Pam a pam, un clàssic de Leo Lionni

S’acaba de reeditar un altre llibre de Leo Lionni, un dels imprescindibles a qualsevol biblioteca infantil, autor dels meravellosos «Frederick», «El Petit Blau i el Petit Groc» o «Neda-que-neda». Es tracta de «Pam a pam», un àlbum il·lustrat, una faula que ens narra les aventures d’una eruga apamadora prou llesta com per salvar la vida d’una sèrie d’animals que volen cruspir-se-la.

Un bon dia un pit-roig va veure una eruga apamadora de color verd maragda que passejava per una branqueta.
Quan era a punt de cruspir-se-la…
–No te’m mengis, que soc una apamadora –va dir l’eruga–. Faig molt de servei, mesuro coses…

I així, continua mesurant, ara la cua del pit-roig, ara el coll del flamenc, el bec del tucà, les potes de l’agró… fins que quan és a punt de ser engolida la petita treurà partit de la seva intel·ligència i la seva imaginació per sortir airosa d’una manera sorprenent.
Aquest llibre, que va guanyar la primera de les quatre medalles Caldecott de Leo Lionni, planteja la dicotomia entre el que es pot mesurar (el bec del tucà) i el que no (una cançó) «Encara que no té una lliçó explícita, convida a buscar significat», va afirmar leo Lionni, autor d’aquesta obra amb un component simbòlic prou evident.

Destaca la tècnica del collage, que es pot treballar fàcilment a l’aula, però sobretot es pot fer un exercici formidable amb els infants de cicle infantil (P5) i primer de primària. El següent:

Després de llegir el conte i observar les il·lustracions és fàcil caure en la temptació d’imitar l’eruga apamadora i voler mesurar-ho tot, amb tota mena d’unitats (amb les mans, sí!, però també amb els peus, colzes, llapis, etc.) Si ens fabriquem una eruga apamadora de paper, per exemple, podrem saber quantes erugues fa la taula, el company de classe, la pissarra, etc.

Recomanat a partir de 4 anys. Senzill i bonic.

Les dades:
Títol: Pam a pam
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka
32 pàgines
Barcelona, 2018
Llibre mereixedor de la medalla d’Honor Caldecott l’any 1961 i premi New York al millor llibre il·lustrat.

 

 

Anuncis

Hirameki, un llibre que estimula la creativitat

portada-hiramekiL’Imma Palahí, mestra amiga, m’ha presentar aquest llibre fascinant i divertit titulat HIRAMEKI, una paraula japonesa que significa «inspiració».
El llibre conté una gran quantitat de taques de colors, fetes amb aquarel·les i de dificultat creixent que ens conviden a dibuixar a sobre segons la nostra inspiració. Té poques indicacions i totes les possibilitats (moltes) hi tenen cabuda. Les formes estranyes es poden transformar afegint ales i becs i es converteixen en ocells. També es poden dibuixar mans i cames i trobar-te amb algú que balla.
Els autors, Gunter Mayer (Peng) i Rudi Hurlzmeier (Hu), expliquen per a ells la taca és el principi d’una gran obra d’art i d’històries i que per aquest motiu van idear el llibre. És van adonar que qualsevol taca té la capacitat d’esdevenir una altra cosa, limitada tan sols per la capacitat de l’observador, més o menys com quan mirem núvols i imaginem formes.
Sembla que el llibre crea una mena d’addicció similar al que passa amb els sudokus i que un cop comences quedes enganxat… o això diuen.
Del que es tracta és de divertir-se.

hirameki2hirameki-interiorEl llibre és molt potent per estimular la creativitat dels alumnes (i dels adults també). Està estructurat en nivells de dificultat i, de mica en mica, es va millorant el procés creatiu, en la capacitat per veure i crear figures i, segurament, també milloren les habilitats com a dibuixant.
A partir de 6 anys.
Se m’acut que pot ser un bon llibre per, a partir dels éssers imaginaris que anem creant, passar a escriure les seves aventures.
Les primeres pàgines les pots disfrutar AQUÍ.

