Tertúlia clandestina #5: Literatura i vi

La tertúlia d’aquest mes ens endinsarà en el món del vi.

Malgrat la poca presència del vi en la literatura infantil i juvenil, el podrem localitzar en algunes obres de Selma Lagerlöf o Roald Dahl, per exemple. També a la rondallística tradicional i als còmics trobem persones que beuen vi, de vegades més del compte, com li acostuma a passar al capità Haddock.

Per aquesta tertúlia hem convidat un Ambaixador de la Cultura del Vi, una persona que ha viscut i viu investigant una relació que prové de vuit mil anys d’història compartida.

És un humanista i ens parlarà de filosofia, d’ètica, d’art, de viatges, de poesia, de Rilke, de Josep Pla, de Maurice Sendak, del Quitxot, de censura i d’autocensura, i potser, potser, farem un tast d’algun dels vins de les seves vinyes riojanes.

Ah! També parlarem de Neruda i la seva «Oda al vino» que conté versos tan bonics com aquests:

… vino encaracolado
y suspendido,
amoroso,
marino,
nunca has cabido en una copa,
en un canto, en un hombre,…

LES DADES:

Data: Dissabte, 26 de novembre de 2022
Hora d’inici: 12:00 h.
Hora d’acabament: 13:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Nautilus»

Com és habitual, si aviseu que us deixareu caure per l’Espai, us ho agrairem. Si no ens dieu res i us presenteu a l’hora indicada també sereu benvinguts/des; això sí, fins a completar l’aforament. Correu electrònic: espaillampsicentelles@gmail.com

Us hi esperem!

Tertúlia clandestina #4: Creativitat, imaginació i pensament divergent

El passat dijous, 20 d’octubre, vam celebrar la quarta tertúlia clandestina de la que només havíem anunciat el títol —ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES— i la contrasenya per accedir a l’Espai —Peramola—. Hi van acudir a la cita mestres però també hi havia bibliotecaris, una llibretera i, curiosament, alumnes del convidat a qui els deuria arribar alguna filtració.

La idea era fer aquesta tertúlia coincidint amb la inauguració de l’Espai fa un any i, de passada, recordar el dia de les biblioteques i apostar per aquests equipaments magnífics, imprescindibles, que tenim a Catalunya.

El convidat va ser el mestre, editor i poeta, Ramon Besora, una persona generosa en les seves explicacions i que, com a bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

En Ramon és conegut també pels seus poemes, molts dels quals han estat musicats i cantats pels infants de diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector i poesia i escola, entre altres.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua, el Premi de literatura infantil Atrapallibres pel seu poemari «Zoo de paraules» i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Va ser fundador i president de l’Associació Miquel Martí i Pol. Actualment és patró de la Fundació del poeta.

El vam convidar perquè ens parlés d’un període de la seva vida, en concret els anys que va estar al capdavant d’Aura Comunicacions i l’aposta per editar llibres diferents, llibres per a infants i joves que aportessin, més enllà d’un text i unes imatges riques i potents, la possibilitat d’entendre el llibre com a objecte artístic, com a element sorprenent capaç de generar emocions diverses, com una joia.

La tertúlia va tenir tres moments.

Primer es va centrar en els anys que va treballar com a mestre a l’Hospitalet i com a corresponsal del Diari de Barcelona al Baix Llobregat. Les anècdotes que ens va contar ens van servir per conèixer-lo com a persona i entendre el seu tarannà inquiet i intrèpid.

La segona, la més divertida, la va plantejar com si d’una tarda nadalenca fos. Picava un tió imaginari, descobrint els regals (els llibres) que ens anava mostrant. D’aquesta manera vam saber del llibres torrons, dels llibres botella de cava, dels llibres ous amb dos rovells, dels llibre acordions, dels llibres galetes, etc. Més que el tió allò semblava el barret d’un mag!

Finalment, va acabar comentant alguns dels seus immeditats projectes i vam jugar a “La lletra que tot ho canvia”.

Va ser una tertúlia —en realitat semblava una masterclass— en la que vam aprendre a obrir la ment a noves propostes plàstiques i literàries. Algunes de les idees que semblaven “carioques” de ben segur seran aplicades a les escoles de les companyes que allà hi eren.

Podeu veure un petit vídeo amb algunes imatges significatives de la tertúlia, a continuació.

https://youtu.be/_bU-kgtgIOQ

«Bicicletes», història i anècdotes d’aquest vehicle

Cada any es fabriquen al món 140 milions de bicicletes. Cada any!

