Animallibres

by

«Ràdio Kosmos», una aventura brillant sobre l’amistat i l’empatia

El títol és prou explícit i ens avança de què va el relat. Veiem un noi i una noia parlant per ràdio i també hi ha un coet dels que van a l’espai. Imaginem que estan parlant amb algú de la NASA o a l’escola, emetent informació sobre els viatges espacials a través de les ones de la ràdio del centre. No anem malament però la novel·la va d’una aventura molt més emocionant perquè —ho descobrirem al final, a la informació extra que ens aporta l’autor—el que es conta està inspirat en uns fets que van passar realment fa un grapat d’anys.

Els protagonistes de la història són dos nois, l’Achille i la Gianna que als afores del poble d’Itàlia on viuen troben amagat un búnquer de la segona guerra mundial on no hi va ningú perquè es diu que encara hi ha mines i poden explotar. El cas és que l’Achille, quan entra al búnquer fa un descobriment que els capgirarà la vida.

Podem llegir:

Tot i que no funcionés, aquell lloc era increïble, era com estar en una nau espacial. Era com l’Sputnik, el satèl·lit que havien llançat els russos. Però no servia per a res. Era millor que tornés a buscar la bici i acabés de repartir les cartes.
I aleshores ho va veure: unes claus posades en una caixeta de la paret. Com si el guiés una força invisible, l’Achille s’hi va acostar lentament… i va girar les claus.
De sobte, els aparells van fer un bip-bip i es van il·luminar. Ell va fer un bot de l’ensurt. Funcionaven! Encara funcionaven!
Els auriculars que hi havia a sobre d’una de les taules plenes d’interruptors feien un soroll estrany. Els va agafar, se’ls va posar… i va sentir el brunzit inconfusible d’una ràdio a mig sintonitzar.

I a través d’aquell aparell de ràdio afeccionats entren en contacte amb una cosmonauta russa que està perduda per l’Espai els demana ajuda. Sembla inversemblant però continues llegint i, de mica en mica, et veus immers en la vida d’aquests nois, dels seus familiars i dels problemes que els envolten.

El relat està ben trenat i manté el ritme narratiu gràcies a l’emoció de saber si podran o no ajudar la cosmonauta perduda i si ells mateixos podran resoldre els nombrosos conflictes que els envolten. Escrit de manera lineal, per als nois i joves a partir de deu anys resultarà relativament fàcil de seguir.

Potser hi ha un excés de situacions d’una certa violència que no aporten gaire al fil narratiu i es podrien haver simplificat, al meu entendre.

Una felicitació a l’editorial Animallibres per presentar-nos aquesta magnífica col·lecció “L’ARCA”.

Al blog de l’editorial trobareu una entrevista de la marta Moreno a l’autor on explica curiositats de com es va escriure el relat i també ens aporta dades del que va succeir en realitat. Ho trobareu a: https://animallibres.cat/radio-kosmos-una-aventura-en-plena-guerra-freda-sobre-el-poder-de-lamistat-i-les-decisions-que-canvien-vides.htm

LES DADES:
Títol: Ràdio Kosmos
Autor: Marc Tinent
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Animallibres
Pàgines: 200
Barcelona, 2026

by

«Tot esperant els bàrbars»: Rumors de guerra!

Quan vaig tenir a les mans aquest àlbum d’Olivier Tallec “Tot esperant els bàrbars” em va venir al cap que en certa ocasió, crec que va ser en un club de lectura, vaig llegir “El desierto de los tártaros”, una novel·la de Dino Buzzatti que em va impressionar pel seu to simbòlic i que em va fer pensar en la nostra vida, fent coses rutinàries a l’espera de no sabem què.

En aquest cas he tingut la mateixa sensació.

A la coberta veiem un home petit amb un barret molt gran. Està dempeus amb les mans a l’esquena, mirant cap a l’infinit. El veiem damunt d’un canó i intuïm que la cosa anirà de guerra. Els dolents, evidentment seran els bàrbars que arribaran de no se sap on, però segur que vindran. Uns pensen que serà pel bosc, altres diuen que per les muntanyes i també hi ha qui pensa que vindran pel riu. El cas és que segur, segur, que vindran i cal estar alerta.

