Bé per la Bé! Petita crònica d’una gran Jornada


Dissabte vam celebrar la Jornada que ens recordava que fa 25 anys un bon grapat de mestres vam iniciar una aventura que tenia com a objectiu reivindicar i recordar que la biblioteca escolar és un dret que està recollit en nombrosos documents dels Estats que creuen en la educació com a eina per fer un món millor i que aposten per la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.

Vaig tenir la sort de poder intervenir breument per donar la benvinguda a tothom que va venir i especialment a les mestres i bibliotecàries que havien matinat i vingut des de força lluny per acompanyar-nos.

Per a mi, va ser una matinal especialíssima perquè es va celebrar a l’Hospitalet, a la Biblioteca Central Tecla Sala, situada al mateix carrer on vaig néixer, estudiar, estimar i viure la meva infantesa i joventut i també el carrer on està l’escola on vaig fer de mestre tota la meva vida. Podeu imaginar com n’estava de content i emocionat.

Vaig recordar que corrien les darreres dècades del segle XX i l’interès per les biblioteques escolars era quelcom present a molts llocs de la península. Vaig explicar les visites freqüents a les escoles del País Basc —a Guipúscoa i Biscaia, especialment— immersos com estaven en un programa força reeixit que es deia ACEX; també a Extremadura i a Andalusia on brotaven experiències, grups de treball i es feien congressos, amb molt interès i participació. Ah! i a Madrid, un amic, un bon amic, en Kepa Osoro, capitanejava l’experiència lectora de l’escola Maravillas que ens servia de mirall a molts de nosaltres. El llibre que va coordinar i del que hem manllevat el subtítol d’aquesta matinal «La biblioteca escolar, un derecho irrenunciable», es va publicar l’any 1998 i llegit ara, 24 anys després encara ens resulta molt familiar tot el que s’explica. Hi van col·laborar expertes i experts de tot l’estat com Guillermo Castán (Salamanca), Teresa Mañá, Mònica Baró, Félix Benito, Jose Luis Polanco, José García Guerrero, Mariano Coronas i altres persones que ens indicaven quin era el camí bo.


Després vaig parlar de com són d’acollidores i hospitalàries les biblioteques en general i les escolars en particular i ho vaig exemplificar amb paraules d’en Germán Machado, el llibreter de “El petit tresor” quan escrivia recordant-nos que la biblioteca és el primer lloc d’acollida on es pot disposar de diaris, llibres, revistes, ordinadors amb internet i un espai per als infants. Deia:

Viví un par de años en Catalunya como un ilegal. No tenía residencia ni ciudadanía. Pero no puedo decir que haya sido un «sin papeles» porque papeles yo tenía. Uno. Solo uno. Era el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Generalitat. Me lo hicieron a la semana de radicarme en Vic. En la biblioteca Joan Triadú. Ese era mi documento oficial de residencia y de ciudadanía.

L’acte va començar amb unes paraules de la Núria Vila que juntament amb tot l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de la ciutat ens van donar un suport increïble i ens van posar les coses tan fàcils perquè tot sortís bé que no tenim prou paraules d’agraïment.

Després, es van presentar tres ponències d’escoles i instituts que aposten per la biblioteca escolar d’una manera ferma i decidida i ens van marcar alguns camins o itineraris que ajuden a mantenir l’esperança de que algun dia els qui governen entenguin que el canvi de debò, passa per fer un país lector, amb imaginació; potser aquesta és la clau de volta de tot plegat. La imaginació que ens farà veure com podem viure millor, essent més solidaris, ecologistes, pacifistes i feministes. Ai, las! no volem ser pessimistes però a hores d’ara sembla una utopia més que un objectiu assumible.

Tan bon punt tinguem els vídeos de les tres ponències editats els trobareu a través de les xarxes socials i al blog de Bibliomèdia (http://grupbibliomedia.blogspot.com/)

Recomanacions de lectura a AULA TV

Al programa «AULA TV» de la tele de l’Hospitalet, aquesta setmana han fet un especial dedicat a literatura infantil i juvenil.

