Una oda al vi i a la vi(da) amb Santi Vi(vanco)

Tertúlia clandestina #5: literatura i vi
El 1997, catorze anys després de la mort de Georges Remi (Hergé), l’autor de les aventures de Tintin, es van trobar al soterrani de casa seva etiquetes de vins que havia escrit a mà i aquest fet va confirmar el que ja se sospitava, que tenia al celler particular un vins molt apreciats de la Borgonya i de Bordeus. Eren vins d’alta gamma d’aquestes dues regions on es fan vins excepcionals. Pels que no en sabem gaire de vins, potser no ens diu res si ens diuen que entre els blancs hi havia vins etiquetats com a Clos Blanc de Vougeot i Beaune Clos des Mouches (tots dos de la Borgonya) i que entre els vins negres destacaven tres anyades de Château Cheval Blanc, que es com dir el nèctar dels vins.

S’entén així que, a les seves aventures la presencia de licors, aiguardents i vins, sempre ben a prop d’en Haddock, fos una constant. A “Les set boles de cristall”, “L’afer Tornasol”, “L’illa negra”, “El secret de l’Unicorn”, “El cranc de les pinces d’or” i altres còmics de la sèrie, veiem al gran Haddock amorrat a la botella. A la tertúlia de dissabte vam comentar i repartir un joc basat precisament en “Tintin al Tibet”.

L’equip de mestres que preparem les tertúlies clandestines teníem certa intranquil·litat perquè no sabíem si el tema podria interessar. Sí que coneixíem experiències d’escoles d’arreu del país que fan visites amb els seus infants a les vinyes del voltant i aprenen com es fa el vi, tasten el most i veuen el que es produeix a la zona on viuen. Sabíem també que el convidat, en Santi Vivanco, era una garantia de conversa agradable, distesa i que ens aportaria multitud de records, vivències i saviesa.

Santi Vivanco pertany a una família que ha viscut, estimat i promogut la Cultura del vi des del seu poble, Briones (la Rioja), on han aixecat un museu i un centre de documentació espectacular, enveja dels museus del vi que hi ha arreu d’Europa. És visita obligada pels amants de la història, la cultura, l’art i el vi.

Visiteu el seu magnífic web: https://vivancoculturadevino.es/es/

Santi Vivanco, llicenciat en Dret, amb estudis de Filosofia, Viticultura i Enologia és el Director de la Fundació Dinastia Vivanco y del Museu de la Cultura del vi. Pertany a diversos patronats d’Art, arqueologia i Etnografia i sobretot, sobretot, és la persona que més sap de la poesia de Pablo Neruda. Amb aquesta premissa la tertúlia no podia sortir malament, de cap manera. I així va ser.

Li estem molt agraïts per haver acceptat desplaçar-se des de la Rioja fins a l’Hospitalet per compartir la seva experiència. A ell i a la Nuria del Río, Directora de la Fundación Vivanco para la Cultura del vino i Responsable del Centro de Documentación del Vino Vivanco, present a la trobada, de manera discreta.

Vam parlar de la Bíblia i de l’Alcorà, vam parlar dels romàntics (de Goethe i el seu Faust i dels Grimm i la seva Caputxeta), vam brindar amb els poemes de Benedetti i del mateix Santi (autor de nombrosos llibres de poesia), vam parlar del vi dels faraons egipcis, de l’aiguardent que prenia el Petit Ruster, el personatge inoblidable del relat de Selma Lagerlöf, de Roald Dahl, vam contar anècdotes que no es poden explicar aquí, vam riure recordant anècdotes dels porrons i de la verema, etc., i com qui no vol la cosa, les dues hores de tertúlia van volar, es van esvair com les aromes del vi. Ens va faltar temps per comentar “Els Ignorants” i altes lectures on el vi és element principal de la narrativa.

Per a les persones que vam assistir, crec que va ser un bon dia i alguns vam descobrir la passió per allò que els francesos en diuen “le terroir”.

Brindis
Por la cándida vida brindo
con el vino nuevo de viejas vides,
con música, con brisa, lluvia, viento meciendo las hojas
Y las ramas, con el sol de las primeres horas de la tarde,
con estrellas infinitas, con lágrimas y sonrisas,
con el corazón.

Brindo por la cándida locura, por la emoción de lo único,
de presenciar milagros, de haber hecho y estar seguro
de hacer en el futuro cosas que la gente no entiende
o no son previsibles.

