Aniversari

by

«Tintin en el país de los soviets», en color

S’acaba de publicar la versió acolorida de “Tintin en el país de los soviets”, un àlbum mític perquè va ser el primer que es va publicar l’any 1930 (Déu-n’hi-do!). L’aconseguiré, esclar, perquè tinc la versió en blanc i-negre i malgrat sigui un còmic força dolent —al meu entendre, tot s’ha de dir!— aquesta acolorida lluirà estupendament al costa de l’altra.

Pels qui no sigueu seguidors dels àlbums de Tintin teniu una bona oportunitat d’entrar en el seu món. El proper dimarts 18 d’octubre, a Girona, en Joan Manuel Soldevilla farà una xerrada que valdrà molt la pena. El cartell que ho anuncia és aquest:

En aquesta aventura en Tintin, acompanyat pel seu gos Milú, marxa a fer un reportatge a Rússia, amb la intenció d’informar als lectors del diari “Le Petit Vingtième” del que està passant a la Unió Soviètica. Sovint diem que Tintin era un periodista que no va escriure cap article i no és ben bé així. En va escriure un, i està en aquest àlbum…

No ho sé del cert, però imagino que hi haurà una altra xerrada a Barcelona.

Bona jugada de la gent de l’editorial Joventut, aprofitant que fan cent anys i que, això sí que ho sé del cert, ens oferiran altres sorpreses.


https://www.youtube.com/watch?v=XzkJI7oGcng&t=2s

by

Tertúlia Clandestina #4: En Werner Holzwarth ens visita

Amb en Carles Ferrer, bibliotecari, amic i promotor dels blog “Amics de la tapeta”( https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/) fa tres anys havíem preparat una exposició per celebrar els trenta anys de la seva primera edició. La pandèmia ho va aturar però ara reprenem el projecte i estem superfeliços perquè el proper dia 24 de maig a les 18:30 farem la inauguració de l’exposició amb 33 exemplars en 33 llengües diferents.

A més, contarem amb la presència de l’autor, en Werner Hotzwarth, que es desplaçarà des d’Alemanya expressament per explicar-nos el conte i compartir altres anècdotes relacionades.

Anoteu a la vostra agenda aquesta cita perquè valdrà molt la pena. Anirem informant en els propers dies.

No cal inscripció prèvia. Us hi esperem!

by

El grup «Implica’t» estem d’aniversari: Fem 10 anys!

Fa deu anys es va constituir, a Lleida, un grup de treball amb la intenció de construir un projecte interdisciplinari per treballar els Principis de la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 a les aules, des d’una perspectiva transversal en totes les etapes educatives.
Són molts anys de trobades, experiències compartides i aliances formidables amb educadors que creuen en un món millor, tot i que, malauradament, el que estem seguint aquests dies no diu gaire de l’espècie humana. Malgrat tot, seguim convençuts que una altra manera de viure més ecologista, feminista i solidària és possible.

Volem celebrar els 10 anys organitzant el proper dia 26 de març de 2022 (dissabte) de 09.00 a 14.00 hores, la 1a Jornada Internacional Implica’t + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries, a la Sala Jaume Magre de l’Ajuntament de Lleida (c. Bisbe Torres, 2) en format presencial. També hi ha la possibilitat que pugui seguir-se virtualment. És una activitat reconeguda pel Departament d’Educació i amb certificació (en el cas presencial).

Hi participaran ponents de molt de prestigi, alguns en pantalla, des de Costa Rica, Xile, Mèxic, Guatemala i Panamà. També comptarem amb la presència del senyor Federico Mayor Zaragoza, president de la «Fundació Cultura de Paz».

Informació i inscripció, clicant a:

1a Jornada Internacional Implicat’ + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries

Estic content perquè m’han convidat a dir unes paraules i tenia pensat centrar la meva intervenció en recordar que els ODS també parlen d’educació. En concret l’Objectiu 4 ens assenyala que hem de «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom».

Però ara mateix em ve més de gust explicar un conte sobre l’absurditat de les guerres… N’hi ha un bon grapat on triar. Així de memòria recordo «Per què?», «L’enemic», «Tinc un tanc de joguina», «Inseparables», «D’aquí no passa ningú», «Fill de rojo», «Rosa Blanca», «A en Fabià no li interessa la guerra», «Los conquistadores», «Capitana Rosalia», etc.

