Playlist: Una introducció a la música clàssica

Música. Tanqueu els ulls un moment i intenteu imaginar-vos només uns segons un món sense música. Se us acudeix una cosa més avorrida, depriment o insulsa? Seria com viure en un univers en blanc i negre. La música dona sabor i color al món en què vivim. Ens inspira, ens uneix i, fins i tot, ens converteix en millors persones. Però, sigui quina sigui la música que us agradi, la veritat és que sempre tindrà les arrels en la música clàssica. Perquè la moderníssima música va néixer fa centenars d’anys.

Aquestes són els primeres frases d’aquest llibre de coneixements. És llegeix amb emoció i resulta una bona porta d’entrada a la música clàssica que agradarà als alumnes de secundària. No pot faltar a les biblioteques dels Instituts.

A “Playlist: Rebels i revolucionaris de la música”, James Rhodes ens convida a compartir la seva alegria i la seva passió per la música salvadora.

Se centra en les obres mestres de set grans compositors: Bach, Mozart, Beethoven, Chopin, Shubert, Rakhmàninov i Ravel. De cadascun d’ells ens explica, seguint el mateix esquema, un parell d’obres.

Primer hi ha una pàgina de presentació que, a manera de pòster, ens recorda aquells cartells dels ídols musicals o cinematogràfics que els joves (i no tan joves) pengen a la seva habitació.

Després hi ha un parell de pàgines on ens explica detalls de la seva vida. Els agradables i els no tan bonics. Se centra en la manera com cadascun d’aquests músics extraordinaris va superar els reptes de la seva època per crear una música preciosa que encara ressona.

I ho acaba amb quatre pàgines en les que comenta dues obres de cada músic.

Per exemple, de Bach sabrem com Pau Casals va trobar en una botiga de música del Port Vell de Barcelona les partitures que després s’han popularitzat de la “suite per a violoncel núm. 1 en sol major” i l’origen de “les variacions Goldberg”. I així amb cadascú dels set compositors.

La gràcia està en que Rhodes ens convida a escoltar les catorze peces a través de qualsevol cercador d’internet escrivint l’enllaç: tinyurl.com/jamesrhodesplaylist. També es poden trobar les peces escrivint el títol del llibre.

M’ha encantat l’aspecte del llibre —amb una forma que recorda els antics LP de l’època pop, els collages surrealistes i psicodèlics— i com presenta els compositors, talment com si parlés de Marley, Satriani, Hendrix, Joplin o Cocker, per exemple.

Resulta fàcil deixar-se endur per les melodies i entendre perquè aquests músics van ser les autèntiques estrelles del rock.

Un llibre exquisit, acolorit i salvatge, recomanat per a l’Educació Secundària.

Un apunt per aquests dies que a les escoles i instituts estan preparant el nou curs que es preveu complicat. Si s’han d’assignar reforços a les aules i aquests reforços han de ser els especialistes, penseu-vos-ho bé. Potser aquest curs, especialment, convindria dedicar més hores que mai a la música, a l’educació física, a la joie de vivre que diuen els francesos, i esponjar els continguts curriculars.

LES DADES:
Títol: Play list. Rebels i revolucionaris de la música
Autor: James Rhodes
Il·lustrador: Martin O’Neill
Traductora: Mariona Barrera
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 72
Barcelona, 2019

«Coppelius, el creador d’autòmats», una història amb referències literàries i musicals

A finals del segle XVIII i principis del XIX pels pobles de centreeuropa corrien uns firaires que arribaven als pobles i mostraven els invents i les troballes més estrambòtiques. Un dels artefactes que més fascinaven eren els autòmats, éssers que podien moure’s gràcies als mecanismes articulats del seu interior.

A la literatura per a infants i adults hi ha algunes obres que parlen d’aquestes màquines, amb diferents punts de vista, més o menys ètics, científics o inquietants. Des dels clàssics l’innocent Pinotxo o el monstruós Frankenstein, els autors han trobat un camp obert on incloure tota mena d’aventures.