Brindo con el cándido Amor apasionado, que no conoce
límites, ni sabe de prudencias y remilgos.

Brindo con el vino viejo de nuevas barricas,
por la evolución, por la emoción de lo nuevo,
por la paz interior personal, la felicidad compartida,
Por dormir haciéndole el Amor a la cándida conciencia.

Multiverso
Antología poética

Santi Vivanco Sáenz

Compateixo les emotives paraules que ha publicat al seu bloc, en Joaquim Fontboté, assistent a la tertúlia: https://joaquimfontbote.wine/sin-duda-el-vino-es-cultura/

Podeu veure algunes imatges més, clicant a:

Tertúlia clandestina #5: Literatura i vi

La tertúlia d’aquest mes ens endinsarà en el món del vi.

Malgrat la poca presència del vi en la literatura infantil i juvenil, el podrem localitzar en algunes obres de Selma Lagerlöf o Roald Dahl, per exemple. També a la rondallística tradicional i als còmics trobem persones que beuen vi, de vegades més del compte, com li acostuma a passar al capità Haddock.

Per aquesta tertúlia hem convidat un Ambaixador de la Cultura del Vi, una persona que ha viscut i viu investigant una relació que prové de vuit mil anys d’història compartida.

És un humanista i ens parlarà de filosofia, d’ètica, d’art, de viatges, de poesia, de Rilke, de Josep Pla, de Maurice Sendak, del Quitxot, de censura i d’autocensura, i potser, potser, farem un tast d’algun dels vins de les seves vinyes riojanes.

Ah! També parlarem de Neruda i la seva «Oda al vino» que conté versos tan bonics com aquests:

… vino encaracolado
y suspendido,
amoroso,
marino,
nunca has cabido en una copa,
en un canto, en un hombre,…

LES DADES:

Data: Dissabte, 26 de novembre de 2022
Hora d’inici: 12:00 h.
Hora d’acabament: 13:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Nautilus»

Com és habitual, si aviseu que us deixareu caure per l’Espai, us ho agrairem. Si no ens dieu res i us presenteu a l’hora indicada també sereu benvinguts/des; això sí, fins a completar l’aforament. Correu electrònic: espaillampsicentelles@gmail.com

Us hi esperem!

Tertúlia clandestina #4: Creativitat, imaginació i pensament divergent

El passat dijous, 20 d’octubre, vam celebrar la quarta tertúlia clandestina de la que només havíem anunciat el títol —ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES— i la contrasenya per accedir a l’Espai —Peramola—. Hi van acudir a la cita mestres però també hi havia bibliotecaris, una llibretera i, curiosament, alumnes del convidat a qui els deuria arribar alguna filtració.

La idea era fer aquesta tertúlia coincidint amb la inauguració de l’Espai fa un any i, de passada, recordar el dia de les biblioteques i apostar per aquests equipaments magnífics, imprescindibles, que tenim a Catalunya.

El convidat va ser el mestre, editor i poeta, Ramon Besora, una persona generosa en les seves explicacions i que, com a bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

En Ramon és conegut també pels seus poemes, molts dels quals han estat musicats i cantats pels infants de diferents indrets de Catalunya. També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector i poesia i escola, entre altres.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua, el Premi de literatura infantil Atrapallibres pel seu poemari «Zoo de paraules» i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició 1993 al llibre més original i, a la Fira del Llibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Va ser fundador i president de l’Associació Miquel Martí i Pol. Actualment és patró de la Fundació del poeta.

El vam convidar perquè ens parlés d’un període de la seva vida, en concret els anys que va estar al capdavant d’Aura Comunicacions i l’aposta per editar llibres diferents, llibres per a infants i joves que aportessin, més enllà d’un text i unes imatges riques i potents, la possibilitat d’entendre el llibre com a objecte artístic, com a element sorprenent capaç de generar emocions diverses, com una joia.

La tertúlia va tenir tres moments.

Primer es va centrar en els anys que va treballar com a mestre a l’Hospitalet i com a corresponsal del Diari de Barcelona al Baix Llobregat. Les anècdotes que ens va contar ens van servir per conèixer-lo com a persona i entendre el seu tarannà inquiet i intrèpid.

La segona, la més divertida, la va plantejar com si d’una tarda nadalenca fos. Picava un tió imaginari, descobrint els regals (els llibres) que ens anava mostrant. D’aquesta manera vam saber del llibres torrons, dels llibres botella de cava, dels llibres ous amb dos rovells, dels llibre acordions, dels llibres galetes, etc. Més que el tió allò semblava el barret d’un mag!

