«Astronautas», un passeig per l’estació espacial

¡Nos vamos de viaje a la estación espacial!
Estaremos unos días en el espacio exterior.
Vamos a ser astronautas y descubrir
cómo es el universo.
¡Bruuum!
El gran cohete que lleva la astronave despega.
Vuela a toda velocidad para alejarse de la Tierra.
¿Cómo se verá el espacio exterior?

Amb aquestes primeres frases, ja podeu entendre de què va “Astronautas. Bitácora de un viaje espacial”. Es un dels temes preferits dels infants, com ho són “els dinosaures”, per exemple.

Llibres que parlin d’altres mons, d’astronomia, de viatges per l’espai, n’hi ha molts i de molt bons. Tenim els clàssics de ficció com «Objectiu: La Lluna» o «El Petit Príncep», i els no tan clàssics com «Papá, consígueme la Luna», «Antípodas», «A què fa gust la Lluna? » «La señora regañona», «L’home de la Lluna», «L’astrònom», «Petita quitxé», etc.

Pel que fa als llibres de coneixements, la relació és més extensa però més limitada en contingut. De fet, molts expliquen el mateix amb fotografies o il·lustracions més o menys boniques.

L’Univers és un bon tema per tractar-lo a l’escola, des de diversos angles (des de la poesia, la ciència, la geografia, la música, la matemàtica, etc.)

Un dels darrers llibres sobre aquest tema i que m’ha agradat força és «Astronautas. Bitácora de un viaje espacial» i ens mostra la fascinació que suposa veure la Terra des de l’espai i imaginar quines sensacions senten els astronautes amb la ingravidesa. També veurem com s’ho fan per dutxar-se, quins experiments fan allà dalt i quins perills els esperen quan fan una passejada espacial.

M’ha agradat la manera de combinar els dibuixos dels tres infants que ens acompanyen en aquesta aventura amb uns esquemes que ens informen de manera científica i entenedora com funciona una estació espacial. Tot amanit amb unes dosis raonables d’humor.

Una bona lectura per a infants de cicle inicial i per a afeccionats a l’astronomia i els viatges espacials.

LES DADES:
títol: Astronautas. Bitácora de un viaje espacial
Autor: Chang-hoon Jung
Il·lustradora: In-kyung Noh
Traductor: Ismael Funes
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

 

Audàcia i enginy a «Robatoris de llegenda»

En els darrers anys s’ha popularitzat «La casa de papel», una sèrie televisiva que té com a leiv motiv un robatori a gran escala a la casa de la Moneda a Madrid.  Es tracta d’una ficció, naturalment, però en la base de la història subjau la idea robinhoodiana d’anar contra el poderós i no fer mal als febles. Imagino que per aquest motiu ens hem sentit atrets pels personatges i hem desitjat que el robatori acabés tenint èxit.

Un llibre que ens parla de robatoris que han emplenat pàgines de diaris i hores de ràdio i televisió és «Robatoris de llegenda» i també té aquest puntet de presentar com a herois els malfactors que van realitzar proeses que abans ningú no havia intentat.

Alguns dels casos els tinc ben presents perquè en el seu dia, també em van interessar, sobretot el que va fer popular a Ronnie Bigs, l’únic que va aconseguir escapar al Brasil després d’assaltar el tren que anava des de Glasgow a Londres. A casa, els pares i els tiets en parlaven i feien les seves pròpies càbales sobre el cas. Jo els escoltava sense entendre gran cosa fins que vam anar al cinema a veure “El gran robo”, recreació del cas citat. Era l’any 1968 i recordo que vaig disfrutar molt. En aquelles dècades, anar al cine era una de les distraccions habituals i, algunes pel·lícules ens marcaven i ens deixaven petja a la memòria.

Potser també us sonarà el nom de Dionisio Martínez, més conegut com «El Dioni», el que va desaparèixer amb la furgoneta de l’empresa de seguretat plena de diners. Això va passar l’any 1989.

