«Flores salvajes», un relat amb un final sorprenent (o no)

Quan veiem en una pel·lícula que el protagonista se’n va a dormir i tanca els ulls, ja sabem que el que vindrà després no és real, és el seu somni. És un bon recurs, una mica “sobat” però efectiu.

A la literatura infantil, darrerament he trobat un altre recurs que s’hi assembla. Ens expliquen una història més o menys estranya o surrealista i al final, a la darrera pàgina, de manera sobtada i sorprenent, el relat agafa una altra dimensió i llavors ho entenem tot. Em va passar amb el llibre «Vull ser reina» que vam comentar el mes de desembre passat https://jaumecentelles.cat/2021/12/22/en-will-el-guerrer-vol-ser-reina/ i m’ha tornat a succeir amb aquest «Flores salvajes».

El relat comença amb un accident d’avió que cau en una illa i del que només sobreviuen tres noies. Són germanes (dues aparentment grans i una tercera més petita amb ulleres i botes grogues). Com que sembla que no els afecta gaire perquè comencen a explorar i s’obliden de l’accident de seguida, com a lector et fas preguntes i no entens què esta passant. Com és que no estan afectades? On són la resta de passatgers?

Les tres germanes decideixen explorar l’illa que és una mena de jungla on troben plantes exòtiques, papallones i altres animals. Les plantes parlen, hi ha un goril·la de butxaca, un drac, etc. Són situacions una mica estrambòtiques fins que al final, ja ho hem apuntat, tot pren sentit. Llavors has de tornar a començar i gaudir de la lectura, d’una manera més relaxada i tranquil.la, sabent el perquè de tot plegat.

Les imatges són boniques, fetes amb tintes i aquarel·les i es pot seguir la història sense els diàlegs. És una bona lectura per als infants de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Flores salvajes
Autor: Liniers
Il·lustrador: Liniers
Editorial: Impedimenta
Pàgines: 40
Madrid, 2021

«Fora disfresses!», uniformes sí, uniformes no

Al DIEC2 llegim:
Uniforme: Vestit específic i distintiu dels membres d’alguns cossos socials, o d’algunes institucions, empreses, etc. Els uniformes dels artillers de plaça. L’uniforme de la Guàrdia Urbana. Un uniforme escolar.

A l’escola on anava de petit, a l’Institut o la Universitat mai vaig portar uniforme. El primer que vaig tenir era aquell de quan els nois havíem de fer un servei militar. Després, durant els anys que he estat a l’escola, els infants han anat amb la roba que els hi ha complagut. Només algunes indicacions per a les famílies: Una bata (la que us agradi) amb els botons al davant, roba còmoda i poca cosa més. Els mestres, també amb una bata que ens protegeix de la pols, les taques de pintura i els mocs dels nens. Parlo d’un centre públic del barri de Sant Josep, a l’Hospitalet. A molts altres centres que he conegut, era igual.

També hi ha escoles on l’uniforme és obligatori. Potser per a les famílies és còmode i pràctic. O tal vegada crea un sentiment de pertinença a la mateixa tribu, no ho sé. Potser hi ha qui ho pot argumentar molt bé i defensar-ho. Però no ho acabo de veure… la imaginació i tal.

Un dels llibres que m’han agradat i m’han fet repensar la qüestió és «Fora disfresses!» i planteja aquesta qüestió però donant-li la volta perquè el protagonista, en Pau, es pregunta perquè ha d’anar disfressat a l’escola, volent dir que l’uniforme no l’identifica, perquè ell preferiria posar-se un tutú, unes ales de fada o el seu vestit d’astronauta, com quan és a casa.

«Fora disfresses!» és un llibre adequat per a cicle mitjà i està ben escrit, amb una trama que et fa somriure sovint i sobretot, sobretot, amb un argument ben resolt.

Si us atreviu a posar-lo en mans dels vostres alumnes, aconseguireu que passin una bona estona, que es creï opinió i debat al respecte, i sobretot que vegin que la possibilitat d’imaginar noves maneres de relacionar-nos, de vestir, és allò que ens permet ser més feliços.

Les il·lustracions de l’Anna Baquero són efectives i boniques, amb unes cares força expressives on destaquen els ulls dels nois. Ai! La coberta amb la motxilla d’en Pau per on s’escola la roba d’estrelles i la mirada de felicitat del noi. Bonica.

M’agrada la frase de la contracoberta: Un llibre per descobrir l’alegria contagiosa d’atrevir-se a desafiar les normes absurdes.

LES DADES:
Títol: «Fora disfresses!»
Autora: Bel Olid
Il·lustradora: Anna Baquero
Editorial: laGalera
Pàgines: 72
Barcelona, 2021

En Ramon Besora visita l’Espai

Una de les primeres visites a l’«Espai Llamps i Centelles» ha estat la d’en Ramon Besora, escriptor i poeta, encara que ell no s’està mai de recordar que, sobretot, es considera mestre.

