Aquí vivía yo, un llibre de Dani Torrent que emociona

Hi ha una frase repetida que diu que «la pàtria és la infantesa» i que s’atribueix a Rilke, a Beaudelaire i a d’altres personatges. L’he recordat  en acabar de llegir “Aquí vivía yo” un bonic àlbum amb text i dibuixos d’en Dani Torrent (fa tres anys en vam parlar en aquest blog amb motiu de l’exposició d’originals del seu «àlbum per a dies de pluja») i m’ha fa reviure moments personals i records de la meva infància.
La lectura segueix la jornada de “Don Gregorio”, un home que treballa en una immobiliària, mostrant pisos.
En arribar a l’edifici que ha d’ensenyar exclama sorprès «¡Aquí vivía yo!» i busca delerosament un dibuix que va fer ell darrera de la porta de la seva habitació. Quan el troba, recorda que es va dibuixar a sí mateix. Ara el dibuix del petit Don Gregorio li parla i el convida a reviure els jocs i els viatges imaginaris que feien anys enrere. S’agafen de la mà i fan un vol fins al País de Mai Més, naveguen deu mil milles amb un submarí, caminen per la Terra de les Meravelles i fan enfadar els tres gats de Don Melitón.
Una estona després arriba la parella a qui ha d’ensenyar el pis i la tornada a la realitat li depararà noves sorpreses.
Les il·lustracions, tot i semblar naïfs, tenen una certa dificultat de lectura perquè combinen plans generals, amb primeríssims plans i d’altres que requereixen girar el llibre per entendre’ls. Aquí l’acompanyament de l’adult és necessari per fer una bona comprensió lectora.


M’ha agradat força i el recomano per a alumnes de cicle inicial de Primària.
Les possibilitats de conversa que ens ofereix són nombroses: Les famílies, els veïns, la ciutat, els oficis, etc.
Les pàgines on es troba don Gregorio amb el seu passat i viatgen fins a la Lluna són delicioses.

LES DADES:
Títol: Aquí vivía yo
Autor i il·lustrador. Dani Torrent
Editorial: Edelvives
20 x 30 cm
40 pàgines
ISBN: 9788414016060
Saragossa, 2018

Pantalons curts

pantalons-curtsPantalons curts és el darrer llibre d’en Joaquim Carbó i segueix la línea que va apuntar amb Viure amb els ulls, on l’autor explica el món des de les seves vivències més íntimes. No es tracta de cap aventura inventada, no! Són les seves aventis de quan ell era un infant, explicades amb més sinceritat de la que hom pot esperar d’algú que ens obre els seus pensaments per fer-nos coneixedors d’un passat (molt proper en el temps, no ho oblidem!) i alhora d’una realitat que només de recordar-la fa feredat.

Si a Viure amb els ulls, el to que en Joaquim Carbó empra és contundent i crític, d’algú que les ha vistes de tots colors i que no té cap recança en dir les coses pel seu nom, en aquest Pantalons curs el to és molt amable, com sol pasar quan evoquem temps reculats i només volem conservar aquelles anècdotes que ens semblaven soprenents, aquells llocs que ja no existeixen o aquelles persones que deixen petja com la senyoreta Ibànez, una de les seves mestres.

Joaquim Carb—M’ha agradat molt llegir aquesta obra perquè algunes de les situacions m’han fet recordar les que m’explicava el meu pare, sobretot els capítols de la vida a Barcelona. També la narració dels records de la Guerra Civil i les seves conseqüències és d’agrair perquè fan pensar en allò que molts hem viscut o hem sentit contar als nostres grans.

El llibre es llegeix d’una tirada, és molt amé i si, com diu el mateix Joaquim Carbó, la teva edat està per sota dels cinquanta anys no et creuràs algunes de les quotidianitats d’aquells foscos anys 40 del segle passat.

Nick carterEl llibre és un regal que ens fa en Joaquim Carbó. És per a  nosaltres, els mestres que tenim l’obligació ética d’explicar els fets tal com van passar. Una molt bona manera és començar el dia llegint un capítol (són curts) i escoltant què diuen els alumnes.

Pantalons curts és un dels primers títols de la col·lecció “Memòries d’on vinc” de l’editorial ARA llibres. El disseny de la coberta és preciós.

Si el llegeixes, no t’empenediràs!