Un inventari il·lustrat per als amants dels dinosaures

A la nostra taula de treball tenim objectes estimats que ens recorden persones, moments o situacions que ens han deixat màcula. També acostumen a ser-hi presents algunes fotografies, post-it de colors amb anotacions, llibretes amb apunts personals, diaris i tota mena d’objectes que només tenen sentit per a nosaltres. Un dels que conservo des de l’any 1973 és un petit dinosaure, l’últim d’una col·lecció que he anat regalant o perdent pel camí. El T. rex encara hi continua, sempre amenaçat pel sioux blau, i probablement és una de les fixacions d’infantesa o joventut que no he aconseguit abandonar: La fascinació pels gran rèptils.

Per això, quan es fa una pel·lícula, documental o reportatge, m’afanyo a seguir-lo, amb mirada sorpresa, sempre.

Ara estem de sort perquè a Faktoria K de llibres han publicat l’Inventari il·lustrat dels dinosaures, una obra que s’assaboreix amb fruïció. Una altra joia d’una col·lecció que comença a fer molt de goig. Ja hi ha set llibres.


M’ha agradat especialment el treball de les il·lustracions tan minucioses i amb tantíssim detalls. L’Emmanuelle Tchoukriel s’ha lluït en un procés d’observació i descripció ben acurat. Per exemple, i tornant al T. rex, primer, a partir de lectures descriptives, fa un esbós a llapis. Després en retola la silueta i finalment l’acoloreix. Així:

Pares i mestres que teniu nens seguidors d’aquestes bèsties mítiques (oi, Arnau?), no us penseu dues vegades perquè, a més, les explicacions són molt entenedores.

Retallo i enganxo algunes frases del blog de Kalandraka perquè no sóc capaç de millorar la seva presentació. Diuen:

Fa 230 milions d’anys apareixen els dinosaures. Un meteorit que va caure damunt del Mèxic actual, ara fa uns 66 milions d’anys, podria haver estat en part responsable de la seva extinció. Desaparició total? No és del tot segur: els ocells actuals en podrien ser els descendents…
Una petita història de la vida a la Terra, des dels seus orígens fa 4300 milions d’anys, és el punt de partida de l’“Inventari il·lustrat dels dinosaures”, que reuneix 47 espècies agrupades en períodes geològics: des del Triàsic, amb exemplars com el Mussaurus patagonicus; seguint pel Juràsic amb la presència del Diplodocus carnegii i fins al Cretàcic, quan va viure el Tyrannosaurus rex.
La doctora en Paleontologia Claire Peyre de Fabrègues, del Museu Nacional d’Història Natural de París, explica a una entrevista els avanços realitzats des dels anys 90, amb les noves tecnologies. És així com van descobrir que alguns dinosaures tenien plomes -d’aquí el seu parentiu amb els ocells-.

Un llibre per estimular la curiositat dels petits -i no tan petits- lectors, entre els quals potser sorgeixin futurs paleontòlegs o tècnics de laboratori o mediadors científics, que aquí disposen de dades sobre la classificació, el descobriment i la descripció dels principals dinosaures. Les il·lustracions, a l’estil dels antics quaderns de camp, són fruit de combinar l’estudi d’esquelets, imatges científiques i reconstruccions, amb la interpretació artística d’Emmanuelle Tchoukriel.

Recomanat a partir de primer de primària.

LES DADES:
Títol: Inventari il·lustrat dels dinosaures
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial : Faktoria K de llibres
72 pàgines
Barcelona, 2018

Jane Goodall, la científica amiga dels ximpanzés

Aquest és un llibre de coneixements ben elaborat i que agradarà als infants a partir de vuit anys. Narra la vida de la Jane Goodall, la primatòloga referent en l’estudi dels ximpanzés.
El relat el fa en David Barbagrisa, un ximpanzé, i ens situa en els diferents moment de la vida d’aquesta dona anglesa que des de petita es va interesar pels animals. El llibre emfatitza especialment els llargs períodes que va passar a la selva convivint amb els ximpanzés i els descobriments que va fer sobre la seva socialització, els costums, la capacitat de produir eines, els jocs, les relacions entre ells, etc.

