«En Marc i en Moha», l’inici d’una saga molt divertida

Els dos herois protagonistes del primer còmic conjunt dels danesos Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, són dos nois descarats, que contínuament es fan bromes entre ells i tenen el cap ple de ximpleries (com ha de ser). Són les ximpleries habituals que tots recordem o coneixem.

El llibre ens mostra deu històries de les coses que els passen a en Marc i en Moha i no pretén moralitzar, ni educar ni res que se li assembli. Només és un entreteniment que l’únic que fa és generar ganes de llegir més aventures d’aquests nois descarats, sorollosos, que es barallen i al moment són els millors amics, i sobretot, usen un vocabulari que potser no agradarà a alguns adults que pertanyen al grup de pares i mares que tenen els seus fills entre cotons, en una bombolla. Està bé quan els adults deixem que els nens siguin nens i els llibres no venen amb càrrega de moralina afegida.

En Marc i en Moha van pels carrers vivint les seves petites aventures i no sempre són bones pensades.La primera de les situacions que llegim es titula “Nous veïns” i és quan es troben per primera vegada perquè en Moha s’acaba de traslladar al barri. Discuteixen però quan la mare d’en Marc el crida a dinar i després li pregunta amb qui parlava al carrer, ell li respon: Amb el meu nou amic.

Cada episodi té unes 8-10 pàgines i són realment divertits. Mengen panses durant el Ramadà, juguen a futbol, tornen boig al monitor de natació, busquen la disfressa perfecta per a Hallowen, són poc amables amb el nòvio de la mare, etc. De fet, són ells dos contra el món, o millor contra els adults.

Ja ho he dit abans, però torno a recordar que és un còmic que agradarà perquè és fàcil de llegir i perquè als nois (aquí no sé si tothom estarà d’acord) els anirà bé tenir una figura masculina amb qui identificar-se. Ara mateix, costa de trobar protagonistes nens que siguin positius, divertits i una mica gamberros. El mercat està apostant per les noies potents, valentes i formidables i els nois no acaben de trobar un model que s’assembli a ells o en qui emmirallar-se. Potser és qüestió de trobar l’equilibri. O, tal vegada són modes, no ho sé, però que hi ha tema, segur.

Un agraïment a l’editorial Takatuka per apostar per aquesta nova col·lecció de còmic infantil-juvenil que ens farà passar bons moments.

La traducció de la Maria Rossich és molt encertada. Introduir paraules com “mola”, “hòstia” o “mè”, per exemple, em sembla encertadíssim.

Lectura recomanada a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: En Marc i en Moha
Autor: Kim Fupz Aakeson
Il·lustrador: Rasmus Bregnhøi
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Takatuka
Pàgines: 104
Barcelona, 2023

Aquest còmic ha estat guardonat amb el Premi Scriver 2016 de Dinamarca.

La fitxa:

«Orbie, dibuixa’m un xaibotó», un àlbum delirant

En Fred fa setmanes que intenta, sense èxit, dibuixar un “xaibotó” però no se’n surt. La solució, segons ell, és demanar ajuda a la seva amiga Orbie (ha vist que és la il·lustradora que apareix a la coberta).

Però hi ha un problema: Li ha d’explicar què és un “xaibotó”, és clar! I no serà fàcil perquè és una paraula que s’ha inventat i li resulta complicat d’explicar. Cada vegada que ho intenta s’empatolla més i més. Però és tossut i no pararà fins que l’Orbie li dibuixi l’animal que s’ha inventat. Aquí, recordem la cèlebre frase “dibuixa’m un xai” del Petit príncep i pensem que la cosa acabarà de manera similar.

El que no imagina en Fred és que l’Orbie cada vegada es posa més nerviosa, irritada, colèrica, i ho veiem en les expressions de la seva cara (és genial!)

Un àlbum divertit (boig, seria millor) que juga perfectament amb el llibre com a objecte, relacionant els personatges a través de les pàgines.

L’humor de l’autor, en Frédérick Wolfe, i la versatilitat amb els colors de l’Orbie, la il·lustradora, ens presenten uns personatges amb expressions còmiques que reflecteixen prou bé com va degenerant la situació.

És un encert fer que els autors esdevinguin, al seu torn, personatges del llibre (no és la primera vegada que això succeeix, però es veu poc) perquè ens proporciona l’oportunitat de parlar amb els infants dels diferents oficis de les persones que fan un llibre.