De vegades, un relat, un conte, ens aporta molta més informació que un discurs raonat i estructurat, perquè els contes actuen directament sobre les emocions.

Si us animeu, ens veiem a Lleida, presencialment o a través de les pantalles. Valdrà la pena!

by

Maite Carranza a la Platero

La revista PLATERO va començar a publicar-se fa quaranta-un anys. Han fet una feina admirable fomentant, informant i animant a la lectura dels llibres infantils i juvenils i ho fan perquè volen una societat més lectora, més investigadora i més compromesa.

En els darrers temps és molt més fàcil accedir a la revista perquè la pugen directament al seu blog i així ens informen de tot el que fan i pensen. M’agrada quan la dediquen a un personatge en concret. Solen ser revistes ben estructurades amb una pila d’informacions que d’altra banda costen de trobar i sintetitzar.

De la mà de Juan José Lage, mestre i bibliotecari, van tirar endavant aquest projecte (el primer a tot l’Estat) i han rebut premis ben merescuts com el Premio Nacional al Fomento de la Lectura (Ministerio de Cultura) y el Premio Platero (Organización española para el libro infantil y juvenil).

La última revista es pot consultar i descarregar. Val molt la pena. És un monogràfic dedicat a la gran Maite Carranza.

Recomano, especialment, l’entrevista que li fan perquè és una delícia, farcida d’anècdotes personals i referències literàries, com quan li pregunten a dins de quin llibre li agradaria viure i diu que “al món d’en Tom Sawyer i Huckelberry Finn, a prop del riu Mississipí navegant, pescant i amb la banda sonora d’espirituals”. I continua dient “Probablement em picarien els mosquits, no pescaria res i la tia Polly em mataria a pallisses”. Bo.

Moltes felicitats, companys d’Oviedo i continueu quaranta anys més donant-nos alegries!

Podeu descarregar-vos la revista entrant al blog de Platero:
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

by

25 anys de BIBLIOMÈDIA

Ara fa 25 anys, va néixer el Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya format per persones dedicades a l’educació, que treballem per a l’establiment i consolidació de la biblioteca escolar en centres educatius d’infantil, primària i secundària perquè tenim el convenciment professional que la biblioteca escolar és imprescindible per a la formació dels nois i noies.

Molta gent que ha cregut en la biblioteca escolar hi ha format part: Mestres, bibliotecàries, professors, lletraferits en general. S’han fet (i es fan) algunes publicacions força reeixides, articles a diferents revistes, trobades presencials per debatre i avançar cap a un model de centre educatiu on la lectura i la biblioteca sigui un dels motors de l’educació, la qual cosa vol dir que apostem fermament per aquests espais amables, on es potencia l’esperit crític i la imaginació.

Aprofito la data d’avui, Sant Jordi, per felicitar a les companyes i companys del grup que han dedicat tantíssimes hores (tantíssims dissabtes) i per fer-los saber quan els estimo.

http://grupbibliomedia.blogspot.com/

by

Felicitats, Michael Rosen!

Aquest 2021 celebrarem els 75 anys del naixement d’un dels autors anglesos més prestigiosos: En Michael Rosen. Té més de 140 obres infantils publicades i estaria bé que a les escoles el coneguéssim i llegíssim els seus llibres. Podeu començar remenant (trastejant, com diu una amiga) el seu lloc web perquè és formidable. Allà hi trobareu tota la informació sobre els seus libres, la seva vida, els seus vídeos, i molt més. Un web Imprescindible per conèixer aquest magnífic autor. Cliqueu a:

https://www.michaelrosen.co.uk/

Potser l’àlbum que li ha donat més alegries i l’ha fet popular és «Anem a caçar un ós» on s’explica una història d’anada i tornada. A la portada veiem un pare (bé, hi ha qui opina que és el germà gran) i els seus quatre fills.


Decideixen anar a caçar un ós. Se senten valents i forts i emprenen un viatge fins a la cova de l’ós. Caminen sense descans i pel camí van travessant llocs i paisatges diversos. Primer un camp d’herba, després un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu i al final arriben davant la cova. La cova és fosca i profunda… Entren i es troben l’ós. Un ós enorme que comença a perseguir-los. Tornen a casa corrent, esperitats, seguint el mateix camí, en sentit invers i, en arribar s’aixopluguen sota el cobrellit fins que se’ls passa l’ensurt i l’ós torna a la seva cova.
És un llibre joc, amb onomatopeies i possibilitat de cantar les frases que es repeteixen en cada escenari.