Comencen els preparatius i veiem com es preparen els canons, es netegen les medalles i es situen soldats vigilant els possibles escenaris. És una feinada, però cal estar ben preparats!

Passa el temps i els bàrbars, els terribles bàrbars, no apareixen.

Un llibre molt divertit que ens parla de la impaciència, de la guerra i sobretot de les coses que podem fer si hi ha pau. Convé mirar amb deteniment els diferents homenets de l’exèrcit perquè cadascun expressa diferents emocions.

Un relat que pot generar un bon debat. Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Tot esperant els bàrbars
Autor: Olivier Tallec
Il·lustrador: Olivier Tallec
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Animallibres
Pàgines:
Barcelona, 2026

by

«L’estralaga», amistat, pintura i poesia

He tornat a llegir “L’estralaga” i m’he tornat a emocionar. La va publicar fa catorze anys Estrella Polar i ara Animallibres l’ha recuperat. Aquesta novel·la la va escriure Roberto Piumini, un dels grans autors de llibres per a infants i joves, com ho són César Mallorquí, Joan Manuel Gisbert, Mónica Rodríguez o Gonzalo Moure, entre d’altres. Les seves històries mai fallen.

He tornat a dsifrutar llegint “L’estralaga” amb aquell regust de qui està assaborint cada paraula, cada metàfora, cada frase.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderòs té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

“Amic meu, estic perdent l’esperança. Forçats a sincerar-se, els metges han dit que el meu fill no viurà gaire. El seu cos, des de sempre un hoste incert del món, està a punt d’apagar-se. La força poderosa i cega de la vida, la que no m’ha permès tornar-me sord mentre pronunciaven aquelles paraules i que ara no em deixa embogir pel turment, va abandonant la seva carn tendra. Amic meu, no havia conegut mai un dolor tan gran, ni tan sols quan va morir Aviget, l’esposa del meu cor.”

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

Units pel projecte de pintar completament totes les parets de les habitacions on viu Madurer, el temps va passant, esgarrapant minuts, dies, setmanes, a la mort inevitable.

Les històries, els desitjos i els somnis que el nen i el pintor comparteixen es fan presents en una sèrie d’imatges que canvien dia rere dia, entrellaçant-se.

—No és blat? Però sembla blat, un blat fi…
—Sí, s’assembla al blat. Però són espigues d’estralaga.
—Estralaga? És una planta que no conec —va dir en Sakumat, acostant-se amb curiositat una de les espigues pintades per estudiar-la més bé.
—No la coneix ningú —va dir en Madurer-, és una espècie de planta lluminosa.
—Lluminosa?
—Sí. Brilla a les nits serenes. És una mena de planta-cuca de llum, m’entens?

«L’estralaga» és una novel·la plena de poesia, molt recomanable per a joves a partir de tretze anys.

Potser recordareu “Notxa”, un àlbum que es va publicar l’any 1977 en la col·lecció Vela Major, d’edicions La Galera. “Notxa”, es va inspirar en un conte japonès. S’ha recuperat dins la col·lecció MARS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tracta un tema semblant i igual de poètic.

LES DADES:
Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Pau Gasol
Traductora: Laia Font
Editorial: Animallibres
Pàgines 128
Barcelona, 2026

by

«Kamal i els alfabetistes», una novel·la d’aventures

Fa deu anys es va publicar “Kamal i els alfabetistes” i ara l’editorial Animallibres la recupera per a gaudi dels joves lectors, amb el convenciment que passaran una bona estona.

L’Àngel Burgas és un escriptor amb una llarga producció i es nota perquè el relat està ben estructurat i té ritme. Narrat en primera persona per en Kamal, un noi de tretze anys que explica la seva peripècia i ho fa afegint molts diàlegs que fan que la història avanci.

“Kamal i els alfabetistes” ens recorda les novel·les d’aventures centrades en el que està passant, apuntant per on pot anar la cosa i defugint (cosa que és d’agrair) la intenció moralitzadora que sovint veiem on s’intenta alliçonar els infants i joves i l’únic que fa és allunar-los del plaer lector.

Si coneixeu Berlin i Estambul encara ho gaudireu més perquè s’expliquen perfectament aquests dos món, dues cultures diferents i com es veu i es viu la vida en aquests dos indrets.

El llibre té ironia, humor i un punt de ciència ficció que recorda els contes de Bradbury. Alguns capítols són hilarants i et fan riure només d’imaginar les situacions.