Finalment, va acabar comentant alguns dels seus immeditats projectes i vam jugar a “La lletra que tot ho canvia”.

Va ser una tertúlia —en realitat semblava una masterclass— en la que vam aprendre a obrir la ment a noves propostes plàstiques i literàries. Algunes de les idees que semblaven “carioques” de ben segur seran aplicades a les escoles de les companyes que allà hi eren.

Podeu veure un petit vídeo amb algunes imatges significatives de la tertúlia, a continuació.

https://youtu.be/_bU-kgtgIOQ

Tertúlia clandestina #4: Els llibres més enllà dels llibres

Aviat farà un any que vam començar les activitats a l’Espai. El vam inaugurar el 24 d’octubre (dia de les biblioteques) de 2021 i per recordar-ho hem programat una nova «Tertúlia Clandestina», la quarta. Per qüestions logístiques, la celebració d’enguany la passem al dijous anterior, dia 20 d’octubre.

Ens acompanyarà una persona de verb fàcil, mirada amable i coneixements enciclopèdics sobre literatura infantil i juvenil i altres temes. De fet, l’hem convidat perquè ens parli des de la seva experiència en l’art de fer llibres diferents i per això la tertúlia es titula:

ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES
Creativitat, imaginació, pensament divergent…

Veurem els llibres com a objectes, amb formes més enllà del paral·lelepípede clàssic, que ens sorprendran i, enmig de la tertúlia, segur que sentirem referències a Jacques Carelman, a Tintin, a les galetes Birba, a les neules, a les joies, etc.

LES DADES:
Data: dijous, 20 d’octubre de 2022
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Peramola»

Us hi esperem!

Bé per la Bé! Petita crònica d’una gran Jornada


Dissabte vam celebrar la Jornada que ens recordava que fa 25 anys un bon grapat de mestres vam iniciar una aventura que tenia com a objectiu reivindicar i recordar que la biblioteca escolar és un dret que està recollit en nombrosos documents dels Estats que creuen en la educació com a eina per fer un món millor i que aposten per la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.

Vaig tenir la sort de poder intervenir breument per donar la benvinguda a tothom que va venir i especialment a les mestres i bibliotecàries que havien matinat i vingut des de força lluny per acompanyar-nos.

Per a mi, va ser una matinal especialíssima perquè es va celebrar a l’Hospitalet, a la Biblioteca Central Tecla Sala, situada al mateix carrer on vaig néixer, estudiar, estimar i viure la meva infantesa i joventut i també el carrer on està l’escola on vaig fer de mestre tota la meva vida. Podeu imaginar com n’estava de content i emocionat.

Vaig recordar que corrien les darreres dècades del segle XX i l’interès per les biblioteques escolars era quelcom present a molts llocs de la península. Vaig explicar les visites freqüents a les escoles del País Basc —a Guipúscoa i Biscaia, especialment— immersos com estaven en un programa força reeixit que es deia ACEX; també a Extremadura i a Andalusia on brotaven experiències, grups de treball i es feien congressos, amb molt interès i participació. Ah! i a Madrid, un amic, un bon amic, en Kepa Osoro, capitanejava l’experiència lectora de l’escola Maravillas que ens servia de mirall a molts de nosaltres. El llibre que va coordinar i del que hem manllevat el subtítol d’aquesta matinal «La biblioteca escolar, un derecho irrenunciable», es va publicar l’any 1998 i llegit ara, 24 anys després encara ens resulta molt familiar tot el que s’explica. Hi van col·laborar expertes i experts de tot l’estat com Guillermo Castán (Salamanca), Teresa Mañá, Mònica Baró, Félix Benito, Jose Luis Polanco, José García Guerrero, Mariano Coronas i altres persones que ens indicaven quin era el camí bo.


Després vaig parlar de com són d’acollidores i hospitalàries les biblioteques en general i les escolars en particular i ho vaig exemplificar amb paraules d’en Germán Machado, el llibreter de “El petit tresor” quan escrivia recordant-nos que la biblioteca és el primer lloc d’acollida on es pot disposar de diaris, llibres, revistes, ordinadors amb internet i un espai per als infants. Deia:

Viví un par de años en Catalunya como un ilegal. No tenía residencia ni ciudadanía. Pero no puedo decir que haya sido un «sin papeles» porque papeles yo tenía. Uno. Solo uno. Era el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Generalitat. Me lo hicieron a la semana de radicarme en Vic. En la biblioteca Joan Triadú. Ese era mi documento oficial de residencia y de ciudadanía.