A la meva infantesa no vaig tenir bicicleta. La primera amb la que vaig aprendre a no caure va ser un artefacte atrotinadíssim que hi havia al poble de Castelló d’on eren els meus avis i on anàvem a passar l’estiu. No recordo d’on va sortir però aquell mes d’agost de quan tenia 11 anys té un record especial per a mi. Enfilar la carretera amb aquella bicicleta a la que amb prou feines arribava als pedats va ser un dels millors regals que vaig tenir. Em sentia Fausto Coppi, aquell llegendari ciclista italià de qui conservava com un tresor el seu cromo. Jo era de Coppi, potser perquè sempre he estat atret pels ateus, melancòlics i rebels. Coppi personificava tot el contrari que Gino Bartali, l’altra figura del ciclisme italià. Bartali era catòlic, conservador, elegant, guapo. A Coppi no l’entenia gairebé ningú…

Bé, també m’he sentit com Jacques Tati a «Jour de fête» però això ja és una altra història.

La meva relació amb la bicicleta ha estat tardana. Vaig tenir la primera amb 35 anys i des de llavors, he gaudit moltíssim fent passejades per la muntanya. Crea certa addicció, com tots els esports però anar en bici m’agrada. Molt.

De fet, vaig deixar de jugar a bàsquet perquè les lesions eren massa freqüents. Pedalar, en canvi, és un exercici més suau, on l’esforç no és tant brusc. El meu cos ho agraeix.

Aquest dies he llegit un llibre de coneixements adreçat a infants de cicle inicial que ens parla de la història de la bicicleta. Es diu «Bicicletes» i m’ha agradat la manera com expliquen tot el que envolta a aquests vehicle ecològic que no gasta gasolina ni contamina.

Són 32 pàgines amb il·lustracions divertides, collages amb panoràmiques amplies (i també primers plans de persones que han fet evolucionar l’invent) on aprenem com va provocar una revolució a la Xina, perquè es considerava que era un vehicle poc adequat per a les dones, i altres curiositat.

No espereu un compendi d’esquemes, dades i informacions útils. No és l’objectiu d’aquest llibre.
Es tracta d’una breu història de com ha anat evolucionant la bicicleta, per llegir amb els vostre alumnes, o casa amb els fills o nets.

Adequat entre els 6 i els 8 anys. Després aprofundiu, si voleu, en temes de conservació del medi ambient, mecànica de la bicicleta, perquè serveix el canvi de marxes, com es canvia una roda, etc. I si aquests estiu teniu oportunitat, programeu amb les criatures alguna sortida amb bicicleta i segur que repetiu. No us oblideu el casc!

LES DADES
Títol: Bicicletes
Autor: Fleur Daugey
Il·lustradora: Karine Maincent
Traductor: Gustau Raluy
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32 pàgines
Barcelona, 2022

Va de bruixes sàvies i màgiques!

La bruixeria és difícil de definir. L’Enciclopèdia Britànica la classifica com una creença religiosa i la defineix com «l’exercici o la invocació de suposats poders sobrenaturals per controlar persones o esdeveniments, pràctiques generalment que impliquen bruixeria o màgia».

Sembla mentida, però la caça de bruixes encara és una pràctica del segle XXI a algunes parts del món, especialment a l’Àfrica subsahariana, l’Índia i Papua Nova Guinea.

«Bruixes» és un llibre amb deu relats de dones sàvies i màgiques de la nostra història. L’autora, la Glòria Sabaté, s’ha documentat exhaustivament i ens presenta uns relats ficcionats d’aquestes dones que guarien amb les seves mans, coneixien les plantes remeieres, preparaven aliments i ajudaven a néixer i morir.

Són relats situats en diferents èpoques i llocs (la majoria, a Catalunya), escrits amb molta delicadesa i que ens fan còmplices dels misteris que acompanyen cada relat. Molt ben escrits.

Les il·lustracions, oníriques i precioses, són obra de l’Eva Sánchez.

Una bona activitat és anar a visitar els indrets on es produeixen els fets perquè estan localitzats a les explicacions que hi ha als annexes del final.

Lectura recomanada per a cicle superior i ESO.

Si hi esteu interessats en saber-ne més o en gaudir dels originals, el mes de febrer a Rubí, teniu una bona oportunitat.

LES DADES:
Títol: Bruixes. Deu relats de dones sàvies i màgiques de la nostra història
Autora: Glòria Sabaté
Il·lustradora: Eva Sánchez
Editorial: Bindi Books
Pàgines:94
Barcelona, 2021

«Negra», un còmic que explica la vida desconeguda de la Claudette Colvin

Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.

El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.

He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.

Diu:
Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.

Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.

Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.

Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.

A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.

Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.

LES DADES:

Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin
Autora: Émilie Plateau
Il·lustradora: Émilie Plateau
Traductora: Sara Bourehiyi
Editorial: Duomo
Pàgines: 136
Milan, 2021

Podeu veure una animació promocional de la versió original francesa, a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=k-uMl_6MrxY

El viatge dels veïns al voltant del món en dotze dobles pàgines

Si vau disfrutar amb «Meravellosos veïns», esteu de sort perquè el tercer llibre de la sèrie («El viatge dels veïns») és una meravella.
La Hélène Lasserre i en Gilles Bonotaux han imaginat un viatge que fan una bona colla dels coneguts veïns, al voltant del mon. Es desplacen a bord d’una mena d’artefacte que anomenen “Aspiranou” que sembla una aspiradora gegant molt divertida.


En el seu recorregut fan nou parades a llocs emblemàtics de tots els continents. Així, la primera parada és Venècia. A doble pàgina veiem els veïns passejant (amb gòndola) pel canal que hi ha darrera del Palau Ducal i fent noves amistats. Podem veure el Pont dels Sospirs i si ens aturem en els diferents personatges segur que podrem reconèixer als de la Comèdia de l’Arte i també al Pinotxo…

A la pàgina següent l’Aspiranou ens porta a Atenes, i després a Kènia, l’Índia, el Japó, al Fons del mar, a Perú, als Estats Units, al Pol Nord i de retorn a casa.

La gràcia del llibre és doble. Per una banda ens permet gaudir de les aventures dels coneguts veïns i veure com es van relacionant amb els personatges que van trobant. D’aquesta manera podem triar-ne un a l’atzar i pàgina a pàgina anar resseguint la seva peripècia. Després en triem un altre i tornem a començar. Resulta un joc divertit que ens permet escriure o viure mil aventures.
Hi ha un altre aspecte curiós. A cada doble pàgina hi ha un escenari i dins d’aquest escenari trobem els trets característics, històrics o actuals del lloc on ens trobem. Per exemple, si us hi fixeu en la parada als Estats Units que reproduïm a continuació…

…potser sereu capaços de trobar superherois cinematogràfics (Superman, Batman), l’hipopòtam fent de Gene Kelly (Singing in the rain), personatges de cinema (Charlot, Dumbo, King Kong, ET); també podreu localitzar a l’ànec Donald al costat d’un altre Donald (Trump) i intuir referències a Marilyn Monroe, Easy rider, l’Oncle Sam, les hamburgueses, en Woody Allen, James Dean, etc. Mil i una possibilitats de conversa que també trobareu a les altres pàgines.

El text va a la part de sota de cada pàgina i ens aporta pistes per no deixar d’observar els aspectes més significatius. Senzillet i molt útil.

«El viatge dels veïns», un llibre a camí de l’aventura i del coneixement que està il·lustrat de manera precisa, amb línia blanca, amb molts detalls i que agradarà als infants a partir de set anys. Molt recomanable.

LES DADES:
Títol: El viatge dels veïns
Autora: Hélène Lasserre
Il·lustrador: Gilles Bonotaux
Editorial: Birabiro
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

Audàcia i enginy a «Robatoris de llegenda»

En els darrers anys s’ha popularitzat «La casa de papel», una sèrie televisiva que té com a leiv motiv un robatori a gran escala a la casa de la Moneda a Madrid.  Es tracta d’una ficció, naturalment, però en la base de la història subjau la idea robinhoodiana d’anar contra el poderós i no fer mal als febles. Imagino que per aquest motiu ens hem sentit atrets pels personatges i hem desitjat que el robatori acabés tenint èxit.

Un llibre que ens parla de robatoris que han emplenat pàgines de diaris i hores de ràdio i televisió és «Robatoris de llegenda» i també té aquest puntet de presentar com a herois els malfactors que van realitzar proeses que abans ningú no havia intentat.

Alguns dels casos els tinc ben presents perquè en el seu dia, també em van interessar, sobretot el que va fer popular a Ronnie Bigs, l’únic que va aconseguir escapar al Brasil després d’assaltar el tren que anava des de Glasgow a Londres. A casa, els pares i els tiets en parlaven i feien les seves pròpies càbales sobre el cas. Jo els escoltava sense entendre gran cosa fins que vam anar al cinema a veure “El gran robo”, recreació del cas citat. Era l’any 1968 i recordo que vaig disfrutar molt. En aquelles dècades, anar al cine era una de les distraccions habituals i, algunes pel·lícules ens marcaven i ens deixaven petja a la memòria.

