«El brou de llumins», a l’Ofici d’educar

A “L’ofici d’educar”, ahir vam presentar “El brou de llumins” de Patrice Michaud. Un àlbum il·lustrat per a nenes de 5 a 10 anys que explica la història del Lolo, un nen amb el superpoder de ser molt amable amb tothom. Un dia, el noi es troba un drac que té un problema, i amb el suport de la seva germana, ajudarà el drac a trobar la solució al seu problema. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/08/24/el-brou-de-llumins-les-aventures-dun-nen-i-un-drac-a-la-recerca-del-foc-perdut/)
I, com sempre fem una pregunta per al concurs dels llibres per somiar. És aquesta:

Quin és el problema que té el drac del llibre?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 25 de setembre.

La guanyadora del darrer concurs és la Sara, que s’emporta “Un estiu de luxe”. L’enhorabona!

Combatre el neofeixisme i l’extrema dreta des de l’escola

En el mateix programa vam poder sentir la veu del professor Enrique Javier Díez Gutiérrez, autor del llibre “Pedagogia antifascista” La seva conversa i les seves explicacions van ser molt alliçonadores d’un fenomen que s’està produint entre els joves i l’augment d’idees i comportaments d’extrema dreta entre ells.

Comença explicant que l’alarma va saltar en un taller de secundària amb joves de famílies tradicionalment d’esquerres lligades a la lluita sindical de la mineria de Lleó que es van declarar obertament seguidors de Vox:

“Repetien els mantres de Vox i feien gala d’una agressivitat extrema contra el qüestionament del masclisme, amb al·lusions a les «feminazis». I no és puntual, és un patró que es repeteix en altres centres”.

Un programa excel·lent, molt aclaridor i que ens fa pensar molt. Podeu seguir-lo sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/combatre-el-neofeixisme-i-lextrema-dreta-des-de-lescola/noticia/3184487/

«Un estiu de luxe», a l’Ofici d’educar

Ahir vam començar la setena temporada dels “llibres per somiar” presentant aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin, una història romàntica, amb un rerafons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer: que, com la protagonista del relat, l’Ina, viu en un barri deprimit i pobre. Són els únics que no aniran de vacances enlloc.

La novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

No ho expliquem al programa, però la història d’amistat i bon rotllo em porta a pensar en la dels protagonistes de la pel·lícula «Voy a pasármelo bien», en David i la Layla. Us la recomanem, si voleu passar una bona estona i recordar les cançons dels Hombres G.

I com a cada programa llencem una pregunta que servirà per regalar el llibre a alguna de les persones que ens contestin. La pregunta, senzilla com sempre, és

A quin país nòrdic es desenvolupa l’acció?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 11 de setembre.

I també van recordar que al darrer programa va fer una pregunta sobre “Juguem a amagar-nos”. La guanyadora del llibre ha estat l’Anna Danés. L’enhorabona.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-estiu-de-luxe-de-marianne-kaurin/audio/1144595/

Al programa també sentirem “Com educo, amb la psicòloga Lara Terradas” i el “Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar” amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

I el monogràfic està dedicat a l’inic escolar perquè avui, les escoles obren les portes. Ho fan amb un controvertit calendari, nou currículum i falta de recursos per afrontar la diversitat a l’aula. El clam dels mestres per al nou curs reivindica més veu en les decisions, més inversió i recursos en educació i inclusió, i recuperar la normalitat i les famílies a l’escola. Hem sentit la veu de l’Alfons Espinosa, director de l’escola Drassanes de Barcelona, la Tere Torres, directora de l’escola rural Sagrat Cor de Solivella (Conca de Barberà), en Manel Rodríguez, director del Jacint Verdaguer (Tàrrega), i la Cristina Garcia, mestra a l’escola privada Montessori Palau Girona.

Podeu llegir el magnífic article escrit per l’Elisabet pedrosa i que ho resumeix, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/quina-es-lescola-que-volem-per-al-nou-curs/noticia/3182047/

«Juguem a amagar-nos» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.

L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.

Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.

I la pregunta del concurs és:
Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/juguem-a-amagar-nos-de-veronica-fabregat/audio/1141524/

En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.

El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.

