«L’aleteig de la papallona», un relat ecologista

Jordi Vila Delclòs és l’il·lustrador de la portada i també dels dibuixos a llapis de l’interior del llibre «L’aleteig de la papallona». N’hi ha una dotzena, a una plana, i ens ajuden a seguir la narració i a comparar el que hem imaginat amb el que ell interpreta (sovint diferent, aquesta és la gràcia). Per exemple, a la pàgina 24 es narra el següent:

I quan ho llegeixes et fas una composició mental del lloc, de l’aspecte dels personatges i del que estan fent. Després mires el d’en Vila Delclòs i confirmes o et sorprens del resultat.

En general, les il·lustracions que acompanyen els relats ajuden a seguir-lo i també són petits parèntesi que ens permeten respirar.

A la portada ja hem vist de què va la cosa perquè ens dona moltes pistes. Hi ha una noia al centre de la imatge. És la Rita, la protagonista i la narradora del que succeirà a l’interior del llibre. S’intueix un cert aire combatiu, tant per la samarreta reivindicativa com pel seu posat, amb les mans a la cintura. Al seu costat hi ha els altres dos protagonistes, el seu germà Jep i el seu amic Max, el dels cabells esbullats i ulleres. Tots tres seran els que miraran de fer realitat l’efecte papallona al seu poble. La idea que subjau sustenta la teoria que un simple moviment pot provocar grans efectes. Diu: L’aleteig de les ales d’una papallona pot provocar un tsunami a l’altre costat del món. És una metàfora per recordar-nos que una simple i senzilla acció, l’aleteig d’una papallona, per exemple, pot canviar el món.

A la portada, també veiem una dona amb uns fulls sota el braç on hi ha dibuixada una papallona blava semblant a la que vola per sobre dels caps dels nois. La dona en qüestió es diu Àgata i és la Tronada que hem llegit en el fragment anterior.

Al darrera d’ells intuïm una munió de persones que semblen fer-los costat, algunes com la vella Xuclà que apareixerà al relat de manera determinant.

Amb aquesta pista i la lectura del que hi ha a la contraportada, sovint en tenim prou per imaginar de què anirà la història. A la contraportada llegim:

Un matí de principis d’estiu, la Rita i el seu germà Jep s’adonen que tenen un veí nou: es diu Max i s’acaba d’instal·lar a la casa del costat amb el seu oncle. En Max té molta imaginació i és curiós de mena. Gràcies a ell, la Rita i en Jep també coneixeran la Tronada, la dona misteriosa que viu al final del carrer i que els alertarà d’un perill imminent: l’extinció de la papallona blaveta.

L’acció se situa en un poble imaginari i combina els conflictes i les relacions entre les persones d’una mateixa família amb els altres personatges del poble. Per sota, amplificant-ho hi ha una altra capa que ens remet a una qüestió ecologista: el canvi climàtic i la conservació del planeta.

L’autora, l’Anna Vilar ho fa molt bé. Amb un llenguatge amè, culte, directe, i farcit de diàlegs que li confereixen un bon ritme narratiu, ens fa entrar en la vida d’uns infants i d’uns adults que canviaran la percepció que tenen els uns dels altres i s’uniran per aconseguir que al seu poble es plantin “espantallops” i tornin les papallones blavetes.

El relat inclou, de manera discreta dades i referències a la contaminació, a les fàbriques que aboquen residus, a la emergència climàtica i també ens recorda les accions de la Greta Thunberg i els seus “divendres pel futur”.

En resum, un bon relat que pot agradar als infants a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: L’aleteig de la papallona
Autora: Anna Vilar
Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs
Editorial: Animallibres
Col·lecció: la formiga vermella, 112
Pàgines: 124
Barcelona, 2021

Llibres per combatre el canvi climàtic

El dia 11 de març vaig viure una experiència molt bonica amb les estudiants de magisteri de la UB. Em van convidar a compartir amb elles algunes lectures que van bé per a què els infants entenguin què és i com combatre l’emergència climàtica.
Estan associats sota les sigles «APRENENT x EDUCAR» i tenen com a idea millorar la seva pròpia formació i crear una xarxa amb referents del món educatiu i amb altres estudiants. El seu objectiu és clar: Crear una onada de canvi que empoderi estudiants, mestres, famílies i altres membres de la comunitat educativa i que transformi l’educació.
El seu ideari i tota la informació la podreu trobar al web:
https://aprenentxeducar.wordpress.com/

Vaig contactar amb la Désirée Grifé i l’Imma Palahí perquè m’acompanyessin, com han fet en altres ocasions en que hem compartit activitats del projecte «Implica’t amb la Carta de la Terra» i perquè expliquessin i dibuixessin en directe el conte “Lota, la catxalota”.

Agraeixo, també, la col·laboració de la Montse Marcet de la llibreria “Lectors, al tren!” que em va facilitar una exhaustiva bibliografia que vaig completar amb altres llibres estimats.

Vam sortir molt contents de veure que el futur de l’educació a casa nostra està en mans de gent entusiasta i que creu en la formació permanent.
Algunes fotos de la sessió:

El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare

Avui se celebra a Nova York la Cimera sobre l’Acció Climàtica de l’ONU. Fa dies que se’n parla i el moviment estudiantil Fridays for Future es manifesta i mobilitza arreu del món.

Avui és un bon dia per recuperar les paraules de qui va ser Director General de la UNESCO, el senyor Federico Mayor Zaragoza que no es cansa de recordar-nos els perills de degradació del nostre planeta. La darrera vegada que el vaig sentir apel·lava al record de les paraules de Leonardo da Vinci — Tot d’una, ja no hi ha a bord rics o pobres, joves o gent gran, blancs o negres… només hi ha passatgers treballant en comú per sobreviure, per evitar el naufragi— i ens alertava del moment que estem patint, amb la mateixa intenció que ho fa el preàmbul del document «La Carta de la Terra» quan assenyala que «ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la societat ha d’escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d’una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú».

Avui també es un bon dia per llegir la commovedora carta que fa més de 160 anys, el cap indi de la tribu dels Suwamish va enviar a Frankin Pierce, el president dels Estats Units que volia comprar les terres on havien viscut els indis des de sempre. Aquella carta és un exemple del que significa estimar el lloc on vivim i val la pena llegir-la amb els alumnes perquè entenguin què significa tenir consciència ecològica.
La carta és un cant a la natura i val pena que dediqueu una estona a llegir-la en veu alta i, si pot ser, amb música índia relaxant de fons.

El text de la Carta el podeu trobar AQUÍ

Després, demaneu als alumnes que facin una segona lectura en silenci i busquin la frase que més els agradi o els hagi «tocat». Per exemple, alguna d’aquestes:
Som part de la terra i ella és part de nosaltres.
La saba que circula en els arbres porta les memòries de l’home de pell roja.
El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare.

Feu que l’escriguin en una cinta de color i aneu al pati de l’escola, trieu un arbre i pengeu les betes. Que quedi ben bonic!

Acabeu la sessió tornant a llegir la carta al voltant de l’arbre.
En tornar a l’aula, busqueu informació sobre el cap indi Seattle i el seu poble, la tribu dels Suwamish, i comenteu-la.

Trobareu més informació i propostes de treball al web del col·lectiu IMPLICA’T: http://www.xtec.cat/~mlluelle/implicat/autors.html
El text de la Carta de l’indi Seattle està extret del web https://newsletter.collaboratio.net/mm/File/ca/Missatge_indi_Seattle_president_Estats_Units.pdf,
però a la xarxa el podeu trobar a molts altres indrets.