Potser també us sonarà el nom de Dionisio Martínez, més conegut com «El Dioni», el que va desaparèixer amb la furgoneta de l’empresa de seguretat plena de diners. Això va passar l’any 1989.

«Robatoris de llegenda» és un llibre que recrea nou dels robatoris més coneguts, més enginyosos o agosarats. Estan organitzats temporalment, començant pel robatori de la Mona Lisa al Museu del Louvre l’any 1911 fins al túnel de 80 metres que van excavar a Fortaleza (Brasil) per buidar el Banc Central, l’any 2005. Aquest robatoris tenen com a armes l’enginy, la planificació, l’astúcia i una mica de sort. Com van deixar escrit els lladregots als murs del banc de Niça: Ni armes ni violència i sense odi.

Cada robatori està explicat seguint el mateix guió: Planificació, execució pas a pas, investigació policial i judici quan cal.

Un llibre de coneixements recomanat per als alumnes a partir de cicle superior. Es llegeix amb interès i per moments, resulta apassionant. Una bona lectura per iniciar un projecte (geografia, història, matemàtica, observació, fotografia, etc)

LES DADES:
Títol: Robatoris de llegenda
Autora: Soledad Romero
Il·lustrador: Julio Antonio Blasco
Traductora: Diana Novell
Editorial: Zahorí
Pàgines: 64
Barcelona, 2020

El vídeo promocional:

Des de 1880, una pinzellada per la història

Hi va haver una època que els directors de cinema només tenien una càmera i la seva preocupació era com moure els actors amb el punt de mira fixe. També, el gran Harvey Keitel, a la pel·lícula “Smoke”, cada dia, a la mateixa hora, surt al carrer i fa la mateixa fotografia. Els canvis semblen imperceptibles, però hi són. Només és qüestió de fixar-s’hi.

Actualment, en canvi, cada escena es grava amb diverses càmeres alhora i després es fa el muntatge al laboratori. El resultat és més espectacular, és clar.

Però alguns també disfrutem veient les pel·lis antigues, en blanc i negre, amb poc diàleg o mudes.

Com en un d’aquests films, en Pietro Gottuso ha plantat el seu cavallet en un carrer i ha retrat el que passa pel seu davant durant cent quaranta anys. El resultat és aquest bell àlbum il·lustrat. Són unes imatges pintades sobre fusta on, a doble cara i a sang, catorze moments diferents ens acompanyen pel segle XX.

A la pàgina de l’esquerra hi ha la botiga que serà la llibreria, testimoni dels canvis en els vestuaris de les persones, en els vehicles, en les modes, i també canvis en els llibres que es mostren a l’aparador. Bé, alguns només s’intueixen. No sé si l’autor ho fa intencionadament. Fixeu-vos, per exemple, en la portada, les pinzellades d’alguns llibres semblen conegudes, no? Veieu “El petit príncep”?, Harry Potter? El lleó? Alguna més?

Passem planes i a la primera imatge ens situem en el moment que s’inaugura la llibreria, l’any 1880.

El llibreter espera cofoi i pacient l’arribada dels lectors i la seva mirada es perd vorera enllà convidant-nos a passar plana i descobrir qui hi apareixerà. Es de nit i només la llum de l’interior de la botiga i un fanal dibuixen les ombres de l’home. Enmig de les dues pàgines, a sobre de la porta principal de l’edifici, la cara de pedra del déu Cronos ens anirà acompanyant pel pas del temps i segons com vagi, el veurem més trist, més sorprès, més content, etc.

A la pàgina següent, un parell de dones ben abillades i en conversa tranquil·la, un parell d’homes asseguts llegint, un altre que va muntant en una calessa, un carruatge tirant per un cavall, i encara un senyor gran que camina recolzant-se en un bastó a punt de desaparèixer de la pàgina (potser és el llibreter de la doble pàgina anterior que s’ha fet gran…)

Anem avançant pels anys i ens fixem en la roba de la gent, en els vehicles de cada moment, el pas per la primera i la segona guerra mundial, etc. fins a arribar als nostres dies. No falta el personatge amb mascareta.


M’ha agradat. Hagués anat bé una història que lligués el pas del temps amb les lectures que es mostren a l’aparador o amb la vida del llibreter. En qualsevol cas, pot ser un bon exercici, a l’escola o l’institut, investigar sobre els moments històrics que s’apunten.

