La unió fa la força. Les gallines s’organitzen

El galliner està en ebullició i el pànic s’ha apoderat de les gallines blanques. Ha desaparegut un gall, en Marcel, i això amoïna especialment la Noemí, la seva esposa que pensa que ha estat culpa de la mostela. D’altres gallines comenten que han vist la guineu pels voltants. El cert, però, és que ningú no sap que ha passat.
Entre les gallines negres no hi ha cap absència però entre les pèl-roges també es troba a faltar la Glòria, una gallina grossa.
El galliner prepara una reunió d’emergència del Consell de gallines per parlar-ne i s’arriba a la conclusió que cal organitzar-se i sortir a lluitar contra l’enemic, abans no sigui massa tard.
Però les gallines són moltes i sorolloses i l’acord es fa difícil. Després d’algunes tèbies intervencions, les veus més potents es deixen anar i finalment s’aprova la constitució d’un exèrcit.
I aquí comencen els problemes. Com s’organitzen? En batallons? Per colors? Per grandària? Qui anirà al capdavant del nou exèrcit de gallines? Les negres potser, ja que el seu gall té molt de carisma? I per què ha de tenir el comandament un gall i no una gallina?
Després de moltes discussions decideixen anar mesclades.
—Unir-se no és dividir-se, és barrejar-se!— criden.
Finalment estan preparades per lluitar i avancen juntes en la mateixa direcció, amb les mateixes intencions, però amb prou feines han començat la seva marxa que s’aturen en sec…Per què?


La unió fa la força és un àlbum que parla de gallines i de política i ens ofereix algunes idees sobre la solidaritat, la tolerància, la democràcia i la convivència. El seu gran format (25×35 cm) convida a la lectura compartida.
Les il·lustracions de les gallines són fantàstiques i divertides. La manera com està enfocat el punt de vista una mica elevat, deixant la part de dalt lliure i eliminant els decorats ajuda a copsar la idea de multitud però també de la singularitat de determinades gallines.
El text és senzill i el final és divertit. Els adults que llegeixen el conte ja intueixen com acabarà des d’un bon començament però, tot i així, la sorpresa és agradable.
A l’escola és un àlbum que pot donar moltes opcions de conversa sobre el gènere, el poder, la democràcia, les races, etc.
Molt recomanable.
L’autor, en Laurent Cardon, va néixer a França i actualment viu a Brasil. Aquest crec que és el primer llibre d’ell que s’edita en català, encara que ha il·lustrat més de quaranta llibres per a la mainada.

LES DADES:
Títol: La unió fa la força. Una història de gallines
Autor/ il·lustrador: Laurent Cardon
Traductora: Maria Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Girona, 2017
52 pàgines

 

Anuncis

Txa-txa-txaaan! El Capità Calçotets al cinema

La sèrie sobre «El Capità Calçotets» són uns llibres entretinguts i divertits que també contenen missatges positius. Els nois i noies de 7, 8 i 9 anys els llegeixen amb especial admiració i el Capità Calçotets ja és un clàssic. Tan és així que aquests dies s’ha estrenat al cinema una pel·lícula sobre aquest director d’escola que, de tan en tant, txa-txa-txaaan!, esdevé el superheroi capaç de resoldre qualsevol cas… bé, és un dir!
En Jordi Brunet, el rapadet amb corbata, i l’Oriol Xuriguera, el de la samarreta i cap d’escarola, són un parell de nois que es diverteixen fent bromes pesades i sobretot creant els seus propis còmics. Un dels personatges que han ideat serà el més gran superheroi en la història de la seva escola primària: El Capità Calçotets! Però aquest superheroi té una personalitat que ni ell mateix coneix perquè és el director de l’escola, el senyor Grabulós.
Com qui no vol la cosa, les aventures del Capità Calçotets ja han vist més de deu llibres des de la publicació del primer, allà pels volts del 2001, amb títols tan espatarrants com «El capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants», «El Capità Calçotets i la saga flairosa del cavaller Aixellapudenta», «El Capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets» o «El Capità Calçotets i el combat cruent amb l’hominoide mucoide: La nit de les mil burilles», entre d’altres.
L’autor Dav Pilkey explica que quan ell era estudiant va dibuixar uns còmics molt semblants als que en Jordi Brunet i l’Oriol Xuriguera vénen a la primera aventura quan, aprofitant un descuit, entren a la sala de fotocopiar de l’escola i fan còpies dels tebeo per repartir-los entre els companys de classe. Diu en Pilkey:
—Quan vaig començar a fer llibres per a nens, el meu objectiu era fer un llibre sobre el Capità Calçotets, algun dia. Vaig escriure diverses versions d’aquesta història, incloent un còmic de 48 pàgines, però cada editor que el va veure el va rebutjar. Quan el llibre va ser finalment acceptat, va ser com si un somni es fes realitat.
I és que moltes de les aventis de «Les aventures del Capità Calçotets» li van passar a la seva infància: les bromes, els còmics, fins i tot la tècnica d’animació «Cine-a-mà» que es va repetint en diferents pàgines.
Diu en Pilkey que quan era petit tenia dislèxia i per això en la creació dels llibres el seu objectiu era que els llibres estiguessin fets de capítols curts i que s’assemblessin als llibres d’imatges; per això a cada pàgina veiem més il·lustracions que paraules.


