La llibreria Abracadabra fa 10 anys

Diu en Ricardo, l’ànima de la llibreria Abracadabra, que quan fa la selecció de llibres que ofereix als seus clients busca «llibres que commoguin, que diverteixin, que mostrin com som de diverses les persones, i ampli i profund el món. Llibres que acompanyin i interpel·lin com un bon amic, llibres que generin preguntes i que tinguin poques respostes, llibres que en acabar-los em mori de les ganes de recomanar-los, llibres que em portaria per als meus fills, llibres irreverents, rebels, que incomodin i que et sacsegin, que obrin perspectives i horitzons, i també llibres que siguin entranyables i et donin calor i recer com si estiguessis a l’hivern dins de casa davant de la xemeneia amb una xocolata calenta.» Són paraules encertades, i els qui de tant en tant ens passem per l’Abracadabra, ho sabem perquè, normalment, sortim amb un llibre sota el braç i sempre, sempre, és un bon llibre.

L’Abracadabra combina la bona selecció de literatura infantil amb un espai agradable que intenten que sigui acollidor, endreçat, estimulant i on, sense saber-ho, habitualment col·loquen un llibre que t’està esperant a tu, precisament.
Són llestos i saben que no cal tenir pressa i per això hi ha lloc per seure i mirar.
Són generosos perquè organitzen una pila d’activitats que no els tocaria perquè la seva funció és vendre llibres però sempre hi ha una exposició d’originals, un contacontes, una presentació, un taller, un recital, etc.
Són bona gent.

De l’Abracadabra, el que més m’agrada, de llarg, és passejar pels prestatges on hi ha exemplars en altres llengües i veure què és publica a Anglaterra, a França, a Itàlia, a Portugal, a Alemanya i, si la temptació em pot, llavors m’enduc algun d’aquest que segur el tindrem en català d’ací uns mesos.
Ara estan de festa perquè acaben de celebrar els 10 anys de vida. Val la pena que us passeu a felicitar-los. Us ho agrairan.
Algun dia, explicaré de quina manera curiosa vaig conèixer al Ricardo. Algun dia, eh! (ahí lo dejo, Ricardo).

Web de la llibreria: http://abracadabrallibres.com/

 

 

Un pirata de 30 anys!

Hi ha editorials, com Mars (de l’Associació de mestres Rosa Sensat) o Kalandraka, que aposten per reeditar els clàssics de la literatura infantil i juvenil perquè continuïn ben vius els bons libres que d’altra manera només podríem consultar (amb sort) en algunes biblioteques.
De llibres que ara fan 30 anys hem anat parlant durant aquests mesos i hem recordat l’aniversari de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, la Matilda o l’Elmer. Aquesta setmana he pogut explicar El pirata valent, un altre que en fa trenta i que ha tornat a circular amb una nova traducció de l’Helena García.

El Pirata valent és ideal per als infants de cicle infantil. Conté frases senzilles i ben rimades. El llibre ens parla d’un nen, en Joanet, que imagina que és un pirata i se les empesca per jugar a navegar, perseguir altres vaixells, desenterrar tresors ocults en illes llunyanes, etc., fins que una veu el crida a berenar, moment en què es treu el mocador del cap, el pegat de l’ull, deixa l’espasa i la bandera i baixa corrent perquè sap que per ser un pirata valent cal berenar sempre molt bé.
He pogut viure l’experiència de narrar-lo amb alumnes de l’escola Gras i Soler el dia que l’autor, en Ricardo Alcántara, els va anar a visitar i ho vam xalar molt.
Les mestres van preparar la visita amb molt de carinyo i va ser sorprenent quan en Ricardo va entrar a la biblioteca i va veure els cinquanta infants amb màscares amb la seva cara. Allò semblava el combo “Ricardo y los ricarditos”… quin fart de riure!

