A la nit, es posa en marxa «La feria de medianoche»

L’any 2019 vaig comprar un llibre pop up que em va encantar i vaig pensar que algunaeditorial el traduiria i el publicaria a casa nostra. No ha estat així, de moment. Es titula “Les lueurs du soir” i és poètic i bonic perquè ens porta l’esplendor d’una nit estelada.


Explica com una nena i el seu pare viuen en un poble de pescadors i una nit van amb la seva barca a veure l’espectacle de les estrelles al cel i la llum de la lluna reflectida a l’aigua del mar. Com que és un pop up les pàgines permeten moure discos que fan saltar els dofins, fan brillar les estrelles i il·luminen els llums del far i, sobretot, una sínia que atrau la noia i el pare perquè és festa major al poble.


L’exemplar el tenia guardat fins que he vist “La feria de medianoche” de Gideon Sterer, publicat per Edelvives. Va ser una recomanació de la llibretera Montse Marcet. És un àlbum sense text (bé, només hi ha una petita explicació a la contraportada i algun rètol en alguna pàgina) que ens narra l’arribada d’una troupe de les que arriben a les ciutats i pobles quan és festa major i que tots coneixem. En aquest cas, però, el recinte firal està a tocar d’un bosc i durant la nit, quan la fira és buida, els animals s’aventuren a passar una nit màgica i memorable.


Quan en mapatxe tira de la palanca, les muntanyes russes i les atraccions es posen en marxa en una explosió de llum i de color. Cérvols que es gronxen als gronxadors de cadiretes, un ós que guany un ós de peluix, un teixó conduint un cotxe dels autos de xoc, etc. Un espectacle fascinant.


Un llibre que ens acosta a la imatge benèvola dels animals, que ens els fa estimar i ens fa pensar en ells com criatures amables, intel·ligents i nobles que mereixen el nostre respecte. Serà veritat que les bèsties també disfruten jugant?

“La feria de medianoche” és un àlbum misteriós que val pena posar en mans dels infants.

Veieu-ne la presentació que fan els de l’editorial Edelvives:
https://www.youtube.com/watch?v=c3SXC3pQyJQ

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La feria de medianoche
Autor: Gideon Sterer
Il·lustradora: Mariachiara di Giorgi
Editorial: Edelvives
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

Cooperar per escriure

L’escriptura és una de les activitats que més costen als nostres alumnes. Hi ha una certa reticència a deixar-se anar a l’hora d’escriure textos (poètics, de ficció o informatius, tant se val) perquè sovint es tracta d’una tasca que es fa en solitari i, a més, s’afegeixen les dificultats de comprensió lectora i la manca de pràctica.

Sabem que només al voltant d’un trenta per cent dels infants són prou competents en escriptura i aquesta dada ens obliga a incrementar les hores de dedicació a aquesta activitat.

Si volem superar les mancances, cal una pràctica regular. En temps de tota mena de pantalles, costa captar l’atenció dels alumnes i que s’afeccionin a gaudir d’aquest moment de trobar-se amb ells mateixos per compartir idees, ser capaços de crear alguns pensaments o reflexions atractives. Per això, emprem diversos recursos per aconseguir que els infants activin les ganes d’escriure i inverteixin el temps que sigui necessari en fer córrer el bolígraf sobre el full blanc, deixant aquell rastre de color blau que mostra les seves produccions.

Dues de les idees més reeixides per aconseguir corregir aquest dèficit impliquen que l’escriptura sigui divertida i compartida. Perquè sigui divertida i compartida, cal que sigui creativa i cal que l’infant hi posi de la seva part una mica d’imaginació i d’esforç.

Hi ha nombroses accions engrescadores mitjançant les quals els alumnes aprenen a definir els personatges, construir els escenaris, escriure diàlegs o estructurar el relat de manera correcta. A la revista GUIX del mes de novembre en presentem algunes com «paraules a l’atzar», «aventura a les fosques» o «el cercle creatiu»

Es tracta d’activar el motor de l’escriptura i d’oferir enunciats engrescadors, idees divertides o esbojarrades, perquè es converteixen en perles sortides de la mà de l’escriptor que comença a gaudir escrivint.