El podeu sentir sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/les-claus-per-entendre-les-massacres-a-les-escoles-dels-estats-units/audio/1141525/

“El cant del cigne” a L’Ofici d’educar


Diumenge vam presentar aquesta novel·la policíaca per a joves de 12 a 16 anys.
Parteix de la mort d’una noia i és una història molt ben escrita, presentada com una obra de teatre. L’acció se situa principalment a Barcelona i la portada ja ens indica de què va la cosa. Veiem a una noia jove d’esquena davant d’una pantalla encesa. Sembla de nit i el cafè sobre la taula ens indica que serà llarga. A l’altre costat de la taula hi ha un mòbil que tindrà un paper principal en el relat. La finestra del davant, tenyida de vermell, ens fa pensar que el relat va de novel·la de misteri i l’ombra d’una persona encaputxada ens avisa que el mal ens vigila (potser a través de la pantalla?).

«El cant del cigne» fa referència a una frase que és una mena de metàfora del que fem abans de morir. És la última cosa que val la pena, l’últim gest, el que deixem en el record dels coneguts. Diuen que els cignes canten una cançó ben bonica abans de morir. Diuen.

L’obra no és gaire llarga i té bon ritme narratiu amb anades i vingudes en temps, però es pot seguir bé perquè a l’inici de cada capítol, com si fos una obra de teatre ens assenyala la data, l’hora, el lloc, i els personatges que hi apareixeran. Els capítols son breus i tenen diàlegs que permeten avançar de pressa en la trama.

Com a les novel·les d’Agatha Christie, sabrem de seguida qui ha mort i acompanyarem als protagonistes en la investigació. Bé, de fet són dues investigacions paral·leles. La de la policia i la de la noia amiga de la noia assassinada.

A banda de la trama, hi ha una advertència de l’ús de les xares socials i de com podem ser d’influenciables i manipulables. També ens fa pensar en el mal que algunes ments perverses poden infligir a la bona gent.

La pregunta que fem per al concurs dels “Llibres per somiar” és:

Quin és el nom de la protagonista d'”El cant del cigne”?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 121 de juny.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Núria, que s’emporta la novel·la gràfica “Cuando brillan las estrellas”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-cant-del-cigne-de-nuria-pradas/audio/1137100/

Al mateix programa es va parlar de les «Escoles del poble», les anomenades “folkehojskoler” que van néixer a Dinamarca a finals del segle XIX per oferir una escola als camperols i als treballadors del camp, i el model es va estendre a altres països nòrdics i fins a l’actualitat. Només a Noruega n’hi ha 84, i les trien entre un 10 i un 15% dels joves. És un sistema educatiu pensat per a després del batxillerat, quan no tothom té clar què fer, a partir del que agrada i interessa als joves, per aprendre oficis i a conviure.
Unes entrevistes que ens il·luminen i ens mostren altres maneres de fer. Les podeu sentir a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escoles-del-poble-un-model-dels-paisos-nordics-unic-al-mon/noticia/3167601/

«Cuando brillan las estrellas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge, 22 de maig, vam parlar d’aquesta novel·la gràfica, de Victoria Jamieson i Omar Mohamed, publicat per Ediciones Maeva. Explica la història real de l’Omar Mohamed, que vivia a Somàlia i, per culpa de la guerra, va haver de fugir amb el seu germà a un camp de refugiats d’un altre país africà.
Ens relata el dia a dia al camp de refugiats de l’Omar durant 15 anys i com finalment va poder sortir-ne i anar als Estats Units, on va estudiar.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre en qüestió:
La pregunta del concurs dels Llibres per Somiar d’aquesta setmana és:

A quin país es troba aquest camp de refugiats?

Envieu les respostes via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de maig.

El podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cuando-brillan-las-estrellas-de-victoria-jamieson-i-omar-mohamed/audio/1135555/

Al mateix programa es va parlar de la relació entre germans i de com es pot gestionar la competència, l’amistat, la gelosia, la col·laboració, el joc i el conflicte.
Quina és la base d’una relació sana entre germans? Hem d’intervenir en els seus conflictes? Les seves baralles ens han de fer pensar que ho fem malament com a pares/mares? I els conflictes
Vam escolar les opinions expertes de la Milos Salgueda, psicoterapeuta sistèmica i constructivista, la Sílvia Palou, psicòloga des d’una perspectiva sistèmica, l’editora Pema Maymó, autora de “Supergermans”, en Joan Garriga, psicòleg, i l’experiència de Servi Vives, pare primerenc de bessones.

