellevants. Si no els pots veure aquell dia, no et preocupis perquè queda tot arxivat al web https://lhdigital.cat/programes/aula-lh/
Vaig tenir l’oportunitat d’explicar què fem a l’Espai Llamps i Centelles, parlar de literatura infantil i presentar algunes de les lectures que m’han agradat dels darrers mesos.
Com cada any, quan arriben els dies previs a Sant Jordi, a l’Ofici d’educar fem un programa especial relacionat amb la literatura infantil i juvenil. El d’ahir, diumenge 19 d’abril, va estar dedicat a conèixer el potencial de les xarxes socials i vam comptar amb la col·laboració de la Marina Llompart, la Paula Jarrin, la Marta Cava i la Mixa, totes ells persones sàvies i compromeses amb la LIJ. Va ser un programa on vaig aprendre molt.
Com que l’Elisabet ha fet un bon resum, li he demanat de transcriure’l i aquí, a continuació, el teniu. Al final trobareu l’enllaç per poder-lo escoltar.
La força dels likes en els llibres infantils i juvenils: “Hi ha qui confon recomanació amb publicitat”
Cinc prescriptores reflexionen sobre el potencial dels algoritmes i les xarxes per divulgar la literatura infantil i juvenil
Segons el sector editorial, són molts els joves que descobreixen llibres a través de TikTok o Instagram; i hi ha llibres que es viralitzen a xarxes i es converteixen en èxits de vendes. Les xarxes són una nova finestra a la divulgació, i han irromput amb força booktubers, bookstagramers, booktokers i pòdcasts dedicats específicament a la literatura infantil i juvenil.
“Falten espais per xerrar de literatura infantil i juvenil als mitjans tradicionals”, lamenta Marina Llompart, editora d’infantils de La Galera, i per aquesta raó les xarxes s’han convertit en un espai excepcional per donar-hi visibilitat.
Les xarxes, una finestra a la divulgació
Les xarxes ens ofereixen una nova finestra, que s’ha d’ocupar, si no ho farà el mercat, assegura Paula Jarrin, de la llibreria Al·lots:
“Llegim i seleccionem llibres per a infants amb unes inquietuds o gustos, perquè els mestres en puguin fer lectura en veu alta o perquè es facin servir als clubs de lectura.”
“Parlar de llibres a les xarxes ha permès democratitzar la lectura i que tothom pugui recomanar allò que li agrada”, reconeix Marta Cava, bibliotecària a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, que ha treballat en biblioteques escolars i fa clubs de lectura:
“Però també té un punt de perillós, hi ha gent que confon la prescripció amb la publicitat. Quan prescrius és que has fet un filtre, has llegit bé el llibre i saps veure quin potencial té. I això és molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial.”
La Mixa, Anna Pardos i Ripoll, booktuber i bloguera, diferencia el que és parlar d’un llibre, explicar de què va, de fer una recomanació, si li ha encantat i veu que el llibre té potencial, una vegada llegit. La feina dels prescriptors és llegir molt, assegura el mestre Jaume Centelles, creador de la pàgina Invitació a la Lectura:
“Per saber distingir entre els llibres llaminadures, que te’ls empasses i s’esvaeixen, i els llibres potents, dels quals surts transformat, i els recomanes emocionat.“
Quan prescrius filtres, has llegit bé el llibre i veus quin potencial té, molt diferent de fer publicitat d’un llibre perquè te l’ha enviat una editorial, assegura Marta Cava
Mediadors a xarxes de literatura infantil i juvenil:
Els de “Tàndem”, pioners
“L’any 2004 apareix Facebook, YouTube el 2005, Instagram l’any 2010, i TikTok el 2016″, relata Marina Llompart, conductora de clubs de lectura infantil i juvenil:
“Aquestes xarxes, a banda de permetre la proliferació de bookstagramers, booktubers i booktokers o persones que parlen de llibres, també ha facilitat una via d’exposició dels mediadors literaris.“
“Però a les xarxes hi ha molt soroll i costa molt triar perquè hi ha un aparador molt frenètic”, explica Llompart i d’aquí que el 2020 creen amb Guillem Farga el pòdcast “Tàndem“:
“És un espai de conversa i reflexió amb experts i professionals que en saben molt, per apropar la literatura infantil i juvenil a infants i joves i que en tots aquests anys ha generat comunitat al seu voltant.“
“Tàndem” té una extensió, “La lletra petita“, a 3Cat, més dirigit a les famílies, explica Marina Llompart, que ens parla dels criteris per recomanar:
“Una cosa és la qualitat literària i l’altra el nostre gust personal. Mai recomanarem un llibre que no tingui qualitat perquè perdríem credibilitat com a prescriptors. Potser no és el llibre que més m’agrada, però té el seu lector.“
Marta Cava, de la bíblio a l’Insta
A la bibliotecària Marta Cava li passaven petites joies poc conegudes per les mans, del fons literari de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i ja fa 10 anys va decidir crear un canal a Instagram per divulgar-les:
“M’agrada un llibre, el recomano, i espero que arribi a algú. A vegades companyes de les biblioteques em diuen que es miren totes les meves recomanacions perquè realment filtro els bons llibres, i a mi m’omple el cor.”
Hi ha la creença que a xarxes necessites rebre likes i comentaris per arribar als lectors, però no saps quin abast real poden tenir les xarxes, reconeix la bibliotecària:
“A vegades al cap de 3 mesos et trobes algú que et diu que li va agradar moltíssim el llibre que vas recomanar. Tot i que també és cert que hi ha pressió a les xarxes per publicar recomanacions i hi ha qui ho fa sense ni haver-se llegit el llibre!”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa
La Mixa, l’aposta més jove a xarxes
La Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans, va començar a parlar de llibres el 2015 en un blog. I quan es va adonar de la bona acollida dels booktubers i els instagramers i que faltava una comunitat en català per a joves a les xarxes, va fer el salt a Instagram, TikTok i YouTube:
“Entre els adolescents tenen molta força les recomanacions entre iguals. Als joves els agraden històries que els interpel·lin, els entretinguin i no els tractin amb condescendència, i que els ajudin a entendre qui són: romàntica, còmic, manga, misteri, thriller, aventures, fantasia…”
Llegir és un acte molt solitari, i les xarxes permeten compartir aquesta passió amb lectors d’arreu del món, assegura la Mixa:
“Els booktubers, bookstagramers i booktalkers demostrem que la lectura és una afició que pot ser divertida i contribuïm a fer comunitat i a crear joves lectors.”