L’acte va començar amb unes paraules de la Núria Vila que juntament amb tot l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de la ciutat ens van donar un suport increïble i ens van posar les coses tan fàcils perquè tot sortís bé que no tenim prou paraules d’agraïment.

Després, es van presentar tres ponències d’escoles i instituts que aposten per la biblioteca escolar d’una manera ferma i decidida i ens van marcar alguns camins o itineraris que ajuden a mantenir l’esperança de que algun dia els qui governen entenguin que el canvi de debò, passa per fer un país lector, amb imaginació; potser aquesta és la clau de volta de tot plegat. La imaginació que ens farà veure com podem viure millor, essent més solidaris, ecologistes, pacifistes i feministes. Ai, las! no volem ser pessimistes però a hores d’ara sembla una utopia més que un objectiu assumible.

Tan bon punt tinguem els vídeos de les tres ponències editats els trobareu a través de les xarxes socials i al blog de Bibliomèdia (http://grupbibliomedia.blogspot.com/)

Recomanacions de lectura a AULA TV

Al programa «AULA TV» de la tele de l’Hospitalet, aquesta setmana han fet un especial dedicat a literatura infantil i juvenil.

L’entrevista li van fer a l’Esther Sanz, autora hospitalenca, que fa molts anys que es dedica a la literatura juvenil. També hi va haver un reportatge sobre com entenen la lectura els infants de l’Escola Ausiàs March i van venir a l’Espai Llamps i Centelles perquè els recomanéssim tres bones lectures.

Els vaig presentar «Tots comptem» de Kristin Roskifte, editat per Maeva Young, «Fluidoteca» de Berta Páramo editat per Litera i «La llegenda de Sant Jordi» en versió Ambauka.

No vaig poder estar-me de recordar al gran David McKee, el seu Elmer i la seva Carlota.

Podeu veure el clip a continuació:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070530

I si voleu veure tot el programa, aquí el teniu:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070238

Inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO

Dissabte passat vam fer una presentació dels llibres de «Les aventures de N’Esteisi i en Pimiento» que va ser la constitució del FAN CLUB.

Van acudir a la cita una cinquantena de «groupies» d’aquests còmics frescos i divertits. També ens va acompanyar l’autor, en Juan Feliu i l’editor de Takatuka, en Patric de San Pedro.

Primer vam explicar perquè se celebrava el 2 d’abril el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en memòria d’en Hans Christian Andersen.

Després vam comentar els què i els perquès dels còmics en general i de “les aventures de n’Esteisi i Pimiento” en particular. Vam riure amb algunes anècdotes simpàtiques.

La Cristina Alcaraz que serà la presidenta del Fan Club durant aquest primer any ens va llegir els estatuts i ens va indicar en què consisteix formar part d’aquest club. Entre altres coses, va dir que com a membres, havíem de de saber que tenim uns compromisos i obligacions:

És determinant per formar part del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO participar en alguna (no a totes!) de les següents activitats:
Assistir a alguna de les reunions que es realitzaran periòdicament.
Compartir les noves aventures i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.
Se’ns assignarà un altre soci del Fan Club al qual haurem de saludar de tant en tant.

La Cristina ens va recordar que si ens apuntem a un club és per participar-hi.
El carnet del club el podem plastificar i l’hem de conservar perquè conté, també, el nostre número de soci i ens el demanaran en alguna ocasió.

I, sobretot va remarcar que:

No hem de dir que som fans de “les aventures de N’Esteisi i Pimiento”. Nosaltres no som fans, som SUPERFANS, som GROUPIES, som més que fans, i ens diem Estipipers, que és més xulo.

Ser estipiper vol dir fer coses a casa, sense gastar-nos un euro. Podem fer dibuixos i penjar-los a les parets, decorar-nos uns mitjons, una samarreta, o el que sigui. Les coses fetes a mà son molt més “cool”.

Com a estipipers, hem de conèixer tota la vida de n’Esteisi i en Pimiento. Qualsevol estipiper sap que la Shannon no es amiga de n’Esteisi, que la família d’en Pimiento viu a les muntanyes planes i que sovint les millors solucions es troben a cals xinos.

