Les TIC-TAC-TEP a la biblioteca escolar

Al número de novembre de la revista GUIX, la Maria Calvo, educadora i antropòloga social, fa unes reflexions sobre les eines que ens ofereix la web social a les biblioteques escolars i a les activitats de foment de la lectura. Segons explica, les possibilitats són infinites i les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació), TAC (Tecnologia per a l’Aprenentatge i el Coneixement) i TEP (Tecnologia per a l’Empoderament i Participació) han arribat per quedar-s’hi.
L’article es complementa amb l’explicació d’una pràctica concreta basada en l’eina Kahoot i que va realitzar amb l’alumnat de sisè de primària per crear una activitat que va anomenar Adivina cuanto he leído, sobre la motxilla literària de cada alumne.

la María Calvo

L’article val la pena. Us transcric unes frases:
Los responsables del fomento de la lectura y bibliotecas no solo trabajamos para el desarrollo de la competencia lingüística, sino que tenemos también que considerar la competencia digital del alumnado y la competencia de aprender a aprender, puesto que nos servimos de la tecnología para conseguir nuestro propósito: fomentar el placer de la lectura. Por ejemplo, tenemos a nuestra disposición redes sociales específicas de lectura, que las hay magníficas para primaria como Leoteca (www.leoteca.es), una comunidad de lectura infantil en la que participan las familias y el profesorado. Y no nos podemos olvidar del potencial que nos ofrece el uso de redes sociales como facebook o twitter desde los colegios y bibliotecas escolares como medio de difusión y comunicación con la comunidad educativa, destacando principalmente las familias: recomendaciones de lecturas en familia, difusión de novedades en préstamo, compartir trabajos realizados alrededor del mundo de los libros en el colegio…
La lista de herramientas para realizar actividades de fomento de la lectura es larga, y su utilización nos permite acercarnos a los intereses y motivaciones del alumnado, en principio, por el simple hecho del uso de dispositivos digitales en el aula y/o biblioteca: cuaderno digital de lectura (Wiki, blogs), lectura en voz alta (Audacity, Ivoox), pósters multimedia colaborativos e interactivos (Glogster, Padlet), etc. Entre todas, hoy podríamos decir que tienen un plus añadido las que nos permiten gamificar, es decir, utilizar dinámicas y mecánicas de los juegos y su valor motivacional para aprender jugando, y en nuestro caso fomentar la lectura y conseguir una biblioteca viva que sea algo más que el lugar donde se guardan libros.

 

Anuncis

Contar la HISTORIA con mucho ARTE

A la revista AULA 265 del mes d’octubre (GUIX 437 en català), la il·lustradora Rocío Martínez ens explica la part de la seva feina relacionada amb el contacte amb els infants i ho fa mitjançant tallers centrats ens tècniques o llibres que ella ha il·lustrat. Creu que són una bona manera d’ensenyar a llegir les imatges. Diu que és com quan un mag comparteix algun truc. A la primera part de l’article ens fa algunes consideracions de les que en destaco les següents:
Es muy interesante escuchar cómo, a veces, un proyecto surge del encuentro casual de un autor y un ilustrador que luego presentan el proyecto a los editores, aunque lo habitual es que el encargo lo haga el editor al ilustrador. Se pueden dar situaciones tan curiosas como mantener oculta la autoría de la narración hasta que va a ser publicada sin que haya posibilidad de contacto entre ilustrador y autor.
La primera fase de búsqueda de información tanto temática como gráfica, de lectura, de investigación, de situación del texto en un escenario, me resulta fascinante. Son horas de trabajo apenas valoradas —desde luego no económicamente hablando— pero que son imprescindibles una vez se entra en la fase de realización de las ilustraciones.


La técnica elegida para materializarlo no es aleatoria. Decidir el tipo de papel, si es un Arches de acuarela (un papel con grano y bastante cuerpo, que aguanta raspados, sobre acuarelas, borrados y vuelta a poner color) o un Fabriano 100% algodón (más flexible) o 50% (más inmediato) hará que la batalla que le demos después deje una ilustración limpia y con fuerza o una imagen sucia y descolorida. Teñir el papel con té o dejarlo en su color crudo no son caprichos de artista, van ligados a lo que se quiere contar. De igual manera hacerlo con acuarela líquida o con acuarela de pastilla, rematar con línea de lápiz o hacerlo con tinta. Dar la tinta con rotring o con plumilla. Iluminar con témpera o con lápiz Cumberlant, etc. son «entresijos de cocina» que enseguida captan la atención del lector de esas imágenes.