Mentre vas llegint t’adones del respecte envers la vida animal i la natura que té la Jane.
Les imatges estan ben fetes i són precises. No són fotografies dels animals però reflecteixen força el seu aspecte i les seves expressions. L’Albert Asensio ha trobat el punt exacte per fer d’aquest llibre una bona eina per a l’escola (projectes o lectura informativa) i per a les famílies.
Les planes del final contenen informació molt útil i rellevant amb una biografia resumida de la Jane Goodall, una cronologia d’altres fites relacionades amb l’estudi dels primats i els diferents tipus de la família dels homínids.
Tot el contingut de l’edició ha estat revisat i aprovat per la delegació espanyola de l’Institut Jane Goodall.
M’ha agradat força.
Recomanat per als alumnes de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Autor: Marcos Muslera
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Vegueta
Pàgines: 36
Barcelona, 2017

 

 

François Place, l’il·lustrador del mes (gener 2018)

François Place va néixer el 1957 a Ezanville, a la Val d’Oise (França) però va passar la seva adolescència a Touraine. Té una obra molt extensa i fascinant que es mou en la frontera de la ficció, el documental i l’àlbum. No té gaires obres traduïdes al català o castellà però celebrem que “Els últims gegants” es torni a publicar.
En François Place era fill de pare pintor i de mare mestra i això li va permetre tenir una infància envoltada de llibres, papers i llapis. Des de ben petit dibuixava molt i volia fer d’aquesta activitat la seva vida professional.
Va començar a treballar en publicitat i comunicació i va seguir cursos sobre semiologia, discurs de la imatge, tipografia, etc. Un dels estudis publicitaris per als quals va treballar estava en contacte amb Hachette editorial, i així va ser com va començar a il·lustrar novel·les, encara que alguns títols estiguessin lluny dels seus gustos literaris. Després va contactar amb Gallimard Jeunesse on va il·lustrar llibres de coneixements. En aquella època es va afeccionar a les històries de viatges i als relats de ficció. Fruit d’aquestes dues passions va néixer «els últims gegants» i el personatge de la narració, l’aventurer i científic Archibald Leopold Ruthmore.
François Place treballa habitualment amb ploma o “rotring”. Després afegeix els colors amb tinta o aquarel·les. Segons els tipus de llibres modifica l’estil, atenent a la història que es narra. Per exemple si el llibre és sobre la prehistòria, les il·lustracions no han de ser gaire detallades, usa tinta i el traç és més rude.
També ha il·lustrat textos d’altres autors: D’en Michael Morpurgo, per exemple, va il·lustrar El regne de Kensuke i Cavall de guerra.

M’agrada quan diu:
La indústria dels llibres es basa en l’entusiasme per llegir. He tingut moltes oportunitats de veure el compromís dels llibreters, bibliotecaris i professors.


Recomano Els últims gegants en versió catalana amb la traducció impressionat de la Teresa Duran però no sé si es pot aconseguir. És de l’any 2000 i editat per Blume. Ara, Ekaré n’ha tret una nova edició, crec que només en castellà.

El últims gegants explica que en un moll d’un port anglès l’estudiós Archibald Leopold Ruthmore compra una dent grossa com un puny i tota plena d’incisions. Un examen minuciós li revela que aquestes incisions són el mapa d’una regió recòndita on habiten els darrers gegants. Ruthmore deixa la seva casa de Sussex i embarca en un vaixell de la Companyia de les Índies un dia de setembre de 1849 per descobrir aquestes terres. El que l’espera és un món meravellós de poesia i de bons sentiments on viuen els gegants. Archibald, entusiasmat, dóna a conèixer la seva descoberta, però els homes que no tenen massa escrúpols, exterminen els gegants. Ruthmore, decebut, es fa mariner i va pels ports del món explicant contes als nens. Un relat molt bonic per llegir i rellegir que destil·la poesia i sentiment i unes il·lustracions plenes de misteri.


El darrer paràgraf del llibre diu:
A cada port es fa tatuar al cos un conte, una llegenda, una cançó. I, de nit, se’l troba a vegades a l’escullera, voltat de criatures que l’escolten atentament: Els explica els seus incomptables viatges, les belleses de l’oceà i de la terra. Però mai no els parla d’aquell objecte estrany que jeu al fons del seu bagul, una dent de gegant.

Aquest va ser un dels primers relats (és de l’any 1992) on vaig trobar personatges amb tatuatges. Anys més tard, vam gaudir de Papá Tatuado de Daniel Nesquens i no fa gaire en Jaume Cela va guanyar el Premi Barcanova amb El meu pare és una pissarra.
François Place ha estat guardonat amb nombrosos premis als Estats Units, a Alemanya, a Bèlgica i a França.
Si voleu aprofundir en l’obra d’aquest fantàstic il·lustrador heu d’anar al mercat francès on trobareu tots els seus llibres. Podeu consultar la Wiquipèdia

 

 

Víkings! Qui van ser realment?