Dades:
HIRAMEKI
Peng + Hu
Editorial Sexto Piso
Any de publicació: 2016
Format: 21 cm x 16 cm
Pàgines: 192
13 €


El paraguas

el paraguas portadaA les recomanacions de Nadal que presentarem els propers dies hi ha un llibre que voldria comentar especialment. Es titula El paraguas.

Es tracta d’un àlbum il·lustrat que no té text i que ens proposa un viatge a través d’uns escenaris coneguts, en un dia de pluja, a vista d’ocell.
Comença amb un pla picat en que es veu la part de dalt d’un paraigües que protegeix (i oculta) a algú que acaba de sortir de casa seva. El paraigües és grog i pel camí es troba amb un altre de color blau (homenatge a El petit grog i el petit blau de Leo Lionni?) A poc a poc, a mesura que anem passant pàgines (dobles, a sang) altres paraigües, tots de diferents colors, es van afegint al viatge. Van cap al mateix objectiu i l’amalgama multicolor passa per un parc, espera l’arribada d’un tren, circula entre els gratacels del centre de la ciutat, i finalment, en un pla que es situa al mateix nivell dels infants que porten els paraigües, arriba al seu destí: l’escola!
Aquest àlbum transpira una atmosfera molt plàcida i les pintures són originals, refinades i subtils.

paraguas3
El llibre va acompanyat d’un CD amb 13 peces musicals interpretades al piano. Són unes peces minimalistes que desperten els sentits i són genials per ressaltar cadascuna de les 13 pàgines. Si es mira l’àlbum amb l’acompanyament de la música les imatges adquireixen una nova dimensió.

paraguas2Voldria destacar l’equilibri de les imatges, sobre com fan moure l’ull de l’espectador. Aquest llibre és una composició genial perquè quan parlem de moviment de les imatges volem dir, precisament, allò que “el paraguas” explica a la perfecció. D’una manera plàcida, tranquil·la, entres en la imatge per l’esquerra, busques el paraigües grog, et fiques en el seu interior, camines al costat dels nens i després surts de forma agradable per la dreta. Vas seguint el camí dels paraigües d’una manera natural.
Si mirem el llibre amb els infants ens permetrà anar imaginant el que hi ha en la part inferior, als costats, etc.
Un llibre ideal per aprofundir en el coneixement dels colors i també molt útil per anar comptant els catorze paraigües.

Les dades:

EL PARAGUASparaguas6
Autor: Jae Soo Liu
Música de Dong Il Sheen
Editorial: Pastel de Luna
Col·lecció Lejano Oriente
Any: 2015
Pàgines: 36
Format: 225 x 270 mm.
Tapa dura
16 €

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Pastel de Luna.

el paraguas

 

Hi havia una vegada una escola que llegia

DSC01291Quan l’acció educativa és clara hi ha preguntes i respostes, necessitat de compartir, exploració de camins inexplorats. Emociona veure com s’investiga, com es promou el treball cooperatiu, com s’enfoca la cultura i la comprensió de la nostra societat multidimensional.
Una de les accions que fem a l’escola i que facilita aquesta construcció de la comunitat d’aprenentatge gira al voltant de les exposicions creatives, un projecte de lectura i escriptura fet realitat des de fa tretze anys i que continua vigent perquè darrere hi ha un fonament teòric que el sustenta i unes persones que hi creuen en ell.
En el darrer número de la revista GUIX de desembre de 2012 hi ha un article on parlo d’uns dels projectes més reeixits de l’escola Sant Josep – El Pi, les exposicions creatives, i ho exemplifico amb la darrera: “la vida secreta dels arbres”.
Com qui no vol la cosa, amb aquest article acabo la col•laboració del tercer any però, com que encara tinc corda, a partir de gener iniciem la quarta temporada del “viure la lectura”, on parlarem de tipologies textuals, de biblioteques d’aula, de lectura en pantalles, dels clàssics, de lectura a l’aula de matemàtiques, etc.
Si voleu llegir l’article de desembre només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Hi havia una vegada una escola que llegia.Sobre la necessitat de caminar per indrets inexplorats  i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 389 corresponent al mes de desembre de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.