Cuinant un poema amb la Mar Benegas

Segons la Mar Benegas «la poesia és la gran oblidada de les aules, però ofereix unes il·limitades eines per promoure la lectura i la creativitat»
Ens ho explica en un article a la revista GUIX d’aquest mes d’abril (a AULA en castellà).
La primera part de l’escrit la centra a contestar tres preguntes basant-se en la seva experiència quan visita escoles i/o en tallers amb mestres. A partir de les preguntes «per què no és llegeix poesia?» «per què cal llegir poesia?» i «en què ajuden als infants els tallers d’escriptura creativa i poètica?» ens exposa els seus motius i fa una defensa de la paraula poètica a l’escola.

A la segona part de l’article ens aporta una pràctica concreta que anomena
«Tilín, tilín, tilín, tocando el violín» basada en la construcció d’un poema encadenat al que es van afegint una rima entre cada objecte incorporat, per crear un ritme.

Les fases de la creació són quatre:

Ambientació:
Podem recitar i llegir alguns poemes encadenats del folklore popular per anar entrant en matèria.

Poema encadenat:
El poema s’inicia amb una casa (podem tenir-la realitzada en paper, cartolina o feltre, segons vulguem fer l’activitat final). Cada nen tria un objecte: arbre, elefant, puça, vaixell…
Es crea el poema: dalt de la casa hi havia un arbre / dalt de l’arbre hi havia un elefant / dalt de l’elefant hi havia una puça…
Com és molt senzill es pot fer fins i tot amb alumnes de cicle infantil.

La rima entre els objectes:
Per afegir el ritme entre objecte i objecte donem tres rimes:
1-Tilín-tilín-tilín, tocando el violín.
2-Toló-tolón-tolón, tocando el trombón.
3-Tilete-tilete-tilete, tocando el clarinete.
Recitat: cada nen aprèn el seu objecte i la seva rima, es recita en grup. «Arriba de la casa había un árbol / Tilín-tilín-tilín, tocando el violín. / Arriba del árbol había un elefante / Tolón-tolón-tolón, tocando el trombón…»

Activitat plàstica:
Realitzem el poema (els objectes) en cartolines, papers de color o feltre, segons les capacitats de cada grup.

L’article complet el podeu llegir al número 433 de la revista GUIX corresponent al mes d’abril.

Les imatges d’aquesta entrada són gentilesa de la Mar Benegas, de qui ja vam parlar en aquest blog l’any 2016, concretament els dies 16 i 23 de març.

Anuncis

Hirameki, un llibre que estimula la creativitat

portada-hiramekiL’Imma Palahí, mestra amiga, m’ha presentar aquest llibre fascinant i divertit titulat HIRAMEKI, una paraula japonesa que significa «inspiració».
El llibre conté una gran quantitat de taques de colors, fetes amb aquarel·les i de dificultat creixent que ens conviden a dibuixar a sobre segons la nostra inspiració. Té poques indicacions i totes les possibilitats (moltes) hi tenen cabuda. Les formes estranyes es poden transformar afegint ales i becs i es converteixen en ocells. També es poden dibuixar mans i cames i trobar-te amb algú que balla.
Els autors, Gunter Mayer (Peng) i Rudi Hurlzmeier (Hu), expliquen per a ells la taca és el principi d’una gran obra d’art i d’històries i que per aquest motiu van idear el llibre. És van adonar que qualsevol taca té la capacitat d’esdevenir una altra cosa, limitada tan sols per la capacitat de l’observador, més o menys com quan mirem núvols i imaginem formes.
Sembla que el llibre crea una mena d’addicció similar al que passa amb els sudokus i que un cop comences quedes enganxat… o això diuen.
Del que es tracta és de divertir-se.

hirameki2hirameki-interiorEl llibre és molt potent per estimular la creativitat dels alumnes (i dels adults també). Està estructurat en nivells de dificultat i, de mica en mica, es va millorant el procés creatiu, en la capacitat per veure i crear figures i, segurament, també milloren les habilitats com a dibuixant.
A partir de 6 anys.
Se m’acut que pot ser un bon llibre per, a partir dels éssers imaginaris que anem creant, passar a escriure les seves aventures.
Les primeres pàgines les pots disfrutar AQUÍ.