Hi ha temes pels quals alguns infants senten certa predilecció com és el cas dels dinosaures o les aventures medievals; d’altres s’estimen més els de ciència, els viatges espacials o els trens. Tan uns com d’altres troben en els llibres de coneixements la seva via d’esbarjo. Les editorials ho saben i s’esforcen en publicar tota mena de títols.
Un dels darrers llibres que tracten un tema apassionant és aquest Víkings!, sobre un poble força desconegut en general i sobre el que circulen llegendes i se solen associar amb mariners que recorrien les costes amb els seus característics vaixells amb cap de drac a la cerca de brega, sang i pillatge.
El llibre intenta donar resposta fefaent als que va suposar aquest poble i ho fa de la mà d’en Vincent Carpentier, un arqueòleg de l’INRAP (Institut nacional de recerques arqueològiques preventives) que explica com durant més de cent anys, de finals del segle VIII a principis del segle X, els víkings van descobrir Islàndia, Groenlàndia i Amèrica del Nord, (cinc segles abans de Colom!) i també van arribar a lloc tan allunyats com Sevilla, el nord d’Àfrica, Rússia, el Mar Negre i l’Imperi bizantí.

La primera part del llibre ens introdueix a les seves expedicions marítimes, explicant com funcionaven els regnes escandinaus i incidint en el medi ambient particularment dur que és en part responsable de la seva partida. A continuació es presenten les exploracions amb uns mapes senzills i canviant el colors dels títols per fer-ho més visible. Els darrers capítols ens parlen de les inscripcions rúniques, de la vida quotidiana (la casa, la roba, esl vaixells, la mitologia, etc) i ens expliquen anècdotes curioses com que els víkings, coneguts pels seus vaixells també eren «els reis del lliscament» perquè ja usaven esquís i trineus.
Les explicacions s’acompanyen d’unes il·lustracions a tota pàgina que les fan més entenedores.
Recomanat per a infants a partir de 9 anys ( i per a nostàlgics de la sèrie Vicky el vikingo!)

Les dades:
Títol: Víkings!
Autor: Vincent Carpentier
Traductor: Oriol Sánchez
Il·lustrador: Jeff Pourquié
Editorial: Nórdica Libros
Abril 2017
Pàgines: 80

 

Un “Inventari il·lustrat de les flors” que incita a la curiositat

«All de bruixa», «botó d’or», «barba d’ermità», «ocell del paradís» són alguns dels noms que ens conviden a descobrir les seixanta dues flors del magnífic Inventari il·lustrat de les flors, un llibre que identifica i classifica les flors atenent al color (Els que no en sabem gaire de botànica ho agraïm).
Entre les plantes de les flors en trobem de salvatges i d’hortícoles. A cada pàgina hi ha una il·lustració feta a la manera dels quaderns dels naturalistes, combinant retoladors amb la tinta xinesa i  aquarel·les. Primer hi ha el nom comú i després el nom científic en llatí, a més a més de l’alçada i l’època de floració.
A continuació unes poques línies presenten informacions clau sobre les característiques de la flor i petites anècdotes que ens sorprenen. Per exemple, de la dàlia sabem que els asteques ja la consumien com a verdura o que el botó d’or, també anomenat «flor de la mantega» si te’l poses damunt la barbeta aparèixer un reflex daurat a la pell.
El llibre està recomanat a partir de cinc-sis anys.
Se m’acut que pot ser l’inici d’un quadern de camp on els alumnes vagin fent descripcions de les flors que hi ha a la seva zona i que no surten al llibre. Pot ser també un bon motiu per acostar-nos als llibres de coneixements que sovint queden en segon pla.

Al web de Faktoria K de llibres llegim:
Al món hi ha unes 230.000 espècies de plantes i de flors. On n’hi ha més és a les selves tropicals. A Europa hi ha unes 12.000 espècies, de les quals a la Península Ibèrica se n’observen unes 5.000…
Les pàgines de l“Inventari il·lustrat de les flors” són un festival de colors -i d’aromes suggeridores- que, a través de 62 tipus de flors, ens porten de viatge per tot el món: des de les regions de l’Àfrica del Sud a on viu l’ocell del paradís, fins a l’illa de Sumatra d’on és originari l’efímer arum tità, tot passant per les praderes pròximes, a on creixen les margarides.

