El sisè llibre de la sèrie “Enigmes” ens proposa resoldre misteris relacionats amb el cos humà.
Forma part d’una col·lecció ben pensada i que té força èxit entre els nois i noies de cicle mitjà i més grans (adults inclosos) perquè ens planteja reptes de diversa índole que no resulten senzills de resoldre. Sempre són 25 casos relacionats amb un tema. Així, hi ha de misteri, d’història, de ciència de por i d’art.
El joc consisteix en llegir un cas que generalment no ocupa més enllà de dues pàgines, i ens posa a prova la nostra capacitat de deducció, de raonament i d’enginy. De fet, els casos venen amb una indicació que ens avisa si es tracta d’usar la lògica, la observació o la imaginació.
En aquest Enigmes del cos humà aprendrem aspectes relacionats amb les diferents parts del nostre cos (reproducció, aparell circulatori, esquelet, creixement, etc.) Molt variat i divertit.
Al final de cada enigma hi ha la solució que, en aquest cas, s’ha de llegir mitjançant un descodificador que s’inclou a les guardes. En altres volums s’usen miralls o solapes que s’han d’aixecar.
Segons la dificultat de l’enigma s’atorga una puntuació que pot anar des dels 10 punts (nivell fàcil) als 60 (nivell difícil) i així, en acabar sabrem con ens ha anat i podrem comparar-ho amb d’altres lectors per fer el nostre rànquing.
Són uns llibres que ens fan passar molt bona estona a casa però crec que a l’escola o la biblioteca poden anar bé per encetar discussions i fer de detectius col·lectivament. De fet, semblen pensats amb aquesta funció didàctica.
LES DADES: Títol: Enigmes. Desafia la teva ment amb 25 misteris del cos humà Textos: Víctor Sabaté Il·lustracions: Víctor Escandell Editorial: Zahorí Books Pàgines: 64 Barcelona, 2023
Joseph Conrad opinava que l’autor només escriu la meitat del llibre i que de l’altra meitat se n’ha d’ocupar el lector. És el que m’ha passat amb «Un viaje en lápiz» de l’il·lustrador Gusti (el mejor dibujante del mundo, com ell es defineix).
No conec en Gusti personalment. El vaig veure el dia que vaig assistir a la presentació d’un llibre que va escriure en Ricardo Alcántara fa una pila d’anys i que es va reeditar el novembre del 2019. Allà estava en Gusti, com a il·lustrador. Vaig fer un recordatori en aquest blog.
En canvi, sovint he narrat alguns llibres il·lustrats per en Gusti i, sobretot, tinc una devoció especial per «Camilón, comilón».
A «Un viaje en lápiz» ens mostra alguns dels apunts en forma de frases, dibuixos i retrats que han sortit dels nombrosos quaderns que, com altres dibuixants, porta sempre amb ell. Són alguns, només alguns —i aquí recordem a Hemingway que explicava que només es veu una vuitena part del que es vol explicar, com si fos un iceberg— dels millers de dibuixos que ha fet. Crec que, malgrat en acabar el llibre ens quedem amb ganes de més, ens fem una idea precisa del que ens vol explicar.
El llibre ens mostra la seva vida i la gent que l’envolta. D’aquesta manera coneixerem els seus pares, els seus fills i també els viatges que ha fet arreu del món, sobretot per Mèxic i Equador.
M’ha agradat quan explica que sempre va amb el llapis a la ma i dibuixa sense que el vegin a persones anònimes a l’aeroport, als bars, als parcs. Especialment emotives són les pàgines que dedica a la residència on anava sovint a retratar la gent gran que allà hi vivia.
En Gusti ens obre una finestra i ens deixa veure el seu món i una mica de la seva vida. Li agraïm la generositat.
Si teniu oportunitat de llegir-lo, no tingueu pressa. El text és relativament curt però les imatges s’han de poder assaborir i entendre veient-les diverses vegades, bo i sabent que res en improvisat, casual; al contrari, tot està pensat i té una explicació.
Bé, també pot passar que no us agradi el seu estil però igualment n’aprendreu molt.
LES DADES: Títol: Un viaje en lápiz Autor: Gusti Il·lustrador: Gusti Editorial: Océano Pàgines: 112 Barcelona, 2023
Potser tenim sort i els de l’Editorial Kalandraka organitzen una presentació de «La bruixa divertida», l’últim llibre del tàndem Alcántara -Gusti, un àlbum per a cicle infantil que segueix la sèrie començada amb «El pirata valent» i «El jove guerrer». En aquest cas, la protagonista és una nena aprenenta de bruixa.
LES DADES: Títol: La bruixa divertida Autor: Ricardo Alcántara Il·lustrador: Gusti Traductora: Tina Vallès Editorial: Kalandraka Pàgines: 16 Barcelona, 2023
Su vida había sido solamente una sucesión de días y viajes iguales, como los vagones de un tren: pero más allá de esas ventanillas, tal vez, había otra realidad. Por eso dicen que es peligroso asomarse.
La cita que encapçala l’article de la revista Guix del mes de març pertany a un llibre que forma part d’allò que s’anomena literatura fantàstica. «La hora azul» és un relat de viatges però també hi ha un viatge oníric que comença quan el protagonista, un home normal, col·leccionista de segells, puja al tren i troba un llibre al compartiment del vagó on s’acomoda. El llibre és un diari personal escrit dos cents anys abans per una noia jove anomenada Hortense. Quan l’obre i comença a llegir es produeix una metamorfosi estranya perquè a través del vidre de la finestra apareixen paisatges romàntics de muntanyes, núvols, arbres i cascades que tenen a veure amb el relat de la noia. Mentre el tren avança, l’home llegeix i descobreix una intriga amorosa i nosaltres, els lectors, anem seguint encuriosits aquest viatge gràcies a la relació entre text i imatges.
Un altre llibre que uneix somni i viatge és «Vuelo libre» de David Wiesner, un àlbum sense paraules on un infant se’n va a dormir i el somni el porta a viatjar per un món similar al del llibre que llegia mentre s’adormia. Somia una aventura llunyana on hi ha palaus, castells, boscos, dracs, criatures estranyes, peces d’escacs que parlen, etc. Recorda els viatges de Gulliver. Com és previsible, el viatge del noi acaba amb el retorn a la seguretat de la seva habitació.
I encara un tercer, «Imagina» d’Aaron Becker comença quan una nena obre una porta misteriosa que ens permet descobrir llocs increïbles. Aquí, el viatge porta la protagonista a un espai inversemblant on viu peripècies que ens remeten a altres obres formidables de la literatura infantil com el viatge en tren de «L’Exprés Polar» o la catifa voladora d’Aladí i la llàntia meravellosa, per exemple.
Els viatges són un dels temes que es remunten als orígens de la literatura i per això trobem tantíssims llibres que el tracten. Per citar-ne tres dels més coneguts, penseu en «Alícia en terra de meravelles», «Allà on viuen els monstres» o els «Viatges extraordinaris» de Jules Verne.
Viatjar és una activitat força usual i les persones ens movem d’un lloc a un altre per diferents motius. Viatgem per conèixer altres realitats, buscant un millor clima, fugint de les guerres, allunyant-nos de les ciutats a la recerca de la natura i la llibertat, pel plaer de l’aventura o per trobar-nos a nosaltres mateixos. Des de fa més de dos milions d’anys hem estat nòmades i no va ser fins que vam descobrir l’agricultura que vam esdevenir sedentaris.
També viatgem mentalment, gràcies a la lectura. Busquem conèixer llocs exòtics, saber dels perills i les belleses que hi ha en altres indrets. Ens complau agafar un llibre i explorar altres mons, reals o imaginaris, propers o allunyats, fantàstics o de ciència ficció; la qüestió és descobrir per conèixer-nos, també, a nosaltres mateixos. Evasió o exploració d’altres mons, la literatura de viatges ens permet abastar múltiples enfocaments de la nostra pròpia vida i alhora ens ofereix models on emmirallar-nos per créixer. Àlbums il·lustrats, llibres de coneixements, novel·les iniciàtiques, d’aventures o de colles, còmics, novel·les gràfiques, etc. tracten totes les possibilitats que els viatges ens faciliten.