LES DADES:
Títol: El pirata valent
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
16 pàgines
22 x 18 cm
ISBN: 9788416804658
Barcelona, 2019

 

Matilda fa 30 anys

Aquest proper octubre del 2019 farà 30 anys de la publicació d’un llibre imprescindible: MATILDA.
Per celebrar-ho, l’Il·lustrador, Sir Quentin Blake ha imaginat una Matilda de 30 anys i ha dibuixat tres portades amb opcions diferents. Una la representa com a Cap de l’Institut Internacional d’Astrofísica, una altra com a Viatgera del món i la tercera, la que m’agrada més, és la Matilda Directora de la Biblioteca Britànica.


Matilda ha venut 17 milions de llibres des de la seva publicació i crec que enguany se’n vendran uns quants més.
Si teniu uns calerons i ganes de passar una bona estona podeu anar a Londres a veure l’obra de teatre que explica la seva peripècia. Si no és el cas, sempre us quedarà l’adaptació cinematogràfica que va dirigir Danny de Vito o millor encara, tornar a gaudir de la lectura de les aventures d’aquesta nena extraordinària.

Recupero un article que vaig escriure per a la revista MiBiblioteca on comentava l’escena en la que la Matilda visita la biblioteca municipal. Cliqueu AQUÍ
Seguirem parlant de Matilda aquest any, seguríssim.

-Un llibre? Per a què vols un llibre?
– Per llegir?

La Namaka fa un any!

La Namaka, la revista infantil en català més divertida i salvatge arriba al número 7 i, després de 7.000 exemplars editats, la Helena Ortiz i Sara Molina, responsables del projecte, estan molt contentes i ho volen celebrar regalant llibres als nous subscriptors.

Ara mateix, la Namaka ja arriba a gairebé el 70% de les biblioteques catalanes. Diuen l’Helena i la Sara:
«Estem entusiasmades amb l’acollida. De moment, Namaka és un projecte petit, però la gent ha valorat la qualitat de la publicació i la possibilitat d’oferir als nanos propostes entretingudes de lectura».

Per altra banda, Namaka ha començat a circular per les escoles que ja s’hi han subscrit i sembla que també comença a arribar a les famílies, si fa no fa, com la indestructible Cavall Fort.

El número 7 va de futur, ciència-ficció i altres bogeries, com s’apunta a la portada, obra de la il·lustradora Laufer. A més a més, és una picada d’ullet al cinema i la literatura de
ciència-ficció i als adults, que sempre troben en la Namaka la possibilitat d’establir un diàleg amb els petits lectors que va més enllà de la pròpia revista.

Més informació a:
http://www.revistanamaka.com
http://www.facebook.com/revistanamaka

Des del carrer Hurtado fins a Xanghai. El plaer de llegir la revista GUIX

Celebrem 40 anys de la revista GUIX i ho fem amb un número especial, el de desembre de 2017 que acaba d’arribar a les nostres mans. Un número, el 440, que és especial i que convé llegir i conservar amb els imprescindibles.

La nostra petita col·laboració recorda el que dèiem al número d’octubre de 2011 valorant la lectura dels diaris i revistes adreçades als infants. Dèiem: «I, tanmateix, la lectura dels diaris pot ser una oportunitat magnífica per estimular la sensibilitat dels alumnes, per fer-los veure que hi ha altres realitats i per motivar-los a conèixer, a saber, perquè també volem que siguin crítics i curiosos.»
El pensament és aplicable als adults, als mestres que volen conèixer altres experiències i contrastar la seva pràctica diària.
Una de les millors maneres és subscrivint-s’hi a una revista com la Guix. Obrir la bústia i trobar-se la fotografia de la portada és un regal per als ulls, fullejar l’índex convida a mantenir un lligam amb els companys i companyes que tenen els mateixos interessos, i llegir els articles ens fa còmplices dels que comparteixen les inquietuds del món que ens envolta.
La revista Guix també arriba a l’escola, circula —secretament de mà en mà, diria el poema d’Estellés— i es llegeix constatant la pluralitat d’idees i opinions que busquen construir un bon model educatiu, sentint que estem fent el millor que sabem. La Guix sol trobar-se a l’expositor de revistes, generalment a la sala de reunions, on tothom hi té accés. És freqüent, també, que es fotocopiï l’índex i es reparteixi. També es una pràctica normal recomanar algun article abans de començar els claustres. A la biblioteca de l’escola es conserven els exemplars dels darrers dos anys i algun número excepcional.
Una de les accions que es poden fer en grup és «La pàgina tallada» i consisteix en imaginar la part que falta. L’editorial, un text potent i lligat a l’actualitat, és ideal per a aquesta activitat. Es fotocopia la pàgina però una part, normalment la meitat del final, es tapa amb un full blanc perquè no surti a la còpia. Després es reparteix a tothom i cadascú opina sobre el plantejament i exposa els seus pensaments al respecte. Solen ser idees interessants, de vegades divergents. S’acaba llegint el plantejament de la revista i es compara.

