Art efímer a partir de Sunakay

Ahir vam fer un taller a la llibreria “lectors al tren!” sobre el llibre SUNAKAY de la Meritxell Martí i en Xavier Salomó, aprofitant que hi ha exposades les magnífiques il·lustracions de l’àlbum
Vam començar recordant un llibre que es va escriure fa gairebé cent anys —«La niña de alta mar» de Jules Supervielle— perquè té certs punt de connexió amb «Sunakay». Ambdues obres estan protagonitzades per noies que viuen al mar, soles. Comparteixen els dos relats un to malenconiós i trist. En el cas de Sunakay, però, hi ha un bri d’esperança al final.

Al web de Flamboyant expliquen el següent:

El mar s’ha convertit en un immens abocador sense vida submarina. Dues germanes sobreviuen en una illa de plàstic, entre la deixalla. Un petit accident canviarà el rumb de les coses. Una força atàvica està a punt d’emergir.
Més enllà de ser un àlbum sobre la contaminació de plàstics, Sunakay és una oda als nostres mars i un himne a la necessitat de protegir el planeta.
L’àlbum és fruit de gairebé tres anys de treball, que culminen en un meravellós llibre. El projecte més ambiciós del premiat i best seller tàndem creatiu Martí-Salomó.

També ens presenten un petit vídeo animat:

https://www.youtube.com/watch?v=BY00DB_KUN8

Amb l’experiència de la Montse Marcet vam poder analitzar les imatges i els simbolismes que apareixen en aquesta obra de cent pàgines bellament il·lustrades. Vam parlar dels colors, de les referències cinematogràfiques que hi ha i de tots els “intringulis” que un projecte com aquest va comportar per als autors.

En acabar vam proposar una acció plàstica. L’objectiu d’aquests tallers sempre és el mateix: Oferir idees d’accions que no siguin costoses d’organitzar a l’escola, que estimulin la imaginació i la creació literària i plàstica fent aflorar l’artista que tots tenim en el nostre interior.

Vam començar veient l’obra de tres artistes que treballen amb material de rebuig: Hanoch Piven, Gilbert Legrand i Christian Voltz. Primer vam observar el resultat de les seves obres i vam comentar com treballen i com el seu enginy és contagiós.

Vam acabar creant una instal·lació plàstica amb materials que provenien d’una deixalleria. Vam triar una construcció efímera sobre l’obra Sunakay.

No tinc més que paraules d’agraïment per a l’equip de «Lector al tren!» per fer-me partícip d’aquesta meravella que són les exposicions que fan periòdicament.