L’hort d’en Simó, un conte ecològic

Als qui vivim en zones urbanes, envoltats d’edificis, ens sorprèn veure com diversos col·lectius més o menys organitzats, alliberen espais abandonats per fer-ne horts amb l’objectiu de l’aprofitament d’un terreny sense ús pel cultiu de productes agrícoles. Cada vegada n’hi ha més, arreu.
Ara tenim un llibre per a infants que ho explica perfectament; a més, va ser mereixedor del X Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats que organitza l’editorial Kalandraka.
L’ha escrit i dibuixat la Rocío Alejandro, es titula L’hort d’en Simó i és el seu primer llibre com a autora. La Rocío és una il·lustradora argentina que podeu seguir al seu blog https://rocioalejandro.blogspot.com

L’àlbum comença així:
Havia arribat la primavera!
En Simó, com cada any, havia decidit plantar les seves pastanagues.
Primer de tot, va encerclar l’hort amb una tanca.
Després va preparar la terra, va agafar unes llavors i els va escampar.

Veiem un conill —fet amb amb la tècnica de la estampació amb segells, amb predomini dels tons terrosos─ com va plantant, regant, cuidant i esperant que creixin les seves pastanagues. Moltes.
Quan les està collint, arriba en Pol, un ratolí que li diu que també podrien plantar enciams. I més tard una gallina li diu que calen tomàquets i així es van afegint diferents animals, cadascú amb la seva demanda.
De mica en mica l’hort es va fent gran gràcies al treball col·lectiu.
El conte és acumulatiu i promou una visió ecològica de la vida i de la convivència en harmonia.
La tècnica de l’estampació mitjançant segell de tinta és «un procés creatiu molt laboriós, ja que totes i cadascuna de les parts de tots els personatges i elements representats, són impresos de manera individual amb el seu corresponent segell.» 

Recorda molt al que fem a l’escola quan fem estampació amb patates o escuma.

Recomanat a partir de cinc anys

Les dades:
Títol: L’Hort d’en Simó
Autora/il·lustradora: Rocío Alejandro
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 44
Barcelona, 2017

Anuncis

La Crida, un conte sobre la degradació del medi marí

Tots hi eren. S’havien desplaçat per debatre i buscar solucions a la convocatòria presentada per la Secretaria General. El tema era transcendental, la nota deia:
“Alerta, perill! Causes i efectes de la contaminació en el nostre entorn”
Abans que comencés la sessió, l’indret era un guirigall, es feien petits grups i tothom comentava amb els companys de més a la vora la seva preocupació:
—No hi ha dret! On anirem a parar?… I diuen que els humans raonen… S’han begut l’enteniment! —s’exclamava un dofí, iradament.
—Vols dir? De debò n’hi ha per tant? Doncs jo trobo que no estem tan malament com dieu…

La crida és un conte que posa l’accent en la degradació dels nostres mars i oceans i el conseqüent patiment per a la fauna, la flora i, de retruc, per als humans i per al planeta. Situa l’acció inicial en una reunió de dofins que se celebra a les profunditats del mar, en un indret recòndit, allà on amb prou feines arriben els raigs de sol. Els dofins acorden fer arribar als humans la preocupació per la degradació de l’ecosistema marí i, amb l’ajuda dels ocells i altres animals, organitzen una cadena per l’aigua, pel cel i per la terra, alertant dels perills, amb la intenció d’arribar als humans i fer-los entendre que cal prendre mesures.

El conte està indicat especialment per als infants de cicle infantil i cicle inicial però les seves reflexions també poden ser útils als alumnes més grans.
A més a més de la versió en català, es pot llegir en occità, castellà, francès, anglès, italià i braille.

La crida conté una magnífica introducció del senyor Federico Mayor Zaragoza on, entre d’altres, es poden llegir els següents pensaments:

Vull destacar les paraules de la dofí femella, perquè «serà la dona —em va dir el President Nelson Mandela, a Pretòria, l’any 1996— la pedra angular de la nova era, ja que només utilitza la força excepcionalment, quan l’home només excepcionalment no l’utilitza».

Per primera vegada, des de l’origen dels temps, la humanitat ha d’elegir el seu futur. La «crida» ens ajuda a no dubtar de quin ha de ser el nostre comportament per assegurar una vida digna a tots els éssers humans.

També es poden llegir unes paraules emotives de la senyora Montserrat Macià, directora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, afirmant que «En el món aquest que ens ha tocat de viure, tan ple de desigualtats, que un projecte treballi perquè els nens, tots, puguin escolaritzar-se perquè en el seu demà tinguin les mateixes eines que aquells a qui d’aquest servei ja en disposen de naixença, vol dir treballar un dret fonamental que ens condueix a la igualtat.»

El conte forma part de les activitats que promou el col·lectiu Implica’t + format per més de cinquanta mestres i professors entestats en fer avinents els manaments del document «La carta de la Terra». Es tracta d’un col·lectiu liderat per la Maria del Mar Lluelles que promouen un seguit d’accions que es poden consultar a la pàgina web del projecte (http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/)

Ahir a l’Institut d’estudis Ilerdencs es va fer la presentació en un acte amable en el que van destacar les paraules elogioses de la Montserrat Macià, els comentaris encertats d’en Miquel Àngel Cullerés i la lectura que va fer la companya implicada María del pròleg que ha escrit el senyor Federico Mayor Zaragoza.

Trobareu el text del conte si aneu a la pàgina de l’xtec següent:

http://xtec.gencat.cat/ca/recursos/racodecontes

María la Monarca

portada maríaEls llibres sobre papallones sempre m’han fascinat. Imagino que la poètica que desprenen aquest insectes, la seva fragilitat i el simbolisme que suposa la seva metamorfosi, han atret la meva curiositat. A més, la seva bellesa ha quedat molt ben dibuixada en llibres imprescindibles i que formen part de la meva biblioteca personal. Molts segur que els coneixereu. L’erugueta goluda d’Eric Carle n’és un bon exemple. Com també ho són Els amants papallona d’en Benjamín Lacombe, La caricia de la papallona de Christian Voltz, Orelles de papallona, de Luisa Aguilar o el desplegable Papallona Papallona de Petr Horacek.
homero

Aquests dies he llegit María la Monarca, un llibre d’Homero Aridjis, molt ben il·lustrat per Juan Palomino. Homero Aridjis és un poeta mexicà que va viure la seva infantesa a la zona per on passen les papallones monarca i ha dedicat bona part de la seva vida a la defensa d’aquests prodigis de la natura. L’any 1986 va aconseguir que el Govern mexicà protegís les zones de la monarca, i la seva lluita ha continuat fins l’any 2014 en que va adreçar-se al president dels EUA per sol·licitar la regulació dels pesticides i la creació d’un corredor per on transiten les papallones on hi hagués prou arbustos i plantes per a la seva supervivència.

El conte María la Monarca vol ser un crit d’alerta sobre els perill d’extinció d’aqueta espècie i ho fa explicant una història de realisme màgic en el que unes nenes faran tot el possible per lluitar contra uns bandits que volen desforestar el bosc i destruir l’entorn natural de Contepec, el poble mexicà on cada any arriben els milions de papallones monarca.
maría 2maria 3 El llibre, de tapes dures, té un apèndix molt ben fet on s’explica com neix aquesta papallona, com s’alimenta, com es desplaça, quina és la ruta que fa i una mica d’història dels homes i les dones que han contribuït a la seva preservació, malgrat estigui actualment en perill.

Una bona lectura per als infants a partir de vuit anys.
Confio en que ben aviat el puguem veure publicat a casa nostra. De moment, només es pot aconseguir a través de l’editorial mexicana Castillo, que depèn del grup Macmillan.
Podeu llegir una crònica que va fer Becky Rubinstein per a la revista Cuatrogatos AQUÍ.
I un vídeo on el mateix Homero Aridjis ens explica el què i el perquè d’aquest llibre.