La Sachiko, una nena que va sobreviure a la bomba atòmica

De llibres sobre les guerres n’he llegit molts, la majoria sobre la Guerra Civil Espanyola, però com aquest cap que m’hagi «tocat» tant. El vaig agafar amb cert interès, tot s’ha de dir, perquè recordava el bon gust que em va produir l’anterior Sweet sexteen i a mesura que anava passant les pàgines, creixia el meu interès per la protagonista, fins al punt que no vaig parar fins que no vaig arribar al final.
I després vaig pensar en Mozart que deia que el silenci que es produeix a la sala en acabar un concert, també forma part de la simfonia. Això em va passar, vaig necessitar una bona estona per processar el que havia llegit i per anotar el que trobava a faltar i com estava escrit i les paraules que no coneixia i….
Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki narra un fet històric, el final de la Segona Guerra Mundial, l’any 1945, quan un bombarder B29 va llençar dues bombes atòmiques, la segona de les quals va caure a Nagasaki.

L’obra se centra en els hibakusha, els supervivents dels bombardejos i, en concret, en la Sachiko, una nena que tenia sis anys quan va explotar la bomba a prop de casa seva casa.
Els primers capítols es situen en els dies previs a l’atac i ens van presentat la família de la nena. Són capítols amb frases breus i que acoten l’espai i el temps. L’autora, la Caren Stelson, no es recrea gaire perquè, com després veurem, no li interessa explicar els perquès de la guerra, qui són els culpables o qui va guanyar o va perdre. Ella s’ha centrat en una nena que veu com la seva vida queda totalment desfeta i perd família, casa, amics, salut, tot, i que el dia 9 d’agost de 1945 veu com els seus quatre amics que juguen amb ella moren a l’instant. També mor el seu germà de 2 anys.

La resta de la familia se salva però els hi queden seqüeles que, de mica en mica, van acabant amb la seva vida; un altre germà mor per malaltia de radiació i un tercer per infecció.
Uns dies després, afamats i malalts, la família, juntament amb un oncle supervivent, marxen a una altra zona del país, però amb això no n’hi ha prou, la radiació ja els ha afectat i un darrere l’altre van morint, l’oncle i dos germans més en són els següents.
La família torna a Nagasaki i intenta reconstruir la seva vida, però no els hi serà fàcil perquè estan marcats, són hibakusha.
Amb el pas del temps i la influencia positiva del seu pare que li parla de Ghandi, d’Anna Keller i el coneixement de les teories de Luther King la Sachiko troba les paraules que li serviran per explicar la seva pròpia història i transmetre-la al món. Amb 56 anys finalment pot dirigir-se a un públic d’infants de sisè de primària i parlar d’aquell dia fatídic.
La novel·la no explica perquè els Estats Units van bombardejar Nagasaki sense esperar les conseqüències de la primera bomba llençada sobre Hiroshima, ni tampoc entra en judicis partidistes. Se centra, i potser està bé que sigui així, en la vida d’aquesta dona. Com deia Conrad, el lector és qui ha d’escriure l’altra meitat. De ben segur que els joves que llegeixin aquesta obra tindran ganes de saber-ne més del que va passar i del perquè i del com.

L’autora va entrevistar la Sachiko diverses vegades i ha captat perfectament les seves vivències. Aprofita també per ficar-hi cullerada sobre els efectes de la radiació a curt i llarg termini. Es nota que ha treballat molt el text. També s’ajuda de diverses fotografies de la Sachiko i la seva família.
A destacar el glossari que hi ha al final de llibre amb les paraules japoneses que apareixen al relat.
M’ha agradat també la traducció perquè probablement no ha estat fàcil per la quantitat de conceptes i paraules en cursiva que hi ha incloses. La Dolors Udina ho fa molt bé.
Lectura recomanable per a joves a partir de tretze anys.

A la contraportada l’autora explica el següent:
Durant la Segona Guerra Mundial, el meu pare va lluitar contra els nazis a Alemanya. No em va explicar mai res de la guerra i jo no li ho vaig demanar. Em preguntava: com es viu quan hi ha guerra? D’adolescent vaig llegir el Diari d’Anna Frank i de gran vaig entrevistar uns quants sobrevivents de la guerra. Em preguntava: després de la guerra, com es fa per trobar la pau? El 2005, vaig sentir Sachiko Yasui explicar la seva història de supervivent de la bomba atòmica de Nagasaki. El que va dir em va impressionar molt. Volia saber-ne més.

LES DADES:
Títol: Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki
Autora: Caren Stelson
Traductora: Dolors Udina
Editorial: Pagès
Colecció: Nandibú Horitzons núm. 03
Pàgines: 140
Lleida, 2018

Caren Stelson és escriptora i professora. Viu a Minneapolis (Minnesota). Podeu visitar la seva pàgina a http://www.carenstelson.com.
A la xarxa trobareu molta informació i testimonis d’aquesta colpidora història. Per exemple, al vídeo següent podeu sentir la pròpia Sachiko narrant les seves vivències.

