«L’estralaga», amistat, pintura i poesia

He tornat a llegir “L’estralaga” i m’he tornat a emocionar. La va publicar fa catorze anys Estrella Polar i ara Animallibres l’ha recuperat. Aquesta novel·la la va escriure Roberto Piumini, un dels grans autors de llibres per a infants i joves, com ho són César Mallorquí, Joan Manuel Gisbert, Mónica Rodríguez o Gonzalo Moure, entre d’altres. Les seves històries mai fallen.

He tornat a dsifrutar llegint “L’estralaga” amb aquell regust de qui està assaborint cada paraula, cada metàfora, cada frase.

“L’estralaga” ens narra una història a mig camí entre un conte de fades i Les mil i una nits. El tema central és com afrontar el misteri de la mort.

El relat ens presenta a Sakumat, un pintor molt reconegut, quan es cridat a un país llunyà per un senyor ric que vol crear una obra única.

Resulta que aquest home poderòs té un fill, en Madurer, que no pot viure a l’aire lliure i no pot sortir mai de les seves habitacions a causa d’una malaltia greu i inexplicable que el fa al·lèrgic a l’aire i a la llum.

“Amic meu, estic perdent l’esperança. Forçats a sincerar-se, els metges han dit que el meu fill no viurà gaire. El seu cos, des de sempre un hoste incert del món, està a punt d’apagar-se. La força poderosa i cega de la vida, la que no m’ha permès tornar-me sord mentre pronunciaven aquelles paraules i que ara no em deixa embogir pel turment, va abandonant la seva carn tendra. Amic meu, no havia conegut mai un dolor tan gran, ni tan sols quan va morir Aviget, l’esposa del meu cor.”

Aquest pare vol pintar una obra imponent, colossal, que porti el món sencer a les parets de les habitacions silencioses. El pintor accepta i aquí comença una història d’amistat i de coneixement mutu entre ell i l’infant.

Units pel projecte de pintar completament totes les parets de les habitacions on viu Madurer, el temps va passant, esgarrapant minuts, dies, setmanes, a la mort inevitable.

Les històries, els desitjos i els somnis que el nen i el pintor comparteixen es fan presents en una sèrie d’imatges que canvien dia rere dia, entrellaçant-se.

—No és blat? Però sembla blat, un blat fi…
—Sí, s’assembla al blat. Però són espigues d’estralaga.
—Estralaga? És una planta que no conec —va dir en Sakumat, acostant-se amb curiositat una de les espigues pintades per estudiar-la més bé.
—No la coneix ningú —va dir en Madurer-, és una espècie de planta lluminosa.
—Lluminosa?
—Sí. Brilla a les nits serenes. És una mena de planta-cuca de llum, m’entens?

«L’estralaga» és una novel·la plena de poesia, molt recomanable per a joves a partir de tretze anys.

Potser recordareu “Notxa”, un àlbum que es va publicar l’any 1977 en la col·lecció Vela Major, d’edicions La Galera. “Notxa”, es va inspirar en un conte japonès. S’ha recuperat dins la col·lecció MARS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Tracta un tema semblant i igual de poètic.

LES DADES:
Títol: L’estralaga
Autor: Roberto Piumini
Il·lustrador: Pau Gasol
Traductora: Laia Font
Editorial: Animallibres
Pàgines 128
Barcelona, 2026

«El salt de la granota», consells per frenar el canvi climàtic

“El salt de la granota” és un títol enginyós i fins que no llegeixes el subtítol o gires el llibre i vas a la contraportada, no acabes d’entendre del tot de què va la cosa:

La granota ha fet un salt i ha deixat enrere les aigües més calentes de la bassa on estava vivint, que abans era d’aigua fresca i clara. Nosaltres també podem fer un salt esperançador cap a un futur millor.

Ens recorda la “síndrome de la granota bullida”. A la pregunta “Què passa si llences una granota en una olla d’aigua bullint?”, la resposta, sense necessitat de provar-ho, és evident. El més normal és que salti i intenti escapar, però si la poses en aigua temperada i lentament la vas escalfant fins que comenci a bullir, la granota no s’adona del que passa i mor.

Recordo que a la meva infantesa, quan acabava de ploure, agafàvem una bossa i la mare i jo sortíem a caminar pels marges dels camins a buscar cargols. Dèiem buscar i a altres indrets en diuen caçar, plegar o cercar. Sense allunyar-nos gaire, en trobàvem molts, de bovers. Era un altre l’Hospitalet. Ara no trobaríem camps ni caminois on buscar-ne.

Conec gent a qui no agraden els cargols, però a casa anaven a la paella dels diumenges juntament amb l’arròs i les verdures. Abans de menjar-nos-els, calia fer un procés de ben bé una setmana on s’havien de purgar i anar-los vigilant per si se’n moria algun. Quan arribava el dia, la mare preparava un cossi amb aigua freda i submergia els cargols que anaven sortint de la closca i estirant les banys. A poc a poc, la mare anava pujant la temperatura del foc, els cargols no se n’adonaven i quan la calor era sufocant per a ells, morien sense temps d’amagar-se dins la closca.

Una cosa semblant ens està passant. Sentim parlar de canvi climàtic i encara que patim situacions de condicions extremes i desastres naturals freqüents (incendis, temperatures molt elevades, inundacions, terratrèmols, etc.) no percebem la situació com una cosa preocupant. Ens hi estem acostumant.

Aquest llibre ajudarà els lectors a entendre per què la Terra s’està escalfant i què hi podem fer. A cada doble pàgina, una persona (professora, meteoròleg, físic, enginyera, arquitecta, pagès, etc.) ens presenta, de manera molt didàctica, algun aspecte relacionat amb el canvi climàtic. Cadascú des del seu punt de vista particular i aportant solucions que podem adoptar per millorar. Per exemple, una nutricionista explica com ens podem alimentar de manera més saludable sense perjudicar el medi ambient, un bibliotecari ens recorda que compartir també ajuda a protegir-os de l’escalfament de la Terra, etc.

Una bona lectura per tenir a l’escola i llegir cada dia un capítol i fer les reflexions pertinents.

M’ha agradat el capítol “Passem a l’acció!”, a la pagina 42-43, on ens presenta a cinc joves activistes i ens obre la porta a conèixer-los, a saber qui són, on viuen i com s’organitzen per denunciar la situació climàtica i promoure noves maneres de viure respectuosament amb l’entorn.

Són la Vanessa Nakate, fundadora de la Joventut per a l’Àfrica del Futur i el Moviment Rise Up, el Francisco Vera Manzanares, activista colombià de 12 anys fundador del moviment Guardians per la vida, l’Helena Gualinga, activista equatoriana de la comunitat Quichua Sarayaku que ha participat en cimeres internacionals sobre el medi ambient. L’Olivia Mandle Navarro, activista mediambiental barcelonina defensora dels drets dels animals i la Greta Thunberg, activista sueca coneguda per desafiar els líders mundials a prendre mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic.

LES DADES:
Títol: El salt de la granota
Autora: Teresa Franquesa
Il·lustrador: Pau Gasol
Editorial: Combel
Pàgines: 48
Barcelona, 2025