Petit Blau i petit Groc, retrobats

Quina alegria tornar a veure a les llibreries aquest clàssic de Leo Lionni, un dels llibres més senzills i alhora més curiosos que es van editar ara fa seixanta anys (la primera edició anglesa es de 1959).
Després, altres autors han trobat inspiració en aquesta manera de fer i d’explicar històries. Sense anar gaire lluny, a la majoria d’escoles que conec he vist com els d’Hervé Tullet, per exemple, tenen molta acceptació.
Hi ha una història, no sé si certa, que explica com es va crear aquest llibre. Es diu que en Leo Lionni anava en tren amb els seus nets i els volia explicar un conte. Com que no tenia a mà la seva llibreta ni els seus colors, va agafar revistes i va retallar-ne els cercles que són els personatges. Després, la va publicar en el format que coneixem.
Aquest llibre ha servit a les escoles (especialment a les bressol i al cicle infantil) per explicar la teoria dels colors i se’n poden derivar moltes activitats plàstiques per comprovar què passa quan s’ajunten el blau i el groc. Es pot fer amb pintura, amb plastilina, amb aigua i colorant, amb filtres de colors, amb la tauleta de llum, etc., amb resultats espectaculars.
Per als alumnes grans també és un bon motiu de reflexió filosòfica sobre el concepte d’amistat i per parlar de la imatge d’un mateix i de com ens veuen i ens accepten els demés.

Al web de Kalandraka podem llegir:
...Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau «Me’n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se’n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú.
Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu… Fins que, de sobte, en tombar la cantonada… El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s’abraçaren…

La història destaca per la tendresa i l’originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia
amb un text de frases simples i descriptives. Dos petits colors es fonen en una abraçada sense adonar-se’n que es converteixen en un altre color, la qual cosa fa que ningú no els reconegui. El plor els fa retornar a la seva forma original, un descobriment que celebren i comparteixen amb tots els seus amics. És així com a partir d’ara jugaran a crear noves gammes cromàtiques. Sota l’aparent senzillesa d’aquest relat, s’amaga una història en la qual s’enalteixen l’amistat, la innocència i la identitat individual i col·lectiva. Paral·lelament, els primers lectors reben una lliçó artística sobre colors, mides i indicacions de direcció. I en els temps que corren, Lionni transmet que no importen tant les diferències entre persones, però si la solidaritat, la comprensió i la convivència.

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El petit blau i el petit groc
Text i il·lustracions de Leo Lionni
Traductores: Helena García i Natàlia López
Editorial: Kalandraka
Pàgines 48
Barcelona, 2019

https://issuu.com/kalandraka.com/docs/el-petit-blau-cat

Una dolça història d’amistat entre l’Óssa i el Llop

Mireu aquesta imatge.


És la primera imatge (sense comptar la portada i les guardes) del conte de «l’Óssa i el Llop». Estem situats per sobre del llom de l’Óssa i veiem lluny un llop petit que ens esguarda. Està nevant al bosc i una pila d’arbres que envolten les dues pàgines confereixen una calma a l’acció que, a més, es veu reforçada per un text que ocupa un parell de línies a la part de sota. És una imatge molt tranquil·la i que transmet bones vibracions.
El text diu:
Era una nit sense vent i entre els arbres, a les profunditats del bosc, queien unes volves de neu brillants. L’Ossa havia sortit a passejar i va entreveure una cosa que sobresortia de la blancor resplendent.

Quan passem plana veiem el mateix enquadrament però des de la banda del Llop.

A partir d’aquí, els dos animals s’acosten, es miren i es parlen (—T’has perdut? —No, no m’he perdut. I tu? —No, no m’he perdut he sortit a passejar per sentir el fred a la cara,…) en un diàleg amable que anirà seguit d’una proposta:
—Vols passejar amb mi?
—I tant!

S’inicia així una aventura meravellosa on seguim els nous companys i anem veient imatges dels llocs per on passen i copsem la quietut i el silenci del bosc a l’hivern.


L’àlbum està dibuixat amb senzillesa però hi ha alguns plans que ens fan pensar en com està fet (picats i contrapicats, ombres, plans panoràmics espectaculars) i gaudir de les aquarel·les però sobretot dels traços a llapis que indiquen naturalitat, defugen els detalls i ens insinuen allò que veiem i que podem imaginar.
És un llibre per mirar una vegada i una altra, i per comprendre la força de l’amistat, el pas del temps i la bellesa de la naturalesa.

