La Sachiko, una nena que va sobreviure a la bomba atòmica

De llibres sobre les guerres n’he llegit molts, la majoria sobre la Guerra Civil Espanyola, però com aquest cap que m’hagi «tocat» tant. El vaig agafar amb cert interès, tot s’ha de dir, perquè recordava el bon gust que em va produir l’anterior Sweet sexteen i a mesura que anava passant les pàgines, creixia el meu interès per la protagonista, fins al punt que no vaig parar fins que no vaig arribar al final.
I després vaig pensar en Mozart que deia que el silenci que es produeix a la sala en acabar un concert, també forma part de la simfonia. Això em va passar, vaig necessitar una bona estona per processar el que havia llegit i per anotar el que trobava a faltar i com estava escrit i les paraules que no coneixia i….
Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki narra un fet històric, el final de la Segona Guerra Mundial, l’any 1945, quan un bombarder B29 va llençar dues bombes atòmiques, la segona de les quals va caure a Nagasaki.

L’obra se centra en els hibakusha, els supervivents dels bombardejos i, en concret, en la Sachiko, una nena que tenia sis anys quan va explotar la bomba a prop de casa seva casa.
Els primers capítols es situen en els dies previs a l’atac i ens van presentat la família de la nena. Són capítols amb frases breus i que acoten l’espai i el temps. L’autora, la Caren Stelson, no es recrea gaire perquè, com després veurem, no li interessa explicar els perquès de la guerra, qui són els culpables o qui va guanyar o va perdre. Ella s’ha centrat en una nena que veu com la seva vida queda totalment desfeta i perd família, casa, amics, salut, tot, i que el dia 9 d’agost de 1945 veu com els seus quatre amics que juguen amb ella moren a l’instant. També mor el seu germà de 2 anys.

La resta de la familia se salva però els hi queden seqüeles que, de mica en mica, van acabant amb la seva vida; un altre germà mor per malaltia de radiació i un tercer per infecció.
Uns dies després, afamats i malalts, la família, juntament amb un oncle supervivent, marxen a una altra zona del país, però amb això no n’hi ha prou, la radiació ja els ha afectat i un darrere l’altre van morint, l’oncle i dos germans més en són els següents.
La família torna a Nagasaki i intenta reconstruir la seva vida, però no els hi serà fàcil perquè estan marcats, són hibakusha.
Amb el pas del temps i la influencia positiva del seu pare que li parla de Ghandi, d’Anna Keller i el coneixement de les teories de Luther King la Sachiko troba les paraules que li serviran per explicar la seva pròpia història i transmetre-la al món. Amb 56 anys finalment pot dirigir-se a un públic d’infants de sisè de primària i parlar d’aquell dia fatídic.
La novel·la no explica perquè els Estats Units van bombardejar Nagasaki sense esperar les conseqüències de la primera bomba llençada sobre Hiroshima, ni tampoc entra en judicis partidistes. Se centra, i potser està bé que sigui així, en la vida d’aquesta dona. Com deia Conrad, el lector és qui ha d’escriure l’altra meitat. De ben segur que els joves que llegeixin aquesta obra tindran ganes de saber-ne més del que va passar i del perquè i del com.

L’autora va entrevistar la Sachiko diverses vegades i ha captat perfectament les seves vivències. Aprofita també per ficar-hi cullerada sobre els efectes de la radiació a curt i llarg termini. Es nota que ha treballat molt el text. També s’ajuda de diverses fotografies de la Sachiko i la seva família.
A destacar el glossari que hi ha al final de llibre amb les paraules japoneses que apareixen al relat.
M’ha agradat també la traducció perquè probablement no ha estat fàcil per la quantitat de conceptes i paraules en cursiva que hi ha incloses. La Dolors Udina ho fa molt bé.
Lectura recomanable per a joves a partir de tretze anys.

A la contraportada l’autora explica el següent:
Durant la Segona Guerra Mundial, el meu pare va lluitar contra els nazis a Alemanya. No em va explicar mai res de la guerra i jo no li ho vaig demanar. Em preguntava: com es viu quan hi ha guerra? D’adolescent vaig llegir el Diari d’Anna Frank i de gran vaig entrevistar uns quants sobrevivents de la guerra. Em preguntava: després de la guerra, com es fa per trobar la pau? El 2005, vaig sentir Sachiko Yasui explicar la seva història de supervivent de la bomba atòmica de Nagasaki. El que va dir em va impressionar molt. Volia saber-ne més.