De viatges i aventures va l’article que hem publicat al número 497 de la revista GUIX (en castellà a la 324 d’AULA) on també citem algunes bones lectures que estan relacionades amb la geografia, la fauna, els costums, les creences, l’alimentació, les matemàtiques, etc. Només es tracta d’obrir el llibre per la primera pàgina, com qui obre una finestra i es deixa sorprendre per les meravelles que hi ha a l’altra banda. De fet, aquestes finestres són reversibles i en obrir-les també ens coneixerem millor a nosaltres mateixos.
A la mateixa revista he tingut el goig de col·laborar amb la Maria del Mar Lluelles i les quatres escoles que presenten experiències relacionades amb els ODS i la Carta de la Terra. En parlarem en una propera entrada al blog.
Ahir a vam presentar “L’any de les abelles”, de Petra Postert, publicat per Takatuka. Una novel·la fascinant que agradarà molt als infants a partir de deu anys i també als adults.
Al web de l’editorial, llegim aquest breu resum:
En morir l’avi, el testament revela que deixa un rusc d’abelles a la seva neta, la Josy. La nena, que viu en una gran ciutat i d’abelles no en sap res de res, decideix quedar-se-les i, per primera vegada a la vida, entén què vol dir sentir passió per alguna cosa. Un dia de juny, però, la situació es complica. Una part de l’eixam s’escapa, la Josy es troba envoltada d’un núvol d’abelles i han de venir els bombers. La seva mare té clar que ha arribat el moment de desfer-se de l’eixam, però la Josy lluitarà per conservar-lo i acabarà descobrint la importància de les abelles en la història familiar.
La novel·la està ben pensada perquè ens parla d’una aventura de superació i ho amaneix amb una pila de coneixements sobre les abelles. I, es clar, això pot resultar complicat quan estem parlant de literatura per a infants perquè s’ensumen que els estàs portant per un camí que no els interessa. En canvi, l’autora del relat, la Petra Postert usa un truc força intel·ligent perquè situa l’acció en un període d’un any i cada capítol és un mes. D’aquesta manera, a cada capítol mentre explica la història de la protagonista, una nena de nom Josy, paral·lelament descriu què està passant al rusc d’abelles, aturant-se en el moment més rellevant.
M’ha agradat, també, que l’estil narratiu sigui descriptiu, evitant la humanització de les abelles, com sol passar en altres relats (penseu en Disney, per exemple, o en la coneguda abella Maia).
Pels qui no tenim gaire idea d’apicultura resulta extremadament didàctic descobrir aquest món tan curiós, amb paraules molt entenedores que s’allunyen del vocabulari especialitzat i ens acosten a unes descripcions ben pensades perquè les puguin entendre els infants, sense deixar de ser del tot correctes. Un llenguatge clar, un vocabulari adequat a l’edat i una lectura molt entretinguda.
Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.
La pregunta del concurs és:
Com s’anomenen les cases que els apicultors fan per a les abelles?
Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de març.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Katia Maier, que s’emporta el llibre “Mites al cel”. L’enhorabona!
A l’editorial Combel han encetat una nova col·lecció (preciosa) que han anomenat «ecosfera» i un dels primers títols és aquest «El gran llibre de l’aigua» que porta un subtítol prou explícit: De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis.
Ara que estem tan preocupats per la sequera que amenaça les collites i que ens arribi aigua a casa, és un moment molt oportú per conèixer un bon grapat de coses sobre l’aigua.
El llibre és de format gran, està molt ben presentat i té les explicacions justes perquè entenguem una pila de conceptes relacionats amb l’aigua, com saber com funciona una depuradora o perquè es produeixen les tempestes. També hi ha les informacions habituals del cicle de l’aigua, però a més a més sabrem que és la sabana tigrada, perquè hem de beure aigua, quina relació tenien els antics amb l’aigua, quina ciutat famosa es va originar en un oasi, com sobreviu un camell al desert, etc.
Sense aigua, no podríem sobreviure durant molt de temps i a la introducció al gran llibre de l’aigua, es diu que els historiadors creuen que la sequera va tenir un paper principal en la caiguda de les civilitzacions antigues com l’imperi maia a l’Amèrica Central.
Per sort, ara coneixem molt bé com tractar l’aigua i per això els científics ens alerten sobre el canvi climàtic i les sequeres i inundacions conseqüents a diferents zones del planeta.
Un molt bon llibre adreçat a infants de cicle mitjà i més grans on aprendrem curiositats com el nombre de litres d’aigua que hi ha a la Terra, o perquè diem que vivim al planeta blau quan la capa d’aigua és relativament prima a la superfície.