Sayonara.

Anuncis

Des del carrer Hurtado fins a Xanghai. El plaer de llegir la revista GUIX

Celebrem 40 anys de la revista GUIX i ho fem amb un número especial, el de desembre de 2017 que acaba d’arribar a les nostres mans. Un número, el 440, que és especial i que convé llegir i conservar amb els imprescindibles.

La nostra petita col·laboració recorda el que dèiem al número d’octubre de 2011 valorant la lectura dels diaris i revistes adreçades als infants. Dèiem: «I, tanmateix, la lectura dels diaris pot ser una oportunitat magnífica per estimular la sensibilitat dels alumnes, per fer-los veure que hi ha altres realitats i per motivar-los a conèixer, a saber, perquè també volem que siguin crítics i curiosos.»
El pensament és aplicable als adults, als mestres que volen conèixer altres experiències i contrastar la seva pràctica diària.
Una de les millors maneres és subscrivint-s’hi a una revista com la Guix. Obrir la bústia i trobar-se la fotografia de la portada és un regal per als ulls, fullejar l’índex convida a mantenir un lligam amb els companys i companyes que tenen els mateixos interessos, i llegir els articles ens fa còmplices dels que comparteixen les inquietuds del món que ens envolta.
La revista Guix també arriba a l’escola, circula —secretament de mà en mà, diria el poema d’Estellés— i es llegeix constatant la pluralitat d’idees i opinions que busquen construir un bon model educatiu, sentint que estem fent el millor que sabem. La Guix sol trobar-se a l’expositor de revistes, generalment a la sala de reunions, on tothom hi té accés. És freqüent, també, que es fotocopiï l’índex i es reparteixi. També es una pràctica normal recomanar algun article abans de començar els claustres. A la biblioteca de l’escola es conserven els exemplars dels darrers dos anys i algun número excepcional.
Una de les accions que es poden fer en grup és «La pàgina tallada» i consisteix en imaginar la part que falta. L’editorial, un text potent i lligat a l’actualitat, és ideal per a aquesta activitat. Es fotocopia la pàgina però una part, normalment la meitat del final, es tapa amb un full blanc perquè no surti a la còpia. Després es reparteix a tothom i cadascú opina sobre el plantejament i exposa els seus pensaments al respecte. Solen ser idees interessants, de vegades divergents. S’acaba llegint el plantejament de la revista i es compara.

El número commemoratiu dels 40 anys està dividit en tres parts:

Una primera, molt potent, amb l’opinió de deu savis on es plantegen 10 idees clau, 10 idees de futur i podem trobar els articles de l’Antoni Zabala (Després de quaranta anys, quins són els reptes de l’escola actual?) la Marina Subirats (Educar amb el compromís social i la perspectiva de gènere) en Jordi Canelles i la Laura Lladós (L’escola tradicional i l’escola transformadora), en Rafael Bisquerra (Al capdavall, ens mou l’emoció), en David Bueno (Què ens diu la neurociència sobre com s’aprèn?), en César Coll (De l’atenció a la diversitat a la personalització de l’aprenentatge), la Xus Martín (Dels projectes de treball als projectes amb servei a la comunitat), en Fernando Trujillo (Del joc a la ludificació. Mites i llegendes de les TIC), l’Anna Mano (Família, voler-la a prop sense fer nosa), en Francesco Tonucci (Per educar una criatura cal tota una tribu) i en Paco Imbernón (A voltes (de cargol fa temps) amb la formació del professorat)
Una segona part molt interessant que han anomenat TAULA RODONA i on trobem els pensaments de sis dels impulsors de la revista i
una tercera que és un variat (GUIX, AVUI) amb moltes opinions de col·laboradors habituals i mestres compromesos amb l’educació.

Molts d’aquests articles els podeu llegir en digital entrant al web de graó http://www.grao.com/ i de passada aprofiteu per fer una visita al nou i espectacular web que han dissenyat. Molt més intuïtiu i fàcil de navegar.

Si possèssim totes les línies que s’ha publicat en aquests quaranta anys, una al costat de l’altra, arribaríem a Xanghai o més enllà…

 

Víkings! Qui van ser realment?

