M’expliques un emoticonte? Llegim un bookface?

L’Albert Correa del Col·legi Sant Andreu (Badalona) ens explica a la revista GUIX 459 del mes d’octubre (AULA 287 en castellà) una experiència en la que es fa una aproximació als contes tradicionals des d’un nou punt de vista. L’experiència l’han anomenat «M’expliques un emoticonte?».

Emma Pérez

Algunes de les frases que podem llegir:
Els nens i nenes d’avui en dia no llegeixen! Abans es llegia més! Aquestes frases les hem sentit durant anys i anys. Sempre la generació posterior a la nostra ha llegit més, ha estudiat més i ha treballat més però això és realment cert? Han baixat els índex de lectura? Els joves no reben inputs que facin necessària la lectura?
És possible que un nen/a no hagi sentit/llegit mai durant l’etapa d’educació Infantil i Primària no conegui el conte de les set cabretes i el llop? O el de la Princesa i el pèsol? o el soldadet de plom? És possible que un alumne no sàpiga qui és en Patufet? La resposta és un rotund: no! Aquesta literatura és part de la nostra tradició i de la nostra cultura i és imprescindible que els infants i joves les coneguin.
La manera en que els infants i joves arriben a la lectura s’ha ampliat i diversificat enormement en els últims anys així com les formes i materials amb que ho fan. Igualment hem de ser conscients que la relació que tenen amb la tecnologia és molt intensa i que aquest fet ha modificat els hàbits de relació i consum de cultura i de relació amb el seu entorn. Han variat els focus d’interès, la forma en que accedim a la informació, els continguts i els espais i fonts principals de documentació i el consum cultural.

A la segona part de l’article hi ha les dues experiències explicades amb detall. Semblen fàcils de realitzar i el resultat és espectacular:

Les activitats que es proposen pretenen, al marge del treball en l’aspecte més tècnic i literari, fomentar la imaginació i la creativitat de l’alumnat a partir d’un petit repte. Seguint amb aquesta idea se’ls hi plantejar el repte de “traduir” els títols dels contes tradicionals dels que s’ha parlat durant el projecte al llenguatge “emoji”, un “idioma” molt proper a ells i que fan servir de manera habitual i amb el que estan molt relacionats però en aquesta ocasió amb una intenció molt concreta.

Clàudia Lleixà

Una sessió rodariana amb la Kanalla Inexplicable

El passat dissabte 23 de març vam gaudir de la sisena sessió del club de lectura «Kanalla Inexplicable». En aquesta ocasió vam llegir «Endevinacontes» i ens va acompanyar en Dani Espresate, el traductor de la versió catalana que ens va explicar algunes anècdotes i canvis respecte a la versió original xilena.
El llibre combina poesia i narració tradicional i també ens fa partícips del joc d’endevinar de quin personatge es tracta. La proposta ens va servir per preparar un joc de taula que simulava el recorregut per un circuit a la manera de Joc de l’oca amb preguntes, proves i endevinalles diverses. Ens ho vam passar molt bé i segur que a en Rodari li hagués agradat la proposta.
Us adjuntem el joc per si us ve de gust reproduir-lo a casa o a l’escola. Recomanant per a infants a partir de sis anys.

Podeu descarregar el pdf del joc clicant AQUÍ
La propera trobada serà el 27 d’abril i llegirem «Més!» d’Emily Gravett.

Quin embolic! Un recull de textos humorístics

Hi va haver una època (finals del segle XIX-inicis del XX) en la qual persones erudites van recollir i difondre la saviesa popular. Anaven pels pobles i ciutats, llibreta en mà, anotant els textos dels contes, cançons, cantarelles, llegendes, embarbussaments i tot el que feia referència als costums i creences que regien la vida de les persones. Valeri Serra i Boldú, Pau Bertran i Bros, Joan Amades, Jacint Verdaguer i d’altres esforçats folkloristes ens va deixar uns escrits que podem trobar en biblioteques especialitzades. Són textos que ens acosten a una vida que romania més o menys inalterable durant anys i panys, fins que es va iniciar el que es va denominar «desarrollisme» i que va suposar l’inici de canvis econòmics, socials i les migracions del camp a la ciutat.
De tant en tant, alguna editorial aposta per seguir oferint-nos llibres que mantenen l’esperit de recuperació d’uns contes que s’han anat transmeten de pares a fills des de fa segles. Una d’aquestes editorials és EUMO, adscrita a la Universitat de Vic.
El dissabte 9 de març, es va presentar el segon volum d’una sèrie que va en aquesta línia de recuperació del saber popular, mesclat amb textos d’autors actuals. El llibre en qüestió és «QUIN EMBOLIC!» i porta un subtítol explícit que hi diu «Poemes, contes i altres textos per llegir rient» on s’anuncia què hi trobarem.