Si fan POC CAS, fem un pòdcast!
El novembre del 2023 va néixer el pòdcast “POC CAS“, de la mà de Carlota Torrents, Tina Vallès i Paula Jarrin, fent referència al poc cas que es feia a la literatura infantil i juvenil. Ja van per la tercera temporada i ara també el podeu veure en vídeo a Vilaweb:
“Parlem amb calma d’un tema que pivota al voltant de 6 llibres. Et trobes precioses sorpreses de famílies que venen a la llibreria i ens han sentit, és un públic entusiasmat amb moltes ganes d’escoltar, aprendre i llegir a partir de les nostres recomanacions.”
“Tots els que fem prescripcions a les xarxes ens fem costat”, assegura la Paula Jarrin, amb un objectiu comú: donar visibilitat a la literatura infantil i juvenil.
L’efecte Centelles a xarxes
Fa 15 anys que el Jaume Centelles va crear la pàginaInvitació a la Lectura, i ara ja té més d’un milió cent mil visites:
“La pàgina és un diari de tot el que faig, puc recomanar els llibres que m’agraden i em permet arribar a gent de tot el món, des de Xile fins a Tailàndia, on no m’haurien conegut mai abans, o autors que t’escriuen per donar-te les gràcies o també ajudar els mestres a triar lectures d’aula.”
Més que una finestra, l’efecte de les xarxes és una porta giratòria, pel Jaume Centelles, perquè et permet veure el que passa al món, i també que tothom vegi el que tu fas.
Les famílies segueixen agraïdes les recomanacions dels pòdcasts de literatura infantil i juvenil, asseguren Paula Jarrin i Marina Llompart
“Som una societat més compradora que lectora”, coincideixen les 5 prescriptores. “Les xarxes impulsen més ensenyar que no pas comentar o explicar”, lamenta Marta Cava.
“Les xarxes tenen el poder de tornar a posar llibres de moda, com els clàssics –explica la Mixa–, però cal entrenar l’algoritme al nostre favor amb els gèneres que ens agradin.”
I, sobretot, més enllà de les xarxes cal no oblidar la presencialitat, reivindiquen totes, i anar a les llibreries, a les biblioteques i als clubs de lectura!
Com cada abril, us comparteixo el tríptic amb la meva selecció per si voleu fer-hi una ullada.Al final, us podeu descarregar el tríptic. Son dues pàgines fetes amb canva que, un cop impreses a doble cara, es poden plegar i coincideixen perfectament.
Aquesta vegada he buscat un pensament d’en Roberto Bolaño que ens recordava que la relectura també és un veritable plaer. I m’ha vingut al cap una altra idea que té a veure amb les novetats perquè en la selecció trobareu alguns llibres que no són novetats perquè es van publicar fa molts anys, i ara s’han tornat a reeditar en una nova edició. És el cas dels “10 aneguets de goma” de l’Eric Carle, “Guaraçú” de Ricardo Alcántara i “La composición” d’Antonio Skármeta. Ho celebrem, perquè un llibre que s’ha publicat fa molts anys i no l’has llegit, per a tu és novetat.
CICLE INFANTIL
10 aneguets de goma Eric Carle. Beascoa
Si Fa Sol. De falda Cristina Correro. Combel
Parxís Maria Girón. Kalandraka
El teu bosc Jon Klassen. Corimbo Travesía
Sant Jordi i el drac. Festa grossa Oriol Garcia. Combel
La vaca bruna Roser Capdevila. Bindi books
La picabaralla Clotilde Perrin. Maeva Young
Pedra a pedra Giuliano Ferri. Kalandraka
La meravella Tom Percival. Andana
La casa de la petita porta vermella Grace Easton. Blume
CICLE INICIAL
Alexandria Patricia Cocq. Babulinka
Una vegada vaig ser un arbre Eoin McLaughlin. Animallibres
L’Estruç al mercat Cristina Oleby. Flamboyant
Guaraçú Ricardo Alcántara. Bindi Books
On és el meu llapis groc? Lucía Rovira. Joventut
La història d’en Mo Yeonju Choi. Libros del zorro rojo
Pluto Rocket. Arriba a la ciutat Paul Gilligan. Andana
L’apagada Luis Amavisca. Mediterrània
Les gallines no volen Mireia Aleu. Zahorí books
Dos regalos. Una aventura inesperada Mikel Valverde. Astronave
CICLE MITJÀ
Hi havia una vegada… Els rècords dels contes Laura Ortega. Flamboyant
Zoo literari Ramon besora. Meraki
El misteri de l’eucaliptus Paul Cox. Libros del zorro rojo
Desencanteris. Una oferta molt llaminera Pablo C. Reyna. Joventut
Hans mig cèntim Diana Coromines. PAM
Ingràvida Fran Pintadera. Bookolia
A casa M. Carmen Aznar. Akiara
Los pequeños cristaleros Antonia Roselló. Ekaré
La rentadora que no renta Sara Molina. Mtm
Ludwig y el rinoceronte Noemi Schneider. Lóguez
CICLE SUPERIOR
Coreografies animals Núria Solsona. Zahorí
Quan cau la nit: Mylaine Marion Achard. Astronave
Cobweb Michael Morpugo. Bambú
Història del NO Elena Levi. Takatuka
La composición Antonio Skarmeta. Ekaré
Eclipsi. Quan la llum desapareix Noemí Fabra. Zahorí books
Això és un artista! Gaudí Patricia Geis. Combel
Operació Dancing Queen Pasqual Alapont. Andana
L’Òscar i jo. Tot el que tenim Maria Parr. Nórdica
Els clubs de lectura, fàbrica de joves lectors, ens recomanen llibres.