L’autor, en Daniel Salmieri, explica en aquest vídeo com va fer el conte. Val la pena contemplar com treballa.

https://vimeo.com/303806723

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: L’Ossa i el Llop
Autor: Daniel Salmieri
Il·lustrador: Daniel Salmieri
Editorial: Ekaré
Traductora: Anna Gasol
48 pàgines
26,6 x 26,6 cm
ISBN: 9788494890017
Barcelona 2019

Web de l’autor: https://www.danielsalmieri.com/

Imatges extretes dels webs de l’autor i d’Ekaré Ediciones

Una platja, dos nens i un viatge “Sota les onades”

Quan les imatges parlen, sobren les paraules. És moment de somiar, de deixar-se endur i abocar la nostra pròpia interpretació. Cadascú de nosaltres veiem i/o imaginem què està passant, què ens estan dient els personatges. És fantàstic.
Hi ha llibres que quan els mires hi veus una intenció. Els deixes descansar, els tornes a mirar i apareix un detall que no havies vist. Més tard, en una tercera lectura, descobreixes que el missatge va més enllà del que estàs veient. Finalment, booom!, el cervell t’esclata perquè quan el mostres als infants, fan aportacions que ni havies sospitat.
No voldria desvetllar gaire més d’aquest llibre, només que Sota els onades m’ha semblat un exercici preciós i un exemple del que entenem per literatura valenta, amb contingut, amb missatge, i sobretot amb unes imatges boniques de debò que ens reconcilien amb la vida i ens alegren el dia.
El treball d’en Salomó és digne d’estudi. Les perspectives, els punt de vista, el tractament de l’espai dreta-esquerra, els colors aquarel·lats que ens transporten a una platja, tot està molt ben triat.

L’argument es basa en un encontre de dos infants, un dia de calor, dins de l’aigua i del que allà succeeix.
Tant de bo aquesta lectura arribi a les biblioteques escolars.
Només hi ha un detall que no acabo d’entendre i és la proliferació de llibres per a infants sobre el mar (sobre sirenes, especialment) que s’estan publicant o que passen per les meves mans. Potser és una moda i no m’he assabentat…

Al web de Flamboyant podem llegir:
En l’aparent senzillesa d’una trobada al mar sorgeix el conflicte interior en cada un dels personatges. La vergonya, la por, el rebuig… Per resoldre-ho només es pot fer una cosa: anar a les profunditats, buscar els tresors amagats, obrir bé els ulls i mirar atentament. Potser així descobrirem de què som realment capaços, com de meravellosa és la vida i què és realment important.
Una història íntima i emotiva que amaga moltes lectures i transporta a nens i adults a afrontar els conflictes interiors amb amor i confiança.

LES DADES:
Títol: Sota les onades
Autora: Meritxell Martí
Il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 76
ISBN: 978-84-17749-05-7
Format: 29,1 x 24 cm
Barcelona, febrer de 2019

Dolent, un llibre sobre els límits de les bromes

De tant en tant passen per les nostres mans libres que són autèntiques joies. Aquest «Dolent» m’ho va semblar des que el vaig veure (o potser em va veure ell a mi, que això mai se sap) en una llibreria. El vaig fullejar i m’hi vaig enamorar. Per diversos motius, és clar, però sobretot per les imatges tan expressives i per la maquetació tan original.

Després, en llegir-lo amb deteniment he vist que, a més, té un missatge potent i fàcilment extrapolable a la nostra realitat habitual. Ah! ¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.


«Dolent» és un bon exemple de com funciona la complementarietat narrativa text/imatge. En aquest cas, el text té el seu propi ritme però s’alia de forma espectacular amb unes imatges que t’atrapen i fan que et capbussis en la història.
Llegit en veu alta pot funcionar de meravella.

La història comença amb un grup d’animals de granja (porcs, un gat, una cabra, un gos, un cavall) que estan en conversa animada explicant cadascun d’ells una malifeta. Així, el gos explica com una vegada va espantar el gall, la cabra com es va menjar les flors de l’hort, el porc com va enganyar els altres dient que s’havia cruspit tot el que hi havia a la menjadora, etc., però en aquell moment apareix el ratolí i el gat diu que va a fer una dolenteria. Tots se’l mirem i s’espanten perquè el coneixen i saben quina en porta de cap:

El gos mira el gat.
El gall mira el gat.
La cabra mira el gat.
El gart s’acosta al ratolí.
Els porcs mirem el gat.
El colom mira el gat.
El gat s’apropa cada cop més al ratolí.

En aquell moment, el cavall té una reacció inesperada…

Un final sorpresa que ens fa pensar sobre el bé i el mal i sobre com les aparences enganyen.

Recomanat a partir de 5 anys.
Al web de Takatuka trobareu més informació.
Pàgina web de la il·lustradora: http://kathrinschaerer.ch/

LES DADES
Títol: Dolent
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2018