LES DADES:
Títol: Sachiko. La història d’una supervivent de la bomba de Nagasaki
Autora: Caren Stelson
Traductora: Dolors Udina
Editorial: Pagès
Colecció: Nandibú Horitzons núm. 03
Pàgines: 140
Lleida, 2018

Caren Stelson és escriptora i professora. Viu a Minneapolis (Minnesota). Podeu visitar la seva pàgina a http://www.carenstelson.com.
A la xarxa trobareu molta informació i testimonis d’aquesta colpidora història. Per exemple, al vídeo següent podeu sentir la pròpia Sachiko narrant les seves vivències.

Sayonara.

La nena dels pardals, al SAT

Hi ha històries que són tan bones que s’adapten a diferents maneres de ser contades. Una d’aquestes és «La nena dels pardals», un conte que manté l’emoció quan el narrem de viva veu i també quan el gaudim en forma d’àlbum il·lustrat amb les magnifiques il·lustracions de la Yoko Tanaka.
La nena dels pardals està basada en una història real que va passar a la Xina quan es va ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites. En aquella època, una nena, la Ming-Li, va decidir salvar-ne tants com pogués amb un gest valerós que va ser una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.
El conte ens explica com les persones poden fer grans coses i també com, de vegades, anar contracorrent està justificat.

Com que està basat en fets reals, a la xarxa hi ha moltes evidències del que es narra. Per exemple al bloc ornitològic d’Abel Julien
http://abeljulien.blogspot.com.es/2016/10/matem-tots-els-pardals.html

podem veure imatges de l’època amb tota la gent sortint en massa a espantar pardals (a partir del minut 3:45):
https://www.youtube.com/watch?v=ehqmmIef6_w

És molt didàctic també el Bloc de l’Associació d’història veterinària de Catalunya:
https://achv.wordpress.com/2016/10/01/els-pardals-a-la-xina-a-lepoca-de-la-gran-fam/

Les dades del llibre
Títol: La nena dels pardals
Autora: Sara Pennypacker
Il·lustradora: Yoko Tanaka
Editorial: Joventut
Barcelona, 2010
33 pàgines

Aquests propers dies tenim l’oportunitat de veure el conte en format teatral. Serà els dies 13, 14, 20 i 21 de gener al SAT (Sant Andreu Teatre) on la Cia. Teatre al detall el presenta en català. Podeu trobar tota la informació entrant a
http://www.sat-teatre.cat/CA/event/la-nena-dels-pardals/
on hi ha tots els horaris de les funcions, preus, etc.

El trailer de la obra és aquest:

Un vaixell anomenat Mexique

Un dels àlbums il·lustrats que m’han impactat darrerament (potser perquè estic més sensible) és Mexique, el nom del vaixell. Com que els de la editorial Libros del Zorro Rojo són molt grans i ens fan la vida fàcil, em limitaré a copiar una part de la informació que hi tenen al seu web (de visita recomanable).

El 27 de maig de 1937, en plena guerra civil, 456 fills i filles de republicans van embarcar en el transatlàntic Mexique, que va salpar des de Bordeus rumb a Mèxic. Estava previst que hi fossin durant tres o quatre mesos, però la derrota republicana i l’inici de la Segona Guerra Mundial van transformar el seu exili en definitiu. Els «nens de Morelia», anomenats així pel nom de la ciutat mexicana que els va acollir, mai van tornar a la seva terra natal, i els pocs que van aconseguir fer-ho, algunes dècades més tard, van trobar-se un país, uns germans i uns paisatges que ja no reconeixien.
Es tracta d’un cas real, esdevingut a Espanya fa just vuitanta anys, narrat des de la perspectiva d’un nen, una veu infantil carregada de matisos —entre ells, la incertesa, l’esperança i la innocència— que transgredeix l’eufemisme de «dany col·lateral». Una edició que també narra la història d’un vaixell, sabent que no existeix un registre de tots aquells que travessen cada dia l’oceà, traslladant a éssers humans que tenen dret a una vida digna sense que la terra es desfaci sota els seus peus.


