Amb la A d’Akiara books

Akiara books és el nom d’una editorial jove, nascuda aquest 2018, que camina amb pas ferm i decidit oferint uns llibres de molta qualitat.
Al capdavant del projecte està la Inês Castel-Branco que té una llarga història com a editora, escriptora i il·lustradora de llibres per a infants.
He tingut la sort de compartir una estona amb ella i conèixer de primera mà els seus llibres i, sobretot, els seus objectius i anhels. M’ha semblat una persona amb una visió prou clara de per on hem d’anar i quins són els reptes que tenim com a societat si volem fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això els seus llibres tenen una intenció clara d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

La Inês parla i s’emociona explicant els detalls de cadascun dels llibres que han publicat. Mentre l’escoltes tens la sensació d’estar davant d’una extraterrestre perquè el seu pensament va tan de pressa que mentre intentes processar el que t’està contant ja et mostra un altre llibre i et fa adonar, ara un detall gràfic, ara una composició, una anècdota, un pensament, i ho expressa de manera amable i divertida.
Al seu web podem llegir que «AKIARA sona com l’expressió “aquí i ara”, però s’escriu amb la K, la lletra més juganera dels nens. També prové del mot japonès akira, que vol dir clar, brillant, alegre». I també que «AKIARA busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.»

Els tres últims llibres que acaben de publicar, i que podreu trobar aquests dies entre les novetats, són Per què plorem?, Parco i D’on venen les idees? però el seu catàleg conté joies com Respira, La gota d’aigua o Les Històries de Nasrudin.

Per què plorem? És un àlbum que planteja una pregunta i ofereix moltes possibles respostes: plorem per tristesa, per ràbia, perquè no entenem el món, perquè ens ajuda a créixer o simplement perquè en tenim ganes.
A cada doble pàgina hi ha un text breu acompanyat d’una il·lustració poètica amb símbols (alguns evidents i altres no tant).
M’han agradat força les dues darreres pàgines que són una guia de lectura que ens convida a tornar a mirar el llibre amb uns altres ulls i a reflexionar sobre el que hem llegit.
És un llibre —com tots els que fan a Akiara— que no et deixa indiferent i fa evident allò que sempre comentem de que un llibre és bo si quan l’acabes notes que has canviat, no ets el mateix i alguna cosa s’ha remogut dintre teu.

Parco és una altra de les novetats. No és un llibre fàcil però és un llibre valent perquè planteja el tema de la mort. Bé, això ho agraïm els mestres i, en aquest cas, és una altra eina que tenim per tractar la mort, de manera poètica, si voleu. L’autor, l’Àlex Nogués, i l’il·lustrador, en Guridi, es valen de la tradició mexicana per fer-nos veure què queda d’una persona després de morta.

La tercera novetat és D’on venen les idees? i planteja una qüestió ben habitual com és què fer quan no et venen les idees i et quedes en blanc.

Un aspecte que m’agrada d’aquesta col·lecció és el format i l’aposta per la varietat d’il·lustracions. Es nota que ho cuiden molt.
Si voleu fer un passeig pel web d’Akiara segur que ho disfrutareu perquè hi ha booktrailers ben fets i les primeres pàgines de tots els llibres, la qual cosa s’agraeix perquè permet fer-nos una idea del que després hi trobarem.

WEB: https://akiarabooks.com/

CONTACTE:
AKIARA books, SLU
Plaça del Nord, 4, pral. 1.ª
08024 Barcelona
ESPANYA
tel.: (+34) 93 217 20 31
info@akiarabooks.com

Amb la Inês, editora d’Akiara

L’increïble viatge d’una gota d’aigua

M’alegra comprovar que els llibres de coneixements tornen a tenir presència a les llibreries i amb productes originals, cuidats i imaginatius.

L’editorial Joventut ens presenta una traducció força encertada del francès que han anomenat com a «Goteta» i la cataloguen com a Llibre-acordió perquè les pàgines estan plegades seguint la forma de l’acordió però crec que és millor definir-lo com a llibre-circular perquè si l’obres i el poses en cercle amb les imatges mirant cap a l’interior, l’efecte que s’aconsegueix quan et situes al centre del cercle és impactant perquè pots anar seguint tot el viatge que fa la goteta.
En realitat no és més que l’explicació del cicle de l’aigua que comença i acaba al núvol. Entremig hi ha el viatge de la goteta que es va trobant amb nombrosos amics. És també un llibre sobre l’amistat.

M’ha agradat i el recomano per a infants a partir de cicle inicial.
Si voleu conèixer més coses de l’autora podeu visitar el seu web, Stéphanie Joire: http://www.stephaniejoire.com/quisuisje.htm

I també podeu visitar el blog de la il·lustradora, Laura Fanelli:
http://laurafanelli.blogspot.com/2016/12/petite-goutte.html

LES DADES:
Títol: Goteta
Autora: Stéphanie Joire
Il·lustradora: Laura Fanelli
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
26 pàgines extensibles
Barcelona, 2018

 

«Palabra de ratón», la aventura inciàtica d’un ratolí de laboratori

Resulta curiós comprovar com enganxen els llibres infantils o juvenils quan el protagonista és un ratolí. El llistat és interminable i, normalment, l’èxit està assegurat. El darrer fenomen «La casa dels ratolins» n’és un bon exemple com ho van ser en el seu dia les «Històries de ratolins» d’Arnold Lobel, el «Frederick» de Leo Lionni o «Els set ratolins cecs» d’Ed Young. Passa sovint, encara que el ratolí no sigui el protagonista com a «l’Àfrica d’en Zigomar» on l’autor volia fer una sèrie de llibres sobre una merla i va tenir l’ocurrència d’incloure un ratolí que es va menjar el pla, totalment.
Què tenen el ratolins? Potser és la seva mida, potser són els seus bigotis fins o potser són les llegendes que circulen arreu. Des del conegut Pérez, passant per La rateta que escombrava l’escaleta fins al popular Mickey, aquests rosegadors es fan estimar… Tal vegada no sigui casual quan diem de manera afalagadora d’algú que és un «ratolí de biblioteca».
Un dels llibres per a joves que acaba d’aparèixer (el segon de l’editorial Duomo, després d’Olga de papel) es diu «Palabra de ratón» i els autors són en James Patterson i en Chris Grabenstein.
L’edició està molt cuidada —tapa dura, cos de lletra generós, moltes il·lustracions, capítols breus (n’hi ha 59)— i fa venir ganes d’agafar-lo.
Quan l’obres, et trobes una primera frase contundent:

Mi vida comienza el día que perdí a toda mi família.

I segueixes llegint per veure què li ha passat a aquest ratolí tan especial. Resulta que es diu Isaías i té 96 germans. Tots viuen en un Lloc Horrible que és un laboratori on fan mil i una proves i experiments als ratolins. Per això, cadascun és d’un color diferent i té unes capacitats i qualitats curioses. Per exemple, l’Isaías és de color blau i sap parlar, llegir i escriure.

Un dia, aconsegueixen escapar però els persegueixen i els capturen gairebé a tots. Només se salva l’Isaías i aquest és l’inici de les seves aventures a la Terra dels Gegants que és com anomenen als humans.
Al capítol segon, ens adonem que comença amb un aforisme —com el primer— i ràpidament fullegem el llibre per veure si aquesta serà una constant i sí!, així està estructurat. Cada capítol comença amb una sentència que resulta profètica pel que vindrà després. Llegiu, sinó, aquestes tres:

Capítol 3: «Por muy rápido que corra un ratón nunca escapará de su propia cola»
Capítol 4: «Cuando lo has perdido todo, ya no tienes nada más que perder»
Capítol 14: «La carga siempre es menos pesada cuando los amigos te ayudan a llevarla»

I així tots els aforismes. Qualsevol d’ells serveix per escriure’l a la pissarra i au! ja tenim el debat filosòfic a punt.
Els llibres de ratolins solen ser per a infants de cicle infantil però aquest va adreçat a nois i noies a partir de nou anys (304 pàgines) perquè el seu missatge és complex. El vocabulari del ratolí requereix en algunes parts d’uns coneixements previs per poder copsar el seu sentit. Fixeu-vos en aquestes dues frases, per exemple:
«Ahora sé que Gran Aventura solo es otra forma de decir que uno està perdido y solo»
«Todos somos diferentes. Es lo único que tenemos en común»

També trobarem referències a personatges com «El conde Rácula», «El mostruo de Ratonstein», la Medusa, Napoleó, la deessa Ganesha, el cavall de Troia, etc. Són un bon motiu per iniciar una cerca sobre la seva història.

La novel·la està plantejada a manera d’aventura iniciàtica en la que el ratolí Isaías anirà trobant diferents personatges, alguns de bons i d’altres dolents. El be i el mal. D’aquesta manera se les haurà de veure amb un gat de nom Lucifer o els membres de la família Brophy, bruts i descuidats, però també coneixerà la Hailey, una noia nouvinguda al barri amb problemes d’adaptació i que es comunicarà amb el ratolí mitjançant l’ordinador en una de les seqüències més brillants de la novel·la. La Hailey serà clau en la història per la seva defensa dels drets dels animals.
La recerca d’aliment i de refugi conduiran al ratolí a entrar en contacte amb una «ratonada» (així es diuen les famílies de ratolins) a la que s’uneix i de la que esdevindrà un dels herois que aconseguirà unir-los enfront dels enemics que aniran trobant pel camí.

La història està narrada pel propi Isaías i el text, ben traduït, ens mostra com n’és d’intel·ligent i com s’expressa. Per exemple, quan coneix la rateta Mikayla de la que s’enamora, explica:
«Sé que la belleza de piel chocolate dejará de cantar en el momento en que vea mi alucinante color azul. Después de todo, es algo muy sorprendente. Así que, por el momento, me quedaré agazapado entre los arbustos, oleré mi diente de león y la oiré cantar para sí misma y para las abejas que zumban en los rosales. A las abejas les gusta zumbar carca de cualquier ratón que cante.
Vaya, que dulce voz tiene, me atrevería a decir que melosa. Eso, por supuesto, significa “dulce”, pero suena mucho más suave y melodioso, así que…»
Un llibre divertit i que agradarà els nois i noies. Potser els final els farà estarrufar el nas perquè l’autor inclou unes escenes a les que no hi estem acostumats. Als EEUU són freqüents les al·lusions a la Comunitat, a la fe i a l’església però aquí ens resulta una mica xocant. Al meu entendre la novel·la hagués quedat millor acabar-la a la pàgina 274 amb les paraules «Cinco mil noventa y siete ratones salen corriendo por la puerta trasera, atraviesan el andén de carga, saltan por el borde y se cuelan por mi ruta de escape secreta del desagüe, camino de la libertad» estalviant la moralina dels tres darrers capítols.

 

LES DADES:
Títol: Palabra de ratón
Autors: James Patterson i Chris Grabenstein
Il·lustrador: Joe Sutphin
Traductor: Antonio-Prometeo Moya
Editorial: Duomo
Pàgines: 304
Milan, 2018

 

 

L’hort d’en Simó, un conte ecològic

Als qui vivim en zones urbanes, envoltats d’edificis, ens sorprèn veure com diversos col·lectius més o menys organitzats, alliberen espais abandonats per fer-ne horts amb l’objectiu de l’aprofitament d’un terreny sense ús pel cultiu de productes agrícoles. Cada vegada n’hi ha més, arreu.
Ara tenim un llibre per a infants que ho explica perfectament; a més, va ser mereixedor del X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats que organitza l’editorial Kalandraka.
L’ha escrit i dibuixat la Rocío Alejandro, es titula L’hort d’en Simó i és el seu primer llibre com a autora. La Rocío és una il·lustradora argentina que podeu seguir al seu blog https://rocioalejandro.blogspot.com

L’àlbum comença així:
Havia arribat la primavera!
En Simó, com cada any, havia decidit plantar les seves pastanagues.
Primer de tot, va encerclar l’hort amb una tanca.
Després va preparar la terra, va agafar unes llavors i els va escampar.

Veiem un conill —fet amb amb la tècnica de la estampació amb segells, amb predomini dels tons terrosos─ com va plantant, regant, cuidant i esperant que creixin les seves pastanagues. Moltes.
Quan les està collint, arriba en Pol, un ratolí que li diu que també podrien plantar enciams. I més tard una gallina li diu que calen tomàquets i així es van afegint diferents animals, cadascú amb la seva demanda.
De mica en mica l’hort es va fent gran gràcies al treball col·lectiu.
El conte és acumulatiu i promou una visió ecològica de la vida i de la convivència en harmonia.
La tècnica de l’estampació mitjançant segell de tinta és «un procés creatiu molt laboriós, ja que totes i cadascuna de les parts de tots els personatges i elements representats, són impresos de manera individual amb el seu corresponent segell.» 

Recorda molt al que fem a l’escola quan fem estampació amb patates o escuma.

Recomanat a partir de cinc anys

Les dades:
Títol: L’Hort d’en Simó
Autora/il·lustradora: Rocío Alejandro
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 44
Barcelona, 2017

La Crida, un conte sobre la degradació del medi marí

Tots hi eren. S’havien desplaçat per debatre i buscar solucions a la convocatòria presentada per la Secretaria General. El tema era transcendental, la nota deia:
“Alerta, perill! Causes i efectes de la contaminació en el nostre entorn”
Abans que comencés la sessió, l’indret era un guirigall, es feien petits grups i tothom comentava amb els companys de més a la vora la seva preocupació:
—No hi ha dret! On anirem a parar?… I diuen que els humans raonen… S’han begut l’enteniment! —s’exclamava un dofí, iradament.
—Vols dir? De debò n’hi ha per tant? Doncs jo trobo que no estem tan malament com dieu…

La crida és un conte que posa l’accent en la degradació dels nostres mars i oceans i el conseqüent patiment per a la fauna, la flora i, de retruc, per als humans i per al planeta. Situa l’acció inicial en una reunió de dofins que se celebra a les profunditats del mar, en un indret recòndit, allà on amb prou feines arriben els raigs de sol. Els dofins acorden fer arribar als humans la preocupació per la degradació de l’ecosistema marí i, amb l’ajuda dels ocells i altres animals, organitzen una cadena per l’aigua, pel cel i per la terra, alertant dels perills, amb la intenció d’arribar als humans i fer-los entendre que cal prendre mesures.