Podeu veure a en Michael Rosen explicant aquest conte amb el seu estil fresc, divertit i encomanadís, a continuació:

Hi ha un joc que permet recrear el conte. És una mena de “Joc de l’oca” i resulta divertit quan al final arribes a la cova perquè llavors has de tornar abans que l’ós. Tires dos daus i l’ós un però, alerta! Vés que no t’alcanci!

LES DADES
Títol: Anem a caçar un ós
Autor: Michael Rosen
Il·Lustradora: Helen Oxenbury
Editorial: Ekaré
Pàgines: 36
Barcelona, 2013

by

Felicitats, Pippi!

Comencem al revés, talment com fa la Pippi quan dorm amb els peus sobre el coixí. L’últim capítol de la trilogia de llibres que l’Astrid Lindgren va escriure —La Pippi no es vol fer gran— ens mostra una nena asseguda a la taula de casa seva, a Villa Kunterbunt, amb el cap recolzat sobre les mans, mirant endavant amb ulls somiadors, i apagant l’espelma que il·lumina l’estança. És un final apoteòsic, que tanca el cicle d’aventures i que es llegeix amb emoció.

Aquest any, a Suècia i altres països nòrdics, se celebren nombrosos esdeveniments que ens recorden els 75 anys de la seva publicació. Obres de teatre, circ, exposicions, etc. ocupen la programació, fins al Nadal.

Pippi Langstrump va ser un cas curiós dins el món de la literatura infantil. La seva publicació va aixecar unes quantes crítiques entre alguns adults ben intencionats i molta alegria entre els infants. Si ens hi fixem en com algunes obres han esdevingut clàssics de la literatura infantil trobem els que han passat directament de la literatura d’adults a la dels infants, com és el cas d’en Robinson Crusoe, per exemple, i altres que han arribat als infants amb el vist-i-plau de pares, mestres i pedagogs, com podria ser el cas d’en Pinotxo. En canvi, amb la Pippi la cosa va ser més complicada, perquè si bé els infants la va estimar amb passió, els adults tenien les seves reticències.

La Pippi, amb el seu cabell de color carbassa, la cara plena de pigues, la boca gran, una mitja negra i una altra de ratlles i un vestit fet per ella mateixa, és una nena de nou anys amb una força descomunal (pot aixecar un cavall amb una mà), viu sola a la seva casa i té una caixa plena de monedes d’or. L’acompanyen un mico anomenat Senyor Nilsson i un cavall. Si va tenir tan bona acceptació va ser perquè la Pippi, malgrat que als adults no els feia gràcia que en lloc d’anar a l’escola preferís viatjar als Mars del Sud, o passejar per la ciutat amb el seu mico, allò que la distingia de les publicacions de l’època era el seu esperit aventurer, les seves bromes intel·ligents (que s’assemblen a les angleses), el seus esperit d’ajudar els més febles, la seva generositat i sobretot que va alliberar els nens de la nyonyeria del ratolí Mickey i altres personatges avorrits que campaven per les pàgines dels llibres adreçats a ells.

Al web de l’Astrid Lindgren https://www.astridlindgren.com/en/characters/pippi-longstocking/congratulations-pippi hi trobareu molta informació, activitats i retallables per als vostres alumnes. Va! Que no sigui dit i el proper curs incorporeu la lectura d’algun capítol de les aventures d’aquesta nena inoblidable.

L’Astrid i la Pippi, l’any 1969

Trobareu totes les aventures de la Pippi Langstrump editades en castellà per Blackie Books, en un sol volum, en una edició de l’any 2012.

En català, Kókinos ha fet un esforç considerable per presentar-nos els tres llibres tal com es van publicar, però amb les il·lustracions de l’Ingrid Vang Nyman. També han fet una nina de roba que és genial.

Ah! No deixeu passar l’oportunitat de reviure algun capítol de la mítica sèrie de televisió.