L’entrevista li van fer a l’Esther Sanz, autora hospitalenca, que fa molts anys que es dedica a la literatura juvenil. També hi va haver un reportatge sobre com entenen la lectura els infants de l’Escola Ausiàs March i van venir a l’Espai Llamps i Centelles perquè els recomanéssim tres bones lectures.

Els vaig presentar «Tots comptem» de Kristin Roskifte, editat per Maeva Young, «Fluidoteca» de Berta Páramo editat per Litera i «La llegenda de Sant Jordi» en versió Ambauka.

No vaig poder estar-me de recordar al gran David McKee, el seu Elmer i la seva Carlota.

Podeu veure el clip a continuació:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070530

I si voleu veure tot el programa, aquí el teniu:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070238

Inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO

Dissabte passat vam fer una presentació dels llibres de «Les aventures de N’Esteisi i en Pimiento» que va ser la constitució del FAN CLUB.

Van acudir a la cita una cinquantena de «groupies» d’aquests còmics frescos i divertits. També ens va acompanyar l’autor, en Juan Feliu i l’editor de Takatuka, en Patric de San Pedro.

Primer vam explicar perquè se celebrava el 2 d’abril el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en memòria d’en Hans Christian Andersen.

Després vam comentar els què i els perquès dels còmics en general i de “les aventures de n’Esteisi i Pimiento” en particular. Vam riure amb algunes anècdotes simpàtiques.

La Cristina Alcaraz que serà la presidenta del Fan Club durant aquest primer any ens va llegir els estatuts i ens va indicar en què consisteix formar part d’aquest club. Entre altres coses, va dir que com a membres, havíem de de saber que tenim uns compromisos i obligacions:

És determinant per formar part del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO participar en alguna (no a totes!) de les següents activitats:
Assistir a alguna de les reunions que es realitzaran periòdicament.
Compartir les noves aventures i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.
Se’ns assignarà un altre soci del Fan Club al qual haurem de saludar de tant en tant.

La Cristina ens va recordar que si ens apuntem a un club és per participar-hi.
El carnet del club el podem plastificar i l’hem de conservar perquè conté, també, el nostre número de soci i ens el demanaran en alguna ocasió.

I, sobretot va remarcar que:

No hem de dir que som fans de “les aventures de N’Esteisi i Pimiento”. Nosaltres no som fans, som SUPERFANS, som GROUPIES, som més que fans, i ens diem Estipipers, que és més xulo.

Ser estipiper vol dir fer coses a casa, sense gastar-nos un euro. Podem fer dibuixos i penjar-los a les parets, decorar-nos uns mitjons, una samarreta, o el que sigui. Les coses fetes a mà son molt més “cool”.

Com a estipipers, hem de conèixer tota la vida de n’Esteisi i en Pimiento. Qualsevol estipiper sap que la Shannon no es amiga de n’Esteisi, que la família d’en Pimiento viu a les muntanyes planes i que sovint les millors solucions es troben a cals xinos.

No ens avergonyim de ser estipipers. Potser hi haurà qui se’n riurà però nosaltres aguantarem i contestarem, cridant ben fort: MONEIOTA!

I va acabar amb aquestes paraules:

Tracteu d’omplir la vostra habitació amb pòsters. Cada vegada que algú vingui a casa a fer una festa de pijames o simplement a estar amb vosaltres, sabrà que sou fans de “les aventures de N’Esteisi i en Pimiento” i això serà genial!
I recordeu, els Estipipers som una raça a part, encara que la gent es burli de nosaltres, hem d’estar orgullosos, perquè ser Estipiper vol dir que tenim bon cor.

Després vam cantar la cançó d’aquest primer any i vam repartir punts de lectura, fruti cutxis, xapetes, i en Juan Feliu ens va signar una pila de còmics.

Van venir fans des de l’Hospitalet, Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Esplugues, Guardiola de Font Rubí. Olot, Menorca, Mallorca i Brussel·les. Gràcies a tots ells!

Una jornada inoblidable, sens dubte!