La trama va d’un noi, en Kamal, que va néixer amb una marca a l’esquena que sembla una lletra de l’alfabet otomà. Aquesta taca és una de les que falten a una societat que s’anomenen “els alfabetistes” i és la que els falta per completar l’alfabet i salvar el món d’una profecia que assenyala fi del món.
Naturalment, també hi ha un dolent, un alfabetista renegat, el malvat gran K, que farà els possibles per que la missió d’en Kamal fracassi.

Lectura recomanada a partir de tretze anys.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:

https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788419659989_FR.pdf

LES DADES:
Autor: Àngel Burgas
Edsitorial: Animallibres
Pàgines: 272
Barcelona, 2024

by

«La Locomotora i jo» una lectura que ens ensenya a córrer com el vent

En el món de l’esport, de vegades, quan un esportista destaca molt, les seves proeses són recordades durant anys i panys. Resulta curiós veure com a alguns d’aquests esportistes de nivell se’ls assigna un sobrenom i queden fixats al nostre imaginari. Ara mateix podria recordar al ciclista Martín Bahamontes que era “l’àguila de Toledo”, al tenista Lacoste conegut com “el cocodril” per la seva forma de jugar o, més recent, el jugador de bàsquet Kobe Bryan conegut com “la mamba negra”.

Aquest i altres esportistes, són coneguts pel seu sobrenom i potser us sonen la Puça, el Llop, l’Aranya, etc. No sempre tenen a veure amb animals. També trobem “el Ceba”, “el Pirata” i altres de similars.

El títol d’aquesta novel·la fa referència, precisament, a un corredor txec anomenat Emil Zatópek que va guanyar nombroses curses i es va fer molt famós pel seu estil peculiar de córrer.

A la novel·la, una nena, la Míla, explica la seva història centrada en l’època en que tenia dotze anys i corria per plaer, sense cap altra pretensió.

Però un dia, va coincidir, en un parc, amb l’escombriaire, un home gran que va resultar ser l’Emil Zátopek, l’atleta de fons, que ara duia una vida tranquil·la i era recordat i admirat pels veïns de la zona.
D’aquell encontre sorgirà una amistat que seguirem amb interès i veurem com, gràcies als consells d’en Zátopek, la noia millorarà la seva resistència i la seva manera de córrer.

El llibre, no va únicament del fet esportiu perquè al darrera hi ha una història personal, una amistat, unes reflexions encertades que en Pep Molist ens transmet de forma apassionada i entenedora, perquè ell mateix ens ho confessa a la primera pàgina quan diu:

Fa un temps, com a escriptor,
em sentia com un corredor de fons
enmig del desert.
Sense arbres. Sense ombra. Sense aigua. Sense idees. Sense ànima.
Vaig aturar-me i em vaig dir:
—Has de parlar de tu (o sigui, de mi!), que potser és allò que més coneixes.
I em vaig posar a parlar de mi. Però també d’en Zátopek, a qui anomenaven La locomotora Humana.

El llibre, com tota la col·lecció L’Arca, és molt atractiu, editat amb molta cura, tapa dura, lletra gran i il·lustracions boniques.

Lectura recomanada per a l’ESO

LES DADES
Títol: La Locomotora i jo
Autor: Pep Molist
Il·lustrador: Dani Torrent
Editorial: Animallibres
Pàgines: 104
Barcelona, 2024

by

«La veritable història de la Flora Pomerània» i el seu empoderament

Flora Pomerània és el nom d’una de les protagonistes del relat. És un nom bonic, fàcil de recordar i que ens transporta a una època en la que el nom Fora era habitual. Ara crec que s’ha perdut, com molts altres. Només cal que investigueu al vostre arbre genealògic i trobareu noms curiosos i oblidats. I el cognom Pomerània té la seva gràcia, perquè és el nom d’una regió polonesa i també d’una raça de gos.

Flora Pomerània també és nom de conte. L’autora, L’Anna Vilar, l’ha clavat.

El llibre com a objecte és d’aquells que tenen imant i que en veure la coberta fan ganes de tenir-lo, de llegir-lo i de viatjar amb el tren de vapor que es veu arribant a l’Estació de França de Barcelona. També es veu una jove (la Flora Pomerània) amb una maleta a les mans i mirant-nos de cara, com si estigués a punt d’explicar-nos la seva aventura, el seu viatge increïble que és el que anirem descobrint a mesura que avancem en la història.