LES DADES:
Títol: Pippi Calcesllargues, La Pippi s’embarca, La Pippi a les Mars del Sud.
Autora: Astrid Lindgren
Il·lustracions: Ingrid Vang Nyman
Traductor: Antoni Garcia Llorca
Editorial: Kókinos
Pàgines: 144 els volums primer i tercer. 128 el segon volum.
Madrid, 2020

by

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

by

La llibreria Abracadabra fa 10 anys

Diu en Ricardo, l’ànima de la llibreria Abracadabra, que quan fa la selecció de llibres que ofereix als seus clients busca «llibres que commoguin, que diverteixin, que mostrin com som de diverses les persones, i ampli i profund el món. Llibres que acompanyin i interpel·lin com un bon amic, llibres que generin preguntes i que tinguin poques respostes, llibres que en acabar-los em mori de les ganes de recomanar-los, llibres que em portaria per als meus fills, llibres irreverents, rebels, que incomodin i que et sacsegin, que obrin perspectives i horitzons, i també llibres que siguin entranyables i et donin calor i recer com si estiguessis a l’hivern dins de casa davant de la xemeneia amb una xocolata calenta.» Són paraules encertades, i els qui de tant en tant ens passem per l’Abracadabra, ho sabem perquè, normalment, sortim amb un llibre sota el braç i sempre, sempre, és un bon llibre.

L’Abracadabra combina la bona selecció de literatura infantil amb un espai agradable que intenten que sigui acollidor, endreçat, estimulant i on, sense saber-ho, habitualment col·loquen un llibre que t’està esperant a tu, precisament.
Són llestos i saben que no cal tenir pressa i per això hi ha lloc per seure i mirar.
Són generosos perquè organitzen una pila d’activitats que no els tocaria perquè la seva funció és vendre llibres però sempre hi ha una exposició d’originals, un contacontes, una presentació, un taller, un recital, etc.
Són bona gent.

De l’Abracadabra, el que més m’agrada, de llarg, és passejar pels prestatges on hi ha exemplars en altres llengües i veure què és publica a Anglaterra, a França, a Itàlia, a Portugal, a Alemanya i, si la temptació em pot, llavors m’enduc algun d’aquest que segur el tindrem en català d’ací uns mesos.
Ara estan de festa perquè acaben de celebrar els 10 anys de vida. Val la pena que us passeu a felicitar-los. Us ho agrairan.
Algun dia, explicaré de quina manera curiosa vaig conèixer al Ricardo. Algun dia, eh! (ahí lo dejo, Ricardo).

Web de la llibreria: http://abracadabrallibres.com/

 

 

by

Un pirata de 30 anys!

Hi ha editorials, com Mars (de l’Associació de mestres Rosa Sensat) o Kalandraka, que aposten per reeditar els clàssics de la literatura infantil i juvenil perquè continuïn ben vius els bons libres que d’altra manera només podríem consultar (amb sort) en algunes biblioteques.
De llibres que ara fan 30 anys hem anat parlant durant aquests mesos i hem recordat l’aniversari de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, la Matilda o l’Elmer. Aquesta setmana he pogut explicar El pirata valent, un altre que en fa trenta i que ha tornat a circular amb una nova traducció de l’Helena García.

El Pirata valent és ideal per als infants de cicle infantil. Conté frases senzilles i ben rimades. El llibre ens parla d’un nen, en Joanet, que imagina que és un pirata i se les empesca per jugar a navegar, perseguir altres vaixells, desenterrar tresors ocults en illes llunyanes, etc., fins que una veu el crida a berenar, moment en què es treu el mocador del cap, el pegat de l’ull, deixa l’espasa i la bandera i baixa corrent perquè sap que per ser un pirata valent cal berenar sempre molt bé.
He pogut viure l’experiència de narrar-lo amb alumnes de l’escola Gras i Soler el dia que l’autor, en Ricardo Alcántara, els va anar a visitar i ho vam xalar molt.
Les mestres van preparar la visita amb molt de carinyo i va ser sorprenent quan en Ricardo va entrar a la biblioteca i va veure els cinquanta infants amb màscares amb la seva cara. Allò semblava el combo “Ricardo y los ricarditos”… quin fart de riure!

LES DADES:
Títol: El pirata valent
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
16 pàgines
22 x 18 cm
ISBN: 9788416804658
Barcelona, 2019