Un petit vídeo de la trobada, a continuació:

Tertúlia clandestina #3: Fan club Esteisi i Pimiento

Cada 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement d’en Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional de l’IBBY, s’encarrega de triar un escriptor representatiu del seu país i un reconegut il·lustrador perquè elaborin el missatge adreçat a tots els nens del món i el cartell, i es promoguin activitats a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.
Aquest any correspon al Canadà i difonen un missatge de l’escriptor Richard Van Camp (amb el títol de «Les històries són ales que ens ajuden a volar cada dia»), il·lustrat per Julie Flett.

El text és aquest:

Les històries són ales que t’ajuden a volar cada dia.
Llegir és llibertat. Llegir és respirar.
Llegir et permet veure el nostre món amb uns altres ulls i et convida a habitar mons dels quals no voldràs marxar mai.
La lectura permet somiar al teu esperit.
Diuen que els llibres són amics per a tota la vida i hi estic d’acord.
El teu univers perfecte només creix quan llegeixes.
Les històries són ales que ens ajuden a volar cada dia, així que busca els llibres que parlin al teu esperit, al teu cor, a la teva ment.
Les històries són medicina. Ens curen. Són reconfortants. Ens inspiren. Ens ensenyen.
Benaurats siguin els narradors i els lectors i els oients. Beneïts els llibres. Són medicaments per a un món millor i més brillant.
Mahsi cho. Moltes gràcies.

Hem triat aquesta data significativa per a celebrar la tercera «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la segona perquè la de gener es va ajornar, ja sabeu perquè.

Com anireu veient, no donarem gaires pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però ja us avancem que, en aquesta ocasió, les portes de l’Espai també estaran obertes a infants.

Una pista gràfica:

Data: dimarts, 2 d’abril de 2022
Hora d’inici: 12:00 h.
Hora d’acabament: 13:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Moneiota»

Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, us ho agrairem. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com

Una setmana abans ho tornarem a recordar i, potser, donarem alguna pista més. Del que podeu estar segurs és que “la liarem parda” i se sentirà a parlar d’aquesta tertúlia durant anys.

Us hi esperem!

Tertúlia Clandestina #2: Llibrescacs

De vegades prepares una acció i el resultat acaba superant les expectatives. És llavors que et replanteges i tornes a pensar en quin punt no vas calcular o no vas valorar el potencial de l’activitat. És el que ens va passar dimarts passat amb la tertúlia clandestina que vam viure a l’Espai.

Es tractava d’un experiment nou. Amb la convidada —”the Greatest”, la gran Núria Vouillamoz— i la complicitat d’una altra companya que va fer de jutgessa, vam idear una mena de joc on presentàvem llibres com si fos una partida d’escacs. Els dies anteriors ja havíem anunciat que es tractava d’un partida de “Bookchess” o millor, la final del campionat mundial (poca broma, oi?) i havíem dit que per accedir calia dir, com sempre, una contrasenya que en aquesta ocasió era «gambit de dama» en al·lusió a l’exitosa i coneguda sèrie televisiva.

Com va anar la sessió?


A les sis van arribar, de manera clandestina, els convidats. Alguns ja ens havien dit que vindrien i d’altres es van presentar de sorpresa (i quina sorpresa!) i fins i tot un parell de companyes del MEAC venien de fer 120 quilòmetres per ser-hi presents. No cal ni dir que l’emoció va ser màxima!

Primer vam dir les paraules protocol·làries d’agraïment i vam explicar alguns llibres de literatura infantil i juvenil on els escacs tenen la seva transcendència, com «Les galetes del Saló de Te Continental», «La Inmortal» o «Vull ser reina» i, com no!, vam llegir un fragment de la «Novel·la d’escacs» del gran Stefan Zweig.