El relat és curt, al voltant de les cent pàgines, dividit en catorze capítols i en alguns d’ells les il·lustracions d’en Jordi Vila Delclòs l’embelleixen i ens transporten a una època reculada de principis del segle XX. Mireu, per exemple, a la Flora i en Jordi Fuster, un enginyer amb qui tindrà una relació amorosa, passejant pel carrer de Ferran.

De què va? D’alguns episodis d’una família benestant on totes les dones s’anomenen Flora, començant per la besàvia, la Flora Pomerània, l’àvia Flora Wood, la mare i la besneta Flora una noia potent que s’assembla a la besàvia amb la que comparteix protagonisme.

A la contracoberta llegim:

La Flora explica la vida fascinant de la seva besàvia, la Flora Pomerània. Tot va començar quan en Fèlix, el germà de la Flora, havia de fer un treball sobre la memòria històrica i va triar el personatge de la besàvia, una dona que va trencar motlles i esquemes dins la família i també dins la societat de l’època. La Flora Pomerània havia viatjat i havia estudiat, i fins i tot havia viscut a Berlín… amb l’Albert i l’Elsa Einstein!
A través de cartes, diaris i fotografies, la Flora reconstrueix una vida digna de ser explicada: la veritable història de la Flora Pomerània.

Sí, sí, ho has llegit bé. L’Albert Einstein i la seva dona Elsa tenen la seva influència en el relat.

M’ha agradat com l’Anna Vilar ha estructurat la història com si fos un trencaclosques o una novel·la policíaca on, de mica en mica, anem coneixent retalls i moments de diverses èpoques del segle XX que van encaixant fins a mostrar-nos el retaule complet. Com que la novel·la va adreçada a joves, està bé estirar del fil i ser una mica exigent perquè el magí treballi i vagi fent connexions, inferències i es vagi acostumant a anar més enllà del que està llegint. En algun moment del relat he tingut un flash i he pensat que ve a ser com la lectura multimodal que fan els joves quan llegeixen en pantalla.

Felicitats al tàndem Vilar-Vila!

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:
https://animallibres.cat/tl_files/pdfs/fragments/9788419659996_FR.pdf

Lectura recomanada a partir dels 12 anys

LES DADES:
Títol: La veritable història de la Flora Pomerània
Autora: Anna Vilar
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Animallibres
Col·lecció: L’arca núm. 29
Pàgines: 114
Barcelona, 2024

by

«La geganta» a l’ofici d’educar

Diumenge vam presentar aquest llibre escrit per en Jordi de Manuel, especialista en biologia i tot allò relacionat amb les ciències natural. Es tracta d’una història ben escrita, amb ritme, amb uns personatges amb els quals et pots identificar. Es un relat relativament curt, amb capítols breus en que s’alternen els escrits per un nen, en Roc, amb els escrits pel narrador omnipresent.

EL relat explica com dos germans bessons, la Nina i el Roc, s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola i tenen nous amics i amigues, però des de fa uns mesos la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares estan amoïnats i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir. Es diu gegantisme o, en termes mèdics, acromegàlia.

Aquesta lectura ens ensenya com relacionar-nos amb els altes de manera positiva i a entendre les diferències perquè cadascú és com és. També aprendrem un grapat d’aspectes de la natura, de la fauna i la flora i sobretot ens fa reflexionar i comprendre com n’és de meravellós el nostre planeta.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Animallibres. Per participar cal contestar una pregunta senzilla. Aquesta:

Quin trastorn de creixement pateix la Nina?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 10 de novembre.

La guanyadora de l’anterior llibre, «El meu primer llibre d’electromagnetisme» és l’Elena Machado L’enhorabona!

Podeu sentir la secció “Llibres per somiar” clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/la-geganta-de-jordi-de-manuel/audio/1222820/

……………………………………….