«Robatoris de llegenda» és un llibre que recrea nou dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats. Estan organitzats temporalment, començant pel robatori de la Mona Lisa al Museu del Louvre l’any 1911 fins al túnel de 80 metres que van excavar a Fortaleza (Brasil) per buidar el Banc Central, l’any 2005. Aquest robatoris tenen com a armes l’enginy, la planificació, l’astúcia i una mica de sort. Com van deixar escrit els lladregots als murs del banc de Niça: Ni armes ni violència i sense odi.

Cada robatori està explicat seguint el mateix guió: Planificació, execució pas a pas, investigació policial i judici quan cal.

Un llibre de coneixements recomanat per als alumnes a partir de cicle superior. Es llegeix amb interès i per moments, resulta apassionant. Una bona lectura per iniciar un projecte (geografia, història, matemàtica, observació, fotografia, etc)

LES DADES:
Títol: Robatoris de llegenda
Autora: Soledad Romero
Il·lustrador: Julio Antonio Blasco
Traductora: Diana Novell
Editorial: Zahorí
Pàgines: 64
Barcelona, 2020

El vídeo promocional:

Els museus, llocs d’encontres inesperats i troballes impressionant

Un llibre extraordinari per entendre conceptes sobre art. En aquest cas no es parla directament de pintors, escultors o artistes; tampoc és una historia de l’art, ni ens ensenya a dibuixar o pintar. Aquest «Cómo se hace un museo» ens convida a endinsar-nos en el món dels museus i entrar en els espais comuns, els que coneixem, i en els llocs on no hi podem accedir.

Qui treballa en un museu?

Totes les preguntes que sovint ens fem quan anem a un museu, aquí tenen resposta. Per exemple: ¿Què fa aquella senyora que sembla que estigui dormint, asseguda en una cadira? ¿Com arriben les obres d’art al museu? ¿Com es protegeixen de possibles accidents, robatoris o destrosses?, etc.

El llibre fa un recorregut que abasta des de la primera idea d’exposar una col·lecció, passant per la seva instal·lació i acabant amb la inauguració i les visites.
Mireu l’índex:

El gran format fa de ben llegir però, tot i així, hi ha algunes pàgines que es desdoblen i ens mostren uns desplegables increïblement bonics. Les il·lustracions d’en David Böhm i el disseny gràfic del propi llibre semblen fets per persones que en saben molt d’art. Per exemple, una infografia ens explica una breu història dels llocs on es poden veure obres d’art.

Les explicacions tenen tocs humorístics i són entenedores. El text que acompanya ens fa saber que els museus són llocs on totes les coses es miren de manera diferent. Per exemple, el llit desfet a casa no és igual que el que veiem en un museu, enmig d’una sala gran, d’un cub blanc enorme.

Hi trobem petites histories, que en una primera lectura potser ens passen desapercebudes. Son com miniatures que descobrim a la segona o a la tercera relectura.

És aquest el pintor?

També hi ha joc: Un dels personatges apareix repetidament. És un joc que veurem a les pàgines finals, convidant-nos a trobar i a conèixer un munt d’obres d’art.

Una lectura recomanable per a infants a partir de vuit anys i per a adults.

El llibre va ser guardonat a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, l’any 2017.

LES DADES:
Títol: Cómo se hace un libro
Autors: Ondřej Chrobák, Martin Vaněk
Il·lustrador: David Böhm
Traductora: Patricia Gonzalo de Jesús
Editorial: Nórdica
Pàgines: 64
Madrid, 2020

Com són les persones que visiten un museu?

 

Playlist: Una introducció a la música clàssica

Música. Tanqueu els ulls un moment i intenteu imaginar-vos només uns segons un món sense música. Se us acudeix una cosa més avorrida, depriment o insulsa? Seria com viure en un univers en blanc i negre. La música dona sabor i color al món en què vivim. Ens inspira, ens uneix i, fins i tot, ens converteix en millors persones. Però, sigui quina sigui la música que us agradi, la veritat és que sempre tindrà les arrels en la música clàssica. Perquè la moderníssima música va néixer fa centenars d’anys.

Aquestes són els primeres frases d’aquest llibre de coneixements. És llegeix amb emoció i resulta una bona porta d’entrada a la música clàssica que agradarà als alumnes de secundària. No pot faltar a les biblioteques dels Instituts.

