Nova col·lecció de Graó edicions: BIBLIOTECA 0-3

He llegit el primer llibre de la nova col·lecció «Biblioteca 0-3» que han encetat els de Graó edicions: Ser maestr@ en el 0-3
Són unes reflexions escrites amb molta passió. L’autora, la Laura Lladós, planteja nombrosos interrogants al voltant del dia a dia que com a mestra d’aquesta etapa li ha tocat viure. És un llibre que combina les qüestions pràctiques amb reflexions pedagògiques que de tant ens plantegem. Com a mestres ens haurien de permetre una aturada per no caure en errors o deixar-nos portar per les modes. Podem llegir, per exemple, unes reflexions on apunta que “Pedagogia Montessori, educació emocional, pedagogia de Reggio Emilia, aprenentatge personalitzat, pedagogia Waldorf, aprenentatge en espais exteriors (outdorlearning), teories neurocientífiques, pedagogia Freinet, comunitats d’aprenentatge…” són corrents o idees vàlides cadascuna d’elles, segur, però que sovint les seguim, abocats a un fer per fer que no se sap si és positiu o no.
Els capítols estan dividits seguint diversos fils argumentals. El primer és Educar en l’emoció i ens parla dels conflictes que sorgeixen a l’aula i com es poden afrontar amb èxit.; el segon versa sobre Educar en la presència i gira al voltant de l’empati a i l’escolta activa; el tercer porta per títol Educar en la calma i presenta casos pràctics i com resoldre’ls, el quart afronta les relacions amb les famílies i el cinquè comença amb la frase de Buda “Com prevenir que una gota d’aigua s’assequi? Poseu-la al riu o a l’oceà” i ens fa reflexionar sobre la necessitat del treball en equip.
L’edició és força acurada, amb fotografies a color i format agradable. M’ha agradat.

El segon llibre de la col·lecció es titula «Es mío», pegar, morder, molestar…Y otras formas de acercarse
L’ha escrit Elena Lobo i al web de Graó podem llegir:
El llibre aborda situacions de conflicte des de la realitat diària de l’escola que s’analitzen per intentar desvelar els processos emocionals i cognitius implicats en cada situació. El propòsit és poder comprendre millor els infants, les seves necessitats, frustracions, motivacions, capacitats, les seves empipades… No es tracta d’evitar els conflictes a tota costa, no d’intervenir precipitadament en cadascun d’ells. Per contra, es proposa un tipus d’intervenció que afavoreixi l’harmonia de les relacions, l’autonomia dels infants per resoldre les seves topades, i la construcció gradual de capacitats de relació social, com ara l’empatia, la compassió, l’ajuda, etc.

Aquest segon està pendent de lectura.

L’estiu també es moment de llegir que fan altres companyes i companys i comparar-ho amb la nostra realitat.

 

L’afonia de Tintin. Fem parlar les imatges de les tires còmiques

Volem que els alumnes escriguin bé, amb llibertat, per a ells mateixos, investigant el seu potencial creatiu, no per arribar a un fi concret sinó com a suport al seu pensament en formació. El sistema escolar ha de potenciar una escriptura que defugi les normes encotillades, les restriccions, i valori la creació lliure, original i enginyosa.

A la revista Guix del mes de maig presentarem una pràctica basada en un dels textos més usuals en les sessions d’escriptura: el conversacional, el primer que els infants adquireixen i que és palpable en els famosos «per què?» repetitius i presents en les seves converses.

Els textos conversacionals —entrevistes, jocs, dramatitzacions, converses telefòniques— es caracteritzen perquè serveixen per donar suport als fets que s’expliquen, ajuden a definir els personatges i fan avançar la narració.

Ho acompanyem amb una pràctica sobre les bafarades on els alumnes escriuen dins d’alguns globus blancs la resolució del conflicte que s’ha plantejat, s’associen bafarades buides amb textos desordenats i també escriuen històries similars als còmics.

Podeu llegir l’article a la secció «viure l’escriptura» del número 455 corresponent al mes de maig.

 

L’art d’enumerar. Escriure textos instructius

Res sembla més simple de confeccionar que una llista, però és més complicat del que es creu: sempre oblidem alguna cosa, estem temptats d’escriure “etcètera”, però en un inventari no s’escriu “etcètera”.