En Ramon arriba puntual i carregat d’una bossa de llibres, d’aquells que són els tresors que va editar a l’època en que va dirigir Barcanova, Aura Comunicacions i Aliorna.

Ens asseiem i comencem a parlar com ho fan els amics, en conversa distesa i anant d’un tema a un altre. En Ramon és home cultivat, viatjat, amb una memòria increïble per recordar llocs, noms i anècdotes personals. Els que estem escoltant les seves vivències i, sobretot, els seus projectes futurs, ens sorprèn i ens meravella com ha anat ideant, gestionant i duent a terme les propostes més inversemblants, des de les exposicions —com la dels objectes impossibles— fins al darrer itinerari poètic que segueix el camí de les Fonts a Peramola.

Estic molt content perquè ha comptat amb mi per acompanyar-lo en un parell de projectes (encara secrets) que em farà il·lusió compartir en aquest blog més endavant.

Ara, perquè us en feu una idea de les coses que fa, només tres exemples de les accions properes durant el mes de novembre.    

El dia 5 de novembre a les 19:00 hores, a l’Hospitalet, a l’Auditori Barradas, inaugura l’exposició, inclosa en el Festival Acròbates, ABECEDARI Solidari, un homenatge a Miquel Martí i Pol per part de diferents artistes i escriptors que s’han inspirat en els haikus escrits pel poeta en un llibre ideat, maquetat i editat per en Ramon. Allà hi serem, per fer-li costat. Podeu veure la informació a:

http://www.auditoribarradas.cat/detallAgenda.aspx?101ly2qazAfSavi6vUMcDOwZCVDMhQJFodXUTnrLs1ppzQ0yPxwEMkwv2AjBFimpR3Qx

El 20, a les 11 del matí, a Roda de Ter, amb motiu de les Jornades Miquel Martí Pol, al teatre Eliseu, la companyia Cacauet Teatre presenta un espectacle de petit format amb titelles i música en directe sobre el conte «El conillet que volia pa de pessic» i altres textos d’en Ramon Besora. Per a públic familiar. Ho podeu veure a

Espectacle «El conillet que volia pa de pessic». Amb la presència de l’autor Ramon Besora

I encara el dissabte 27 a Peramola, una visita guiada pel mateix Ramon a la Passejada literària pel camí de les Fonts. Es tracta d’una activitat adreçada als mestres de l’Alt Urgell. N’informarem en el seu moment perquè és molt probable que també estiguem allà.

Ah! I entretant va publicant llibres de poesia per a infants. El darrer es diu «Les oques van descalces» i va acompanyat d’unes boniques il·lustracions de la Natasha Domanova. La gracia d’aquest poemari, a banda dels textos, és que al final hi ha uns codis QR amb els poemes cantats per diverses veus i també hi ha les partitures per si us animeu a cantar amb els vostres fills o alumnes. El llibre conté 13 poemes i 9 endevinalles.

Un poema, per exemple, és aquest:

I una endevinalla:

LES DADES:

Títol: Les oques van descalces

Autor: Ramon Besora

Il·lustadora: Natasha Domanova

Editorial: Edebé

Pàgines 48

Recomanat per a cicle infantil

A la nit, es posa en marxa «La feria de medianoche»

L’any 2019 vaig comprar un llibre pop up que em va encantar i vaig pensar que algunaeditorial el traduiria i el publicaria a casa nostra. No ha estat així, de moment. Es titula “Les lueurs du soir” i és poètic i bonic perquè ens porta l’esplendor d’una nit estelada.


Explica com una nena i el seu pare viuen en un poble de pescadors i una nit van amb la seva barca a veure l’espectacle de les estrelles al cel i la llum de la lluna reflectida a l’aigua del mar. Com que és un pop up les pàgines permeten moure discos que fan saltar els dofins, fan brillar les estrelles i il·luminen els llums del far i, sobretot, una sínia que atrau la noia i el pare perquè és festa major al poble.


L’exemplar el tenia guardat fins que he vist “La feria de medianoche” de Gideon Sterer, publicat per Edelvives. Va ser una recomanació de la llibretera Montse Marcet. És un àlbum sense text (bé, només hi ha una petita explicació a la contraportada i algun rètol en alguna pàgina) que ens narra l’arribada d’una troupe de les que arriben a les ciutats i pobles quan és festa major i que tots coneixem. En aquest cas, però, el recinte firal està a tocar d’un bosc i durant la nit, quan la fira és buida, els animals s’aventuren a passar una nit màgica i memorable.