Després, la Désirée Grifé, la jutgessa, va fer les explicacions de com es juga a “Llibrescac”:

Es tracta d’una partida d’escacs que enlloc de les típiques peces hi ha llibres. Cada jugador ha preparat els seus 16 llibres preferits i la jutgessa diu un tema. Cada jugador busca entre els seus llibres si hi ha algun que casi amb la proposta i el presenta. La jutgessa decideix quin és el que mereix el punt de cada tirada. A continuació diu un altre tema i així successivament.
Cada jugador té cinc minuts per presentar el seu llibre. La partida dura una hora.
Com en el joc d’escacs tradicionals comença el jugador amb els llibres folrats de blanc.

I va començar la partida. Els temes que vam tractar van ser un llibre-joc, un llibre basat en fets reals, un llibre amb molts colors, un llibre que a Gandhi li agradaria (lo correcto, a veces, es desobedecer”, va dir), un llibre d’estar per casa i un llibre de coneixements.

No hi va haver temps per a més. Vam poder explicar 12 bones lectures i la partida va acabar en taules. Tots contents. Hi haurà mecus! (és una paraula que usem a l’Hospitalet quan volem jugar. Si ens apleguem una colleta i volem fer un partidet de basquet, futbol, petanca o el que sigui, diem: Fa un mecus? que vol dir “juguem?”) Doncs això, potser hi haurà mecus o “revanxa” (que també està mal dit, ho sabeu, oi?)

Vam acabar amb la foto de família, una cançó i l’emplaçament per a la següent trobada que serà el dia 2 d’abril a les 12 del migdia. La propera setmana donarem més indicacions, la contrasenya i algun detall gràfic més.

No tenim paraules prou adients per agrair als assistents la seva complicitat, fer-nos la vida tan fàcil perdonant els errors, rient les bromes i felicitant els encerts. Amb persones així, aniríem on diguessin, fins i tot, ens arriscaríem pel camí que proposava Pessoa…

Importemo-nos apenas com o lugar onde estamos.
Há beleza bastante em estar aqui e não noutra parte qualquer.

(Només ens importa on som.
Hi ha prou bellesa en ser aquí i no en un altre lloc.)

Un petit vídeo de record de la trobada:

Un grup de futures mestres visiten l’Espai

Hem tingut una visita molt especial. Hem compartit una tarda amb les alumnes del grup de segon curs de Grau Superior de l’IES Severo Ochoa (https://agora.xtec.cat/ies-severo-ochoa/) que estudien Educació Infantil i que d’ací a uns mesos començaran a treballar a les llars d’infants i a les escoles.

Vam centrar la trobada en com explicar contes, quins contes i quines estratègies emprem perquè la literatura formi part de les vides dels infants des de ben menuts.

Vam començar narrant de viva veu el conte de “El Bebè” de Frank Manuskin, un clàssic que ens ajuda a entendre conceptes com quin és el moment en què s’ha de començar l’educació literària dels infants, com són de necessàries les repeticions i quin és el poder evocador d’imatges que projecta de la paraula dita.


Amb la companyia de la María Bote, mestra d’Educació Infantil i companya del Grup de Treball «Passió per la lectura» vam explicar diversos relats amb suport llibre, amb objectes i de viva veu.

Crec que l’objectiu de mostrar com a través dels àlbums il·lustrats i dels contes populars va quedar prou assolit. Vam triar llibres que expliquen històries senzilles, d’estructura acumulativa on les escenes o situacions es repeteixen diverses vegades seguint el mateix esquema, com «De què fa gust la Lluna?», «Pim, pam, Poma!», «el pastís es tan amunt», «Tots al bus!», «Matrioska», etc.

Agraïm a en Daniel Ibanco, el mestre que acompanyava el grup, el seu entusiasme encomanadís i facilitar poder compartir una estona amb un grup potent i disposat a aprendre (bé, de fet van ser dues sessions amb dos grups diferents).

Les portes de l’Espai Llamps i Centelles estan obertes per a ells i així vam quedar, en futures col·laboracions.

Tertúlia clandestina #2

El 22 de febrer es donarà la coincidència que és una data capicua (22-02-2022) i hem triat aquest dia per fer la segona «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la primera perquè la de gener es va ajornar al 2 d’abril perquè no semblava prudent fer una trobada presencial tal i com estava la situació sanitària.