Tota la conversa a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/mai-es-tard-per-sanar-la-relacio-entre-germans/noticia/3164816/

«Unas personas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’ofici d’educar” vam presentar “Unas personas“, de Jairo Buitrago, i il·lustracions de Manuel Monroy, publicat per Océano Travesía. Un àlbum il·lustrat en què un conjunt de persones recorden moments concrets de la seva vida, i al final veiem totes aquestes persones en un escenari conjunt. N’havíem parlat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/03/11/unas-personas-a-vista-de-ninotet-del-google-maps/). Un àlbum preciós que obre una porta a l’escriptura i a la imaginació.
Com a cada programa d’aquest curs, el llibre se n’anirà a casa d’algun dels participants que encertin la pregunta. En aquest cas és la següent:

En quin lloc de la ciutat coincideixen totes aquestes persones?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge 15 de maig.

I en Rafael i el Max són els guanyadors de la darrera edició del concurs sobre «El llibre de la sort». Van encertar la resposta correctament. L’enhorabona!

El podcast de “llibres per somiar”:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/unas-personas-de-jairo-buitrago/audio/1134003/

En el mateix programa es va parlar dels infants i adolescents que no encaixen en una societat tan sexualitzada.

Els adults necessitem etiquetar, però les noves generacions tenen una ment més oberta de la identitat i l’orientació sexual. Més del 44% de les adolescents de Barcelona se senten atretes per altres noies i més del 18% dels nois entre 13 i 19 tenen tendències homosexuals i bisexuals, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Alguna cosa està canviant; les dues categories tradicionals de gènere no semblen suficients per contenir la diversitat emergent d’identitats i orientacions. A “L’ofici d’educar” vam parlar amb la psicòloga Eli Soler i l’advocada Sílvia Vidal, del SAI, servei d’acompanyament a la diversitat afectivosexual i de gènere; Teo Pardo, activista trans i professor de secundària; Gerard Minovas, metge responsable de la Unitat de Trànsit de Girona; i el testimoni de la Míriam, amb una filla amb dubtes de gènere.

Podeu sentir el programa clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/que-passa-quan-infants-i-adolescents-no-encaixen-en-una-societat-tan-sexualitzada/audio/1134004/

«Sant Jordi 2022: Recomanacions de llibres infantils i juvenils» a l’Ofici d’educar.

Ahir, a l’Ofici d’educar vam dedicar el programa a parlar amb alguns dels editors i editores que ens van oferir un grapat de recomanacions i ens van aportar la seva visió sobre el moment que passa el sector del llibre infantil i juvenil a Catalunya.

Van assegurar que amb la pandèmia s’ha passat d’un 50% a un 67% de lectors i que la literatura infantil i juvenil passa per un moment daurat. A més van defensar que un país tira endavant si hi ha nens i nenes lectors, i van reivindicar ser tractats de primera categoria. 

Entre altre pensaments que podeu sentir escoltant el programa van dir que cal apostar per la qualitat i evitar la tirania de les novetats. També es van mostrar convençuts que tot infant pot trobar un llibre fascinant amb l’ajuda de llibreters i bibliotecaris.

Marta Palomares, assessora pedagògica i editora d’Edebé va proposar, entre altres idees, començar les classes amb les pàgines d’una bona història per embadalir els alumnes; el llibre com a obsequi (per Reis i pels aniversaris), i que les criatures creïn la seva pròpia biblioteca a casa, com un tresor. Les recomanacions de la Marta Palomares per aquest sant Jordi són:

📚 “Uhrq“, de Sara Sánchez Buendía /Il·lustracions Sílvia Cabestany. Ed. Edebé. A partir de 8 anys.

Hi ha un nen nou a la classe de quart. Té un nom estrany i sembla avergonyit quan tothom el mira. Això sí, ningú sap si s’ha posat vermell, perquè l’Uhrq té una altra raresa a més del nom: és de color verd! Una història sobre el rebuig i la fascinació de la diferència.

📚 “Un ewok al jardí“, de Pedro Ramos. Premi Edebé de modalitat infantil. Juvenil.

La Zoe, preocupada per l’actitud d’en David, el seu germà petit, li escriu correus per treure’l del pou de foscor en què està enfonsat. A en David, amb setze anys, li costa trobar raons per continuar vivint. Durant un dia sencer, la trobada amb un home a qui qualifiquen de boig, que creu que té un ewok al jardí, el portarà per camins inesperats. Un llibre impactant i actual que capta el lector des del principi.

📚 “Rei“, de Mónica Rodríguez/Il·lustracions d’Ángel Trigo. Premi Edebé de literatura infantil. A partir de 10 anys.

Un cas esfereïdor i cert d’un nano que va fugir d’una casa on hi havia violència, i que va anar a parar a una bandada de gossos. Es converteix no en un gos com ells, però gairebé. Amb ells se sent protegit i aprèn a identificar els seus lladrucs, sentiments i necessitats. Una novel·la infantil que es presenta com un clàssic.

📚 Una llavor dorm“, de Dianna Hutts/Il·lustracions de Sylvia LongEntreDos. No ficció. A partir de 5 anys.

Àlbum il·lustrat de coneixements. Tracta de les llavors amb uns dibuixos magnífics, com neixen i es desenvolupen, fins i tot n’hi ha que poden estar anys sota la terra. Premi de la Societat d’Horticultura.

La Inês Castel-Branco, editorad’Akiara Books, es va lamentar dela política de novetats, que implica retorns i que resulta difícil de sostenir per petites editorials com la seva i ser visibles. Reconeix que amb la guerra d’Ucraïna els preus han pujat, costa trobar alguns papers i més si s’aposta per materials sostenibles. Defensa que la missió de mestres, bibliotecaris i llibreters és ajudar perquè cada infant trobi un llibre que l’atrapi. I reivindica que la literatura infantil es consideri de primera categoria. Les recomanacions de la Inês són:

📚 “Cues de somnis“, de Rita Sineiro/Il·lustracions de Laia Domènech. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre inspirat en les crisis de refugiats. A través dels ulls d’un infant descriu quina és la situació, quan de cop i volta cauen bombes i s’ha de marxar de casa i s’arriba a un camp de refugiats on hi ha cues per tot. Un llibre emotiu i especial amb imatges molt boniques.

📚 “Per què tenim por?“, de Fran Pintadera/Il·lustracions d’Ana Sender. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre poètic sobre la por, del mateix tàndem que va fer “Per què plorem?” (traduït a 10 llengües); un llibre diferent sobre emocions, gens moralista, que desitja explorar tots els matisos de la por, i que pot ser útil després de dos anys de pandèmia.

📚 “Juguem a amagar-nos“. Il·lustracions de Verónica Fabregat. Akiara Books. + 1 any.

Un llibre sense paraules, amb nens jugant a fet i amagar, sense adults, en llibertat en un bosc, amb mil detalls, i que és una petita aventura. És un llibre de producció sostenible que inicia una nova col·lecció d’Akiara Books.

El llibre infantil i juvenil, sobretot els àlbums il·lustrats, passa per un moment daurat, ens fa saber, orgullós, Lluís Zendrera, gerent de l’Editorial Joventut, a les portes de celebrar els 100 anys de llibres de l’editorial. El nombre de lectors ha passat d’un 50% a un 67% d’infants i adults, i a la Fira de Bolonya de 10 editors fa uns anys ara s’arriba als 100. Lluís Zendrera reivindica:

“Que Cultura i Educació treballin plegades perquè que un país tiri endavant depèn que hi hagi nens i nenes lectors, i més inversió en les biblioteques escolars portades per professionals.”

Lluís Zendrera, membre de la junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya, recomana:

📚 “Eintein“, de Torbel Kuhlmann. Editorial Joventut. A partir de 9 anys.

El fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai-temps, amb il·lustracions majestuoses i realistes, que barreja història i fantasia, i inclou la biografia d’Einstein i els seus descobriments. El ratolí intentarà fer retrocedir el temps. Ho aconseguirà? No ho sabem, ja ho veurem.

📚 “El meu primer llibre d’Electromagnetisme“, de Sheddad Kaid-Salah Ferrón/Il·lustracions d’Eduard AltarribaA partir de 10 anys.

Què és en realitat l’electricitat? Què té a veure amb els imants? Què és el magnetisme? I què té a veure amb la llum? El meravellós món de l’electromagnetisme a l’abast dels nens i nenes. Forma part de la sèrie de ciències, estrenada el 2017 amb “El meu primer llibre de física quàntica”, que ha estat un èxit aquí i a tot el món, ja traduït a més de 20 idiomes, i que demostra la bona salut de l’autoria catalana.

📚 “El gran llibre de la Mare Terra, de Yuval Zummer. Editorial Joventut. A partir de 5 anys.

Un llibre informatiu que inspirarà els lectors de totes les edats i animarà a brotar una nova generació d’ecologistes. El llibre explica amb mil detalls el que passa als ecosistemes amb els animals i les plantes. Els fans d’aquesta sèrie “El gran llibre de les cuques“, “El gran llibre del mar“, “El gran llibre dels ocells“, “El gran llibre de les bèsties” i “El gran llibre de les flors“, trobareu l’il·lustrador Yuval Zummer firmant llibres aquest Sant Jordi.