Le dades:
Títol: Inventari il·lustrat de les flors
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Màriam Chaïb
Editorial: Faktoria K de llibres
Pàgines 72

Il·luminatura, un llibre per gaudir (molt) de la natura

Il·luminatura és un llibre que agrada molt als alumnes de quart i cinquè, especialment.

La gràcia rau en que combina coneixements amb la sorpresa de la descoberta.
El llibre presenta 10 hàbitats o ecosistemes que van des de la selva congolesa, passant pels Andes, els boscos de sequoies d’Amèrica del Nord, les Filipines, etc. i ho fa demanant la interacció del lector , el qual disposa d’una lent de visió (recorda a les ulleres 3D) amb tres panells (vermell, verd i blau) transparents que detallen de forma precisa, les imatges de la flora i la fauna locals segons el filtre que hi posem: Si és el vermell apareixen els animals diürns, la lent blava revela els animals de la nit, i la lent verda mostra les plantes i els paisatges.


Potser la primera vegada notes certa confusió però a mesura que vas passant planes, la sorpresa es converteix en alegria i perceps que el que tens a les mans no és un llibre, és una joia.
A les pàgines acolorides s’amaguen animals, plantes i tot el que es pugui imaginar que hi ha dins de cada hàbitat. S’agraeix també que hi hagi una guia amb informacions rellevants sobre les espècies que es poden detectar.


La primera edició s’ha exhaurit ràpidament però és a punt de sortir la segona.
Recomanat per a infants entre 8 i 10 anys.

Les dades:
Títol: Il·luminatura
Autora: Rachel Williams
Il·lustrador: Carnovsky
Editorial: Cruïlla
64 pàgines
Primera edició: 2106

 

Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant)

explica-m'hoLa millor vacuna sempre és parlar amb els infants dels temes que els preocupen, abans que es facin gran, tinguin vergonya i s’hagin d’espavilar preguntant als companys sobre sexualitat. Sortosament, l’explicació de les abelles i les flors en les polsoses classes de biologia ja ha quedat oblidada (espero!) i ara tenim alguns llibres que esdevenen imprescindibles a la biblioteca escolar. Un d’ells, molt especial i educatiu, és aquest Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant), recomanat per a alumnes de cicle superior.
M’agrada perqué es directe i les autores no defugen cap pregunta, per complicada que pugui semblar. Us el recomano especialment.

Al web de l’editorial Takatuka podem llegir:

el sexe és divertit!

Per tal que la joventut actuï de manera responsable amb el seu cos i en els temes relacionats amb la sexualitat i l’amor és important que tingui a mà la informació des d’aviat. Però, què és el que han de saber els nens i les nenes de primària? Tant com vulguin, diuen els experts. I què volen saber? Això és el que podreu veure per les preguntes que fan, i que l’Explica-m’ho recull.
Una àvia pot tenir fills? Una dona es queda embarassada cada vegada que fa sexe? Quants espermatozoides produeixen els homes? Hi ha animals gais? Es pot fer sexe sota l’aigua? Per què es pot perdre un bebè? La imaginació i les ganes de saber no tenen límits. Aquestes són algunes de les preguntes que trobareu en aquest llibre tan voluminós com informatiu i divertit.
L’experimentada pedagoga sexual Katharina von der Gathen va treure d’una bústia les preguntes anònimes de l’alumnat de tercer i quart de primària que havia assistit a les seves xerrades sobre el cos, l’amor i la sexualitat. En aquest llibre l’educadora aplega les qüestions més destacades i les respon amb tota la franquesa i la cura necessàries i, sobretot, amb molt de respecte per allò que la mainada vol saber.
Anke Kuhl, amb les seves il·lustracions d’estil còmic, interpreta aquestes preguntes amb molt d’humor, intel·ligència i sensibilitat.

Explica-m’ho va ser guardonat com a Llibre de l’Any 2015 per l’International Congress of Young Booksellers (ICYB).

Podeu veure algunes pàgines del llibre clicant AQUÍ

Les dades:
Explica-m’ho
101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant
Katharina von der Gathen
Anke Kuhl
Traducció: Anna Soler Horta
216 pàgines
14 x 18,5 cm
Ed. Takatuka

Fitxa del llibre: AQUÍ

Les imatges i informacions d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Takatuka.

eva