No ens avergonyim de ser estipipers. Potser hi haurà qui se’n riurà però nosaltres aguantarem i contestarem, cridant ben fort: MONEIOTA!

I va acabar amb aquestes paraules:

Tracteu d’omplir la vostra habitació amb pòsters. Cada vegada que algú vingui a casa a fer una festa de pijames o simplement a estar amb vosaltres, sabrà que sou fans de “les aventures de N’Esteisi i en Pimiento” i això serà genial!
I recordeu, els Estipipers som una raça a part, encara que la gent es burli de nosaltres, hem d’estar orgullosos, perquè ser Estipiper vol dir que tenim bon cor.

Després vam cantar la cançó d’aquest primer any i vam repartir punts de lectura, fruti cutxis, xapetes, i en Juan Feliu ens va signar una pila de còmics.

Van venir fans des de l’Hospitalet, Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Esplugues, Guardiola de Font Rubí. Olot, Menorca, Mallorca i Brussel·les. Gràcies a tots ells!

Una jornada inoblidable, sens dubte!

Un petit vídeo de la trobada, a continuació:

Tertúlia clandestina #3: Fan club Esteisi i Pimiento

Cada 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement d’en Hans Christian Andersen, l’IBBY promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional de l’IBBY, s’encarrega de triar un escriptor representatiu del seu país i un reconegut il·lustrador perquè elaborin el missatge adreçat a tots els nens del món i el cartell, i es promoguin activitats a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.
Aquest any correspon al Canadà i difonen un missatge de l’escriptor Richard Van Camp (amb el títol de «Les històries són ales que ens ajuden a volar cada dia»), il·lustrat per Julie Flett.

El text és aquest:

Les històries són ales que t’ajuden a volar cada dia.
Llegir és llibertat. Llegir és respirar.
Llegir et permet veure el nostre món amb uns altres ulls i et convida a habitar mons dels quals no voldràs marxar mai.
La lectura permet somiar al teu esperit.
Diuen que els llibres són amics per a tota la vida i hi estic d’acord.
El teu univers perfecte només creix quan llegeixes.
Les històries són ales que ens ajuden a volar cada dia, així que busca els llibres que parlin al teu esperit, al teu cor, a la teva ment.
Les històries són medicina. Ens curen. Són reconfortants. Ens inspiren. Ens ensenyen.
Benaurats siguin els narradors i els lectors i els oients. Beneïts els llibres. Són medicaments per a un món millor i més brillant.
Mahsi cho. Moltes gràcies.

Hem triat aquesta data significativa per a celebrar la tercera «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la segona perquè la de gener es va ajornar, ja sabeu perquè.

Com anireu veient, no donarem gaires pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però ja us avancem que, en aquesta ocasió, les portes de l’Espai també estaran obertes a infants.

Una pista gràfica:

Data: dimarts, 2 d’abril de 2022
Hora d’inici: 12:00 h.
Hora d’acabament: 13:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Moneiota»

Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, us ho agrairem. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com

Una setmana abans ho tornarem a recordar i, potser, donarem alguna pista més. Del que podeu estar segurs és que “la liarem parda” i se sentirà a parlar d’aquesta tertúlia durant anys.

Us hi esperem!

Tertúlia Clandestina #2: Llibrescacs

De vegades prepares una acció i el resultat acaba superant les expectatives. És llavors que et replanteges i tornes a pensar en quin punt no vas calcular o no vas valorar el potencial de l’activitat. És el que ens va passar dimarts passat amb la tertúlia clandestina que vam viure a l’Espai.

Es tractava d’un experiment nou. Amb la convidada —”the Greatest”, la gran Núria Vouillamoz— i la complicitat d’una altra companya que va fer de jutgessa, vam idear una mena de joc on presentàvem llibres com si fos una partida d’escacs. Els dies anteriors ja havíem anunciat que es tractava d’un partida de “Bookchess” o millor, la final del campionat mundial (poca broma, oi?) i havíem dit que per accedir calia dir, com sempre, una contrasenya que en aquesta ocasió era «gambit de dama» en al·lusió a l’exitosa i coneguda sèrie televisiva.

Com va anar la sessió?


A les sis van arribar, de manera clandestina, els convidats. Alguns ja ens havien dit que vindrien i d’altres es van presentar de sorpresa (i quina sorpresa!) i fins i tot un parell de companyes del MEAC venien de fer 120 quilòmetres per ser-hi presents. No cal ni dir que l’emoció va ser màxima!