Dades:
HIRAMEKI
Peng + Hu
Editorial Sexto Piso
Any de publicació: 2016
Format: 21 cm x 16 cm
Pàgines: 192
13 €


Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

Imagen2 La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

Imagen1 (1)A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.el punt punt vermell

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

Entre viñetas y bocadillos (El cómic en el aula)

342_x_34-salon-internacional-del-comic-de-barcelonaCoincidint amb el Saló del Còmic, l’Andrea Pozo, bibliotecària de Can Butjosa (Parets del Vallès), escriu a la revista AULA del mes de maig unes reflexions sobre aquesta mena de lectura que combina text i imatge. Ho acompanya amb una experiència pràctica relacionada amb la sèrie d’aventures dels còmics de la Hilda. L’article el podeu llegir també a la revista GUIX. Amb permís de l’Andrea, us faig a mans algunes de les frases que podeu llegir:

El cómic es un medio de extraordinaria riqueza para transmitir historias. La unión entre texto e imagen conecta con unos alumnos que se esfuerzan por descifrar el primero, mientras manejan con soltura la segunda. Se impone la necesidad de establecer un puente entre ambos, aprendiendo las técnicas utilizadas en la narración de cómics.
El cómic vive una buena época: Premios, salones, adaptaciones cinematográficas, publicaciones especializadas y generalistas que se hacen eco de las novedades, etc. Ya no resulta extraño hablar de cómic como hablamos de libros, a nivel de variedad y, sobre todo, de calidad.
En el ámbito infantil y juvenil, el cómic se ha reinventado, adquiriendo una nueva dimensión, gracias a la oleada de obras de calidad dirigidas específicamente a público infantil y juvenil. Editoriales como Dibbuks o Norma mantienen líneas editoriales dirigida a estos lectores, con algunas obras nacionales y muchas de importación, sobre todo europea y nipona. La editorial Bang!, por otro lado, apuesta por una colección de cómic específicamente creada para los niños y adaptada a tres franjas de edad lectora (Mamut +3, +6 y +9).

Comic Strip Speech Bubbles

Comic Strip Speech Bubbles

En las aulas, el cómic no es un recurso nuevo. Muchos programas de dinamización lectora incluyen cómics entre sus lecturas recomendadas, al igual que incluyen narrativa, poesía y teatro. El cómic, junto al álbum ilustrado, se ha convertido en un buen recurso para fomentar la lectura entre aquellos alumnos que demandan el soporte de la imagen para interesarse por una historia. Y es que el éxito de ambos tiene mucho que ver con esta combinación de medios (la imagen y el texto), que resulta más cercana a los niños que han crecido en la era audiovisual.

El cómic también tiene un código propio, que hay conocer y comprender para descodificar la historia de forma correcta. En muchos casos las normas son más intuitivas que las que rigen el código escrito. Sin embargo, existen aspectos complejos que requieren soluciones imaginativas, como la expresión del tiempo sobre el medio impreso. Estudios como los de Scott McCloud arrojan luz sobre el tema, a través del análisis de las viñetas y del espacio vacío entre ellas. Ese espacio, conocido como “calle”, lo ha de llenar el lector con su imaginación, creando desde instantes de metraje a secuencias que pueden durar años o, ¿porqué no?, toda una vida.

hilda_400

Hanoch Piven, l’il·lustrador del mes (març 2016)

piven

 

No fa gaire, un companya mestra a Menorca, en un taller a Ciutadella, mentre conversàvem sobre Christian Voltz em va presentar en Hanoch Piven i l’únic llibre que té editat e en castellà: Objetos que hablan. Es tracta d’una obra on s’explica la seva tècnica de creació de quadres a partir dels objectes quotidians (collage).