La idea és no donar moltes pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però alguna cosa sí que us podem avançar.

Serà un joc, una mena de competició entre dos equips.

Un estarà format per col·laboradors de l’Espai i l’altre (bé, l’altre és sorpresa) és una bona gent que diuen que són expertes en literatura infantil i juvenil i han acceptat el repte de competir amb nosaltres (No tenen res a fer, això ja ho sabem abans de començar, però les deixem amb la il·lusió).

Presentarem els millors llibres que s’han editat en els darrers mesos (al nostre entendre) i veurem quin dels dos equips es menja a l’altre.
Una pista gràfica:

Data: dimarts, 22 de febrer de 2022
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)

Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Gambit de dama»

Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, millor, perquè us reservarem un bon lloc a prop de la pista de joc. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com

Si no ho sabeu i finalment us animeu a venir, quan arribeu, digueu la contrasenya i endavant.
Us hi esperem!

L’armariet de l’Amy

Ja hi tornem a ser! Hem encetat aquest nou any —el tretzè del blog— amb la mateixa il·lusió de compartir experiències, idees, anhels i desitjos de fer de la literatura infantil i juvenil un motiu de trobada, de creixement i de, seguint a Octavio Paz, entendre la literatura com un mitjà per fer crítica creadora, constructiva, del món en que vivim.

Seguirem l’aventura de compartir les nostres experiències com a docents i persones compromeses amb la lectura, oferint recursos i reflexions per entendre i gaudir de la literatura infantil.

El primer dels llibres que volem comentar és un dels que m’ha tocat en el darrer any: «L’Amy i la biblioteca secreta». En vam parlar el 22 d’octubre — https://jaumecentelles.cat/2021/10/22/els-llibres-prohibits-de-lamy-i-la-biblioteca-secreta/ — i aquests dies hem rebut un regal molt especial. La família Guilera Guerra, generosos com són, i conscients de la devoció que li tinc a aquesta novel·la, han dedicat unes quantes hores a fer realitat l’armariet de l’Amy, i a guarnir-lo adequadament.

No cal ni dir que ara se’m gira feina perquè la intenció es emplenar-lo amb els llibres prohibits que s’esmenten al relat i amb altres que he anat guardant durant molt anys.

L’armariet té llum, un compartiment secret i, de moment, ja conté els primers llibres prohibits. L’hem instal·lat en lloc principal de l’Espai i ens servirà per fer algunes converses sobre censura, autocensura i altres temes que no s’escapen de la nostra visió del món.

Tertúlies clandestines a l’Espai

Durant aquests dos mesos hem estat fent tests per veure com organitzar de la millor manera possible les activitats que tenim pensades per al proper any 2022. Sembla que algunes ja les podem anunciar i avui us avancem en què consistiran les “Tertúlies clandestines”.

Segons la Viquipèdia, una tertúlia és una reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema -des de la política i l’esport fins a qualsevol branca de les arts, la ciència o la filosofia- per debatre i informar-se, o compartir i contrastar iniciatives, notícies, coneixements i opinions.
També diu que solen convocar-se durant la tarda o nit en locals públics, com ara un cafè o una cerveseria.

Les que se celebraran a l’Espai Llamps i Centelles tindran una periodicitat mensual i, a diferència de les tertúlies habituals aquestes seran «clandestines» de debò.

Quins seran els temes que es tractaran? Tot allò relacionat amb la literatura infantil i juvenil.

Hi haurà un convidat? Sí, sempre. Pot ser un autor, un il·lustrador, una editorial, un cantautor, un bibliotecari, un actor, un titellaire, etc. Sempre relacionat amb la literatura.

Se sabrà qui vindrà? No, perquè per això és una reunió clandestina.

Se sabrà el calendari de tertúlies? Tampoc. Hi haurà una cada mes, això sí, però el dia anirà variant. S’avisarà amb antelació.

Pot entrar qualsevol? Sí, si diu la contrasenya corresponent.

Quina és la contrasenya? Anirà variant a cada tertúlia.