Ahir, a l’Ofici d’educar vam celebrar la Diada de Sant Jordi, parlant del potencial dels nombrosos clubs de lectura que hi ha arreu de Catalunya, a les biblioteques, llibreries i escoles. L’Elisabet Pedrosa ha redactat el següent resum:
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir, l’esperit crític i l’educació i la vocació literàries
Per crear i consolidar l’hàbit lector des de ben petits, a Catalunya hi ha més de 450 biblioteques, que són el motor de centenars de clubs de lectura, 800 només a la ciutat de Barcelona, amb més de 10.000 usuaris. De la voluntat de compartir el que s’ha llegit van néixer els clubs de lectura a finals del segle XX a la biblioteca Francesca Bonnemaison, del barri del Born, inspirats en els “reading clubs” del Regne Unit. Es van anar expandint i ara pràcticament no hi ha cap biblioteca sense un club de lectura, assegura Óscar Carreño, impulsor de clubs de lectura i autor d’“El eco de las lecturas. Introducción a los clubes de lectura”:
“L’èxit dels clubs de lectura neix de la necessitat de trobar espais de conversa, és transgressor i revolucionari llegir per parlar cara a cara; i s’ha estès també per la senzillesa del seu funcionament.”
Els clubs de lectura creen joves lectors i desperten el debat, i la reflexió al voltant d’un llibre i les vocacions literàries (font Maria Gajas)
Convertir la lectura en un plaer, en lloc d’una obligació
Els clubs de lectura han traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a llibreries, cafeteries, restaurants i presons. La Maria Gajas, professora, màster en Biblioteca Escolar, condueix diversos clubs de lectura, com el de la llibreria Lectors, al Tren!, de Rubí:
“Tenim joves lectors que venen perquè volen, i fins i tot repeteixen. Els proposem llibres que interpel·lin el seu context, adaptant les activitats i el registre a l’edat. Tot i que validar un títol que ells triïn per llegir i comentar entre tots té un poder enorme, per la gran força de la recomanació entre iguals.”
La clau és rebaixar l’obligatorietat per aconseguir el plaer per la lectura, fàcil en el cas dels petits però més complex per als adolescents, i apunta Carreño una solució:
“Les lectures explosives: buscar els efectes explosius de la lectura fora del llibre: farcir un marc d’activitats insospitades, com una visita al Camp Nou o al clavegueram, que facin arrelar en el jove l’exercici de la lectura. És la capacitat i la potència de crear una imatge que arreli i perduri en la memòria del lector.”
Les lectures explosives porten el debat més enllà del llibre per motivar els joves lectors i perquè els deixi emprenta la història (font Òscar Carreño)
Que cada infant trobi el seu llibre
Sobretot ser un model lector, reivindica Jaume Centelles, autor de “La biblioteca, el cor de l’escola” i “El abrazo de la literatura”, i trobar un llibre que els interessi:
“Un llibre ha de tenir 3 coses perquè els enganxi i contribuir a crear l’hàbit lector: que els diverteixi, que els desperti emocions i que aprenguin, que els aporti coneixements.“
I perquè cada infant trobi el seu llibre algú els l’ha d’oferir, una feina conjunta de docents, bibliotecaris, llibreters i famílies, assevera Centelles. Funciona també fer connexions amb altres llibres, sèries, pel·lícules o videojocs, assegura Maria Gajas.
Cal fer veure als joves que la lectura continua sent un element de prestigi, proposa Carreño, tot i que reconeix que durant l’adolescència la vida sovint no passa pels llibres, però si s’ha sembrat la llavor durant la infància no hem de patir, tard o d’hora hi tornaran, assegura convençut.
Imatges molt ben dibuixades amb una frase. Coses que fan bona olor o coses que fan llum, o coses que tenen ratlles, i hi ha 5 o 6 imatges que ho il·lustren. Què tenen en comú una crispeta i una granota? I una llauna de tonyina i un paraigua? És un llibre amb més de dues-centes imatges amb el qual jugar i descobrir que el que aparentment és molt diferent pot tenir més semblances de les que imaginem.
És una biografia del futbolista brasiler Pelé. És la història de dos amics inseparables i units per una passió: el futbol. Junts muntaran un petit equip de futbol per participar en el campionat de la seva ciutat. I a través del futbol aprendran que el que de veritat importa a la vida no és competir, sinó compartir i passar-ho bé. És un llibre sobre l’amistat, la família, la tolerància, el racisme o les desigualtats socials, ideal per als amants del futbol.
Si de petits sembrem la llavor de la lectura, despres de l’adolescència hi tornaran, asseguren els experts
La Clàudia té un misteriós veí nou, que ha arribat carregat de caixes de llibres i que només es comunica amb pòstits. Qui deu ser? A què es dedica? Per què viu sol? Les respostes li arribaran via pòstits. Llibre d’intriga, molt divertit i per passar una molt bona estona.
La Sra. Smith, una senyora gran enfadada amb el món, decideix marxar d’on viu, a la recerca d’un indret on la vida sigui com ella recorda de quan era petita. Però l’arribada d’una científica amb els seus fills, A, B i C, li trastocarà tots els seus plans de partida. Divertida novel·la sobre la família i l’amistat, amb uns personatges brutals, i molt ben escrita.
És la història d’una nena a qui li regalen un porc com a animal de companyia per al seu aniversari. A partir d’aquí comença una història divertida i amb un punt de misteri al voltant del porc i de les salsitxes que surten d’aquest animal. És una història esbojarrada, divertida i amb tocs de misteri que us farà mirar les salsitxes amb uns altres ulls.
És un gat a qui no li agraden els imprevistos, i quan s’està preparant per menjar una sardina per sopar, truquen a la porta. Primer no vol obrir la porta, però truquen moltes vegades, i és un pingüí, amb una motxilla a l’esquena, disposat a quedar-se a casa seva sense permís. Com s’entendran dos animals tan diferents? És un llibre molt divertit.
Cinc animals de la vall de Blim es desperten un matí convertits en persones. Què està passant? S’han convertit en animals màgics, éssers fantàstics que han de complir una missió: aturar els plans del malvat mag Otto. Té algunes pàgines en format còmic i és ideal per als que els agrada molt la fantasia.