El número commemoratiu dels 40 anys està dividit en tres parts:

Una primera, molt potent, amb l’opinió de deu savis on es plantegen 10 idees clau, 10 idees de futur i podem trobar els articles de l’Antoni Zabala (Després de quaranta anys, quins són els reptes de l’escola actual?) la Marina Subirats (Educar amb el compromís social i la perspectiva de gènere) en Jordi Canelles i la Laura Lladós (L’escola tradicional i l’escola transformadora), en Rafael Bisquerra (Al capdavall, ens mou l’emoció), en David Bueno (Què ens diu la neurociència sobre com s’aprèn?), en César Coll (De l’atenció a la diversitat a la personalització de l’aprenentatge), la Xus Martín (Dels projectes de treball als projectes amb servei a la comunitat), en Fernando Trujillo (Del joc a la ludificació. Mites i llegendes de les TIC), l’Anna Mano (Família, voler-la a prop sense fer nosa), en Francesco Tonucci (Per educar una criatura cal tota una tribu) i en Paco Imbernón (A voltes (de cargol fa temps) amb la formació del professorat)
Una segona part molt interessant que han anomenat TAULA RODONA i on trobem els pensaments de sis dels impulsors de la revista i
una tercera que és un variat (GUIX, AVUI) amb moltes opinions de col·laboradors habituals i mestres compromesos amb l’educació.

Molts d’aquests articles els podeu llegir en digital entrant al web de graó http://www.grao.com/ i de passada aprofiteu per fer una visita al nou i espectacular web que han dissenyat. Molt més intuïtiu i fàcil de navegar.

Si possèssim totes les línies que s’ha publicat en aquests quaranta anys, una al costat de l’altra, arribaríem a Xanghai o més enllà…

 

Guix, 40 anys amb l’educació!

Una de les fites d’aquest trimestre serà el dia 19 d’octubre, moment en que formalment es celebrarà l’acte de reconeixement a la feina feta per molts mestres durant els darrers quaranta anys i que, en bona mesura, s’ha anat recollint a la revista GUIX.
Serà a l’Espai Francesca Bonnemaison (Barcelona) i, en aquesta trobada, a partir de 10 de idees clau de l’educació que Graó ha defensat des dels seus inicis i que avui són més vigents que mai, s’aplegaran 10 professionals de prestigi en l’àmbit educatiu i escolar per parlar-ne i plantejar 10 reptes i 10 idees clau de futur. Allà hi seran en David Bueno, en Rafel Bisquerra, en César Coll, la Txus Martín, en Fernando Trujillo, en Paco Imbernón, la Marina Subirats, en Tonucci, l’Anna Manso, al Laura Lladós, en Jordi Canelles i altres sorpreses.
Però no només això… durant l’acte es compartiran les fotos que hem anat enviat mitjançant les xarxes a través del hashtag #Engraónat, gaudirem d’un pastís elaborat per l’Ada Parellada i, a més, obsequiarem als assistents amb una il·lustració exclusiva signada pel dibuixant Joan Turu.
Podeu descarregar-vos el programa oficial de l’acte fent clic AQUÍ
Si us hi voleu apuntar, només heu d’omplir el formulari que trobareu al web de Graó, a l’enllaç següent:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf_3LNwdPd4fQ_8jv_m3URNhAqtpOjVzEKpk5Gx8ONjFjoVqw/viewform
(feu una inscripció per a cada persona interessada).
Les places són limitades!