No se trata tanto de enseñar cómo dibujamos sino de hacerles sensibles a cómo es un proceso de creación, lo respeten y valoren.
La ilustración, aparentemente, «acompaña o adorna» al texto pero es la clave para que enganche la lectura del texto y se quiera volver a él, de ahí el máximo respeto a lo que cuenta el autor.

I a la segona part ho exemplifica amb el taller sobre el llibre Del maravilloso libro de Calila y Dimna adreçat a infants entre 7 i 11 anys. Diu:

En el encuentro / taller voy contando el cuento usando unas cajas chinas con los personajes en marioneta y otros elementos de la historia como  un saquito de «monedas de oro», una reproducción en miniatura del libro o las flores de las tumbas.
Después les explico cómo realicé el libro enseñando bocetos e información gráfica reunida en el cuaderno de trabajo. Les hablo de porqué y dónde he utilizado el arte islámico y mozárabe para ilustrarlo y de cómo se representan las figuras humanas. Del uso de las cenefas o arabescos para enmarcar un espacio, en este caso el de la ilustración, al igual que se hace en la arquitectura de esa cultura.
Finalmente, los niños pueden hacer un libro como el «Calila» de cajas chinas, con unas historias dentro de otras.

Si voleu contactar amb la Rocío perquè vingui a la vostra escola ho podeu fer a través del seu web: http://www.rociomartinez.es/

 

 

Si no hi ha biblioteca, l’escola pateix

Les biblioteques escolars encara segueixen buscant el camí, el seu lloc al món, a l’escola. Es debaten entre la paradoxa de veure’s avalades per les recomanacions d’organismes internacionals i les lleis del nostre país per una banda i per la invisibilitat de la figura del bibliotecari escolar o la manca de pressupostos destinats al servei, per l’altra.

Al discurs d’agraïment del lliurament del Premi Nobel, en Bob Dylan recordava com li havia estat de beneficiós, a l’escola, el contacte amb les obres de Rudyard Kipling, Bernard Shaw, Thomas Mann, Pearl S. Buck, Albert Camus o Ernest Hemingway, i explicava la impressió que li produeix pensar que els seus llibres també poden estar a les biblioteques d’arreu del món.
Un altre escriptor, l’Emili Teixidor deia que «els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules» i lloava les virtuts de la lectura i l’escriptura en un magnífic assaig que és un referents per a molts mestres i una guia per a pares i mares. A La lectura i la vida es troben molts pensaments favorables a l’existència de les biblioteques i la tasca immensa dels bibliotecaris com a promotors de la cultura.
Encara un tercer autor, l’Eduardo Galeano recomanava acostar els llibres a l’oïda i sentir com respiren les seves paraules, perquè són contagioses —deia— perillosament, carinyosament contagioses.
Són només tres de les opinions d’alguns de referents literaris i pedagògics argumentant a favor de la necessitat de la lectura com a bé cultural —s’ha d’aprendre— que ens pot fer millors persones.
Quelcom de semblant succeeix respecte a la biblioteca escolar. En diferents països s’han realitzat estudis d’investigació on queda palès que a les escoles que disposen d’una biblioteca escolar de qualitat i un bibliotecari qualificat —com és el cas dels centres educatius amb batxillerat internacional— els alumnes tenen més oportunitats d’èxit i els seus resultats acadèmics són millors. Al darrer estudi «Impact of school libraries on learning» realitzat a Escòcia es comprova que els alumnes dels centres amb biblioteca escolar obtenen puntuacions més altes en les proves de lectura, llenguatge, història o matemàtiques, i reïxen en alfabetització informacional, treballs per projectes, augment de coneixement i desenvolupament de la lectura, actitud més positiva cap a l’aprenentatge, major motivació i autoestima, etc.
Un altre efecte positiu que es constata es produeix quan alguna Institució pública o privada, promou tertúlies o xerrades per debatre sobre les BE. Immediatament les places queden ocupades, com va passar a la Jornada que va organitzar el grup Bibliomèdia l’11 de març amb la mirada posada en el futur; o se superen totes les expectatives com al webinar organitzat per la Fundació Bofill sobre les biblioteques escolars com a facilitadores de la millora educativa. Són dos dels nombrosos casos que serveixen d’exemple per entendre: primer, que els mestres valorem el servei de BE com una bona eina educativa i, segon, que no és una reivindicació dels darrers anys ni cap demanda explícita.
Recordem que, fruit de la necessitat de regular les biblioteques dels centres educatius, un organisme internacional (la ONU) va promoure l’any 2000 un manament mitjançant l’UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) indicant quin ha de ser el funcionament, finançament, personal, serveis, etc. que ha d’oferir la biblioteca escolar. Es tracta d’un document molt ben detallat i regulat. Tanmateix la Constitució Espanyola indica que «les comunitats autònomes podran assumir competències en els museus, les biblioteques i els conservatoris de música d’interès per a la comunitat autònoma» i les diferents lleis d’educació sempre han considerat com a beneficiós i recomanable el bon funcionament de la biblioteca escolar.
Amb aquest panorama, s’entén que la biblioteca escolar no és cap reivindicació, ans al contrari, és un dret irrenunciable, essencial, avalat per les lleis dels Estaments als quals pertanyem com a país. Sobre el paper no és una opció, es tracta d’un mandat regit per acords nacionals i internacionals.

Deixant de banda les escoles on ni tan sols es disposa de l’espai físic, ens trobem que a molts centres educatius el pressupost anual per compra de llibres i documents no arriba al 5% recomanat que apunta la IFLA/UNESCO, i la figura del bibliotecari és inexistent. Amb aquest panorama es fàcil entendre que si no hi ha llibres ni persona que s’hi dediqui, estem al final del camí.

Una idea que circula és que la biblioteca escolar és el lloc on es preserva el llibre enfront de les noves tecnologies. És un concepte equivocat perquè la biblioteca escolar (que no és com les  biblioteques municipals o públiques) és un espai obert a totes les tipologies textuals, a tot tipus de formes de lectura, ja sia en paper o en pantalla. La biblioteca escolar no és l’aldea gala de l’Astèrix i l’Obèlix; és un espai viu, comunicat amb la realitat més propera del barri, la ciutat, el país, el món, un espai on es promou la lectura en tota mena de formats, entenent que s’afavoreix el creixement personal, l’aprenentatge i el gaudi.

El mestre que mira al futur sap que els alumnes que hi ha ara a l’escola hauran de fer front a les exigències de la vida del segle XXI i molts d’ells viuran l’entrada al segle XXII. Per tant, s’ha de preocupar per ensenyar-los a pensar críticament, alimentar la seva necessitat d’aprenentatge, proporcionar recursos, fomentar la creativitat, establir un clima de confiança educatiu i desenvolupar mecanismes per absorbir nous coneixements, conscients que ara mateix ningú no sap amb què es trobaran, quines feines hauran de realitzar ni amb qui s’hauran de relacionar.
¿Com s’aconsegueix? Integrant el concepte d’escola literària en el projecte d’escola:
Per una banda, disposant d’una biblioteca escolar de qualitat, un lloc d’oportunitats per a tots els alumnes, amb recursos que els ajudin a esdevenir bons lectors, on es posi èmfasi en la comprensió lectora i en la recerca i l’ús de la informació per transformar-la en coneixement, un lloc que sigui un refugi on compartir, pensar i créixer.
Per una altra banda, amb la implicació de tothom (escola, família, mass media, etc.) Serem un país lector quan des de l’Administració educativa —principalment— es faci una aposta clara i decidida per les BEQ. No serveix adduir que des de l’inici de la crisi el 2008 hi ha menys diners i s’han hagut de fer retallades perquè, com s’ha apuntat més amunt, si les biblioteques escolars no es consideren una prioritat i un dret, si no s’inverteix en materials i personal adduint que la informació ja es pot cercar a internet, que la figura d’un bibliotecari escolar no és necessària, etc., els alumnes pateixen mancances, l’escola pateix.
Un aspecte bàsic és que la biblioteca escolar té una repercussió sobre els infants i joves que va més enllà dels aprenentatges, de potenciar el pensament crític, aprendre a trobar informació, ser competents en alfabetització mediàtica, etc. Alerta! Perquè la biblioteca escolar té un efecte —afecte— sobre la configuració de la memòria personal, és un espai de socialització, un cau com la cova d’en Batman on trobar-se, retrobar-se amb la paraula, amb el pensament, amb el coneixement, amb els altres, amb un mateix, amb la vida. La biblioteca és una finestra per mirar enfora però també per mirar endins —si voleu és un pensament poètic però també la constatació d’una realitat.