El conte està indicat especialment per als infants de cicle infantil i cicle inicial però les seves reflexions també poden ser útils als alumnes més grans.
A més a més de la versió en català, es pot llegir en occità, castellà, francès, anglès, italià i braille.

La crida conté una magnífica introducció del senyor Federico Mayor Zaragoza on, entre d’altres, es poden llegir els següents pensaments:

Vull destacar les paraules de la dofí femella, perquè «serà la dona —em va dir el President Nelson Mandela, a Pretòria, l’any 1996— la pedra angular de la nova era, ja que només utilitza la força excepcionalment, quan l’home només excepcionalment no l’utilitza».

Per primera vegada, des de l’origen dels temps, la humanitat ha d’elegir el seu futur. La «crida» ens ajuda a no dubtar de quin ha de ser el nostre comportament per assegurar una vida digna a tots els éssers humans.

També es poden llegir unes paraules emotives de la senyora Montserrat Macià, directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, afirmant que «En el món aquest que ens ha tocat de viure, tan ple de desigualtats, que un projecte treballi perquè els nens, tots, puguin escolaritzar-se perquè en el seu demà tinguin les mateixes eines que aquells a qui d’aquest servei ja en disposen de naixença, vol dir treballar un dret fonamental que ens condueix a la igualtat.»

El conte forma part de les activitats que promou el col·lectiu Implica’t + format per més de cinquanta mestres i professors entestats en fer avinents els manaments del document «La carta de la Terra». Es tracta d’un col·lectiu liderat per la Maria del Mar Lluelles que promouen un seguit d’accions que es poden consultar a la pàgina web del projecte (http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/)

Ahir a l’Institut d’estudis Ilerdencs es va fer la presentació en un acte amable en el que van destacar les paraules elogioses de la Montserrat Macià, els comentaris encertats d’en Miquel Àngel Cullerés i la lectura que va fer la companya implicada María del pròleg que ha escrit el senyor Federico Mayor Zaragoza.

Trobareu el text del conte si aneu a la pàgina de l’xtec següent:

http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/racodecontes

María la Monarca

portada maríaEls llibres sobre papallones sempre m’han fascinat. Imagino que la poètica que desprenen aquest insectes, la seva fragilitat i el simbolisme que suposa la seva metamorfosi, han atret la meva curiositat. A més, la seva bellesa ha quedat molt ben dibuixada en llibres imprescindibles i que formen part de la meva biblioteca personal. Molts segur que els coneixereu. L’erugueta goluda d’Eric Carle n’és un bon exemple. Com també ho són Els amants papallona d’en Benjamín Lacombe, La caricia de la papallona de Christian Voltz, Orelles de papallona, de Luisa Aguilar o el desplegable Papallona Papallona de Petr Horacek.
homero

Aquests dies he llegit María la Monarca, un llibre d’Homero Aridjis, molt ben il·lustrat per Juan Palomino. Homero Aridjis és un poeta mexicà que va viure la seva infantesa a la zona per on passen les papallones monarca i ha dedicat bona part de la seva vida a la defensa d’aquests prodigis de la natura. L’any 1986 va aconseguir que el Govern mexicà protegís les zones de la monarca, i la seva lluita ha continuat fins l’any 2014 en que va adreçar-se al president dels EUA per sol·licitar la regulació dels pesticides i la creació d’un corredor per on transiten les papallones on hi hagués prou arbustos i plantes per a la seva supervivència.

El conte María la Monarca vol ser un crit d’alerta sobre els perill d’extinció d’aqueta espècie i ho fa explicant una història de realisme màgic en el que unes nenes faran tot el possible per lluitar contra uns bandits que volen desforestar el bosc i destruir l’entorn natural de Contepec, el poble mexicà on cada any arriben els milions de papallones monarca.
maría 2maria 3 El llibre, de tapes dures, té un apèndix molt ben fet on s’explica com neix aquesta papallona, com s’alimenta, com es desplaça, quina és la ruta que fa i una mica d’història dels homes i les dones que han contribuït a la seva preservació, malgrat estigui actualment en perill.

Una bona lectura per als infants a partir de vuit anys.
Confio en que ben aviat el puguem veure publicat a casa nostra. De moment, només es pot aconseguir a través de l’editorial mexicana Castillo, que depèn del grup Macmillan.
Podeu llegir una crònica que va fer Becky Rubinstein per a la revista Cuatrogatos AQUÍ.
I un vídeo on el mateix Homero Aridjis ens explica el què i el perquè d’aquest llibre.