Les il·lustracions d’Ana Penyas —en la seva gamma de grisos i vermells, combinada amb diferents tècniques com el collage, el llapis i les textures— són un poderós reflex del dolor i la solitud que entranya la guerra, i, a la vegada, del besllum d’esperança de «els nens de Morelia».
Aquest llibre està recomanat per a totes les edats, però sobretot se’n pot treure profit a l’ESO.
A destacar la traducció de la Teresa Duran, genial com sempre.
El booktrailer, a continuació:

LES DADES:
Títol: Mexique. El nom del vaixell
Autora:  María José Ferrada
Il·lusradora: Ana Penyas
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Libros del zorro rojo
Barcelona, 2017
32 pàgines

Llibres inspirats en fets reals

Durant el curs 2016-16, el grup de treball Passió per la lectura hem elaborat un material al voltant dels llibres que tenen com a denominador comú que estan basats en fets reals. N’hem llegit molts i hem fet una tria d’una vintena —per a cicle infantil i educació primària— dels que es troben al mercat i que la història narrada es pugui comprovar amb documentació diversa.
El material elaborat pot servir per a projectes o treballs que es puguin realitzar a la biblioteca escolar o a les aules ordinàries.
El llistat de llibres dels quals hem elaborat una proposta i dels quals podeu veure’n la fitxa resum i la proposta de treball si entreu a la pestanya superior Propostes didàctiques i aneu a l’apartat Basats en fets reals és:

Per al cicle infantil

Una mare per a l’Owen
Amb la Tango en som tres
Diez patitos de goma
Letras al carbón
Cosita linda

Per al cicle inicial

El desig de la Ruby
Biblioburro
Quan el mar va desaparèixer
Pols d’estrelles
Plantant els arbres de Kènia (Wangari)
21 elefants al pont de Brooklin

Per al cicle mitjà

Iván, la increible historia del gorila del centro comercial
El bomber de Lilliputia
¡Bravo Rosina!
Sofia viaja a la Antártida
La historia del Rainbow Warrior

Per a cicle superior

El autobús de Rosa
La nena dels pardals
Hachiko, el gos que esperava
La historia de Erika
Fill de rojo
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Fuera de juego

Si necessiteu més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. De tot el material elaborat en deixem una còpia a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Hija única (Guojing)

dsc06784Hija única és una novel·la gràfica basada (en part) en fets reals. Ens ho explica l’autora il·lustradora xinesa Guojing en una nota al principi que és l’únic text que trobarem en el llibre. Segons conta, la seva infantesa va ser molt solitària ja que va néixer a la Xina, l’any 1980, sota la política del fill únic. Explica que els seus pares treballaven i que sovint es cuidava d’ella la seva àvia, encara que de vegades també es quedava sola: «Aquesta experiència era comuna en moltes famílies en aquell moment» —diu— «Jo pertanyia a una generació de nens i nenes que estàvem molt sols»
Als 6 anys, el pare de la Guojing la va pujar en un autobús perquè anés tota sola a casa de l’àvia i es va adormir. Quan es va despertar, l’autobús estava gairebé buit, ella va baixar en estat de pànic, i mentre seguia el carrer per on passava els cables de l’autobús elèctric va trobar un carrer conegut que la va portar a casa de l’àvia. Va arribar tres hores tard.
La novel·la no té text i, a part de la història que ens ha explicat l’autora, trobem diverses capes o nivells de lectura. Hi ha detalls que anticipen el que passarà, unes pàgines del principi on es veu la nena a casa seva però emmarcada en dotze petites vinyetes que fan la sensació de tancament, de presó, i les pàgines més oníriques del viatge que fa dalt dels núvols amb els amics que troba pel camí, quan la nena s’aventura per la neu i es troba en un bosc on ningú pot escoltar els seus crits.

dsc06785 dsc06787 dsc06790

En aquell moment, mentre es neteja les llàgrimes, un cérvol majestuós apareix i l’acompanya a una mena de santuari situat dalt dels núvols. En aquest regne misteriós descobreixen una cria d’ós polar i els tres comparteixen una meravellosa aventura arribant fins i tot a entrar a l’interior d’una balena, recordant Jonàs o Pinotxo.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

hija2
Paral·lelament, els pares han tornat a casa i després de veure la nota que la nena els ha deixat, comencen la seva recerca i la trobada que es produirà al final del llibre.
Els dibuixos estan fets amb carbó, amb tons grisos que imiten molt bé la sensació d’hivern i de pobresa, i també suggereixen la suavitat dels núvols i l’escalfor de la proximitat del cérvol.
Les il·lustracions en tons sèpia, molt elegants i plenes de detalls, on es mescla la realitat amb l’encanteri, la imaginació i la sorpresa, ajuden a que el llibre provoqui impacte per la història en si i perquè ens recorda que tots, en algun moment o altre, ens hem sentit sols.
Recomanable per a edats entre 5 i 9 anys.

Dades:

Títol: HIJA ÚNICA
Autora-il·lustradora: Guojing
Editorial: Pastel de luna
Any: 2016

El booktrailer: