«Uxío i amics», un àlbum fantàstic i divertit  

L’editorial Astiberri fa temps que aposta pels còmics o tebeos en format àlbum. I ho fan molt bé. Ja vam comentar “Avni” el 29 de juliol de 2021 en aquest blog i ara recomanem el segon volum de les aventures d’un nen, l’Uxío, que tots voldríem tenir a l’aula.

L’Uxío és un infant molt imaginatiu i somiador i en aquest segon llibre (es pot llegir, independentment del primer) segueix el mateix esquema de l’anterior: Algunes aventures curtes d’un parell de pàgines combinades amb d’altres més llargues. Totes, però, plenes d’humor i tocs poètics. També trobarem missatges ecologistes i alguns relats que trenquen la quarta paret i ens reclamen la nostra participació.

Mireu aquest relat de dues pàgines, per exemple:

Ja ho veieu, línies ben definides, sense filigranes, contínues sorpreses visuals, poc text que afavoreix la lectura als infants a qui els costa, molt de color i diversió assegurada.

En aquest “Uxío i amics” hi ha dos personatges que acompanyen el noi. Un és l’Ana, la seva millor amiga, la veiem a la coberta, i l’altra és la gosseta Rosenda, que també hi apareix a la coberta.

Una alenada de vida, recomanada per als infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Autor: Martín Romero
Il·lustrador: Martín Romero
Traducció: Adriana Plujà
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2023

«El gran llibre de l’aigua», un llibre de coneixements fascinant, de debò.

A l’editorial Combel han encetat una nova col·lecció (preciosa) que han anomenat «ecosfera» i un dels primers títols és aquest «El gran llibre de l’aigua» que porta un subtítol prou explícit: De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis.

Ara que estem tan preocupats per la sequera que amenaça les collites i que ens arribi aigua a casa, és un moment molt oportú per conèixer un bon grapat de coses sobre l’aigua.

El llibre és de format gran, està molt ben presentat i té les explicacions justes perquè entenguem una pila de conceptes relacionats amb l’aigua, com saber com funciona una depuradora o perquè es produeixen les tempestes. També hi ha les informacions habituals del cicle de l’aigua, però a més a més sabrem que és la sabana tigrada, perquè hem de beure aigua, quina relació tenien els antics amb l’aigua, quina ciutat famosa es va originar en un oasi, com sobreviu un camell al desert, etc.

Sense aigua, no podríem sobreviure durant molt de temps i a la introducció al gran llibre de l’aigua, es diu que els historiadors creuen que la sequera va tenir un paper principal en la caiguda de les civilitzacions antigues com l’imperi maia a l’Amèrica Central.

Per sort, ara coneixem molt bé com tractar l’aigua i per això els científics ens alerten sobre el canvi climàtic i les sequeres i inundacions conseqüents a diferents zones del planeta.

Un molt bon llibre adreçat a infants de cicle mitjà i més grans on aprendrem curiositats com el nombre de litres d’aigua que hi ha a la Terra, o perquè diem que vivim al planeta blau quan la capa d’aigua és relativament prima a la superfície.

Les autores Sarah Garré i Marijke Huysmans són professors a universitats de Bèlgica i es dediquen a investigar el paper de l’aigua al nostre planeta. Les il·lustracions de Wendy Panders segur que resulten entenedores per als infants. El llibre explica de manera senzilla, amb il·lustracions molt boniques i acolorides, la importància de l’aigua per a tots nosaltres.

LES DADES:
Títol: El gran llibre de l’aigua. De la transpiració de les plantes a la devastació dels tsunamis
Autores: Sarah Garré i Marijke Huysmans
Il·lustradora: Wendey Panders
Traductora: Marta Pou
Editorial: Combel
Pàgines: 64
Barcelona, 2023

«L’illa», una metàfora de la història recent de la humanitat

Estem assistint aquests dies a una altra reunió sobre la Cimera del Clima. És la vint-i-setena que se celebra sota el marc de les Nacions Unides. L’objectiu és arribar a acords que aturin el canvi climàtic i es prenguin mesures globals per fer sostenible el nostre planeta. Llegim la notícia amb cert escepticisme i pensem que d’aquests quinze dies a Egipte no n’acabaran sortint acords potents que tinguin un impacte global.

Mentrestant, a les escoles podem seguir conscienciant els infants i joves, ja sia coneixent la realitat i rellegint documents com “La Carta de la Terra” i els “Objectius de Desenvolupament Sostenible” o llegint relats que ens aportin llum sobre com capgirar el camí irreversible que hem emprés.

Un dels llibres que he llegit aquests dies és “L’Illa” i planteja una situació fictícia impregnada de realitat. És una metàfora de la història del nostre mon i conté un final que obre una porta a l’esperança.

A la coberta veiem una illa paradisíaca i al seu davant quatre nens que en seran els protagonistes. Cadascun d’ells és expert un tema concret. El primer és en Norman i el seu personatge està inspirat en Norman Borlaug, el guanyador del premi Nobel de la Pau i un dels pares de l’agricultura moderna, la segona és la Frida en record a Frida Kahlo, una dona valenta que va pintar quadres inspirats en l’art popular, el tercer és en Shen, que recorda a Shen Kuo, el científic asiàtic més gran de tots els temps i la quarta és la Marie, que és com la Marie Curie, la científica pionera en l’estudi de la radioactivitat i guanyadora de dos premis Nobel.

El llibre ens planteja com enmig d’un oceà interminable, on només es veu horitzó, apareix de sobte una Illa. És remota, misteriosa i exuberant, i està habitada per un grup de Nens Exploradors. Valents i curiosos, els joves investiguen l’entorn i viuen completament connectats amb la natura. Però un seguit de grans descobriments, que al principi porten alegria i benestar, acaben provocant disputes i degradació de la natura.

Si fa no fa com el que hem fet amb el nostre planeta, però al relat hi ha un final feliç, com no podia ser d’una altra manera.
Una bona lectura per llegir amb els infants i joves, reflexionar sobre el nostre modus vivendi, recordar perquè la Greta Thunberg fa vaga escolar cada divendres, i conscienciar-nos dels problemes medi-ambientals.

Escrit en forma de còmic, és una faula moderna que val la pena de llegir.

LES DADES:
Títol: L’Illa
Autors: Anna Casals i Paolo Ferri
Il·lustradora: Cristina Bueno
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 64
Barcelona, 2022

«Al bosc»,  una mirada fotogràfica

«Al bosc» és un llibre especial perquè, dins la seva aparent simplicitat, amaga idees, pensaments de vida, que són d’agrair.

La primera és una mirada ecologista i ens presenta una passejada per un bosc on es respira tranquil·litat, convivència, respecte dels uns amb els altres, netedat. Es la natura esplendorosa (“natura” és una paraula bonica) que ens convida a estimar-la.

La segona és una mirada amorosa d’una noia i del seu avi. M’agraden els llibres on surten avis que no moren al final (no passa sovint, perquè hi ha com una tendència a invitar a la llagrimeta i quan apareix un avi, dius “ai, que ja sé com acabarà aquest home”)

La tercera és una mirada artística, una forma de mostrar-nos els personatges que demostra que l’autora sap el que es fa. Fixeu-vos en la portada i com amb aquesta imatge ens resum i ens ensenya de què va la cosa i per on transita el relat (la noia caminant cap a la dreta, convidant-nos a obrir el llibre i entrar al bosc, i el rectangle negre que envolta aquesta imatge i ens porta a pensar en les fotografies.)

La quarta mirada ens passeja per les paraules que hi apareixen i les que no s’esmenten. Està molt ben aconseguit el joc d’anomenar les diverses bestioles que hi viuen al bosc i amb aquest enfilall de substantius ens convida a buscar la seva representació gràfica. Genial.

La cinquena mirada va cap a “la topera”, una editorial de les que anomenem “de garatge”, petita, amb un equip humà entusiasta de la literatura infantil i que publiquen obres diferents, sense pretensions d’alliçonar ni jugar a vendre emocions (molt de moda, actualment). Amb aquest «Al bosc» l’han clavat.

En resum, un llibre que permet moltes converses i que —pensant en clau escolar— agradarà molt als infants entre cinc i set anys.

Potser comprendreu millor de que va tot plegat si coneixeu l’autora. Un reportatge inspirador és el que li va fer ETB i que podeu veure clicant a:
https://www.eitb.eus/es/television/programas/eitb-kultura/videos/detalle/8016901/video-las-propuestas-ainara-azpiazu-axpi/

LES DADES:
Títol: Al bosc
Autora: Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Il·lustradora: : Ainara Azpiazu Aduriz, Axpi
Traductor: Antonio Marín
Editorial: La topera
Pàgines: 40
Barcelona, 2021

«L’illa dels frarets», un relat ecologista

Amb el temps i les lectures acumulades anem creant lligams invisibles amb autors que t’inspiren, t’emocionen i t’identifiques. Em passa amb alguns del Regne Unit. Un d’ells és en Michael Morpugo. El segueixo des dels formidables «El regne de Kensuke» i «Cavall de guerra». Aquesta recomanació, per tant, està esbiaixada per la devoció que li professo a aquest home que va fundar el projecte Farms for City Children (Granges per a infants urbans).

El darrer llibre per a infants que ha publicat l’editorial Bambú és «L’illa dels frarets», un relat que té molt a veure amb les seves inquietuds i el seu interès pels temes relacionats amb la mar i les illes Scilly. Si, a més, l’il·lustrador és en Benji Davies, un altre enamorat de la costa de Cornualles, llavors el resultat és extraordinari.

Que tot giri al voltant d’un far i que el faroner es digui Benjamin Postlehwaite, ja ens convida a seure tranquil·lament i a deixar-nos endur per l’aventura que ens expliquen. Si comenceu, no podreu parar de llegir fins que acabeu. Bé, amb una hora o menys el teniu acabat. Semblarà que torneu a l’època de les grans aventures.

Comença així:

En Benjamin Postlehwaite tota la vida va ser l’encarregat de garantir que la llum del far brillés amb intensitat a l’illa dels Frarets, on vivia. Mai, en tots els anys que va passar al far, el faroner va permetre que s’apagués el seu resplendor.

El relat ens explicat tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar un vaixell contra les roques. Les veles es van esquinçar i els pals es van trencar. Quan els passatgers ja havien perdut totes les esperances, enmig de la foscor, van albirar un bot que s’acostava. Un home remava a contracorrent, per sobre de les onades, i s’anava apropant cada cop més al vaixell. Es tractava d’en Benjamin Postlehwaite, l’encarregat del far, que va arriscar la seva vida per salvar-lo a ell i a trenta cinc persones més.

Aquell fet va marcar la vida de l’Allen, el noi que relata en primera persona com va anar la cosa i com va canviar la seva existència. A partir d’aquí, anirem coneixent altres aspectes de la vida d’aquest noi que acaba d’una forma, en certa manera previsible, quan torna al far. Gràcies a ell i a en Ben, recuperen la vida de la zona i els frarets tornen a viure en harmonia amb la natura.

Novel·la amb missatge ecologista, que també ens explica el poder de l’art i com les amistats duradores ens fan la vida millor.
Recomanada per als infants a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: L’illa dels Frarets
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Benji Davies
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Bambú
Pàgines: 118
Barcelona, 2021

Tancho, guardià de les grues

Agafo el llibre «Tancho». És el primer, el que està al damunt de la petita pila de llibres que esperen torn per ser disfrutats. No puc evitar repassar els títols de les properes lectures i descobreixo que molts estan basats en fets reals. És una idea que em volta pel cap de fa temps. M’agraden els relats que tenen una part que ha passat de debò. Bé, potser també és temporal. A la nostra vida tenim èpoques amb inquietuds diverses. Recordo quan devorava novel·les de misteri i policíaques, sobretot dels USA (Hammett, Chandler, Ellroy, etc), o quan em vaig aficionar als autors sud-americans (Puig, Amado, Serrano, etc), els humanistes europeus (Goethe, Rilke, Sweig, etc) i altres moments de lectures variades, eclèctiques. Ara estic amb les basades en fets reals. Ves! quines coses…

L’àbum «Tancho» té un format bonic, amb una portada sense plastificar que fa de bon tocar, on es veu la carona d’un nen —després sabrem que es diu Yoshitaka, però li diuen Tancho que és el nom que li donen a les grues per la taca vermella que tenen al cap— i la seva mirada cap al cel i un mig somriure als llavis, un dia d’hivern nevat. Va ben abrigat amb gorra de llana i bufanda.

El relat explica la vida d’aquest nen i la seva relació amb les grues que cada hivern, amb les primeres neus, arribaven a l’illa de Hokkaido. El noi queda fascinant amb el ball que fan les grues i cada any espera la seva arribada, però se n’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho, s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.

Les il·lustracions estan molt bé. Els vestits, les mirades de les persones, el paisatge, tot plegat recorda, i molt, la cultura japonesa.

Una bona lectura per a infants a partir de quatre anys, amb un missatge ecologista potent al darrera.

LES DADES:
Títol: Tancho
Autor: Luciano Lozano
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Elena Valls
Editorial: Akiara
Col·lecció: Akialbum, 18
Pàgines: 48 pàgines
Barcelona, 2021

El booktrailer:
https://vimeo.com/526631961

«L’aleteig de la papallona», un relat ecologista

Jordi Vila Delclòs és l’il·lustrador de la portada i també dels dibuixos a llapis de l’interior del llibre «L’aleteig de la papallona». N’hi ha una dotzena, a una plana, i ens ajuden a seguir la narració i a comparar el que hem imaginat amb el que ell interpreta (sovint diferent, aquesta és la gràcia). Per exemple, a la pàgina 24 es narra el següent:

I quan ho llegeixes et fas una composició mental del lloc, de l’aspecte dels personatges i del que estan fent. Després mires el d’en Vila Delclòs i confirmes o et sorprens del resultat.

En general, les il·lustracions que acompanyen els relats ajuden a seguir-lo i també són petits parèntesi que ens permeten respirar.

A la portada ja hem vist de què va la cosa perquè ens dona moltes pistes. Hi ha una noia al centre de la imatge. És la Rita, la protagonista i la narradora del que succeirà a l’interior del llibre. S’intueix un cert aire combatiu, tant per la samarreta reivindicativa com pel seu posat, amb les mans a la cintura. Al seu costat hi ha els altres dos protagonistes, el seu germà Jep i el seu amic Max, el dels cabells esbullats i ulleres. Tots tres seran els que miraran de fer realitat l’efecte papallona al seu poble. La idea que subjau sustenta la teoria que un simple moviment pot provocar grans efectes. Diu: L’aleteig de les ales d’una papallona pot provocar un tsunami a l’altre costat del món. És una metàfora per recordar-nos que una simple i senzilla acció, l’aleteig d’una papallona, per exemple, pot canviar el món.

A la portada, també veiem una dona amb uns fulls sota el braç on hi ha dibuixada una papallona blava semblant a la que vola per sobre dels caps dels nois. La dona en qüestió es diu Àgata i és la Tronada que hem llegit en el fragment anterior.

Al darrera d’ells intuïm una munió de persones que semblen fer-los costat, algunes com la vella Xuclà que apareixerà al relat de manera determinant.

Amb aquesta pista i la lectura del que hi ha a la contraportada, sovint en tenim prou per imaginar de què anirà la història. A la contraportada llegim:

Un matí de principis d’estiu, la Rita i el seu germà Jep s’adonen que tenen un veí nou: es diu Max i s’acaba d’instal·lar a la casa del costat amb el seu oncle. En Max té molta imaginació i és curiós de mena. Gràcies a ell, la Rita i en Jep també coneixeran la Tronada, la dona misteriosa que viu al final del carrer i que els alertarà d’un perill imminent: l’extinció de la papallona blaveta.

L’acció se situa en un poble imaginari i combina els conflictes i les relacions entre les persones d’una mateixa família amb els altres personatges del poble. Per sota, amplificant-ho hi ha una altra capa que ens remet a una qüestió ecologista: el canvi climàtic i la conservació del planeta.

L’autora, l’Anna Vilar ho fa molt bé. Amb un llenguatge amè, culte, directe, i farcit de diàlegs que li confereixen un bon ritme narratiu, ens fa entrar en la vida d’uns infants i d’uns adults que canviaran la percepció que tenen els uns dels altres i s’uniran per aconseguir que al seu poble es plantin “espantallops” i tornin les papallones blavetes.

El relat inclou, de manera discreta dades i referències a la contaminació, a les fàbriques que aboquen residus, a la emergència climàtica i també ens recorda les accions de la Greta Thunberg i els seus “divendres pel futur”.

En resum, un bon relat que pot agradar als infants a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: L’aleteig de la papallona
Autora: Anna Vilar
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Animallibres
Col·lecció: la formiga vermella, 112
Pàgines: 124
Barcelona, 2021

«Si vens a la Terra», un llibre-regal reconfortant

Aquest àlbum de mides generoses ens explica en 80 pàgines com és el nostre planeta i ho fa de la mà d’un infant, en Quinn, que escriu una carta a uns imaginaris extraterrestres.
En Quinn s’està al seu dormitori, a casa seva, i ens portarà a fer una volta al món. Comença així:

Estimats visitants de l’espai exterior: Si veniu a la Terra, us caldrà saber unes quantes coses….
Vivim en tota mena de cases
Amb tota mena de famílies
Tots tenim un cos però cada cos és diferent

A la portada veiem el noi escrivint una carta que sembla no tenir final. Aquest mateix full anirà apareixent en diferents moments fins a l’acabament del relat.

És molt interessant l’explicació que en fa l’autora a la darrera pàgina on explica el com i el perquè d’aquest llibre. Recomano començar per aquí. Explica on va trobar la inspiració i ens parla dels milers d’infants que ha conegut en els seus viatges arreu del mon, en suport a l’UNICEF i a Save the Childrens.

En Quinn, el noi que narra, fa una crida als lectors a mantenir-nos units, a estimar el nostre bonic planeta, a tenir-ne cura els uns dels altres, a valorar les nostres semblances i les nostres diferències. El missatge filosòfic, ecologista, humanista, que apareix és força evident i s’agraeix perquè el llibre és una mena de compendi de tota mena d’essers vius i de la nostra forma d’habitar el món.
Hi ha unes pàgines centrals que són una meravella plàstica. A doble plana veiem, entre d’altres, aquestes dues:

Les il·lustracions estan fetes amb tinta xinesa i aquarel·la, i l’autora afegeix detalls delicats com els puntets daurats que podem veure repartits pel cel de la portada simulant estrelles brillants. Preciós.
Els diferents tons del color de la pell de les persones està ben aconseguits i acabareu enamorats de les galtes, ah! Quina cosa tan delicada.
M’ha encantat la imatge de gent reunida al voltant de la taula. Com es troba a faltar en temps de covid, oi?

Només de pensar com de divertit port ser llegir aquest llibre amb els nois i noies de cicle inicial i demanar-los després que dibuixin com imaginen els extraterrestres, ja ens fa somriure.

Convé estar alerta als petits detalls, els elements visuals que l’autora ha escampat per les pàgines. Per exemple, si torneu a mirar les il·lustracions segur que trobareu a en Quinn a moltes pàgines. Serà com el conegut joc On és en Wally?

I també hi ha picades d’ullet als adults perquè iniciem converses, com per exemple, a partir de la frase que escriu en Quinn «Vivim en tota mena de llars», però si us hi fixeu a la part inferior de la pàgina hi ha persones que han perdut la llar: «En un foc. En un aiguat. En una guerra».

Només fullejar-lo em van venir al cap dos nom: L’Oliver Jeffers pel seu memorable “On som” i la Rocío Bonilla per l’estil de les il·lustracions. Connexions que cadascú fa, no?
Llibre recomanat per a infants a partir de 6 anys

LES DADES.
TÍTOL: Si vens a la terra
Autora: Sophie Blackall
Il·lustradora: Sophie Blackall
Traductora: Muntsa Fernàndez
Editorial: Barcanova
Pàgines: 80
Barcelona, 2021

Si voleu sentir a la Sophie Blackall explicant els perquès d’aquesta obra, us passo un vídeo curtet però interessant on ho podreu entendre millor:

“La Carlota i el sentit de la vida”, un relat poètic i ecologista

La Carlota és un cuc de terra. Es passa el dia fent túnels i més túnels per sota terra, digerint fulles mortes i convertint la terra dura en sòl esponjós.

Un dia, un ratolí li pregunta per què ho fa i no sap què contestar. Li entra una certa angoixa, una crisi d’identitat, i decideix esbrinar-ho perquè s’adona que no ho sap. Comença a caminar (bé, a arrossegar-se, és un cuc!) i pregunta a una conilla, a un esquirol, a una guineu, a un ós, a un rat penat i a totes les bèsties que es va trobant en el seu viatge. Cadascuna li comenta què és el que fa i per què ho fa. Totes saben el seu propòsit a la vida però no li expliquen quin és el seu. Passen els dies i, de sobte, s’adona que ja no hi ha ningú pels voltants. Què ha passat? Que la terra s’ha assecat, ha quedat dura i estèril i totes les bèsties han marxat a buscar menjar i refugi a un altre lloc.