Aquest «des de 1880» va ser mereixedor del Premi d’Il·lustració Compostela que lliura l’editorial Kalandraka. Diuen que enguany s’han presentat 400 originals.
Podeu veure la notícia clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: Des de 1880
Autor i il·lustrador: Pietro Gottuso
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

 

Visita de l’il·lustrador Iván García a l’IES Cassà

La visita d’un autor a l’aula pot ser l’inici d’un nou camí lector. La trobada amb la persona que escriu o Il·lustra sempre és motiu de festa. Es crea una expectació enorme i l’alumnat està encuriosit i atret per la possibilitat de conèixer algú que ha escrit o il·lustrat un llibre que ells coneixen.

És el que ha passat aquests darrers dies amb l’il·lustrador de còmics Iván García en la seva visita a l’IES Cassà. Allà s’ha trobat amb els alumnes de primer curs de l’ESO i els ha explicat en què consisteix la seva feina i com s’estructura un còmic, el seu camp de treball.

Vaig poder acompanyar-lo i assistir com a espectador a una de les sessions i vaig veure com el grup estava expectant, impacient per conèixer, per preguntar, per compartir.

Convidar un autor o il·lustrador a l’escola és una bona pensada. Per tal que la visita sigui màgica i l’alumnat pugui treure’n el màxim de profit és convenient, en primer lloc, que els nois hagin llegit la seva obra i si, a més a més, es pot preparar alguna mena d’acció (exposició a la biblioteca, representació d’alguna escena, lectura en veu alta, etc.) al voltant del llibre o l’autor, millor.

En el cas de l’Ivan, va començar presentant-se i explicant com funciona aquest món dels còmics. En va mostrar alguns de curiosos i diferents i després, a la pissarra, va anar fent esbossos de com distribuir l’espai, les vinyetes, els globus, les perspectives, etc. No hi va haver gaire més temps per poder fer una pràctica però d’això ja se n’encarreguen les professores a posteriori.

L’Ivan és autor d’un còmic que relata uns fets situats a la Grècia antiga i on els protagonistes són els atenienses i els espartans. Podeu veure de què va «Por un puñado de dracmas» clicant a https://www.grafitoeditorial.com/comic/punado-dracmas/

 

A través dels ulls de Tom Haugomat

«A través» és un còmic sense text. Bé, hi ha un breu text que ens indica l’any on transcorre l’acció i el lloc i res més. Ens serveix per veure com va creixent el personatge i on es troba en cada moment. El llibre segueix la vida d’un home que, des de petit, està marcat per un destí curiós perquè el seu somni és convertir-se en astronauta. El llibre ens mostra tot el seu cicle vital, des del naixement fins a la mort, i veiem els moments principals de la seva vida (alguns molt coneguts de tots nosaltres com l’arribada a la Lluna o la caiguda de les Torres Bessones, per exemple).

La idea del llibre es basa en un joc de mirades. A cada doble pàgina veiem a l’esquerra el que veu el personatge, sempre A TRAVÉS d’un prisma particular (el barrots del bressol, un forat, una lupa, una finestra, una pantalla, etc.) i a la dreta el que està veient. Així, anem seguint la seva peripècia a l’escola, la mort de la mare, la universitat, la NASA i el viatge a l’espai. A partir d’aquí, el retorn a la Terra, el seu casament, el naixement del seu fill, etc.

Aquest còmic (o novel·la gràfica, o llibre mut) és un bon exemple d’allò que diem quan expliquem que la literatura, la bona literatura, no sap d’edats lectores perquè els adults podem disfrutar moltíssim llegint aquesta aventura (Ungerer ho tenia clar). De fet, a la llibreria on el vaig comprar el tenien a la secció d’art.

L’autor diu que li va ocupar gairebé set anys fer aquest llibre, format per una sèrie de petits paisatges extraordinaris que van des de la mirada d’un telescopi sobre el sistema solar, una tarda a Alaska a través d’una finestra, un embrió vist des de la pantalla d’una ecografia.

M’ha agradat força i m’ha recordat un altre còmic sense text que també explica la vida d’un home, des del naixement fins a la seva mort. El va escriure Pascal Blanchet i el va titular «La fuga». En aquest cas, el món i tot el que li passa, és vist amb un altre sentit, l’oïda, i les músiques que acompanyen la vida del protagonista.

Les formes són senzilles i els colors, plans.

«A través» és un llibre bonic, recomanat per a l’Educació Secundària.

LES DADES:
Títol: A través
Autor: Tom Haugomat
Editorial: AH Pípala
Pàgines: 185
Buenos Aires, 2020

Un reportatge molt interessant (en francès) on l’autor, Tom Haugomat, explica el perquè i el com va fer aquest llibre. El podeu seguir clicant a: https://vimeo.com/289241763