El final obert ens convida a pensar en una segona part.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial i per als fans de “El Petit Príncep” en particular.

LES DADES:
Títol: Dibuixa’m un xaibotó
Autor: Frédérick Wolfe
Il·lustradora: Orbie
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

«Uxío i amics», un àlbum fantàstic i divertit  

L’editorial Astiberri fa temps que aposta pels còmics o tebeos en format àlbum. I ho fan molt bé. Ja vam comentar “Avni” el 29 de juliol de 2021 en aquest blog i ara recomanem el segon volum de les aventures d’un nen, l’Uxío, que tots voldríem tenir a l’aula.

L’Uxío és un infant molt imaginatiu i somiador i en aquest segon llibre (es pot llegir, independentment del primer) segueix el mateix esquema de l’anterior: Algunes aventures curtes d’un parell de pàgines combinades amb d’altres més llargues. Totes, però, plenes d’humor i tocs poètics. També trobarem missatges ecologistes i alguns relats que trenquen la quarta paret i ens reclamen la nostra participació.

Mireu aquest relat de dues pàgines, per exemple:

Ja ho veieu, línies ben definides, sense filigranes, contínues sorpreses visuals, poc text que afavoreix la lectura als infants a qui els costa, molt de color i diversió assegurada.

En aquest “Uxío i amics” hi ha dos personatges que acompanyen el noi. Un és l’Ana, la seva millor amiga, la veiem a la coberta, i l’altra és la gosseta Rosenda, que també hi apareix a la coberta.

Una alenada de vida, recomanada per als infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Autor: Martín Romero
Il·lustrador: Martín Romero
Traducció: Adriana Plujà
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2023

«Cartes d’amor de 0 a 10», en format còmic

Fa uns vuit anys a la col·lecció Nandibú (editorial Pagès) es va publicar “Cartes d’amor de 0 a 10” i va ser un encert perquè la novel·la va tenir força èxit entre els nois i noies. Ara estem de sort perquè una altra editorial, Blackie Books, ha tornat a editar aquest relat però en format còmic, amb unes il·lustracions amables, senzilles però efectives. Un altre encert que ajudarà a passar bons moments de lectura als infants i joves.

Conec una llibretera que em va dir en certa ocasió que aquest és un relat que l’ha recomanat manta vegades (a nois i adults) i que té l’èxit assegurat, pel seu humor i la seva sensibilitat. Hi estic d’acord.

La història que ens explica la Susie Morgenstern es centra en un noi, l’Ernest, que té deu anys i una vida força ensopida i trista. Viu amb la seva àvia Nina de 80 anys i la Herminia, una institutriu que es cuida de la casa. La mare de l’Ernest va morir en néixer ell i el pare està desaparegut.

Amb aquest panorama, la vida del noi no sembla tenir cap al·licient. La casa sembla del segle XIX, no tenen televisió, ni telèfon ni surten mai a passejar o a dinar fora. Aixó sí, l’Ernest és un noi força guapot i va sempre molt ben vestit. De fet, a les imatges del còmic el veiem amb corbata i ben vestit. Té un encant especial.

Un dia, arriba una noia, la Victòria, a la seva classe i aquí el relat fa un gir espectacular perquè la noia és un terratrèmol, xerraire, divertida i optimista. Es farà amiga de l’Ernest i el traurà del seu ensopiment.

I les cartes? No les veiem fins a les darreres pàgines i serviran per emplenar el buit, l’absència dels pares, que ha tingut el noi durant deu anys.

Un còmic molt recomanable sobre la joie de vivre que ens fa somriure i ens fa venir ganes de viure com si no hi hagués un demà. Amb happy end, naturalment.

Les il·lustracions de Thomas Baas estan molt ben fetes, de línia clara.

LES DADES:
Títol: Cartes d’amor de 0 a 10
Autora: Susie Morgenstern
Il·lustrador: Thomas Baas
Traductora: Marina Espasa
Editorial: Blackie Books
Pagines: 86
Barcelona, 2023

«Hi havia una forma», un conte geomètric

Fa uns trenta anys, amb els infants de cinc i sis anys explicàvem un conte d’en Tonucci que es deia “Il paese dei quadrati” (no recordo on l’havíem aconseguit però corria per la biblioteca escolar). Més tard, l’any 2010, es va publicar en castellà (El país de los cuadrados). L’explicàvem i després fèiem amb cartró quadrats i triangles amb els costats units amb enquadernadors pels vèrtex. Era sorprenent comprovar com els triangles són indeformables i en canvi els quadrats es torçaven de seguida. M’ha vingut al cap aquests dies veient el drama de Síria i de Turquia on el terratrèmol ha fet caure edificis sencers.