Quan en mapatxe tira de la palanca, les muntanyes russes i les atraccions es posen en marxa en una explosió de llum i de color. Cérvols que es gronxen als gronxadors de cadiretes, un ós que guany un ós de peluix, un teixó conduint un cotxe dels autos de xoc, etc. Un espectacle fascinant.


Un llibre que ens acosta a la imatge benèvola dels animals, que ens els fa estimar i ens fa pensar en ells com criatures amables, intel·ligents i nobles que mereixen el nostre respecte. Serà veritat que les bèsties també disfruten jugant?

“La feria de medianoche” és un àlbum misteriós que val pena posar en mans dels infants.

Veieu-ne la presentació que fan els de l’editorial Edelvives:
https://www.youtube.com/watch?v=c3SXC3pQyJQ

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La feria de medianoche
Autor: Gideon Sterer
Il·lustradora: Mariachiara di Giorgi
Editorial: Edelvives
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

Cooperar per escriure

L’escriptura és una de les activitats que més costen als nostres alumnes. Hi ha una certa reticència a deixar-se anar a l’hora d’escriure textos (poètics, de ficció o informatius, tant se val) perquè sovint es tracta d’una tasca que es fa en solitari i, a més, s’afegeixen les dificultats de comprensió lectora i la manca de pràctica.

Sabem que només al voltant d’un trenta per cent dels infants són prou competents en escriptura i aquesta dada ens obliga a incrementar les hores de dedicació a aquesta activitat.

Si volem superar les mancances, cal una pràctica regular. En temps de tota mena de pantalles, costa captar l’atenció dels alumnes i que s’afeccionin a gaudir d’aquest moment de trobar-se amb ells mateixos per compartir idees, ser capaços de crear alguns pensaments o reflexions atractives. Per això, emprem diversos recursos per aconseguir que els infants activin les ganes d’escriure i inverteixin el temps que sigui necessari en fer córrer el bolígraf sobre el full blanc, deixant aquell rastre de color blau que mostra les seves produccions.

Dues de les idees més reeixides per aconseguir corregir aquest dèficit impliquen que l’escriptura sigui divertida i compartida. Perquè sigui divertida i compartida, cal que sigui creativa i cal que l’infant hi posi de la seva part una mica d’imaginació i d’esforç.

Hi ha nombroses accions engrescadores mitjançant les quals els alumnes aprenen a definir els personatges, construir els escenaris, escriure diàlegs o estructurar el relat de manera correcta. A la revista GUIX del mes de novembre en presentem algunes com «paraules a l’atzar», «aventura a les fosques» o «el cercle creatiu»

Es tracta d’activar el motor de l’escriptura i d’oferir enunciats engrescadors, idees divertides o esbojarrades, perquè es converteixen en perles sortides de la mà de l’escriptor que comença a gaudir escrivint.

Quan aconseguim que els alumnes entrin en el món de l’escriptura de manera eficaç, no només els hem donat quatre trucs o tècniques més o menys exitoses, també els hem proporcionat la possibilitat d’obtenir la clau que obre la porta a un dels descobriments més formidables de la nostra societat.

Podeu llegir l’article sencer a la secció «viure l’escriptura» de revista GUIX (AULA, en castellà) del mes de novembre de 2020.

 

 

«La meva Guia, el meu Capità», veure més enllà de les limitacions visuals

A cada grup classe hi ha algun alumne amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, col·lega, amic, veí, la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Una eina magnífica per fer-ho evident és la literatura infantil i juvenil, i un dels autors més sensibles a aquestes realitats és en Gonzalo Moure. Potser recordareu l’extraordinària novel·la «El síndrome de Mozart», que narra les peripècies d’un noi afectat per la síndrome de Williams. Ara, ha publicat «La meva Guia, el meu Capità» on explica, amb força emoció i amb unes imatges molt boniques, l’amor entre un pare cec i la seva filla. I ho fa, resseguint el camí de casa a l’escola en un trajecte que sembla una aventura per la selva amb criatures salvatges, sons fascinants i altres misteris.

De camí a l’escola, el pare i jo avancem per una selva de llums
i ombres. I de sons. Juguem a endevinar cotxes-animals:
–Aquest és un Panda.
–Escolta! Un Escarabat!
–Un Jaguar, un Jaguar!
–M’ha semblat sentir un Seat León.
I somien arribar a sentir algun dia un Chevrolet Impala.
O un Ford Mustang, un cavall salvatge galopant per la ciutat!

Les il·lustracions són de la Maria Girón, que es manté fidel al seu estil, amb fons blancs, perspectives contrapicades, vistes des del darrera, com a l’anterior «L’espera».

