Agafo el llibre «Tancho». És el primer, el que està al damunt de la petita pila de llibres que esperen torn per ser disfrutats. No puc evitar repassar els títols de les properes lectures i descobreixo que molts estan basats en fets reals. És una idea que em volta pel cap de fa temps. M’agraden els relats que tenen una part que ha passat de debò. Bé, potser també és temporal. A la nostra vida tenim èpoques amb inquietuds diverses. Recordo quan devorava novel·les de misteri i policíaques, sobretot dels USA (Hammett, Chandler, Ellroy, etc), o quan em vaig aficionar als autors sud-americans (Puig, Amado, Serrano, etc), els humanistes europeus (Goethe, Rilke, Sweig, etc) i altres moments de lectures variades, eclèctiques. Ara estic amb les basades en fets reals. Ves! quines coses…
L’àbum «Tancho» té un format bonic, amb una portada sense plastificar que fa de bon tocar, on es veu la carona d’un nen —després sabrem que es diu Yoshitaka, però li diuen Tancho que és el nom que li donen a les grues per la taca vermella que tenen al cap— i la seva mirada cap al cel i un mig somriure als llavis, un dia d’hivern nevat. Va ben abrigat amb gorra de llana i bufanda.
El relat explica la vida d’aquest nen i la seva relació amb les grues que cada hivern, amb les primeres neus, arribaven a l’illa de Hokkaido. El noi queda fascinant amb el ball que fan les grues i cada any espera la seva arribada, però se n’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho, s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.
Les il·lustracions estan molt bé. Els vestits, les mirades de les persones, el paisatge, tot plegat recorda, i molt, la cultura japonesa.
Una bona lectura per a infants a partir de quatre anys, amb un missatge ecologista potent al darrera.
LES DADES:
Títol: Tancho
Autor: Luciano Lozano
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Elena Valls
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akialbum, 18
Pàgines: 48 pàgines
Barcelona, 2021
El booktrailer:
https://vimeo.com/526631961
La invitació a la lectura 
Moltes gràcies, Jaume 😀 m’alegro molt que t’hagi agradat el llibre.
Una abraçada!
Luciano
M’ha agradat molt! No vaig poder assistir a la presentació a Barcelona perquè a darrera hora em va sortir un imprevist. Aggg!
La bola de color vermell al gorro d’en Tancho em té fascinat… talment una grua!
Imagino que treballar amb la Inés ha estat de les experiències més boniques que hauràs tingut. És una editora (amb majúscules!!) que acompanya, orienta i fa créixer els relats.
El llibre l’he recomat a diverses persones i una em va dir que un conte d’hivern presentat ara a l’estiu l’havia descol·locada, hahaha!!!
Felicitats i gràcies per contribuir a fer d’aquest país una mica millor amb la literatura infantil.
Tancho lives
Jaume
Quina pena que no vas poder venir a la presentació. És veritat que la vam fer al estiu jajaja, encara qu’el llibre va sortit al març. Comque Tancho vol dir corona vermella, vaig dibuixar sempre al Tancho amb alguna cosa vermella al cap.
I treballar amb la Inês és una experiència molt enriquidora. Tenim una manera de treballar molt semblant i tot és molt fluïd. Aquest és el segon cop. Vam treballar plegats amb la Escola de la Haru, de la Flàvia Companys, per a Petit Fragmenta.
Una abraçada, Jaume. Molt de gust!
Luciano