En els seus escrits, Georges Perec introdueix sovint llistes d’objectes, llocs o situacions. Fa classificacions sobre aspectes trivials i afegeix el seu toc sensible i la seva mirada poètica. Per exemple, al text sobre els objectes que hi ha a la seva taula de treball enumera «un llum, un paquet de tabac, un gerro, una caixa de cartró que conté petites fitxes multicolors, un gran secant de cartró dur amb incrustacions de carei, un portallapis de vidre, diverses pedres, un despertador,…».
Ens recorda al Jules Verne afeccionat a les llistes que feia una enumeració de peixos a «Vint mil llegües de viatge submarí» i també a alguns poemes que són enfilalls de paraules, com el de la Maria-Mercè Marçal (Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sabó en pols, blauet, netol, galleda,...), o el «Mateo XXV, 30» de Borges (Estrellas, pan, bibliotecas orientales y occidentales, naipes, tableros de ajedrez, galerías, claraboyas y sótanos, un cuerpo humano para andar por la tierra,...)
Les llistes són un bon inici per deixar-se anar a l’hora d’escriure sense por i, després, partint de llistats reals o inventats, els infants practiquen textos instructius més complicats on descriuen objectes diversos. Van bé els que es relacionen amb els aliments (una taronja), regles de jocs (la xarranca), funcionament d’aparells (la grapadora) o altres referits al seu món quotidià.
Els textos instructius solen tenir una estructura definida i ajuden a regular el pensament i a ordenar diverses accions consecutives. Si, a més, es reforcen amb imatges o símbols icònics, la comprensió augmenta.
A la revista GUIX del mes de març en parlem i presentem una pràctica d’escriptura basada en els mapes per imaginar viatges fabulosos sense moure’ns de la cadira. Els viatges són una bona excusa per inventar un bon relat i, de fet, els millors viatges són els imaginats i, a més, ens ofereixen un bon suport a l’escriptura.

Els amics em deien que no seria capaç d’anar a la Cova de Zugarramurdi perquè hi viuen bruixes.
Però com que sóc tossut i una mica inconscient vaig agafar la bicicleta, una lot
i una motxilla on vaig encabir un entrepà i uns alls per si de cas.
Vaig sortir d’Arrigorriaga cap al tard i vaig pedalar amb força
per creuar el Monte Hermoso abans que no es fes fosc…

Ho podreu llegiu a la revista GUIX número 453. També a l’AULA, en castellà.

La biblioteca, escenari d’un crim. Activitat per a joves detectius lectors

A la secció «viure la lectura» de la revista GUIX del mes de juny, la Gisela Ruiz, bibliotecària especialista en infants i joves que, actualment, treballa a la Biblioteca Elisenda de Montcada ens presenta una pràctica molt inspiradora que va realitzar amb un grup de joves a la Hamilton Grange Library de Nova York: Hi ha un drac mort a la biblioteca!

Resulta que quan arriben els nois i noies es troben la zona acordonada amb cinta policial perquè la nit anterior hi ha hagut un “accident” i els demanen ajuda per resoldre el cas.

A l’escena del crim hi ha algunes evidències que serviran per intentar esbrinar què ha passat: Un cartell mig cremat on s’avisa del perill de voltar pel poble per la presència del drac, una taca de sang amb roses trencades per damunt, una tros de senyera, un ble de cabells de noia i un tros de tela vermella de la capa de Sant Jordi. Bé, i també dibuixada al terra la silueta d’un drac.

Ja podem imaginar de què va la cosa, no?

Diu la Gisela:

«Un dels objectius que tenim els bibliotecaris és aconseguir que els adolescents facin seva la biblioteca pública i gaudeixin dels recursos que tenen al seu abast i, per això es van reinventar les visites escolars per tal d’aconseguir quatre objectius bàsics:
• Fomentar l’ús de la biblioteca entre els adolescents
• Explicar-los com funciona el catàleg i com poden recuperar la informació
• Descobrir-los obres importants de la literatura infantil i juvenil
• Potenciar el treball en equip
És així com van aparèixer els Detectius-B, unes visites que es basen en la reconstrucció de l’assassinat d’un personatge literari, a la manera d’Agatha Christie i les sèries de detectius actuals»

L’activitat que presenta (911: There is a Dead Dragon in the Library) està inspirada en els Detectius-B i es centra en la llegenda de Sant Jordi i la cultura catalana.

AGENT: 911, digui’m?
TESTIMONI: Truquem de la Hamilton Grange Library. Acabem d’arribar i a la Teen Room hem… jo…
AGENT: Senyora, està bé? Expliqui’m, què li passa? En què la puc ajudar?
TESTIMONI: Bé… hi ha molta sang per tot arreu i ens ho hem trobat tot regirat. I hi ha un cos estès a terra. Sembla que està mort.
AGENT: Hi ha un mort a la biblioteca?
TESTIMONI: Sí.
AGENT: Enviem una patrulla immediatament. No toquin res. Fins ara.

Gran article que podeu trobar al número de juny. Si voleu saber més, cliqueu a:
https://www.grao.com/ca/producte/revista-guix-445-juny-18-museu-i-escola-gu445

 

 

 

Una corona va caure del cel

Acaba de sortir la revista GUIX  del mes d’abril on podem llegir una pràctica força interessant que ha escrit la companya Leonor Ruiz que compagina la seva feina a la Universitat de Murcia amb la docència en una escola pública de la zona. La Leonor és autora de la tesi doctoral: La construcción de ciudadanía en Educación Primaria a partir de lo literario. Un estudio sobre las aplicaciones didácticas del álbum ilustrado desde un enfoque interdisciplinar.
Al número 444 de la revista GUIX ens presenta «Una corona va caure del cel» una experiència sobre el poder i els excessos que practica, enemics de la llibertat a partir de l’àlbum il·lustrat Feliu, rei de les ovelles.

Algunes de les reflexions que podem trobar són aquestes:

  • Què significa tenir poder? reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d’un àlbum il·lustrat. Si s’empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dóna l’oportunitat de dialogar a l’aula.
  • L’educació del criteri és fonamental perquè aquest pugui ser desenvolupat amb llibertat i plenitud a la vida social, i el nostre alumnat no n’està al marge.
  • No és possible parlar de l’assoliment de competències socials i cíviques si els nostres nens i nenes estan privats de la promoció d’una mirada crítica sobre el món. Els hem d’ensenyar a conèixer en profunditat la realitat que els envolta, indagant en els discursos, en les intencions, en els perquès del que passa.
  • Capacitar l’alumnat per qüestionar el poder i les seves formes és també un objectiu de la literatura.

A la segona part, explica, fil per randa com va treballar amb els alumnes de cicle superior al voltant del paper dels reis i les reines. Van convidar els nens i nenes a llegir l’àlbum Feliu, rei de les ovelles, d‘Olivier Tallec, on l’atribució d’aquest poder és arbitrària, i la seva gestió antidemocràtica. Després, la conversa i la redacció dels seus propis textos mostren com només necessiten que se’ls doni oportunitat i veu a l’aula.

Per reflexionar. El podeu trobar també en castellà a AULA.

l’àlbum il·lustrat a l’ESO

La revista Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia té com a objectiu proporcionar informació útil per a la pràctica docent i per a l’autoformació del professorat. Es publica trimestralment i aquest mes ha sortit el número 91 (ABRIL 18) que hi dedica el seu monogràfic a l’Àlbum il·lustrat com a eina per a l’aprenentatge de les ciències socials i on comprovem que la idea que l’àlbum il·lustrat TAMBÉ és per a l’Educació Secundària queda palesa.

La Pilar Rivero, com a coordinadora del número, ens fa la presentació a les primeres pàgines on diu:

“El libro-álbum –también conocido como álbum ilustrado– constituye un modo específico de comunicación. Como su nombre indica, este tipo de productos editoriales presentan un protagonismo compartido por el texto y la imagen. En cierta medida, establecen dos niveles complementarios de lectura entre el aparato gráfico y las palabras, aunque muchos autores prefieren entender que se trata de un mensaje diferente que alude a realidades distintas de un mismo proceso de cognición.
La utilización de los álbumes ha sido habitual en los primeros niveles de aprendizaje al considerarse que facilita el acceso a ideas, sensaciones o asociaciones de un modo directo e intuitivo que están presentes en amplios sectores del conocimiento, incluido el ámbito científi co. Por ello la alfabetización visual que potencia el libro-álbum constituye una competencia fundamental en la formación de los estudiantes.
En algunos casos la imagen es en sí el contenido y el texto se limita a proporcionar instrucciones para su utilización –como en el caso del libro juego– o ni siquiera se considera necesario –como ejemplifica el magnífico Emigrantes , de Shaun Tan–, obras a partir de las cuales puede establecerse un tratamiento en el aula de temas conflictivos actuales.
En el caso de las ciencias sociales en general y de la historia en particular, la ilustración favorece la comprensión de ese «país extraño» que es el pasado, cada vez más lejano y ajeno a nuestros alumnos, facilitando la comparación entre el hoy y el ayer en sus aspectos materiales y la creación en el alumnado más joven de una imagen de época, de una identifi cación de la cultura o los períodos históricos con sus elementos de la vida cotidiana más característicos y el establecimiento de manera espontánea de una comparación entre pasado y presente que lleva a reflexionar sobre el cambio y la permanencia.
En función de los formatos y contenidos podremos establecer un tipo u otro de actividad. En la actualidad el libro-álbum ofrece una gran variedad para trabajar las ciencias sociales. Lo más habitual es recurrir a libros informativos cuya temática específi ca sea la historia o el arte. Se trata de obras –generalmente narratives y con un rico aparato ilustrado– que se centran en el desarrollo de un tema concreto para explicarlo a jóvenes de diferentes edades. En ciencias sociales suelen focalizarse en civilizaciones del pasado (egipcios, griegos, romanos, etc.) y en determinados aspectos histórico-culturales característicos de ellas (momias, gladiadores, piratas, mitología clásica, etc.), pero también en biografías, no exentas en su selección del peso de la ética en la historia como disciplina escolar –aunque se puedan tratar de manera crítica determinados aspectos o acciones del personaje seleccionado–, las cuales nos facilitan trabajar con los estudiantes refl exiones relativas a la propia relevancia histórica del personaje protagonista.
Con menor frecuencia se encuentran ejemplos en los que se atiende a la evolución a lo largo del tiempo de un elemento de la vida cotidiana (como una calle o un puerto a través del tiempo), muy útiles para el desarrollo del pensamiento temporal y para trabajar los conceptos de cambio y permanencia.
Especial mención ha de hacerse de las publicaciones que recientemente están lanzando museos y editoriales para facilitar la comprensión del arte, centradas en un museo o en un autor concreto. En estos casos el contenido gráfi co constituye una forma visual de acercamiento a la signifi cación del artista no limitado a la merareproducción de sus obras. Suelen tratar de responder a cuestiones como por qué un determinado artista hace lo que hace y por qué esto lo convierte en algo relevante en la historia, cuál es su aportación y su rasgo propio.
Esta variada tipología de contenidos se refleja en las diferentes propuestas de trabajo que presenta este monográfico, destinadas a animar a hacer uso del libro-álbum en la clase de ciencias sociales (historia, arte, geografía, economía…) desde infantil hasta secundaria y bachillerato, y según una perspectiva crítica y multidisciplinaria.
Este monográfico constituye en realidad una guía de iniciación dirigida al profesorado cuyo objeto es incluir el libro-álbum entre los materiales didácticos fundamentales en la enseñanza-aprendizaje de las ciencias sociales desde infantil a bachillerato. Una educación de la mirada, un aprendizaje por proyectos, un pensamiento crítico, transversalidad y educación en valores son las claves.”

L’index de la primera part de la revista, allà on hi ha el monogràfic, és el següent:
Álbum ilustrado para el aprendizaje de ciencias sociales
Rivero Gracia, M. Pilar

Cómo trabajar con libros-álbum en el aula de historia
Rivero Gracia, M. Pilar / Gil-Díaz Usandizaga, Ignacio

El álbum ilustrado, una herramienta para interpretar la realidad
Centelles Pastor, Jaume

El libro-álbum en la enseñanza del arte actual
Palacios Garrido, Alfredo / Uyá, Nívola

De conquistadores y conquistados
Molina Puche, Sebastián / Ruíz Guerrero, Leonor

La casa, de Innocenti
Lobato Suero, Mª José / Hoster Cabo, Beatriz

«Busca y encuentra» en el libro-álbum de tema histórico
Pelegrín Campo, Julián

Com heu comprovat he tingut la sort de participar en aquest monogràfic. En una posterior entrada us faré cinc cèntims del meu article.

Des del carrer Hurtado fins a Xanghai. El plaer de llegir la revista GUIX

Celebrem 40 anys de la revista GUIX i ho fem amb un número especial, el de desembre de 2017 que acaba d’arribar a les nostres mans. Un número, el 440, que és especial i que convé llegir i conservar amb els imprescindibles.

La nostra petita col·laboració recorda el que dèiem al número d’octubre de 2011 valorant la lectura dels diaris i revistes adreçades als infants. Dèiem: «I, tanmateix, la lectura dels diaris pot ser una oportunitat magnífica per estimular la sensibilitat dels alumnes, per fer-los veure que hi ha altres realitats i per motivar-los a conèixer, a saber, perquè també volem que siguin crítics i curiosos.»
El pensament és aplicable als adults, als mestres que volen conèixer altres experiències i contrastar la seva pràctica diària.
Una de les millors maneres és subscrivint-s’hi a una revista com la Guix. Obrir la bústia i trobar-se la fotografia de la portada és un regal per als ulls, fullejar l’índex convida a mantenir un lligam amb els companys i companyes que tenen els mateixos interessos, i llegir els articles ens fa còmplices dels que comparteixen les inquietuds del món que ens envolta.
La revista Guix també arriba a l’escola, circula —secretament de mà en mà, diria el poema d’Estellés— i es llegeix constatant la pluralitat d’idees i opinions que busquen construir un bon model educatiu, sentint que estem fent el millor que sabem. La Guix sol trobar-se a l’expositor de revistes, generalment a la sala de reunions, on tothom hi té accés. És freqüent, també, que es fotocopiï l’índex i es reparteixi. També es una pràctica normal recomanar algun article abans de començar els claustres. A la biblioteca de l’escola es conserven els exemplars dels darrers dos anys i algun número excepcional.
Una de les accions que es poden fer en grup és «La pàgina tallada» i consisteix en imaginar la part que falta. L’editorial, un text potent i lligat a l’actualitat, és ideal per a aquesta activitat. Es fotocopia la pàgina però una part, normalment la meitat del final, es tapa amb un full blanc perquè no surti a la còpia. Després es reparteix a tothom i cadascú opina sobre el plantejament i exposa els seus pensaments al respecte. Solen ser idees interessants, de vegades divergents. S’acaba llegint el plantejament de la revista i es compara.

El número commemoratiu dels 40 anys està dividit en tres parts:

Una primera, molt potent, amb l’opinió de deu savis on es plantegen 10 idees clau, 10 idees de futur i podem trobar els articles de l’Antoni Zabala (Després de quaranta anys, quins són els reptes de l’escola actual?) la Marina Subirats (Educar amb el compromís social i la perspectiva de gènere) en Jordi Canelles i la Laura Lladós (L’escola tradicional i l’escola transformadora), en Rafael Bisquerra (Al capdavall, ens mou l’emoció), en David Bueno (Què ens diu la neurociència sobre com s’aprèn?), en César Coll (De l’atenció a la diversitat a la personalització de l’aprenentatge), la Xus Martín (Dels projectes de treball als projectes amb servei a la comunitat), en Fernando Trujillo (Del joc a la ludificació. Mites i llegendes de les TIC), l’Anna Mano (Família, voler-la a prop sense fer nosa), en Francesco Tonucci (Per educar una criatura cal tota una tribu) i en Paco Imbernón (A voltes (de cargol fa temps) amb la formació del professorat)
Una segona part molt interessant que han anomenat TAULA RODONA i on trobem els pensaments de sis dels impulsors de la revista i
una tercera que és un variat (GUIX, AVUI) amb moltes opinions de col·laboradors habituals i mestres compromesos amb l’educació.

Molts d’aquests articles els podeu llegir en digital entrant al web de graó http://www.grao.com/ i de passada aprofiteu per fer una visita al nou i espectacular web que han dissenyat. Molt més intuïtiu i fàcil de navegar.

Si possèssim totes les línies que s’ha publicat en aquests quaranta anys, una al costat de l’altra, arribaríem a Xanghai o més enllà…