Hi ha moments màgics en què un llibre desperta de cop les ganes de llegir d’un nen o una nena. Després d’anys a l’ensenyament Noemí Mercadé, editora de Combel Editorial, ha pogut comprovar algunes d’aquestes epifanies. I per facilitar-les proposa oferir llibres diversos i accessibles. La Noemí té molt clar que un dels tresors de la feina d’editora és treballar per un tàndem feliç: cultura i infància. La Noemí recomana:

📚 “El bruixot d’Oz“, de L. Frank Baum/Il·lustracions d‘Iban Barrenetxea. Combel Editorial. A partir de 8 anys.

La Dorothy, el gosset Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó són els protagonistes de la recerca del Gran Oz. De la col·lecció “L’Hora dels Clàssics” i traduït excepcionalment per Miquel Desclot, reprodueix perfectament l’esperit de la literatura clàssica americana.

📚 “La meravellosa i horripilant casa de la iaia“,de Meritxell Martí/Il·lustracions de Xavier Salomó. Combel Editorial. A partir de 4 anys.

La casa de la iaia és un lloc una mica especial perquè amaga moltes sorpreses. Un nou títol del tàndem Martí&Salomó, amb una pila de detalls per descobrir i solapes que amaguen secrets misteriosos. Un llibre que és un joc de por i riure, també per als adults, perquè està ple de picades d’ullet al món del cinema i la literatura de terror.

📚 “Un cas difícil“, de Jaume Copons/Il·lustracions de Liliana Fortuny. A partir de 8 anys.

L’Agus Pianola passa un mal moment, perquè el seu pare està ficat en un embolic dels grossos, però amb l’ajuda dels monstres i la inspiració dels grans detectius se’n sortirà. Forma part d’una sèrie d’èxit en molts països, “L’Agus i els monstres”, que combina sentit de l’humor, divertimento i picades d’ullet al món de la cultura i de la literatura i el cinema.

Les recomanacions de l’editorial Takatuka del seu editor, Patric de San Pedro:

📚 “Petit, el monstre“, d’ISOL (Marisol Misenta, Premi Astrid Lindgren). Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

En Petit pot ser un bon jan amb l’avi Quico i una mala bèstia amb els coloms, sent que és bo i dolent alhora i voldria un manual d’instruccions per a la vida. És un conte divertit i filosòfic que fa pensar i riure sobre la relació entre adults i infants.

📚 “Bicicletes“, de Fleur Deaugey/Il·lustracions de i Karine Maincent. Editorial Takatuka. A partir de 6 anys.

Un àlbum informatiu que ens proposa un viatge a través de la història i diferents cultures del món per veure la importància i els usos diversos que té el vehicle més utilitzat del planeta, la bicicleta. Cada any es fabriquen 140 milions de bicicletes a tot el món.

📚 “Cuc i garsa”, de Ramón D. Veiga/Il·lustracions de Ivan R. Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

És la segona entrega d’un còmic protagonitzat per un cuc de terra amant de la pizza i amb un gran sentit de l’humor, que ens introdueix en la vida dels cucs de terra. El cuc es troba amb la garsa, que li fa la gara-gara perquè se’l vol cruspir.

Les recomanacions de Jaume Centelles, autor d'”El abrazo de la literatura“, els “Llibres per somiar” i la pàgina “Invitació a la lectura“:

📚 “La roca del cielo“, de Jon Klassen. Ed. NubeOcho. A partir de 5 anys.

Una història particular que parla de l’amistat de dos animals i d’una roca enorme flotant al cel que està a punt de caure. Però no se sap on ni quan. Mentrestant, la vida de diversos animals es desenvolupa aliena al que tenen a sobre. Cinc històries en cent pàgines que ens parlen del futur, dels extraterrestres i de la por a allò desconegut.

📚 “9 kilómetros“, de Claudio Aguilera/Il·lustracions de Gabriela LyonEkaréInfants de 6 a 9 anys.

Un nen surt a l’alba de casa seva. Mentre va comptant els seus passos, s’endinsa per boscos, travessa prats i rius cabalosos. Va a l’escola i ha de caminar 9 quilòmetres, cada dia. Com ell, milers d’infants arreu del món han de recórrer llargues distàncies a través de selves, rius, turons i planes per poder estudiar. Aquest relat és un homenatge al seu esforç diari, al desig d’aprendre i al dret a l’educació.

📚 “People Power. Protestes que han canviat el món“, de Rebecca June/Il·lustracions de Ximo Abadia. Zahorí BooksA partir de 10 anys i ESO.