Especialment a la literatura juvenil, hi ha relats magnífics i que permeten afeccionar-se a la lectura. Probablement, ”La invenció de l’Hugo Cabret” de Brian Selznick, “El misterio de la mujer autómata” de Joan Manuel Gisbert i “L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo” de Jordi Sierra i Fabra en són tres dels millors.

La darrera novel·la que tracta aquests tema és “Coppelius, el creador d’autòmats”, títol que fa referència al ballet “Coppélia”. L’ha escrit la Rosa Maria Colom i ha estat mereixedora del Premi Fundació Bancaixa de narrativa Juvenil.

L’obra, molt ben escrita, narra les vivències d’un noi, en Jan, que ha perdut la seva mare, una famosa violinista. El noi pensa que el violí ha estat el culpable de la seva mort i creu que la única manera de tornar-li la vida a la mare és construir un autòmat que sigui com ella.

A la contraportada llegim:
Al cap de molts anys, el president d’un país minúscul rep una carta misteriosa on el citen a la Casa del Pou, on va viure en Jan quan era nen. A la reunió també estan convocats Sherlock Holmes i el Doctor Watson! L’amfitrió, l’enigmàtic professor Coppelius, els plantejarà un enigma que ens retorna a la història d’aquell violí.

Novel·la de lectura exigent i que potser requereix la mediació de l’adult. Per als afeccionats als misteris i per als nois i noies de segon cicle de l’ESO i Batxillerat.

Podeu llegir les primer pàgines AQUÍ
Al web de l’editorial Bromera, trobareu una proposta diàctica prou exhaustiva. També la podeu decarregar clicant a Proposta didàctica

LES DADES:
Títol: Coppelius, el creador d’autòmats
Autora: Rosa Maria Colom
Editorial: Bromera
Pàgines: 192
Alzira, 2020

“Cantacontes” rodarià

El 23 d’octubre de 2020 farà cent anys del naixement de Gianni Rodari. Per aquest motiu, hi haurà moltes celebracions i serà una temporada plena d’iniciatives per recordar a un dels autors més creatius i que més va fer per dignificar l’educació dels infants.
Rodari va ser mestre, periodista, activista polític i escriptor. Acabada la Segona Guerra Mundial, va començar a publicar obres per a nens que van ser acceptades per les criatures amb força d’èxit. Va continuar escrivint i el seu estil innovador va ser determinant per guanyar, l’any 1970, el premi Hans Christian Andersen, considerat el premi Nobel de la literatura infantil.


A la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, el divendres passat, 22 de novembre, vam fer una sessió de «CANTACONTES» amb alguns contes d’en Rodari. Un de viva veu, un altre dramatitzat i un tercer amb titelles de cartolina. «En Tres botons», «Josa» i «Un que n’eren set» van fer passar una bona estona al més de cent infants de la ciutat que s’hi van aplegar.
La cirereta la van posar els músics, en Paco i en Jordi i la cantant, la Sandra, que ens van deixar embadalits amb les seves melodies. Tan de bo puguem repetir l’experiència amb altres contes perquè així també es fan lectors!
Us passo, algunes de les fotos que fa ver la Cristina Mínguez.

 

 

Vet aquí una vegada… contes, música & vintage

Aquest proper dissabte, les companyes de l’Institut de la Infància han preparat una jornada (la quarta) de literatura infantil i juvenil.

El programa és prou atractiu i a la promo escriuen:
«Deixa’ns endinsar-te en un món meravellós ple d’encant i habitat per llibres i música en un ambient vintage que et seduirà… Caminarem per racons màgics de la mà d’Estrella Borrego, editora i especialista en LIJ, que ens descobrirà tot allò que amaguen un munt de contes que podreu compartir amb els infants… Ens acompanyarà en el nostre passeig Albert Arrayás, gran il·lustrador i autor d’àlbums que ens desvetllarà els misteris de les seves imatges… I experimentarem noves sensacions amb tallers d’art i ioga, que ens permetran viure i sentir la màgia dels contes des d’una proposta més dinàmica i vivencial. »

El lloc de jornada, enguany ha canviat i ho faran al «Mercantic», un indret inspirador, acompanyat de música en viu i d’una oferta gastronòmica de la qual podrem gaudir en els moments de descans: Mercantic (Espai El Siglo), Av. de Rius i Taulet, 120, 08173 Sant Cugat del Vallès.