Hi haurà tiberi? Ja voleu saber massa…

Estem molt agraïts a l’Imma Palahí perquè quan li vam proposar que ens fes el disseny del logo, de seguida va dir que sí. Uns dies més tard ens va enviar la meravella que encapçala aquesta entrada. Hi podeu veure un personatge que s’escola d’amagat a l’Espai i porta un llibre sota el braç. Molt misteriós. Si us hi fixeu també hi ha un mussol, símbol de la saviesa en alguns països nòrdics, i potser també us heu adonat que hi ha una tassa de cafè fumejant. Gràcies Imma per la teva generositat i encert en captar la idea!

Us anunciem que la primera “Tertúlia Clandestina” no ho serà tant perquè volem que sigui una festa literària i per això està programada per al dia 22 de gener a les 12 del migdia. És un dissabte i podran venir infants, també.

El convidat no el podem dir però segur que flipareu molt. Hi haurà musica, riures i regals per als assistents. Uns dies abans us passarem la contrasenya per accedir a l’Espai i us donarà pistes. Ara, de moment, només podem anunciar la data, el 22 de gener. El lloc, ja el sabeu (carrer Rosalía de Castro, 80, a l’Hospitalet, davant de la biblioteca Tecla Sala).

Us hi esperem!

El club de lectura en veu alta visita l’Espai

A la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet fa quinze anys que funciona un club de lectura molt entranyable. És el club de lectura en veu alta que coordina en Carles Ferrer.

El seu funcionament és l’habitual. Cadascú té un exemplar del mateix llibre i van llegint una estona cadascú, en veu alta. Es troben els dimarts al matí, entre les 11 i 12.

Han llegit obres de tota mena. Algunes, clàssiques com el Quitxot, d’altres imprescindibles com Cien años de soledad i altres que aporten reflexió i saviesa a qui les llegeix.

Ara, en tornar de vacances s’atreviran amb els àlbums il·lustrats. Començaran amb “Els estels”, seguiran amb “La escoba de la viuda” i així aniran fent, un àlbum a cada sessió, analitzant el contingut i interpretant les imatges.

Dimarts passat van visitar l’Espai Llamps i Centelles i vam fer una primera aproximació a la qüestió dels àlbums.

Vaig començar explicant un clàssic que no s’ha arribat a traduir a casa nostra: «The wednesday surprise», un relat que explica com l’àvia i la seva neta, la noia que narra la peripècia, estan planejant una meravellosa sorpresa per a l’aniversari del pare. Cada dimecres, mentre la mare treballa fins tard, l’àvia ve amb una bossa plena de llibres i llegeix amb la neta.

El pare, que condueix un camió, torna a casa just a temps per al gran dia i porta regals per a la seva família: una pedra del desert per a la col·lecció de roques de l’Anna, un ram de flors silvestres per a la mare i una revista esportiva per al germà de la noia.

I dissabte, després de l’àpat li fan al pare el millor regal que es pugui imaginar. L’àvia agafa un llibre i comença a llegir. El pare no s’ho acaba de creure i li expliquen que cada dimecres la seva filla ha ensenyat a llegir a l’àvia. Aquesta és la gran sorpresa.

Després vam mostrar altres àlbums potents com “La lavandera de San Simón”, “Imagina”, “Emigrantes”, etc.

Va ser un matí genial que vam acabar amb unes galetes i una conversa sobre el nostre tema preferit: el barri de Sant Josep i com han canviat les coses en els darrers anys.

No vaig poder estar-me d’explicar que el meu pare, quan va arribar al barri, l’any 1950, va tenir la primera feina com a repartidor de gel i també els vaig contar la relació amb la tauromàquia que hi havia a l’Hospitalet. Tot molt emotiu. Em va agrada moltíssim retrobar-me amb la Maria, mare de l’escola Sant Josep i recordar els seus quatre fills que vaig tenir com a alumnes. La vida és una contínua sorpresa (agradable, això sí!).

Per saber-ne més: http://grupdelecturaenveualta.blogspot.com/