Si us interessa el tema, un document molt útil és la bibliografia comentada «La discapacidad en la literatura infantil y juvenil» editat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i que podeu descarregar on-line, o clicant a: https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20396/Discapacidadyliteratura.pdf.

Presenta un panorama força exhaustiu de les obres per a infants i joves i recull articles que ho analitzen des de diverses perspectives.

«La meva Guia, el meu capità» el recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La meva Guia, el meu Capità
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

Indis i pirates

Ahir es va presentar la reedició del segon llibre de la col·laboració del tàndem Alcántara-Gusti. Es diu “El jove guerrer” i continua la saga iniciada per “El pirata valent”.
A la llibreria Al·lots, amb la presència de l’autor i de l’il·lustrador vam poder gaudir de les seves explicacions i de com es va gestar aquesta petita joia que —30 anys després i descatalogada fa molt de temps—, l’editorial Kalandraka ha recuperat i traduït al català, al gallec, a l’èuscar, al portuguès, a l’italià i al castellà.
Va ser una presentació bonica i vam poder sentir de la veu de la Paula Jarrín els rodolins que la Tina Vallés ha traduït al català amb força encert.
Hi va haver algunes intervencions de companyes mestres que han treballat les aventures d’en Joanet, el pirata, i moltes explicacions sobre el perquè de les il·lustracions.
Vam acabar fent-nos una foto “fent l’indi” que és quelcom que sempre ve de gust.

EN CARA PINTADA ÉS UN JOVE GUERRER
DE LA TRIBU DELS VOLEM-SER.
EN TOT EL POBLAT NO HI HA CAP COM ELL,
HO SAP FINS I TOT EL MÉS PASSERELL…

El llibre ens narra les peripècies d’un infant, en Joanet, que juga a ser el més valent de l’oest americà. Les il·lustracions segueixen l’estètica de les pel·lícules d’indis i vaquers i el protagonista, el mateix Joanet que jugava a fer de pirata, mostra de nou la seva il·limitada capacitat per convertir qualsevol objecte en un plomall d’indi, la muntura més veloç o l’arc més precís. Bé, al final la veu eixordadora de la mare, el farà tornar a la realitat.
Una bona proposta per als infants de P-3

LES DADES:
Títol: El jove guerrer
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 14
Barcelona, 2019
Hi va haver sessió de dedicatòries i signatures i tothom content cap a casa amb el guerrer i el pirata sota el braç.

L’autor i l’il·lustrador, gran equip!

Alguns dels assistents a la presentació. Aquest era l’ambient!

Amb en Ricardo Alcántara i la Laura Lagunas.

Arquitectes de relats

A l’escola, ajudem els infants a crear bastides literàries que els empenyin a escriure amb seguretat, convençuts que ho poden fer i que el resultat serà formidable però escriure és una activitat complexa i difícil. Implica més operacions mentals i físiques que la lectura i requereix un esforç d’atenció i memòria on entren en joc diversos coneixements:

  • Primer cal codificar o identificar els fonemes que componen les paraules i seleccionar les lletres que les transcriuen.
  • Després s’ha d’estructurar la frase: Recordar com s’escriuen les paraules i quines irregularitats presenten (concordances, variacions segons el context, sufix, etc.)
  • També ajuda força dominar la grafia perquè si s’ha practicat prou i l’infant ha adquirit velocitat i fluïdesa, els automatismes faciliten la concentració i s’alliberen recursos de memòria i d’atenció que es concentren en la redacció. A més, escriure a mà permet una millor memorització que amb el teclat.
  • El més complicat és construir el relat que es fabrica de manera similar com els arquitectes dissenyen i construeixen edificis, però substituint els maons per paraules. Els contes que sentim i els escrits que llegim se sostenen en una estructura que es perd en la nit dels temps i que sempre és la mateixa, sortosament.

Al número d’abril —454— de la revista GUIX expliquem una activitat anomenada «Encontres insòlits» per ajudar els infants a trobar inspiració mitjançant cartes aleatòries, unes targetes de paraules fàcils d’elaborar i un recurs força útil.

Només cal trobar paraules, anotar-les i classificar-les per temes o com sembli millor (noms propis, adjectius, proverbis, frases poètiques, objectes d’un determinat color, paraules curioses o estranyes, llocs, etc.)

Es col·loquen en capsetes de cartró, en sobres, dins d’un barret, a la prestatgeria de l’aula o en una maleta. Vindrà a ser com el frigorífic, rebost o fons d’armari on trobar la inspiració que ens empeny envers l’escriptura. A l’article expliquem una de les capses més senzilles d’elaborar, la de “Personatges” i els passos a seguir per construir un relat partint de les cartes.

L’article complet el trobareu a la secció «viure l’escriptura» de la revista AULA (castellà) i GUIX (català)