El programa de la Jornada i totes les dades les podeu trobar al seu web https://institutdelainfancia.org/4a-jornada-de-literatura-infantil-i-juvenil-vet-aqui-una-vegada-contes-musica-vintage/

PROGRAMA DE LA JORNADA
9:30h – 9:45h Benvinguda i acreditació.
9:45h – 10:00h Mini-concert & novetats editorials.
10:00h –10:20h Inauguració i presentació de la Jornada.
10:20h – 11:35h Literatura & infància, Conferència inaugural a càrrec d’Estrella Borrego.
11:35h – 12:30h Taller d’art & il·lustració, a càrrec d’Imapla.
12:30h – 12:40h Visita guiada amb descoberta de joies LIJ vintage. Llibreria El Siglo.
12:40h – 13:00h Concert & aperitiu literari a la Sala de concerts El Siglo (es podrà esmorzar i descansar).
13:00h – 14:00h Taula rodona, amb la participació de les editorials BiraBiro, Libros del Zorro Rojo i Patio.
14:00h – 15:00h Descans dinar. Visita lliure a Mercantic.
15:00h – 16:00h Un recorregut per l’obra d’Albert Arrayás.
16:00h – 16:45h Taller de ioga & contes. A càrrec de Marianna Roigé i Ariadna Civil, autores del llibre Taller de yoga para niños.
16:45h – 17:15h Valoració final i comiat.

 

Un llibre que ens apropa al fenomen de la música punk

De llibres infantils relacionats amb el món de la música n’hi ha per a tots els gustos. Des dels que tracten sobre l’orquestra i la música clàssica com ¡Bravo Rosina! o L’Orquestra de la Clara, passant pels que ens apropen al jazz com Hermann i Rosie o La fuga, seguint pel blues a La Ruby canta un blues i acabant per la música de bandes universitàries a Olivia y su banda. Blues, jazz, rock, estan ben representats als àlbums il·lustrats.
Acaba de sortir un llibre ben especial. El seu títol ja ho diu tot: ¿Qué es el punk? i la portada feta amb la tipografia mítica dels Sex Pistols ens ha acabat d’enamorar.
Com que els infants no van anar a comprar sols, no m’estranyarà veure com s’il·luminen els ulls dels pares i les mares en veure aquest llibre i com acaba al cistell. I l’encertaran perquè serà un bon motiu per compartir lectura amb els fills i per recordar una època no gaire llunyana —anys 70— en la que va esclatar una revolució musical eixordadora.

WOW!, En aquesta imatge, el gran Lou Reed

¿Què és el punk? està escrit per l’Eric Morse, un ex- executiu de la secció de creació musical de la Warner i l’ha il·lustrat l’Anny Yi . Presenta un recorregut pels grups punks més coneguts com Sex Pistols o The Ramones i per ídols com Siouxsie Sioux o Iggy Pop. També exposa els diferents moviments pre o post punk que hi va haver com el gòspel punk, protopunk i altres.

Dos aspectes que crien força l’atenció són, per un costat, les imatges molt elaborades i fetes amb plastilina i, per l’altre, els textos que són frases rimades molt ben construïdes.
Recomanat per a tot a la família, en especial per als pares i mares que encara conserven una mica de rebel·lia punk dins de la seva vida.

LES DADES:
Títol: ¿Qué es el punk?
Autor: Eric Morse
Il·lustracions: Anny Yi
Traductora: Clàudia Rosa
Editorial: Flow Press Media
Pàgines: 40

El booktrailer:

Obriu les portes: Diàleg i respecte entre cultures

Sembra Llibres és un segell independent, un projecte cooperatiu arrelat al territori que té la voluntat de publicar en català, des de València. Ara acaben de publicar el seu primer llibre per a infants i ho fan per la porta gran amb un àlbum imprescindible basat en la cançó Obriu les portes de Txarango i les il·lustracions de la Gemma Capdevila. Ho celebrem molt.