Hi ha temes pels quals alguns infants senten certa predilecció com és el cas dels dinosaures o les aventures medievals; d’altres s’estimen més els de ciència, els viatges espacials o els trens. Tan uns com d’altres troben en els llibres de coneixements la seva via d’esbarjo. Les editorials ho saben i s’esforcen en publicar tota mena de títols.
Un dels darrers llibres que tracten un tema apassionant és aquest Víkings!, sobre un poble força desconegut en general i sobre el que circulen llegendes i se solen associar amb mariners que recorrien les costes amb els seus característics vaixells amb cap de drac a la cerca de brega, sang i pillatge.
El llibre intenta donar resposta fefaent als que va suposar aquest poble i ho fa de la mà d’en Vincent Carpentier, un arqueòleg de l’INRAP (Institut nacional de recerques arqueològiques preventives) que explica com durant més de cent anys, de finals del segle VIII a principis del segle X, els víkings van descobrir Islàndia, Groenlàndia i Amèrica del Nord, (cinc segles abans de Colom!) i també van arribar a lloc tan allunyats com Sevilla, el nord d’Àfrica, Rússia, el Mar Negre i l’Imperi bizantí.

La primera part del llibre ens introdueix a les seves expedicions marítimes, explicant com funcionaven els regnes escandinaus i incidint en el medi ambient particularment dur que és en part responsable de la seva partida. A continuació es presenten les exploracions amb uns mapes senzills i canviant el colors dels títols per fer-ho més visible. Els darrers capítols ens parlen de les inscripcions rúniques, de la vida quotidiana (la casa, la roba, esl vaixells, la mitologia, etc) i ens expliquen anècdotes curioses com que els víkings, coneguts pels seus vaixells també eren «els reis del lliscament» perquè ja usaven esquís i trineus.
Les explicacions s’acompanyen d’unes il·lustracions a tota pàgina que les fan més entenedores.
Recomanat per a infants a partir de 9 anys ( i per a nostàlgics de la sèrie Vicky el vikingo!)

Les dades:
Títol: Víkings!
Autor: Vincent Carpentier
Traductor: Oriol Sánchez
Il·lustrador: Jeff Pourquié
Editorial: Nórdica Libros
Abril 2017
Pàgines: 80

 

Del maravilloso libro de Calila y Dimna

image001Contar la HISTORIA con mucho ARTE

Si viviu a Madrid o penseu anar-hi algun dels dies que la Rocío Martínez explica com va dibuixar el llibre Calila y Dimna, no us penedireu. Comparteixo la informació perquè crec que val a la pena i aprofito per tirar la canya a alguna de les llibreries que a casa nostra fan tallers similars. A veure si alguna s’anima!

Diu la Rocío: Si os apetece venir a escuchar la historia Del maravilloso libro de Calila y Dimna, si queréis saber cómo lo hice, si os gustaría hacer un cuentito con su misma estructura… ¡Os espero!

Calendari:
Divendres 16 de desembre a les sis de la tarda a la llibreria El DRAGÓN LECTOR
Dissabte 17 de desembre a les 12 h. a la Llibreria JARCHA
Diumenge 18 de desembre a la tarda a LA NAVIDEÑA, al centre cultural del Matadero.
Divendres 23 i dissabte 21 de gener a les 12 a la Casa ÁRABE

 

calila1

calila2

image003

image007

Una de cartaginesos: Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal

Dhimilce portadael que em van explicar a l’escola sobre Anníbal Barca només recordo la aventura del viatge a lloms dels elefants creuant els Pirineus i el nom de les quatre guerres que va mantenir amb els romans (i que ens feien aprendre de memòria). Després he pogut llegir més sobre aquest cabdill cartaginès però tot centrat en les seves aventures bèl·liques.
Fa uns mesos em va cridar molt l’atenció el llibre de la Rocío Martínez Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal i el vaig llegir amb molt d’interès perquè aporta una visió del personatge, completament diferent al que coneixia. Un guerrer que escriu cartes a la noia que es va casar amb ell per conveniència i que, amb el temps, va esdevenir un amor veritable.img139 (2)
Al llibre destaca sobre manera la il·lustració que recrea la ceràmica ibera, seguint els estils de la zona d’Elx (àmfores, vasos, escultures) i voltants. Hi podem veure guerrers a peu, a cavall o ballant agafats de les mans. Podem observar les armes de la època així com alguns instruments musicals o estris del camp. Un treball molt minuciós que resulta un gran complement a l’hora d’explicar la història del nostre país.
Ah! Com m’hagués agradat tenir aquest llibre a l’escola…
A la tria d’abril el vaig recomanar i crec que hauria de formar part dels imprescindibles de la biblioteca escolar.

himilce2 Transcric algunes frases de l’epíleg:
»Las cenefas que separan las escenas también van cargadas de significados, a veces descriptivo, como en la representación del oleaje, otras simbólico, como la sucesión de soles semicirculares que figuran el paso del tiempo, o la palmera, emblema de la ciudad de Cartago.
»En las firmes de los protagonistas elegí la estrella para Himilce, por ser la guía de Aníbal y Aspar (el seu fill) Y el rayo para Aníbal, pues se le conocía también por ese nombre (Barca en fenicio significaba »«rayo»)

himilce3Dades de l’album:
Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal
Rocío Martínez
Thule ediciones, 2016
24 pàgines.