27_41_entertainers_woody-allen_ilustracion_normal

Woody Allen

32_46_entertainers_bob-dylan_ilustracion_normal

Bob Dylan

60_82_businessmen_steve-jobs_ilustracion_normal

Steve Jobs

piven2

Einstein

Resulta que Piven fa més de vint anys que publica en la majoria de les revistes dels dos costats de l’Atlàntic i també en diaris com Time, Newsweek, Rolling Stone i en moltes publicacions europees des del London Times, a la suissa Die Weltwoche. També ha publicat llibres per a infants, aplicacions per l’iPad, campanyes de publicitat i programes de televisió.
Des de l’any 2001, aquest israelià que va néixer a l’Uruguai l’any 1963, viu a Barcelona on imparteix tallers creatius on s’apliquen els principis de la tècnica del collage, provocant que els nens i adults experimentin amb objectes d’ús quotidià i crein les seves pròpies obres d’art. A part de ser una manera fàcil i divertida d’experimentar la creativitat, els tallers són una eina eficaç de comunicació a través del joc.
21_113_objetos-que-hablan_book_normalHanoch Piven és també el director creatiu d’Aulas Creativas, una comunitat en línia de mestres i educadors d’arreu d’Espanya.
Val molt la pena visitar el seu web http://www.pivenworld.com/ i el seu blog http://www.drawger.com/piven/ on podem trobar les referències als seus llibres, i muntanyes de fotos i vídeos que ens ajuden a tenir idea de com treballa Hanoch Piven.
Al pròleg del llibre “Objetos que hablan” escrit per Fabricio Caivano podem llegir:
¿Qué pasa cuando la palabra árbol se encuentra con la palabra zapatilla? Un joven maestro llamado Gianni Rodari hizo esta sorprendente pregunta a sus alumnos en una pequeña escuela primaria rural italiana, allá por la mitad del siglo pasado. Lo que pasó fue aún más sorprendente que la misma pregunta: la gramática se enamoró de la fantasía, sedujo a los diccionarios y se puso a jugar con las palabras. Y así renació una manera creativa de mirar el mundo sin ataduras, de jugar con el lenguaje y de reinventar de paso un territorio nuevo para la literatura infantil. Así surgió la «gramática de la fantasía», un poderoso recurso imaginativo que saca a bailar a las palabras en una danza sintáctica sin límites. Algo similar hace Hanoch Piven con los objetos.
En este libro el lector descubrirá una mirada similar a la de Gianni Rodari. Su autor también tiene dos sombreros, el del artista y el del maestro. Con uno imagina, con el otro sabe. Está dotado además, como buen viajero, de una aguda mirada que es capaz de deconstruir a los objetos más humildes y de darles una nueva oportunidad bajo el potente sol de nuevos significados. Objetos que resucitan en contextos nuevos. Su pregunta podría ser ésta: ¿qué sucede cuando el objeto zanahoria se encuentra con el objeto tijera? Su particular gramática de la fantasía nos enseña a mirar creativamente las formas del mundo desde perspectivas diferentes. Las cosas también son capaces de escapar a las rutinas que su esencia les dicta y de probarnos que tienen una secreta vocación transgresora. Basta con ponerlas a jugar entre ellas, dejar que se enamoren, se asocien entre sí y tengan descendientes felices.
Mirar el mundo es sencillo. Basta con poner de acuerdo el simple acto de ver con el simple acto de nombrar. Es muy difícil confundir a una mujer con un sombrero, salvo que algo en el cerebro no funcione. Mirar es significar, dar nombre y función a una forma. Pero mirar creativamente a las humildes formas es otra cosa. ¿Qué diferencias hay entre mirar y mirar creativamente?
No os lo voy a descubrir: lean este libro, déjense llevar por la magia de sus ilustraciones y suelten su imaginación. «Nada es más libre que la imaginación humana», escribió David Hume. Verán que basta con pocos recursos, algunos principios técnicos creativos que el autor nos regala y una maleta llena de imaginación. Además aprenderán sin darse cuenta tres secretos fundacionales del ser humano.
Uno: nada es lo que parece ser y todo puede ser distinto de lo que es. Dos: todos tenemos un talento imaginativo oculto esperando su rescate. Tres: en el principio fue la mirada y ésta creó el orden infinito de las cosas. Y, por añadidura, verán que el artista suele ser un dios travieso que gusta de jugar a los dados para ilustrar un mundo nuevo. ¡Y si además tiene dos sombreros… ni les cuento!

Audubon-Hanoch-Piven hanoch-piven-dog-from-yarn

 

Us deixo un dels molts vídeos que podeu trobar a youtube sobre aquest artista:

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’artista.