Al llarg de la història grans protestes pacífiques han aconseguit fer del món un lloc millor. Algunes persones es van enfilar a arbres per salvar una selva tropical o es van manifestar per reivindicar el dret de vot de les dones. En aquest llibre trobem algunes de les protestes que han fet d’aquest món un lloc millor.

Podeu sentir tot el programa clicant al podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/sant-jordi-2022-recomanacions-de-llibres-infantils-i-juvenils/audio/1131125/

«Què s’amaga al cel de nit?», a l’Ofici d’educar

Ahir a “L’ofici d’educar”, vam presentar “Què s’amaga al cel de nit?”, d’Aina Bestard i publicat per Zahorí Books. És tracta d’un llibre amb sorpresa, un llibre per conèixer algunes constel·lacions gràcies a les pistes d’unes endevinalles i a l’observació del cel des de diferents punts del món.

Unes il·lustracions molt elaborades sobre fons blau que ens situen en vuit països del món, a dins d’unes habitacions des d’on, obrint unes solapes que són les finestres, hi veurem constel·lacions.
Si tenim a ma una llanterna i la posem al darrera, a contrallum, com per art de màgia, podem veure el animals que donen nom a les estrelles de cada constel·lació. Un joc i unes endevinalles per gaudir i compartir, recomanades per a infants a partir de segon de primària.

La darrera pàgina doble del llibre recull totes les constel·lacions que han sortit prèviament i en proporciona algunes característiques principals, com l’estrella més brillant de cadascuna d’elles.

Com a cada programa, fem una pregunta per al concurs de “Llibres per somiar “ i entre les respostes encertades es fa una rifa i se li regala el llibre en qüestió.
Per aquest llibre, la pregunta del concurs és la següent:

Quina constel·lació correspon a l’endevinalla que diu
«Rei de la selva durant el dia,
a la nit es converteix en guia.
Mira les estrelles fixament
i cerca un gran felí al firmament».

Podeu enviar les respostes a loficieducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 3 d’abril.

Al darrer concurs va resutalr guanyadora l’Amancay que s’endu el llibre «Gilan, la princesa de les serps»

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/que-samaga-al-cel-de-nit-daina-bestard/audio/1129595/

En aquest mateix programa vam poder escoltar a un bon nombre de joves, els anomenats «generació Z», nois i noies nascuts entre el 1994 i el 2010, en plena era digital. que no conceben el món sense internet, tot i que defensen també la presencialitat malmesa per la pandèmia. Davant d’un futur molt incert, reivindiquen noves formes de comunicar-se, estimar i divertir-se. Porten a l’ADN la pluralitat, l’activisme planetari, el feminisme, una sexualitat més oberta i fluida; i el seu clam unànime és ser més escoltats.

Hi van participar l’Aina Ahumada, de l’Institut del Voltreganès, la Reda El Ghrari, de l’Institut Antoni Cumella, en Cesc Fernandez, de l’Institut Serra de Noet, en Jaume Salat i Irene Altés, de l’Institut de Gurb, i Alba Pueyo, de l’Institut Vilamajor. Tots ells participen del Projecte de Recerca, Educació i Servei del Departament d’Educació en col·laboració amb Catalunya Ràdio.

Els podeu escoltar clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-pessimisme-creixent-de-la-generacio-z-quin-futur-els-espera/audio/1129596/

“Gilan, la princesa de les serps” a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar “Gilan, la princesa de les serps“, de Maria Skiadaresi, publicat per Nandibú.

És un relat relativament curt, però intens, ideal per a a adolescents. Està inspirat en el mite de la reina de les serps. L’acció es sitúa a les terres del Pròxim Orient on, des de segles immemorials, els homes expliquen les gestes de Sahmaran, la llegendària reina de les serps.

«Gilan, la princesa de les serps», és un relat al·legòric, que parla del poder i del seu exercici, de l’amor, de la mort, de la cobdícia i en general de les relacions humanes. Dins d’aquesta història que ens recorda els escrits de Shakespeare i de Valle Inclàn, ens adonem de com es pot trobar el sentit de la vida. És la història de 3 reialmes que conviuen junts: el dels humans, el de les serps i el dels llops, i les aventures de la princesa adolescent.

I com sempre, regalarem un exemplar, gentilesa de l’editorial, entre algun dels encertants de la pregunta relacionada. Aquest cop la pregunta és ben fàcil:

En quina zona del món se situa l’acció de la novel·la?

Si envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat entrareu en el concurs. Teniu temps fins diumenge 20 de març.