Quan aconseguim que els alumnes entrin en el món de l’escriptura de manera eficaç, no només els hem donat quatre trucs o tècniques més o menys exitoses, també els hem proporcionat la possibilitat d’obtenir la clau que obre la porta a un dels descobriments més formidables de la nostra societat.

Podeu llegir l’article sencer a la secció «viure l’escriptura» de revista GUIX (AULA, en castellà) del mes de novembre de 2020.

 

 

«La meva Guia, el meu Capità», veure més enllà de les limitacions visuals

A cada grup classe hi ha algun alumne amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, col·lega, amic, veí, la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Una eina magnífica per fer-ho evident és la literatura infantil i juvenil, i un dels autors més sensibles a aquestes realitats és en Gonzalo Moure. Potser recordareu l’extraordinària novel·la «El síndrome de Mozart», que narra les peripècies d’un noi afectat per la síndrome de Williams. Ara, ha publicat «La meva Guia, el meu Capità» on explica, amb força emoció i amb unes imatges molt boniques, l’amor entre un pare cec i la seva filla. I ho fa, resseguint el camí de casa a l’escola en un trajecte que sembla una aventura per la selva amb criatures salvatges, sons fascinants i altres misteris.

De camí a l’escola, el pare i jo avancem per una selva de llums
i ombres. I de sons. Juguem a endevinar cotxes-animals:
–Aquest és un Panda.
–Escolta! Un Escarabat!
–Un Jaguar, un Jaguar!
–M’ha semblat sentir un Seat León.
I somien arribar a sentir algun dia un Chevrolet Impala.
O un Ford Mustang, un cavall salvatge galopant per la ciutat!

Les il·lustracions són de la Maria Girón, que es manté fidel al seu estil, amb fons blancs, perspectives contrapicades, vistes des del darrera, com a l’anterior «L’espera».

Si us interessa el tema, un document molt útil és la bibliografia comentada «La discapacidad en la literatura infantil y juvenil» editat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i que podeu descarregar on-line, o clicant a: https://sid.usal.es/idocs/F8/FDO20396/Discapacidadyliteratura.pdf.

Presenta un panorama força exhaustiu de les obres per a infants i joves i recull articles que ho analitzen des de diverses perspectives.

«La meva Guia, el meu capità» el recomanem a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La meva Guia, el meu Capità
Autor: Gonzalo Moure
Il·lustradora: Maria Girón
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

 

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

Indis i pirates

Ahir es va presentar la reedició del segon llibre de la col·laboració del tàndem Alcántara-Gusti. Es diu “El jove guerrer” i continua la saga iniciada per “El pirata valent”.
A la llibreria Al·lots, amb la presència de l’autor i de l’il·lustrador vam poder gaudir de les seves explicacions i de com es va gestar aquesta petita joia que —30 anys després i descatalogada fa molt de temps—, l’editorial Kalandraka ha recuperat i traduït al català, al gallec, a l’èuscar, al portuguès, a l’italià i al castellà.
Va ser una presentació bonica i vam poder sentir de la veu de la Paula Jarrín els rodolins que la Tina Vallés ha traduït al català amb força encert.
Hi va haver algunes intervencions de companyes mestres que han treballat les aventures d’en Joanet, el pirata, i moltes explicacions sobre el perquè de les il·lustracions.
Vam acabar fent-nos una foto “fent l’indi” que és quelcom que sempre ve de gust.

EN CARA PINTADA ÉS UN JOVE GUERRER
DE LA TRIBU DELS VOLEM-SER.
EN TOT EL POBLAT NO HI HA CAP COM ELL,
HO SAP FINS I TOT EL MÉS PASSERELL…

El llibre ens narra les peripècies d’un infant, en Joanet, que juga a ser el més valent de l’oest americà. Les il·lustracions segueixen l’estètica de les pel·lícules d’indis i vaquers i el protagonista, el mateix Joanet que jugava a fer de pirata, mostra de nou la seva il·limitada capacitat per convertir qualsevol objecte en un plomall d’indi, la muntura més veloç o l’arc més precís. Bé, al final la veu eixordadora de la mare, el farà tornar a la realitat.
Una bona proposta per als infants de P-3

LES DADES:
Títol: El jove guerrer
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 14
Barcelona, 2019
Hi va haver sessió de dedicatòries i signatures i tothom content cap a casa amb el guerrer i el pirata sota el braç.