Les autores Sarah Garré i Marijke Huysmans són professors a universitats de Bèlgica i es dediquen a investigar el paper de l’aigua al nostre planeta. Les il·lustracions de Wendy Panders segur que resulten entenedores per als infants. El llibre explica de manera senzilla, amb il·lustracions molt boniques i acolorides, la importància de l’aigua per a tots nosaltres.
LES DADES: Títol: El gran llibre de l’aigua. De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis Autores: Sarah Garré i Marijke Huysmans Il·lustradora: Wendey Panders Traductora: Marta Pou Editorial: Combel Pàgines: 64 Barcelona, 2023
Cada any es fabriquen al món 140 milions de bicicletes. Cada any!
A la meva infantesa no vaig tenir bicicleta. La primera amb la que vaig aprendre a no caure va ser un artefacte atrotinadíssim que hi havia al poble de Castelló d’on eren els meus avis i on anàvem a passar l’estiu. No recordo d’on va sortir però aquell mes d’agost de quan tenia 11 anys té un record especial per a mi. Enfilar la carretera amb aquella bicicleta a la que amb prou feines arribava als pedats va ser un dels millors regals que vaig tenir. Em sentia Fausto Coppi, aquell llegendari ciclista italià de qui conservava com un tresor el seu cromo. Jo era de Coppi, potser perquè sempre he estat atret pels ateus, melancòlics i rebels. Coppi personificava tot el contrari que Gino Bartali, l’altra figura del ciclisme italià. Bartali era catòlic, conservador, elegant, guapo. A Coppi no l’entenia gairebé ningú…
Bé, també m’he sentit com Jacques Tati a «Jour de fête» però això ja és una altra història.
La meva relació amb la bicicleta ha estat tardana. Vaig tenir la primera amb 35 anys i des de llavors, he gaudit moltíssim fent passejades per la muntanya. Crea certa addicció, com tots els esports però anar en bici m’agrada. Molt.
De fet, vaig deixar de jugar a bàsquet perquè les lesions eren massa freqüents. Pedalar, en canvi, és un exercici més suau, on l’esforç no és tant brusc. El meu cos ho agraeix.
Aquest dies he llegit un llibre de coneixements adreçat a infants de cicle inicial que ens parla de la història de la bicicleta. Es diu «Bicicletes» i m’ha agradat la manera com expliquen tot el que envolta a aquests vehicle ecològic que no gasta gasolina ni contamina.
Són 32 pàgines amb il·lustracions divertides, collages amb panoràmiques amplies (i també primers plans de persones que han fet evolucionar l’invent) on aprenem com va provocar una revolució a la Xina, perquè es considerava que era un vehicle poc adequat per a les dones, i altres curiositat.
No espereu un compendi d’esquemes, dades i informacions útils. No és l’objectiu d’aquest llibre. Es tracta d’una breu història de com ha anat evolucionant la bicicleta, per llegir amb els vostre alumnes, o casa amb els fills o nets.
Adequat entre els 6 i els 8 anys. Després aprofundiu, si voleu, en temes de conservació del medi ambient, mecànica de la bicicleta, perquè serveix el canvi de marxes, com es canvia una roda, etc. I si aquests estiu teniu oportunitat, programeu amb les criatures alguna sortida amb bicicleta i segur que repetiu. No us oblideu el casc!
Als grups de persones que compateixen costums, tradicions i origen se’ls anomena “tribus”. Aquesta paraula s’associa també als grups de joves que viuen a les ciutats i tenen en comú gustos musicals o afinitats en el vestuari.
En un moment o altre de la vida potser us heu sentit que formeu part d’alguna tribu, tal vegada sense ser-ne conscients. Són modes, grups que apareixen, desapareixen o queden residuals. Recordeu els punks, els gòtics, els rockers, els mods, el heavies, etc.
Però hi ha un altre grup de persones que també formen tribus i estan allunyats dels vertigen urbà. Malauradament, el turisme, la civilització, l’expansió a la recerca de nous espais els ha anat arraconant i estan en veritable perill d’extinció. Pot semblar que són pocs però al nostre planeta hi ha —ni més ni menys— 370 milions de persones que formen part de minories o pobles indígenes escampats per diverses zones de tots els continents. Alguns pobles o tribus ens són més coneguts per la proximitat geogràfica (els tuaregs) o perquè els hem vist sovint en documentals televisius (els ianomami).