Els guanyadors del darrer concurs que s’han endut «La meravellosa i horripilant casa de la iaia» són la Raquel Pérez i família, el Carles, l’Alba i el Daniel. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/gilan-la-princesa-de-les-serpsde-maria-skiadaresi/audio/1128080/

En aquest mateix programa s’ha parlat de la vaga convocada per aquests dies i del canvis per al curs vinent. L’Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de «l’Ofici d’educar» ens en fa un resum molt exhaustiu al web del programa. Escriu:

Saps quan parlem davant dels nens com si no hi fossin? Així ens hem sentit.” La Núria, com una bona part del professorat de Catalunya, lamenta que ni docents ni alumnes hagin participat directament en el debat sobre educació abans de començar el curs.

L’anunci de l’inici de les classes el 5 de setembre a les escoles i el 7 a secundària i l’esborrany del currículum per a primària i secundària han posat en peu de guerra una part de la comunitat educativa, i per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març es manté la vaga d’educació convocada pels sindicats.

“Ens han informat a través dels mitjans de comunicació, en un context d’esgotament total després de dos anys molt durs de pandèmia en què hem estat al peu del canó.”

El calendari de la discòrdia
Les vacances dels mestres sempre han estat a l’ull de l’huracà. En lloc de parlar de vacances, la Núria creu que s’ha parlar de quina és la feina d’un docent, què costa preparar un curs i quan es farà. Hi ha famílies que han celebrat la mesura d’avançar l’inici de curs, però també n’hi ha que no ho veuen clar, com l’Eli, autònoma i mare de dos fills.

“Quan ens diuen que és un benefici per a les famílies em sembla que ens prenen el pèl. És una mesura per ofegar més les famílies i privatitzar més els serveis educatius.”

El canvi de calendari és una decisió del Departament d’Educació. Segons la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, és fruit de 5 informes del Consell Escolar per a una racionalització del calendari per protegir els alumnes que durant 3 mesos de vacances no accedeixen a activitats de lleure. L’avançament de 5 dies lectius no toca la jornada del professorat, segons Educació.

“Es regularà com a laborable el mes de juliol per preparar el curs. S’ha de tenir en compte que només un 10% del professorat fa formació al juliol; per tant, un 90% ho podran fer.”

I al setembre es farà matí lectiu i tarda no lectiva però gratuïta per afavorir la conciliació familiar, explica Núria Mora.

El currículum, l’ADN del sistema educatiu

Diversos docents han posat el crit al cel perquè l’esborrany de currículum per al curs 2022-2023 proposa la desaparició d’assignatures com la Filosofia o la Tecnologia de secundària.

El currículum ve donat pel ministeri sota el paraigua de la LOMLOE, i des d’Educació s’ha fet un esborrany, explica la secretària de Transformació Educativa. Núria Mora assegura que per primera vegada en la història d’aquest país s’ha donat l’esborrany a consulta de docents, centres, grups de recerca i entitats. Han rebut moltes esmenes individuals i de grups, i algunes s’incorporaran segur al currículum definitiu
Pel que fa al currículum de Madrid, que redueix totes les matèries, explica que Catalunya té marge de decisió.

“Tenim un 50% d’autonomia per decidir i, sobretot, per donar la màxima autonomia als centres perquè triïn què posar al currículum. I faig un espòiler: la filosofia torna al currículum perquè és una visió de país i de pensament crític.”

Reconeix, però, que el temps és curt -al juny o juliol ha d’estar fet el decret i l’1 de setembre ja ha d’arribar als centres- i que potser no és el millor moment per als canvis després de dos anys de pandèmia.

Per Pere Vilaseca, mestre i membre del grup Avaluar per Aprendre, de l’Associació Rosa Sensat, aquest currículum és una oportunitat per acostar-nos a una nova manera d’entendre l’aprenentatge i l’avaluació, i se l’imagina com:

“Una xarxa de pescador. Els nusos són sabers, i les competències, fils que uneixen la xarxa. I el docent ha de triar quins nusos treballarà en funció del context, i, a l’estirar un fil, com que tot està relacionat, són múltiples els aprenentatges.”

I, pel mestre, en aquest nou paradigma l’avaluació ha de servir per ajudar l’alumne a aprendre.

Els docents com a facilitadors

El currículum dona més autonomia als docents, que són els que millor coneixen els seus alumnes. Per Núria Mora:

És el moment en què els docents poden excel·lir més en el que saben, la pedagogia, i facilitar, avaluar i regular els aprenentatges dels seus alumnes.”