És un manifest a favor de la contemplació de tot allò que ens envolta, un al·legat a anar per la vida amb paciència i observant tots els petits detalls: plantes, insectes. Escrit de manera accessible i il·lustrat amb rigor científic, és molt més que un catàleg d’éssers vius. És un instrument per educar la nostra mirada i deixar-nos portar per tot el que ens ofereix la natura. A partir de 10 anys.
Recomanat per a nens i nenes a partir dels 10 anys. És un còmic preciosament il·lustrat que explica la colpidora història de dues germanes jueves, la Lisou i la Mylaine, que veuen com el nazisme els destrossa la família. La germana gran va a un camp de concentració i s’explica tot el periple d’aquest exili, en la primera part de dos llibres (la segona part es publicarà aviat i és la història de la germana gran). Una història basada en fets reals de la família de l’autora.
A partir de 14 anys
📚La trilogia de “Noceà”, de Ricard F. En el futur, el nivell del mar ha desfigurat Europa, i ha convertit l’oceà en el Noceà. La societat, governada per la dictadura neoliberal de Systema, viu submergida en conflictes socials continus. Arribada a l’adolescència, l’Atari pren la decisió de venjar la mort de la mare a mans de la policia quan ella era petita i lluitar per la justícia social, amb l’ajuda de la Tika, una altra òrfena revoltada. Ideal per al públic juvenil i lector de còmics, especialment interessats en la ciència-ficció, la distopia i les històries d’acció i aventura.
L’N té gairebé 15 anys i somia ser cinturó negre. Però l’N també vol fer un petó al Raul. L’N és adolescent, i li passen totes les coses que passen als adolescents, i ho deixa tot per escrit: fa esport, no li agrada escriure, però en el fons el llibre és el seu diari. És un retrat sobre l’adolescència, sense lliçons, recomanat a partir de 3r d’ESO.
La Xènia vol ser metge i estudia molt per aconseguir-ho. Però un dia s’enamora d’algú amb qui comparteix la seva passió per la lectura. És algú a qui només coneix a través d’internet i que acaba no sent qui ella s’imaginava. Enganyada, ho confessa tot als seus pares. Aviat, però, un paquet inesperat li revelarà la identitat de la persona misteriosa. Tot un nou clàssic contemporani per a joves amb èxit assegurat.
La recomanació entre iguals té una força enorme,reconeixen els experts
L’autor fa un retrat de l’estrella del futbol, Leo Messi, que amb 13 anys arriba al FC Barcelona. És quan comença el camí que el portarà a convertir-se en el millor jugador de tots els temps. Llibre ideal per reviure el privilegi de veure jugar Messi i per utilitzar l’eina de l’esport per introduir els joves a la lectura.
El brutal assassinat de la dona i el fill d’un famós jugador de bàsquet de l’NBA sacseja la vida quotidiana d’una ciutat tranquil·la. El sergent Joan Pons i el seu equip acabaran descobrint, no sense pressions i trampes, una trama pensada al detall durant molts anys. Llibre d’intrigues, que va rebre el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil el 2009.
Els clubs de lectura contribueixen a despertar la motivació i el plaer de llegir i de compartir històries
Recordo que a l’Hospitalet, a finals dels anys 80 i principis dels 90, fèiem unes trobades mensuals on hi participaven mestres, bibliotecaris i algun llibreter. Ens reuníem al Centre d’Estudis i xerràvem de literatura, d’animació a la lectura i de com podíem fer de la nostra ciutat un lloc més lector. Una de les accions era un butlletí anomenat “Sopa de lletres”, com el grup, on publicàvem temes, entrevistes a autors, receptes per invitar a la lectura, i tot allò relacionat amb l’educació literària dels infants i joves.
En un dels butlletins, abril de 1990, li vam demanar a la Roser Capdevila que ens fes la il·lustració per a la coberta. Han passat 35 anys però encara conservo aquell butlletí on es veu el drac muntat a una vespa passant pel damunt d’un Sant Jordi abatut, i una gallina que llegeix.
Aquest és l’estil de la Roser Capdevila: sorneguer, enginyós i amb un punt subtil que ens obliga a mirar una mica més enllà del que es veu a simple vista.
Aquest dies a les escoles s’està preparant la Diada de Sant Jordi perquè tot just en tornar de les vacances celebrarem un dels esdeveniments més esperats del curs.
En aquest blog, fa setze anys vam començar a pujar recomanacions de lectures que ens han agradat. Normalment dos cop l’any, coincidint amb els dies previs a Nadal i Sant Jordi. Les podeu trobar a la pestanya superior, allà on diu Recomanacions. Guies de lectura.
Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però sempre aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques i remeneu, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.
Us passem el llistat, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.