«Tribus. Viatge per alguns dels pobles més sorprenents de la Terra» és un llibre de coneixements fascinant. A cada doble plana ens presenta un d’aquests pobles i amb unes breus indicacions ja sabem on viuen, de què viuen, si són nòmades, com es relacionen, com es diverteixen, els seus rituals, etc. Una meravella. Fixeu-vos per exemple en la tribu Matsé, la de les dones gat:
Un llibre de coneixements per a infants curiosos i que ens pot anar bé per entendre altres maneres de viure i, de passada, per entendre com vivim nosaltres.
Al llibre trobareu tribus d’Amèrica (Seri, Bribri, Ianomami, Maputxes, Matsé, Abenaki, Innu), de l’Àfrica (Tuareg, Aka, Suri, Zulú), de l’Àsia (Dones Yao, Changpa, Hezhen, Kazaakhs, Ainu, Mosou, Moken, Kayan), d’Austràlia (aborígens australians) i altres. Lectura recomanable per a infants de cicle mitjà.
LES DADES: Títol: Tribus. Viatge per alguns dels pobles més sorprenents de la Terra Autor: Sam G. C. Il·lustradora: Raquel Martín Editorial: Mosquito books Pàgines: 44 Barcelona, 2022
Ahir a “L’ofici d’educar”, vam presentar “Què s’amaga al cel de nit?”, d’Aina Bestard i publicat per Zahorí Books. És tracta d’un llibre amb sorpresa, un llibre per conèixer algunes constel·lacions gràcies a les pistes d’unes endevinalles i a l’observació del cel des de diferents punts del món.
Unes il·lustracions molt elaborades sobre fons blau que ens situen en vuit països del món, a dins d’unes habitacions des d’on, obrint unes solapes que són les finestres, hi veurem constel·lacions. Si tenim a ma una llanterna i la posem al darrera, a contrallum, com per art de màgia, podem veure el animals que donen nom a les estrelles de cada constel·lació. Un joc i unes endevinalles per gaudir i compartir, recomanades per a infants a partir de segon de primària.
La darrera pàgina doble del llibre recull totes les constel·lacions que han sortit prèviament i en proporciona algunes característiques principals, com l’estrella més brillant de cadascuna d’elles.
Com a cada programa, fem una pregunta per al concurs de “Llibres per somiar “ i entre les respostes encertades es fa una rifa i se li regala el llibre en qüestió. Per aquest llibre, la pregunta del concurs és la següent:
Quina constel·lació correspon a l’endevinalla que diu «Rei de la selva durant el dia, a la nit es converteix en guia. Mira les estrelles fixament i cerca un gran felí al firmament».
Podeu enviar les respostes a loficieducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 3 d’abril.
Al darrer concurs va resutalr guanyadora l’Amancay que s’endu el llibre «Gilan, la princesa de les serps»
En aquest mateix programa vam poder escoltar a un bon nombre de joves, els anomenats «generació Z», nois i noies nascuts entre el 1994 i el 2010, en plena era digital. que no conceben el món sense internet, tot i que defensen també la presencialitat malmesa per la pandèmia. Davant d’un futur molt incert, reivindiquen noves formes de comunicar-se, estimar i divertir-se. Porten a l’ADN la pluralitat, l’activisme planetari, el feminisme, una sexualitat més oberta i fluida; i el seu clam unànime és ser més escoltats.
Hi van participar l’Aina Ahumada, de l’Institut del Voltreganès, la Reda El Ghrari, de l’Institut Antoni Cumella, en Cesc Fernandez, de l’Institut Serra de Noet, en Jaume Salat i Irene Altés, de l’Institut de Gurb, i Alba Pueyo, de l’Institut Vilamajor. Tots ells participen del Projecte de Recerca, Educació i Servei del Departament d’Educació en col·laboració amb Catalunya Ràdio.
Fa tres anys vaig estar visitant Bòsnia. M’interessaven un parell d’enclavaments. La biblioteca de Sarajevo i el pont del Drina.