Tot i això, la secretària de Transformació Educativa compren el malestar dels docents davant dels canvis, però recorda que és una llei estatal, i que no poden no aplicar-la perquè no som independents.

“Quan tinguem el currículum definitiu l’explicarem i formarem professorat i centres, treballarem les resistències i donarem un marge d’adaptació al setembre.”

La Núria, professora d’anglès, reconeix que hi ha divisió a la comunitat educativa entre tradicionals i més favorables als canvis, i demana temps, debat i reflexió sobre cap on anem. Per Pere Vilaseca, el malestar dels docents neix de la por als canvis, i demana al Departament d’Educació que ho entengui i ho acompanyi.

És el moment de fer un canvi radical d’educació, però per fer-ho possible calen polítiques valentes i la complicitat de tota la comunitat educativa.”

Protegir el català a l’escola i un batxillerat competencial

Des del Departament d’Educació continua l’avaluació de la realitat lingüística als centres perquè l’aprenentatge acadèmic és en català, però és evident que s’està perdent la presència social del català. D’aquí que ja s’hagi fet la primera sessió del Consell Lingüístic Assessor per afavorir l’ús social del català a l’escola i per respondre a la sentència del 25% del català.

“S’està treballant en un marc normatiu per protegir les direccions i acompanyar en els dos casos: quan la sentència és sobre tot el sistema, que recau sobre el departament, o sobre un alumne, que recau sobre el centre.”

La neurociència ens diu que molts joves als 16 anys no estan preparats per decidir el seu futur, explica Núria Mora. Es volen combinar matèries de diferents batxillerats perquè l’alumnat pugui triar el seu propi itinerari, i s’afegeix un nou batxillerat general més competencial de 3 anys, pilot, que doni més temps a l’alumne per decidir.

S’introdueix també convalidar idiomes, activitat esportiva o el voluntariat que facin fora del centre com a currículum optatiu, i per al 2024 es preveu ja una selectivitat competencial.

Si ho voleu sentir tot el programa a través del podcast, cliqueu a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/la-filosofia-tornara-al-nou-curriculum-educatiu-perque-es-una-visio-de-pais/noticia/3150961/

«Bèsties, poemes i altres bitxos» a l’Ofici d’Educar.

Ahir, a “L’ofici d’educar”, vam presentar el poemari de Leire Bilbao, publicat per Kalandraka, del que n’havíem parlat en aquest blog https://jaumecentelles.cat/2021/10/15/besties-poemes-i-altres-bitxos-poesia-que-enganxa/

No podíem estar-nos de recomanar-lo novament. Es tracta d’un llibre amb unes il·lustracions precioses i uns textos poètics que funcionen molt bé llegits en veu alta.

Dels poemes que tracten del animals que s’arrosseguen és d’on ens vam inspirar per fer la pregunta del concurs dels llibres per somiar:

Ens heu de dir un adjectiu que completi la rima de la coneguda cançó d’en Xesco Boix “Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babau, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep…”

És relativament fàcil. Només hem de buscar un adjectiu que rimi amb «veritat» i no cal que sigui necessàriament el de la cançó! Segur que sou molt imaginatius.

Les respostes, com sempre, les podeu enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu de temps fins diumenge dia 20 de febrer.

I els guanyadors del darrer concurs són el Marc i els seus fills Lluc i Robin. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/besties-poemes-i-altres-bitxos-de-leire-bilbao/audio/1124981/

En el mateix programa, l’Elisabet Pedrosa va mantenir una conversa molt emotiva i positiva amb l’escriptor Albert Espinosa, autor d’històries al·lucinants nascudes de la vivència personal amb el càncer que combinen patiment, alegria i coratge, com l’elogiada “Polseres vermelles”, de la que se n’ha fet 16 versions, també la de Steven Spielberg, i que ha triomfat a tot el món. Escriptor, actor, director i guionista de sèries i pel·lícules d’èxit com “Planta quarta” o “Los espabilados”, després d’un silenci a l’exposició pública, va explicar de què va el seus 11è llibre, que ha titulat “Estava preparat per a tot menys per a tu“, un llibre “salvaferides” que l’ajudarà a sobreviure al dolor el dia que mori la mare, i que se suma als ja publicats en 40 països, amb més de 2.500.0000 llibres venuts.

L’entrevista la podeu llegir al web de l’Ofici d’Educar o seguir-la al podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/albert-espinosa-crear-en-catala-no-es-cap-impediment-per-arribar-a-tot-el-mon/noticia/3144860/