L’autor i l’il·lustrador, gran equip!

Alguns dels assistents a la presentació. Aquest era l’ambient!

Amb en Ricardo Alcántara i la Laura Lagunas.

Arquitectes de relats

A l’escola, ajudem els infants a crear bastides literàries que els empenyin a escriure amb seguretat, convençuts que ho poden fer i que el resultat serà formidable però escriure és una activitat complexa i difícil. Implica més operacions mentals i físiques que la lectura i requereix un esforç d’atenció i memòria on entren en joc diversos coneixements:

  • Primer cal codificar o identificar els fonemes que componen les paraules i seleccionar les lletres que les transcriuen.
  • Després s’ha d’estructurar la frase: Recordar com s’escriuen les paraules i quines irregularitats presenten (concordances, variacions segons el context, sufix, etc.)
  • També ajuda força dominar la grafia perquè si s’ha practicat prou i l’infant ha adquirit velocitat i fluïdesa, els automatismes faciliten la concentració i s’alliberen recursos de memòria i d’atenció que es concentren en la redacció. A més, escriure a mà permet una millor memorització que amb el teclat.
  • El més complicat és construir el relat que es fabrica de manera similar com els arquitectes dissenyen i construeixen edificis, però substituint els maons per paraules. Els contes que sentim i els escrits que llegim se sostenen en una estructura que es perd en la nit dels temps i que sempre és la mateixa, sortosament.

Al número d’abril —454— de la revista GUIX expliquem una activitat anomenada «Encontres insòlits» per ajudar els infants a trobar inspiració mitjançant cartes aleatòries, unes targetes de paraules fàcils d’elaborar i un recurs força útil.

Només cal trobar paraules, anotar-les i classificar-les per temes o com sembli millor (noms propis, adjectius, proverbis, frases poètiques, objectes d’un determinat color, paraules curioses o estranyes, llocs, etc.)

Es col·loquen en capsetes de cartró, en sobres, dins d’un barret, a la prestatgeria de l’aula o en una maleta. Vindrà a ser com el frigorífic, rebost o fons d’armari on trobar la inspiració que ens empeny envers l’escriptura. A l’article expliquem una de les capses més senzilles d’elaborar, la de “Personatges” i els passos a seguir per construir un relat partint de les cartes.

L’article complet el trobareu a la secció «viure l’escriptura» de la revista AULA (castellà) i GUIX (català)

Un pirata de 30 anys!

Hi ha editorials, com Mars (de l’Associació de mestres Rosa Sensat) o Kalandraka, que aposten per reeditar els clàssics de la literatura infantil i juvenil perquè continuïn ben vius els bons libres que d’altra manera només podríem consultar (amb sort) en algunes biblioteques.
De llibres que ara fan 30 anys hem anat parlant durant aquests mesos i hem recordat l’aniversari de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, la Matilda o l’Elmer. Aquesta setmana he pogut explicar El pirata valent, un altre que en fa trenta i que ha tornat a circular amb una nova traducció de l’Helena García.

El Pirata valent és ideal per als infants de cicle infantil. Conté frases senzilles i ben rimades. El llibre ens parla d’un nen, en Joanet, que imagina que és un pirata i se les empesca per jugar a navegar, perseguir altres vaixells, desenterrar tresors ocults en illes llunyanes, etc., fins que una veu el crida a berenar, moment en què es treu el mocador del cap, el pegat de l’ull, deixa l’espasa i la bandera i baixa corrent perquè sap que per ser un pirata valent cal berenar sempre molt bé.
He pogut viure l’experiència de narrar-lo amb alumnes de l’escola Gras i Soler el dia que l’autor, en Ricardo Alcántara, els va anar a visitar i ho vam xalar molt.
Les mestres van preparar la visita amb molt de carinyo i va ser sorprenent quan en Ricardo va entrar a la biblioteca i va veure els cinquanta infants amb màscares amb la seva cara. Allò semblava el combo “Ricardo y los ricarditos”… quin fart de riure!

