Tertúlia clandestina #5: literatura i vi
El 1997, catorze anys després de la mort de Georges Remi (Hergé), l’autor de les aventures de Tintin, es van trobar al soterrani de casa seva etiquetes de vins que havia escrit a mà i aquest fet va confirmar el que ja se sospitava, que tenia al celler particular un vins molt apreciats de la Borgonya i de Bordeus. Eren vins d’alta gamma d’aquestes dues regions on es fan vins excepcionals. Pels que no en sabem gaire de vins, potser no ens diu res si ens diuen que entre els blancs hi havia vins etiquetats com a Clos Blanc de Vougeot i Beaune Clos des Mouches (tots dos de la Borgonya) i que entre els vins negres destacaven tres anyades de Château Cheval Blanc, que es com dir el nèctar dels vins.

S’entén així que, a les seves aventures la presencia de licors, aiguardents i vins, sempre ben a prop d’en Haddock, fos una constant. A “Les set boles de cristall”, “L’afer Tornasol”, “L’illa negra”, “El secret de l’Unicorn”, “El cranc de les pinces d’or” i altres còmics de la sèrie, veiem al gran Haddock amorrat a la botella. A la tertúlia de dissabte vam comentar i repartir un joc basat precisament en “Tintin al Tibet”.

L’equip de mestres que preparem les tertúlies clandestines teníem certa intranquil·litat perquè no sabíem si el tema podria interessar. Sí que coneixíem experiències d’escoles d’arreu del país que fan visites amb els seus infants a les vinyes del voltant i aprenen com es fa el vi, tasten el most i veuen el que es produeix a la zona on viuen. Sabíem també que el convidat, en Santi Vivanco, era una garantia de conversa agradable, distesa i que ens aportaria multitud de records, vivències i saviesa.

Santi Vivanco pertany a una família que ha viscut, estimat i promogut la Cultura del vi des del seu poble, Briones (la Rioja), on han aixecat un museu i un centre de documentació espectacular, enveja dels museus del vi que hi ha arreu d’Europa. És visita obligada pels amants de la història, la cultura, l’art i el vi.

Visiteu el seu magnífic web: https://vivancoculturadevino.es/es/

Santi Vivanco, llicenciat en Dret, amb estudis de Filosofia, Viticultura i Enologia és el Director de la Fundació Dinastia Vivanco y del Museu de la Cultura del vi. Pertany a diversos patronats d’Art, arqueologia i Etnografia i sobretot, sobretot, és la persona que més sap de la poesia de Pablo Neruda. Amb aquesta premissa la tertúlia no podia sortir malament, de cap manera. I així va ser.

Li estem molt agraïts per haver acceptat desplaçar-se des de la Rioja fins a l’Hospitalet per compartir la seva experiència. A ell i a la Nuria del Río, Directora de la Fundación Vivanco para la Cultura del vino i Responsable del Centro de Documentación del Vino Vivanco, present a la trobada, de manera discreta.

Vam parlar de la Bíblia i de l’Alcorà, vam parlar dels romàntics (de Goethe i el seu Faust i dels Grimm i la seva Caputxeta), vam brindar amb els poemes de Benedetti i del mateix Santi (autor de nombrosos llibres de poesia), vam parlar del vi dels faraons egipcis, de l’aiguardent que prenia el Petit Ruster, el personatge inoblidable del relat de Selma Lagerlöf, de Roald Dahl, vam contar anècdotes que no es poden explicar aquí, vam riure recordant anècdotes dels porrons i de la verema, etc., i com qui no vol la cosa, les dues hores de tertúlia van volar, es van esvair com les aromes del vi. Ens va faltar temps per comentar “Els Ignorants” i altes lectures on el vi és element principal de la narrativa.

Per a les persones que vam assistir, crec que va ser un bon dia i alguns vam descobrir la passió per allò que els francesos en diuen “le terroir”.

Brindis
Por la cándida vida brindo
con el vino nuevo de viejas vides,
con música, con brisa, lluvia, viento meciendo las hojas
Y las ramas, con el sol de las primeres horas de la tarde,
con estrellas infinitas, con lágrimas y sonrisas,
con el corazón.

Brindo por la cándida locura, por la emoción de lo único,
de presenciar milagros, de haber hecho y estar seguro
de hacer en el futuro cosas que la gente no entiende
o no son previsibles.

Brindo con el cándido Amor apasionado, que no conoce
límites, ni sabe de prudencias y remilgos.

Brindo con el vino viejo de nuevas barricas,
por la evolución, por la emoción de lo nuevo,
por la paz interior personal, la felicidad compartida,
Por dormir haciéndole el Amor a la cándida conciencia.

Multiverso
Antología poética
Santi Vivanco Sáenz

Compateixo les emotives paraules que ha publicat al seu bloc, en Joaquim Fontboté, assistent a la tertúlia: https://joaquimfontbote.wine/sin-duda-el-vino-es-cultura/

Podeu veure algunes imatges més, clicant a: