Editorial Joventut

by

A la recerca dels Iris!

Si sou d’anar d’excursió a la muntanya i us agrada fer bivac, segurament el que us explicaré no us sorprendrà. I sobretot, si heu fet nit per la zona del Pirineu, el lloc on es poden veure —amb una mica de sort, això sí— una mena d’animalons anomenats «Iris».

En Ramon Besora, que és un gran coneixedor de la fauna del Pirineu (i també de les tradicions antigues) ens explica que “Els iris són uns petits animals nocturns que habiten generalment en comunitat als afores de pobles d’alta muntanya on els cels, a la nit, s’omplen de lluna i són especialment lluminosos.”

En Ramon ho sap molt bé perquè ell n’ha vist i ha pogut explicar-ho a la Zuzanna Celej que, amb la traça i la paciència que té amb els pinzells, ha fet una representació plàstica precisa i preciosa perquè en gaudim tots plegats.

Es dóna la coincidència que estem entrant a la tardor, una de les millors èpoques per veure els Iris, i que el llibre acaba d’arribar a les llibreries, per a gaudi dels amants de les històries boniques.

Què més volem?
Una guia didàctica? La teniu si entreu al web de l’editorial Joventut o la podeu descarregar clicant al següent enllaç. https://www.editorialjuventud.es/ca/els-iris-9788426147820/

Una pel·lícula? La podreu veure aviat.

Una presentació? N’hi hauran vàries. La primera, a la nova llibreria «El Teler», al carrer de Sant Miquel, 3A, d’Esparreguera, l’11 de novembre de 2022.

També es farà una presentació a la llibreria «Lectors al tren!» de Rubí, el 18 de novembre. I n’hi haurà alguna més…

Estic agraït a en Ramon perquè ens ha permès col·laborar preparant la proposta didàctica. Tot han estat facilitats i bones recomanacions per fer una guia que creiem serà d’utilitat.

LES DADES:

Títol: Els Iris
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2022

by

«Un nen molt estrany» i un pare que fa màgia

Al pati de l’escola o al parc, lluny de la presència de la mestra o de la mare, els infants juguen, es relacionen, es barallen i, sobretot, aprenen dels iguals. Bé, també aprenen com som les persones perquè de vegades apareixen maneres de ser i d’actuar que sorprenen. Recordo, gairebé com si fos ahir, algun episodi traumàtic de la meva infantesa i també d’altres d’agradables, esclar. Recordo el dia que uns gamarussos amb els qui sovint ens les teníem, ens van acorralar, al meu amic Josep Maria i a mi, i ens van prendre tot el que hi dúiem.
Em va doldre perdre les bales (eren de fang) i els cromos de l’àlbum “Vida i color” (encara el conservo) però sobretot vaig aprendre una lliçó de vida. És així de senzill. Quan estàs sol, sense la mestra o els pares que et protegeixen i t’aixequen si caus, és quan passen les coses que et fan espavilar.

Ho sap molt bé en Ricardo Alcántara i, per això, imagino que ha situat els conflictes d’aquesta història al pati de l’escola, lluny de la presència de la mestra. En Ricardo és mot observador i sap treure punta a les situacions conflictives quotidianes i ens ofereix possibles solucions.

En aquest àlbum, a més, compta amb les il·lustracions de l’Albert Asensio. Ja està tot dit, oi?

Desconec si ha estat un treball en el qual han anat conversant i compartint observacions, consells i maneres d’interpretar la narració, però no m’estranyaria.

Mirem la coberta: Aquí ja apareixen alguns elements que expliquen el relat. Un noi mira per la finestra, se’l veu feliç. També hi ha un esquirol i podem intuir certa relació entre ells (després veurem que compateix el mateix conflicte, el noi amb un company d’escola i l’esquirol amb un gat). El dibuix està fet a llapis, en blanc i negre, i amb dos tocs de color: el groc i el vermell, símbols també dels dos personatges, en Pol (groc) és el noi estrany, i en Roger (vermell) el líder negatiu de la colla d’alumnes (que també té els seus conflictes interns). Com l’esquirol i el gat.

Obrim i veiem les primeres guardes que ens expliquen gràficament què passarà: Un grup de nois jugant, dibuixant junts al terra del pati una escena de combat amb canons i marcians. Estan a l’esquerra. A la dreta apareixen les puntes d’unes sabates i entremig “la nada”, com diria en Bastian, el de la Història interminable. Aquest espai en blanc (gris, en aquest cas) marca la distància física i emocional entre el noi estany i la resta del grup. En acabar de llegir l’àlbum compareu les guardes, val pena.

Avancem una pàgina més i veiem el títol i el dibuix de dos peluixos, d’esquena, abraçats. Imatge tendra, positiva, que veurem repetida al final i que ens apunta que la cosa acabarà bé. Detall de color groc significatiu.

I comencem a llegir el text i a observar les il·lustracions. Tot plegat és un goig. Es tracta d’una història que pot anar molt bé per ser llegida a casa o a l’aula i ens ofereix, en acabar, moments de conversa i d’aprenentatges diversos.

De què va la narració? Al web de l’editorial Joventut ho expliquen molt bé:
Els seus companys de classe no jugaven amb ell. El deixaven de banda i deien que era un nen molt estrany. Intentaven provocar-lo, però en Pol mai s’empipava. “El meu pare és mag”, els deia. Fins que van decidir seguir-lo, disposats a descobrir el secret d’aquest nen tan estrany…
En Pol és un nen “molt estrany”. O això opina d’ell el seu company de classe, en Roger. Sempre intenta provocar-lo, però en Pol sempre es mostra molt tranquil. “El meu pare és mag”, diu. Un dia, amb un dels seus comentaris malintencionats cap en Pol, el Roger aconsegueix ferir els seus sentiments, i en Pol marxa a casa plorant. Serà llavors quan el Roger i els seus amics el segueixin a casa seva per a descobrir quina mena de mag és el seu pare…

Un preciós àlbum sobre com els pares i les mares són el pilar de l’autoestima dels seus fills. Els poden ensenyar a respectar els altres, a ser assertius i a agradar-se. Aquesta és la màgia del pare d’en Pol, saber entendre el seu fill i donar-li el reforç positiu que necessita. Les il·lustracions li aporten una gran sensibilitat i una mirada més profunda a la història.

Un agraïment a l’editorial per la generositat d’aquest àlbum de mida gran, ben maquetat, amb tapes dures i paper del bo.

Recomanat a partir de cinc anys.

LES DADES:
Títol: Un nen molt estrany
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Joventut
Pàgines: 36
Barcelona, 2021

by

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

by

L’últim viatge de Mitsumasa Anno

Mitsumasa Anno | © ANNO ART MUSEUM

Aquest dies hem rebut un parell de notícies sobre Mitsumasa Anno, un autor que feia temps que teníem oblidat. Recordo que, als anys 90, els seus libres de viatges tenien força acceptació entre els infants, especialment «El viatge d’Anno», una joia il·lustrada, un llibre sense text. En aquest viatge, l’autor ens feina recórrer diversos indrets i, a mesura que avançàvem pàgines, descobríem nous escenaris i referències a l’art, a la literatura i la història del país per on se suposava que transitava un genet, un personatge que anava muntat a cavall i que costava de trobar perquè era petitet i, talment com si fos Wally, s’amagava en racons insospitats.

Les il·lustracions d’Anno estan fetes amb molt de detall, a ploma, tinta i aquarel·les.

Mitsumasa Anno, segons la Wiquipèdia, va néixer el 1926 a Tsuwano on va viure els primers anys. Després de la Segona Guerra Mundial, va fer de mestre de matemàtiques durant deu anys a una escola primària de Tòquio abans de començar la seva carrera il·lustrant llibres infantils.
Va rebre el Premi Andersen l’any 1984 i hem sabut que va morir el mes de desembre passat de malaltia, a l’edat de 94 anys.
A casa nostra, els seus llibres, els va publicar l’editorial Joventut i ara crec que estan descatalogats. Es poden trobar alguns exemplars en algunes biblioteques, però n’hi ha pocs.

Sortosament, aquesta setmana, l’editorial Kalandraka ha publicat un dels seus llibres: «Ocultos en el bosque», un llibre sense text que també és un llibre-joc. Segons diuen al seu web:

“Un centenar de especies de fauna y otros insólitos elementos habitan en las páginas de esta obra exclusivamente visual que estaba inédita en español; sus páginas son un viaje -una de las pasiones de Anno, junto con las ciències y el conocimiento de otras culturas- por un intrincado
espacio natural donde la vegetación camufla la presencia de animales de todo el mundo: domésticos y salvajes; insectos, aves, reptiles, mamíferos, criaturas acuáticas… y donde no faltan los simios y la figura humana.
Para descubrirlos es necesario afinar la agudeza visual, aventurarse intuitivamente en el verdor de la arboleda, el follaje y los matorrales, escudriñar la rugosidad de la madera y adentrarse en las sombras para identificar la forma de tantos y tan variados animales”

Mireu aquesta imatge i, a veure si teniu sort i trobeu un mussol, una cabra, una cacatua, un colom, un cabridet, un llop marí o una grua.

És difícil, oi? Amb el llibre a la mà, una mica de paciència, anar girant el llibre fins observar el bosc des de tots els angles, allunyant-lo o acostant-lo, arriba un moment que els descobreixes i llavors cada vegada que tornes a mirar es fan visibles, inevitablement.

Lectura per a infants a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: Ocultos en el bosque
Autor i il·lustrador: Mitsumasa Anno
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 40
Pontevedra, 2021

by

Elogi de la lentitud

Ara que ens estem acostumant a viure amb més tranquil·litat i a gaudir de les coses senzilles, s’agraeixen iniciatives lectores que van en la línia de convidar-nos a observar la natura.
Us presento dues lectures de coneixements («Amb calma. 50 històries naturals» i «Els colors de la natura») i un àlbum de ficció («De pressa, de pressa!»)

Amb calma. 50 històries naturals
Un llibre ben il·lustrat que explica les petites meravelles de la natura que podem observar pels carrers, places i jardins de la ciutat, o pel camp. Són transformacions que, fins i tot, algunes les podem veure des de la finestra de casa. A tothora i cada dia es succeeixen fenòmens formidables que només podem copsar si ens deturem un moment i no tenim pressa.
Alguns dels fets que s’expliquen al llibre tenen a veure amb fenòmens naturals (es forma un arc de Sant Martí, una onada creix, es forma un núvol, etc.), d’altres fan menció a la flora (una catifa de campanetes, les fulles del cirerer cauen a terra, els nenúfars s’obren en un estany, etc.) i els fets més increïbles es refereixen als animalons (un talp s’avitualla de cucs de terra, el gat i la rata, un mosquit fa una petita excursió, etc.)


«Amb calma» és un llibre que convé anar-lo assaborint de mica en mica. Les il·lustracions fetes a tinta i acabades a l’ordinador tenen un punt que m’ha recordat una col·lecció de cromos que fèiem els infants, allà pels anys seixanta del segle XX. Encara la conservo, la mítica “Vida y color”.

A cada doble pàgina se’ns presenta un nou animal o un nou acte de la natura que convida a fixar l’atenció en els detalls i pensar en el món meravellós que ens envolta.
Llibre adequat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Amb calma. 50 històries naturals
Autora: Rachel Williams
Il·lustradora: Freya Hartas
Traductora. Maria Cabrera Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 128
Barcelona, 2020

Els colors de la natura
Agafeu la motxilla i endinseu-vos al bosc més proper, atents al que us envolta. Fixeu-vos en la varietat de colors que hi ha. És magnífic. Podeu jugar a buscar un color determinat. Per exemple, si trieu el vermell tal vegada us topareu amb un pinsà, una rosella o un gerd.
El llibre està estructurat partint dels colors. Cada doble pàgina està dedicada a un color concret i tot allò de la natura que té aquesta tonalitat. És bonic de veres.
Per exemple, a la pàgina dedicada al groc, trobem un petit text poètic i una pila d’animals i plantes i fruites grogues: El panís, el plàtan, el canari, l’oriol, el gira-sol, el borinot, etc.

Al llibre hi trobareu els dotze colors més coneguts i les seves tonalitats.
A les últimes pàgines hi ha informació sobre la barreja de colors.

A la contraportada podem llegir:
A la natura abunden colors increïbles. Però t’has preguntat mai quin gust o olor podrien fer els colors verd, groc, rosa o blau? O com sonarien? O quin tacte tindrien si els toquessis? Els colors de la natura són tan meravellosos i diversos que inspiren la gent a l’hora de posar nom a tots els matisos mitjançant plantes, animals i minerals. Acompanya’ns en un viatge de descoberta dels dotze colors i tonalitats més coneguts. Aprendràs que els colors i els elements que es troben a la natura sovint estan estretament relacionats. Sabràs trobar totes les relacions a cada capítol? I finalment, si tens aspiracions artístiques, segueix les indicacions que t’oferim al final del llibre i podràs pintar amb la mateixa exquisidesa que la natura!
Lectura recomanada a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Els colors de la natura
Autores: Jana Sedlackova i Stepanka Sekaninova
Il·lustradora: Magdalena Konecná
Traductor: Àlex Gombau Arnau
Editorial: Cossetània
Pàgines: 32
Valls, 2020

De pressa, de pressa!
Un àlbum apaïsat, ideal per recordar la noció de temps —tic-tac— amb dos ritmes ben marcats. La primera part és vertiginosa i comença quan es fa de dia i un nen (podria ser una nena) salta del llit, es vesteix, i comença el dia a un ritme trepidant perquè convé ser dels primers, ell i els seus amics, en agafar el bus i després el vaixell per arribar a l’avió supersònic que els està esperant. Corrent com a bojos aconsegueixen arribar al seu destí. Bé, tots no, perquè el noi protagonista de la història veu com els companys marxen i ell no.
Aquí es crea un punt d’inflexió i el ritme ràpid canvia per esdevenir més calmat. El nen que corria com una llebre esdevé un nen caragol i, en aquest moment, veu una marieta, una flor, un forat, etc. tot allò que fa que el món sigui ben bonic.

Al web de l’editorial Joventut podem llegir:
Som-hi! Llevar-se d’un salt, vestir-se a correcuita, sortir de casa a tota velocitat i, cuitacorrents, atrapar primer l’autobús, després la llanxa i no perdre l’avió ultrasònic!
Però és tan agradable prendre’s el dia amb calma, mirar com cauen les fulles, escoltar el xipolleig de l’aigua o assaborir tranquil·lament una bona torrada…
Aquesta és la història d’un nen que comença el dia amb una cursa frenètica amb els seus amics per mirar d’agafar un avió ultrasònic sense poder-se aturar ni per fer un pipí. Finalment, tots aconsegueixen arribar a l’avió abans no s’envoli excepte ell. Però gràcies a això es pot aturar i gaudir de totes les petites coses que no havia pogut veure en la seva cursa frenètica.
Aquest llibre ens relata en la seva primera part l’estressant carrera del nen i en la segona com torna a recobrar la calma i a gaudir de tot el que troba en el camí. El format apaïsat del llibre permet que la història es desenvolupi com una seqüència on el text balla a la perfecció amb les il·lustracions. En una societat on tots correm tot el temps, l’autora ens descobreix el plaer de la contemplació i de prendre’s el temps per a gaudir de les petites coses.

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: De pressa, de pressa!
Autora i il·lustradora: Clotilde Perrin
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

by

La Caputxeta de Beatrix Potter il·lustrada per Helen Oxenbury

Es tracta d’una versió del popular conte de Perrault però passat pel sedàs de la prosa de l’autora Beatrix Potter que el va reescriure i ha quedat inèdit fins ara. Per a la seva publicació es va contactar amb una de les il·lustradores més conegudes, la Helen Oxenburty que ha fet un treball fantàstic recreant aquesta història.

La gràcia és que es centra en el costat fosc de la narració. El personatge principal és el llop i això li confereix suspens al final previsible i conegut…

—Però iaia, iaia… aquestes dents tan grans i blan…

Les imatges són poètiques i reflecteixen força bé el camp anglès i els personatges camperols que allà hi apareixen.
El guió és el que tothom coneix i probablement l’heu llegit i explicat a casa o a l’escola.

Faríeu bé en aconseguir un exemplar, ara que s’acosta Nadal, no sigui que us passi el que m’ha passa fa uns dies. Us explico.

A Brussel·les, a la llibreria “Le Wolf”, vaig veure un exemplar de la Caputxeta que coneixia. Em va fer il·lusió. Quan vaig preguntar el preu vaig caure de cul perquè en demanaven 45 euros. Impossible per a la meva butxaca. El llibre en qüestió és la Caputxeta de Warja Lavater, editada per Adrien Maeght l’any 1965. Una joia com aquest que comentem de la Beatrix Potter, el tipus de llibre que convé guardar i compartir amb els nens de la família, una i altra vegada.
Ah! La darrera imatge d’Oxenbury és espectacular.

Al web de l’editorial Joventut hi ha una entrada molt bonica que us enllaço; crec que us agradarà: https://www.editorialjuventud.es/ca/el-que-esta-en-cami/

A la selecció de Lectures recomandes l’hem situat al cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La Caputxeta vermella
Autora: Beatrix Potter
Il·lustradora: Helen Oxenbury
Traductora: Francesca Martínez
Editorial: Joventud
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

by

Edison, un viatge a les profunditats de l’oceà

En Torben Kuhlmann ens torna a presentar un llibre que encantarà als infants curiosos. En aquesta tercera aventura segueix les passes de les dues anteriors protagonitzades per ratolins que s’avancen als humans en les descobertes científiques. La primera va ser el viatge a través de l’oceà Atlàntic del ratolí Lindbergh, la segona quan l’Armstrong, el ratolí, va arribar per primera vegada a la Lluna abans que un altre Armstrong, l’humà, repetís la frase “això és un petit pas…”.
Ara, un jove ratolí, en Pau, busca la pista d’un avantpassat que va desaparèixer amb el vaixell en que viatjava. Amb l’ajuda d’un professor de la Universitat dels Ratolins inventen un submarí, un aparell capaç de submergir-se fins a les profunditats de l’oceà Atlàntic. Allà localitzaran el vaixell i trobaran una arqueta que conté el diari de l’avantpassat amb les indicacions d’un aparell que té molt a veure amb Edison.
Novel·la recomanada per a infants a partir de nou anys i que tinguin ganes de conèixer com ha anat avançant la ciència.
Les il·lustracions són magnífiques i ajuden a entendre l’aventura. En Kuhlmann combina diferents plans, sovint a l’alçada de la mirada del ratolí, picats, contrapicats, generals, detalls, etc. i ho fa d’una manera molt didàctica.
Al final del llibre trobem una breu biografia de Thomas Edison amb altres referències d’inventors que van contribuir a l’aparició de la primera bombeta.
LES DADES:
Títol: Edison. Dos ratolins a la recerca d’un tresor
Autor i il·lustrador: Torben Kuhlmann
Traductora: Susana Tornero
Editorial: Joventut
Pàgines: 112
Barcelona, 2018

El booktrailer anglès és molt bonic.

by

L’increïble viatge d’una gota d’aigua

M’alegra comprovar que els llibres de coneixements tornen a tenir presència a les llibreries i amb productes originals, cuidats i imaginatius.

L’editorial Joventut ens presenta una traducció força encertada del francès que han anomenat com a «Goteta» i la cataloguen com a Llibre-acordió perquè les pàgines estan plegades seguint la forma de l’acordió però crec que és millor definir-lo com a llibre-circular perquè si l’obres i el poses en cercle amb les imatges mirant cap a l’interior, l’efecte que s’aconsegueix quan et situes al centre del cercle és impactant perquè pots anar seguint tot el viatge que fa la goteta.
En realitat no és més que l’explicació del cicle de l’aigua que comença i acaba al núvol. Entremig hi ha el viatge de la goteta que es va trobant amb nombrosos amics. És també un llibre sobre l’amistat.

M’ha agradat i el recomano per a infants a partir de cicle inicial.
Si voleu conèixer més coses de l’autora podeu visitar el seu web, Stéphanie Joire: http://www.stephaniejoire.com/quisuisje.htm

I també podeu visitar el blog de la il·lustradora, Laura Fanelli:
http://laurafanelli.blogspot.com/2016/12/petite-goutte.html

LES DADES:
Títol: Goteta
Autora: Stéphanie Joire
Il·lustradora: Laura Fanelli
Traductora: Teresa Farran
Editorial: Joventut
26 pàgines extensibles
Barcelona, 2018

 

by

Björn és un ós

Björn és com es diu «ós» en suec (segons el diccionari català-suec). Ara l’editorial Joventut ha traduït aquest llibre que ens farà passar molt bones estones. Són, com diu la portada, sis històries d’un ós però podríem afegir que són històries senzilles i divertides, protagonitzades pels animals del bosc i que expliquen la bellesa de la natura i l’encant de la vida tranquil·la.

Björn viu dins una cova.
Les parets són ben llises i suaus.
El terra és confortable.
I just al davant hi ha herba tendra i un arbre rugós que va perfecte per a gratar-s’hi l’esquena.

Al llarg dels capítols del llibre, l’autora, Delphine Perret, ens presenta alguns moments de la vida al bosc. El títols ja ens avancen de què va la cosa. Per exemple, el primer conte, “El sofà”, ens explica que Björn rep de regal un sofà que li ha tocat en un sorteig.

—Björn, et quedaràs aquest sofà?
—Mmm, sí, és fantàstic tenir un sofà.
—De debò?
—Tothom ho diu…
—Sí, però… tu ho trobes fantàstic?
—Ehem…, no —confessa Björn.

Al segon, “Ball de disfresses”, els animals del bosc juguen a imitar les persones i es disfressen amb roba, organitzant un carnaval.

A les set en punt tots arriben disfressats i amb alguna cosa per compartir: avellanes, un pastís de nabius o unes puces.

El tercer “Res” ens explica que en Björn sovint no fa res però no s’avorreix mai.

El quart, “El regal” ens narra l’amistat de l’Ós amb una nena, la Ramona, i les cartes que s’envien l’un a l’altra

Encara un parell de capítols més on sabem de la visita al metge per fer una revisió completa i l’arribada de l’hivern.

«Björn» és un llibre molt bonic per mirar i remirar i descobrir l’encant de les coses petites, dels detalls delicats i també per riure una estona.

La mirada de l’ós ens acompanya durant tota la lectura i ens fa reflexionar sobre el veritable valor de les coses, perquè tot i que les aventures narren coses trivials, de la vida quotidiana, el transfons amaga grans veritats.

Hi ha molts petits detalls que ens enamoren. Segur que quedareu encisats amb la bústia ubicada al tronc de l’arbre, la forquilla que li envia la Ramona o les ulleres gruixudes a ratlles.

Que el llibre estigui protagonitzat per animals amb actitud humana no és nou a la literatura infantil però sovint trobem en altres llibres animals massa humanitzats o bé que es comporten només com a animals. Aquí, la mescla està molt aconseguida i podem veure com en Björn disfruta de la mateixa manera mirant els catàlegs de roba com quan es grata l’esquena o menja mel.

Crec que en Björn formarà part del grup d’óssos mítics de la literatura infantil, com ho van ser l’Otto, en Paddington, el Salvatge i d’altres.

El treball gràfic és molt delicat: Les imatges en blanc i negre sobre fons de paper de color, el traç expressiu dels animals, la tipografia, el disseny, tot està molt cuidat.

Un llibre molt recomanable. Per a infants a partir de 7 anys o per ser llegit en companyia a partir dels 4.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Joventut.

LES DADES:
Títol: Björn, sis històries d’un ós
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Joventut
Pàgines: 64
Barcelona, 2018

by

Jo no sóc la teva mama, un àlbum sobre l’amistat

Un matí, l’esquirol Otto descobreix una bola verda amb punxes davant de la porta de casa seva, a l’arbre gran on viu, un arbre amb fulles acollidores. Quan la bola s’obre, hi apareix una criatura blanca que se’l mira i li diu MAMA!


Després d’alguns dubtes, l’Otto li diu a la criatura que entri a casa seva per passar la nit. L’endemà, el «pelut» ha crescut molt i l’Otto surt a la recerca de la seva mare. No la troba i els dies següents continua buscant-la. Mentrestant la criatura, de nom Piu, continua creixent i creixent. Sembla el Yeti, blanc i cada cop més gran. L’esquirol no sap com desfer-se del Piu que li fa malbé la seva casa fins el dia, el Piu li salva la vida, evitant que una àliga l’enxampi.

Aquest àlbum, amb tapes dures, explica el naixement d’una amistat entre una esquirol i una simpàtica criatura peluda. Els diversos intents de l’esquirol per trobar la mare de la criatura marquen la primera part de la narració, i la successió dels dies ve marcada pel sorprenent creixement del “pelut”.
La narració que acompanya les il·lustracions de la canadenca Marianne Dubuc, amb alguns diàlegs, està formada per frases curtes, fàcils d’entendre.
Les il·lustracions mesclen dibuix i aquarel·les, expliquen molt bé aquesta història de coneixement, amistat i ajuda mútua.
El disseny del llibre és senzill però efectiu, amb petits detalls (per exemple, a la casa de l’esquirol) que convé observar. Les cares dels personatges mostren una fesomia molt expressiva, així com altres detall de l’anatomia de l’esquirol i de la criatura.
Un àlbum serè que ens explica que els llaços del cor poden ser més forts que els de la sang.
Recomanat per al cicle infantil. Ideal per explicar l’amistat i les emocions.

Web de l’autora: http://www.mariannedubuc.com/

LES DADES:
Títol: Jo no sóc la teva mama
Autora/il·lustradora: Marianne Dubuc
Editorial: Joventut
Any: 2017
Pàgines: 72