Al mateix programa es va parlar amb els joves PRO, preocupats perquè conflictes com el de Palestina arribin fins a casa nostra. Confessen que persisteix l’estigma sobre la salut mental, i que per la por al rebuig no en parlen. Reconeixen que de sexualitat no se’n parla prou, i això afavoreix els embarassos no desitjats i el consum de porno. Els fa molta por fer-se grans en un món que no els ho posa gens fàcil i es mostren molt insatisfets amb la política i l’educació. Reclamen professors vocacionals que transmetin la matèria amb passió.

Van participat a la tertúlia en Noè Santallusia, que estudia 4t d’ESO a l’Institut Joan Solà de Torrefarrera; l’Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l’Institut Josep Tapiró de Reus; la Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l’Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; la Rita Cuadrado Batlle, que estudia 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, i l’Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l’Institut Dertosa de Tortosa.

Tot el programa, aquí:
https://www.3cat.cat/3cat/joves-pro-preocupats-perque-la-guerra-arribi-tambe-aqui/audio/1222821/

by

«La geganta», un relat d’alçada

«Em fa vergonya que la Nina i jo ens agafem de la mà. Ja soc gran —fet i fet soc més gran que ella— i no m’agrada que em vegin com un nen petit. Ella i jo ens hem aturat al semàfor que hi ha davant de l’escola. Em tremolen les cames. La Nina també es deu haver adonat del tremolor, perquè noto que em prem la mà amb més força.»

Així comença aquesta novel·la d’en Jordi de Manuel, professor de ciències de la naturalesa i escriptor. En narra com En Roc s’estima molt la Nina, la seva germana bessona, però reconeix que li fa una mica de vergonya que els vegin junts de camí cap a l’escola perquè, tot i tenir la mateixa edat, ella és molt més alta. Els altres nens els miren i ell es mor de vergonya, al seu costat sembla un nen petit. Però és que ella no és normal: sembla una geganta!

La Nina i el Roc s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola, tenen nous amics i amigues… i viuen en una altra llar. L’escola els agrada, i a la Nina li encanta la Clara, la nova mestra. Des de fa uns mesos, però, la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares i el Roc estan amoïnats. No saben què li està passant, a la Nina, i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir.

La novel·la alterna capítols escrits amb la veu d’en Roc, l’infant bessó, amb altres escrits pel narrador omnipresent. D’aquesta manera, l’autor ens fa saber un munt de curiositats de la naturalesa sobre geologia, botànica o fauna dels boscos, a més d’altres coneixements del folklore tradicional.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch, boniques i a color, són un extra que agrairan els lectors.

Al final hi ha una nota de l’autor on comenta què és l’acromegàlia, la malaltia que pateix la Nina. Interessant.

Lectura recomanada per al cicle superior.

Títol: La geganta
Autor:: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Pàgines: 120
Barcelona, 2024

by

Per a què serveix un nen?

Hi ha llibres que semblen fets per llegir-los en veu alta. És el que m’ha passat amb aquest “El nen” de Colas Gutman, autor de la sèrie “El gos pudent”.

Explica un episodi de la vida d’en Lleonard, un nen a qui no agrada anar al camp amb els seus pares perquè diu que tot és avorrit, verd i lleig. Ell és més de ciutat, d’anar al cinema i espantar els coloms del parc.

Però l’últim cap de setmana li va passar una cosa ben curiosa. Diu:

I també amb una gallina, una vaca i un llop. Tots li pregunten el mateix: per a què serveix un nen? I és que la vaca fa una llet molt bona, la gallina pon ous frescos i de la llana de l’ovella es fan unes armilles molt peludetes però un nen… per a què serveix?

He fet una connexió d’aquelles que et passen pel cap quan llegeixes un relat i he recordat un conte que va escriure “Ricardo Chávez” dins del llibre “El mundo de al lado” on ens parlava d’un adult. “Per a què serveixi un adult?” venia a dir. Començava així:

Para reconocer a un adulto solo hay que mirarle las piernas. Son largas. Tan largas como si estuvieran parados en dos cuellos de jirafa. Por eso los adultos estan lejos del suelo. No saben de hormigas, ni de chicles pegados en la banqueta, ni de las monedas que alguien perdió en la alcantarila. Los adultos se acostumbran a mirar desde la azotea de su cabeza y pocas veces escuchan a los niños….

De fet, els adult, fa molt de temps, també vam ser nens com el del conte.

Les il·lustracions de l’Emilio Urberuaga, molt acolorides com sempre, resulten divertides i en consonància amb el text.