CICLE INFANTIL
Blau Pop Aurore Petit. Combel Cesc i Alabert. On són les galetes? Chris Naylor-Ballesteros. Cruïlla La bicicleta del senyor Ruraru Hiroshi Ito. Club Editor Un any molt enfeinat Leo Lionni. Kalandraka Don Romualdo Margaria del Mazo. Tres Tigres Tristes El monstre blau Petr Horácek. Joventut ¡Yo puedo sola! Kathrin Scharer. Lóguez La Júlia i els seus amics. Estiu Marianne Dubuc. Tramuntana El drac forner Devin Elle Kurtz. Astronave On amagar una estrella? Oliver Jeffers. Andana
CICLE INICIAL
Menjacabòries Anthony Browne. Kalandraka Mai ballis amb un dinosaure Pamela Butchart. Libros del Zorro Rojo El gat Boris. L’avió Erwin Moser. Flamboyant Topotip i Topotap Roberto Piumini. Libros del Zorro Rojo. Llop a la neu Matthew Cordell. Corimbo Travesía Les tres pedres Olivier Tallec. Birabiro La noguera Gonzalo Moure. Akiara Books Coses que sí, coses que no Bernadette Gervais. Petaletras No estoy perdido Kashelle Gourley. Catapulta Del costat bo Marido Viale. Kókinos
CICLE MITJÀ
La hacedora de barcos Nono Granero. Diego Pun Guia il.lustrada de les tragèdies de cada dia Noritake Suzuki. Libros del Zorro Rojo Extrañas parejas Pablo Albo. Pastel de Luna Per a què serveix? Jose María Vieira. A Fin de Cuentos L’intercanvi L. Karol. Bindi Books Soc un bosc Alex Nogués. Savanna books El frac del pingüí Carlos López. Baula Jan el gran Marjorie Weinman. Blackie Books Ha nascut una illa Virginie Aladjidi. Zahorí Books Estol de núvols Irma Borges. Akiara
CICLE SUPERIOR
Observologia Giselle Clarckson. Libros del Zorro Rojo El salt de la granota Teresa Franquesa. Combel 102 dites il·lustrades Joan Antoja. Cossetània Soy un punto Guiancarlo Macri. Editorial San Pablo Marieta i el mort Carles Cano. Diputació de València Pirates. Tota la veritat Ekaterina Stepanenko. Takatuka Cant de riera Lola Casas. Alpina L’extraordinària vida d’un gos a les últimes Joan Berlanga. La Galera Qui és el primer? Rànquings animals Radka Piro. Animallibres Earhart. L’increïble vol al voltant del món d’una talponeta Torben Kulhman. Joventut
Quan arriben aquestes dates, apareixen nombroses edicions de la famosa llegenda. Moltes editorials busquen narradors i il·lustradors que posin el seu toc personal. Només cal passejar-se per les llibreries i comprovar la quantitat de llibres que hi ha als aparadors amb la Llegenda de Sant Jordi.
De tots els llibres que podem trobar, destaco la reedició d’un que feia anys que estava exhaurit i els afortunats que el tenien, el custodiaven com si fos un tresors irrepetible. A la biblioteca de l’escola en teníem un. Editat per Baula el 2008.
Ara s’ha tornat a publicar per a gaudi de tots nosaltres. Gràcies a la tenacitat del seu autor, en Josep-Francesc Delgado, el podem tenir a les nostres mans. El text és molt poètic i les il·lustracions d’en Roger Olmos són bellíssimes.
Com que és una versió lliure de la clàssica llegenda, en Delgado posa l’accent en la valentia de la princesa i en l’amor i la generositat per a enfrontar-se a les adversitats.
“La princesa no entenia res, i quina fou la seva sorpresa quan va girar el seu esguard cap al camí! Els rosers havien renascut en un cluc d’ulls i ara les roses s’obrien perfumades i frondoses. Encara entenia menys el que havia passat. Però, com que un silenci sepulcral s’havia ensenyorit de tot, va decidir tornar a dins de la muralla.”
Lectura recomanada a partir de cicle mitjà i especialment adequada per a cicle superior i secundària.
LES DADES Títol: La llegenda de Sant Jordi Autor: Josep Francesc Delgado Il·lustrador: Roger Olmos Editorial: Edicions del Roure de Can Roca Pàgines: 40 La Garriga, 2024
L’any 1993 es va publicar un assaig amb el títol «Com una novel·la». El va escriure un autor francès, en Daniel Pennac, i el va editar Empúries, amb una bona traducció d’en Sergi Pàmies. Encara el conservo perquè hi ha un decàleg que va fer molta fortuna i que acaba amb una frase que diu:
Aquests deu drets es resumeixen en un sol deure: «NO US EN RIGUEU MAI dels qui no llegeixen, si voleu que algun dia siguin lectors»
Una bona manera d’aconseguir-ho és posant en mans dels infants bones lectures que els facin gaudir i, si pot ser, els facin pensar. És per això que, un parell de cops d’any (Nadal i Sant Jordi) recomanem quaranta bons títols (segons en nostre criteri, naturalment) per si us poden “pistar” i que no us perdeu en el marasme de novetats i llibres aparentment llaminers que ocupen els millors llocs als aparadors de les grans llibreries.
Al final del llistat, com sempre, podeu descarregar el tríptic.
Bona lectura!
Cicle Infantil
Cesc i Alabert Chris Naylor Ballesteros. Cruïlla
Un dia cada un! Marianne Dubuc. Joventut
Un cuc suculent i rodanxó Katarina Macurová. Combel
¡Flores! Hervé Tullet. Kókinos
La sopa està llesta Susanne Straber. Joventut
Caracolico Julia Jiménez. SD ediciones
Deu dins un llit Katrina Charman. Editorial Combel
Som-hi, Kika! Marie Mirgaine. Ekaré
¿Malezas? Marie Dorleans. Pípala
Set monstres i un gat Rafa Ordóñez. Kalandraka
Cicle Inicial
Plou! Una nova aventura del Cuc Ramon D. Veiga. Takatuka
Te’n recordes? Sydney Smith. Libros del zorro rojo
Soy un punto Giancarlo Macri. San Pablo
Endevina què menjo! Katerina Gorelik. Baula
El gat Boris. La cambra del tresor Ervin Mosser. Famboyant
Dalt del turó! Barry Falls. Andana
Ai, ai! Els meus cabells Roser Capdevila. Bindi Books
Trèvol Nadine & Leng. Corimbo
Un metre d’històries de metre Ramon Besora. Meraki
Un artista és… Marta Ardite. Joventut
Cicle Mitjà
L’orquestra de l’Esperança Carmen Oliver. Joventut
David Colom De curses! Swapna Haddow. Flamboyant
Faules de la Fontaine Jean de la Fontaine. Barcanova
Les mans del meu pare Deok Kyu Choi. Litera
La llegenda de Sant Jordi J. F. Delgado. Roure de Can Roca
El viatge d’en Jep Jutta Bauer. Bindi Books
Manual per a pirates Pato Mena. Flamboyant
Ànec coix, gallina cega Ulrich Hub. Takatuka
El verano que cambió la vida de Mihail Carmela Trujillo. Bambú
La pequeña evasión Marzena Sowa. Astronave
Cicle Superior
Mossegar la poma Lucy Knisley. Barcanova
Molly Wind Catalina González. Norma
Lluny del món K.P. Kavafis. Piscina, un petit oceà
Mentrestant, a la Terra… Oliver Jeffers. Andana
Los ecos del viento Antonio García Teijeiro. Kalandraka
Història revisada de les dones Katarzyna Radziwiłł. Ekaré
Aires de canvi (El carboni, el clima, la Terra i nosaltres) Debbie Levy. Animallibres
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam fer un programa monogràfic dedicar a conèixer les recomanacions de les bibliotecàries que també ens van contar com és la seva feina, els seus anhels i algunes anècdotes genials del seu dia a dia.