Un altre llibre fet amb figures geomètriques i que val molt la pena és «Hi havia una forma». És un relat a camí del conte tradicional oral i l’àlbum, amb un disseny molt modern.

Comença com un conte popular. Diu: Hi havia una vegada, erigit al cim d’un precipici esmolat, un castell immens anomenat Punxerutdretidur. El rei i la reina que hi regnaven eren molt exigents. Només hi toleraven subjectes fets de línies dretes i d’angles punxeguts…

Tot el regne era recte, molt rígid. No hi havia lloc per a corbes ni fantasies estranyes. Tot recte. El rei la reina no suportaven que la seva descendència no fos igual de recta i, per això, no estaven gaire contents amb els seus fills perquè si l’un era molt ondulat, l’altre era massa tou, i el tercer s’havia inflat, etc. fins que va néixer la princesa, una triangle equilàter, amb línies perfectes i angles purs. La seva simetria era total. El Rei la Reina van dipositar totes les esperances de futur en la princesa Triangle.

Va arribar el dia que la princesa havia de triar pretendent, i el seu criteri va ser ben diferents del dels seus pares. Ja ens ensumem que triarà un personatge curiós, rosat i arrodonit com un xiclet, per complicar-ho tot més.

“Hi havia una forma” està molt ben editat i té una estructura curiosa perquè la narració ens recorda els tebeos antics, aquells que duien el text a la part de sota, en una mena de caixa. També hi ha frases destacades en blanc sobre fons negre (com les pel·lis mudes de Charles Chaplin, per exemple)

És un àlbum molt recomanable perquè ajuda a imaginar el relat com fan els contes narrats de viva veu. Les il·lustracions són senzilles i entenedores.

Si el llegiu en veu alta com si es tractés d’un text teatral fa molt d’efecte.

Recomanable a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Hi havia una forma
Text i il·lustracions: Cruschiform & Gazhole
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Barrett
Pàgines: 60
Sevilla, 2022

Els plans per anar al més enllà, segons Shinsuke Yoshitake

Els llibres de Shinsuke Yoshitake solen ser una garantia d’èxit. Recordem «Ser o no ser… una poma», «Atascado», «Aquest robot soc jo» i altres.

L’octubre passat, l’editorial “Libros del zorro rojo” va publicar «Com serà el més enllà?» i a la ressenya que van fer expliquen el següent:

En Kenta descobreix un quadern ple de dibuixos i apunts del seu avi sobre «l’altre món», concretament, els seus plans per a després de morir. Aquesta llibreta reuneix un pla de viatge, l’equip imprescindible per gaudir del paradís, les coses en què li agradaria reencarnar-se, com imagina els déus i deesses, i fins i tot els seus models de tombes preferits.

«Com serà el més enllà?» és una lectura senzilla, agradable i, sobretot, divertida que explora les idees d’un avi sobre què passarà quan es mori. Un nen troba un quadern que va escriure el seu avi on explica com s’imagina que serà el que es trobarà quan mori, com quin serà l’equip que li caldrà per anar al cel, amb quins Déus es trobarà, quines coses li passaran, si va a l’infern, quina tomba li agradaria tenir, etc.

El nen llegeix el quadern i, al final, decideix que ell també pot escriure un quadern que reculli les idees sobre la mort, sobre què passa quan perdem algun ésser estimat.

M’ha agradat perquè de llibres sobre la mort n’hi ha moltíssims, tot i que el tema no és fàcil d’abordar a casa o a l’escola, però aquest té un punt diferent, amb idees genials. Mireu la pàgina on explica el seu equip per anar al cel.

El relat explica creences que potser no compartim (per exemple es parla de reencarnació) i ens ofereix l’oportunitat de contrastar-les amb les nostres.

Recomanat a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: Com serà el més enllà?
Autor: Shinsuke Yoshitake
Il·lustrador: Shinsuke Yoshitake
Traductora: Verònica Calafell
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

Noves aventures de N’Esteisi i en Pimiento!