Bon curs a tothom!

40 anys de la revista GUIX

EL mes de juny de l’any 1977 es publicava la primera revista Guix. Aquesta era la portada:

Una publicació en blanc i negre, gairebé artesanal, feta amb estimació i dedicant-hi moltes hores. Al primer editorial s’expressava un desig: «Fent i desfent, aprèn l’aprenent» , una declaració d’intencions que s’ha mantingut fins avui.
El proper juny farà quaranta anys i des de llavors, la revista ens ha acompanyat periòdicament. Alguns números els hem guardat perquè el monogràfic ens ha interessat o perquè s’explica alguna experiència que ens sembla reeixida o perquè senzillament apareix un article signat per nosaltres.
Personalment, estic agraït a les persones tan professionals que hi treballen. Han acceptat gairebé tots els meus articles i quan ha calgut m’han fet les esmenes amb elegància. No he comptabilitzat les col·laboracions que he fet amb ells però estan per sobre de les setanta, segur. Estic especialment content de la secció «viure la lectura» que he coordinat els darrers vuit anys i també recordo amb molt d’afecte un monogràfic que també vaig coordinar sobre la lectura a Europa i que em va permetre conèixer mestres d’altres països i una entrevista amb dos senyors escriptors, en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes.

Per celebrar-ho organitzaran diversos actes. El primer va ser la publicació d’un magnífic recull de les millors entrevistes que s’han reproduït a la revista. Es diu «15 diàlegs d’educació» i val molt la pena.

I ara veurà la llum un llibre que promet. Són reflexions d’en Francesc Imbernón i l’han titulat «Ser docente en una Sociedad compleja»
A la promoció hi diuen:
Aquest llibre analitza i desgrana amb minuciositat la figura dels i les docents i la seva situació actual, en una societat desigual, multicultural i complexa, tan diferent a la de fa unes dècades i tan diferent, sens dubte, a la qual ens depararà el demà . I també es qüestiona el rol docent en un moment en què el procés d’ensenyament és tan discutit, quan apareixen noves formes d’aprendre fora de l’escola.
El professorat és, doncs, l’autèntic protagonista d’aquest llibre. No es tracta de reproduir en aquestes pàgines el que diuen els informes nacionals i internacionals, amb estadístiques i dades quantitatives sobre com són o haurien de ser els docents, com si es tractés d’un producte més. El llibre pretendre valorar-los, a ells i a elles, i a la seva aportació, en la seva justa mesura, sense demonitzar-los, acusar-los o insultar-los com sovint es fa des d’algunes disciplines acadèmiques, per part d’alguns polítics i també, de vegades, des d’alguns mitjans de comunicació.
Amb una crítica constructiva molt ben fonamentada vers aquells aspectes que haurien de millorar en la professió docent, ja sigui en els ambients relacionats amb la formació inicial, la formació permanent o la cultura professional, entre d’altres, el llibre pretén que el professorat prengui consciència de la importància del seu compromís social, polític i educatiu en la tasca d’educar.
Al final de cada capítol es dona la paraula als protagonistes oferint testimonis de vida significatius del sentir docent.

L’índex és el següent:
¿Por qué este libro?
La sociedad, ¿premia o castiga al profesorado?
Ser docente en una sociedad desigual, multicultural y compleja
Desafíos y conflictos del nuevo siglo
¿Quiénes son los profesores y profesoras?
¿Cómo se llega a ser docente y quién los forma o los deforma?
La formación permanente del profesorado o, si se prefiere, la formación a lo largo de la vida
¿Cómo adquiere el profesorado su cultura profesional? ¿Y de qué culturas se trata?
¿Existe desarrollo profesional o carrera docente? El impacto de esa carencia
¿Las condiciones laborales del profesorado tienen alguna influencia en la enseñanza?
Epílogo: ¿hacia el futuro o hacia el pasado?
Referencias bibliográficas
Anexo: El profesorado y su formación como actores necesarios y comprometidos con la educación pública

els tres darrers números. Aquest any, les portades van de peus.