Aquí vivía yo, un llibre de Dani Torrent que emociona

Hi ha una frase repetida que diu que «la pàtria és la infantesa» i que s’atribueix a Rilke, a Beaudelaire i a d’altres personatges. L’he recordat  en acabar de llegir “Aquí vivía yo” un bonic àlbum amb text i dibuixos d’en Dani Torrent (fa tres anys en vam parlar en aquest blog amb motiu de l’exposició d’originals del seu «àlbum per a dies de pluja») i m’ha fa reviure moments personals i records de la meva infància.
La lectura segueix la jornada de “Don Gregorio”, un home que treballa en una immobiliària, mostrant pisos.
En arribar a l’edifici que ha d’ensenyar exclama sorprès «¡Aquí vivía yo!» i busca delerosament un dibuix que va fer ell darrera de la porta de la seva habitació. Quan el troba, recorda que es va dibuixar a sí mateix. Ara el dibuix del petit Don Gregorio li parla i el convida a reviure els jocs i els viatges imaginaris que feien anys enrere. S’agafen de la mà i fan un vol fins al País de Mai Més, naveguen deu mil milles amb un submarí, caminen per la Terra de les Meravelles i fan enfadar els tres gats de Don Melitón.
Una estona després arriba la parella a qui ha d’ensenyar el pis i la tornada a la realitat li depararà noves sorpreses.
Les il·lustracions, tot i semblar naïfs, tenen una certa dificultat de lectura perquè combinen plans generals, amb primeríssims plans i d’altres que requereixen girar el llibre per entendre’ls. Aquí l’acompanyament de l’adult és necessari per fer una bona comprensió lectora.


M’ha agradat força i el recomano per a alumnes de cicle inicial de Primària.
Les possibilitats de conversa que ens ofereix són nombroses: Les famílies, els veïns, la ciutat, els oficis, etc.
Les pàgines on es troba don Gregorio amb el seu passat i viatgen fins a la Lluna són delicioses.

LES DADES:
Títol: Aquí vivía yo
Autor i il·lustrador. Dani Torrent
Editorial: Edelvives
20 x 30 cm
40 pàgines
ISBN: 9788414016060
Saragossa, 2018

Àlbum per a dies de pluja

Àlbum1Per indicació de la meva amiga Màriam, vaig anar a la Casa del libro de la Rambla Catalunya a veure els originals que exposa durant el mes de febrer, l’autor-il·lustrador Dani Torrent.
No coneixia l’obra d’en Dani Torrent i em va agradar força. Ell voltava per allà i em va explicar que té uns quants contes publicats a Catalunya però també a França i altres països.
Em vaig comprar un dels seus llibres: Àlbum per a dies de pluja. És preciós i vaig pensar en com les grans editorials ocupen els millors espais a les llibreries evitant que veiem molts llibres com el que comento i que estan amagats entre el marasme de novetats i d’ací a uns mesos passaran al bagul dels records.
I és una llàstima perquè aquest Àlbum per als dies de pluja, és molt bonic, tant el text com les il·lustracions.
El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.album3
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les estones bones compartides amb les persones estimades.
Si voleu saber més d’aquest autor podeu entrar al seu web: http://www.danitorrent.com i podreu saber que va néixer a Barcelona el 1974, i que s’ha format artísticament estudiant disseny, història de l’art i fent cursos de direcció cinematogràfica. Sovint ell mateix escriu el text, com en aquest cas i també en títols com ara Piu-piu, Mi abuelo Carmelo i El misterio de la madre abogada.

Si passeu per la Casa del Libro encara hi sou a temps de veure alguns originals d’aquest llibre.

album4

album5

Les imatges corresponen al llibre Àlbum per a dies de pluja.