Sort tindrà la Carlota d’un escarabat que l’Il·luminarà i així, finalment, sabrà quina és la seva feina. La Carlota tornarà a excavar “durant hores, dies, setmanes i mesos, mastegant, digerint fent cagallons i obrint túnels per convertir la terra en un sòl fèrtil i ric“. Els animals tornaran, les llavors creixeran i les plantes floriran novament, gràcies a la Carlota.

Un àlbum delicat, amb un text que acompanya conduint el relat. La tipologia és senzilla, negra quan la Carlota és a l’exterior i blanca quan està excavant la terra.

El cuc té una mirada expressiva i la seva manera de moure’s està molt aconseguida.

El missatge és bonic, ecologista i ens indica que tots tenim una contribució a la vida, per molt petits que siguem. En definitiva, és allò de la cadena tròfica: tots som necessaris per mantenir l’equilibri.

Les imatges aquarel·lades i poètiques, amb tons terrosos, emplenen les dobles pàgines.

M’ha agradat el títol perquè quan apunta “...i el sentit de la vida” el lector pot fer una inferència i avançar de què anirà el missatge (o què s’hi amaga en un segon pla). El relat no ho explicita però és fàcil de deduir.

A les darreres pàgines hi ha una nota de l’autora que ens dona pistes per seguir aprofundint en el tema del llibre.

Lectura recomanada per als infants a partir de cinc anys.

LES DADES
Títol: La Carlota i el sentit de la vida
Autora: Deborah Freedman
Il·lustradora: Deborah Freedman
Traductor: Borja Folch
Editorial: EntreDos
Pàgines: 48
Blanes, 2021

Les balenes arriben volant

Agafes la portada d’aquest àlbum i què veus? Una imatge surrealista d’un grup de balenes surant pel cel entremig dels edificis d’una ciutat. Es tracta d’un dibuix fet a llapis i la sensació que transmet és de tristesa.

Abans d’obrir-lo te n’adones que és una ciutat com qualsevol altra ciutat populosa del món perquè a la part inferior hi ha l’embús habitual dels cotxes i els edificis són alts (oficines?). També veus que les balenes no són totes de la mateixa espècie. Es distingeix una balena blava, un catxalot i una balena grisa, totes avançant cap a la dreta i convidant-nos a obrir el llibre.Abans, però, recordem que no fa gaire em llegit o hem vist a la tele la notícia que el govern del Japó torna a autoritzar la cacera de balenes adduint que és una tradició, i ens passa pel cap la idea fantàstica de pensar que potser les balenes el que fan és fugir dels pescadors i buscar refugi al continent.

Bé, tot això són suposicions perquè el llibre no té text. Anem passant les 40 pàgines i podem llegir les imatges i entreveure una història força salvatge. Els cetacis semblen tranquils i algunes persones aixequen els ulls i els admiren, sense mostrar sensació de por, potser una mica de sorpresa i prou.

Però, ai, las!, les autoritats no pensen el mateix i la seva reacció serà violenta i envien un exèrcit format per mariners proveïts d’arpons a liquidar les balenes. Fa pensar en les reaccions d’alguns governs davant l’arribada d’immigrants, d’uns governs que no acaben d’entendre què està passant. Les balenes no fan pinta de voler fer mal a ningú, es diria que senzillament van de camí no sé sap on, com si estiguessin fugint, o potser es volen trobar totes a la ciutat de Melville com apunta la dona del temps (gran homenatge a Melville; més endavant veurem la paraula Achab en un dels tancs).

Les imatges de les autoritats militars són tremendes, i mostren una agressivitat que corprèn. En lloc de quedar fascinats, bocabadats, davant la bellesa que suposen aquests animals, els manaires de la metròpolis acaben tirant pel dret, com si tinguessin por, i eliminant-les del tot.

Ja hem apuntat que l’obra no té text i, per tant, cadascú, interpreta allò que l’autor i l’il·lustrador ens volen mostrar.

Molts dels dibuixos ocupen dues planes i tots estan enquadrats, limitats pel blanc. La última vinyeta és espectacular.

Novel·la gràfica recomanada per a alumnes de l’ESO

LES DADES:
Autor: Davide Calì (Cornelius)
Il·lustrador: Tommaso Carozzi
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 40
Barcelona, 2020