A “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música”, James Rhodes ens convida a compartir la seva alegria i la seva passió per la música salvadora.

Se centra en les obres mestres de set grans compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Shubert, Rakhmàninov i Ravel. De cadascun d’ells ens explica, seguint el mateix esquema, un parell d’obres.

Primer hi ha una pàgina de presentació que, a manera de pòster, ens recorda aquells cartells dels ídols musicals o cinematogràfics que els joves (i no tan joves) pengen a la seva habitació.

Després hi ha un parell de pàgines on ens explica detalls de la seva vida. Els agradables i els no tan bonics. Se centra en la manera com cadascun d’aquests músics extraordinaris va superar els reptes de la seva època per crear una música preciosa que encara ressona.

I ho acaba amb quatre pàgines en les que comenta dues obres de cada músic.

Per exemple, de Bach sabrem com Pau Casals va trobar en una botiga de música del Port Vell de Barcelona les partitures que després s’han popularitzat de la “suite per a violoncel núm. 1 en sol major” i l’origen de “les variacions Goldberg”. I així amb cadascú dels set compositors.

La gràcia està en que Rhodes ens convida a escoltar les catorze peces a través de qualsevol cercador d’internet escrivint l’enllaç: tinyurl.com/jamesrhodesplaylist. També es poden trobar les peces escrivint el títol del llibre.

M’ha encantat l’aspecte del llibre —amb una forma que recorda els antics LP de l’època pop, els collages surrealistes i psicodèlics— i com presenta els compositors, talment com si parlés de Marley, Satriani, Hendrix, Joplin o Cocker, per exemple.

Resulta fàcil deixar-se endur per les melodies i entendre perquè aquests músics van ser les autèntiques estrelles del rock.

Un llibre exquisit, acolorit i salvatge, recomanat per a l’Educació Secundària.

Un apunt per aquests dies que a les escoles i instituts estan preparant el nou curs que es preveu complicat. Si s’han d’assignar reforços a les aules i aquests reforços han de ser els especialistes, penseu-vos-ho bé. Potser aquest curs, especialment, convindria dedicar més hores que mai a la música, a l’educació física, a la joie de vivre que diuen els francesos, i esponjar els continguts curriculars.

LES DADES:
Títol: Play list. Rebels i revolucionaris de la música
Autor: James Rhodes
Il·lustrador: Martin O’Neill
Traductora: Mariona Barrera
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 72
Barcelona, 2019

Plasticus marítimus, un “ecocidi” més

“Plasticus marítimus. Una especie invasora” és una mena de quadern o guia de camp de les que usen els biòlegs quan fan observacions científiques. M’ha agradat el format, amb els fulls arrodonits, els dibuixos amb llapis I retoladors de colors dels que emprem a l’aula i, tot plegat, amb un aspecte de llibreta «moleskine» ben agradable.

El contingut és una altra història perquè l’autora, l’Ana Pêgo, va directe al problema, que no és altre que la conservació del planeta.

Un llibre imprescindible per a l’escola. Bé, i també pot ser un bon company de viatge aquest estiu, tan si aneu a la platja, a la muntanya o com si us quedeu a casa.

El text ens recorda que per poc que fem cadascú de nosaltres, ja estarem contribuint a la conservació de la natura. L’autora ens proposa que ens fem “beach cleaners” i que tinguem consciència ecològica.

A la contraportada podem llegir:
Quan era petita, la biòloga Ana Pêgo no jugava al pati de casa, sinó que ho feia gairebé sempre a la platja. Hi feia passejades, observava els bassals de marea i col·leccionava fòssils. Tanmateix, a mesura que va anar creixent, va entendre que una nova espècie es tornava cada cop més comuna a la sorra: el plàstic.
Per alertar sobre les seves conseqüències a la vida del planeta, l’Ana va decidir col·leccionar i donar un nom a aquesta espècie. La va anomenar Plasticus maritimus, i des de llavors va començar un projecte de sensibilització per a un ús més sensat dels plàstics i mai més no els ha donat treva.
Inspirat en aquest projecte, aquest llibre conté informació sobre la relació entre el plàstic i els oceans.
També inclou una guia per preparar excursions a la platja i motivar el lector per aquest canvi. Aquest Plasticus maritimus, pel fet de ser artificial, invasor, contaminant i tenir una vida tan llarga, es mereix tenir els dies comptats!

El reportatge sobre el llibre que han fet els de “Kalandraka televisió” el podeu veure a continuació:
http://kalandraka.tv/es/seccion2.php?id=29&pagina=1&video=Plasticus%20maritimus%20-%20Booktrailer#PD_Plasticus%20maritimus%20-%20Booktrailer

Cada hora que passa, mil tones de plàstic van a parar al mar. Més o menys és el que aboca un camió ple de plàstic cada minut. És una bestiesa!

LES DADES:
Títol: Plasticus matítimus, una especie invasora
Autores: Ana Pêgo, Isabel Minhós
Il·lustrador: Bernardo P. Carvalho
Traductor: Àlex Tarradellas
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 178
Barcelona, 2020

Gerda Muller, la il·lustradora del mes (juny 2019)

imatge extreta del web de l’ecole des loisirs

«Endevina qui fa què» és un dels llibres que estan en el meu top ten personal dels àlbums per a infants. Es fantàstic per mirar les imatges i fer deduccions. Sovint parlem de fer “inferències” predictives (què passarà a continuació?) que, com passa també amb les deduccions, apel·len directament al raonament, al sentit comú, a la observació. En aquest llibre, la Gerda Muller ens explica un passeig invisible pels voltants de la casa en un paisatge nevat del que només veiem les petjades que deixen els animals i les persones. És feina del lector endevinar què està passant, què falta o que ha canviat a mesura que avança la història. Senzillament genial.

L’autora i il·lustradora és holandesa i enguany celebra els seus noranta-tres anys, dels quals seixanta-vuit els ha passat dibuixant i publicant una pila de llibres per a infants i joves. Més de 120.
La Gerda Muller té un estil minuciós, detallista, exigent que explica en els seus llibres aspectes relacionats amb la fauna i la flora. Ve a ser com una mena d’enciclopèdia de la natura però amb unes històries que estimulen la curiositat.
En els seus dibuixos veiem com s’ha documentat abastament, i així, les verdures, els ocells, els gossos, les flors, tot allò que fa referència a la natura més propera, ho explica amb precisió. Potser podríem dir que el seu estil entra dins del gènere naturalista, més que no pas realista.
Un altre dels aspectes curiosos i sorprenents de les seves imatges és la presència gairebé constant de la pluja perquè al seu país hi plou sovint i el paraigües és un element quotidià.


Depenent del tema i la composició de les imatges, l’autora tria una tècnica pictòrica o altra. Per exemple, veiem dibuixos fets amb ploma quan es requereixen molts detalls; quan es tracta de recrear una certa atmosfera llavors usa el gouache. Les aquarel·les no les fa servir mai perquè diu que és massa transparent i prefereix les formes més potents.
Tampoc treballa amb l’ordinador.
Un altre detall és que els seus personatges sempre estan en moviment i gairebé mai hi ha algú estàtic.
Tres dels llibres d’aquesta autora que destaco, a més de l'”Endevina qui fa què” són:

 

 

 

Jo i el món, un llibre de coneixements

«Jo i el món» és un llibre fet seguint la tècnica infogràfica de creació i tractament d’imatges digitals.
La infografia s’usa per produir imatges en un entorn tridimensional i se solen generar amb un programari informàtic especialitzat. Normalment les produccions infogràfiques van acompanyades d’uns breus textos de suport.
Solem trobar les infografies en les revistes i/o els diaris perquè ajuden a entendre de manera visual i molt ràpida què es vol explicar.
«Jo i el món» es centra en la vida d’una nena, la Martina, que fa de fil conductor del món que l’envolta i serveix per oferir-nos dades del nostre planeta, en general.

A la contraportada llegim la presentació següent:
Hola! Em dic Martina i visc amb els meus pares, el meu germà i el meu gos a Barcelona. M’agrada jugar amb els meus amics, practicar esport i anar de vacances!
També vaig a l’escola i faig deures, és clar… Com la majoria de nens.
A cada pàgina hi ha una explicació de la Martina i una gran infografia que relaciona el que ens ha dit amb la resta del món. Per exemple, a la pàgina 10 ens explica que “l’altre membre de la família es diu Taca i és el nostre gos de raça Beagle. Moltes famílies tenen mascotes però els gossos són els animals més populars.”
I a tota plana veiem els 10 gossos més populars i també el percentatge de famílies que tenen mascota al món i quin tipus de mascota és (gossos, gats, ocells, peixos, altres).


El llibre abasta temes variats: demografia, habitatge, alimentació, estudis, internet, esports, llengua, cultura, etc. i les dades estan contrastades i provenen de diverses fonts internacionals (UNESCO, OCDE, CIA, New York Post, The Washington Post, etc.) com s’explica a la darrera pàgina.

Un llibre curiós i que val molt la pena. El recomanem a partir de cicle mitjà.

LES DADES
Títol: Jo i el món
Autora: Mireia Trius
Il·lustradora: Joana Casals
Editorial: Zahorí books
Mides: 24 x 30 cm
64 pàgines
Barcelona, 2019

Passejant per Mart de la mà del robot Curiosity

Tant és el lloc del món on siguis ara, jo sóc molt i molt lluny. Ni tan sols sóc al mateix planeta que tu. Sóc un robot de Mart. Sóc un rover, un vehicle robot, construït per explorar indrets remots: llocs massa llunyans o massa perillosos perquè hi vagin humans. Com vaig arribar fins aquí? Perquè m’hi van enviar? Aquesta és la meva història.
Així comença el llibre del robot Curiosity. Està narrada per ell mateix i ens explica els precedents i la construcció d’aquest enginy. També llegim amb fascinació el moment de llançament i la missió fins arribar al planeta vermell.
Tot i que és la primera obra d’en Markus Motum es nota que l’ha pensada molt i que ha trobat una manera entenedora i molt didàctica d’explicar als infants els detalls tècnics. Ho fa de manera genial.
Les il·lustracions són senzilles però efectives i el resultat és eficaç. Els dibuixos una mica geomètrics i les escenes de grans dimensions ajuden a comprendre la immensitat dels cels plens d’estrelles. El paisatge marcià vermellós és fantàstic i la forma del rover -braç, colze, ull- ens recorda molt, però molt, a l’entranyable ET cinematogràfic.
L’espai és un dels temes que captiven als nois i noies i de ben segur que amb aquest llibre de coneixements, creixeran els aspirants a astronautes.


El llibre està adreçat a infants a partir de sis anys però els adults descobrirem aspectes curiosos i respostes a preguntes que potser ens hem fet alguna vegada. Per exemple:
Si el fabriquen a Califòrnia, perquè el llencen a l’espai des de la costa est?
Perquè els treballadors que els construeixen han de passar per una càmera d’esterilització cada vegada que entren al laboratori?
Com és que li van posar aquest nom i qui en va ser la responsable?
Etc.

Per als amants de la ciència en general. Imprescindible.

Podeu entrar a la pàgina web de la NASA i seguir l’evolució de la missió del Curiosity clicant AQUÍ

Títol: Curiosity. La història d’un robot de Mart
Autori i il·lustador: Markus Motum
Traductora: Anna Llisterri
Editorial; Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, setembre de 2018

Per anar fent boca…

L’increïble viatge d’una gota d’aigua

M’alegra comprovar que els llibres de coneixements tornen a tenir presència a les llibreries i amb productes originals, cuidats i imaginatius.

L’editorial Joventut ens presenta una traducció força encertada del francès que han anomenat com a «Goteta» i la cataloguen com a Llibre-acordió perquè les pàgines estan plegades seguint la forma de l’acordió però crec que és millor definir-lo com a llibre-circular perquè si l’obres i el poses en cercle amb les imatges mirant cap a l’interior, l’efecte que s’aconsegueix quan et situes al centre del cercle és impactant perquè pots anar seguint tot el viatge que fa la goteta.
En realitat no és més que l’explicació del cicle de l’aigua que comença i acaba al núvol. Entremig hi ha el viatge de la goteta que es va trobant amb nombrosos amics. És també un llibre sobre l’amistat.

M’ha agradat i el recomano per a infants a partir de cicle inicial.
Si voleu conèixer més coses de l’autora podeu visitar el seu web, Stéphanie Joire: http://www.stephaniejoire.com/quisuisje.htm

I també podeu visitar el blog de la il·lustradora, Laura Fanelli:
http://laurafanelli.blogspot.com/2016/12/petite-goutte.html

LES DADES:
Títol: Goteta
Autora: Stéphanie Joire
Il·lustradora: Laura Fanelli
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
26 pàgines extensibles
Barcelona, 2018

 

Un inventari il·lustrat per als amants dels dinosaures

A la nostra taula de treball tenim objectes estimats que ens recorden persones, moments o situacions que ens han deixat màcula. També acostumen a ser-hi presents algunes fotografies, post-it de colors amb anotacions, llibretes amb apunts personals, diaris i tota mena d’objectes que només tenen sentit per a nosaltres. Un dels que conservo des de l’any 1973 és un petit dinosaure, l’últim d’una col·lecció que he anat regalant o perdent pel camí. El T. rex encara hi continua, sempre amenaçat pel sioux blau, i probablement és una de les fixacions d’infantesa o joventut que no he aconseguit abandonar: La fascinació pels gran rèptils.

Per això, quan es fa una pel·lícula, documental o reportatge, m’afanyo a seguir-lo, amb mirada sorpresa, sempre.

Ara estem de sort perquè a Faktoria K de llibres han publicat l’Inventari il·lustrat dels dinosaures, una obra que s’assaboreix amb fruïció. Una altra joia d’una col·lecció que comença a fer molt de goig. Ja hi ha set llibres.


M’ha agradat especialment el treball de les il·lustracions tan minucioses i amb tantíssim detalls. L’Emmanuelle Tchoukriel s’ha lluït en un procés d’observació i descripció ben acurat. Per exemple, i tornant al T. rex, primer, a partir de lectures descriptives, fa un esbós a llapis. Després en retola la silueta i finalment l’acoloreix. Així:

Pares i mestres que teniu nens seguidors d’aquestes bèsties mítiques (oi, Arnau?), no us penseu dues vegades perquè, a més, les explicacions són molt entenedores.

Retallo i enganxo algunes frases del blog de Kalandraka perquè no sóc capaç de millorar la seva presentació. Diuen:

Fa 230 milions d’anys apareixen els dinosaures. Un meteorit que va caure damunt del Mèxic actual, ara fa uns 66 milions d’anys, podria haver estat en part responsable de la seva extinció. Desaparició total? No és del tot segur: els ocells actuals en podrien ser els descendents…
Una petita història de la vida a la Terra, des dels seus orígens fa 4300 milions d’anys, és el punt de partida de l’“Inventari il·lustrat dels dinosaures”, que reuneix 47 espècies agrupades en períodes geològics: des del Triàsic, amb exemplars com el Mussaurus patagonicus; seguint pel Juràsic amb la presència del Diplodocus carnegii i fins al Cretàcic, quan va viure el Tyrannosaurus rex.
La doctora en Paleontologia Claire Peyre de Fabrègues, del Museu Nacional d’Història Natural de París, explica a una entrevista els avanços realitzats des dels anys 90, amb les noves tecnologies. És així com van descobrir que alguns dinosaures tenien plomes -d’aquí el seu parentiu amb els ocells-.

Un llibre per estimular la curiositat dels petits -i no tan petits- lectors, entre els quals potser sorgeixin futurs paleontòlegs o tècnics de laboratori o mediadors científics, que aquí disposen de dades sobre la classificació, el descobriment i la descripció dels principals dinosaures. Les il·lustracions, a l’estil dels antics quaderns de camp, són fruit de combinar l’estudi d’esquelets, imatges científiques i reconstruccions, amb la interpretació artística d’Emmanuelle Tchoukriel.

Recomanat a partir de primer de primària.

LES DADES:
Títol: Inventari il·lustrat dels dinosaures
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial : Faktoria K de llibres
72 pàgines
Barcelona, 2018