Les compiladores són la Vanesa Amat, la Maica Bernal i la Isabel Muntañá i han aplegat més de cent textos agrupats en temes variats: Animals, gent, oficis, vida quotidiana, natura, univers, aliments, escola, jocs, etc. És una classificació curiosa que s’ajuda d’unes il·lustracions d’en Morad Abselam, en diverses games cromàtiques per a cada tema.
La presentació es va fer la llibreria «Pebre negre» del barri del Clot (Barcelona) i va ser prou divertida (com no podia ser d’altra manera). Les autores van llegir, recitar, dramatitzar i contar un bon nombre d’històries que ens van fer riure i ens van mostrar maneres de presentar-los a l’escola, als nostres alumnes.

Al web d’EUMO podem llegir que “la manera més divertida d’encomanar el gust per la lectura és a través del joc. Contes rimats, cançons, poemes, embarbussaments… ens atrapen amb les rimes i la música, amb el so i les repeticions. Quin embolic! Però quan comencem a estirar-ne el fil, se’ns afina l’enginy i la imaginació i voldríem que el joc no acabés mai.
A cada llengua hi ha textos literaris que, dits en veu alta o llegits, ens fan riure perquè formen un joc de paraules o de sons o bé perquè expliquen un disbarat, un fet esbojarrat. Amb la llengua ens hi podem «embolicar» i passar estones ben divertides. Aquest és el sentit d’aquest llibre, que combina creacions d’autors actuals amb textos de la cultura popular.
Quin embolic! és una invitació a llegir rient, a gaudir del joc que ens ofereix la literatura.”

Podeu fer un tastet clicant AQUÍ

Títol: Quin embolic!
Poemes, contes i altres textos per llegir rient
Autores: Vanesa Amat, M Carme Bernal i Isabel Muntañá
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: EUMO
ISBN: 978-84-9766-651-0
Pàgines: 96
Mides: 16,5 x 23 cm
Vic, febrer del 2019

Any nou, capçalera nova!

Des de fa uns quants anys, en arribar aquestes dates canviem la il·lustració de la capçalera del blog. Estic agraït a en José Labari per haver-me deixat exposar la imatge de «Les històries de la Fada Nora» que ens ha acompanyat durant el 2018.
La capçalera que mantindrem durant els propers mesos és una il·lustració de la Sigrid Martínez, amb qui vaig compartir la creació d’una sèrie de contes que tenen com a protagonista un petit drac entremaliat («Els contes d’en Piula») a qui no acaben de sortir gaire bé les coses.
Per saber-ne més, cliqueu AQUÍ.

 

El mocador màgic i la Marató de TV3

Al web de La Marató de TV3  llegim que «és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. Però La Marató de TV3 va més enllà de l’obtenció de fons. Fa una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica.»
Molta gent hi participa. Des de les escoles fins a entitats de tota mena hi fan la seva contribució.
Aquest diumenge passat, 16 de desembre, amb els veïns del barri de Sants vam organitzar una petita sessió en la que en Joan, un científic i pedagog, va explicar amb unes maquetes què és el càncer i com es propaga. Després amb l’ajuda de la Queralt vam explicar el conte “El mocador màgic” que ajuda a entendre la malaltia i té un punt de màgia nadalenca.

També vam pintar mocadors amb pintura de roba i retoladors de roba. Va ser força emotiu i vam recollir uns calerons per a la Marató.

Pels qui no conegueu el conte, us passo les dades:
Títol: El mocador màgic – El càncer
Autors: Joan González – María José Moya
Il·lustracions: Agnès Capella
Editorial: Salvatella

El tràiler:

Contes fil per randa, de Kipling

Els contes que expliquem i que tenen més èxit entre els infants solen ser els populars però n’hi d’altres d’autor que a còpia de repetir-los, dramatitzar-los i explicar-los també esdevenen clàssics. És el que ha passat amb els contes de Kipling.
Ara, l’editorial Blackie Books ha fet una edició preciosa amb il·lustracions de la Marta Altés on podem tornar a gaudir de les aventures de la balena, del camell, del rinoceront, del gat i sobretot, sobretot, del petit elefantet, personatge mític dins la literatura infantil.
L’edició és molt acurada amb una portada espectacular, amb relleu —això de les portades amb relleu i amb disseny elaborat és una influència de les edicions americanes que estan fetes així per diferenciar-les d’una pràctica força habitual que és la pirateria perquè circulen edicions fotocopiades a baix preu i una manera de distingir si l’exemplar és copia o original és la portada— i uns dibuixos a color a cadascuna de les pàgines.
Els textos dels contes van ser escrits a principis del segle XX i publicats el 1902, amb il·lustracions del propi Kipling. Eren els contes que inventava per a la seva filla i van ser un homenatge perquè la nena havia mort feia tres anys a l’edat de set anys.
Kipling es conegut sobretot perquè va ser el primer anglès (va néixer a Bombai durant el “Raj britànic” l’època en què l’Índia, el Pakistan i Bangla Desh eren part de l’Imperi Britànic) en aconseguir el Premi Nobel i perquè una de les seves novel·les —El llibre de la selva— es va popularitzar moltíssim amb la versió disneyana.