Va ser una conversa molt agradable amb:
La Graciela Martinez, bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, des de fa quinze anys. Ens va dir que “una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa, a més de tenir un bagatge lector i cultural ric; estar al dia de les novetats editorials i no deixar de formar-se, a més de voler aprendre i estimar la feina.
L’Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torredembarra, ens va compartir aquest pensament: “Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari: compartir i ajudar és la nostra manera de viure”
L’Eli Ramírez, bibliotecària a La Bòbila (l’Hospitalet) va dir que “les habilitats bàsiques d’una bibliotecària són l’empatia, la creativitat i la flexibilitat per adaptar-se a qualsevol necessitat que pugui sorgir”.
La Núria Vouillamoz, responsable de la biblioteca escolar del centre educatiu Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès) concep la biblioteca escolarcom “un espai emocional, que acompanya les necessitats dels infants, un espai hospitalari que acull tothom i on tothom troba el que busca”(refugi, històries compartides, informació per un projecte d’aula etc..)”
En Daniel Becerra, amb 25 anys d’experiència de bibliotecari (12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia i Alemanya) i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona, ens va acompanyar fent recomanacions.
Podeu sentir el programa sencer entrant al següent enllaç:
O llegint el magnífic article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i conductora de l’Ofici d’Educar i que transcrivim a continuació:
5 bibliotecàries ens recomanen llibres potents per a infantil, primària i secundària
Recomanacions de les bibliotecàries per Sant Jordi: llibres estrella de 0 a 18 anys
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar
A la cua de l’escola una nena demana llibres d’amor a la directora de la biblioteca, l’Ana Merino, que fa 24 anys que treballa a la biblioteca de Torredembarra, per ajudar unes nenes que s’havien enfadat:
“Em vaig emocionar i vaig omplir una bosseta amb llibres d’amor.Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari, compartir i ajudar és la nostra missió i ho fem a les tres escoles i els dos instituts del municipi.“
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa, defensa la Graciela Martínez, des de fa 15 anys a la biblioteca municipal de Cassà de la Selva, on a través de les visites escolars creen complicitat amb cada infant.
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar (Biblioteca de Torredembarra )
La bibliotecària ha de ser flexible, adaptar-se a les necessitats dels usuaris, perquè la biblioteca és vincle, defensa l’Eli Ramírez, amb 15 anys d’experiència i ara a la biblioteca La Bòbila (l’Hospitalet).
Les biblioteques són espais de vida, assevera la Núria Vouillamoz, des de fa 18 anys responsable de la biblioteca de l’escola Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès)
“La biblioteca escolar és un espai emocional i de saviesa, un refugi on l’infant troba el que necessita. La literatura és diàleg i ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos en els altres.”
La biblioteca transforma l’escola, assegura Daniel Becerra, amb25 anys d’experiència en biblioteques del món i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona.
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa i, amb les visites escolars, crear complicitat amb cada infant (biblioteca de Cassà de la Selva )
Llibres recomanats de 0 a 6 anys:
📚 “Benvinguda” de Marta Comín. Un petit llibre objecte que celebra l’arribada d’un nadó, amb rima suau, i elements desplegables en què naixeran 7 animals als ulls del lector.
📚 “Nina i Milo” de Marianne Dubuc. La Nina i el Milo són amics i van a fer un pícnic i a pescar fins que una forta ventada fa volar el Milo; i a partir d’aquí és l’infant lector que tria com continuar la història.
📚 “David” de Joana Corbata i Txomin Medrano. Descobrim la vida del David, que, tot i viure al carrer, sense casa i diners, no ha perdut la tendresa ni el somriure. Un llibre sense mots petit i bonic que convida a fixar-se en els detalls.
📚 “Petit, el peix” de Marta Cunill. El peix petit es convertirà en un peix gros i ha de trobar una peixera de la seva mida, tot i que no li agradi a tothom. Un llibre sense mots per iniciar-los en la lectura de còmics.
📚 “La meva casa al bosc“ de Laëtitia Bourget i Alice Gravier. Un àlbum il·lustrat preciós i d’aprenentatge que permet descobrir el camí cap a casa pel bosc i com és una casa per dins, gràcies al seu format desplegable de llibre acordió.
📚 “Veig, veig! La ciutat” de Cristina Losantos. Un llibre fantàstic que explica la vida d’una ciutat des que la gent es lleva fins que passa tot el dia, amb pàgines molt grans i mil detalls; i on els infants han d’identificar personatges com les Tres Bessones, la Caputxeta o el coet de Tintín.
Les biblioteques són bàsiques per combatre l’escletxa digital i democratitzar la cultura(Biblioteca la Bobila de l’hospitalet )
Llibres recomanats de 6 a 12 anys:
📚 “Dagfrid, una nena vikinga“ d’Agnès Mathieu-Daudé. Editorial Flamboyant. Una nena vikinga inconformista i cansada de la vida monòtona a l’aldea s’embarca per descobrir nous mons. Una història molt divertida per viure un munt d’aventures.
📚 “Ronia: la filla del bandoler“ d’Astrid Lingred. Una història d’aventura fantàstica, d’amor per la natura i d’amistat, amb la Ronia com a protagonista, la filla d’un valent i temut lladre que es fa amiga del fill del clan rival.
📚 “Adeu Blancaneu” de Beatrice Alemagna (Traducció Bel Olid). L’autora ens sorprèn fent que la narradora de la història sigui la madrastra envejosa, que expressa plàsticament el dolor i la venjança. Un clàssic explicat de manera diferent i intrigant.
📚 “Somriu” de Raina Telgemeier. Un novel·la gràfica en què els lectors preadolescents i adolescents se sentiran identificats amb la protagonista, la Raina, que porta ortodòncia i explora la seva identitat, l’amistat i els primers conflictes amorosos.
📚 “No estic de mal humor“Suzanne Lang i Max Lang. Primera entrega d’un ximpanzé, en Jim, a qui li passa tot allò que passa als infants: tenen rebequeries, i a vegades estan feliços i no saben per què, i fa que els infants empatitzin amb ell i es reconeguin.
📚 “La lletra que tot ho canvia” de Ramon Besora. Un llibre amb un joc poètic i unes il·lustracions meravelloses que mostra el poder de la creativitat, i que convida els infants a inventar poemes i rodolins.
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis és la clau per arribar als joves lectors segons les bibliotecàries (Oriol Nubiola)
Llibres recomanats de 12 a 18 anys:
📚 “Els llops de la Lluna Roja” de Josep Francesc Delgado. Un clàssic amb una història d’amor i de guerra, que narra la vida de la Maria, una pastora de tretze anys del Berguedà, i el seu gos Fílax, que s’enamora d’una lloba i fugen al bosc i la noia va amb ell per protegir-lo.
📚 Cendra” de Jonathan Auxier. La dura història de la Nan Sparrow, una nena escura-xemeneies que malviu al Londres victorià sota les ordres d’un amo despòtic, des que el seu mestre i cuidador la va abandonar deixant-li un tros de cendra. Un relat colpidor que arriba al cor.
📚 “El meu nom és Clítoris” d‘Isabel Llavoré, disseny d’Isabel Tort i modelatge de Toni Alarco. En l’obra el clítoris és un personatge amable i simpàtic, fet de plastilina rosa, que guarda el secret de la vida alegre, feliç, plaent i sana; perquè l’educació sexual és un repte.
📚 “Noceà” de Ricard Efa. Còmic en català, se situa en un futur distòpic en el qual el nivell del mar ha desfigurat Europa i governa el Systema, però dues noies amb un sentit molt revolucionari lluiten per canviar el món.
📚 “Gràcies, Mare Terra!” d’Ines Castel-Branco i Vanina Starkoff . Un àlbum il·lustrat, desplegable i molt poètic que és un cant o pregària de les tribus indígenes d’agraïment a cada element de la natura, i que apropa el valor de la natura i la poesia als joves.
📚 “Paisatges literaris“ de Núria Solsona. A partir de llibres clàssics, com “Les aventures de Tom Sawyer”, en presenta una imatge bonica, un fragment del relat, un resum de la història i una biografia de l’autor, que convida a buscar amb emoció la història original.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3202070/
El valor de les biblioteques i les claus per fer lectors
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis, és la clau per arribar als joves lectors, coincideixen a dir les bibliotecàries, tot i que reconeixen que són lectors més digitals i que a la secundària passen una certa crisi lectora. Per la Graciela Martínez:
“Cal recomanar amb entusiasme, te l’has d’haver llegit abans, i funciona deixar-los amb la intriga del final i crear complicitat.”
Falten més esforços institucionals per al foment de la lectura, la biblioteca democratitza l’accés a la cultura. L’Eli Ramírez reivindica el paper bàsic de la biblioteca per combatre la bretxa digital i la desigualtat, i per recomanar llibres té dues eines: la sinceritat i l’emoció. Per la Núria Vouillamoz:
“Cal empatitzar amb l’infant i posar-lo al centre de la recomanació.“
I lamenta la falta de reconeixement de la bibliotecària escolar i demana un especialista de biblioteca a temps complet.
Falta reconeixement de la bibliotecària escolar i un especialista de biblioteca a temps complet Biblioteca escolar Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès)
Tothom acabarà sent lector si li posem llibres potents a les mans, assevera Jaume Centelles, que proposa crear espais de lectura a casa, i reconeix que el seu somni és esdevenir un país lector. Per la bibliotecària Ana Merino:
“Una hora de lectura és una hora de salut! Recomano llibres a la cua del súper, a la piscina, al Tinder, som bibliotecàries 24 hores i el que hem d’aconseguir és posar de moda la lectura.“
Acabem recomanant la nova Superbiblioteca del SX3, que fomenta la vocació lectora dels infants i ens ajuda a triar llibres per Sant Jordi, amb l’Associació d’Editors en Llengua catalana i el Consell Català del Llibre Infantil.
Fa unes quantes setmanes que les llibreries estan organitzant les novetats que podrem comprar d’ací a deu dies. Se’ls gira feina perquè enguany hi ha tants llibres que valen la pena que serà complicat triar quins sí i quins no exposaran a les paradetes que el diumenge 23, Diada de Sant Jordi, ocuparan carrers i places de tot Catalunya.
Des que vam començar aquest blog, acostumo a pujar els tríptics de Nadal i Sant Jordi amb 40 bones lectures, deu per a cada cicle de Infantil i Primària.
Una part dels llibres que apareixen en aquesta tria són recomanacions valuoses de les persones que col·laboren amb l’Espai Llamps i Centelles a qui agraeixo la seva desinteressada aportació.
En el tríptic he volgut incloure la il·lustració de la gran Olivia, un petit homenatge al personatge creat per l’Ian Falconer, i el diàleg que apareix a la primera de les històries, abans que l’Olivia se’n vagi a dormir:
—Avui només cinc llibres, mare. —No, Olivia, només un. —Què et sembla si són quatre. —Dos. —Tres. —Bé, d’acord, tres. Però ni un més!
Cicle Infantil
Piratas en el jardín Atak. Libros del zorro rojo
El nou Silvia Vecchini. Barcanova
L’elefant amb ulleres Natasha Domanova. Nandibú
Una gran sorpresa Daniela Kulot. Kalandraka
Cuc i eriçó Ramón D. Veiga. Takatuka
Una habitació molt sorollosa Alicia Acosta. Flamboyant
Tigre Jan Jutte. Entredos
No a totes les nenes els agrada el rosa David Pintor. Barcanova
Les tres cabretes i el trol Marc Barnett. Andana
¡Shhh! Tini Malitius. Lóguez
Cicle Inicial
Hi havia una forma Cruschiform & Gazhole. Barrett
Detectiu Samsó Karerina Gorelik. Baula
Regreso al bosque de los cuentos El hematocrítico. Anaya
Te de maduixa al cau del teixó Eulàlia Canal. Bindi Books
El nen Colas Gutman. Animallibres
Papallona Marc Majewski. Ekaré
Narvalicorn i Medu Ben Clanton. Joventud
Uxío i amics Martin Romero. Astiberri
Orbie, dibuixa’m un xaibotó Frédérick Wolfe. Birabiro
Una papallona és pacient Dianna Hutts. EntreDos
Cicle Mitjà
Manual per a superherois David Aceituno. Flamboyant
La vida íntima de la Laura Clarice Lispector. Club editor
Paf! Volker Schmitt. Bindi books
Xiclet. Enganxa’t al vers Núria Freixa. Neopàtria
El gran llibre de l’aigua Sarah Garre. Combel
David Colom Swapna Haddow. Flamboyant
Alerta, verins! Jan Tytgat. Takatuka
Els pops tenen zero ossos Anne Richardson. Zahorí
Bill el lladre Allan Ahlberg. Babulinka
Enigmes del cos humà Víctor Escandell. Zahorí
Cicle superior
27 casas Raul Vacas. La Guarida
La meravellosa granja d’en McBroom Sid Fleischman. Blackie books
El bandoler llegendari Arnau Cònsul. Arallibres
Mòmies al descobert Ton Froese. Barcanova
El último oso Hanna Gold. Duomo
La lletra que tot ho canvia Ramon Besora. Meraki
Enigma animal Rachel Poliquin. Ekaré
Cartes d’amor de 0 a 10 Susie Morgenstern. Blackie Books
El passat dijous 23 de març vam fer la setena tertúlia clandestina i per a mi va ser força especial perquè m’acompanyaven dues persones a qui estimo i admiro, la Pilar Férriz i la Montse Marcet, llibreteres de capçalera, amb qui sempre ve de gust conversar sobre literatura en general.
Vam anomenar la trobada «A tres bandes» recordant un programa mític de TV3 que s’emetia un cop l’any el mes de desembre i tenia molta audiència. Potser recordareu «Nadal a tres bandes». En aquell programa gaudíem veient les filigranes i les caramboles impossibles dels professionals del billar. A la tertúlia clandestina vam emprar el motiu del billar per recrear l’ambient de les sales esportives on es troben (encara) els joves per jugar a billar i posar-se al dia de les novetats socials.
Vam començar la tertúlia recordant Ian Falconer, l’autor de la sèrie de llibres sobre una porqueta, l’Olivia. L’Ian ens va deixar, molt jove, fa un parell de setmanes. Una pèrdua per als qui hem gaudit llegint i explicat les aventures de l’Olivia, uns llibres que van començar a arribar a casa nostra fa uns vint-i-dos anys i des del primer moment ens van fascinar perquè trencaven amb la tendència del moment i presentaven unes il·lustracions minimalistes en blanc i negre amb esquitxades de color vermell amb un resultat espectacular. A més, a tots els relats s’inclou una referència a l’art (pintura, dansa, etc.) que ens obre altres finestres al coneixement.
Després van venir uns agraïments a les persones que van col·laborar perquè la trobada fos possible. La Gemma de la Biblioteca Tecla Sala que ens va prestar alguns materials d’atrezzo, la Fali sempre atenta a tots els detalls, les companyes Désirée i Imma, que van fer una aportació gastronòmica de qualitat i els patrocinadors d’aquesta clandestina Juvé & Camps que ens van permetre tastar els seus nous productes, a la post-tertúlia.
Com a la pel·lícula “El color del dinero”, malgrat que l’ambientació estava dedicada al món del billar, la tertúlia no anava de billar sinó de literatura infantil i juvenil. Aquesta és la consigna de les tertúlies. Es un acte de fe, podríem dir, perquè no se sap qui vindrà, però sí que se sap que gaudirem de l’experiència.
La idea era presentar novetats editorials pensant en l’esdeveniment del 23 d’abril, dia en que anirem a comprar llibres per a nosaltres i per a la gent que ens envolta. Com que s’edita molt (vam parlar de 22 obres cada dia) i resulta impossible llegir tot el que apareix, la saviesa de la Montse i la Pilar va ser d’una ajuda inestimable.
Saber quin llibre agradarà als infants no és fàcil. És una pregunta que ens fem sovint i no hi ha una fórmula màgica que determini si tal lectura serà adequada.
Cada infant té el seu ritme i les diferències entre ells (encara que siguin de la mateixa edat) són evidents quan ens referim als seus interessos i a les seves habilitats. També influeix l’entorn on viu, la seva personalitat i els seus gustos.
Tal com passa amb els aliments, és bo que hi hagi una dieta de lectures variada: llibres més exigents, llibres més senzills, llibres de poesia, còmics, de coneixements, etc.
Es tracta d’oferir lectures de qualitat, que enganxin, que plantegin històries emotives, que estiguin ben escrits, que la història tingui interès per als infants, que les primeres pàgines tinguin força narrativa i que el final tanqui els conflictes i ofereixi solucions positives.
Vam anar presentant alguns bons llibres i comentant què podem trobar a cadascun d’ells. Els 24 llibres que vam preparar són aquests:
Vam acabar amb una conversa a partir de preguntes de mares preocupades pel que llegeixen els seus fills, l’atracció que desperten les pantalles, les noves tendències, etc.
Va ser una tertúlia que ens va aportar criteris i de la que vam sortir amb la llista de llibres que buscarem i llegirem ben aviat.
Com sempre, un agraïment a les persones que ens fan costat habitualment i les que van venir per primera vegada a la tertúlia i van aconseguir el seu carnet VIP que les acredita com pertanyents al nostre club clandestí.
En acabar vam fer un picoteo dolç-salat i una copeta de cava Juvé&Camps que sempre ve de gust.
La propera tertúlia serà el mes de maig. Anirem anunciant el dia i l’hora i la contrasenya per accedir si no teniu carnet VIP.
Us deixem, a continuació, una pel·lículeta que recull alguns moments de la trobada.
La invitació a la lectura 