El 2 d’abril de 2022, d’això ja fa set mesos, durant la inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO vam tenir notícia que es publicarien noves aventures que s’afegirien a les setze ja existents.

Des d’aquell moment hem estat pendents del correu i de les xarxes socials buscant una pista que ens digués que el llibre ja havia sortit. Ara, després d’aquesta espera nerviosa hem pogut gaudir —parafrasejant la cançó d’en Serrat «tanto tiempo esperándote»— amb aquestes cinc noves aventures esbojarrades que ens fan riure i ens fan pensar en com som, o en com podem arribar a ser, les persones.

A diferència dels anteriors llibres, aquest és de tapa dura i amb un format més generós i agradable de llegir.

Els personatges són les mateixes noies que conviuen amb n’Esteisi: la Chelsi i la Kimberly, les seves millors amigues, la Shannon i la Brenda com a elements antagònics, les germanes de N’esteisi, la mestra Madame Baguette i la incorporació de la inspectora Rosita. I en Pimiento i la seva família de les Muntanyes Planes del Nord, naturalment.

Les cinc històries plantegen temes diversos.

A la primera, n’Esteisi se les empescarà, amb l’ajuda d’en Pimiento, per convertir-se en youtuber. Les seves germanes se’n riuen d’ella perquè no té seguidors, així és que té una idea i només li caldrà anar a cals xinos i comprar un parell de disfresses per fer-se passar per les seves germanes.

La segona es titula “n’Esteisi i la covid” i aquí aconseguirà fer-se passar per infermera que ve a fer una PCR a les companyes d’escola, però amb un bastonet una mica especial.

A la tercera va de visita a casa dels familiars d’en Pimiento i gairebé no la deixen dormir. A la quarta es fa el seu propi banyador de sirena —a la piscina totes les altres nenes van vestides de sirena. A la última reben la visita de la inspectora Rosita per comprovar com és el menjador de l’escola.

N’esteisi continua tan melodramàtica com sempre però la seva voluntat d’aconseguir tot allò que es proposa és formidable malgrat que, de vegades, les coses no surten com ella pensava.

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento són ideals per a infants d’entre sis i nou anys, sempre i quan no siguin “moneiotes” ni “jipilichis”.

Moltes gràcies a tots els fans de “Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento” per la seva col·laboració ajudant a crear noves històries, encara més genials, si cap.

LES DADES:
Títol: No m’agraden les moneiotes!
Autor: Juan Feliu
Il·lustrador: Juan Feliu
Traductors del castellà: Txell Freixinet/Juan Feliu
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2022

«En tu cabeza», el poder de la imaginació

Feia mesos que no en sabia res d’Océano Travesía i fa un parell de setmanes vaig coincidir amb la Sònia, la persona que distribueix els llibres d’aquesta editorial. Vam estar xerrant i em va mostrar aquest àlbum d’aparença senzilla.

A la coberta es veu una mena d’explosió i un grapat d’objectes i animals que surten disparats en totes direccions. “En tu cabeza” diu el títol, i ens recorda aquella metàfora que usem quan diem: “M’esclatarà el cap”.

És un llibre amb pàgines de cartró i cantonades arrodonides que ens fa pensar en infants molt menuts i ens equivoquem.

Obrim el llibre i a la primera doble pàgina veiem la cara d’un nen somrient i una advertència. Fins aquí, tot en ordre, però a la segona pàgina comença l’aventura.

Una veu en off, la del narrador, envia una ordre negativa a la cara de l’infant que té els ulls tancats i està concentrat, escoltant.

L’ordre diu: NO has de pensar en un ELEFANT


I, esclar, a la pàgina següent… què hi apareix? Un ELEFANT!

Ja tenim el fil narratiu encetat. La veu en off proposa un altre objecte: NO pensis en un PARAIGÜES!

I, patapam! Talment com si fos màgia a la pàgina següent apareix allò que suposadament no hem de pensar, el paraigües!

El joc està en marxa. Segurament us recorda uns altres llibres genials que també juguen amb el lector —«El punt», «No deixeu que el colom condueixi l’autobús»— i el que ve després és un enfilall d’objecte i situacions divertides en un joc formidable que potencia la imaginació de l’infant en una espècie de bogeria delirant.

El llibre ens fa pensar que tot és possible en el món de la fantasia. Així, l’elefant tindrà una ensopegada i caldrà avisar l’ambulància i… Però és millor que no us ho expliqui. És molt enginyós, de debò.