Altres llibres d’en Piven, en anglès:

2_1_the-perfect-purple-feather_book_normal 13_67_the-scary-show-of-mo-and-jo_book_normal 51Mu6-CkbsL._SX258_BO1,204,203,200_ 51W0hiAJRGL._UY250_ 9780307930897

 

 

L

El Laboratori de lletres i imatges

logo_guixA la revista GUIX (AULA en castellà) del mes de febrer de 2016 hi ha un petit article de la Glòria Gorchs, bibliotecària de la biblioteca Roca Umbert de Granollers on explica què són els Laboratoris de lletres i imatges i ho exemplifica amb l’intitulat FLORS!

Transcric una part de l’article que ha escrit la Glòria:

Sota el nom de Laboratoris de lectura, les biblioteques públiques han ideat un nou model d’activitat que busca la complicitat de les famílies per viure experiències al voltant dels llibres. Aquests laboratoris són un camp d’aprenentatge i descoberta pels propis bibliotecaris i alhora, l’oportunitat de treure dels prestatges i posar en circulació llibres de gran qualitat.

CapLabLletresImatges1Tot i que no és fàcil definir els Laboratoris de lectura, perquè justament busquen sorprendre i trencar motllos, podríem dir que són:
“Espais de creació (per a famílies) que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc i la imaginació poètica com a forma artística”.

CAM00763-1030x360

Els laboratoris van néixer com a resposta a tres grans neguits:
• Per una banda ens preguntàvem si totes les activitats que es duien a terme a les biblioteques eren realment de promoció lectora i/o cultural.
• Per l’altra, teníem la sensació que els pares s’implicaven i interactuaven poc a les activitats.
• I per acabar, pensàvem que a vegades s’externalitzaven les activitats a empreses o narradors que, tot i ser de qualitat, no sempre responien a les necessitats de la biblioteca.

Els laboratoris de lectura han capgirat una mica tot això i s’ha dissenyat unes activitats que extreuen tota l’essència a tota mena de llibres: Àlbums il·lustrats, poesia, prosa, però també teatre, música, dansa, plàstica… totes les formes d’expressió al servei de la lectura.

Els laboratoris també són una formació encoberta per als pares, un acompanyament per a que descobreixin, d’una forma plaent i a través del joc, que els bons llibres generen diàlegs i donen respostes als neguits dels infants.

glòria gorchsTot i que cada biblioteca adapta els laboratoris a la seva personalitat, sí que hi ha unes constants que defineixen el seu ideari :

– El llibre és la font d’inspiració, el punt de partida i el d’arribada. Sense llibres, no hi ha laboratori.
– La presència física del llibre facilita la trobada entre els infants i els adults. Aquests moments de lectura compartida són irrenunciables.
– Els llibres són el motor d’una experiència que pot incloure o no un taller plàstic però que no té en cap cas el producte com a objectiu. Allò que importa és el procés.
– La recerca de la bellesa en la presentació, la cura de l’estètica de l’espai i la creació de rituals són claus per aconseguir l’efecte sorpresa.
– Es busca crear experiències especials, afectives i vivencials al voltant de la lectura i els llibres, que perdurin a la memòria dels infants.

I, a continuació ens presenta una de les sessions realitzada a la Biblioteca, que podeu veure juntament amb moltíssimes altres al seu blog: http://wp.granollers.cat/lablletresimatges

PORTADA GUIXPodeu veure l’article sencer clicant AQUÍ o, millor encara, comprant la revista perquè n’hi ha d’altres de molt bons i que val la pena llegir.

Teixint somnis, conte a conte

A la revista GUIX del mes de desembre trobareu un article sobre la narració de contes. L’he titulat Teixint somnis, conte a conte i forma part de la sèrie d’articles que vaig escrivint a la secció “Viure la lectura”. L’acompanya l’explicació d’una pràctica anomenada El cercle dels narradors. També s’ha publicat en castellà a AULA. El podeu llegir si entreu a PUBLICACIONS/ARTICLES/GUIX.

És l’últim article del segon any de la sèrie Viure la lectura. El proper 2012 la sèrie la podreu seguir, com fins ara, a l’apartat GUIX DOS. N’estic content de la confiança que la gent de GRAÓ (en Raül Manzano i la Glòria Puig, especialment) dipositen en les experiències lectores de la nostra escola.

 width=Llegint a la biblioteca, a l’estona de l’esbarjo, en una sessió del Cercle dels narradors.