LES DADES:
Títol: El pirata valent
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Helena García
Editorial: Kalandraka
16 pàgines
22 x 18 cm
ISBN: 9788416804658
Barcelona, 2019

 

Com es pot despertar i mantenir la FANTASIA I LA IMAGINACIÓ?

Ara, els infants saben tantes coses que aviat no creuran en les fades, i cada vegada que un infant diu «jo no crec en les fades», hi ha una fada en algun lloc que cau morta. James M. Barrie.

Per l’escriptor Gianni Rodari, l’escola de l’atenció i de la memòria ha esgotat el seu temps, cal una escola on entrin la creativitat i la imaginació. La fantasia no s’oposa a la realitat, sinó que és un instrument per conèixer i explorar la realitat, per explorar el llenguatge i totes les possibilitats i per veure què en surt quan fas xocar paraules.

Quina és la importància de mantenir i enriquir la fantasia, la imaginació i la màgia en la infància?,
Com es treballa el món emocional a través de la fantasia?
Expulsem massa aviat els infants de la fantasia?
Com els podem reconnectar amb la creativitat?

Per parlar de fantasia i d’imaginació ens vam aplegar al voltant de la taula de gravació de Catalunya ràdio amb l’Elisabet Pedrosa, directora de “L’ofici d’educar”, l’Imma Marín, creadora de Marinva i la persona que més sap de com juguen els infants i joves i la Lara Terradas, psicòloga. La idea del programa va sortir del grup de Telegram (un grup nombrós i molt actiu) i també vam poder sentir les opinions d’altres col·laboradors com en Simó Colomer, Raquel Salamades i Rafel Bisquerra.

El programa es va emetre el dia 2 d’octubre de 2018 i el podeu tornar a sentir clicant a l’enllaç següent:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar/audio/1013947/

“L’home complet haurà de ser creador. Ha de saber imaginar i crear un món diferent i millor que el que li ha tocat viure. El conte parla al nen creador. L’ajuda a construir-li una ment oberta.” GIANNI RODARI.

Pam a pam, un clàssic de Leo Lionni

S’acaba de reeditar un altre llibre de Leo Lionni, un dels imprescindibles a qualsevol biblioteca infantil, autor dels meravellosos «Frederick», «El Petit Blau i el Petit Groc» o «Neda-que-neda». Es tracta de «Pam a pam», un àlbum il·lustrat, una faula que ens narra les aventures d’una eruga apamadora prou llesta com per salvar la vida d’una sèrie d’animals que volen cruspir-se-la.

Un bon dia un pit-roig va veure una eruga apamadora de color verd maragda que passejava per una branqueta.
Quan era a punt de cruspir-se-la…
–No te’m mengis, que soc una apamadora –va dir l’eruga–. Faig molt de servei, mesuro coses…

I així, continua mesurant, ara la cua del pit-roig, ara el coll del flamenc, el bec del tucà, les potes de l’agró… fins que quan és a punt de ser engolida la petita treurà partit de la seva intel·ligència i la seva imaginació per sortir airosa d’una manera sorprenent.
Aquest llibre, que va guanyar la primera de les quatre medalles Caldecott de Leo Lionni, planteja la dicotomia entre el que es pot mesurar (el bec del tucà) i el que no (una cançó) «Encara que no té una lliçó explícita, convida a buscar significat», va afirmar leo Lionni, autor d’aquesta obra amb un component simbòlic prou evident.

Destaca la tècnica del collage, que es pot treballar fàcilment a l’aula, però sobretot es pot fer un exercici formidable amb els infants de cicle infantil (P5) i primer de primària. El següent:

Després de llegir el conte i observar les il·lustracions és fàcil caure en la temptació d’imitar l’eruga apamadora i voler mesurar-ho tot, amb tota mena d’unitats (amb les mans, sí!, però també amb els peus, colzes, llapis, etc.) Si ens fabriquem una eruga apamadora de paper, per exemple, podrem saber quantes erugues fa la taula, el company de classe, la pissarra, etc.

Recomanat a partir de 4 anys. Senzill i bonic.

Les dades:
Títol: Pam a pam
Autor: Leo Lionni
Il·lustrador: Leo Lionni
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka
32 pàgines
Barcelona, 2018
Llibre mereixedor de la medalla d’Honor Caldecott l’any 1961 i premi New York al millor llibre il·lustrat.