Dins la mateixa col·lecció podeu trobar dos títols més:

calilaEl meravellós llibre de Calila i Dimna
Traduït de l’àrab al català per l’escriptori alfonsí (1251) d’Alfons X el Savi, el Calila i Dimna és un conjunt de rondalles que ofereixen ensenyaments morals útils per a la vida social i política dels prínceps.

 

calila 2

El secreto de Tartesos
Un vell mariner grec, molt xerraire, explica que va posseir grans riqueses. Proclama que va ser el primer grec a descobrir Tartessos, el regne de l’or i la plata.tartesos

tartesos3

Exposició “Tintín al Tibet”

expo_tintin_al_tibet_paret_principal_full_gallery

Al Museu d’Història de Catalunya, del 15 de juny fins al 2 d’octubre, es pot visitar gratuïtament l’exposició que combina imatges de les expedicions alpines a l’Annapurna amb les aventures de Tintín al Tibet.

Segons s’explica a l’exposició “Tintín al Tibet és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i trascendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per Orient. Des de la seva publicació en el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en mes de cent idiomes. El 1965, apareix l’edició catalana, traduïda per Joaquim Ventalló. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, fugint de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat.”DSC05093

És una bona ocasió per conèixer com ha patit el poble tibetà i, de passada, gaudir del traç net dels còmics d’Hergé.
L’exposició és gratuïta i val la pena atansar-s’hi aquests dies d’estiu amb els infants del Casal d’estiu o, senzillament, mentre vagaregem per la ciutat. L’horari és de dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h i els diumenges i festius (excepte 15 d’agost) de 10 a 14.30 h. Els dilluns i el 15 d’agost, el museu està tancat.
Si voleu saber-ne més, teniu tota la informació AQUÍ 

V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana

titol_congres_lijS’ha publicat el 50è volum de la col·lecció Quaderns Divulgatius, editat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el juny de 2014. Recull les ponències del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana: Història i ficció històrica per a infants i joves. Celebrat al Born Centre Cultural de Barcelona els dies 19 i 20 d’octubre de 2013.
CobertaPels que no hi van poder assistir és una bona oportunitat de conèixer què es va parlar. Per als que hi van assistir també es recomanable perquè val la pena anar rellegint les diferents aportacions i segur que hi trobaran detalls i opinions que ens els eu dia es van escapar.

El podeu descarregar en format pdf AQUÍ

L’index del llibre de 214 pàgines és el següent:

 

 

ÍNDEX

Presentació
Guillem-Jordi Graells

SESSIÓ I

Conferència: La narració històrica per a nois i noies
Oriol Vergés

TAULA RODONA 1: Entre la ficció i la veritat històrica. Fidelitats i infidelitats

Llibertat i ficció històrica
Oriol Garcia Quera
Fidels o infidels?
Núria Pradas Andreu
Les llegendes són ecos del passat
Joan de Déu Prats
La novel·la històrica: una qüestió d’equilibri
Maria Carme Roca

TAULA RODONA 2: Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica
Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa històrica
Dolors Cabrera
El cas de Cavall Fort
Mercè Canela
Cal que neixin flors a cada instant
Josep Llussà
Aportacions de les biblioteques
Cèlia Millan
Homenatge a Joana Raspall: glossa i lectura d’alguns dels poemes de Joana Raspall
Miquel Desclot

SESSIÓ II
Conferència: Històries sense història
Teresa Duran

TAULA RODONA 3: La recreació o creació de personatges en contextos històrics
La recreació o creació de personatges en contextos històrics
Ignasi Blanch
La creació o recreació de personatges en contextos històrics
Dolors Garcia i Cornellà
La recreació o creació de personatges en contextos històrics
Enric Larreula Vidal
La recreació o creació de personatges en contextos històrics
Jordi Vila Delclòs

TAULA RODONA 4: La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum
Narració històrica i ensenyament
Jordi Cortès
La novel·la històrica com a eina didàctica
Lorena Jiménez Torregrosa
Narració històrica i ensenyament: el cas de les Illes Balears
Miquel Rayó
La narració històrica a l’ensenyament. Lectura i currículum
Silvestre Vilaplana

XII PREMI AURORA DÍAZ-PLAJA
Glossa d’Aurora Díaz-Plaja (1913-2003)
Teresa Mañà Terré
Acta del XII Premi Aurora Díaz-Plaja
Presentació de Josep Maria Aloy Bosch
Pere Martí i Bertran

Conclusions i clausura del Congrés
Marta Luna i Sanjuan