Primer vam dir les paraules protocol·làries d’agraïment i vam explicar alguns llibres de literatura infantil i juvenil on els escacs tenen la seva transcendència, com «Les galetes del Saló de Te Continental», «La Inmortal» o «Vull ser reina» i, com no!, vam llegir un fragment de la «Novel·la d’escacs» del gran Stefan Zweig.

Després, la Désirée Grifé, la jutgessa, va fer les explicacions de com es juga a “Llibrescac”:

Es tracta d’una partida d’escacs que enlloc de les típiques peces hi ha llibres. Cada jugador ha preparat els seus 16 llibres preferits i la jutgessa diu un tema. Cada jugador busca entre els seus llibres si hi ha algun que casi amb la proposta i el presenta. La jutgessa decideix quin és el que mereix el punt de cada tirada. A continuació diu un altre tema i així successivament.
Cada jugador té cinc minuts per presentar el seu llibre. La partida dura una hora.
Com en el joc d’escacs tradicionals comença el jugador amb els llibres folrats de blanc.

I va començar la partida. Els temes que vam tractar van ser un llibre-joc, un llibre basat en fets reals, un llibre amb molts colors, un llibre que a Gandhi li agradaria (lo correcto, a veces, es desobedecer”, va dir), un llibre d’estar per casa i un llibre de coneixements.

No hi va haver temps per a més. Vam poder explicar 12 bones lectures i la partida va acabar en taules. Tots contents. Hi haurà mecus! (és una paraula que usem a l’Hospitalet quan volem jugar. Si ens apleguem una colleta i volem fer un partidet de basquet, futbol, petanca o el que sigui, diem: Fa un mecus? que vol dir “juguem?”) Doncs això, potser hi haurà mecus o “revanxa” (que també està mal dit, ho sabeu, oi?)

Vam acabar amb la foto de família, una cançó i l’emplaçament per a la següent trobada que serà el dia 2 d’abril a les 12 del migdia. La propera setmana donarem més indicacions, la contrasenya i algun detall gràfic més.

No tenim paraules prou adients per agrair als assistents la seva complicitat, fer-nos la vida tan fàcil perdonant els errors, rient les bromes i felicitant els encerts. Amb persones així, aniríem on diguessin, fins i tot, ens arriscaríem pel camí que proposava Pessoa…

Importemo-nos apenas com o lugar onde estamos.
Há beleza bastante em estar aqui e não noutra parte qualquer.

(Només ens importa on som.
Hi ha prou bellesa en ser aquí i no en un altre lloc.)

Un petit vídeo de record de la trobada:

Un grup de futures mestres visiten l’Espai

Hem tingut una visita molt especial. Hem compartit una tarda amb les alumnes del grup de segon curs de Grau Superior de l’IES Severo Ochoa (https://agora.xtec.cat/ies-severo-ochoa/) que estudien Educació Infantil i que d’ací a uns mesos començaran a treballar a les llars d’infants i a les escoles.

Vam centrar la trobada en com explicar contes, quins contes i quines estratègies emprem perquè la literatura formi part de les vides dels infants des de ben menuts.

Vam començar narrant de viva veu el conte de “El Bebè” de Frank Manuskin, un clàssic que ens ajuda a entendre conceptes com quin és el moment en què s’ha de començar l’educació literària dels infants, com són de necessàries les repeticions i quin és el poder evocador d’imatges que projecta de la paraula dita.


Amb la companyia de la María Bote, mestra d’Educació Infantil i companya del Grup de Treball «Passió per la lectura» vam explicar diversos relats amb suport llibre, amb objectes i de viva veu.

Crec que l’objectiu de mostrar com a través dels àlbums il·lustrats i dels contes populars va quedar prou assolit. Vam triar llibres que expliquen històries senzilles, d’estructura acumulativa on les escenes o situacions es repeteixen diverses vegades seguint el mateix esquema, com «De què fa gust la Lluna?», «Pim, pam, Poma!», «el pastís es tan amunt», «Tots al bus!», «Matrioska», etc.

Agraïm a en Daniel Ibanco, el mestre que acompanyava el grup, el seu entusiasme encomanadís i facilitar poder compartir una estona amb un grup potent i disposat a aprendre (bé, de fet van ser dues sessions amb dos grups diferents).

Les portes de l’Espai Llamps i Centelles estan obertes per a ells i així vam quedar, en futures col·laboracions.