Aquesta i altres reflexions sobre les biblioteques escolars les pots llegir a la revista GUIX del mes de juny a l’apartat Reflexió.

Les imatges que acompanyen aquesta entrada són escultures fetes per JodyHarvey Brown a partir de llibres.

Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

2015-04-18-19-32-16Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
claraboia-generalLes llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

laura-y-el-ratonI per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

taula-llibres-noemi-2

La comunidad lectora

11160626_10205437269383503_6860431263908527999_oBorges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.2-entrevinas
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
img-20151030-wa0047En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

Imagen2 La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

Imagen1 (1)A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.el punt punt vermell

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

Entre viñetas y bocadillos (El cómic en el aula)

342_x_34-salon-internacional-del-comic-de-barcelonaCoincidint amb el Saló del Còmic, l’Andrea Pozo, bibliotecària de Can Butjosa (Parets del Vallès), escriu a la revista AULA del mes de maig unes reflexions sobre aquesta mena de lectura que combina text i imatge. Ho acompanya amb una experiència pràctica relacionada amb la sèrie d’aventures dels còmics de la Hilda. L’article el podeu llegir també a la revista GUIX. Amb permís de l’Andrea, us faig a mans algunes de les frases que podeu llegir:

El cómic es un medio de extraordinaria riqueza para transmitir historias. La unión entre texto e imagen conecta con unos alumnos que se esfuerzan por descifrar el primero, mientras manejan con soltura la segunda. Se impone la necesidad de establecer un puente entre ambos, aprendiendo las técnicas utilizadas en la narración de cómics.
El cómic vive una buena época: Premios, salones, adaptaciones cinematográficas, publicaciones especializadas y generalistas que se hacen eco de las novedades, etc. Ya no resulta extraño hablar de cómic como hablamos de libros, a nivel de variedad y, sobre todo, de calidad.
En el ámbito infantil y juvenil, el cómic se ha reinventado, adquiriendo una nueva dimensión, gracias a la oleada de obras de calidad dirigidas específicamente a público infantil y juvenil. Editoriales como Dibbuks o Norma mantienen líneas editoriales dirigida a estos lectores, con algunas obras nacionales y muchas de importación, sobre todo europea y nipona. La editorial Bang!, por otro lado, apuesta por una colección de cómic específicamente creada para los niños y adaptada a tres franjas de edad lectora (Mamut +3, +6 y +9).

Comic Strip Speech Bubbles

Comic Strip Speech Bubbles

En las aulas, el cómic no es un recurso nuevo. Muchos programas de dinamización lectora incluyen cómics entre sus lecturas recomendadas, al igual que incluyen narrativa, poesía y teatro. El cómic, junto al álbum ilustrado, se ha convertido en un buen recurso para fomentar la lectura entre aquellos alumnos que demandan el soporte de la imagen para interesarse por una historia. Y es que el éxito de ambos tiene mucho que ver con esta combinación de medios (la imagen y el texto), que resulta más cercana a los niños que han crecido en la era audiovisual.

El cómic también tiene un código propio, que hay conocer y comprender para descodificar la historia de forma correcta. En muchos casos las normas son más intuitivas que las que rigen el código escrito. Sin embargo, existen aspectos complejos que requieren soluciones imaginativas, como la expresión del tiempo sobre el medio impreso. Estudios como los de Scott McCloud arrojan luz sobre el tema, a través del análisis de las viñetas y del espacio vacío entre ellas. Ese espacio, conocido como “calle”, lo ha de llenar el lector con su imaginación, creando desde instantes de metraje a secuencias que pueden durar años o, ¿porqué no?, toda una vida.

hilda_400