Veieu-ne el booktrailer promocional:

Obriu les portes és un àlbum il·lustrat magnífic que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. La publicació arriba en un moment clau perquè sembla com si estiguéssim oblidant la tragèdia terrible que pateixen milers de persones a la Mediterrània i als campaments de refugiats dels països costaners. El drama ha perdut espai en l’agenda mediàtica, els diaris en parlen poc i la notícia ha desaparegut de les portades.

Quan agafes el llibre entre les mans per primera vegada ja perceps que et marcarà, ja intueixes que el que llegiràs et transformarà, et farà pensar i et remourà per dins. D’això es tracta. A la portada (convé obrir-la per admirar-la juntament amb la contraportada) hi ha una família que camina enmig de la nit envers el desconegut, envoltada d’estrelles, unes lletres que conformen constel·lacions imaginàries però que apunten al que després veurem — algunes d’aquest constel·lacions esdevindran cases acollidores— i el predomini del color blau, un blau mediterrani molt potent. Una gran portada. La Gemma Capdevila ha estat capaç de dotar les il·lustracions d’una càrrega poètica i de símbols que potser els infants no acabaran d’entendre però que hi són.


Al web de Sembra llibres  llegim que aquestes imatges «haurien d’ajudar a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat»
El text és la cançó de Txarango però les imatges expliquen una altra història amb diferents lectures o capes. M’ha agradat molt com es resolen les darreres pàgines amb el cantant (el personatge de la portada) arribant a un poble petit i convidant la gent a sumar-se al clam «obriu les portes, obriu fronteres!» i fent una cadena humana interminable que arriba a la darrera imatge espectacular on veiem un parell de mans entrellaçades.


Molt recomanable. L’he entrat a cicle superior però no n’estic segur. L’hauré de presentar als alumnes i veure com reaccionen.
Us deixo unes imatges de la Gemma il·lustrant la cançó “La tendència natural” del disc “Nòmades” de Guillem Roma.

LES DADES
Títol: Obriu les portes
Autors: Txarango
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Sembra
Pàgines: 56
València, 2017

Bon Nadal

Amics i amigues, us desitjo un bon Nadal i unes bones festes!

Tant de bo el proper any vingui carregat de bones lectures que ens ajudin a ser millors persones.

Si us ve de gust, podeu llegir un dels contes de Nadal que més m’agraden. Es titula L’hoste nadalenc i el va escriure Selma Lagerlöf, escriptora sueca coneguda per El meravellós viatge de Nils Holgersson. El conte explica la història del petit Ruster, un vell music borratxo, i d’en Liliecrona, un violinista de prestigi, i la seva família durant els dies previs al Nadal. Només cal que cliqueu AQUÍ per poder-lo llegir.

dsc05081-2

… i ‘s’allarguin els contes fabulosos
per a l’infant que al llit en té costum
i al darrera de vidres ploricosos
balli la gent entre un esclat de llum.
                                    Josep Carner

L’Hoste nadalenc va ser publicat en català dins del recull Els Ingmarsson, editat per Editorial Catalana i amb traducció de Joan Sitjar.

Llegir en català és sexi!

cartellLa 66a edició de la Nit de Santa Llúcia, una de les festes de les Lletres Catalanes, se celebrarà el 16 de desembre, aquest any a l’Hospitalet.
Es lliuran els premis Sant Jordi de novel·la, Carles Riba de poesía, Mercè Rodoreda de contes i narracions, Folch i Torres de novel·la infantil, Joaquim Ruyra de narrativa juvenil i Frederic Roda de teatre.

La proposta de la festa mesclarà música, dansa i interpretació amb les actuacions d’en Dani el Flaco, els Always Drinking Marching Band, l’Escola de Música-Centre de les Arts, la Street Squad i la Laia Molins.