La col·lecció ”l’Arca” fa molta patxoca i amb aquest relat ja son 17 els llibres que han editat i que valen molt la pena.

Lectura recomanada a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El nen
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Traductora: Isabel Obiols
Editorial: Animallibres
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

by

Torna en Felip Marlot!

Un criteri que sol anar bé a l’hora de triar una lectura és conèixer la persona que l’ha escrit, el seu estil, els temes que tracta i la seva manera d’entendre la vida. Si t’agrada, quedes enganxat a les seves obres i et costa ser crític perquè t’ha convertit en un “fan”. En aquell moment només esperes l’aparició d’una nova novel·la per ser dels primers en gaudir-la. Recordeu les cues que es feien a la porta de les llibreries per ser el primer en adquirir el darrer Potter, per exemple? Doncs, una cosa semblant em passa amb en Joaquim Carbó.

La seva última novel·la per a joves és una nova aventura d’en Felip Marlot. Sempre he pensat que en Marlot és, en realitat, en Carbó, perquè el que explica és tan versemblant, tan proper i tan viscut que no pot ser d’altra manera.

M’agrada llegir a en Joaquim Carbó, amb la seva prosa farcida d’anècdotes que ens sonen familiars, amb el seu vocabulari replet de frases fetes i el seu humor una mica irònic, àcid o sarcàstic (no sé com definir-lo). M’agrada veure com s’emociona i es sorprèn del que està passant al seu voltant, ell que està de tornada de tantes i tantes coses!

No soc, ja ho veieu, la millor persona per recomanar “En Felip Marlot, els drons i els sensellar” però vaig a intentar-ho.
El títol? Ja ens dona les pistes dels temes que tractarà. Per una banda, un de contingut social que ens interpel·la a tots nosaltres, els sensellar, i de l’altra el poder de la tecnologia, els drons, que tan poden servir per fer-nos la vida millor com per fer-nos mal.

L’inici? Un capítol que ens serveix per entrar en el mon d’en Joaquim. La nit de lloro, el titula i, es clar, no podem estar-nos de llegir què significa aquesta expressió que usem sense saber-ne l’origen. I després el recorregut nocturn pels carrers fent recompte de les persones que dormen al ras, a l’entrada de les oficines bancàries, entre cartons, algunes avergonyides de trobar-se ne aquella situació. I en Marlot no pot estar-se de parlar amb ells i de conèixer les peripècies que els han portat a aquest estat lamentable.

Hi ha alguns capítols que, per delirants, no deixen de ser més reals. Crec que en Carbó deu tenir a casa seva (o al seu ordinador) una pila de fets sorprenents extrets de les notícies del diari perquè tot el que llegim ens sona o ens ho fa creure com a versemblant. Per exemple, hi ha un capítol, el tercer, on apareixen la Clara i l’Enriquet, personatges de les anteriors històries, on en Felip els ajuda a enxampar uns lladregots de carteres que es mouen a la sortida de l’estació de metro i usen un truc enginyós per engatussar els passatgers.

A part de la Clara i l’Enriquet també llegirem amb un somriure els records del poble de Morvià i les aventures allà passades.

A la segona part, entrarem amb el nou (no tan nou) i misteriós mon dels drons, aquests borinots que alguns estem descobrint. Hi ha un capítol on ens explica com funcionen els drons que m’ha semblat molt educatiu i didàctic.

Un detall que cal considerar és que a la pàgina 160, quan s’acaba el relat, hi diu que va ser escrit el desembre de 2017. Alerta, perquè en aquells moments dels drons no en teníem coneixement o no se’n parlava, la qual cosa ve a dir que en Carbó va fer una aposta arriscada i visonària. També ens fa veure les dificultats que hi ha perquè es publiquin els llibres. Ens n’alegrem de tenir-lo, encara que sigui amb més de cinc anys de retard, a les nostres mans, finalment.

Bé, i que en Felip es desplaci amb la seva atrotinada vespa fins a l’Hospitalet, ja és la cirereta per recomanar-vos que us el llegiu.

Lectura recomanada a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: En Felip Marlot, els drons i els sensellar
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Francesc Infante
Editorial: Animallibres
Col·lecció: Formiga vermella, núm. 124
Pàgines: 168
Barcelona, 2022