Una història alegre, amb un final divertit! Com a mestres, és un llibre que va molt bé per encetar una sessió de narració de contes.

També té moltes possibilitats plàstiques, de conversa, de creació, dramàtiques, etc.

Per a infants d’entre quatre i set anys.

LES DADES:
Títol: En tu cabeza
Autor: Matthieu Maudet
Il·lustrador: Matthieu Maudet
Traductora: Juana Inés Dehesa
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 32
Mèxic, 2022

La colla d’en Charlie Brown està de celebració

Quina emoció tan gran quant trobes una lectura que tenies oblidada i, de cop i volta, et fa venir records agradables de joventut, en el meu cas molt llunyana. Les tires còmiques d’en Charlie Brown les vaig descobrir gràcies a un bon amic de qui també fa molt de temps que no en sé res. Les seves aventures em van enganxar perquè en Charlie tenia un punt de timidesa, de noi a qui no li surt res bé, que sempre perdia en els partits de beisbol (els personatges viuen als Estats Units) i que era el prototip d’antiheroi molt semblant a les nostres misèries com a infants i joves d’un país força deprimit.

Encara guardo alguns del títols. Estan força atrotinats i esgrogueïts però me’ls estimo.

Aquest mes d’octubre se celebra que fa cent any va néixer el seu creador, Charles Schultz, i els de l’Editorial Meraki han estat molt encertats publicant novament «En Charlie Brown i companyia» i «Snoopy Cowabunga».

La trama d’aquests còmics dibuixats per Schulz gira al voltant d’uns nens que es mouen per l’escola, per les voreres dels carrers i per la pista de beisbol. Solen viure situacions d’infelicitat, d’incomprensió, de relacions amoroses no correspostes.

A part d’en Charlie Brown, hi ha el seu gos Snoopy (el que ha venut milions de samarretes amb la seva imatge) i la seva qualitat és la recerca de la vida fàcil (i de molestar als altres, que també li provoca cert plaer, esclar)

Altres personatges són en Linus que és el millor amic del protagonista i és un filòsof enganxat a una manta que li dona seguretat.

La Lucy, una nena saberuda que vol ser la líder del grup.

La Sally, la germana petita del Charlie, té problemes a l’escola perquè no li interessa gens i sovint acaba al consultori de la Lucy.

Hi ha altres nois que apareixen esporàdicament com la Patty, en Pig-Pen, l’Schroeder, etc.

Ah! i el gran Woodstock, l’ocell amic del Snoopy que parla en un llenguatge que només el gos entén.

La gràcia de les historietes és que en Charlie encara que les coses no li surten bé, sempre persisteix, mai no es rendeix, parla amb els amics perquè sap que parlant (o discutint) i escoltant-se els uns als altres, la vida és mes fàcil.

Del primer volum «En Charlie Brown i companyia» podem llegir a la contracoberta:

Pobre Charlie Brown… Quan no s’escalfa el cap perquè és un cagadubtes, el turmenta l’arbre que es menja els estels, perd l’enèsim partit de beisbol o continua terriblement enamorat de la noieta pèl-roja. Per sort, en Charlie sap que els amics sempre li faran costat: des del filòsof en miniatura que és en Linus, passant pel seu receptor a prova de bombes, l’Schroeder, fins al seu quisso lleial, que tant se l’estima, l’Snoopy! Descobreix la colla d’amics fidels d’en Charlie Brown amb aquest recull de vinyetes de Charles M. Schulz!

I de «Snoopy Cowabunga» diuen:

A l’Snoopy li encanta dormir i fer el dropo, però també es pren la vida com una gran aventura i es fica en mil peripècies d’una comicitat entranyable. A les tires de Cowabunga! el quisso d’en Charlie Brown s’esforçarà per dominar els esports dels humans, s’endinsarà al bosc
per demostrar la seva vàlua com a «ca de colla» i gaudirà de la companyia del seu amic alat, en Woodstock. A més, la seva gran personalitat no passarà pas desapercebuda entre els companys d’en Charlie.

LES DADES:
Autor: Charles M. Schulz
Il·lustrador: Charles M. Schulz
Traductor: Yannick Garcia
Editorial: Meraki
Pàgines: 216
La Seu d’Urgell, 2022

Exposició a la Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022