Per anar escalfant l’ambient aquest mes de novembre el Centre de Normalització Lingüística de la ciutat ha posat en marxa un concurs que han anomenat “LLEGIR EN CATALÀ ÉS SEXI” del que us passem la informació a continuació i us convidem a participar.

Per participar en el concurs cal fer-se una fotografia amb un llibre en català i penjar-la a Twitter o Instagram amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat.
Els participants han de tenir el perfil d’usuari obert.

El concurs comença el dia 1 de novembre a les 00.00 hores i acaba el 30 de novembre de 2016 a les 23.59 hores.

La resolució del concurs es farà per sorteig el dia 16 de desembre de 2016 a les 12 hores, coincidint amb el dia en què se celebrarà l’acte de la Nit de Santa Llúcia. El compte del CNL de l’Hospitalet publicarà un missatge de felicitació a la fotografia guanyadora. El nom del guanyador i la fotografia es publicaran als comptes de Facebook, Twitter i Instagram del CNL de l’Hospitalet, així com també al web del mateix CNL.

El llibre de la fotografia ha de ser en català. Si a la imatge no s’hi veu el títol, s’ha d’escriure aquesta informació en un comentari a l’Instagram o al mateix tuit.

Les fotografies han de ser originals. Els participants en podran penjar tantes com vulguin, però només entrarà en el sorteig una vegada cada perfil d’usuari.

El CNL de l’Hospitalet no es fa responsable de les imatges publicades amb les etiquetes del concurs. Les persones participants són les úniques responsables de les imatges penjades. Les imatges hauran obtingut prèviament les autoritzacions necessàries de les persones que hi figuren, sobretot si es tracta de menors.

L’organització del concurs no acceptarà aquelles fotografies que puguin ferir la sensibilitat, per continguts racistes, violents, sexistes, xenòfobs, discriminatoris, abusius, ofensius o difamatoris.cartell-santa-llucia

El CNL de l’Hospitalet podrà fer una tria de les imatges i exposar-les, si escau, sempre mencionant-ne l’autoria.

Les imatges penjades a les xarxes socials amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat seran públiques al web del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet.

La publicació d’imatges a Instagram i a Twitter amb les etiquetes #llegiressexilh #LHsantallucia #lletrescat implica l’acceptació d’aquestes bases i de les condicions d’Instagram i de Twitter.

La participació al concurs és gratuïta.

Premi
El premi consistirà en un lot de llibres i una tauleta.
El CNL de l’Hospitalet assignarà un número a cada participant i en farà una llista amb els noms d’usuari. La llista es podrà consultar al web del concurs i els participants han de revisar que hi surtin.
El 13 de desembre es farà el sorteig entre tots els participants mitjançat el web https://www.random.org/. El guanyador del premi serà el participant que tingui el número generat pel web.
Us deixo amb el hit “la primavera” de Dani el Flaco dedicat a l’Hospitalet.

Emily Arrow, canta contes

emily arrowHe conegut les cançons de l’Emily Arrow, una noia d’Ohio que va estudiar música (piano) i es va graduar com a mestra de música a Boston. Mentre treballava en una escola va començar a col·laborar amb el departament de biblioteca i d’aquell encontre en va sortir la idea d’ajuntar musica i literatura infantil.
Des de llavors no ha parat d’adaptar els llibres infantils que li agraden i convertir-los en cançó.
Actualment s’hi dedica a anar per escoles, llibreries i biblioteques presentant les seves composicions.
Si coneixeu algun mestre de música que tingui traça, no estaria gens malament que seguís el camí que ens marca l’Emily i adaptés els contes que més agraden als nostres alumnes.
De totes les composicions de l’Emily Arrow us passo la que ahir mateix van linkar des del diari “The Guardian” inserida en un article en el que experts en literatura infantil i juvenil anomenaven els millors llibres editats al Regne Unit durant el 2015.

