Pantalons curts és el darrer llibre d’en Joaquim Carbó i segueix la línea que va apuntar amb Viure amb els ulls, on l’autor explica el món des de les seves vivències més íntimes. No es tracta de cap aventura inventada, no! Són les seves aventis de quan ell era un infant, explicades amb més sinceritat de la que hom pot esperar d’algú que ens obre els seus pensaments per fer-nos coneixedors d’un passat (molt proper en el temps, no ho oblidem!) i alhora d’una realitat que només de recordar-la fa feredat.

Si a Viure amb els ulls, el to que en Joaquim Carbó empra és contundent i crític, d’algú que les ha vistes de tots colors i que no té cap recança en dir les coses pel seu nom, en aquest Pantalons curs el to és molt amable, com sol pasar quan evoquem temps reculats i només volem conservar aquelles anècdotes que ens semblaven soprenents, aquells llocs que ja no existeixen o aquelles persones que deixen petja com la senyoreta Ibànez, una de les seves mestres.

M’ha agradat molt llegir aquesta obra perquè algunes de les situacions m’han fet recordar les que m’explicava el meu pare, sobretot els capítols de la vida a Barcelona. També la narració dels records de la Guerra Civil i les seves conseqüències és d’agrair perquè fan pensar en allò que molts hem viscut o hem sentit contar als nostres grans.

El llibre es llegeix d’una tirada, és molt amé i si, com diu el mateix Joaquim Carbó, la teva edat està per sota dels cinquanta anys no et creuràs algunes de les quotidianitats d’aquells foscos anys 40 del segle passat.

El llibre és un regal que ens fa en Joaquim Carbó. És per a  nosaltres, els mestres que tenim l’obligació ética d’explicar els fets tal com van passar. Una molt bona manera és començar el dia llegint un capítol (són curts) i escoltant què diuen els alumnes.

Pantalons curts és un dels primers títols de la col·lecció “Memòries d’on vinc” de l’editorial ARA llibres. El disseny de la coberta és preciós.

Si el llegeixes, no t’empenediràs!