La biblioteca ja no existeix i s’ha creat com una mena de mite al seu voltant recordant que va ser bombardejada i destruïda durant l’assetjament de l’exercit serbi. Bé, quan ets allà te n’adones que no va ser exactament així perquè, si bé és cert que la van destruir, resulta que estava en el mateix edifici on hi havia el govern municipal. En canvi el pont del Drina, a Visegrad, sí que em va fascinar. Era un somni estar allà i recordar la gran novel·la d’Ivo Andric.
La ciutat de Gorazde va ser una sorpresa. A indicació del guia que ens acompanyava, ens vam desviar de la ruta marcada i vam passar la tarda visitant aquell enclavament. Vam veure les restes de la guerra, els túnels i la passarel·la que usaven per creuar el riu sense ser abatuts pels franctiradors, etc. Un record colpidor i que et marca, sens subte.
Ara, he acabat de llegir el magnífic document en forma de còmic on Joe Sacco recull les seves vivència durant els dos anys que va estar fent periodisme i visitant la zona.
Recordo que quan a Bosnia es mataven entre ells, a Barcelona estàvem celebrant els Jocs Olímpics. Quines coses, oi? A dues hores d’avió, una guerra terrible i nosaltres de festa.
«Gorazde, zona segura» és una passada, un document que combina coneixements, art i emocions. Hem sentit a parlar molt de Sarajevo però el que va passar a Gorazde, a la Bòsnia Oriental, va ser encara pitjor: assassinats en massa i i el fracàs de l’ONU i la seva intervenció humanitària.
Durant aquell temps, el periodista Joe Sacco va fer quatre visites a Gorazde i va reunir material per al seu magnífic còmic. «Gorazde zona segura» mescla les pròpies experiències amb històries breus dels seus habitants, testimonis de primera mà. Es diferencien les seccions d’una forma enginyosa que és usar diferents fons de color blanc o negre segons sigui el cas.
El seu estil m’ha recordat a dos grans del còmic, Robert Crumb i Art Spielgeman.
Un còmic documental que hauria d’estar a les biblioteques dels Instituts.
Si us heu de fer un regal, aquesta és una bona opció.
LES DADES: Títol: Gorazde, zona segura Autor: Joe Sacco Il·lustrador: Joe Sacco Traductor: José Torralba Editorial: Planeta Pàgines: 298 Barcelona, 2016
¡Nos vamos de viaje a la estación espacial! Estaremos unos días en el espacio exterior. Vamos a ser astronautas y descubrir cómo es el universo. ¡Bruuum! El gran cohete que lleva la astronave despega. Vuela a toda velocidad para alejarse de la Tierra. ¿Cómo se verá el espacio exterior?
Amb aquestes primeres frases, ja podeu entendre de què va “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”. Es un dels temes preferits dels infants, com ho són “els dinosaures”, per exemple.
Llibres que parlin d’altres mons, d’astronomia, de viatges per l’espai, n’hi ha molts i de molt bons. Tenim els clàssics de ficció com «Objectiu: La Lluna» o «El Petit Príncep», i els no tan clàssics com «Papá, consígueme la Luna», «Antípodas», «A què fa gust la Lluna? » «La señora regañona», «L’home de la Lluna», «L’astrònom», «Petita quitxé», etc.
Pel que fa als llibres de coneixements, la relació és més extensa però més limitada en contingut. De fet, molts expliquen el mateix amb fotografies o il·lustracions més o menys boniques.
L’Univers és un bon tema per tractar-lo a l’escola, des de diversos angles (des de la poesia, la ciència, la geografia, la música, la matemàtica, etc.)
Un dels darrers llibres sobre aquest tema i que m’ha agradat força és «Astronautas. Bitácora de un viaje espacial» i ens mostra la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa. També veurem com s’ho fan per dutxar-se, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.
M’ha agradat la manera de combinar els dibuixos dels tres infants que ens acompanyen en aquesta aventura amb uns esquemes que ens informen de manera científica i entenedora com funciona una estació espacial. Tot amanit amb unes dosis raonables d’humor.
Una bona lectura per a infants de cicle inicial i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.
LES DADES:
títol: Astronautas. Bitácora de un viaje espacial
Autor: Chang-hoon Jung
Il·lustradora: In-kyung Noh
Traductor: Ismael Funes
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2020
La invitació a la lectura 