Si encara no heu entrat en el món del Capità Calçotets, ara és un bon moment, aprofitant l’estrena de la pel·liculassa.

 

L’esperit d’en Marx (Groucho, és clar!)

la_venjança_dels_mofetesLa lectura suposa un intercanvi de pensaments i d’emocions entre el lector i la paraula escrita. Per això llegim, per relacionar-nos entre nosaltres. Un dels aspectes que millor ens ajuden a viure és l’humor, la capacitat de riure, perquè alliberem tensions, reduïm l’estrès i millorem la pròpia sensació de benestar.
A l’educació primària, la literatura humorística juga un paper principal i fa la vida dels infants una mica més agradable. Les cançonetes, els acudits, les cantarelles, els àlbums il·lustrats i les novel·les que aposten per l’humor tenen conseqüències positives respecte a la salut física i les emocions.

A més, d’un temps ençà, l’ús del riure s’ha mostrat un excel·lent suport en situacions terapèutiques perquè ajuda a motivar i alhora mostra un camí a seguir. El doctor en Medicina Francisco Mora ho explica perfectament al seu llibre Neuroeducación: “avui només es pot ensenyar a través de l’alegria, perquè coneixem bé els substrats cerebrals d’aquests processos”.

A l’escola hem notat com els llibres que fan riure són força ben acceptats i buscats ─més pels nois que per les noies, curiosament─ i mitjançant aquestes novel·les, còmics o àlbums il·lustrats els alumnes milloren el llenguatge, amplien el seu vocabulari i s’engresquen a seguir llegint i gaudint de l’absurd, de l’inesperat o, simplement, de l’escandalós.

La literatura infantil i juvenil està ben farcida d’herois meravellosos que ens fan passar molt bones estones. Així, sense furgar gaire segur que se us passen pel cap les aventures entremaliades del Petit Nicolàs, el món inversemblant d’en Manolito Gafotas, les situacions sense sentit de l’Alícia en terra de meravelles, els còmics espaterrants de l’Astèrix i l’Obelix, les il·lustracions divertidíssimes de la Babette Cole, les contradiccions de Carlota i Miniatura, els contes d’en Tomi Ungerer, de Gianni Rodari o el recent L’al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare de Neil Gaiman, entre d’altres.

L’únic que hem de tenir present és l’edat dels infants, perquè cada moment requereix un tipus de text humorístic. Un infant de cicle inicial potser riurà més si els personatges són animals amb característiques exagerades amb harmonia amb el que ells coneixen (la girafa del coll curt de l’Herminia Mas, o les Dues granotes de Chris Wormell) i un de cicle superior entendrà millor la sàtira i la ironia(de Roald Dahl, per exemple).

A la revista Guix núm. 409 i a AULA núm. 234 presentem una experiència basada en el llibre La venjança dels mofetes. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

DSC09390

El misteri de la tifa de gos. Conversa amb Anna Cabeza

el-misteri-de-la-tifa-de-gos-abandonada-9788483432020

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

 

 

 

Aquest matí hem anat a la biblioteca de Bellvitge amb els alumnes de cinquè. Teníem una trobada especial, una conversa amb l’Anna Cabeza, autora de “El misteri de la tifa de gos abandonada”, una de les lectures del present curs, inclosa en l’activitat “la lliga dels llibres”.

La trobada amb la persona que sempre és motiu de festa. Es crea una expectació enorme. Els nois i noies estaven encuriosits i atrets per la possibilitat de conèixer algú que ha escrit un llibre que ells han llegit.

En sortir de l’escola i mentre baixàvem pel carrer Miquel Romeu, anàvem conversant i els he vist impacients per conèixer, per preguntar, per compartir. Un cop a la sala (magnífica) he pogut presentar l’autora i he recordat altres llibres que ella ha escrit. Després li he demanat que expliqués quins són els motius que la porten a inventar històries. Ens ha explicat un munt d’anècdotes curioses sobre la gestació d’aquesta novel·la de títol xocant i després els alumnes de la nostra escola i d’altres centres que també hi participaven de l’esdeveniment li han fet mil-i-una preguntes relacionades amb el llibre o amb el fet personal de l’escriptura. Eren les qüestions que els interessen, que els preocupen. Una allau inacabable de preguntes, de dubtes, ha fet que l’estona passés sense que ni ens adonéssim.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els propers dies serviran anar incorporant les impressions viscudes, alguna fotografia de la visita, les frases que ens han semblar importants.
Un gran matí que inicia les accions de cara al proper Sant Jordi, que serà espaterrant, com sempre.OLYMPUS DIGITAL CAMERA