Els contes fil per randa són històries breus protagonitzades pels animals de la selva. Són contes molt divertits que es presten a fer-hi veus i a dramatitzar-los amb els alumnes i/o els fills. Es basen en les típiques preguntes dels per què? ( Per què la balena té la gola que té? Per què el camell té el gep que té? etc.)
De les cinc històries que hi al llibre la més divertida és la de l’elefantet que pregunta Què, Com? Quan? i sobretot Per què? Per què? Resulta especialment espatarrant l’escena del cocodril estirant la trompa de l’elefant mentre la serp li agafa la cua.

Felicito a Blackie Books per l’edició tan delicada, i tant de bo en facin una presentació amb la Marta Altés i en Miquel Desclot que s’ha encarregat de la traducció.
Contes fil per randa (perquè els contes s’expliquen sempre igual, amb les mateixes paraules, fil per randa) és un bon llibre per ser llegit als nois i noies de P5 i també per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Contes fil per randa
Autor: Rudyard Kipling
Il·lustradora: Marta Altés
Traductor: Miquel Desclot
Editorial: Blackie Books
96 Pàgines
Barcelona, 2018

El tràiler de l’edició anglesa:

La gestió dels conflictes a l’escola

Imatge extreta del centre Nansen de Novi Beograd (Serbia)

Johan Galtung ens recorda que en un conflicte no són les parts les incompatibles, sinó els objectius que persegueix. En aquest sentit, esdevé necessari superar la idea que en tot conflicte hi ha un bàndol que guanya i un altre que perd, i també cal anar més enllà de la idea que totes dues parts queden igualades (meitat i meitat) perquè aquesta visió també és insuficient.
Aquest és un fragment de l’article que encapçala el monogràfic sobre convivència i aprenentatge cooperatiu de la revista GUIX de gener. M’ha sembla força interesant tot el dossier i especialment efectives i senzilles de realitzar algunes pràctiques de l’escola Herrikide de Tolosa com el racó del consens, per exemple. També m’ha agradat com ho plantegen al Juan de Goyeneche de Madrid amb el seu projecte de mediacions entre alumnes.
Podeu consultar el GUIX de gener on trobareu moltes més accions efectives.

Imatge extreta del centre Nansen de Novi Beograd (Serbia)

Al web de Graó també podeu veure vídeos com el de l’escola Herrikide que complementa el seu article «KIDE: programa global de convivència positiva i prevenció de l’assetjament escolar» escrit per en Pello Agirrezabal i Txaro Etxeberria. Amb el programa KIDE es busca treballar la convivència positiva i prevenció de l’assetjament escolar, considerant els beneficis que pot tenir això per al benestar de l’alumnat i en el seu procés d’aprenentatge.
En el vídeo següent podem veure un exemple d’això, concretament a través d’una dinàmica de convivència a l’escola:

Els petits mediadors
La casualitat ha fet que aquests dies hagi acabat de llegir «Els petits mediadors», un llibre autoeditat per la Mariona Garriga i que ens presenta eines per ajudar els infants a gestionar els conflictes.

El llibre està estructurar en tres parts:
A la primera (Presentació) ens explica en què consisteix la mediació i com es pot treballar a l’escola i/o a la família.
La segona part (Contes) són set contes il·lustrats protagonitzats cadascun d’ells per un infant i en els que es tracta de diversos temes relacionats (empatia, empoderament, acord, escolta activa, etc.).
A la tercera part (Material didàctic), trobem les guies i un munt d’activitats per treballar els contes.

En paraules de la Mariona:
L’objectiu és acostar el món de la gestió i resolució dels conflictes als més petits. Cadascun dels contes tracten temes o conceptes propis de la mediació. Els temes estan ordenats en un ordre lògic i en consonància amb com es desenvolupa un procés de mediació.
Els protagonistes del conte són “petits” infants en edats similars a les dels lectors. També són infants de diferents cultures per potenciar el reconeixement a la diversitat i la universalització de la cultura de la mediació. Cada conte va acompanyat d’una guia didàctica dirigida a l’educador. Es tracta d’una guia senzilla i curta que explica l’eina treballada principalment, però que també fa referència a altres eines utilitzades per la petita o petit mediador, com són les seves habilitats. La lectura de les guies permet els educadors, si així ho desitgen, rellegir el conte amb una nova mirada, des de la perspectiva de la mediació com una disciplina professional. Finalment es proposen certes activitats per treballar amb els infants. Es tracten d’activitats dinàmiques pensades per treballar amb un grup o classe però també es poden adaptar a altres tipus de contexts com són les mateixes famílies.

Al web de la Mariona Garriga (creixent amb mediació) trobareu tota la informació relacionada (tallers, cursos, adreces, etc.): https://www.marionagarriga.cat/

Les il·lustracions són dels contes són de la Blanca Martí: https://www.blancamarti.com/