Podeu llegir l’article What are the best children’s books of 2015? (gràcies Daniel, novament) a l’enllaç següent:
http://www.theguardian.com/childrens-books-site/2015/dec/14/what-are-the-best-childrens-books-of-2015

Però, la cançó que m’ha agradat és l’adaptació d’un àlbum que probablement coneixereu: El jardí curiós de Peter Brown. Amb l’adaptació d’aquest àlbum va guanyar el Concurs de Composició John Lennon.

Per saber-ne més d’aquesta cantant podeu entrar al seu web: http://www.emilyarrow.com/

Herman i Rosie

En català a Corimbo (Herman i Rosie)

En català a Corimbo (Herman i Rosie)

L’australià Gus Gordon ha creat un àlbum il·lustrat que reflexa ben bé la solitud (i la bellesa) de les grans ciutats, en aquest cas de Nova York.
Els protagonistes, en Herman i la Rosie, són criatures de ciutat. Herman és un cocodril amb una predilecció pels entrepans de salsitxa que toca el seu oboè a la finestra del seu pis, a la setena planta de l’edifici. En un edifici proper viu, la Rosie, una cérvol que menja dolços i escolta discos de jazz. Cap dels dos no sap l’altre, de manera que fan les seves vides solitàries desconeixent l’ànima bessona que tenen tan a prop.hermanrosie
En Herman treballa de teleoperador en una gran oficina i la Rosie es guanya la vida en un restaurant de molt de renom i els dijous a la nit canta en un club de jazz.
Quan en Herman és acomiadat del seu treball per les poques vendes que fa i el club de jazz de la Rosie se’n va en orris i tanca les portes, tot sembla anar malament per als protagonistes. Però un dia les coses començaran a canviar.

hermanandrosie2El llibre està ple de detalls fascinants: les torres d’aigua, els paisatges que es veuen des dels terrats, el color de les línies de metro, etc. Són genials les guardes que presenten un mapa de la ciutat que identifica on viuen en Herman i la Rosie, però també on es pot trobar el lloc on fan les millors salsitxes.
M’agraden les postals reals que hi aparexien i que mostren des de Central Park fins a la sala de lectura de la Biblioteca Pública de Nova York.
Si mirem amb deteniment les dues pàgines en les que en Herman abandona la seva oficina per última vegada amb tots els seus béns en una caixa,i a la pàgina oposada la Rosie caminant penosament cap a casa en tornar del club de jazz el dia que el tanquen (les seves sabates vermelles de taló alt dins la cistella de la seva bicicleta), veurem com les dues imatges mostren diferents moments del dia, però si ens fixem bé veurem que són la mateixa cantonada del carrer. A la imatge de l’esquerra es representen els sorolls de la ciutat amb onomatopeies i a la de la dreta es veu a la Rosie en un imatge fosca, grisa, silenciosa, que representa la nit que s’acosta. La bústia que hi apareix a l’esquerra està feta amb col·lage i, en canvi, la de la dreta està pintada amb tons foscos, com indicant que en arribar la nit els objectes es tornen menys reals.herman2rosie3
El llibre està ple de petits detalls intel·ligents. Des de les imatges i notes que veiem a la oficina d’en Herman fins a la casa de la Rosie on es pot veure com renta la roba (l’estenedor que va des del manillar de la seva bicicleta fins al televisor). Tot plegat ens dóna pistes de la vida d’aquests dos animals.
El llibre també juga en la idea de final feliç, però és un final al que sembla que no arribaran (el mapa de Manhattan amb el recorregut que fan els dos és meravellós) tot i que ja anem intuint que estan fets l’un per l’altre (bo i sabent que els cocodrils tenen tendència a menjar-se als cérvols).
El final no és ben bé una història d’amor però sí que és feliç. La música, com no!, els uneix.

Herman-Rosie-davant la lluna
En definitiva, un llibre sobre l’amistat que podem llegir tant els adults com els nens. Un tresor que convindria tenir a la biblioteca escolar perquè ens pot permetre múltiples activitats.

El quadern d’activitats que es troba al web de Gus Gordon el podeu descarregar AQUÍ

Web de Gus Gordon: http://www.gusgordon.com/